TEMA 37.

El debat historiogràfic sobre la Revolució Francesa

La Revolució francesa és estudiada per multitud d'autors des del mateix moment en què es produeix. És
considerada com a model de revolució política, en què la burgesia desplaça l'aristocràcia en el poder. Un
dels primers autors que tracta la Revolució francesa és Thiers, que el 1827 destaca l'aspecte catastròfic de
la revolució. Però la visió més estesa al segle XIX és la romàntica, que sostenen Lamartier, Michelet i altres,
els quals reivindiquen el paper del poble com a protagonista de la història. Al segle XX canvia, en bona
mesura, la interpretació de la Revolució francesa. Autors com Mathiez es dediquen a l'estudi de les forces
econòmiques que es troben al procés revolucionari. Altres com Lefebvre destaquen la important tasca de la
pagesia en els esdeveniments, i alguns com Labrouse proporcionen dades històriques i estadístiques. Les
darreres interpretacions s'han fet amb motiu del bicentenari de la revolució.
Delimitació i fases de la Revolució francesa. Els contemporanis de la revolució prenen la data del 14 de juliol
de 1789, data de l'assaut a la Bastilla, com a començament de la revolució. Al segle XIX es considera com a
començament de la revolució el 5 de maig de 1789, data de la reunió dels Estats Generals, obviant-se en la
historiografia l'època del Terror. Ja al segle XX s'afirma que la revolució s'inicia amb la difusió de les idees
dels filòsofs il·lustrats entre el Tercer Estat i part de la noblesa i el clergat i amb les reformes de Turgot i no
conclou fins al 1880, any en què es reafirma el sistema republicà amb consolidació de la III República (1875).
A més s'analitzen els aspectes socioeconòmics al mateix nivell que els polítics i el període del Terror és
revaloritzat a la calor dels esdeveniments revolucionaris russos de 1917. En aquest sentit el Partit Comunista
Francès fa una interpretació de la història en què es fon la Revolució francesa amb la Revolució russa. Amb
motiu del bicentenari de la Revolució es vol ressaltar la seva herència moral, la proclamació dels Drets
Universals de l'Home i el Ciutadà, la Constitució o els valors democràtics.
Interpretació Conservadora (Burke, Maillet du Pan i Barruel). La historiografia dels conservadors monàrquics
i de l'estament eclesiàstic francesos i britànics, alguns emigrats, es dóna des del 1795 fins als inicis del segle
XIX. El seu judici de la revolució es fonamenta en la crítica als fets concrets apel·lant als valors tradicionals,
si no naturals, que es vulneren durant la revolució. Consideren que la revolució, el començament de la qual
situen el 17 de juny de 1789, és una cosa d'homes ambiciosos i sense escrúpols que conspiren per arrabassar
el poder als seus legítims amos, i que s'allunya del prudent empirisme de les revolucions britàniques del XVII,
que són idealitzades. Finalment, defensen la tesi que a l'arrel de la revolució hi ha una conspiració maçònica
a tot Europa de la qual els filòsofs i els jacobins són l'instrument a França, exercint influències sinistres sobre
el populatxo per fer-lo sortir al carrer i aixecar-lo contra els senyors feudals.
Interpretació liberal (Michelet, Tocqueville, Thiers i Taine). La historiografia de la burgesia romàntica abasta
des de la dècada dels 20 del segle XIX fins a finals d'aquesta centúria. Per als liberals, la Revolució francesa
comença amb el mateix acte revolucionari, és a dir, amb la convocatòria de l'Assemblea Nacional Constituent
el 17 de juny del 1789. El Jurament del Joc de Pilota el 20 de juny del 1789 i l'assalt a la Bastilla el 14 de juliol
de 1789 són els fets centrals de la revolució, una mica mitificats, igual que el paper de poble, que és
reivindicat com a protagonista de la revolució. Amb tot, consideren que els punts culminants de la Revolució
són la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (1789) i la primera Constitució escrita (1791). Per això la
interpretació liberal mitifique el període de la Monarquia Constitucional (1789-92) i faci un repudi absolut
de l'època de la Convenció, no només del Terror, condemnant els excessos que s'hi donen i que són
considerats com l'origen de tots els conflictes presents a les societats contemporànies.

Interpretació marxista-leninista (Marx, Lenin). La interpretació marxista-leninista que neix a finals del segle
XIX concep a la Revolució francesa la primera revolució burgesa, resultat de la lluita de classes. La Declaració

1
TEMA 37. El debat historiogràfic sobre la Revolució Francesa

dels Drets de l'Home i del Ciutadà és considerada com la concreció de les aspiracions de la revolució i s'hi
remarquen aspectes

com l'activisme revolucionari de l'etapa de la Convenció i la dinàmica de la participació popular al llarg d'un
procés revolucionari en què també s'hi inclou l'època napoleònica.

Interpretació dels socialistes francesos (Blanc, Aulard, Jaurè, Mathiez, Lefebvre, Soboul). La historiografia de
tall socialista, incloent-hi els representants d'Annals que estan influïts pel marxisme quant a l'interès per la
història social i econòmica (estadístiques, etc.), es desenvolupa des de les darreres dècades del segle XIX i
durant tot el segle
XX. Un dels trets d'aquesta interpretació de la revolució és la mitificació del període republicà, el Terror es
considera el primer pas cap a un futur Estat de la fraternitat, i veient-se a Robespierre, encara amb les
ombres de la repressió política que exerceix, un socialista avançat al seu temps. Altres línies interpretatives
de la historiogradia socialista gal·la són la concepció de la revolució com un model històric d'atac al poder
polític i la posada en relació amb les revolució russa, considerant que la revolució gala és el resultat d'una
lluita de classes, de la burgesia contra la noblesa, que porta a la victòria del capitalisme amb l?intermedi de
la dictadura jacobina, considerada com la primera dictadura del proletariat de la història. Finalment, també
es considera que la revolució és un fenomen específicament francès amb tres aspectes fonamentals: el
concepte de llibertat, el concepte digualtat i el concepte dunitat fraterna.
Interpretació estructuralista (Pálmer, Godechot, Furet i Richet, Gobban). És una historiografia que després
de la II Guerra Mundial intenta suplir la preponderant interpretació social i econòmica de la revolució per
una predominantment política. Es considera que la Revolució francesa és una més de les revolucions
atlàntiques i que té les mateixes aspiracions que altres revolucions de la zona. A més, es considera que hi ha
tres revolucions simultànies: la dels diputats de Versalles, la de les capes baixes i la petita burgesia, i la dels
camperols.