ELS MAGATZEMS CARSON

1. Documentació general o catalogació

Els magatzems Carson tenen com a arquitecte a Louis Henry Sullivan i es troben localitzats a
la ciutat de Chicago, a l’estat d’Illinois, Estats Units. Van ser construits entre els finals del
segle XIX (1899) i als principis del segle XX (1904).

Els materials emprats foren el ferro, el formigó armat i el vidre. El tractament del mur, a la
part inferior, conserva un encoixainat de pedra, mentre que en la part superior, el formigó
i el vidre. El sistema constructiu era el de la època, materials industrials.

2. Analisis formal

Els magatzems Carsons estan sostinguts per un esquelet format pels nous materials de l’època
com, per exemple, el formigó armat. A més a més, estan formats per una estructura de ferro i
acer, que permet fer edificis molt més alts, obrir-hi grans finestres i dissenyar els interiors
lliurement, sense dependre de murs de càrrega. En la construcció d’aquest edifici
s’implementa un altre element que va ser innovador per a la època: l’ascensor elèctric.
L’edifici té una coberta plana a cada planta d’aquest.

L’espai exterior es diferència en dues parts. La base de l’edifici està formada per l’entresol i
la primera planta, tancats amb amplis aparadors de vidre situats a ran de la façana. Aquí
destaquen dues bandes de rica ornamentació fetes de ferro fos de caràcter naturalista, les
quals estan formades de fulles d’acant lobulades i espinoses i bandes espirals, que
emmarquen els grans aparadors.

La resta de les plantes segueixen la mateixa construcció, la qual és cel·lular, repetint un

mateix mòdul que segueix un ritme de finestes horitzontals. Aquestes són més baixes a la part
superior i estan separades per una geomètrica estructura de formigó. La part superior de
l’edifici es tanca amb una coberta plana.
El trencant de la cantonada, l’arquitecte la resol aixecant un pavelló circular que segueix
l’estructura del cos inferior de l’edifici, però amb una decoració molt més exagerada en la
part més baixa.

En el seu conjunt, la façana està projectada per tal que compleixi funcions indispensables,
especialment la de deixar entrar la llum. Les finestes de l’edifici son anomenades “finestres
de l’Escola de Chicago”, les quals són prellongades en sentit horitzontal per tal que
concideixin amb l’estructura de muntants. Aquesta horitzonalitat li dóna poca sensació
d’alçada a l’edifici, tot i tenir 10 pisos, cosa que li permet una major adaptació visual a
l’entorn.

També cal donar importancia que els grans finestrals dels aparadors i les portes del pavelló
circular permeten una perfecta interrelació de l’interior amb l’exterior.

Pel que fa l’espai interior és tracta d’una planta lliure, només les columnes i els pilars
trenquen la continuïtat de l’espai. La llum és l’element predominant en tot l’interior.

Aquest edifici pertany a l’estil de la escola de Chicago, igual que el seu arquitecte, Louis
Henry Sullivan. Les característiques d’aquest estil són l’ús del pilar de formigó com a suport,
l’eliminació dels murs de càrrega gràcies a les noves estructures metàl·liques, les quals
permetrà realitzar edificis amb gran alçària. També s’implantarà finestres esteses
horitzontalment per tota la façana i amb les dimensions que es desitgi grácies a l’eliminació
dels murs de càrrega. D’altra banda, és suprimeixen els elements decoratius i s’opta per les
superficies llises i cristalleres.

Aquest estil sorgeix quan, a causa de l’augment continuat de les ciutats als Estats Units va
obligar a la seva arquitectura, que fins a la meitat dels segle XIX seguia les pautes dictades de
Europa, a buscar noves solucions arquitectòniques. Un dels exemples més importants i clars
va ser la reconstrucció de la ciutat de Chicago, que fou arrasada per un incendi l’any 1871.
3. Interpretació

L’edifici es de caràcter privat, ja que la seva construcció fou encarregada per la firma Carson,
Pirie i Scott. L’edifici va funcionar com a grans magatzems comercials d’aquesta firma, en
els quals estaven especialitzats en la venda de roba, calçat, mobiliari i parament de la llar,
joieria, entre altres.

Aquests magatzems, no només són considerats una de les construccions més importants de
Louis Sullivan, sinó també un dels edificis més significatius de l’escola de Chicago i
constitueix un clar exemple del pensament arquitectònic de Sullivan, segons el qual, cada part
ha de reflectir la funció per la qual ha estat dissenyada.

4. Conclusió
En conclusió, aquest edifici de Sullivan, recull l’essència de les innovacions de l’escola de
Chicago i, per lo tant, és l’obra significativa d’aquest estil. A més a més, dóna pas a la
formació del moviment funiconalista europeu.