ROMANTICISME

El Romanticisme sorgeix com a reacció al racionalisme del neoclassicisme

I és més que un estil artístic, és una reivindicació de l’individu, els sentiments, la passió
la imaginació

Es caracteritza per:
- Valoració del sentiment, la llibertat individual i nacional, la diversitat
- Reivindicar l’individualisme i les tradicions
- Identificació amb els processos revolucionaris i els moviments nacionalistes de
l’època
- Gust per tot allò exòtic, llunyà
- Exaltació de la natura com a fons d’emocions

CARACTERÍSTIQUES PINTURA:

- Predomini del color sobre el dibuix

- Pinzellades lliures, ràpides i pastoses
- Utilització de la llum com a valor expressiu i per accentuar el cromatisme
- Composicions dinàmiques, de figures convulses i gestos dramàtics
- Els temes mostres l’interès pels fets històrics contemporanis

28
 Fitxa tècnica
Títol: La llibertat guia el poble
Autor: Fredinand-Victor-Eugène
Delacroix (París 1798-863)
Cronologia: 1830
Tècnica: oli sobre tela
Mesures: 3’25 x 2,60 m
Estil: romàntic
Tema: al·legòric i històric

Lectura formal i anàlisi estilística

- Estructura en un triangle (bandera vèrtex superior, cossos morts la base)

- Figura femenina → eix central
- Al fons, silueta de les dues torres de Notre-Dame, permet situar geogràficament
l’acció
- Gran moviment, importància a la línia corba elevant la figura principal (no hi ha
obstacle visual)
- Tonalitats fosques i ocres.
- Delacroix trenca la monotonia amb els colors de la bandera francesa. Il·luminats
per un focus irreal per destacar aquestes zones
- Va supeditar les funcions naturalistes del color i de la llum a la seva voluntat de
crear un dinamisme intern que reforcés el caire combatiu del quadre.
- Influències de creadors: Rubens, Miquel Àngel, Caravaggio, Goya, Géricault a qui
sembla haver tret de les figures mortes que recorden a les de ‘El rai de la Medusa’
i, sobretot, Ticià.

Interpretació conceptual
- És una pintura d’història
- Mostra, al·legòricament, els fets revolucionaris que es van produir a París el juliol
del 1830
- Finalitat: remarcar l’esperit batallador i de rebel·lió que va unir el poble francès
- Representació de les classes socials: burgesia, artesans i la gran massa popular
(fons de l’obra)
- Personificació de la llibertat

29
 Fitxa tècnica
Títol: El 3 de maig a Madrid
Autor: Francisco de Goya y
Lucientes (Fuendetodos, 1746-
Burdeos, 1828).
Cronologia: 1814
Tècnica: oli sobre tela
Mesures: 3’47 x 2,68 m
Estil: neoclàssic / romàntic

Lectura formal i anàlisi estilística

- Composició articulada en dos grups: Esquerra filera de presoners han estat

executats, són executats o ho seran; a la dreta escamot de soldats alineats en
diagonal, sense ensenyar la cara
- La llum en els presoners i penombra als soldats (reforça la diferenciació dels
grups)
- Línia alta de l’horitzó converteix l’espectador en protagonista, potència el
realisme
- Expressivitat a partir d’escorços violents i encertada descripció d'actituds (por,
terror, resignació, heroisme, etc)
- Soldats semblen autòmats, figures no humanes que representen màquines de
matar
- Abandona l’heroisme del neoclassicisme, s’aparta de les conviccions pictòriques
vigents i es vincula a la iconografia tradicional del martiri en la pintura espanyola
- Gamma cromàtica més reduïda i les pinzellades llargues i obertes potencien el
dramatisme

Interpretació conceptual
- Funció: no se sap. Hipòtesi que era com a decoració d’un arc de triomf amb el
motiu de la tornada del rei Ferran VII o bé com a commemoració
- Gènere: històric. Explica uns fets que van passar a la matinada del 3 de maig de
1808 a la muntanya del Príncipe Pío a Madrid, quan les tropes napoleòniques van
afusellar alguns dels protagonistes de la revolta del dia anterior contra els
invasors.
- Crit contra la irracionalitat i crueltat de la guerra, de la invasió francesa, i un
homenatge al poble que lluita per la llibertat.
- La figura de braços oberts la representació de Cris crucificat, ja que té a les mans
estigmes de la crucifixió.
- Els colors blanc i groc fan referència a l’Església

30
- Les dones i el frare donen un tret de versemblança, perquè també es va unir a la
lluita i van ser víctimes de la repressió i van matar al clergue Francisco Gallego y
Dávila.
- Va formar parella amb La càrrega dels mamelucs.

31