Pedres

www.parroquiasantmedir.cat
Vivents Maig 2021 Número 189

PENTECOSTA 2021
“La Pau que dona Jesús no és com la
del món.”
En grec, Pentecosta vol dir cinquantena. I
segons la tradición cristiana, la segona
Pasqua o be el diumenge de Pentecosta
correspon al cinquantè dia després de la
Resurrecció de Jesús.
segueix pàg. 3

Butlletí informatiu de la Parròquia de Sant Medir

 2 parròquia

RETORN PAULATÍ A LA “NOVA NORMALITAT”

DEL PREMI AMADEU OLLER
Il·lusionats amb la represa del format
habitual de l’acte d’entrega del Premi  Amadeu
Oller de Poesia per a joves inèdits. Us volem fer
cinc cèntims de com anirà.
El proper dilluns dia 28 de juny, la Parròquia
de Sant Medir farà l’acte de Lliurament del
Premi de Poesia Amadeu Oller per a Poetes
Inèdits a les 19h al pati de l’escola Sant Medir,
seguint la normativa Covid.
Aquest any, la participació en el guardó
de la cinquanta-setena edició del premi de
poesia ha estat extraordinàriament concor-
reguda, arribant a triplicar el nombre de
poemaris presentats en l’anterior edició.
L’acte d’entrega del guardó amb la presència
del Jurat: en David Castillo com a President,
en Joan Maluquer que és l’editor de les obres
premiades, la Maria Isabel Pijoan com a
secretària, l’Antoni Pladevall, el més veterà, i
guanyador del premi el 1983, i la Mireia Calafell
i en David Caño, que van ser guanyadors el
2006 i 2007 respectivament.
Aquest any tindrem el plaer de comptar amb
en Joan Josep Isern, comissari de l'any Triadú,
i com ell mateix es defineix al seu blog Totxa-
nes, totxos i maons (https://blocs.mesvilaweb.
cat/jotajotai/qui-soc-mes-o-menys/)
“Sóc aparellador (arquitecte tècnic, vaja) i
crític literari. I, a més a més, tafaner i drapaire
vocacional. També escric (i resulta que gairebé
tot, o ho publico jo mateix o m’ho publiquen
altres!)”
En l’espai musical comptarem amb la
valuosa col·laboració de Marina Rossell, Creu
de Sant Jordi del 1987 i guardonada amb el
premi del Disc Català de l’Any al 1982 entre
molts altres premis internacionalment reco-
neguts. Una de les veus més conegudes del
nostre país que ens oferirà un recull de les
seves cançons. En l’actualitat col·labora a
l’espai LES DIVES als matins de catalunya
ràdio presentat per Laura Rosel.
Afortunadament, aquesta 57a edició tornem
al format habitual després del llarg periode de
confinament i restriccions causades per la
pandèmia que ha afectat a tot el món, amb
l’esperança que segueixi el bon ritme per al
retorn a la total normalitat.
Així doncs esperem retrobar-nos i gaudir
junts de la poesia del guardonat/da i de la
música de la Marina Rossell.
Us mantindrem informats i
Us hi esperem!
Maria Montané

Pedres Edita: Parròquia de Sant Medir

Consell de redacció: Montserrat Garcia, Pepita Plana,
Enric Subirà, Francesc Combelles
Vivents Maquetació: Gràfiques Lorenzo; Disseny: O. Forcades.

