Entrenament Esportiu II

Marcel Cots
3r de Grau de CAFE

La mitja marató és una prova de fons en la que els corredors recorren 21,097km. És una prova
exigent que requereix córrer de manera habitual i un entrenament específic per afavorir el
rendiment i evitar possibles lesions. En relació amb les variables fisiològiques i el rendiment en
les carreres de llarga distància ens trobem un elevat VO2max, un alt llindar anaeròbic i una
bona economia de carrera. Per altra banda, alguns autors han discutit que algunes d’aquestes
variables tenen més influència en el rendiment que unes altres; i mentre uns es decanten per
un llindar anaeròbic, altres es decanten per l’economia de carrera o per la velocitat aeròbica
màxima. No obstant segons autors com A. Ogueta-Alday, J.A., Rodríguez-Marroyo, J. García
Lopez (2013), proposen la combinació d’algunes d’aquestes variables fisiològiques a l’hora de
predir el rendiment. Algunes variables antropomètriques també juguen un paper fonamental a
l’hora de descriure un bon rendiment, o afectar a les variables fisiològiques anteriorment
mencionades. Un pes baix, índex de massa corporal, percentatge de greix i sumatori de plecs
del tren inferior optimitzen el rendiment en llarga distància. Tanmateix, existeixen altres
variables antropomètriques on la seva influència en el rendiment encara és desconeguda o
confusa.

Segons l’estudi Variables antropométricas, fisiológicas y biomecánicas determinantes del

rendimiento en corredores de media maratón, realitzat per A.Ogueta-Alday, J.A., Rodríguez-
Marroyo, J. García Lopez (2013), confirmen la relació entre el rendiment en mitja marató i les
variables lligades a l’entrenament, el sobrepès o la fisiologia, destaquen que la velocitat a la
qual es van aconseguir aquestes variables fisiològiques va ser més important que el seu valor,
és trobar una major distribució de corredors de planta sencera/avantpeu en els subjectes de
major nivell i per últim no es van trobar diferències significatives a la mateixa velocitat de
carrera entre els grups de nivell en les variables biomecàniques analitzades com van ser la
freqüència i l’amplitud de la gambada, temps de contacte. Tanmateix, l’amplitud de gambada
sembla ser determinant en el rendiment, d’aquí la importància del treball de força i el baix pes
dels corredors d’aquest tipus de prova.

Finalment, i fent referència a la forma d’avaluar el rendiment en corredors de mitges i llargues

distàncies ens trobem una falta important de models d’estimació del rendiment. Segons Alvero
Cruz, J. (2017), la distància en el test de Cooper, va ser el millor predictor pel temps de carrera
en la mitja marató. Una equació derivada del test de Cooper aconsegueix una alta fiabilitat i
precisió a la predicció del temps d’una mitja marató en corredors populars en ambdós sexes. A
 Entrenament Esportiu II
Marcel Cots
3r de Grau de CAFE

part, el test de Cooper es mostra com a mètode de fàcil execució i instauració en el conjunt dels
esquemes d’entrenament i serveix com a instrument d’estimació precís del ritme de competició.