Professional Documents
Culture Documents
4.2.1. Identificació dels successos clau i determinació del punt de cada succés.. 28
Com no podria ser d'una altra manera, les respostes a aquestes i altres preguntes han
de quedar recollides en l'informe d'accident o l'atestat policial que realitzi la patrulla
actuant. En aquests documents, per tant, hem de fer constar altres aspectes d'interès
responent a les preguntes següents:
– Qui?
➢ Quins són els testimonis o persones que poden aportar dades d'interès.
– On?
➢ On es va denunciar el fet.
➢ On queda el vehicle.
– Com?
– Quan?
– Perquè?
Així doncs, la investigació és més amplia que la informació, ja que no només consisteix
a recopilar dades, sinó que hem de formar opinions. La importància de la investigació
rau en el fet que coneixent les causes dels accidents podrem ajudar a reduir la seva
producció.
2.1. Introducció
En primer lloc esmentarem diversos articles del Reglament General de Circulació que
guarden relació directa amb la intervenció policial i, a més, amb el comportament que
han de tenir els implicats en un accident de circulació al lloc dels fets:
“4. Totes les actuacions que hagin de desenvolupar els serveis d’assistència mecànica,
sanitària o qualsevol altre tipus d’intervenció s’han de regir pels principis d’utilització
dels recursos idonis i estrictament necessaris en cada cas. L’organisme autònom
Prefectura Central de Trànsit o, si s’escau, l’autoritat autonòmica o local responsable
de la regulació del trànsit, o els seus agents, han d’acordar la presència i permanència
“5. L’actuació dels equips dels serveis d’urgència, així com la dels d’assistència
mecànica i de conservació de carreteres, ha de procurar sempre la menor afectació
possible sobre la resta de la circulació, ocupant el mínim possible de la calçada i
seguint en tot moment les instruccions que doni l’organisme autònom Prefectura
Central de Trànsit o, si s’escau, l’autoritat autonòmica o local responsable de la
regulació del trànsit, o els seus agents. El comportament dels conductors i usuaris en
cas d’emergència s’ha d’ajustar al que estableixen els articles 69, 129 i 130 i, en
particular, el dels conductors dels vehicles de servei d’urgència, al que disposen els
articles 67, 68, 111 i 112”.
Tan aviat percebin els senyals especials que anunciïn la proximitat d’un vehicle
prioritari, els altres conductors han d’adoptar les mesures adequades, segons les
circumstàncies del moment i el lloc, per facilitar-los el pas, i apartar-se normalment a
la seva dreta o aturar-se si cal.
Quan un vehicle de policia que manifesta la seva presència segons el que disposa
l’article 68.2 se situa darrere de qualsevol altre vehicle i activa a més un dispositiu
d’emissió de llum groc cap endavant de forma intermitent o amb llampades, el
conductor del vehicle l’ha d’aturar amb les precaucions degudes al costat dret, davant
del vehicle policial, en un lloc on no generi més riscos o molèsties per a la resta dels
usuaris, i ha de romandre a l’interior. El conductor ha d’ajustar sempre el seu
Obligació d’auxili
d) Prestar als ferits l’auxili que sigui més adequat, segons les circumstàncies i,
especialment, demanar auxili sanitari dels serveis que puguin existir a l’efecte.
e) Avisar l’autoritat o els seus agents si, aparentment, ha resultat ferida o morta
alguna persona, així com romandre o tornar al lloc de l’accident fins que arribin,
llevat que aquests l’hagin autoritzat a abandonar el lloc o hagi de prestar auxili
als ferits o ser atès ell mateix; no és necessari, en canvi, avisar l'autoritat o els
seus agents, ni romandre al lloc del fet, si només s’han produït ferides clarament
lleus, la seguretat de la circulació està restablerta i cap de les persones
implicades en l’accident no ho sol·licita.
3. En els supòsits a què es refereix l’apartat anterior, sense perjudici d’encendre el llum
d’emergència si el vehicle en porta i, quan escaigui, els llums de posició i de gàlib,
mentre es deixa expedita la via, tot conductor ha d’emprar els dispositius de
presenyalització de perill reglamentaris per advertir l’esmentada circumstància, llevat
que les condicions de la circulació no permetin fer-ho. Aquests dispositius s’han de
col·locar, un davant i un altre darrere del vehicle o la càrrega, com a mínim a 50 metres
de distància i de forma que siguin visibles des de 100 metres, almenys, pels conductors
que s’hi aproximin. En calçades de sentit únic, o de més de tres carrils, n’hi ha prou de
col·locar un sol dispositiu, situat com a mínim 50 metres abans en la forma damunt
indicada.
