ROMANTICISME (1800-1850)

Context històric:

En front al marc de la Revolució Francesa, aquest segle comença amb nombroses revoltes per part
de la burgesia contra la Restauració de l’Absolutisme i el retorn de l’Antic Règim implantat pel
Congrés de Viena, així com amb els moviments liberals a favor de les independències nacionals.
Per altra banda, la Revolució Industrial fomenta el creixement de la figura del proletariat i altera les
estructures econòmiques i productives. La consolidació de la Revolució Industrial va provocar un
augment notable dels transports i l'aparició de noves formes d’energia, així com un augment
demogràfic a causa de la urbanització, la producció d’aliments i el progrés de la higiene i la
medicina.

Característiques:

→ Exageració irracional i idealització extrema.

→ La comprensió i el sentiment de la naturalesa.
→ Atmòsfera carregada.
→ Exaltació de l’individu i les tradicions.
→ L'aspiració de la llibertat individual i nacional, lligat a les revolucions burgeses.
→ Historicisme, cercar les arrels (nacionalisme).
→ Predilecció pel món exòtic.

Autors:

Théodore Géricault:
Fou un pintor francès i una de les principals figures pioneres de la pintura romàntica. Va estudiar
amb el pintor academic Pierre-Narcisse Guérin, mestre de Delacroix. Va rebutjar el neoclassicisme i
va estudiar a Rubens. A Itàlia va estudiar a Miquel-Àngel i el Barroc. La seva coneguda obra, “El rai de
la medusa” combinava el disseny barroc, el realisme romàntic i sentiments no controlats. Admirava a
Bonington i a Constable i va estar a Anglaterra exposant la seva famosa obra i les seves pintures de
cavalls.

“El rai de la medusa” (1819) “Dos executats” (1819)

 ROMANTICISME (1800-1850)

Caspar David Friedrich:

Fou un pintor paisatgista del romanticisme alemany del segle XIX. Sovint se li ha reconegut com a
l’artista alemany més excel·lent de la seva generació. Mostra figures contemplatives contraposades a
cels nocturns, boires matinals, vells arbres o ruïnes gòtiques. La presència humana amb prou feines
té un paper marginal en contraposició a paisatges imponents.

“El caminant sobre un mar de boira” (1817-1818) “Cementiri del monestir a la neu” (1817-1819)

William Turner:
Fou un pintor anglès especialitzat en paisatges. Se’l considera l’artista més important del
Romanticisme anglès i influirà en molts futurs pintors. En les seves obres hi ha poca representació
de la figura humana i predomina el mar, que el permet jugar i tractar amb la llum.

“L'últim viatge del <<Temerari>>” (1839) “Pluja, vapor i velocitat” (1844)

 ROMANTICISME (1800-1850)

Francisco de Goya:
A aquest pintor espanyol se’l considera un artista del Romanticisme perquè les dates de l'època
coincideixen, no obstant Francisco de Goya no feia Romanticisme, cap de les seves obres tenen
característiques pròpies d’aquest moviment. Ell tenia el seu estil propi i s'anomena estil goyesc. El
més important de Goya es que tindrà un gran impacte en futurs artistes, que utilitzaran el seu estil
en les seves obres i aquest serà molt visible i notable. Pinta des de obres encomanades per la família
reial fins a una serie d’obres que coneixem com a pintures fosques.

“La familia de Carlos IV” (1800)

“La maja desnuda” (1790-1800)

 ROMANTICISME (1800-1850)

“Bodegón con costillas y cabeza de cordero” (1812)

“El tres de mayo de 1808 en Madrid” (1814)

 ROMANTICISME (1800-1850)

“Saturno devorando a su hijo” (1820-1823)