Introducció Als Accidents de Trànsit

PLA DE FORMACIÓ PROFESSIONAL PERMANENT FORMACIÓ ONLINE
PLA DE FORMACIÓ PROFESSIONAL PERMANENT

CURS 2023
Plataforma Virtual Formativa
Programa d'actualització formativa professional

Policies locals, mossos d'esquadra i vigilants
ACCIDENTS DE TRÀNSIT. RECONSTRUCCIÓ (NIVELL BÀSIC)

MÒDUL 1. Introducció als sinistres vials
PLATAFORMA VIRTUAL FORMATIVA

2023
Rodríguez Otero, J. Pàgina 1 | 44
Introducció als sinistres vials
Introducció ............................................................................................................................................................................3
1.1. Definicions d'accident de circulació .......................................................................................................... 4
1.2. Normativa .................................................................................................................................................................... 7
1.3. Factors intervinents en els accidents de circulació ........................................................................ 9
1.3.1. La via i el seu entorn .................................................................................................................................. 9
1.3.2. El vehicle ......................................................................................................................................................... 12
1.3.2.1. Seguretat activa del vehicle ..................................................................................................... 14
1.3.2.2. Seguretat passiva del vehicle ................................................................................................. 14
1.3.3. El factor humà ............................................................................................................................................. 15
1.3.3.1. Relació entre els accidents de trànsit i el factor humà .......................................... 16
1.4. Classificació tipològica dels accidents de circulació .................................................................. 19
1.4.1. Pel seu resultat final ................................................................................................................................ 19
1.4.2. Per la forma com es produeixen ..................................................................................................... 23
1.4.2.1. Col·lisió ................................................................................................................................................... 23
1.4.2.1.1. Col·lisió frontal ...................................................................................................................... 23
1.4.2.1.2. Col·lisió frontolateral o envestida ............................................................................. 25
1.4.2.1.3. Raspat ........................................................................................................................................ 26
1.4.2.1.4. Encalç ......................................................................................................................................... 28
1.4.2.2. Distraccions ......................................................................................................................................... 29
1.4.2.2.1. Xoc ................................................................................................................................................ 30
1.4.2.2.2. Sortida de via ......................................................................................................................... 30
1.4.2.2.3. Atropellaments ...................................................................................................................... 32

2023
1.4.3. Pel nombre d'unitats que intervenen en els accidents .................................................... 36
1.4.4. Pel lloc a on es produeixen ................................................................................................................ 36
1.4.5. Accidents amb característiques especials ............................................................................... 37
1.4.6. Altres classificacions menys utilitzades ..................................................................................... 37
1.4.7. Accidents laborals ..................................................................................................................................... 38
1.4.7.1. Accidents “In itinere” ...................................................................................................................... 38
1.4.7.2. Accidents “In mission” .................................................................................................................. 39
1.5. Terminologia ........................................................................................................................................................... 40
1.6. Fases d'un accident de circulació. Cadena de successos ..................................................... 41
1.6.1. Fase prèvia .................................................................................................................................................... 41
1.6.2. Fase de percepció del perill ............................................................................................................... 41
1.6.3. La fase de decisió o de reacció ....................................................................................................... 43
1.6.4. La fase de maniobra ............................................................................................................................... 44
1.6.5. La fase de conflicte .................................................................................................................................. 45
1.6.6. La fase posterior ........................................................................................................................................ 46

2023
Introducció
Una de les competències més arrelades dins de l'àmbit policial es tracta de qualsevol
intervenció relacionada amb el trànsit i la circulació de vehicles. Entre aquestes
competències es troba la reconstrucció d'accidents de trànsit, la qual és portada a
terme, de forma generalitzada, pels cossos de policia local de Catalunya i els cossos
de vigilants municipals en l'àmbit urbà i per la Policia de la Generalitat: Cos de Mossos
d'Esquadra en l'àmbit interurbà. Per aquets motiu, els agents de policia i vigilants
requereixen una formació específica que els ajudi en el desenvolupament de les
competències que la llei els assigna. Aquest curs, a partir de la informació continguda,
té per objectiu introduir als agents en el món de la reconstrucció dels accidents de
circulació, millor anomenats sinistres vials.
En aquest sentit, el curs ha estat dissenyat amb l'objectiu de proporcionar als agents
uns coneixements bàsics sobre la investigació dels accidents de circulació, sense poder
entrar en profunditat en el càlcul i mesurament d'algunes variables per determinar
l'ocurrència de l'accident, atès que aquest coneixement més profund requereix una
especialitat i formació més amplia, la qual no és l'objectiu d'aquest curs de nivell bàsic.
Amb aquest objectiu s'ha confeccionat aquest material del curs que, com hem esmentat,
és el primer esglaó que els agents hauran de superar per poder introduir-se en la
reconstrucció d'accidents de trànsit.
Esperem que gaudiu del curs d’accidents de trànsit (reconstrucció)!

2023
1.1. Definicions d'accident de circulació

Genèricament podem considerar un accident (no només de trànsit) com un succés
eventual que altera l'ordre regular de les coses. En termes de Dret es consideren
accidents aquells esdeveniments fortuïts que ocasionen lesions i/o danys. Des d'una
altra perspectiva més pròxima a la salut pública, l'Organització Mundial de la Salut
defineix de manera genèrica l'accident com una transferència anormal no controlada
d'energia que té com a conseqüència l'ocurrència de lesionats o morts.
En el sentit que ens ocupa, un accident de trànsit, col·lisió, incident, sinistre viari o
automobilístic, entre altres termes, és un succés que ocorre generalment quan un
vehicle col·lideix contra un o més sectors dels serveis viaris: un altre vehicle, vianant,
animal, enderrocs del camí o una altra obstrucció estacionària com un pal, un edifici, un
arbre, entre altres.
Per tant, per a parlar pròpiament d'accident de trànsit o circulació s'han de donar dues
condicions afegides:
1. que l'esdeveniment succeeixi en una via de circulació.
2. que hi hagi implicat, almenys, un vehicle en moviment.
Hem d'esmentar que avui en dia els diferents teòrics i autors especialistes han deixat
de banda la utilització del terme atzar i, per tant, en l'actualitat aquesta postura és
rebutjada per bona part d'investigadors i professionals del camp de la seguretat viària
per les connotacions d'imprevisible o 'no prevenible' que comporta, la qual cosa
coincideix amb la creença molt generalitzada en la població que els accidents són una
qüestió de sort i que no es poden evitar.
En contraposició de tals concepcions, els especialistes en aquest fenomen van

descobrir ja fa molt temps que els accidents no són en absolut esdeveniments fortuïts,
inevitables, impredictibles i dependents de la sort, sinó que per contra en la immensa
majoria dels casos segueixen paràmetres característics de distribució; és a dir,

2023
l'accident globalment és sempre una conseqüència d'alguna fallada evitable i fins a un

cert punt predictible del sistema (Montoro i Toledo, 1997).
En aquest context, Checa i Ceamanos (1997) en el seu 'Diccionari de Termes de Trànsit,

Circulació i Seguretat Viària defineixen l'accident de circulació com (pàgina 12):
"el resultat d'una conjunció o concurrència desfavorable de múltiples factors (la via i el
seu entorn, vehicle, conductor i usuaris, condicions meteorològiques o ambientals) en
un moment i lloc determinats”.
En aquest sentit i en síntesi, per a ser considerat un accident de trànsit com a tal, ha de
reunir les següents condicions:
• Que es produeixi o tingui lloc en via i terrenys aptes per a la circulació, tant
urbans com interurbans i els quals, sense tenir tal aptitud, siguin d'ús comú,
així com en els privats que siguin utilitzats per una col·lectivitat indeterminada
d'usuaris.
• Que, almenys, estigui implicat un vehicle en moviment.
• Que, a conseqüència del qual, una o diverses persones resultin mortes o

ferides (o es produeixin danys materials).
Per tant, no s'aplicarà la normativa de trànsit en els garatges, camins, terrenys, cotxeres
o altres similars que estiguin construïts en finques privades, no obert al públic i per a ús
exclusiu dels propietaris.
Les vies privades d'ús públic són les que s'usen per una col·lectivitat indeterminada
d'usuaris. L'accés és públic però la titularitat és privada, regeixen les normes del titular
que de manera general estan adequades a les de trànsit. En algunes ocasions es troben
mesures d'accés, que serveix per a limitar l'accés. Per exemple, l'aparcament d'un
centre comercial o els carrers d'una urbanització.
Cal assenyalar que, tot i que no s'apliqui la normativa de trànsit, si s'aplicarà la

normativa d'àmbit penal amb una sèrie de condicionants, les quals explicarem en el
tema 4 del present curs.