4. Si cal demanar auxili, s’ha d’utilitzar el pal de socors més pròxim, si la via en té; en
cas contrari, es pot sol·licitar d’altres usuaris. En tot cas i en la mesura que sigui
possible ningú no ha d’envair la calçada.
El tracte amb els testimonis ha de ser cautelós. S'ha d'esbrinar si existeix algun interès
per declarar a favor d'un o un altre implicat i, per tant, hem de descartar aquells
testimonis que poden resultar viciats o interessats. En aquesta línia, les preguntes han
d'anar dirigides a fer una composició del lloc respecte als fets i de l'explicat pels
testimonis. Així doncs, hem de fer preguntes com:
• Entre altres.
Les funcions dels Vigilants Municipals, Guàrdies Municipals i altres cossos similars, es
troben regulades a l'article 13 de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals.
Per senyalitzar l'àrea a on s'ha produït el sinistre vial hem d'utilitzar el vehicle policial en
forma de barrera. També farem ús de les llums d'emergència, que senyalitzarà i
protegirà als implicats. Si no es disposa de vehicle policial (per servei a peu o altres
circumstàncies), demanarem als implicats que s'apartin cap a un lloc segur, tals com
voreres, sistemes de canalització del trànsit, etc.
◦ Mort: un cop el facultatiu del servei d'ambulància hagi certificat la mort, cal
informar a l'Autoritat Judicial i anotar l'hora d'avís.
◦ Informació facilitada: els comunicats per l'emissora han de ser clars i breus, i
les dades les necessàries i concretes.
5) Rescat d'ocupants:
6) Usuaris:
◦ S'ha d'allunyar al públic que es reuneixi a prop de l'accident per la seva pròpia
seguretat i per evitar que dificulti les tasques de rescat, l'auxili als ferits, les
funcions policials, així com que col·lapsi les vies d'entrada i sortida dels
vehicles d'emergència.
7) Identificació:
◦ Intentar recollir informació dels ferits abans del seu trasllat: nom, vehicle, fets
succeïts, lloc de trasllat del vehicle, consum de begudes alcohòliques, etc.).
9) Retirada de vehicles:
1. Observat directament pels agents: en aquest cas, serà el propi indicatiu policial
qui observa directament els fets i donarà avís a la central operativa, sol·licitant
tots aquells serveis o dotacions que siguin escaients en funció de la gravetat de
la situació o, com a mínim, farà una valoració global que serveixi per donar
informació als seus superiors jeràrquics.
Tot i entrar dintre del concepte del sentit comú, cal esmentar que, quan el requeriment
sigui telefònic, per a realitzar una intervenció ràpida i eficaç caldrà conèixer amb
exactitud el lloc a on es va produir, l'hora, el tipus de vehicles implicats, possibles
lesions, així com altres variables o possibles perills. També és necessari anotar les
dades del requeridor telefònic i número de telèfon des del qual es realitza la trucada,
per si calen aclariments posteriors o és necessari la seva declaració en l'ocurrència dels
fets.
Però tot i això, si queda el més mínim dubte que la trucada pugui ser real serà necessari
comprovar-ho, desplaçant al lloc un indicatiu policial que informi de la veracitat de
l'accident, abans d'activar altres serveis d'emergència o més indicatius.
1. Els conductors dels vehicles prioritaris han d’observar els preceptes d’aquest
Reglament, si bé a condició d’haver-se cerciorat que no posen en perill cap usuari de
la via poden deixar de complir sota la seva responsabilitat exclusiva les normes dels
títols II, III i IV, llevat de les ordres i els senyals dels agents, que sempre són de
compliment obligatori. Els conductors d’aquests vehicles també poden, amb caràcter
excepcional, quan circulin per autopista o autovia en servei urgent i no comprometin la
seguretat de cap usuari, fer mitja volta o marxa enrere, circular en sentit contrari al
corresponent a la calçada, sempre que ho facin pel voral, o penetrar a la mitjana o als
passos transversals d’aquesta.
Per tant, el desplaçament amb aparells prioritaris s'ha de fer sota la condició
d'haver-se cerciorat que no es posa en perill a cap usuari de la via, tot i que
podrem deixar de complir les normes, sempre serà sota la nostra exclusiva
responsabilitat.
