Ins La Serra Departament de Matemàtiques

6.- Operacions en el conjunt de vectors lliures del pla.

6.1.- Igualtat de vectors lliures:

Dos vectors lliures són iguals si tenen iguals les dues components.

6.2.- Suma de vectors lliures:

Suma amb components:

→ →
Donats dos vectors lliures v = (v 1 , v 2 ) i w = (w 1 , w 2 ), s'anomena vector suma, i es
→ →
representat per v + w , el vector lliure de components v + w = (v 1 + w 1 , v 2 + w 2 ) .

Interpretació geomètrica:

→
→ u
u+v →
u
→ →
v u+v
→
v

→
u

→
u
→
v
→
v

→ →
Donats dos vectors lliures v i w , per sumar-los gràficament cal situar a continuació d'un
representant del primer vector un representant del segon vector. Unint l'origen del primer
→
vector amb l'extrem del segon s'obté un representant del vector suma v + w .

Una segona manera de sumar gràficament vectors lliures és utilitzant la regla del
→ →
paral·lelogram: Si v i w són dos vectors lliures i escollim dos representants amb el mateix
→
origen, el representant suma v + w és la diagonal del paral·lelogram determinat pels
→ →
representant dels vectors v i w com indica el gràfic.

10
Ins La Serra Departament de Matemàtiques

Propietats de la suma de vectors lliures:

La suma de vectors lliures té les propietats següents:

→ → → → → →
1.a) Propietat associativa:  u + v  + w = u +  v + w 
→ → → →
1.b) Propietat commutativa: v + w = w + v
→ → → → →
1.c) Existència d'element neutre: v + 0 = 0 + v = v
→
l'element neutre és el vector lliure 0 = (0, 0) .
→ → → → →
1.d) Existència d'element oposat: v +  − v  =  − v  + v = 0 .
→
Donat un vector lliure qualsevol v = (v 1 , v 2 ) , el seu element oposat és el vector
→
lliure  − v  = (−v 1 , −v 2 )

Com que la suma de vectors lliures és una operació interna i acompleix les propietats
associativa, element neutre, element oposat i propietat commutativa, podem dir que el
conjunt {V 2 , +} té estructura de grup commutatiu.

6.3.- Diferència o resta de vectors lliures:

L'existència d'element oposat respecte de

la suma permet parlar de l'existència de B
la diferència o resta de vectors lliures.

→ →
El vector oposat al vector lliure u és el A u

→
vector lliure (−u ). Aquest vector té el
→
mateix mòdul i direcció que el vector u , 
→
però el sentit oposat (l'argument del C −u
→
vector és el del vector u més 180º).

Per restar dos vector només cal sumar a

un vector l'oposat d'altre..

Exemple:
→ → → → → → → →
Donats els vectors a = (2, −4), b = (−5, 7), c = (7, −1) , calcula: a + b i a + b − c

→ →
a) a + b = (2, −4) + (−5, 7) = (−3, 3)
→ → →
b) a + b − c = (2, −4) + (−5, 7) − (7, −1) = (−3, 3) − (7, −1) = (−3, 3) + (−7, 1) = (−10, 4)

11
Ins La Serra Departament de Matemàtiques

6.4.- Producte d'un nombre real per un vector lliure:

Producte d'un nombre real per un vector lliure amb components:

→
Donat un vector lliure v = (v 1 , v 2 ) i un nombre real k , s'anomena producte del vector lliure
→
pel nombre real el vector lliure k ⋅ v = (kv 1 , kv 2 ) .

Dues observacions.

→
1a) El mòdul del vector lliure kv és igual al producte del valor absolut del nombre k pel
→
mòdul del vector v .

→
2a) Si el nombre k és més gran que zero, el vector kv té la mateixa direcció i el mateix
→ →
sentit que el del vector lliure v , però si k < 0 , el vector lliure kv té la mateixa direcció
→ →
que el vector lliure v i de sentit contrari que el del vector lliure v

Interpretació geomètrica:
→
En multiplicar un vector u per un
→
nombre real k s'obté el vector ku . C

Si es representen gràficament amb el B

mateix origen tots dos vectors, →
u →
resulten situats en un mateixa recta ku
(tenen la mateixa direcció), el vector
→
ku és k vegades més gran que el A
→
vector u (el mòdul és k vegades el
→
mòdul del vector u ).