PENTECOSTA 2021
ve de la pàgina 1
És en aquesta data que els seus deixebles
estaven reunits, tot coincidint amb la celebració
d’una de les tres festes més importants del
judaime, la XAVUOT. És la festa que recorda
el lliurament a Moisés, de les Taules de la
Llei (Torah) al mont Sinaí. També és un dia
d’acció de gràcies per la collita del blat. És
doncs, durant aquesta festa jueva, que Jesús
s’apareix als onze deixebles reunits, i després
de donar-los-hi la pau, els ensenya les mans i
el costat. És a dir, els mostra les senyes
d’identitat de la Resurrecció, les quals represen-
ten les ferides de la seva mort com a víctima.
Jesús els hi dona la pau, com a salutació de
reconeixement mutu, tot recordant el discurs de
comiat al darrer sopar (Jn.14, 27). La pau que
dona Jesús, no és com la del món. La pau del
món és aquella que vetlla per l’ordre establert, i
está basada en l’equilibri de forces, per tant,
basada en el principi de “violència controlada”,
a vegades no gens controlada (Cf. J.M. Cas-
tillo). La pau de Jesús és aquella basada en
l’amor, la misericòrdia, el respecte, el servei, la
dignitat humana i la llibertat.
Les llagues que Jesús mostra als deixebles,
representa el fracàs de la Creu. Aquesta indig-
Descens del mont Sinaí de Cosino Rosselli, 1480
portada 3
nació ens fa pensar en la “memòria subversiva”.
És a dir, interpretar el text i la història de la
passió i la mort de Jesús, des de l’angle dels
febles de la terra. És a dir, redescobrir la Creu
a partir dels crucificats del nostre món.
L’Església no pot ser aliena a aquesta causa,
millor dit, és la causa i el sentit més pregó com
hereva del missatge i testimoni de Jesús, i l’ha
de viure com la gran esperança alliberadora,
feta plena en la Resurrecció (J.B. Metz).
De la mateixa manera que el Pare va enviar
el seu Fill al món, així també Jesús en aquesta
trobada, envia els deixebles, amb la força de
l’Esperit Sant, com a testimonis seus per conti-
nuar la mateixa missió que Ell havia complert
com enviat del Pare. Aquest enviament repre-
senta el ministeri apostòlic que comunica vida,
esperança i comunió.
Després, tot alenant els deixebles, els diu:
rebeu l’Esperit Sant. De fet, Jesús al morir a la
Creu (Jn. 19,30) entregava l’Esperit al Pare.
Jesús se’n va, però no ens deixa orfes, tornarà.
Al seu lloc ens deixa el seu Esperit. L’Esperit de
veritat i d’amor.
A partir de la Pentecosta, la comunitat de
creients en Jesús sota l’empara de l’Esperit,
inicia un llarg camí que amb els anys
es dirà Església. Però una Església
sense fer present l’Esperit de Déu,
equivaldria de facto, a anul·lar la seva
presència. L’Església no és una insti-
tució que dirigeix una religió i manté
submisa la seva feligresia, amb la
temptació de centrar-ho tot en el
ministeri com a testimoni de Jesús i
el seu Evangeli. A vegades es pot
tenir la impresió de que es passa de
puntetes sobre la festa de la
Pentecosta i no es vol arriscar la
llibertat que dona la força del vent en
el qual bufa l’Esperit d’amor i de
llibertat. L’Església ha de ser la
comunitat de les persones que es
deixen guiar per l’Esperit en co-
munió i solidaritat.
Enric Subirà
 4 opinió
JESÚS PLORA SOBRE JERUSALEM
“ Quan Jesús va arribar prop de
Jerusalem i veié la ciutat arrencà
a plorar… (Lluc, 19,41)
Les esgarrifoses escenes que tornem a
contemplar aquests dies a Palestina, en aques-
ta lluita que no té fi entre dos pobles irrecon-
ciliables, ens recorden que la història no avança
en línia recta sinó en forma de bucle, i que el
passat no mor, sinó que es fa present de formes
diferents, de la mateixa manera que els gens
del pare i la mare, es barregen i es fan presents
en els fills sota noves aparences i nous rostres.
Palestina, la terra de Jesús, apareix com un
territori irredempt des que hi van fer la seva
aparició unes tribus nòmades, cercant una llar
on assentar-se. I ho hagueren de fer com tants
altres pobles, lluitant, perquè el territori ja estava
ocupat. Però aquests nous ocupants que rebe-
ren el nom d’israelites, van desenvolupar una
teologia que els diferenciava de la resta de
pobles veïns. Els altres habitants de Palestina
eren politeistes, vol dir que tenien diversos
déus, divinitats intercanviables amb les dels
pobles veïns, cosa que els permetia relacionar-
se entre ells, tant en la guerra com en la pau.
Però el poble d’Israel era un poble singular,
el seu Déu era únic, i per tant el vertader, i
segons les seves escriptures aquest Déu únic,
era un Déu gelós, que no tolerava l’existència
d’altres déus, i per tant Israel era el poble elegit
amb el dret diví d’imposar per la força si calia,
el seu Déu a la resta de nacions. Això és el que
anomenem monoteisme. Avançant en els
seus raonaments, els sacerdots del Déu
únic havien arribat a la conclusió que
Palestina era la terra que el seu Déu havia
promès donar als primers patriarques, i per
tant tenien tot el dret a ocupar per la força
una terra que era seva per donació divina. El
problema, com deia un pare franciscà, és
que Déu no firma escriptures.
Fent un salt, i simplificant la història, que
coneixem per la Bíblia, trobem que en temps de
Jesús, després de passar per mil lluites i vicis-
situds, el poble d’Israel, ocupava una part de
Palestina, sota el domini de Roma. És en
aquest moment quan apareix la figura de Jesús,
un ser excepcional, amb una visió universal del
judaisme i de la seva missió en la història.
Jesús descobreix en el Déu únic del seu poble,
el Déu Pare de tota la humanitat, i de totes les
nacions, sense exclusions, començant pels més
marginats. El problema però és que aquest Déu
Pare, havia quedat presoner, encerclat per una
religió basada en el compliment estricte de la
llei jueva. Una llei fonamentada en els déu
manaments que la casuística infatigable dels
savis doctors, havia anat multiplicant fins a
convertir-la en un bosc inextricable de lleis,
preceptes i manaments, que regulaven, en nom
de Déu, la vida del poble jueu, fins els més
petits detalls.
El Déu de Jesús havia quedat segrestat en
el Temple pels sacerdots i pels que ostentaven
el poder. La purificació del judaisme, o sigui la
supressió de les traves legals que impedien que
el seu Déu pogués ser reconegut i acceptat per
totes els pobles, estava en la base del missatge
de salvació que Jesús predicava i que era
un missatge universal d’amor i de llibertat. El

