EL MARXISME SANARÀ ELS MALALTS

1. Documentació general o catalogació

Aquesta pintura s’anomena “El Marxisme Sanarà els Malalts” és obra de Frida Kahlo. Fou
pintada a meitats del segle XX, en específic, l’any 1954. La tècnica emprada és oli sobre tela.
Actualment es troba al Museu Frida Kahlo, a la Ciutat de Mèxic. El quadre medeix 76 cm X
71 cm. Es tracta d’una pintura figurativa.

2. Anàlisi formal
En el centre de la pintura es situa l’autoretrat de la Frida Kahlo. Les dues crosses en diagonals
marquen la figura central que forma una vertical que divideix el quadre en dos meitats i, entre
els dos parts, hi ha una certa simetria. Al voltant d’aquests eixos es situen la resta dels
elements de l'escena. A la part superior hi ha el cel, el retrat de Karl Marx, el qual mira
fixament i a la part inferior hi veiem el terra amb bombes atòmiques. L’autoretrat de la
pintora també mira fixament a l’espectador. Aquesta obra és oberta, els elements s’escapen
del quadre i és una obra profunda que, encara que no hi ha perspectiva, les crosses, els colors
i les mans generen certa profunditat.

El dibuix és acurat, perfilant els colors amb una fina línia negra. Hi predominen les
pinzellades més lliures i ràpides.

En aquesta obra hi ha un subtil predomini dels colors sobre el dibuix. El blanc és repetit en el
colom i en la barba i cabells de Karl Marx. A la faldilla hi ha un color verd amb tocs negres i
blanc a la seva base. A l’esquerra del quadre hi ha un predomini dels colors ocres, encara que
es veuen travessats per un riu en forma d’arrel en color blau, color que també trobem al cel.
El negre es troba en l’ocellot i els cabells negres de la Frida Kahlo. El color vermell, el qual
representa el perill, es distribueix per diferents parts: a la dreta, al voltant de la Frida, el llibre
que duu a la mà i una part del globus terraqui a dalt a l’esquerra.

En quant la llum, el quadre té una absència de focus lumínic. Es produeix un joc entre la zona
més fosca i la més clara, però no hi ha clarobscurs.
Aquesta obra vol manifestar una voluntat d’eternitat i, per tant, es pot considerar una síntesi
del seu art, el seu testament polític i personal, ja que fou pintada l’any de la seva mort.

Malgrat la simetria de l’eix vertical, l’obra té un gran dinamisme gràcies a les diagonals que
formen diverses figures, com ara les crosses a banda i la banda de l’artista, les mans que
abracen o l’àliga.

L’estil d’aquesta obra i de l’autora és el surrealisme, el qual està influenciat per les teories
psdicoanalítques de Freud, com ara la importància de l’inconscient, el rebuig de la
omnipotència de la raó i un ser nihilisme. Trenquen amb les convencions socials, fan grans
excentricitats, pinten formes allargades, espais buits i opressius, metamorfosis…

Aquest estil neix en el període d’entreguerres específicament l’any 1924 a París amb la
publicació del «Manifest Surrealista» d'André Breton. Ell manifestava que a causa de la
situació de postguerra, calia inventar un nou art més profund per comprendre l'home. Sent
coneixedor de Freud va pensar en la possibilitat que oferia la psicoanàlisi com a mètode de
creació artística.

3. La interpretació
En aquest obra, Kahlo expressa la concepció utòpica que la seva fe política en el comunisme
podrà alliberar a ella i a tota la humanitat del patiment. S’autorretrata amb una cotilla de cuir,
comuna en la seva iconografia i en la seva vida, ja que l’havia de fer servir degut a l’accident
que va patir.

La seva figura apareix davant d'un paisatge dividit en dos: la part pacífica de la Terra i la part
amenaçada per la destrucció. En la primera part, banyada per rius blaus, s’eleva el colom de
la pau entre els països comunistes (la URSS i la Xina), representats al globus terraqui. A la
part fosca, travessada per rius de sang, apareix la silueta amenaçadora de la bomba atòmica i
l’àliga amb el cap de l’oncle Sam (personificació dels EEUU i l’imperialisme).

La salvació, a la part superior del quadre, l’encarna el retrat de Marx, d’on surt una mà que
ofega l’àliga. Dues enormes mans amb l’ull de la saviesa simbolitzen el comunisme i agafen
l’artista de tal manera que pot prescindir de les seves crosses.
La funció d’aquesta obra és expressiva del món individual de l’artista, ja que parla de les
seves creences.

4. Conclusió
En conclusió, “El Marxisme Sanarà els Malalts” de la mexicana Frida Kahlo, representa la
utopia idealitzada de les seves creences i conviccions polítiques.