2023
Retornant als accidents de circulació, si no es compleixen les característiques

assenyalades no es pot considerar el fet com un accident de circulació. Alguns
exemples del que no es considera accident de circulació són els següents:
• Caiguda d'un objecte sobre un vehicle estacionat no es considera accident

de trànsit perquè no hi ha vehicle en moviment.
• Col·lisions en pàrquings privats (els quals no són d'ús per a una col·lectivitat
indeterminada d'usuaris). Resta exclòs de l'àmbit d'aplicació de la normativa
del trànsit perquè es una via situada en un terreny privat i només és utilitzada
pels propietaris.
• Sortida de via d'un vehicle en el qual no és produeixen lesions a les persones

o danys materials. No és produeixen lesions ni danys com a mínim, per tant,
no hi ha accident de trànsit, només es tracta d’una sortida de via.
• Lesions intencionades a un tercer utilitzant un vehicle com a mitjà d’agressió.

Seria d'aplicació l'àmbit penal, però no es pot considerar accident de trànsit
perquè es tracta d’unes lesions o homicidi dolosos (entre altres).
Analitzant un àmbit més ampli sobre la definició de que és un accident de trànsit,

l'informe mundial sobre prevenció de traumatismes en accidents de trànsit publicat per
l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Banc Mundial en 2004, defineix l'accident
de trànsit com un succés o sèrie de successos que cal sotmetre a una anàlisi racional i
a l'aplicació de mesures correctives, amb l'objectiu de trencar amb la creença
generalitzada que són inevitables i impredictibles, és a dir, successos impossibles de
controlar (Peden M. et al., 2004).
Fins aquí hem exposat alguns dels elements centrals compartits per la major part
d'autors i que són comuns en les diferents conceptualitzacions del terme "accident de
trànsit o de circulació". No obstant això, en cada país, a efectes estadístics i de gestió
de la seguretat viària, s'han establert diferents definicions legals i administratives en
relació amb els accidents de trànsit, que si bé comparteixen els elements assenyalats,
poden presentar alguns matisos diferenciats. Cal assenyalar que això constitueix un

2023
greu problema des del punt de vista de la recerca, ja que dificulta enormement les
comparacions entre països o, fins i tot, entre diferents registres estadístics dins del
mateix país, tot i que no podem entrar a definir-los ni analitzar-los en profunditat.
1.2. Normativa
La intervenció administrativa en matèria de trànsit implica a totes les administracions:
Estatal, Autonòmica i Local. Aquesta implicació es materialitza a través de diverses
mesures, entre les quals es troben algunes de tipus normatiu que estructuren la
regulació i el marc legal sota el qual s'hi han d'aixoplugar tant els ciutadans com les
mateixes administracions: lleis, reglaments, ordres, ordenances.
• Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, Delictes contra la

seguretat del trànsit (Art. 379 fins 385).
Codi Penal
• Llei Orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei Orgànica

10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal.
Llei Orgànica 5/2010
• Reial Decret Legislatiu 6/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de
la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària.
RDL 06/2015
• Llei 18/1989, de 25 de juliol, de Bases sobre trànsit, Circulació de Vehicles a

motor y Seguretat Vial.
Llei 18/1989
• Reial Decret Legislatiu 8/2004, de 29 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de
la Llei de Responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles a motor.
RDL 08/2004

2023
• Reial Decret 1507/2008, de 12 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament de

l'assegurança obligatòria de responsabilitat civil en la circulació de vehicles a
motor.
RD 1507/2008
• Reial Decret 2822/1998, de 23 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament

General de Vehicles.
RD 2822/1998
• Reial Decret 818/2009, de 8 de maig, pel qual s'aprova el Reglament General de

Conductors.
RD 818/2009
• Reial Decret 320/1994, de 25 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament de

procediment sancionador en matèria de trànsit, circulació de vehicles a motor i
seguretat viària.
RD 320/1994
• Ordre INT/2223/2014, de 27 d'octubre, pel qual es regula la comunicació de la

informació al Registre Nacional de Víctimes d'Accidents de Trànsit.
Ordre INT/2223/2014
No entrarem a l'anàlisi exhaustiva de la normativa esmentada, només s'ha fet esment

a efectes de consulta. Aquesta normativa s'inclou als annexos del curs per a consulta.
1.3. Factors intervinents en els accidents de circulació

De forma general són tres els factors que intervenen en el trànsit. Aquests són el factor
humà, el factor vehicle i el factor de la via i el seu entorn. Aquests factors es troben
interrelacionats en la fenomenologia del trànsit. Crida l'atenció que el factor humà està
present en aproximadament el 90% dels accidents de trànsit, sigui d'una forma o una

2023
altra i és així de forma generalitzada a diversos països. Per tant, si millorem els altres
dos factors, via i vehicle, podrem obtenir una millora en els resultats. De fet, no hem
d'oblidar que, habitualment, un accident de trànsit es produeix per causa d'un d'aquests
elements o per la combinació de dos d'ells o de tots tres.
Per determinar les causes de l'accident s'han d'investigar en funció dels elements de
l'accident, que són, com hem esmentat anteriorment: el conductor, el vehicle i la via i el
seu entorn.
Aquests tres elements no tenen el mateix pes específic en l'origen de l'accident de

trànsit, ja que existeix una preeminència d'uns sobre altres, atesos que la via es
condiciona pel vehicle i aquest s'adapta perquè la persona l'utilitzi.
1.3.1. La via i el seu entorn

