He triat aquests casos, ja que crec que són els que en podem trobar en el nostre dia a dia (fora

d’estat d’alarma) com a adolescents.

1. Exhibir un pòster en contra de la igualtat d'homes i dones El professor d'ètica de

l'Institut està treballant amb els seus alumnes el tema de la igualtat entre els homes i les
dones en la societat actual. Després de dues classes dedicades a indagar sobre el tema,
el professor divideix la classe en grups de treball i els assigna a tots la tasca d'elaborar
un pòster sobre la igualtat d'homes i dones. Acabat el treball, organitzarà una exposició
de tots els pòsters en un lloc ben visible de l'institut perquè el puguin veure tots els
alumnes, professors i les visites. En lliurar els treballs acabats, n'hi ha un en què els
alumnes realitzen una defensa de la inferioritat de la dona i de la necessitat que ocupi
posicions diferents en la societat, dedicada sobretot a les tasques domèstiques,
especialment a la criança dels fills. El professor admet el treball per a la qualificació
dels alumnes i el puntua sense tenir en compte el que diuen, avaluant només el treball
realitzat per elaborar el pòster, però, considera que no és possible incloure en
l'exposició. Els alumnes afirmen que això atempta contra la seva llibertat d'expressió, el
professor al·lega que la difusió pública en un centre de l'Estat d'un pòster en contra de la
igualtat no s'ha d'autoritzar.

Argumenta: El professor ha d'autoritzar que s'exhibeixi aquest pòster al costat de

tots els altres?

Tothom te dret a expressar el que pensa, sempre i quan la seva opinió no falti el
respecte a ningú. En aquest cas els alumnes del pòster masclista tenen raó, estan en el
seu dret d’expressar-se, però estan faltant el respecte a més de la meitat de la població
mundial.

Des de fa molts anys homes i dones s’han unit per lluitar contra la societat opressora, i
així obrir els ulls a les persones que creien que les dones no eres capaces de fer res i així
anar incrementant els drets de les dones, fins al punt de estar quasi al mateix nivell que
el dret dels homes. Si es penjés aquell pòster seria com donar un pas enrere en la
historia de la igualtat entre homes i dones. Encara que sembli insignificant, pot influir i
afectar en aquell recinte, i malgrat que comparat amb altres actes aquella acció es petita,
pot arribar a tenir conseqüències majors.

Personalment, crec que el professor no hauria de penjar el pòster, es més l’hauria de

penalitzar i encara que sembli una injustícia per aquella part dels alumnes es ho
correcte, ja que si hagués penjat el pòster la injustícia englobaria no només als altres
companys, sinó que també a totes les dones. però sobretot tant els professors com els
alumnes no s’haurien de preocupar pel pòster sinó que més bé haurien de preocupar-se
que en ple s. XXI hi hagi joves amb aquella mentalitat retardada.

2. Delatar algú Guillem i Irene són les persones que porten el diari escolar de l'institut, i
compten amb l'ajuda d'altres alumnes i professors dels departaments de llengua i
filosofia. Cada dos mesos publiquen un número de la revista en què apareixen
informacions variades i articles de col·laboració escrits per altres alumnes del centre.
Han estat preparant un article sobre el consum de porros a l'institut, gràcies a les
entrevistes realitzades, han pogut comptar quants alumnes consumeixen porros, com els
aconsegueixen i quan els fumen, però no han donat cap nom i han evitat també donar
alguns detalls concrets sobre on i a qui compren els porros. La directora del centre,
després de llegir l'article, els exigeix que li diguin totes les dades per poder prendre
mesures disciplinàries. En cas de no fer-ho, seran sancionats i el diari escolar podria ser
prohibit, almenys temporalment.

Argumenta: En Guillem i la Irene, han de donar les dades a la directora?

Com bé hem tractat en el dilema anterior la llibertat d’expressió es un dret fonamental,
sempre quan no es falti el respecte a altres persones. En aquest cas el Guillem i la Irene
estan en el seu dret de publicar un article sobre porros en el diari del col·legi, ja que es
un tema apte i no incita a la seva consumició, només aporta informació.

Altre tema que s’ha de tractar en aquest dilema es la privacitat individual, ja que les
persones que han col·laborat en l’article ho han fet de manera desinteressada i sabent
que les dades que aportin seran anònimes. Tothom pot fer el que li ve de gust sense ser
faltat al respecte.

En aquest cas crec que tant el Guillem com la Ines haurien de protegir la privacitat dels
seus companys, encara que per això no es publiqui l’article, els castiguin i es tanqui el
diari. Ja que si no ho fan així els unics beneficiats seran ells, mentre que bastantes
persones estaran en una situació inesperada. Per això, com a responsables del diari
haurien de mirar en el benefici de la majoria, i acceptar els castics. Val més protegir
l’intimitat de les persones que no publicar un article, ja que ningú te dret a violar la
privacitat d’altres.

Per altra banda s’entén el comportament de la directora, ja que sent adolescent i

consumir porros te conseqüències tant a llarg com a curt termini, i vol ajudar als seus
alumnes. Personalment crec que el mètode que emprea (aquest tipus d’amenaça) no es
adecuat, és més si vol ajudar als seus alumnes podria aportar informació, i no invadir la
seva privacitat.