El tres de maig de 1808

Títol → El tres de maig de 1808

Autor → Francisco Goya
Cronologia → 1814
Estil → Neoclàssic - romàntic
Mides → 2,68 x 3,47 m
Tema → Històric - al·legòric
Tècnica → Oli sobre taula
Localització → Museo del Prado, Madrid
Context històric →

ANÀLISI FORMAL
La composició s’articula en dos grups, a l’esquerra, una filera de persones que ha estat, és
o serà executada, a la dreta, l’escamot de soldat arrenglerats en diagonal. La figura amb els
dos braços oberts que sembla encarar-se als soldats esdevé el focus central de l’obra, al
voltant del qual, es distribueixen les altres figures. El quadre presenta una sensació d’espai
profund tridimensional gràcies a la utilització de la perspectiva àrea. Una ratlla de l’horitzó
alta fa que l’espectador es converteixi en un protagonista més i, alhora potencia el realisme
del tema representat.
La llum és un element clau del quadre. L’únic focus lumínic està situat a terra davant dels
soldats i il·lumina amb força el grup d’espanyols ajusticiats deixant en penombra als soldats,
fet que reforça la diferenciació dels dos grups. A més, il·lumina la figura amb els braços
oberts convertint-la en el centre d’atenció. El tenebrisme emprat per Goya i el contrast entre
llums i ombres incrementen el dramatisme en l’obra.
En l’obra predomina el color sobre la línia, la seva gamma cromàtica és força reduïda, ocre,
negre, blan groc i vermell, i les pinzellades llargues i obertes que potencien el dramatisme.
El dinamisme de la composició s’aconseguix mitjançant els diversos contrastos de llum,
zones il·luminades i altres no, de colors, càlids i freds, de línies, horitzontals i verticals i els
dels cossos, uns caiguts morts i dels que estan a punt de matar. Aquest dinamisme
accentua el dramatisme. Goya descriu l’expressivitat dels personatges a partir d’escorços
violents i amb una sàvia descripció de les actituds: por, horror, resignació, heroisme… Per
contra, els soldats francesos semblen autòmats, figures no humanes que representen
màquines de matar, fet que també ressalta el dinamisme.
Goya, té com a model quadres de Velázquez i Rembrandt. Aquest quadre va influir sobre
L’afusellament de Maximilià de Manet i La matança de Cores de Picasso.

INTERPRETACIÓ
El 24 de febrer de 1841, 6 anys després del fet representat, Goya escriu al regent, el
cardenal Lluís de Borbó, per oferir-se a perpetuar per mitjà del pinzell les més notables i
heroiques accions o escenes de la nostra gloriosa insurrecció contra el tirà d’Europa,
referint-se a Napoleó. El tres de maig de 1808 va fer parella amb el 2 de maig, conegut
també com la càrrega dels mamelucs.
L’acció se situa a la muntanya del Príncipe Pío de Madrid des d’on és visible la caserna del
Conde-Duque, l’arquitectura del qual es dibuixa al fons de la composició. La inclusió en
l’escena d’una dona i d’un frare és un tret de versemblança en la construcció de l’escena,
perquè les dones s’havien afegit a la lluita i van ser també víctimes de la repressió, i perquè
aquella nit va ser afusellat l’eclesiàstic Francisco Gallego y Dávila.
La figur de l’home amb els braços en creu es relaciona amb la crucificació de Jesús, alhora
que els colors groc i blanc, símbols heràldics del papa, simbolitzen l’Església, mentre que la
llum és una metàfora de l’assistència divina als represaliats.
No se sap quina va ser la funció dels quadres per Goya. Algunes hipòtesis suggereixen que
havien de servir com a decoració d’un arc de triomf aixecat amb motiu del retorn de Ferran
VII al tron d’Espanya, o bé per commemorar el Dos de Maig.