missatge de Jesús xocava amb el Temple, que
era el centre de poder. Sabem que el poder
sempre es conservador i enemic de qualsevol
canvi per temor de perdre els seus privilegis.
Quan Jesús va morir, víctima d’aquest
poder, els seus deixebles recolliren el missatge
i intentaren portar-lo a la pràctica. El moment
històric era propici, en el món del judaisme eren
molts els que veien la necessitat d’un canvi. Per
a una part del judaisme el missatge de Jesús
era un missatge messiànic, i podien acceptar
fàcilment que Jesús havia estat l’enviat de Déu,
el messies anunciat pels profetes, mentre que
el Temple i el seu entorn seguien negant el
messianisme de Jesús, per a ells el Messies
havia de ser un príncep poderós, que alliberaria
el poble del domini estranger, mantenint però
els privilegis d’Israel com a poble escollit. I
mentre esperaven que es complís la profecia,
el poder seguiria en les seves mans.
Entre els seguidors de Jesús, també hi havia
diferències, els jueus de la diàspora, i el
conversos gentils, influïts per la filosofia grega,
veien en la persona de Jesús, el mateix Déu
encarnat i fet home, una idea que era una
blasfèmia per al judaisme.
Resumint, la divinització del Jesús
històric, que va acabar triomfant entre els
cristians, va obrir un abisme entre el
judaisme i el cristianisme que es va
convertir en una nova religió. Les dues
religions, mare i filla, es van fer enemigues
irreconciliables des dels primers moments. I
quan la religió cristiana va esdevenir la religió
oficial de l’imperi, va anar desenvolupant una
teologia que fomentava l’odi contra el poble
jueu. Pel cristianisme, si Jesús era Déu, el poble
jueu era un poble deïcida i mereixia l’anatema.
Des d’aleshores fins els nostres dies, no hi ha
hagut cap nació nascuda sota el signe de la fe
cristiana que quedi lliure del pecat d’haver
perseguit i massacrat el poble jueu. Era una
bona excusa pels dirigents cristians i pel poble
ignorant quan pels seus interessos, els conve-
Constitució, 17 - Tel. 93 421 65 27
opinió 5
nia atiar un odi sempre latent contra els pèrfids
jueus. Després de segles de fomentar l’odi, el
procés va culminar en els nostres temps amb la
monstruositat de l’Holocaust.
Acabada la pitjor guerra que havia viscut la
humanitat, la societat occidental, hereva de la
cultura grecoromana, es va sentir culpable i en
deute amb el poble jueu i els seus dirigents, i
per blanquejar la consciència, van decidir que
el poble jueu tenia dret a tornar a ocupar un
territori del qual havia estat expulsat feia dos mil
anys, però que sempre havia estat ocupat per
altres pobles, alguns dels quals tan antics com
Israel, i entre els què hi havia descendents de
les primeres comunitats cristianes.
Les diferències culturals, polítiques i reli-
gioses entre el poble palestí, i els nous
habitants, els israelians, ha fet inviable la
cohabitació. L’Estat israelià, se sent legitimat
per imposar la seva llei, i els palestins s’han vist
expulsats del seu territori, o han hagut d’accep-
tar convertir-se en ciutadans de segona classe.
La mala política ha convertit israelians i
palestins en víctimes i botxins ensems, con-
dicionats pels grups extremistes de cada país,
que atien l’odi i fan impossible la convivència,
mentre utilitzen la gent del poble per als seus
fins. Perquè els fanàtics de qualsevol ideologia
o religió, no senten cap mena de respecte pels
drets humans ni per la vida de la seva gent.
Arribats en aquest punt, la política de l’Estat
israelià i la seva repressió, és tan brutal, que per
cada mare israeliana que plora pels seus fills,
mil mares palestines ploren la mor dels seus, a
més de la pèrdua de les seves llars, i de la
dignitat del seu poble.
I aquí cal denunciar la hipocresia de la
societat internacional que mentre organitza
conferències de pau, permet que els fabricants
i els traficants d’armes segueixin negociant amb
la sang dels innocents. I també cal considerar
la influència nefasta que les religions han tingut
en el drama de Palestina.
Francesc Combellas
Conferències
Reunions veïnals
Ball per a persones
amb autonomia limitada
Aula Oberta de la Bordeta
 6 barri

