TOTA FORMA DE LLENGUATGE ÉS UNA TACA SOBRE UNA ALTRA FORMA DE

LLENGUATGE (1).

Després de dir tantes coses les paraules s'havien escampat per terra i vam haver de fregar a fons . Si
les haguéssim deixat podien haver contagiat els propers oradors que no entendrien perquè els
sortien les meves paraules enlloc de les seves, o encara pitjor si algú hagués obert una finestra i un
cop de vent se les hagués endut a fora, tot el poble hagués parlat amb elles, només amb elles!. No
les vam poder netejar del tot perquè n'hi havia que s'havien enganxat i per més que les freguéssim
sempre quedava una taca erosionada pel garbuix circular dels nostres fregalls. Esborrar era inscriure
gestos damunt de les paraules jacents, les fregàvem tan fort que es cobrien de línies i ja no es
podien llegir, però elles seguien allí sota, impronunciables. I si les nostres paraules també fossin
rascadures sobre un llenguatge anterior? I si els solcs de les rascades fossin paraules per algú altre
que necessitarà esborrar-les perquè no se li enganxin?

Vaig entendre que es produïa una equivalència entre els moviments per esborrar i les paraules que
s'anaven esborrant. Les paraules prenien cos (2).

(1. El dissabte 12 de de desembre de 2020 vàrem mostrar un Snark al Cra'p de Mollet del Vallés.)
(2. Com un vell peregrí que en els darrers instants de la seva vida contempla el dibuix d'una flor en
l'obscuritat més absoluta.)