La via és la porció de terreny que es constitueix com l'entorn i el suport físic del sistema
del trànsit. És l'element estable i permanent de la circulació, però al mateix temps és
canviant, perquè també ho són les condicions i les diverses situacions que en ella es
presenten.
L'agent que realitza la investigació ha d'observar la via amb atenció, atès que en
diverses ocasions, l'accident pot haver-se produït per causes pròpies de la via.
D'aquesta manera, l'investigador ha d'estudiar la via per analitzar en quina mesura ha
contribuït en l'accident i, complementàriament i necessàriament, ha d'avaluar el grau de
seguretat que presenta. En aquest sentit, el nivell d'exigències que la via aporta al
conductor vindrà imposat per una sèrie de circumstàncies, que ens pot ajudar a
determinar l'ocurrència del sinistre vial i donar respostes a les nostres qüestions.
Des del punt de vista de la via, el nivell d'exigències per al conductor vindrà imposat:
1. Per les característiques geomètriques i físiques de la via. Evidentment, no és el

mateix conduir per trams rectes que per revolts, per una calçada amb paviment

2023
de llambordes que per una altra asfaltada, per trams lliscant que per altres amb
bona adherència.
2. Per les condicions meteorològiques o ambientals. La conducció és diferent

segons si el paviment està sec o mullat, gelat o nevat, net o amb grava o amb
fulles caigudes dels arbres, de dia o de nit, en condicions normals de visibilitat o
en condicions adverses que la disminueixen, sense vent o amb vent fort, etc.
3. Per la circulació. També influeix en la conducció la densitat i composició de la

circulació. En efecte, la circulació és més difícil quan circulen molts vehicles
pesants que quan no ho fan, per una travessera estreta que per una àmplia, per
un carrer estret i sense voreres que per una amplia i amb voreres, etc.
4. Per les normes i els senyals reguladores de la circulació. Les situacions del
trànsit són més fàcils quan estan regulades al Reglament General de Circulació
que quan no ho estan, quan la via està senyalitzada que quan no ho està, quan
està bé senyalitzada que quan ho està deficientment, etc.
Però, a més de totes aquestes exigències relacionades amb el conductor, en

l'observança de la via també hem de tenir present les següents circumstàncies i
característiques en relació amb la via de forma explícita:
• Amplada.
• Pendent.
• Nombre de carrils.
• Trajectòria de la via.
• Desperfectes.
• Condicions climatològiques.
Així mateix, també hem de tenir en compte els elements propis del paviment, que
pertanyen a la via:
• Andanes.

2023
• Elements de protecció.
• Voreres i espais d'emergència.
• Senyalització.
Altres elements físics que hem de tenir en compte:
• Vegetació pròxima.
• Mobiliari urbà.
• Vehicles estacionats.
Les condicions atmosfèriques que hem esmentat i que hem de tenir en compte per a la
correcta investigació de l'accident:
• Neu.
• Boira.
• Pluja.
• Vent.
Altres elements:
• Enlluernaments.
Cadascun d'aquests elements pot ser la causa directa o indirecta de l'accident i, per
tant, tots aquests aspectes i molts d'altres han de ser observats, ressenyats i tinguts en
compte en la investigació corresponent.
Per aquest motiu, les diferents investigacions sobre elements de seguretat activa han
anat incorporant elements per millorar la seguretat activa que, per les seves
característiques, són aquells elements incorporats a la via dissenyats per evitar
accidents:
• Bandes rugoses.
• Passos de vianants elevats.

2023
• Peralts dels revolts, diversos tipus d'aglomerat amb altra adherència.
• Senyalització adequada, etc.
Així mateix, també han anat incorporant elements de seguretat passiva a les vies, per
minimitzar les conseqüències dels accidents de trànsit:
• Dobles viandes.
• Pistes auxiliars de frenada.
• Murs especials d'impacte, etc.
1.3.2. El vehicle
És el mitjà que utilitzen les persones per a desplaçar-se per les vies. La llei de Trànsit,
Circulació de Vehicles a Motor i Seguretat viària ho defineix com "l'artefacte o aparell
apte per a circular per les vies o terrenys".
La capacitat de resposta del conductor no només està determinada per la seva

competència, el seu estat físic i mental, el nivell de vigilància i coneixements, sinó que
també ho està pel vehicle, l'estat del qual dependrà que les decisions i accions
aplicades als comandaments amb les mans i peus siguin o no eficaces.
Sota aquesta conceptualització, l'estat del vehicle pot ser la causa directa que motiva
un accident, quan alguna part de la seva estructura, de l'equip, dels accessoris, o alguna
càrrega en males condicions o que ofereix algun perill impedeix mantenir un control
adequat del vehicle, de manera que sense aquesta anomalia no s'hauria produït
l'accident.
Alguns dels aspectes relacionats amb el vehicle que cal observar i ressenyar en la
investigació són els següents:
• Mal estat, ineficàcia o inexistència d'elements de seguretat activa.
• Mal estat, ineficàcia o inexistència d'elements de seguretat passiva.

2023
Posteriorment explicarem quins són aquests elements i les seves principals funcions,
així com la seva relació amb els accidents i la seva causalitat.
En aquest sentit, la capacitat total de resposta del conductor estarà determinada pels
següents factors corresponents al vehicle:
• Les característiques mecàniques. La potencia, l'acceleració, la frenada, la

suspensió i, en general, les prestacions del vehicle, influeixen de manera
decisiva en la seva conducció.
• El manteniment. L'estat de conservació dels elements essencials del vehicle,

com els frens, la direcció, suspensió, neumàtics, llums, etc., són fonamentals per
a la seguretat i resultat final de les accions aplicades als comandaments del
vehicle.
• La càrrega del vehicle i la seva col·locació. També influeix en la capacitat de

resposta del conductor.
1.3.2.1. Seguretat activa del vehicle

La seguretat activa fa referència al conjunt de mecanismes o dispositius destinats a
disminuir el risc que és produeixi un accident. Així, uns frens eficaços, una direcció
precisa, uns pneumàtics i amortidors en bon estat o un motor amb una bona capacitat
de resposta són factors que intervenen en la seguretat activa. Per tant, l'objectiu dels
elements inclosos en l'àmbit de la seguretat activa és evitar accidents.
De tots aquests elements que influeixen en la seguretat activa, mereixen especial

menció aquells que més directament estan relacionats amb el conductor:
• Els que intervenen en l'estabilitat i control: suspensió, les barres estabilitzadores,

els sistemes de control d'estabilitat (ESP), el sistema d'assistència a la frenada
(ABS), l'EBD, el control de tracció, entre altres. Aquests sistemes permeten
mantenir estable el vehicle i evitar que perdem el control.

2023
• Els que intervenen en la maniobrabilitat, la facilitat d'accés als comandaments i

la precisió i progressivitat: el volant, els pedals de fre i d'embragatge, la palanca
de canvis, entre altres.
Altres elements de seguretat activa del vehicle són: la il·luminació, l'avisador del canvi
de carril, els miralls retrovisors i de visió angular, entre altres.
Perquè un vehicle pugui considerar-se segur, han de conjugar-se tots els factors
esmentats anteriorment, ja que de poc serviria tindre uns excel·lents frens si no s'arribés
al pedal o si el seu funcionament fos defectuós o irregular. Per això, a més, és necessari
mantenir el vehicle en perfecte estat de funcionament, sense avaries o errors mecànics
i amb tots els òrgans en bones condicions, pel que fa a que la seva vigilància,
entreteniment i reparació han de ser una constant en tot conductor.
1.3.2.2. Seguretat passiva del vehicle

El principi de seguretat passiva significa que el vehicle ha de protegir en tot moment la
integritat física dels seus ocupants quan es produeixi un accident. Els elements de
seguretat passiva són els que estan orientats a reduir i minimitzar els danys i lesions
ocasionades en cas d'accident. Alguns d'aquests elements de seguretat passiva són:
• La carrosseria: els para-xocs, barres laterals, deformació controlada, formes

arrodonides.
• El cinturó de seguretat i els sistemes RSI (Sistemes de retenció infantil).
• El recolza caps.
• Els seients i els ancoratges, així com els encoixinats interiors.
• Els airbags.

