Pedres

www.parroquiasantmedir.cat
Vivents Març 2021 Número 187

CONVOCATS A COMPARTIR
UNA NOVA PASQUA
Ara és l’hora de la represa, ja es fa tard.
El símbol del foc nou, encès el dissabte al
vespre de la Vetlla de Pasqua, els cristians
som convidats a celebrar la llum i l’esperit
d’un nou món i d’una terra nova, d’acord amb
l’escalf de Jesús ressuscitat. Sovint després
de la fosca de la negra nit i quan just comença
l’albada, arriba l’alè d’un nou dia que ens
invita a refer camins.
segueix pàg. 3

Butlletí informatiu de la Parròquia de Sant Medir

 2 parròquia
MARIA PlANA
COl·lAbORA.ORA .<l &RUP .’ACOllIM<NT
La parròquia de Sant
Medir té com a un dels seus
serveis, l’acolliment. Està
format per un grup de dones
de la parròquia que informen
de les diferents activitats que
s’hi fan a les persones que
venen a sol·licitar informació.
L’horari és de 6 a 8 h de la
tarda. Maria Plana formava
part d’aquest col·lectiu des
del començament. Amb la
seva amabilitat i esperit de
servei va contribuir a fer que
aquest servei, que sembla
petit, sigui una ajuda al bon
funcionament de la parròquia, sobretot perquè,
a més a més d’atendre a les persones amb
amabilitat, obren l’Església i col·laboren en
Pedres
Vivents
altres tasques, com per exem-
ple, preparar els enviaments
postals de la comunitat, o
apuntar per a les excursions.
La seva amabilitat i espe-
rit de servei també va crear
entre les seves companyes
un vincle d’amistat que ha
durat sempre.
Ja malalta, ens venia a
veure i parlàvem una estona.
Ella es distreia i ens feia com-
panyia. Sempre l’enyo-rarem
així com a les companyes que
ja han traspassat. És l’Esperit
de Sant Medir, del que ella n’és un exemple.
Grup d’Acolliment
Grup d’Acolliment, 2008
Edita: Parròquia de Sant Medir
Consell de redacció: Montserrat Garcia, Pepita Plana,
Enric Subirà, Francesc Combelles
Maquetació: Gràfiques Lorenzo; Disseny: O. Forcades.
 portada 3

CONVOCATS A COMPARTIR
UNA NOVA PASQUA
ve de :a pàgina 1

Uns camins que ja fa cultura eclesial laical.

molt de temps han que- L’Església no és mitjan-
dat força barrats. Per cera entre Déu i l’home.
això que hauríem de L’Església s’ha de posar
parlar de represa. al costat de la persona,
Les conviccions fer- no enfront; ha de trobar
mes i profundes es con- una manera nova de
soliden en moments de situar-se en aquest món.
dificultat i de crisi. En Ha de pregar amb, i no
aquest sentit, la Pasqua per als dèbils.
de Resurrecció, amb un Les conclusions del
missatge sempre nou, darrerament celebrat Sí-
ens convoca a una node de l’Amazònia, així
represa no solament com també, l’actual Síno-
eclesial sinó que també de en curs, de l’Església
humana. Alemanya, configuren avui
En la cruesa de la en dia, espais esperan-
postpandèmia, caldrà çadors de cara al futur.
retrobar la força de Ambdues realitats ecle-
compartir un temps nou sials, hauran d’ajudar-nos
amb aquells que han a sortir de la hivernada
viscut de més a prop eclesial com una represa
l’experiència de la dis- necessària que, espe-
sort, i de la tribulació, rem-ho, tindrà conse-
com també de la crisi qüències positives arreu
econòmica i laboral. de l’Església, d’acord amb
Però també, expressar el pensament del mis-
l’agraïment d’aquelles persones testimoni de satge evangèlic amb clau per a un món nou. És
solidaritat dins el clos de l’encara fràgil moment a dir, una Església inculturada amb rostre català.
