LA OCA

Vet aquí una vegada uns germans bessons anomenats Lucas i Marta que tenien 11
anys. Marta era una devoradora de llibres, a més d’aventurera però Lucas, en canvi
era un tant covard i poc confiat de ell mateixa.

Els dos es trobaven en la casa de la seua à via Carmen, que havia mort feia poc i
sense ella, la casa pareixia un poc fantasmagò rica. Havien anat, junt amb els seus
pares a recollir-ho tot per als nous inquilins. Entre els objectes es trobava un joc de
la oc, que ni Lucas ni Marta feren molt de cas, ja que jugaven a tot hora a videojocs.

Un dia de pluja, que coincidia amb divendres 13, de sobte va haver un apagó i no
anava Internet. Avorrits a més no poder, decidiren jugar a la oca. La buscaren però
no apareixia. La trobaren al à tic.

Però hi havia algo estrany en les fitxes, en vegada de ser fitxes, eren figures. Marta
trià la bruixa, mentre que Lucas va triar el príncep.

Es posaren a jugar, i en un moment donat, Marta va dir:

-De oca en oca i tire perque me toca

De sobte, la terra va tremolar i s’enfonsà baix els seus peus. Començaren a caure,
mentre uns pols daurats. Al tocar terra, ella era una bruixa, i ell un príncep.