2023
1.3.3. El factor humà

Com hem esmentat anteriorment, les persones són l'element que més incidència té en
els accidents de circulació. Es calcula que entre el 85% i el 90% dels accidents són
causats per la influència del comportament humà. Per aquest motiu, la persona ha de
ser l'element més estudiat i analitzat en la investigació de l'accident. Aquesta
importància s'estableix perquè la persona és l'element principal de la circulació, donat
que totes les accions que es realitzen en matèria de seguretat viària tenen com a
objectiu principal la protecció de les persones dels perjudicis que puguin causar-li els
perills que es produeixen com a conseqüència o amb ocasió del trànsit.
És la persona qui ha de dominar contínuament el vehicle i adaptar-lo a les especials

circumstàncies de la via, controlant en tot moment els elements endògens i exògens
que poden influir en la conducció i, per tant, la responsabilitat de l'accident pràcticament
sempre recau en el conductor i en què aquest el va poder preveure i no ho va fer, encara
que, a posteriori, l'accident fos inevitable.
L'estudi del comportament del conductor és molt complex, com ho és tot el relacionat
amb l'ésser humà. Per tant, ens centrarem en parlar del fet que està comprovat que és
el factor humà, molt per damunt del factor vehicle i del factor via, el major responsable
de què es produeixin accidents de trànsit.
Les causes per les quals succeeixen els accidents relacionats amb els errors humans
es poden classificar en causes directes i causes indirectes.
• Causes directes: són aquelles alteracions en el reconeixement, identificació,

processament, presa de decisions o d'execució.
• Causes indirectes: aquestes són les causes relacionades amb l'estat del
conductor que afecten de forma negativa a les seves habilitats. Poden ser:
◦ Físiques o fisiològiques: insuficiències sensorials o motores i alteracions

orgàniques transitòries o permanents.

2023
◦ Psicològiques: malalties mentals, temeritat, alteracions de la percepció,

agressivitat, trastorn de personalitat o problemes d'atenció.
◦ Trastorn psicofísic transitori: estrès, fatiga, son, drogues, alcohol, depressió

o fàrmacs.
◦ Fenòmens perceptius i d'atenció, com la motivació.
◦ Agents inhibidors de la prudència, com l'excés d'optimisme del conductor

professional.
◦ Inexperiència que origina un efecte desmesurat de la fatiga i errors en la

presa de decisions.
A continuació esmentarem algunes d'aquestes circumstàncies que poden influir en el

conductor.
1.3.3.1. Relació entre els accidents de trànsit i el factor

humà
a) Accidents per distraccions:
La distracció és un fet que aparta la ment de l'activitat que el conductor està exercint i,
inclús, a apartar la vista d'alguna cosa a la qual hauríem de prestar tota la nostra
atenció, en el cas que ens ocupa, a la conducció i a les circumstàncies que ens rodegen:
el trànsit, la via, la resta d'usuaris de la via, etc.
b) Accidents per infraccions a les normes:
Constitueixen un gran percentatge dels accidents. La seva causa és, habitualment,

voluntària, encara que no es pretengui el resultat. Són les autèntiques imprudències,
motivades per múltiples factors. Tot i que, en algunes interpretacions judicials, es pot
arribar a la conclusió en judici oral i, per tant, passar de la imprudència al dol eventual
depenent dels factors de la infracció realitzada.
Les normes infringides més freqüents i causants dels accidents són:

2023
• Velocitat excessiva.
• Avançament inadequats.
• No respectar interval de seguretat.
• No respectar prioritats de pas.
• No respectar la senyalització.
• No senyalitzar o senyalitzar incorrectament les maniobres.
c) Accidents per defectes psicofísics:
No són tan habituals, però si difícils de trobar o detectar si no estan indicats mitjançant
codi al permís de conduir. Per a la seva investigació s'ha d'indagar amb els familiars o
coneguts de la persona implicada a l'accident.
d) Accidents per consum de substàncies:
L'alcohol representa un dels problemes més grans relacionades amb el trànsit i els
accidents de circulació. La combinació conductor/vehicle/alcohol s'ha demostrat
empíricament que no és una bona equació.
Els efectes de l'alcohol en el conductor resten capacitats psicofísiques per a resoldre

els problemes de la circulació: augmenta el temps de reacció, augmenta l'agressivitat
del conductor, redueix la capacitat de prendre decisions ràpides i hàbils i dificulta la
distinció de les situacions perilloses, entre moltes altres adversitats.
Les drogues tòxiques, els estupefaents, els psicotròpics, els estimulants i també els
fàrmacs produeixen en el conductor alteracions semblants a les de l'alcohol, amb una
gran varietat de situacions que dificulten la conducció i afavoreixen l'aparició
d'indicadors de risc.
e) Accidents per son, cansament, rutina, etc.:
Acostumen a denominar-se situacions de fatiga i són produïts per múltiples factors.

Aquests factors poden ser un excés d'hores de viatge, menjars copiosos, poc descans,
rutina del trajecte, vies monòtones, etc.

2023
f) Accidents per inestabilitat emocional o conflictes personals:
Un factor important de la conducció és l'atenció permanent que ha de prestar el

conductor a l'entorn que el rodeja. Es basa fonamentalment en dos tipus diferents:
l'atenció concreta o visió de detall (el conductor observa els detalls propers) i, per altra
banda, l'atenció difusa o visió panoràmica (condicions el trànsit en general).
Per mantenir les dues és necessari una concentració de tots els sentits oblidant el
problemes individuals que afecten l'atenció, ja que com a conseqüència, els sentits es
concentren en aquell problema en concret, desatenent una tasca complexa com la
conducció.
g) Accidents per distraccions fumant:
La cadena d'actes que es porten a terme d'ençà que es vol fumar fins que s'apaga la
cigarreta comporta molts moviments: localitzar el paquet de tabac, agafar una cigarreta,
agafar l'encenedor, encendre la cigarreta, entre altres. Tot aquest procés provoca que
deixem de prestar atenció a la conducció i pot suposar una conducta de risc.
1.4. Classificació tipològica dels accidents de circulació

Donades les infinites possibilitats de produir-se un accident de trànsit, és difícil establir
una nomenclatura que defineixi cada cas en particular. Tot i això, existeixen alguns
paràmetres comuns per especificar de forma genèrica els tipus d'accidents de trànsit,
els quals expliquem a continuació.
És important assenyalar que hi ha diverses definicions i classificacions segons la font

que es consulti, però hauríem d'anar a buscar cert consens en l'àmbit policial i judicial
per evitar confusions.

2023
1.4.1. Pel seu resultat final

Segons les conseqüències, els accidents poden ser:
• Mortals: quan es produeixi la mort d'una o diverses persones a l'acte o dintre de

les vint-i-quatre hores següents a l'accident. A efectes estadístics, també es
consideren mortals aquells accidents en els quals es produeix una mort dintre
dels trenta dies següents al moment en què va ocorre l'accident.
• Amb ferits: quan alguna de les persones implicades a l'accident resulta

lesionada, independentment de la seva gravetat.
• Amb danys materials: si només es produeixen danys als vehicles accidentats o

al patrimoni públic o privat d'un tercer.
• Mixtes: quan en un mateix accident concorren diverses de les circumstàncies

esmentades anteriorment.
Des del punt de vista normatiu i segons la vigent Ordre INT/2223/2014, de 27 d'octubre,
pel qual es regula la comunicació de la informació al Registre Nacional de Víctimes
d'Accidents de Trànsit, s'han de tenir en compte els següents aspectes:
A) Criteris d'emplenament dels formularis d'accidents de trànsit amb víctimes

D'acord amb el que es preveu en l'article 2, l'emplenament dels formularis d'accidents
de trànsit amb víctimes es farà conformement als criteris següents:
1. Accident de trànsit amb víctimes. Han de reunir les circumstàncies següents:
a) Produir-se, o tenir el seu origen, en una de les vies o terrenys objecte de la

legislació sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària.
b) Resultar a conseqüència dels mateixos una o diverses persones mortes o

ferides.
c) Estar implicat, almenys, un vehicle en moviment. La definició de vehicle serà

la recollida en el punt 4 de l'annex I del text articulat de la Llei sobre Trànsit,
Circulació de Vehicles a Motor i Seguretat Viària. S'inclouran també, per tant, els