actual. Esperem que la represa d’un canvi de D’altra part, dins l’àmbit nacional de Cata-
cicle quedi encaminada per la immunització dels lunya, cal també una represa. El nostre país
pobles i l’encert de les polítiques econòmiques. necessita una nova primavera És hora de bastir
L’escàndol de l’especulació econòmica amb la tot allò que s’ha enderrocat, ja que els llops
que juguen les farmacèutiques amb la com- acabaran de menjar-se les sobres com aus
plicitat d’alguns estats, frena l’alliberament de rapinyaires.
molts països urgint-los encara més a l’explo- Que el ble que encara fumeja recuperi
tació i a l’empobriment. l’alenada de l’esperit de l’u d’octubre del 2017.
La celebració de la Pasqua vol recentrar Cal revifar un foc nou per a una Catalunya nova
la proposta de Jesús en el cor de la persona. “abillada de núvia”, doncs hi ha molts preten-
Una proposta renovada i transformadora dents que volen capitalitzar la seva dot.
que passa per fer més propera una Església A les darreres eleccions del 14 de febrer,
que s’ha allunyat del món, de la dona, i també el poble s’ha expressat amb una majoria.
de casa nostra. Ja es fa tard. Arreu ressonen Esperem que els polítics estiguin a l’alçada
paraules i actituds de descoratjament atès la d’aquest repte i la deslleialtat no els faci trair
minvada presència i participació, així com el poc el sentit de la represa. Bona Pasqua 2021!
interès pel fet eclesial.
Vivim en una cultura eclesial clerical que ha
fracassat (Papa Francesc). Cal construir una Enric Subirà
 4 opinió
l’AUTORITAT lA T<NIM; <l QU<
l’<S&léSIA <NS hA TR<T éS <l PO.<R
L’11 de gener, Francesc va promulgar el
motu proprio Spiritus Domini i va modificar el
primer paràgraf del cànon 230 del Codi de Dret
Canònic per obrir a les dones els ministeris de
lector i acòlit i permetre’ls, per tant, llegir la
Paraula de Déu i, entre altres coses, dispensar
la comunió a missa. En el text antic, de Pau VI,
del 1972, s’especificava que aquests ministeris
estaven reservats “al sexe masculí”; el que ha fet
el nou text és canviar aquest terme pel de “laic”. La
teòloga Roser Solé i Besterio reconeix que quan el
papa va fer aquest canvi “ni ho sabia”, que les
dones això no ho podien fer, perquè, assegura,
“des del Concili Vaticà II, a Catalunya i a l’Estat, que
les dones llegeixin i donin la comunió és normal”.
Què ha fet, doncs, el papa exactament?
La primera cosa que jo diria és que Francesc,
amb aquest decret, corrobora i dona sentit al
sensus fidei, el sentit comú de la gent del poble que
hi ha a l’Església, que ja s’havia imposat a moltes
parròquies i comunitats des del Concili Vaticà II.
Sembla que no és res, però donar el consentiment
a una cosa que fa anys que és en el poble, té
importància. El poble ha fet avançar la llei, només
cal fer una lectura dels articles de teòlegs i
teòlogues que han anat sorgint des del Concili
Vaticà II per veure que, amb el temps, fins i tot ha
canviat el llenguatge.
El document que ens ocupa estableix, en
concret, que els ministeris de lector i acòlit
estiguin també oberts a les dones.
Pel que fa al lectorat, no és problema, perquè
està assumit que qualsevol dona o home pot llegir
el text bíblic de la missa. El quid de la qüestió és
l’acolitat, perquè va més enllà del servei a l’altar o
fer d’escolà. Vol dir que un seglar pot dirigir una
oració fúnebre, que pot fer l’exposició del
Santíssim, que fins ara estava reservadíssim al
capellà, i que pot administrar la comunió. I qui sap
si aquest pas permet descobrir, amb el temps,
altres serveis que, segons el bisbat i la parròquia,
la gent pot anar veient que calen. No sabem fins on
pot arribar el que diu el papa en la nota de
presentació: “Disposo també la modificació d’altres
elements amb força de llei que es refereixen a
aquest cànon.” No sabem quins canvis poden venir,
però és una manera d’acostumar el poble a sentir-
se compromès, sentir-se cridat, homes i dones. El
que és important és que el que fins ara era de fet,
ara ho és dret.