Durant aquest desplaçament cap al lloc dels fets i tenint en compte les dades
rebudes i la nostra experiència professional, podem fer un constructe mental de
què ens trobarem al lloc dels fets amb la visió d'elaborar un pla previ d'actuació,
encara que s' hagi de modificar al lloc un cop hem arribat. Aquest pla està basat
en possibles reubicacions de vehicles, desviaments de trànsit, proximitat
d'establiments de risc, etc.
• El pendent.
• Densitat de la circulació.
• Condicions atmosfèriques.
Hem de recordar també que, pel que fa a l'organització de l'entorn en els accidents de
trànsit, hem de tenir en compte que no hi ha un accident que sigui igual a un altre, motiu
pel qual els procediments poden variar.
(...)
5. L'actuació dels equips dels serveis d'urgència, així com la dels d'assistència
mecànica i de conservació de carreteres, ha de procurar sempre la menor afectació
possible sobre la resta de la circulació, ocupant el mínim possible de la calçada i
seguint en tot moment les instruccions que doni l'organisme autònom Prefectura
Central de Trànsit o, si s'escau, l'autoritat autonòmica o local responsable de la
regulació del trànsit, o els seus agents. El comportament dels conductors i usuaris en
cas d'emergència s'ha d'ajustar al que estableixen els articles 69, 129 i 130 i, en
particular, el dels conductors dels vehicles de servei d'urgència, al que disposen els
articles 67, 68, 111 i 112.
Per tant, no hem d'oblidar que l'actuació dels equips dels serveis d'emergència hauran
de seguir en tot moment les instruccions de les institucions responsables de l'ordenació
del trànsit. Així doncs, la responsabilitat en cas d'accident de la protecció de la zona
serà els agents que es trobin al lloc del l'accident, sense oblidar que els altres serveis
han de realitzar la seva feina amb garantia d'eficàcia i seguretat.
El vehicle policial, com hem dit, ha de situar-se el primer per protegir els ferits i els
implicats. Però també s'ha de tenir en compte, sobretot a les vies més ràpides, que
potser han de ser els més allunyats possible al sinistre per reforçar la senyalització.
Per exemple, abans d'un revolt sense visibilitat a una autopista, entre molts altres
exemples. Si es disposa de més d'un vehicle policial, col·locarem un abans i un després
del sinistre per reforçar la protecció i la senyalització, tot i que, com ja hem apuntat,
cada sinistre és diferent i les circumstàncies també ho són.
Pel que fa als vehicles de bombers o ambulància els col·locarem a prop de l'accident
perquè, segons el cas, puguin atendre a les víctimes o sufocar el foc, però hem de tenir
també en compte que no eliminin vestigis o els alterin sense que estiguin ressenyats i
controlats.
Per finalitzar, s'ha de tenir en compte, a més de tots els possibles perills que ja hem
esmentat, l'airbag. Hem de detectar si s'ha activat o no, i si no ho ha fet hem de preveure
que potser s'activa durant l'excarceració de les possibles víctimes o mentre reben
atenció sanitària i, per tant, haurem d'advertir al personal sanitari d'aquesta
circumstància, ja que pot provocar greus lesions si s'està a l'angle d'abast de les tapes
de revestiment de l'airbag.
A tall de resum, esmentem les principals funcions que hauran de portar a terme els
investigadors policials per controlar el perímetre exterior de la intervenció:
• Control del trànsit. És una funció exclusiva de les forces i cossos de seguretat
encarregades de la vigilància del trànsit i establert entre les seves funcions.
En primer lloc hem de fer una prèvia diferenciació sobre l'accident i els delictes
relacionats amb el trànsit. En aquest sentit i, com ja sabem, la funció d'instruir atestats
per accidents de circulació ha de practicar-se únicament quan els fets revesteixin
caràcter de delicte per l'existència de danys materials greus o víctimes greus o morts.
per formar una opinió o trobar una explicació sobre com va succeir l'accident i perquè
va succeir.
c) El que revelen les víctimes: consisteix en analitzar als ferits, morts, conductors,
ocupants o atropellats de l'accident de circulació.
En síntesi, les dades més significatives des del punt de vista de la reconstrucció de
l'accident són les següents:
• Les trajectòries seguides pels vehicles i els vianants, abans del fet clau
(accident).
• Els danys observats en els vehicles i les lesions observades en els ocupants i en
els vianants a conseqüència de l'accident.
• Les trajectòries seguides pels vehicles i els vianants després del fet clau.
