Fitxa tècnica

Autor: Eugène Delacroix

Estil: Romàntic
Cronologia: 1830
Tècnica: oli sobre tela
Localització: Musée du Louvre (París)
Dimensions: 2,60 x 3,25 m.

Context històric i cultural

Revolució les tres glorioses
La fi de l’Antic Règim. Revolució francesa. Revolució industrial.
Nous mitjans de transport (tren) i noves fonts d’energia.
Augment demogràfic a Europa.
Evolució del neoclassicisme al romanticisme.
Exemples de romanticisme musical (Chopin, Beethoven) i literari (Dumas, Goethe).

Anàlisis formal
Predomini del color sobre la línea
Colors blau, vermell i blanc: els mateixos que la bandera revolucionaria francesa
Dos focus lumínics: un que il·lumina la figura femenina central, i l’altre que il·lumina els
morts que apareixen en primer pla
Composició asimètrica, oberta i superficial
Esquema compositiu en forma triangular
Dinamisme
Dos plans

La figura femenina, amb el nom de Marianne, és al·legòrica, la qui representa la llibertat i

la victòria, agafant la bandera francesa i portant el barret frigi.

Al seu costat apareix un jove amb dos pistoles assaltant la barricada que representen els
molts adolescents que ho van patir.

El burgués, es pot identificar amb el rostre del propi Delacroix. L’autor no va participar
activament en la revolució, per això va dir “si no he viscut per la pàtria, pintaré per la
pàtria”.

Al costat, hi ha un obrer, representat amb una gorra. Aquest representa els gairebé sis mil
obrers que hi van participar.

Tema: barricades aixecades a Paris durant la revolució de les tres glorioses, que provoquen
la fugida del darrer monarca absolutista, cap a un liberal Lluís Felip d’Orleans

Funció propagandística, tot i que va ser adquirida per Lluís Felip I i no va ser mostrada fins
al 1861.

Influències: Delacroix pren com a model el quadre d’ El rai de la Medusa de Géricault, ja

que es poden veure dues clares semblançes entre la llibertat i aquest últim: l’esquema
compositiu en forma de triangle i la separació en dos plans.
A part, el mateix Delacroix va ser una gran influència pels autors posteriors com Rubens,
Miquel Àngel o Caravaggio.