I si es modifica el cànon...
Si s’ha modificat aquest cànon, que es va refer
després del Concili Vaticà II, es poden modificar els
altres que, precisament, discriminen els laics, però
sobretot les dones. S’ha començat, i això és un pas
important.
Què ha canviat exactament?
El papa ha canviat una paraula però de
conseqüències molt importants. On deia “homes”,
és a dir, de sexe masculí, ara hi diu “laics”. I laics
som tots.
El text, en concret, diu: “Els laics, d’una edat i
uns dons determinats per decret de la conferència
episcopal pròpia, podran ser instituïts perma-
nentment, mitjançant el ritu litúrgic establert, en els
ministeris de lector i acòlit.” Però atenció: diu
“podran”, no diu “han de”.
Exactament, cosa que vol dir que es deixa la
responsabilitat de la participació de les dones als
capellans. Vol dir que la discriminació de les dones
continuarà, perquè dependrà del tarannà de cada
capellà i, en menor mesura, també de la força que
puguin tenir els fidels en cada parròquia. En moltes
parròquies, si es tracta de treure feina al capellà,
potser els deixaran fer, però si no, ja ho veurem.
Les dones que alceu la veu en l’Església i
les teòlogues feministes, ara mateix esteu molt
visualitzades. Sou escoltades?
En aquest punt, voldria destacar dues realitats
que són contradictòries. És veritat –i parlo
bàsicament d’Europa– que ha crescut molt la
incorporació de les dones al món de la teologia; a
les facultats de teologia, hi ha moltes dones i, ara
mateix, s’escriu molt, hi ha congressos, hi ha
trobades internacionals... A la vegada, i aquí ve la
contradicció, aquest avenç de les dones què ha
fet? Ha espantat i ha provocat que molts teòlegs
homes s’hi hagin posat en contra. En alguns països
on la teologia feminista havia avançat molt, resulta
que ara està retrocedint.
L’Església, doncs, continua sense tenir en
compte les dones?
No estic dient això. No estic d’acord que
l’Església no ens tingui en compte; al contrari.
L’Església sempre, des de fa més de mil anys, ha
tingut en compte les dones, però per a qüestions
d’ordre catequètic, de caritat... Les ha tingudes en
compte quan, en un moment de la història i perquè
va convenir, hi havia les diaconesses. Les dones
en l’Església sempre han tingut i tenim autoritat,
perquè l’autoritat ens ve del baptisme. El que ens
ha tret l’Església a les dones és el poder. No tenim
predicadores, ni diaconesses, ni som presents en
els llocs on es prenen les decisions, on podríem ser
sense estar ordenades. Som molt lluny d’aquella
sinodalitat de què molts parlen. Necessitem i
volem un espai compartit, amb funcions i res-
ponsabilitats compartides.
Com s’ha de començar per revertir aquesta
situació?
Un dels problemes més grans que tenim és el
clericalisme, que s’ha de començar a solucionar als

seminaris. I no és una cosa
només d’assignatures i matè-
ries, és una cosa de tarannà. Jo
vaig a un seminari ara i veig els
qui s’hi estan preparant i penso:
“Déu meu, que no em caiguin a
sobre un cop s’hagin ordenat!”
Per què? Perquè els veig un
tarannà, una línia de pensament
que no m’interessa.
Dones al seminari?
A l’Estat, que jo sàpiga, no.
Fora, en alguns sí que hi ha
professores. Tot canviaria si hi
hagués dones –o homes amb
sentit comú– que fessin de
professores, perquè obririen les Roser Solé i Besteiro és membre del
ments. L’altre problema, a part Col·lectiu de Dones en l’Església per la
Paritat d’Alcem la Veu i també de
del clericalisme, és la formació l’Associació de Teòlogues Espanyoles.
dels laics, la falta de coneixe-
ment de continguts religiosos.