2023
accidents amb tramvies, trens i altres vehicles de raïls implicats, sempre que es
produeixin en vies i terrenys públics aptes per a la circulació, en els quals resulti
d'aplicació el referit text articulat de la Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles a
Motor i Seguretat Viària.
Les col·lisions múltiples entre més de dos vehicles es consideraran com un únic
accident, si són successives.
S'exclouran:
a) Els accidents provocats per morts naturals confirmades o en els quals

existeixin indicis de suïcidi o intent de suïcidi, excepte quan produeixin danys a
altres persones.
b) Els homicidis, lesions intencionades a tercers i/o danys intencionats a

propietats.
2. Vehicle implicat en un accident de trànsit. Es considera que un vehicle està implicat

en un accident de trànsit quan concorren una o diverses de les circumstàncies
següents:
a) Entrar el vehicle en col·lisió amb:
• Un altre o altres vehicles, en moviment, aturats o estacionats.
• Vianants.
• Animals.
• Un altre obstacle.
b) Sense haver entrat en col·lisió, haver resultat, a conseqüència de l'accident,

morts o ferits el conductor i/o algun passatger del vehicle, o haver-se ocasionat
només danys materials.
c) Estar el vehicle parat o estacionat en forma perillosa, de manera que

constitueixi un dels factors de l'accident.

2023
d) Sense haver sofert el vehicle o els seus ocupants directament les

conseqüències de l'accident, constituir el comportament del conductor o d'algun
dels passatgers un dels factors de l'accident.
e) Haver estat atropellat el conductor o un passatger del vehicle per un altre en

el moment en què pujava o descendia d'ell, o després d'haver caigut des del
vehicle a la via, i en aquest cas tots dos vehicles es consideren implicats en
l'accident.
3. Persona implicada en un accident de trànsit. Es consideren persones implicades en

un accident de trànsit els ocupants dels vehicles definits en el punt anterior i també els
vianants quan resultin afectats per un accident de trànsit o el seu comportament hagi
estat un dels factors d'aquest, conforme a les següents circumstàncies:
a) «Conductor»: Tota persona que, en el moment de l'accident, porta la direcció

d'un vehicle implicat en un accident de trànsit. En vehicles que circulin en funció
d'aprenentatge de la conducció, és conductor la persona que està a càrrec dels
comandaments addicionals.
b) «Passatger»: Tota persona que, sense ser conductor, es troba dins o sobre un
vehicle, o és atropellada mentre està pujant o baixant del vehicle. Els conductors
que han deixat de portar la direcció del vehicle i són atropellats mentre pugen o
baixen del mateix es consideren passatgers.
c) «Vianant»: Tota persona que, sense ser conductor ni passatger, es veu

implicada en un accident de circulació.
Es consideren vianants els qui empenyen o arrosseguen un cotxe de nen o d'una

persona amb mobilitat reduïda o qualsevol altre vehicle sense motor de petites
dimensions, els que condueixen a peu un cicle, ciclomotor o motocicleta; les persones
que es desplacen en cadira de rodes, amb o sense motor; les persones que es
desplacen sobre patins o altres artefactes semblants; les persones que es troben
reparant el vehicle, empenyent-lo o realitzant una altra operació fora d'aquest; els

2023
conductors o passatgers que, després d'haver abandonat els seus vehicles, són
atropellats mentre s'allunyen dels mateixos caminant.
També es consideren vianants, únicament als efectes de l'emplenament dels formularis

d'accidents, i sense perjudici de les definicions establertes amb caràcter general en
l'annex I del text articulat de la Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles a Motor i
Seguretat Viària, les persones que es desplacen sobre un animal de munta i les
persones que guien un animal o animals.
B) Classificació de les persones implicades en accidents de trànsit amb víctimes

D'acord amb el que es preveu en l'article 2 les persones implicades en un accident de
trànsit es classificaran de la següent manera:
1. «Víctima»: Tota persona que, a conseqüència d'un accident de trànsit, resulta morta
o ferida segons les següents definicions:
2. «Mort a vint-i-quatre hores»: Tota persona que, a conseqüència d'un accident de

trànsit, mor en l'acte o dins de les següents vint-i-quatre hores. Per a això els agents
encarregats de la vigilància i control del trànsit realitzaran el seguiment de tots els ferits
que hagin requerit hospitalització.
3. «Ferit amb hospitalització superior a vint-i-quatre hores»: Tota persona que, a

conseqüència d'un accident de trànsit, precisa una hospitalització superior a vint-i-
quatre hores.
4. «Ferit amb assistència sanitària igual o inferior a vint-i-quatre hores»: Tota persona
ferida en un accident de trànsit que no hagi requerit hospitalització superior a vint-i-
quatre hores i que hagi estat atès pels serveis sanitaris corresponents.
S'inclouen com a víctimes les persones mortes o ferides en un accident provocat per la
mort natural, suïcidi o intent de suïcidi d'un altre usuari. I s'exclouen els casos confirmats
de morts naturals o en els quals existeixin indicis de suïcidi.
5. «Il·lès»: Tota persona implicada en un accident de trànsit a la qual no li siguin

aplicables les definicions de mort a vint-i-quatre hores o ferit.

2023
1.4.2. Per la forma com es produeixen
1.4.2.1. Col·lisió
És l'accident que es produeix entre dos o més vehicles en moviment i poden dividir-se
en:
1.4.2.1.1. Col·lisió frontal

• Topada frontal central: el contacte es produeix en la part anterior o davantera
d'ambdós vehicles, amb sentits de circulació oposats.
• Topada frontal excèntrica. Els eixos longitudinals són paral·lels, però no

coincideixen.

2023
• Topada frontal angular: l'angle dels eixos longitudinals dels vehicles formen un
angle inferior a 90 graus.
1.4.2.1.2. Col·lisió frontolateral o envestida

Es produeix quan un vehicle col·lideix amb la seva part davantera contra el lateral d'un
altre.
• Envestida perpendicular anterior:

2023
• Envestida perpendicular central.
• Envestida perpendicular posterior.
• Envestida obliqua o angular anterior, central, posterior.

2023
1.4.2.1.3. Raspat
Quan es produeix un fregament entre els laterals de dos vehicles ocasionant bonys a
la xapa, rascades a la pintura o danys en miralls retrovisors.
• Raspat positiu: si circulen en sentits oposats.
• Raspat negatiu: si circulen en el mateix sentit.
• Reflex: els vehicles col·lideixen lateralment i surten projectats en sentit contrari

o en el mateix sentit però sempre de forma lateral. En aquest cas es poden donar

2023
successives col·lisions per la pèrdua de control dels vehicles, ja sigui contra el

mateix vehicle, altres vehicles o vehicles estacionats.
1.4.2.1.4. Encalç
Es dóna quan un vehicle colpeja amb la seva part frontal contra la part posterior del que
el precedeix. Ambdós vehicles porten la mateixa direcció i sentit de la marxa.
• Encalç simple: es donen quan un vehicle colpeja a un altre. Pot ser encalç central
o excèntric (dret i esquerra) o angular.
• Encalç en cadena: quan entren en contacte més de dos vehicles i les topades es
produeixen en la part anterior d'un vehicle, contra la posterior d'un altre i així
successivament. Tots ells han de portar el mateix sentit de circulació.