CONCERT DE 65 ANyS AL GREC

Aquest passat 24 de maig, la Coral de
Sant Medir ha celebrat els seus 65 anys amb
un concert al Teatre Grec de Montjuïc. Un
concert que d’entrada podem qualificar d’extra-
ordinari, en tots els sentits. En destaco alguns.
El primer és l’escenari. El teatre Grec fou
construït per a l’Exposició Internacional de 1929
com a rèplica del Teatre d’Epidaure, aprofitant
una pedrera en desús.
És un lloc on han actuat Margarida Xirgu i
Enric Borràs; que ha vist a Núria Espert fent el
protagonista masculí de Hamlet, que celebra els Mesos sense abraçades, sense poder estar
estius un dels festivals importants de cultura de junts. Però també mesos en que no ens hem
Barcelona. Doncs allà hi ha cantat i ballat la rendit, i encara que sigui a través de la pantalla,
Coral del nostre barri. La cultura popular en no hem deixat d’estar junts i de fer coses junts.
l’accepció més genuïna de la paraula. Gent Cadascú a casa seva, potser malalts, deses-
senzilla, associant-se sense cap més pretensió perançats en alguns moments. Però sense
que fer les coses el millor que sap, sense aturar-nos. Fa 65 anys que no ens aturem, i no
buscar cap fama ni rellevància; només fer pas- ha estat una pandèmia la que ens hagi de fer
sar una bona estona a família, amics i veïns, plegar d’allò que volem, ser feliços cantant.
oferint un producte de la millor qualitat al nostre Recollim l’exemple vital de la Montse García, a
abast. Esperem haver estar dignes intèrprets, la Coral des del primer dia, vivint el bo i el no
en la tradició i el prestigi del Grec. tan bo de la vida, sense deixar mai de cantar.
El segon aspecte que vull comentar fa Sense rendir-se.
referència a la lletra d’una de les peces Aquest concert ha estat la nostra abraçada
cantades. Els versos diuen “...mirar-nos i a tots vosaltres. Tant de bo us hagi arribat!
entendre que no sabem rendir-nos, i serem
un sol cor quan ens tornem a abraçar.” Feia Josep Maria Sánchez
més d’un any del darrer concert de la Coral. Vocal de Baixos

