Anem a explicar una història fantàstica que supera de llarg el món imaginari, el figurat.

Ens situem en l’any 1300, Edat Mitjana, on la religió era fonamental per a la societat ja
que el centre del món es creia que era déu. Aquest món girava entorn la mediterrània
creu que comandava el Nord i la Sud que era un mitjà llunyà. Es van aixecar les
catedrals, crear les universitat i es van construir ponts molt més enllà d’aquests dos
mons. La raó en aquell moment era la disputa de veritat de la fe. Aleshores, apareix
Ramon Llull: filòsof, diplomàtic, escriptor i missioner.
Va néixer a Mallorca al 1932, durant el viatge de la seva vida es va casar i va tenir dos
fills. Es tractava d’un ric trobador i canalla, ple de salut i bondat que vivia del plaer. Va
deixar aquesta vida a fi de trobar el bé públic, per l’honor de déu i per exaltar la Santa
Fam. Així doncs, es proposà tres grans objectius pel nou viatge: volia escriure el millor
llibre del món, crear escoles de llengües per formar missions i acceptar la possibilitat
de morir al llarg de l’intent. Tot el que volia fer estava basat en la veritat del
cristianisme.
Aquest projecte vital començà a Paris on es va instruir i seguí a Mallorca on va escriure
el seu primer llibre, “El Llibre de Contemplació”. La seva primera intenció era que
aquest fos el millor llibre del món, volia ser recordat, volia que fos gegantí amb milers
de paraules i així ho va fer. De primeres per escriure’l ho va haver de fer aprenent
l’àrab a través d’un esclau musulmà que l’acompanyava, avui en dia no queda ni rastre
de la primera versió en àrab.