2023
1.4.2.2. Distraccions
Són accidents que succeeixen quan el conductor no presta l'atenció i concentració
necessàries durant la conducció i el vehicle abandona la calçada contra la voluntat del
seu conductor. En aquest tipus d'accidents només intervé una única unitat de trànsit
(vehicle). Es divideix en:
1.4.2.2.1. Xoc
El vehicle col·lideix contra:
• Un obstacle o element que no forma part de la infraestructura viària, encara que

es trobi a la mateixa: rocs, troncs, càrrega de vehicle, etc.
• Un element fix de la via: fanals, tanques de senyalització o defensa, barreres,

etc.
• Contacte d'un vehicle en moviment amb un altre que no ho estigui: vehicles

estacionats, avariats, abandonats. Tots els dintre de la via.

2023
1.4.2.2.2. Sortida de via

El vehicle surt de la calçada per causes alienes a la voluntat del conductor, sigui
parcialment o totalment.
• Amb col·lisió: xoc contra arbre o pal, mur o edifici, voral o vorada, entre altres.
• Sense col·lisió: el vehicle pot caure per un penya-segat o similar en cas de

vehicles de quatre rodes. En el cas de vehicles de dues rodes pot suposar la
pèrdua de l'equilibri.
• Amb bolcada: el vehicle perd la seva posició sobre la calçada i, per tant, els
neumàtics deixen de contactar amb el paviment. Tipus de bolcada:
◦ Bolcada lateral. El vehicle es recolza sobre el seu lateral. Dret o esquerra.
◦ Bolcada parcial. Quan una de les rodes del vehicle perd el contacte amb el
paviment.

2023
◦ Bolcada total. Quan el vehicle queda amb les rodes mirant al cel.
◦ Bolcada de campana. És la bolcada realitzada en el sentit longitudinal del

vehicle.
◦ Bolcada de tonell. Quan el vehicle dóna voltes en sentit transversal de la

marxa.
• Sense bolcada.

2023
1.4.2.2.3. Atropellaments
Quan un vianant o un animal és envestit per un vehicle. També es considera
atropellament quan existeix una gran desproporció de masses entre les unitats de
trànsit que col·lideixen.
• Vianant sostenint bicicleta.
• Vianant reparant el vehicle.
• Vianant aïllat o en grup.
• Conductor d'animals.
• Animal conduït o en ramat.
• Animals sense controlar (no lligats).
• Cicles i ciclomotors. Només si hi ha una gran desproporció de masses.
Hem de recordar en aquest punt que els animals tenen la consideració d'objectes a
efectes penals i no es poden perseguir els atropellaments amb mort de l'animal com
possible delictes d'homicidi per imprudència de l'article 142 del Codi Penal. Tampoc
entren en valoració els delictes de lesions per imprudència de l'article 152 del Codi
Penal. El que si es podria investigar en observança dels articles 142 i 152 CP són les
possibles responsabilitats del titular de l'animal si hi ha resultat de lesions greus o morts
en els ocupants dels vehicles, amb els requisits dels esmentats articles. Farem una
anàlisi més exhaustiva al Tema 4 del curs.
Per altra banda, si l'atropellament a l'animal produeix danys al vehicle i els danys són
causats per una animal no controlat com, per exemple, un gos sense lligar, ens hem de
remetre a allò que esmenta el Codi Civil a l'article 1905:

2023
Article 1905 del Codi Civil:
El posseïdor d'un animal, o el que se serveixi d'ell, és responsable dels perjudicis que
causi, encara que se l'escapi o extraviï. Només cessarà la responsabilitat en el cas
que el dany provingui de força major o de culpa del que l'hagués patit.
Si l'animal si estava controlat i/o lligat, i l'atropellament causa lesions al gos, es podrà
reclamar una indemnització que comprendrà totes les despeses mèdiques que
requereixi l'animal, inclòs el desplaçament al veterinari, medicines i tractament, així com
lucre cessant si a conseqüència de l'accident el propietari es veu obligat a cuidar de
l'animal i sofreix pèrdues econòmiques per aquest motiu.
Si el resultat és de mort i l'animal estava controlat en el moment dels fets, l'assegurança

del vehicle, a efectes de la responsabilitat civil obligatòria coberta per qualsevol
assegurança de vehicle, cobriria la indemnització en observança del preu d'adquisició
de l'animal, acreditant factura corresponent o, si no es disposa o és adoptat, es tindrà
en compte el valor de mercat de la raça. També s'inclouen les despeses veterinàries
per a la incineració o enterrament.
Si la mascota li queden seqüeles (pèrdua d'una extremitat, ceguesa, coixera), també ha

de reclamar-se indemnització per aquests conceptes, que vindrà determinada pel valor
de mercat de l'animal i la pèrdua d'aquest valor a conseqüència de les seqüeles.
Evolució i fases dels atropellaments:
a) Empenta o topada: acostumen a situar-se en la meitat inferior del cos: cames,

natges, malucs, cuixes. No acostumen a ser greus ni ocasionar perill de mort,
però influeix l'edat i pes del vianant.
b) Projecció: la projecció del vianant ocasionada per la velocitat del vehicle pot
produir l'atropellament de la víctima per un segon vehicle. Això succeiria quan el
llançament del vianant queda fora del radi d'acció del vehicle.

2023
c) Caiguda: acostumen a produir-se lesions en les parts altes del cos: cap, tòrax,
braços i mans.
d) Apropament: es tracta de l'apropament del vehicle al cos ja estès del vianant,

produint llargues estries cutànies, taques de terra, despreniment de pell, etc.
Habitualment no són lesions greus.
e) Compressió: també anomenat sobrepàs. És el pas d'un vehicle per damunt

del cos de la víctima. Produeix lesions de caràcter intern, únicament apreciables
en autòpsia.
Hem de recordar que el pas del neumàtic sobre una part del cos, en ocasions,
pot arribar a permetre reproduir el dibuix de la banda de rodada.
f) Aixafament: en el moment que un vehicle pesant passa per damunt d'un cos
caigut. Si el vehicle és de molta massa, les lesions de compressió es
converteixen en lesions d'aixafament, amb nombroses i greus lesions externes i
internes. Hi ha dos tipus d'aixafament: l'aixafament mecànic i l'aixafament
dinàmic. El primer fa referència al xoc contra un objecte fix o mòbil, quan entre
el vehicle i l'obstacle hi ha una persona. El segon es refereix a quan la persona
és llençada contra un objecte, a on s'encasta.
g) Arrossegament: quan el cos, roba o objecte que trasllada o carregui un vianant

és enganxat per un vèrtex sobresortint del vehicle i per acció de la velocitat
s'arrossega la víctima.
h) Volteig: es produeixen lesions semblants a les de la caiguda, però amb diferent

localització. Acostumen a aparèixer talls pel vidre del parabrisa i abonyegadures
en capot, sostre o laterals del vehicle.
Normalment per efecte de la velocitat del vehicle, el cos de la víctima salta per
damunt del capot:
• Per encastar-se contra el parabrisa.
• Projectar-se sobre el sostre.

2023
• Caure per un dels laterals.
La caiguda sobre la calçada del vianant voltejat a vegades produeix lesions més greus
que el mateix atropellament.
1.4.3. Pel nombre d'unitats que intervenen en els

accidents
Simples: aquells en els quals només intervenen una unitat de trànsit.
Complexos: són en els quals es troben implicades dues o més unitats de trànsit.
1.4.4. Pel lloc a on es produeixen

Varien segons el tipus de via a on tindrà lloc l'accident.
• Urbans: els que succeeixen en un carrer o via compresa dintre del nucli urbà.
• En travessera: són els accidents produïts en aquelles parts de la via urbana que
queda compresa dintre del desenvolupament d'una carretera.
• Interurbans: són els accidents originats en una carretera o via interurbana, poden
dividir-se a la vegada, depenent del tipus de carretera o la titularitat de la mateixa:
titularitat estatal, titularitat autonòmica, titularitat provincial, titularitat municipal,
titularitat per concessions, entre altres.
• Zones i ports francs: són aquells llocs situats dintre de les zones o ports francs
oberts el trànsit de vehicles i a on s'aplica la llei de Seguretat Viària i els
reglaments que la desenvolupen.
• Aquestes zones poden comptar amb Cossos de Policia propis, que depenen del
Ministeri de Foment (Policia portuària a Catalunya) i que tenen competències
similars a les Policies Locals (no entrarem a detallar-les).

