A mi no m’avisaren

Prenem decisions tots els dies, i moltes d’aquestes són decisions que poden afectar el
nostre futur encara que no ho pensem la majoria del temps. Les decisions que prenem
formen la nostra personalitat també, formen qui som. Però, hi ha decisions que hem
de prendre a una edat molt primerenca que ens afectaran de segur en el nostre futur.
Com per exemple, “que m’agradaria estudiar?”

Comencem a prendre aquesta decisió als 15 o 16 anys, i sense saber-ho, estem

determinat el nostre futur. Però, com podem pretendre que un xiquet o xiqueta de 15
anys ja sàpiga que vol fer tota la seua vida? És molt precipitat. Amb aquesta decisió
estem marcant la nostra vida, el nostre futur. L’edat apropiada per a jubilar-se són els
65 anys, i prenem aquesta primera decisió als 15 anys, com podem saber en eixa edat
de que anem a viure tota la nostra vida?
En l’actualitat, hi ha tantes coses interesants que podem aprendre, i al obligar a una
persona tan jove a encasellar-se tan prompte, l’estem privant del coneixement d’altres
coses i matèries. Potser que deuríem impartir matèries més generals per més temps
per a que els alumnes adquirisquen més coneixements. Perquè un estudiant de
medicina no ha de saber llatí? O de literatura?
Com va comentar Jorge Marirrodriga en el diari El Pais, “Florència ha començat a
celebrar el cinquè centenari de Leonardo da Vinci. Un italià universal la vida del qual
val la pena conèixer, i al que afortunadament ningú li va preguntar: Tu, ¿ciències o
lletres?”

N’és un bon exemple de com aquest organització al sistema educatiu no es la correcta,

el fet de que molts estudiants de batxillerat encara no saben que volen fer. Aleshores,
com pretenem que una persona de 14 anys sàpiga a que es vol dedicar si una de 18
anys no ho sap. Moltes vegades aquesta decisió es pren per motius equivocats, com
poen ser els amics, la família, la pressió social, o simplement voler llevar-se una
assignatura que no els agrada o atrau sense saber realment si valdran per a això.
La societat en al que vivim, veu els estudis de lletres com uns estudis fàcils, còmodes o
sense esforç, mentre que es estudis de ciències són els estudis difícils i amb prestigi.
Perquè ha de ser així. Estudiar ja es prou difícil, i estudiar una carrera que no t’agrada,
encara més.

D’una banda, moltes persones després de ja haver estudiat una carrera, s’adonen de
que no és el que esperaven o volien, i estudien un altra vegada una carrera distinta, i
aquestes persones les podem considerar afortunades perquè, per altra banda, altres
simplement continuen estudiant o treballant en una cosa que no els apassiona o
interessa res.

Com va dir el cantant Harry Styles a la revista Vogue, cada vegada que poses barreres
en la teua vida, t’estàs limitant a tu mateixa.

Comptat i debut, em pareix que no es just que fem a gent tan jove encasellar-se si
encara no sabem ni qui son o que volen de la vida. Al meu parer, el coneixement es
poder, i privar-se d’aquest es un error. La meua solució seria fer més orientació als
alumnes per a saber no sols que volen estudiar o a que es volen dedicar, sinó per a
quines carreres tenen aptituds, ja que crec que el paper de les orientadores és molt
important en aquesta etapa.

Marta Celda Albarracín.