15- Restauració

20/21 libe

30-31 lib->dem
48 nou esclat, l’any de les revolucions

RESTAURACIÓ

LES REVOLUCIONS LIBERALS (1815-1848)

Neix un pensament de restaurar el Antic Règim. L’intent d’esborrar la Rev. Francesa

EL CONGRÉS DE VIENA: LA RESTAURACIÓ

Els vencedors de Napoleó (Àustria, Rússia, Prússia i Anglaterra) es reuneixen a Viena per
organitzar Europa, sota la guia de l’austríac Metternich.

Principis que guien els participants:

- Legitimitat: els reis enderrocats han de tornar.

- Abolició de les conquistes revolucionaries: llibertats i constitucions abolides.
- Repressió de potencials contestadors
- Equilibri i estabilitat a Europa
- Tradicionalisme: rebuig de les innovacions, paper de la religió, voluntat de tornar al
passat.

França (on torna un rei Borbó, germà de Lluís XVI) participa al Congrés: país clau per la
estabilitat. Participa per la por a enfrontar-se a França.

Què és fan amb les fronteres?

NOU MAPA D’EUROPA

La principal conseqüència del Congrés de Viena és un important canvi del mapa europeu.

Les decisions principals són:

- Adquisicions territorials dels guanyadors (Àustria, Rússia, Prússia)

- França retorna a les fronteres pre-Revolució,

Problema: tornar exactament a la situació de 1789 és impossible: a Itàlia i Alemanya es

modifiquen les fronteres amb més racionalitat.

En ambdós casos, Àustria és la potencia que controla aquestes regions, tot i que Prússia i el
regne de Sardenya (Piemont) emergeixen com nous poder regionals.

EL SISTEMA DE VIENA I LA SANTA ALIANÇA

Per mantenir el sistema constituït en el Congrés contra tota amenaça, les potències europees
construeixen un nou marc diplomàtic:

- Comencen a convocar congressos internacionals (->inici de la diplomàcia moderna)

- Si hi ha un país que vol canviar el sistema o vulgui iniciar una revolució. Es preparen per
intervenir amb els seus exèrcits a tots els països que amenacen el sistema.
Àustria, Rússia i Prússia (països més tradicionals i reaccionaris), formen una “Santa Aliança” per
lluitar contra tots els principis de la Revolució.

LA HERÈNCIS DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA

A la Restauració, les forces que la Revolució havia despertat no desapareixen:

- Poder de les masses populars.

- Burgesia que demana el poder polític.
- Primers sentiments nacionals.

Impossible retorn total a passat: al costat de monarquies absolutes (Rússia, Àustria, Prússia),
trobem monarquies constitucionals (Anglaterra, França).

Altres conquistes revolucionàries es difonen per Europa: garantia de la propietat, emancipació

de la servitud.

A més, el record de Napoleó (l’home que s’ha fet a si mateix) estimula els desitjos dels
burgesos.

Si no hi ha llibertat de comunicació, cal fer alguna cosa per tornar a les idees de la Rev., es fan
associacions secretes. Qui les fa?

ELS LIBERALS

A les forces de la Reacció, s’oposen els Liberals.

Els seus principis deriven de les teories del filòsof snglès Locke: valor suprem de la llibertat,
igualtat de drets, límits al Poder.

Idees que reflecteixen les transformacions del s. XIX .... POWER + TABLA POWER (LA SUBE)

TAULA (El mercat no ha de tenir obstacles ja que es intel·ligent

LA LLUITA CONTRA LA RESTAURACIÓ

El règim de la Restauració té molts enemics, insatisfets per la situació post-revolucionària:

- Liberals
- Burgesos
- Primers nacionalistes que volen la independència dels seus països (Alemanya, Itàlia,
territoris sota l’Imperi Turc).

La repressió de les potències reaccionàries – Estats ... power

LES REVOLUCIONS BURGESES DE 1820/21

El malestar explota ja el 1820, amb revolucions nacionals i liberals:

X 1820, un aixecament a Espanya obliga el rei a restablir la Constitucio de Cadis de 1812-

>fracàs

X 1820-21: aixecaments liberals al Piemont i el regne de Nàpols -> fracàs

X 1825: els conspiradors (foto)

LES REVOLUCIONS DE 1830/31

Les revolucions de 1830/31 tenen conseqüències mes importants: és primer cop al sistema de
1815.

L’inici és a França (1830): contra el reaccionari rei Carles X, hi ha un aixecament popular amb
barricades que enderroc el rei: el nou monarca , Lluís Felip, és un rei burgès.

Segueixen aixecaments fracassats a Itàlia central i Polònia.

A Bèlgica, en canvi, l’aixecament té èxit i neix Bèlgica independent.

L’ANGLATERRA LIBERAL I EL CARTERISME

També Anglaterra evoluciona cap a més liberalisme:

- Reforma electoral que estén el sufragi

- Abolició de l’esclavitud
- Prohibició del treball infantil
- Autorització dels sindicats.

Neix també un gran moviment Cartista, que demana sufragi universal i constitució.

Tot i fracassar, representa un moment important pels treballadors, que comencen a demanar
canvis polítics i no només laborals.

Per primera vegada, els Cartistes, no demanen només condicions laborals, sinó que volen una
reforma política (canvi polític). La classe obrera es el canvi no només per condicions de treball
sinó que de cara a política.

UNA NOVA FORÇA: ELS DEMOCRÀTICS

Nova força política qur comença a destacar a partit de 1830.

Ideologia més progressista que els librals.

Fonts d’inspiracó

Taula power

Sufragi censatari: només pels rics

Justicia social= igualtat jurídica + justícia social

EL 1848: L’ANY DE LES REVOLUCIONS

L’EXPLOSIÓ DE 1848

Per què?

- Crisi econòmica de 1846-47

- Tradició revolucionària i record de les revolucions anteriors

Què volen?

- Liberals: volen la constitució

- Democràtics: const + sufragi universal
- Radicals cons.+ sufragi universal +rep.
 - Socialistes: const., sufragi universal, rep. i igualtat social.
- Nacionalistes: constitució i independència -> Alemanya, Itàlia, Hongria.

1848: REVOLUCIÓ A FRANÇA

França: crisi econòmica + demana de reformes radicals= aixecament (febrer 1848).

Es proclama la II República, amb sufragi universal.

Problema: a les eleccions, guanyen els conservadors -> derrota de les forces democràtiques i
populars, reprimides. Els d’esquerra, els que fan la revolució, son enderrocats a les eleccions
(els mateixos que treuen al rei), el que sembla controvèrsia ja que es feia la revolució per lluitar
en contra de la dreta. Tot i això, al votar tothom la majoria del camp, guanya la dreta.

Eleccions presidencials (12-1848): guanya Lluís Napoleó (nebot de Napoleó).

1848/49: REVOLUCIONS A ITÀLIA

A Itàlia, el moviment té components liberals, democràtiques i nacionalistes:

- Sicília, Roma, Florència i Torí: aixecaments i constitucions.

- Milà i Venècia: insurreccions populars derroten les tropes
- ... power

1848/49: REVOLUCIONS A ÀUSTRIA I ALEMANYA

Març 1848; revolucions a tota Alemanya (també Prússia) -> concessió de constitucions.

Intentant d’unificar Alemanya sota Prússia: es constitueix una Assamblea Nacional que (1849)
ofereix la corona al rei prussià.

Rebuig de Prússia i retorn dels reaccionaris; fracàs (POWER)

1849: DERROTA DE LA REVOLUCIÓ

1849: el moviment revolucionaru és derrotat a tot arreu:

- ÀUSTRIA SUBSITUEIX LA const. ... power