El tres de maig de 1808.

El tres de maig de 1808

Francisco Goya
1814
Oli sobre tela
2.68 x 3.47
Neoclàssic-romàntic
Històric- al·lègoric
Museo del Prado (Madrid)

Aquesta pintura es situa en un moment en el que França es trobava en plena Revolució

Francesa que va suposar el triomf de la burgesia i la fi de l’antic règim, i al cap d’uns anys
sorgirien altres revolucions com les burgeses de 1820 i 1830 o la revolució obrera de Paris
l’any 1848. A aquesta época napoleónica, Europa començava a trobar-se dins d’un nou
sistema econòmic portat per la Revolució Industrial amb la que van sorgir noves classes
socials com la burgesia industrial o el proletariat, i el capitalisme. També es van introduir
noves formes de transport gràcies a la màquina de vapor.

Per últim, pel que fa al context polític, és important parlar del creixement demogràfic resultat
de factors diversos com per exemple el retrocés de la mortalitat pel progrés de la producció,
la medicina i la higiene.

A nivell cultural cal destacar el sorgiment d’una nova consciència nacional deguda a la
creació de nous estats i la independència de possessions espanyoles.Roma i Paris eren els
referents culturals d’Europa.

El tres de maig de 1808 es troba dins de l’estil neoclàssic Roma i Paris eren els referents
culturals d’Europa. Els inicis del neoclassicisme els podem situar a Europa, amb la
descoberta de les excavacions d’Herculà i Pompeia i dels estudis de Winckelmann amb la
seva obra “ Història de l’Antiguitat”, a la segona meitat del segle XVIII. Es un redescobriment
de l’art clàssic inspirat en l’art clàssic grec i romà, i compromès amb el moment històric.

Una de les característiques principals dels autors neoclàssics era l’academicisme, la

necessitat de seguir les normes establertes per l’academia. A més estava influenciat pel
pensament racional de la il·lustració i l’enciclopedia de Diderot.
Les acadèmies de belles arts i el seu mètode d’aprenentatge, que era la còpia i el dibuix, es
van difondre per Europa.

L’Espanya d’inicis del segle XIX, estava en plena transició de l’antic regim amb una
monarquia liderada per Carles IV.

L’escena està dividida en dos grups: a l’esquerra un grup de persones que ha estat, es o
serà executada; i a la dreta l’escamot de soldats arrenglerats en diagonal. La llum alumbra
ells personatges de l’esquerra i deixa en penombra els soldats de la dreta. En general, es
un quadre clarobscur, que centra la llum a un personatge de l’esquerra, que té els braços
elevats, just abans de ser afusellat. Es on se centra la vista de l’espectador.

Una ratlla de l’horitzó, afegeix l’espectador com un protagonista més.

Goya representa els personatges a partir d’escorços violents i amb una sàvia descripció de
les actituds: por, horror, heroisme… Els soldats francesos, estan representats com figures
no humanes, màquines de matar.

L’escala cromàtica és molt reduïda: blanc, negre, ocre, groc i vermell, amb pinzellades
llargues i obertes que aporten dramatisme.

El 24 de febrer de 1814, sis anys després del fet representat, Goya escriu al regent, el
cardenal Lluís de Borbó, per oferir-se a “perpetuar per mitjà del pinzell les més notables
escenes de la nostra gloriosa insurrecció contra el tirà d’Europa”, referint-se a Napoleó. el
tres de maig va fer parella amb el dos de maig. A aquests dos quadres alguns autors volen
afegir dos més avui desapareguts: Aixecament dels patriotes davant el Palau reial i La
defensa del parc d’artilleria.

L’acció se sitúa a la muntanya del Principe Pío de Madrid, des d’on es visible la caserna del
Conde-Duque, l'arquitectura del qual es dibuixa al fons de la composició. A la escena
trobem una dona i un frare, creant versemblança, ja que les dones s’havien afegit a la lluita i
van ser també víctimes de repressió. A més, perquè aquella nit va ser afusellat l’eclesiàstic
Francisco Gallego y Dávila.

La figura de l’home amb els braços en creu es relaciona amb la crucifixió de Jesús, alhora
que els colors groc i blanc, símbols heràldics del papa, simbolitzen l'Església, mentre que la
llum es una metàfora de l’assistencia divina als represaliats.
La funció d’aquest quadre és desconeix, es pensava que podien ser decoracions d’un arc
de triomf construït com a motiu del retorn de Ferran VII al tro d’Espanya o bé, per
commemorar el Dos de Maig.

Goya s’acosta a l’esperit de denúncia de la guerra de l’invasor francès que ja havia tractat
anteriorment. Aquest pintor, crea clarobscur dramàtics de la pintura italiana i espanyola del
segle XVIII. Converteix una imatge heroica característica del neoclassicisme (Jurament dels
Horacis, David) en icona romàntica dels qui lluiten per la llibertat.

Aquest quadre va influenciar obres com L’afusellament de Maximilià de Manet o La matança

de Corea de Picasso.