Àdama Ndiade Cardona 23.02.

2022

Ciència i dona.

El masclisme actualment es visible a molts camps, i un d’ells es el món de la ciencia. La

manca de dones cientí ques s’han convertit en
un problema per a la societat. Hi han molt
poques dones que es dediquin a la ciència, son
les dones eclipsades pels homes en aquest
ambit? A les carreres d’ingenyeria predominen
els homes, que són, aproximadament, el 90%
dels estudiants, això pot contribuir a que les
dones es sentin obligades a fer una altra
carrera, o optin per una on es puguin sentir més cómodes. Aquest es un problema que
remonta al principi de la ciència, quan les dones no es consideraven aptes per aquesta
tasca, i el mèrit dels seus descobriments passava a ser d’un home. Actualment aquest
problema encara es vigent, però no d’una forma tan dràstica. Quan una dona es planteja
estudiar una ingenyeria, sobretot en el cas de la informàtica, una de les coses que es
planteja es el fet de que serà quasi bé la única dona de la classe. Fins i tot, s’ha donat el
cas en que de 400 persones que varen entrar en una selecció, només 23 eren dones.

En la meva opinió, això es deu a molts factors. Personalment, em sembla obvi que no hi a
cap mena de diferència entre home i dona en quant a facilitat per fer ciència. Si això es
percebut d’aquesta forma es per factors que ens in ueixen des que som petits i petites.
De fet, un estudi realitzat a un petit poble dels Estats Units, ens mostra com entre els cinc
i els sis anys, les nenes passen a associar la intel.ligència amb una característica
masculina. Com he dit abans, aquest problema remonta a fa molt de temps, quan els
marits, els pares o els germans, rebien el merit pels descobriments d’una dona. O quan
l’opinió cientí ca d’una dona no tenia importància. Per això no hi han quasi referents
femenins en que les nenes petites puguin veure la possibilitat d’arribar a ser cientí ques,
per això em sembla que s’hauria de començar a visibilitzar aquest problema i donar-li
importància. Ens espera un futur digital, el qual sembla que les dones no contribuiran a
formar si això no canvia.
Es parla molt de com al món laboral, manquen les dones, però tot i que les empreses
fagin campanyes internes per aconsseguir igualitat de génere, seguirà faltant personal
fi
fi
fl
fi
 Àdama Ndiade Cardona 23.02.2022

femení, ja que el problema està en la base, una base de dones que opten per estudiar
altra cosa que ciència, per tal de no trobar-se amb di cultats a la carrera. O una base
d’homes, que fan bromes masclistes o comentaris masclistes sobre la intel.ligència de les
dones i provoquen que, socialment, s’entengui a l’home com el cientí c, i no a la dona.
Fan que el dia de la ciencia i la dona hagi d’existir. De fet ns i tot al meu curs, 1r de
Batxillerat, dels estudiants que opten per ciències, només una de cada sis són dones. Es
a dir, d’una classe de 24 persones, només 4 són dones.
Jo, abans de començar batxillerat, tenia molt clar que volia estudiar ciències, però
nalment, al darrer moment, vaig optar per les ciències socials. Em veig 100%
capacitada per fer el que jo vulgui, però en el cas de les ciències, tot i que sempre se
m’havien donat bé, un darrer any difícil, un quart d’ESO cientí c, em va fer canviar
d’opinió. Es un problema existent, però que no notem, ja que com jo moltes. No optem
per la branca cientí ca inconscientment. No vol dir que m’arrepentesqui, ja que ara ja
tenc clar que m’agraden més les lletres, però si hagués de tornar enrera m’ho pensaria
millor, i cercaria els mptius pels quals vag descartar per complet el anar a ciència. Al
entrar al batxillerat hi ha una mena de lluita entre les diferents branques, el cientí c
sempre s’enten com al més difícil, tot i que depèn de molts factors, i crec que aquest es
un dels motius pels que molta gent tira enrera, sobretot dones. En el meu cas, sempre
em deien que si volia fer ciència ho havia de tenir molt clar perquè al batxillerat em
cagarua, en canvi amb les lletres mai no hem van dir res.
De fet si comences a pensar en quan eres petita, i el que estudiaves a l’escola,
probablement l’únic referent femení que tenguis a la ciència sigui la Marie Curie. Fins i tot
ara, em costa pensar en qualsevol altra dona que hagi fet un descobriment cientí c, tot i
que ja estic millor informada. En canvi homes n’estudiam molts, des d’homes de fa
segles ns a homes actuals. Si ho comparem amb la loso a es gairebé el mateix. Ara
mateix no estudiem res que hagi dit una dona, res que hagi pensat una dona, ni cap
métode que ni tan sols una dona hagi utilitzat. Part del problema està en que no hi havien
tantes dones lòsofes o cientí ques, que no se’ls donava una veu fa tants anys. Però
l’altra part del problema és actual. L’altra part del problema depèn de nosaltres, de quina
importància donem ara a les dones.

Possiblement, si no hagués d’escriure aquest treball, no m’hauria aturat a pensar en la

poca quantitat de dones conegudes fan ciència. No m’hauria aturat a pensar en les
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
Àdama Ndiade Cardona 23.02.2022

poques dones del meu propi institut que cursen el batxillerat cientí c. No m’hauria aturat
a pensar en el motiu de les meves decisions. No hauria estat conscient d’aquest
problema igual que ho soc ara. Es un problema invisible per a la societat, però crucial.
Hem de comencar a xar-nos menys en que van fer els homes, i posar més l’atenció en
que faràn les dones.
fi
fi