Ressenya Linda Nochlin, Perquè no hi ha hagut grans dones artistes?

Biel Roca Méndez

NIUB: 20664803

Why have there been no great women artists? és una obra de la historiadora de l'art, Linda
Nochlin, que va ser publicat l'any 1971. És un dels articles fundacionals de la visió i estudi
feminista de la història de l'art que avui en dia encara és de gran importància.
Un llibre que pretén trobar i assenyalar les raons i condicions socials que podrien haver
ocasionat aquests desavantatges en les dones per a la producció d'art, no busca tant el fet
de "rescatar" dones artistes esborrades de la història sinó que vol esbrinar quines van ser
les raons per les quals les dones artistes, aparentment, no van arribar a un nivell artístic
similar al dels homes.

Nochin proposa que no hi va haver dones artistes de gran nivell per la mateixa raó per la
qual no hi ha artistes afros americans reconeguts en la història, posant l'exemple irònic, però
cert, que no hi ha hagut grans tenistes esquimals.
Linda Nochin atribueix aquesta desigualtat als aspectes socials que intervenen en la
producció artística, és a dir, tot allò exterior a la producció d'art que influeix en el artista i
l'obra. L'hegemonia cultural, entesa com la dominació de l'home blanc, és la que impedeix
que artistes fora del que s'entén com comú puguin tindre una certa repercussió.
L'autora també qüestiona la idea que es té de l'anomenat "Geni artista", una espècie
d'artista amb una superioritat i capacitats inusualment superiors a la dels altres, i que
misteriosament la gran majoria són homes blancs. Aquests genis artistes també
coincideixen en la història de la seva descoberta, un nen prodigi que és descobert per un
mestre en un entorn humil, allunyat del luxe i les comoditats.
Anomena "El mite del geni" a aquells casos on artistes han obtingut capacitats de creació
d'art superiors a la dels altres per causes màgiques i misterioses excloent per complet les
condicions socials prèvies.
El primer exemple que se'ns dona sobre la influència del context social en la creació d'art en
les dones és el que passava en el segle XVI i XVII. En aquesta època els coneixements
artístics eren tramesos de pares a fills, ja que als fills no se'ls hi feia pagar per les classes
que feien. Les escasses dones artistes que van aconseguir ser recordades eren filles de
reconeguts artistes posant l'exemple de Rosa Bonheur, reconeguda pintora d'animals, entre
altres. Després d'aquesta anàlisi, l'autora, reflexiona i es fa la pregunta de "¿de qué clases
sociales es más seguro que surja un artista en diferentes periodos de la història del arte?"
 Ressenya Why have there been no great women artists? - Biel Roca Méndez

Donant-li un enfocament diferent del seu estudi, però demostrant així que les causes de per
què no hi ha hagut grans dones artistes podrien tindre un origen semblant a perquè no hi ha
hagut grans artistes amb progenitors pobres. El fet de ser un gran artista no ve donat
únicament pel teu talent amb les arts sinó també per la teva condició de gènere i social.

Amb aquesta reflexió dona pas a un altre possible raó per la qual les dones no han estat en
les mateixes condicions que els homes en la producció d'art. En el moment on es
consideraven gèneres pictòrics de major importància aquells que l'anatomia humana tenia
una certa importància, com podria ser el retrat, la pintura històrica o la pintura religiosa, les
dones no tenien permès l'entrada als salons on s'estudiava i practicava el retrat del cos
humà. Deixant així com a única opció a les dones artistes la de dedicar-se a pintar gèneres
més secundaris com el de la natura morta.
Nochin, per concloure, ens explica com en el renaixement el personatge d'home artista
formava part de l'acadèmia i a l'hora dels cercles d'intel·lectuals. Per tant, un home
En canvi, l'equivalent de dona que pintava era el conegut com a "Dama pintora", on l'art per
a elles no era una cosa tan seriosa com en els homes sinó que era un entreteniment que no
les desviava del seu deure com a dones de casa.
Aquest és un altre exemple històric del paper atribuït com a secundari o inferior de les
dones en l'aportació d'art i les seves causes.

Personalment, el que extrec d'aquest meravellós text que m'ha fet reflexionar molt i veure el
món de les dones artistes des d'una altra perspectiva, és el deure que tenim com a
estudiants i possibles transmissors d'ensenyaments de qüestionar el que donem, per cert, o
normal dintre la nostra societat. Crec que és una feina de tots el fet de no donar res per
"normal" i que això ens limiti la capacitat de pensar en altres possibilitats o opcions.
Hauríem de tenir l'obligació moral de no donar res per fet o cert sense aplicar una anàlisi
previ per tal de trobar injustícies o pensaments poc correctament ètics.
Del text també he après i reflexionat amb el paper i visió que tenim sobre els artistes.
Enllaçant-ho amb el fet de no donar res com a natural o normal també podríem concloure
que no és correcte donar aquest paper sobrenatural i místic a artistes, que és veritat que
van fer excel·lents obres d'art, però que, al cap i a la fi, no van ser els únics.
Considero de gran importància desmitificar als artistes catalogats com a genis i parlar més
de les feines fetes per altres artistes que van formar part també de la creació d'art i
aportació a un moviment artístic.