1.

Fal·làcia d’apel·lació a la hipocresia:

https://twitter.com/RocioInfantesb/status/1658928217661612036

En la publicació de Rocío Infante es pot veure com difon una imatge en la qual hi ha
una manifestació feminista i a sota en el text hi ha escrit en castellà “No et depilis no
és natural, diu la noia amb pírcings, tatuatges i el cabell tintat de fúcsia”. Traduït a la
fal·làcia d’apel·lació a la hipocresia seria de la següent manera: “Tu no em pots dir
que no soc natural perquè em depilo perquè tu tens tatuatges, pírcings, i el cabell
tintat de rosa.

2. Fal·làcia dels conjunts

http://www.afhic.com/wp-content/uploads/2019/01/la-falacia-de-la-conjuncion.pdf

L’exemple més famós i entenedor d'una fal·làcia dels conjunts és el següent:

“Linda té 31 anys, és soltera, extravertida i molt intel·ligent. Va obtenir la llicenciatura
en filosofia.
Quan era estudiant, es va interessar i va preocupar per temes relacionats a la
discriminació i justícia social i va participar en protestes contra desenvolupaments
nuclears.
Ordeneu els següents esdeveniments d'acord amb la seva probabilitat, amb “1” per
al més probable i “2” per al
menys probable:
- Linda és una caixera de banc.
- Linda és una caixera de banc i membre del moviment feminista. (Tverky &
Kahneman, 1983, p. 297)”

En aquest problema de deducció, el 80 % de les persones va dir que la Linda era

una caixera de banc i a la vegada era feminista. Però és un error perquè el primer
acte (és una caixera), si Linda és una caixera necessàriament és una caixera. Per
altra part, aquest primer esdeveniment no pot passar si l'últim pot ser, és a dir, la
Linda també pot ser caixera però no feminista. Per tant, l’última opció mai pot ser
més probable que passi que la primera.
 3. Fal·làcia de petició de principi (circular)
https://www.retoricas.com/2015/03/ejemplos-de-la-falacia-peticion-de-principio.html
La petició de principi està molt relacionada amb el dogmatisme, que és
l’argumentació que nosaltres considerem com a vàlida sense la necessitat de
demostrar-la.
Un clar exemple seria el següent:
“El president sempre decideix les millors decisions”
“El president ha fet una decisió”
“Aquesta decisió, per tant, serà la millor”

El cas és que no podem saber si aquesta decisió que ha decidit que es faci el
president és la millor. Perquè si es creu que sempre fa les millors decisions no
determina que sempre ho siguin perquè no es pot saber mai si ho són. Com a
resultat, és una fal·làcia circular.

4. Fal·làcia ad verecundiam
https://aprenderadebatir.es/index.php/2012-12-30-10-23-55/falacias/falacias-informal
es-relevancia/82-6-falacia-ad-verecundiam-apelacion-a-la-autoridad
Aquesta fal·làcia és una apel·lació a l'autoritat. És a dir, s’atribueix tota a raó a una
autoritat de prestigi.
Per exemple:
“El doctor és una autoritat de prestigi”
“El doctor diu que les dents s’han de rentar amb àcid sulfúric”
“Com que és especialista de la salut, farem el que digui”
Clarament, podem veure que el que proposa el doctor és de boigs. Si acceptem la
seva proposta les nostres dents caurien. Però com que és una autoritat de prestigi
que té molt de coneixement adquirit de la salut, voldríem fer-li cas. I seria un error,
les autoritats de prestigi tenen la major part de la raó, però això no significa que no
en tinguin.

Pere Vilaseca, Ferran Duran, Dorian Picart, Joel Masó, Bilal Zeghari, Lluc Coronel
1 batxiller. A
2022/2023