Es reconeix la feina de la dona en l’Església?
Sí quan es parla de les religioses, que fan una
feina immensa i que avui ha canviat tant. Però,
quan es parla de teòlogues, la cosa canvia. Hi ha
el fet que molts homes d’Església, no dic tots
perquè seria mentir, però sí molts, menyspreen o
donen poc valor al fet que una dona sigui teòloga.
Sembla que pensin: “Què volen aquestes?” I
aleshores ens posen en segon pla.
Ni els teòlegs més progressistes?
Mmm. I això que a Espanya, que no és el cas
de Catalunya, la directora de l’Associación Bíblica
Espanyola (ABE) és una dona, Carme Bernabé,
una teòloga de molta qualitat, professora de la
Facultat de Teologia de la Universitat de Deusto.
Una altra: a tot el món, hi ha una gran quantitat de
teòlogues; ara, mira la quantitat de dones que
estan de professores en una facultat de teologia.
El tant per cent és petitíssim. Les dones tenim
molts fronts oberts en què hem de treballar: les
facultats, les parròquies, les comunitats...
I a Catalunya?
A Catalunya hi ha dues institucions molt
importants: la facultat de Teologia i l’Institut
Superior de Ciències Religioses de Barcelona
(Iscreb). Comparant la xifra de professores que hi
ha a l’institut, potser una trentena, i les que hi ha a
la facultat es veu la diferència. I una altra cosa:
potser si la Facultat de Teologia tingués uns horaris
que permetés a homes i dones que no volen ser
capellans anar a treure’s el títol de llicenciat en
teologia les coses canviarien. Però aquesta facultat
només fa classes al matí, i això ja n’exclou moltes
dones, les mares de família, per exemple. És una
discriminació més.
És molt crítica amb alguns capellans.
Em crida l’atenció l’actitud de molts capellans, i
em fixo en les pregàries i les homilies. Mirem les
pregàries: es demana per la dignificació de les
dones en tots els àmbits, incloent-hi l’Església.
Però es demanen tantes coses que, al final, la
pregària no compromet a res. Jo demano que els
opinió 5
malalts siguin atesos. Sí. I què
vol dir això? I si s’atrevissin a
especificar una mica? No hi ha
cap capellà que demani que, un
dia, l’Església ordeni dones. I en
les homilies? Ni se’n parla! El
celebrant ni s’atreveix a fer una
crítica a les desigualtats i injus-
tícies que es donen en l’Esglé-
sia, que a vegades hi ha lec-
tures que hi donen peu, i, per
exemple, demanar un compro-
mís en la seva parròquia. Això
no ho veus, tot i que conec algun
capellà que se’n desmarca.
Els capellans d’immediata-
ment després del Concili
Vaticà II vol dir que no eren
més oberts?
Diria que sí. El sentiment de
repressió era més fort, hi havia
més cansament i hi havia una altra actitud. Aquest
papa ha impulsat una comissió que estudiï el
diaconat femení.
És la segona comissió que s’ha fet amb aquest
papa. De la primera, en què van participar teòlo-
gues importants, els resultats no s’han vist. Ara,
s’ha creat una altra comissió. Però, de totes
maneres, no totes les dones en l’Església estem a
favor de la restitució del diaconat femení.
Com és això?
Quina era la seva feina? Ben poca: encarregar-
se de l’ordre en les assemblees, fer visites domi-
ciliàries als malalts, ocupar-se de la instrucció
catequètica prebaptismal, ajudar les dones en
l’acte del baptisme, quan es feia per immersió, per
una qüestió de moralitat o pudor... La feina que
tenia una diaconessa, segons dades històriques,
era tan poca que no calia ni que hi hagués un
ministeri ordenat.
Aleshores?