Propietats del producte d'un nombre real per un vector lliure:

→ →
Per a qualssevol valor reals dels nombres k i h i qualssevol v i u , es compleix:

→ → →
4.a) (k + h) v = k v + h v
→ → → →
4.b)  v + u  k = k v + k u
→ →
4.c) k  h v  = (k ⋅ h) v
→ →
4.d) 1 ⋅ v = v

Com que (v 2 , +) és un grup commutatiu i es compleixen les propietats anteriors (4.a, 4.b, 4.c
i 4.d), diem que (v 2 , +, •) té estructura d'espai vectorial sobre el cos dels nombres reals.

12
Ins La Serra Departament de Matemàtiques

Exercicis i activitats:

1) Calcula les components, →

u
el mòdul la direcció i el
sentits dels vectors fixos:
→ → →→ →
u , v , w, r i t → →
t r

→ →
v w

2) Escriu vectors equipol·lents al vector al vector d'origen A(2,-1) i extrem B(4,2) amb origen
o extrem en el punt que en cada cas s'indica:
Origen Extrem
(-2,3) ( , )
( , ) (4,-3)
( , ) (0,0)
(-1,4) ( , )
(5,2) ( , )
( , ) (-3,1)

3) Els punts A(-1,-4), B(3,1) i C(-2,5) formen un triangle. Calcula les components dels
→  → →  → →  →
vectors u = AB, v = BC i w = CA , les longituds dels tres costats del triangle i el perímetre
del triangle.

4) Comprova si tenen o no la mateixa direcció els vectors següents:

→ →
a) a = (−12, 3) i b = (−4, 1)
→ →
b) c =  − 23 , −5  i d = (2, 15)
→ →
c) e = (−14, 9) i f =  −6, 28 
7 

→ →
5) Quin ha de ser el valor del nombre "a" perquè els vectors u i v , siguin paral·lels?

→ →
a) u = (5, −2) i v = (a, −1)
→ →
b) u = (4, a) i v = (a, 9)
→ →
c) u = (3, −a) i v = (5, 2a)

13
Ins La Serra Departament de Matemàtiques

6) Efectua les operacions que s'indiquen amb els vectors lliures següents:

→ → → → → → →
u = (2, −3), v = (0, 4), w = (−4, 2), s = (3, −2), t = (−2, 3), m = (5, 1) i n = (−4, 4),

→ → → → → → →
a) u + v b) u + v + s c) v − t
→ → → → → → → →
d) s − m e)  u + v + s  −  t + n  f) 2 u
→ → → → → → → → →
g) 2 t + 4 s h) 2 w + 3 t − 2 m i) w + 2  t − v  + n
→ → → → → → → → → →
j) 2  v − t + m  − 3 w k) 32 u − 75 v + s l)  5 − 32  v +  u + 2 s 
→ → →
→ → → → → → →
m) 12  v + s  − 34  2t − v  n)  25 − 34   v − s + t  o) 34  v − s  − 3 s
→ → → → → → → 
→ → →
p) 2 u − 4  u + v  + 5 v = q) 3 u − 2  u + v  + 4u + 3  v − 2 u  =

7) Comprova la propietat associativa de la suma de vectors en V2 tot utilitzant els vector

→ → →
u = (2, −3), v = (0, 4) i w = (−4, 2) .

→
8) Quin és l'element oposat del vector u = (1, m − 2) en l'espai vectorial V2?. I l'element
neutre de la suma de vectors lliures?.

9) Hi ha a V2 algun vector que sigui igual al seu oposat?. Raona la resposta.

→ → →
10) Donats els vectors v = (2 − x, y + 1), w =  3 , 4  i u = (x, y), ∀x, y ∈ ℜ , calcula x i y
x−y y+3x

→ → →
si saps que u + 3 v =
w
2
.

→ →
11) Donats els vectors u = (x, y) i v = (x + 1, y 2 ), ∀x, y ∈ ℜ , calcula el valor de x i de y si se
→ → → →
sap que u + v = 3  u − v 

→
12) Un vector múltiple de v = (2, 1) es representa amb origen a A(2,y) i extrem a B(x,3).

→
Calcula x i y si se sap que la suma de les components del vector AB és 6.

13) Donats els punts P(1,2), Q(x, 5), R(1-y, 3) i S(1+y, 2x), calcula x i y si saps que els
→  →
vectors PQ i RS són dos vectors equipol·lents.

14) Un triangle té com a vèrtexs els punts A(-2,3), B(2,-3) i C(9,0) i el centre de gravetat en el
→  →  → →
punt G(3,0). Comprova que GA + GB + GC = 0

14