• Altres dades específiques en casos especials com la lectura del disc tacògraf, el
resultat de les proves d'alcoholèmia, un informe sobre un defecte en un vehicle,
etc.
Els agents no s'ha de deixar influenciar pel ferit que més cridi o és queixi, sinó que hem
de determinar quin és el més greu i quin necessita una actuació immediata per
salvaguardar la seva vida o integritat física. Els agents s'han de limitar a analitzar les
diverses situacions i traslladar la informació al serveis sanitaris a la seva arribada.
Així mateix, com és lògic, no es mobilitzarà a les persones ja mortes sense autorització
judicial.
En referència a l'atenció a les víctimes, hem de recordar allò que recullen els articles
129 i 130 del Reglament General de Circulació, en relació amb els usuaris de les vies
que es vegin implicades en un accident de trànsit, els quals ja s'han transcrit
anteriorment. En resum:
A més, tot usuari de la via implicat en un accident de circulació tindrà, en la mesura del
possible, que comportar-se en observança de l'esmentat a l'article 129, apartat segons
del RGC. Comportament que no tornarem a reproduir perquè ja s'ha esmentat
anteriorment.
4. El procés de reconstrucció
A continuació exposarem de forma esquemàtica quin és el procés de reconstrucció
estàndard en un accident de característiques normals, tenint en compte que, quan
l'accident tingui unes característiques especials o es pretengui determinar coses que
no són habituals, s'utilitzaran mètodes específics que s'hauran d'establir tenint en
compte les característiques del cas.
• Sentits de la circulació.
• Radis de curvatura.
• Pendents i peralts.
• Visibilitat.
• Il·luminació.
• Restes i vestigis.
• Càrrega i ocupants.
• Deformacions i danys.
• Edat.
• Lesions.
Els paràmetres de l'accident que s'intenten determinar en aquesta fase són els
següents:
• Tipus d'accident.
Si el fet clau és una sortida de via, s'hauran de buscar en els marges de la via les
indicacions d'aquesta sortida, com les marques de pneumàtics o els desperfectes en
les instal·lacions laterals.
Si el fet clau és una col·lisió entre dos vehicles, el punt de contacti es pot detectar per
un canvi brusc de la direcció de les marques dels pneumàtics o per una acumulació
dels residus procedents dels vehicles.
També és convenient buscar marques en la via, sobretot gratades deixades per les
parts més fortes del vehicle que es poden trencar en el moment de la col·lisió.
• Trajectòria seguida des del punt d'inici de l'acció evasiva fins al punt del fet
clau.
Per a determinar aquestes trajectòries, cal utilitzar les petjades i vestigis trobats en el
lloc de l'accident, així com tota la informació addicional de la qual es disposa.
Bàsicament:
A continuació es comenten les principals fonts d'informació amb els mètodes més
habituals per a determinar la velocitat a partir de cadascuna d'elles.
Així mateix, les marques de lliscament únicament indiquen una part de la distància
recorreguda pel vehicle que ha patinat, perquè passa un cert temps d'ençà que el
conductor frena fins que el pneumàtic comença a deixar marca. Per tant, amb les
marques de lliscament únicament es pot calcular la velocitat que hauria d'haver portat
el vehicle per a parar-se a aquella distància. La velocitat obtinguda s'haurà de prendre
com una cota inferior de la velocitat real del vehicle.
Fins i tot en el cas que únicament es pretengui calcular la velocitat perduda durant el
lliscament, hi ha diversos factors a tenir en compte, dels quals els principals són
l'adherència entre el pneumàtic i el paviment, el pendent de la carretera, el fet que totes
les rodes es bloquegin o no, el fet que les marques siguin rectes o corbes i el fet que el
vehicle pugui presentar un moviment de gir sobre si mateix.
L'autor Stannard Baker en el seu llibre sobre recerca d'accidents de trànsit proporciona
unes fórmules i uns gràfics que relacionen la velocitat del vehicle, el coeficient
d'adherència, el pendent i la distància de parada. Aquestes fórmules es basen en el
principi de conservació de l'energia i proporcionen uns resultats bastant aproximats en
el cas d'un lliscament en línia recta amb les quatre rodes boquejades.
Aquestes fórmules i càlculs no els esmentarem en aquest curs, ja que requereixen una
qualificació tècnica i un coneixement superior pel que fa a la reconstrucció dels
accidents de trànsit i, com hem explicat, no és l'objectiu del curs de formació.