Quan es diu que volem recuperar el ministeri
diaconal no és pas per recuperar feines concretes,
perquè ja fa molts i molts anys que les fem sense
cap títol, voluntàriament. Si reclamem el diaconat
és pel que suposa de presència reconeguda en
l’Església. No volem un poder sagrat, el que volem
és poder exercir la nostra autoritat sacerdotal,
rebuda en el baptisme, un ordre al servei, com fa
Jesús en l’Evangeli. L’Església no ha tret mai
l’autoritat a les dones, però els ha tret el poder, que
ha reservat exclusivament als varons, com diu
González Faus, “perquè la dona té tan poc poder
que és i pot ser la forma reformadora més gran de
l’Església”. Per això se’ns controla més. I aquí és
quan una es pregunta si les dones som més lliures
i val la pena mantenir-se al marge del poder. Podria
ser aquest el camí de la paritat? Podria, però
aquest camí comporta necessàriament la descle-
ricalització de l’Església. Potser ens portaria a una
altra Ekklesia d’iguals, amb funcions repartides.
Mireia Roureda, elpuntavui.cat
 6 parròquia
FRATELLI E SORELLE TUTTI
“ <: passat 24 de fe+rer de 2021, en Jaume
Andrs, germà Marista, mestre, istoriador
i entranya+:e amic de :a nostra comunitat,
va ser e: ponent de :a tro+ada organitzada
des de: &rup de .rets humans de Sant Medir
so+re :’encíc:ica Fratelli tutti de: papa Fran-
cesc signada a Assís e: 3 d’octu+re de 2020.
Una encíclica on el Papa Francesc reivindica
la fraternitat com a camí per a la construcció
d’un món més just, compromès contra les
guerres i radicalment oposat a la globalització
de la indiferència.
En Jaume Andrés va centrar i valorar com
els aspectes més positius de Fratelli Tutti /
Germans tots en:
Una crida al reconeixement mutu com a
fills i filles de Déu, un emplaçament urgent a
la fraternitat com a mitjà de reconstrucció d’un
món ferit.
Una proposta d’ideals i camins concrets
per als qui volen construir un món més just i
fratern en la vida, la política i les institucions.
Un missatge per als cristians i per a totes
les persones de bona voluntat.
Una reflexió estimulada per la trobada
amb l’imam Ahmad Al-Fayyed després d’haver-
se reunit a Abu Dhabi (feb. 2019).
Constitució, 17 - Tel. 93 421 65 27
Una reflexió reforçada per la pandèmia,
que ha descobert les nostres falses seguretats
i fa necessària una comunitat que ens sostingui
i ajudi.
Però, també, des de la seva sinceritat i
coherència ens va aportar els defectes o errors
que algunes veus denuncien de la Encíclica:
Excessiva autorreferencialitat. Quasi el
90% de les cites són d’al·locucions o discursos
del propi Francesc.
Pessimisme. La descripció del món és
massa negre. No es poden ignorar les creixents
despeses socials dels països.
A l’establir el criteri de “gratuïtat” en l’aco-
lliment d’immigrants, descuida reconèixer cap
obligació moral dels acollits.
El Papa no sap d’economia. Al condicionar
la propietat privada sembla defensar un
‘redistributisme’, ignorant el mal històric que han
fet els règims que l’han intentat. Per contra
–diuen–, el liberalisme econòmic és el sistema
que ha tret més persones de la misèria.
El títol és masclista. Hauria de dir-se “Fratelli
e sorelle tutti”.
El Papa peca d’ingenu i d’utòpic...
I en Jaume va acabar la seva intervenció
amb una frase “...però a la utopia, els cristians
li’n diem ESPERANÇA!”