2023
1.4.5. Accidents amb característiques especials

Els accidents que no es poden incloure en cap de les categories anteriors, almenys de
forma clara:
• Incendi i/o explosió.
• Enfonsaments.
• Caiguda de vehicles a l'aigua.
• Caiguda d'usuaris fora del vehicle.
• Caiguda de la càrrega del vehicle.
• Tisora de semiremolc o desenganxament del remolc o semiremolc.
1.4.6. Altres classificacions menys utilitzades

Segons l'hora en la qual es produeixen:
• Diürns.
• Nocturns.
Segons el dia en el qual es produeixen:
• Laborables.
• Caps de setmana i festius.
• Vacances.
• Retorns, etc.
Segons l'activitat:
• Sortida o entrada a la feina.
• Durant la jornada laboral.
Segons la matèria transportada:

2023
• Mercaderies perilloses.
• Transport escolar.
És necessari esmentar que les classes d'accidents indicades moltes vegades no es

donen de forma estricta, sinó que acostumen a parèixer conjuntament; és a dir, es pot
produir una col·lisió i posteriorment sobrevenir una bolcada, per exemple.
1.4.7. Accidents laborals

Són els accidents relacionats amb l'activitat laboral i la seva mobilitat mitjançant vehicle,
sigui per anar o tornar del centre de treball o durant l'activitat laboral en si mateixa i els
desplaçaments inherents a la pròpia activitat.
1.4.7.1. Accidents “In itinere”

En seguretat i salut laboral i dret laboral, es denomina accident "in itinere" (en l'itinerari)
a l'accident ocorregut al treballador durant el desplaçament des del seu domicili fins al
seu lloc de treball, i viceversa. S'exceptuen aquells casos en els quals el treballador
hagi interromput o modificat el trajecte per causes alienes al treball, ja que es trenca el
nexe causal. Dita en altres paraules, l'accident de treball "in itinere" exigeix que ocorri
en el camí d'anada i tornada al treball (element teleològic), que no es produeixin
interrupcions entre el treball i l'accident (element temporal) i que s'empri l'itinerari
habitual (element geogràfic), mitjançant la utilització de mitjans i recorreguts usuals
(element d'idoneïtat). Aquest tipus d'accident s'assimila, quant a les seves
conseqüències legals, a un accident de treball com el que hagués tingut lloc en el mateix
centre de treball, ja que es deu a la necessitat del treballador de desplaçar-se amb
motiu del seu ús. Raó per la qual el treballador té una cobertura a la contingència igual
que si aquesta hagués ocorregut en ocasió del treball.
"In itinere" és una locució llatina que significa "en el camí". Es refereix per tant a un
succés o fet que transcorre en el trajecte entre dos punts.

2023
1.4.7.2. Accidents “In mission”

El denominat accident de treball "in mission" agrupa aquells accidents que no ocorren
ni en el centre de treball ni en anar o tornar del lloc de treball, però esdevenen al
treballador en el compliment del treball o de les comeses encomanades per l'empresari
en l'exercici de les seves facultats de direcció. Es realitza així una interpretació
extensiva del concepte de centre de treball, de manera que serà considerat com a tal
el lloc en què el treballador farà les tasques que li encomana l'empresari.
Aquest accident de treball "in mission" pot aparèixer íntimament connectat a l'accident
"in itinere" perquè la lesió pot produir-se en el desplaçament cap a aquest altre lloc del
treball. Però, no hem d'oblidar que són dos conceptes diferents.
Recentment, i davant la disparitat de resolucions davant situacions similars, la

Jurisprudència ha unificat criteris especificant que no pot considerar-se correcte el criteri
que sosté que durant tot el desenvolupament de la missió el treballador es troba en el
temps i el lloc del treball, encara que es tracti de períodes aliens a la prestació de
serveis, de descans o d'activitats de caràcter personal o privat i no tindran consideració
d'accident de treball els danys en aquells casos en els quals no consti cap circumstància
que pugui evidenciar una relació entre el treball realitzat i la lesió patida.
D'aquesta manera passa a rebutjar-se el criteri que sosté que durant tot el
desenvolupament de la missió el treballador es troba en temps i lloc de treball, encara
que es tracti de períodes aliens a la prestació de serveis, de descans o d'activitats de
caràcter personal o privat i s'admet que no tot el que succeeix durant la missió té
necessària connexió amb el desplaçament, motiu pel qual no ha de resultar bastant
amb què concorri aquest perquè entri en joc la presumpció d'accident.

2023
1.5. Terminologia
Ja hem assenyalat anteriorment que la terminologia utilitzada pels diversos cossos
policials no és la mateixa i genera certes confusions en l'elaboració dels documents
generats a partir dels accidents de trànsit. Tot i això, si és cert que sense ser la mateixa,
si és similar, i permet fer-se una idea del que es pretén dir o assenyalar.
Amb l'objectiu d'unificar criteris, es va publicar la norma espanyola UNE 26-403-1990
que tracta directament el tema "vehicles automòbils. COL·LISIONS. Terminologia".
L'equivalent internacional d'aquesta norma és l'ISO 6813:1981.
Aquesta norma estableix el vocabulari relatiu tants als assajos de laboratori com als
accidents reals.
S'aplica a tota mena de col·lisió, amb excepció d'aquelles en les quals el moviment del
vehicle no segueix la direcció d'un dels plànols principals d'aquest, tals com col·lisions
de dos vehicles derrapant, amb un component de moviment transversal.
La terminologia utilitzada al llarg del tema i del curs en general està basada en aquestes
normes nacionals i internacionals, amb alguna excepció justificada i algun terme que
no s'ha considerat oportú incloure per la seva excessiva necessitat de coneixement
tècnic que no toca abordar en un curs d'iniciació a la reconstrucció d'accidents de
trànsit.
1.6. Fases d'un accident de circulació. Cadena de

successos
Un accident és un encadenament de successos en el temps, per això aquests procés
sol ser conegut com a cadena de successos. Així doncs, un accident no pot ser entès
com un succés únic.
S'entén com una cadena de successos en conjunt d'esdeveniments o fets que formen
el continu temporal en el qual s'ha desenvolupat l'accident.
Aquest conjunt d'esdeveniments s'expliquen a continuació.

