El Marxisme curarà els malalts

1. Fitxa Tècnica

Títol: El Marxisme curarà els malalts

Autora: Frida Kahlo
Cronologia: 1954
Mides: 76x61 cm
Tipologia: Pintura a l'oli
Localització: Museu Frida Kahlo (Coyoacán, Mèxic)

2. Context històric i cultural

Després de la Segona Guerra Mundial, va començar l'any 1947 l'etapa de la Guerra

freda que ocupà gairebé la segona meitat del segle XX. En aquest període trobem una
clara rivalitat política entre les grans potències mundials dels Estats Units i la Unió
Soviètica, que de la mateixa forma es debat entre el Capitalisme i el Comunisme
respectivament. Els països capitalistes tenien por envers l'extensió del Comunisme que
inclús, a partir dels anys cinquanta, va liderar en grans països com la Xina. Tot i que el
govern revolucionari Mexicà de mitjans del segle xx era sostingut pels moviments
obrers, mai es va declarar com un govern comunista. En l'àmbit cultural a Europa i
sobretot en nuclis artístics com París havia sorgit un nou moviment artístic conegut amb
el nom de Surrealisme. Aquest moviment va tenir molta força al llarg de la primera
meitat del segle XX, amb grans artistes com Salvador Dalí. El Surrealisme trencava
amb la concepció destructiva del Dadaisme revelant una nova forma de concebre l'art.
Aquest moviment es centrava en les teories del psicòleg Sigmund Freud. La idea
central del Surrealisme era utilitzar l'art com un recurs per plasmar les idees provinents
del subconscient. És per aquesta qüestió que hi trobem temàtiques personals de
l'artista com els traumes, la infantesa, els somnis, el dolor o la sexualitat. Tot i això, fora
d'Europa tenim altres innovacions artístiques com pot ser el famós estil senzill de Frida
Kahlo. Tot i que aquesta artista ha estat sovint relacionada amb el Surrealisme per la
seva obra fruit de la introspecció personal, ella va realitzar una pintura molt més
personal sense intentar seguir les bases del Surrealisme.

3. Lectura Formal i Anàlisi Estilística

Aquesta obra presenta una composició tradicional que observem en un gran nombre
d'obres religioses medievals. L'obra s'estructura en dos vessants que es contraposen
dividides per una figura central que sovint representava una divinitat. Aquesta
concepció de protegir les arrels tradicionals i culturals és clarament una influència del
seu marit i pintor Diego Rivera. Aquesta composició dual apareix en moltes obres de
Frida com "Les dues Fridas". En la obra tractada percebem l'estil figuratiu i senzill de
Frida que sorgeix d'un aprenentatge autodidàctic. Amb aquest traç senzill Frida no
intenta dur a terme una pintura mimètica, més aviat vol transmetre una pintura simple i
simbòlica. La utilització del color també és important. Veiem una varietat de colors amb
tonalitats vives i fortes que ajuden a donar caràcter als simbolismes de tots els
elements de l'obra. Aquests colors són també característics de la tradició mexicana que
veiem tant en l’art com en el menjar i semblen defensar aquest arrelament a la tradició.
El traç de la pintura és present i poc afinat, inclús veiem com utilitza el contorn negre
per delimitar certes figures. L'obra és de petit format i segueix l'estàndard de l'autora.
Aquesta característica és fruit de la mobilitat reduïda que tenia l'artista en conseqüència
d'un accident de trànsit que va patir l'any 1925. Les representacions en l'obra apareixen
totes en un primer pla i són dotats amb poca profunditat.

4. Interpretació Conceptual

Frida Kahlo no acostumava a realitzar una pintura política ni reivindicativa a diferència

del seu marit Diego Rivera que va realitzar murals reivindicatius com "la Indústria de
Detroit". Tot i això, cap als anys cinquanta trobem un període amb obres que presenten
certa inclinació política. "El Marxisme Curarà els Malalts" és un gran exemple d'aquesta
tipologia política que ja es percep en el títol de l'obra. Seguint la composició tradicional
religiosa, Frida substitueix la figura de la divinitat per una representació d'ella mateixa.
A la dreta de la seva pròpia representació hi insereix, com era tradicional, tot
d'elements característics del bé. I seguint aquest paràmetre, la meitat contrària conté
tot d'elements representatius del mal. Tot i que l'obra presenta una temàtica ideològica,
també hi apareixen representacions que recorden el seu passat i parlen sobre la pròpia
autora de l'obra. Aquests últims simbolismes són tòpics de la seva pintura
d'introspecció, per la qual és associada amb el Surrealisme. Al sector que representa la
benevolència, hi apareixen, en primer lloc, una esfera del món que presenta els països
on el Comunisme ha triomfat, com la URSS, la Xina i la Índia, que ens parlen
directament de les inclinacions polítiques de Frida que veiem també amb el període en
què va tenir a casa seva la família de Trotski. L'artista pinta un fons amb una terra fèrtil i
benestant. Finalment, hi apareix un altre element simbòlic que segueix el model
religiós. Aquesta figura representa un colom blanc que porta la pau. Aquest element
apareixia sovint en l'art religiós simbolitzant l'esperit sant. A l'esquerra de l'obra
apareixen els mateixos elements però de forma contrària. En primer lloc, ens presenta
l'escena en una terra infèrtil i poc atractiva. Veiem la representació d'una au rapinyaire
que s'encapçala amb el rostre de l'oncle Sam així simbolitzant els Estats Units com un
país depredador. Aquest ocell és estrangulat per una representació de Marx. Això
simbolitza el poder comunista que derrota el món capitalista. Aquesta figura està
desplaçada en direcció al mal, d'aquesta forma seguint el paràmetre tradicional religiós
obtenim la sensació que el bé supera el mal. Al centre de l'obra hi tenim a Frida
subjectant un llibre vermell,!! així denotant encara més aquesta inclinació comunista.
En aquest punt apareixen diverses figures que recorden el seu dolor i la seva infantesa.
Aquesta temàtica és molt present en diverses obres de Frida com "Autoretrat amb el
cabell curt" on parla del seu dolor després de separar-se de Rivera i tallar-se el cabell,
o en altres obres com "Hospital Henry Ford" on parla del seu desig impossible de tenir
fills. En primer lloc, veiem que Frida surt representada amb un vestit tradicional mexicà
que va començar a utilitzar per cobrir el seu sentiment d'identitat mexicana. En segon
lloc, porta un corsé ortopèdic fruit d'una lesió a la columna provinent d'aquell accident
de trànsit del 1925, que també veiem en altres obres de l'artista com "La columna
trencada". En aquest punt de l'obra el títol cobra sentit complet. El seu cos és envoltat
per unes mans que, seguint el paràmetre religiós, simbolitzen la saviesa i el bé.
Podríem dir que són les mans de Marx que la curen de tot allò que la fa patir, i
permeten que s'alliberi de les crosses que havia de portar sempre i que també surten
representades. D'aquesta forma Frida personifica el missatge de l'obra, assenyalant
que Marx cura el seu dolor, però referint-se al bé que porta Marx envers el món. L'obra
també presenta la idea de no sotmetre's davant dels impediments físics, que també
veiem en el seu diari en el fragment de "Pies para que los quiero si tengo alas para
volar".