Resum de Lluïsa Puigardeu
Grup de Drets Humans
Conferències
Reunions veïnals
Ball per a persones
amb autonomia limitada
Aula Oberta de la Bordeta

UN PObl< TRAïT
Miquel Desclot és
un poeta i escriptor, que
va néixer a Sant Martí
del Clot fa 68 anys i té
una llarga trajectòria en
el món de la poesia i la
literatura catalana. Els
seus mèrits han estat reconeguts amb nombrosos
premis literaris que no mencionaré perquè ocupa-
rien gairebé la meitat d’espai d’aquest article, només
diré que la llarga llista, l’encapçala el Premi Amadeu
Oller de Poesia de l’any 1971, essent un jove de 19
anys, i el darrer el Premi de Poesia Carles Riba, del
passat any 2020.
A la nit de Santa Llúcia, en el moment de rebre
el premi, davant de les autoritats, va pronunciar el
seu discurs, que la premsa va qualificar de molt dur
i punyent. Només ens transcriure tres punts, que em
serviran per fer la meva reflexió:
“Primer ens amenaça asprament un virus que
ens tanca a casa perquè ens voldria matar per
asfixia.
Alhora ens amenaça un altre virus, que ens
tanca a la presó, perquè no gosa fer el que de
debò voldria fer que és afusellar-nos.
Encara, ens corca mortalment un tercer
virus, que ens tanca a la masmorra de la nostra
pròpia misèria de poble mesquí, que abans
d’unir-se per la llibertat s’estima més una
esclavitud enfangada en una ignominiosa
renyina constant.
Haig de dir que el que més em terroritza
d’aquest tercer virus, i m’esgarrifa és pensar que
només tindrem vacuna per al primer.”
Entenc i comparteixo el desencís del poeta, i el
de tanta gent, davant del fosc panorama que
presenta el futur del nostre país.
Jo sempre havia associat la paraula dictadura
política amb l’estament militar, mai no havia imaginat
que em tocaria viure una dictadura judicial, ni creia
que el meu poble formaria part d’un Estat segrestat
pels tribunals de justícia, i que són els jutges i els
magistrats a les ordres dels poders fàctics, els que
interpreten les lleis i les apliquen d’acord amb les
seves conviccions polítiques, de manera que tant el
parlament i el govern central, com els governs i
parlaments autonòmics, estan pendents de les
decisions arbitràries dels senyor que vesteixen toga
i punyetes.
Només al 103.2 FM
tota l’actualitat de Sant Medir
Fem ràdio Fem barri
opinió 7
La sentència del Parlament europeu, aixecant la
immunitat parlamentaria als líders catalans exiliats,
és una altra mostra de la contaminació d’un Parla-
ment, sotmès a la dictadura d’uns estats membres,
algun dels quals té el rànquing de comptar amb el
nombre més alts de ciutadans europeus presos per
causes polítiques. Amb la sentència del seu
parlament, Europa ha perdut l’autoritat per erigir-se
en la defensora dels drets fonamentals dels pobles
i de les persones davant la resta del món.
Davant d’aquest panorama hi hem d’afegir, els
d’uns polítics que es barallen per veure qui ocuparà
els primers llocs en les poltrones. Advertim als
nostres polítics que si malmeten la voluntat del
poble i ens defrauden una vegada més, sotmetent-
nos a una situació tan humiliant com la de la pas-
sada legislatura, ni nosaltres ni la història no els ho
perdonarem.
Tenim unes elits empresarials, adictes a l’Íbex 35
i pendents sempre del PIB, que no dubten en
sotmetre’s als dictats del nacionalisme espanyol per
seguir les seves directrius amb l’excusa de salvar
l’economia del país. Les nostres autoritats religio-
ses, callen covardament, o neguen descaradament
el drets d’autodeterminació, silencien o neguen la
condició de presos als nostres polítics, i accepten
sense protestar l’espoli dels nostres museus.
Amb la seva actitud, polítics, empresaris i bisbes
es converteix en còmplice, per activa o per passiva,
del nacionalisme espanyol, un nacionalisme ex-
cloent i unitari, que nega els drets de les naciona-
litats històriques, i que sempre ha fomentat un
anticatalanisme militant a través del seus polítics i
dels seus mitjans de comunicació.
No hi ha dubte, que aquests i altres estaments
del nostres país mereixen el qualificatiu de mesquí,
com els adjectiva el poeta.
