Constateu que hui dia moltes persones, joves i no tan joves, valoren el

fet de tindre molts amics o seguidors a les xarxes socials com un signe
d’èxit social. Aquest fenomen, que al vostre parer va en augment, us
preocupa i per aquesta raó escriviu una entrada en el vostre blog.

El racó de pensar
Dissabte, 15 d’octubre de 2022.
X
Som allò que aparentem
Avui obrim el blog amb una reflexió personal: si abans es deia que les persones
érem allò que mengen, ara tots som simplement allò que aparentem ser. Tot i que
aquesta idea pot semblar desmesurada, és, ens agrade o no, la nostra realitat.

En l’actualitat, és estrany trobar alguna persona que no tinga ja un compte a

una xarxa social com ara Instagram o Facebook. De fet, molt sovint quan coneixem uns
altra persona el primer que preguntem és el seu usuari per seguir a eixa persona i amb
sort guanyar un seguidor. Oh, els seguidors! Si quan erem menuts i anàvem a escola
allò que et feia el rei o la reina de la classe era tindre un bon grapat de croms ara allò
que et defineix i et fa ser envidiat per tothom és tindre un nombre de seguidors. Sabeu
que hi ha gent que fins i tot paga diners per tal d’aconseguir-ne més?

Així doncs, per tal d’aconseguir seguidors la gent ha deixat de ser original i
autèntica i tots tractem de replicar les mateixes fotografies. Una bona mostra són les
cues que es formen en llocs turístics en què alguna influencer s’ha fet una foto que ara
tots volem tindre al nostre perfil o els filtres que ens canvien la cara i ens fan a tots
semblar nines perfectes i id`rntiques.

En conseqüència, la societat s’està tornant cada vegada més superficial i valors

socials i morals que abans ens definien i ens feien diferents i atractius han quedat en
un segon pla. Avui dia, l’única cosa a què es para atenció és l’aparença. La roba que
duem, el maquillatge ben fet o els m’agraden que tenim en una foto.
 Per descomptat, aquest fet té unes conseqüències molt negatives per a les
relacions humanes que són cada vegada més superficials. Ningú està interessat ja en la
no només en la generositat de l’altre sinó tampoc en la intel·ligència.

Si continuem evolucionant en aquesta direcció, on anirem a parar? Penseu que

d’ací a uns anys hi haurà només cites digitals en les quals parlarem amb l’altra persona
amb un filtre que ens deforme el rostre per tal de ser més bonics? Espere, amb tot el
meu cor que no siga així, però només el temps ens ho dirà.