SALVEM EL SECRETARIAT D’ENTITATS DE
SANTS, hOSTAfRANCS I LA BORDETA
L’Auditori de les Cotxeres va acollir dijous 20
de maig a la tarda una seixantena d’entitats dels
barris de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, con-
vocades pel Secretariat en assemblea extra-
ordinària. Amb un únic punt d’ordre del dia
damunt de la taula, la complicada situació
econòmica del Secretariat, la presidenta de la
federació, Lluïsa Erill, i la gerent, Neus Anglès,
van desgranar els esdeveniments que han
conduït a aquest escenari, que arrenquen al
2002 amb la concessió del CEM la Bordeta.
L’excepcionalitat d’aquest plec de con-
dicions (és l’únic equipament municipal en
el qual el gestor s’ha fet càrrec de la seva
construcció) i el canvi del projecte inicial
van provocar un sobrecost.
Aquest punt de partida va significar que
aquesta instal·lació hagi estat deficitària durant
tots els anys de gestió.
Tant l’Ajuntament de Barcelona com el
Secretariat han reequilibrat aquest dèficit des
del primer dia, però la situació de pandèmia,
amb un impacte fortíssim en el nombre de
persones abonades, ha provocat que els fets es
Només al 103.2 FM
tota l’actualitat de Sant Medir
Fem ràdio Fem barri
barri 7
precipitessin i que la viabilitat del Secretariat
quedi absolutament amenaçada.
Les converses tant amb el Districte de
Sants-Montjuïc com amb l’Institut Barcelona
Esports referents a la gravetat de la situació i a
la necessitat de trobar solucions urgents i
definitives a aquest greuge que s’arrossega des
de fa gairebé 20 anys han de ser la clau de volta
per a la continuïtat del Secretariat, la federació
territorial més gran de Barcelona i tot un referent
ciutadà i associatiu.
En un exercici de responsabilitat i trans-
parència, la Comissió Executiva del Secretariat
va presentar detalladament l’escenari actual i
les entitats van refermar el seu compromís amb
la federació. Per part de les entitats, es van
plantejar diverses accions i mobilitzacions des-
tinades a mostrar el seu suport al Secretariat i
a garantir-ne el futur.
La Parròquia de Sant Medir, que forma
part del Secretariat des de la seva fundació,
vol mostrar tot el seu suport a la federació
d'entitats dels nostres barris.
Oleguer Forcades
 agenda

HOMENATGE A PERE CASALDÀLIGA

Presentació del llibre de Juan José Tamayo
Pedro Casaldàliga, larga caminada con los pobres de la tierra
a càrrec de Glòria Casaldàliga, presidenta de la Fundació
Pere Casaldàliga i amb la participació de l’autor del llibre.

Dimarts, 8 de juny a les 19.30 h del vespre

Sala Nova de la parròquia de Sant Medir (Constitució, 17)
Organitza Grup dels Drets Humans de S. Medir

FESTA DE LLIURAMENT DEL

57è PREMI AMADEU OLLER
Dilluns 28 de juny a les 19 h
al pati de l’escola Sant Medir.
Actuació musical de Marina Rossell
Aforament limitat. Cal portar mascareta.
Podreu escoltar l’acte sencer el dimarts 29 a les 20h pel 103.2FM a sants3radio.cat

Arxiu Històric de Sant Medir Campanar Grup de Solidaritat Constitució, 17

Cal cita prèvia per a consultes a l’arxiu parroquial. Atenció social
Per a informació al despatx parroquial els dilluns i Tots els dimecres laborables de 10 a 12.30h
dijous, de 6 a 8 de la tarda. Rebost solidari
Entrega d’aliments un cop al mes prèvia
Esplai Passatge Toledo, 10 2n derivació dels Serveis Socials de l’Ajuntament,
Càrites, EAIA, Cap de la Zona
Dissabtes, 5 a 8 de la tarda www.esplaisantmedir.com
Quadre Escènic Sant Medir Teatre
Sants 3 Ràdio Campanar Quin cacao de conte!
Relats bíblics, dissabtes a les 12.30 del matí per Taller Nicolás Mérida
F. Combellas, M. Cors i R. Muntè Dissabte 5 de juny a les 6 de la tarda
Diumenge 6 de juny a les 6 de la tarda
Coral Sant Medir www.coralsantmedir.cat Operación Meditriunfo
Acord de Veus. Escolta el programa musical de la Taller Josep M. Companys
Coral de Sant Medir a Sants3Ràdio els Dissabte 19 de juny a les 6 de la tarda
diumenges 10.30 h i dimecres a les 21 h Diumenge 20 de juny a les 6 de la tarda

PER ASSISTÈNCIA SOCIAL TRUQUEU AL 93 421 00 11 (DE 9 A 14h) CÁRITAS ZONA PASTORAL

Parròquia de Sant Medir

Carrer Constitució, 17 - 08014 Barcelona - Catalunya
Telèfon 93 421 65 27 - info@parroquiasantmedir.cat
Despatx parroquial:
Dilluns i dijous de 6 a 8 de la tarda

Podeu llegir les revistes en format digital a https://grafiqueslorenzo.cat/parroquia