Primera meitat del segle XX

L’arquitectura arquitravada— és el sistema constructiu més antic i es basa a cobrir un espai a partir d’elements
portants verticals sobre els quals es col·loca un element horitzontal.
L’arquitectura de volta— té el seu origen en l’arc, que permet que les forces es descarreguin lateralment sobre
les dovelles i, finalment, sobre els elements portants verticals.
L’arquitectura d’estructura interna— En transferir-se tota la funció de sosteniment a l’esquelet de formigó, les
parets acompleixen només una funció de tancament i aïllament de l’espai interior respecte de l’exterior. Es
poden establir dos grans tipus de llenguatges arquitectònics:
● composicions basades en el llenguatge clàssic
● composicions basades en el llenguatge no clàssic
Composicions basades en el llenguatge clàssic— El llenguatge clàssic té les característiques següents:
● La simetria i la repetició dels elements arquitectònics (finestres, pilars, etc.).
● El predomini d’un punt de vista principal de la composició, a la manera de la perspectiva renaixentista, que
explica clarament el conjunt de l’edifici.
● L’ús de volums compactes i massissos.
Composicions basades en el llenguatge no clàssic— Les composicions basades en el llenguatge no clàssic tenen
les característiques següents:
● L'asimetria, a diferència de la simetria típica del llenguatge clàssic.
● La construcció a partir de la recerca de la millor solució per a cada cas.
● La multiplicitat de punts de vista, i no pas l’existència d’un únic punt de vista principal.
● La descomposició dels volums de l’edifici segons les necessitats constructives. Cada part de l’edifici té la seva
pròpia independència segons la seva funció.
Moviment Modern— El seu objectiu és la renovació del caràcter, forma i principis de l'arquitectura, l'urbanisme
i el disseny. Es va caracteritzar per:
● plantes i seccions ortogonals, generalment asimètriques
● l’absència de decoració a les façanes
● grans finestrals horitzontals conformats per perfils d'acer
● espais interiors lluminosos i diàfans.
Funcionalisme— es preocupa per proporcionar la il·luminació, la ventilació i l'orientació adequades als
habitatges. Aquesta preocupació estava en clara oposició a les propostes massa ornamentals del Modernisme.
Organicisme— Derivat del Funcionalisme, és una tendència arquitectònica que va tenir com a difusor principal
Frank Lloyd Wright. Wright va partir dels ensenyaments de Sullivan i l'Escola de Chicago, i per això es pot dir
que a la seva obra hi ha plantejaments molt afins als conceptes funcionalistes.
Art Déco— és una tendència estètica i creativa què es va desenvolupar durant la dècada dels anys vint i trenta.
Segona meitat del segle XX
Arquitectura postmoderna— és una tendència o moviment arquitectònic que va sorgir a la dècada de 1960
com una reacció contra l'austeritat, la formalitat i la falta de varietat de l'arquitectura moderna, particularment
del Moviment Modern defensat per Le Corbusier i Ludwig Mies van der Rohe.
High-tech— Paral·lelament al moviment postmodern, durant els anys vuitanta i noranta del segle XX van sorgir
amb gran vitalitat corrents arquitecònics com el High-tech i el Deconstructivisme.
Deconstructivisme- Es caracteritza per la fragmentació, el procés de disseny no lineal, l'interès per la
manipulació de les idees de la superfície de les estructures i, en aparença, de la geometria no euclidiana que
s’utilitzen per distorsionar i dislocar alguns dels principis elementals de l'arquitectura com l'estructura i
l'envoltant de l'edifici.