Crec però, que no podem confondre la mes-
quinesa d’aquesta gent, amb la grandesa de la bona
gent, que no ha fallat mai, que ha sortit de forma
reiterada i ferma a manifestar-se per exigir el dret
del nostre poble i per defensar la seva identitat, fins
a l’extrem de ser apallissada i patir una repressió
bàrbara. Aquesta bona gent, que ha sabut mantenir
la dignitat i ha conservat intacta la fe i l’amor a
la terra, malgrat totes les traïcions i totes les
malvestats de la història, aquesta gent no és un
poble mesquí, és un poble traït.
Francesc Combellas
 agenda
Arxiu Històric de Sant Medir Campanar
Activitats suspeses
SETMANA SANTA
Aula Oberta Bordeta Sala Nova
www.aulabordeta.cat Activitats suspeses
A SANT MEDIR
Esplai Passatge Toledo, 10 2n
Dissabte, 27 de març.
Dissabtes, 5 a 8 de la tarda www.esplaisantmedir.com Eucaristia i benedicció de Rams
Sants 3 Ràdio Campanar a les 8 de la tarda
Relats bíblics, dissabtes a les 12.30 del matí per Diumenge de Rams, 28 de març.
F. Combellas, M. Cors i R. Muntè
Benedicció de Rams a les 11 del
Grup de Solidaritat Constitució, 17 matí i seguidament Eucaristia
Atenció social Concert a les 7 de la tarda,
Tots els dimecres laborables de 10 a 12.30h
Rebost solidari
Olga Miracle (soprano) i
Entrega d’aliments un cop al mes prèvia Guillaume Lawless (orgue)
derivació dels Serveis Socials de l’Ajuntament,
Càrites, EAIA, Cap de la Zona Dimarts Sant, 30 de març.
Celebració penitencial, 8 del vespre
Espai Solidari Constitució, 28-30
Amistat i convivència Dijous Sant, 1 d’abril. Celebració
Relacions humanes. Taller artesanal contra l’atur del Sopar del Senyor, 7 del vespre
Dilluns i dimarts de 5 a 7.30 h de la tarda
Català. Xerrem-Junts, dijous de 6 a 7.30 h Divendres Sant, 2 d’abril. Sermó de
Cultura i Lleure. Participació en sortides i
excursions, diferents activitats del barri de la Passió i Via Crucis, 10 del matí
parròquia per fomentar l’intercanvi cultural i Celebració Litúrgica de la mort del
el coneixement del país Senyor a les 6 de la tarda
Taller d’informàtica
Matins, dilluns i dijous d’11 a 12.30 h Dissabte Sant, 3 d’abril.
Tardes, dimarts i dijous de 6 a 7.30 h
Racó dels infants Vetlla i Eucaristia Pasqual,
Fem deures, dijous de 6 a 7.30 h 8 del vespre
Juguem junts, dilluns i dimarts de 5 a 7.30 h
Hort solidari a Can Batlló Diumenge de Pasqua, 4 d’abril.
Dimarts i divendres de 9.30 a 12.30 h Eucaristia, 11 del matí
Quadre Escènic Teatre Sant Medir
Si jo fos ric
Dissabte 10 d’abril a les 6 de la tarda
Diumenge 11 d’abril a les 6 de la tarda
Dissabte 17 d’abril a les 6 de la tarda
Diumenge 18 d’abril a les 6 de la tarda
Un esperit burleta
Dissabte 24 d’abril a les 6 de la tarda
Dissabte 1 de maig a les 6 de la tarda
Diumenge 2 de maig a les 6 de la tarda

Parròquia de Sant Medir

Carrer Constitució, 17 - 08014 Barcelona - Catalunya
Telèfon 93 421 65 27 - info@parroquiasantmedir.cat
Despatx parroquial:
Dilluns i dijous de 6 a 8 de la tarda

Podeu llegir les revistes en format digital a https://grafiqueslorenzo.cat/parroquia