2023
1.6.1. Fase prèvia

Aquesta fase inclou tots els successos anteriors al sinistre. Aquests successos anteriors
són: l'experiència del conductor, el coneixement del vehicle, l'edat, les limitacions
físiques, l'estat psíquic, entre altres. També s'han de tenir en compte en les
consideracions prèvies d'altres successos desenvolupats durant el viatge del conductor:
hores de conducció, consum de begudes, temps de viatge, etc.
Aquestes consideracions prèvies ens pot ajudar a determinar la capacitat del conductor
abans de l'accident i que pot influir en la responsabilitat d'aquest. Especial importància
té aquesta determinació en accident on estiguin involucrats vehicles pesants que facin
transport de mercaderies o persones, i que es pot comprovar mitjançant tacògraf, entre
altres exemples.
1.6.2. Fase de percepció del perill

La percepció del perill per part de la persona és el fet que la persona sigui conscient de
l'existència d'una situació de perill que, en conseqüència, podrà donar o donarà lloc a
un accident. La percepció és possible només si la persona rep els estímuls sensorials
suficients que li permetin determinar o pressentir l'existència de la situació anòmala.
Així doncs, és el moment i el lloc en el qual el conductor del vehicle i/o el vianant percep
el risc.
La fase de percepció possible es compon de dos punts, que són el punt de percepció
possible i el punt de percepció real. Normalment, s'assenyala al croquis de la següent
manera:
• PPP: Punt de percepció possible. És el lloc a on, per diversos factors, podríem
percebre el perill de forma ideal. S'han de tenir en compte angles de visió,
obstacles (edificis, contenidors, etc.), velocitat dels vehicles, amplada de la
calçada, entre molts altres. En altres paraules, és el punt de percepció ideal
sense condicionants psicofísics ni condicionants externs, i tot amb una habilitat
normal per la conducció.

2023
Aquest punt normalment és objectiu i es podrà comprovar sobre el terreny en la

inspecció ocular, descrivint-ho respecte de l'eix longitudinal de la calçada i expressant
la distància que el separa de la posició de conflicte (PCL). És molt important la seva
determinació, ja que servirà de base per a valorar la conducta de les persones que
intervenen en l'accident.
• PPR: Punt de percepció real. És el punt real a on els implicats han observat el
perill. Dit en altres paraules, és el moment i el lloc en el qual el conductor o
vianant percep per primera vegada el perill o la situació conflictiva.
És important assenyalar que aquest punt pot coincidir amb el punt possible de percepció
(PPP) en el cas que el conductor vagi atent a les exigències de la conducció i no tingui
alterades les seves capacitats psicofísiques.
És un punt més subjectiu que el PPP i de difícil determinació sense la presa de

declaració dels implicats i la contrastació de totes elles. Tot i això, és possible realitzar
un estudi analític de reconstrucció d'accidents a partir d'una velocitat coneguda de
forma més o menys precisa, per l'existència de marques de frenada, etc. Si la
determinem de forma científica, es considerarà més objectiva que amb les declaracions
dels implicats.
Aquest punt és també important per a determinar la culpabilitat del sinistre. Si no hi ha

retard entre PPR i el PPP i són, per tant, similars; s'entendrà que la persona prestava
atenció a la conducció i significarà que el succés és fortuït. En canvi, si hi ha un gran
retard en el PPR, respecte del PPP podria entendre's com una desatenció en la
conducció i/o respecte al trànsit.
• L'àrea de percepció. És l'àrea que recorre el vehicle entre la posició de percepció

possible (PPP) i a la posició final (PF), no només fins a la posició de conflicte
(PC). És important assenyalar que l'accident no finalitza amb la determinació del
punt de col·lisió (PC), sinó que l'accident continua i és important investigar tota
la maniobra realitzada des del punt inicial fins a l'aturada completa del vehicle,
que correspon al punt final (PF).

2023
• Punt sense solució: és el moment i el lloc en què ja no es pot evitar l'accident.
1.6.3. La fase de decisió o de reacció

El punt de decisió és aquell moment i lloc en el qual la persona decideix iniciar una
maniobra evasiva com a reacció davant d'un estímul exterior, és a dir, és el moment en
el qual s'inicia l'acció corresponent amb la decisió que a pres. Aquest punt s'assenyala
al croquis amb la nomenclatura (PD).
Es tracta d'una posició fàcilment determinable mitjançant càlculs físic-dinàmics quan,

per exemple, quan existeixi una empremta de frenada prèvia al conflicte. En aquest
sentit, sabrem quin és el punt de decisió (PD) perquè serà a on s'ha petjat el fre i, en
conseqüència, a on comença l'empremta de frenada.
Per altra banda, es coneix com a fase de decisió el temps que tarda el conductor a
comprendre la situació, prendre una decisió i efectuar la maniobra evasiva.
El temps de reacció és el temps que transcorre d'ençà que el conductor o vianant
decideix actuar fins que físicament es manifesta la seva primera acció, i varia depenent
dels factors psicofísics. El temps estàndard segons els experts està situat entre 0,4 i 2
segons. Per tant, el temps de reacció mitjà està entorn d'1 segon (entre 0,75 i 1 segon).
Facilitem una taula a on es poden veure les distàncies que recorre un vehicle en funció
de la seva velocitat i del temps de reacció del conductor.
Temps de reacció en segons Velocitat en Km./hora
0.6 30 60 90 120 150 180 210 240
0.8 22 45 67 90 112 135 157 180
1 18 36 54 72 90 108 126 144
1.2 15 30 45 60 75 90 105 120
1.4 13 26 39 51 64 77 90 103
1.6 11 22 34 45 56 67 79 90

2023
1.8 10 20 30 40 50 60 70 80
2 9 18 27 36 45 54 63 72
Distància en metres 5 10 15 20 25 30 35 40
recorreguda en el temps de
reació
Observant aquesta taula podem ser conscients de la important relació entre velocitat i
temps de reacció. A més velocitat més distància recorrerà el vehicle mentre reaccionem.
1.6.4. La fase de maniobra

Aquesta fase es troba entre la posició de decisió (PD), que és quan executem la primera
acció física (estrènyer el fre, per exemple), i la posició clau (PCL).
Cal no confondre amb el temps de reacció, perquè la fase de maniobra s'inicia quan ja
hem fet la primera acció i, per tant, ja hem reaccionat.
Aquesta fase comença quan s'inicien les maniobres evasives per evitar que l'accident
es produeixi. Si la maniobra té èxit, no és produeix l'accident i finalitza la seqüència de
successos posteriors. Si la maniobra no té èxit, es desencadena a continuació la
següent fase, que és la fase de conflicte.
Les maniobres que es poden efectuar pot ser una única o una combinació de diverses.
Per altra banda, a l'hora de valorar una maniobra evasiva determinada, ha de fer-se en
funció de la perícia i el coneixement, tant del vehicle com de la via.
Aquestes maniobres poden ser:
• Simples: tocar la botzina, fer feixos de llum, augmentar o reduir la velocitat,

detenir el vehicle, canviar de carril, girar en alguna direcció.
• Complexos: a conseqüència de la utilització conjunta de diverses maniobres

simples.

2023
1.6.5. La fase de conflicte

La fase de conflicte és la culminació de l'accident. En altres paraules, es denomina punt
de conflicte al lloc a on es consuma l'accident. També es pot anomenar punt de col·lisió
en el cas d'accident per col·lisió (recordem que no tots els accidents són col·lisions).
• Posició de conflicte és el punt en el qual hi ha contacte físic entre eles diferents

unitats involucrades i s'assenyala al croquis amb la nomenclatura (PC).
En altres paraules, és aquell moment i lloc en el qual es consuma l'accident i que

correspondrà a la posició de màxim efecte. Normalment es localitza a l'interior de la
plataforma (calçada més els vorals).
Acostuma a ser fàcil localitzar-la per les empremtes i vestigis que es poden observar
en la inspecció de l'escena de l'accident.
• Posició final: és aquella que adopten les persones, vehicles i objectes quan
s'aturen després de la successió d'esdeveniments que donen lloc a l'accident,
un cop conclosos.
1.6.6. La fase posterior

Aquesta fase engloba tots aquells successos succeïts després de l'accident, des del
trasllat dels ferits i dels vehicles sinistrats, fins a la presa de declaracions als testimonis,
la instrucció de l'atestat (si s'escau) i, inclús, els tractaments de recuperació o
rehabilitació de les persones que resulten lesionades.

2023

Introducció Als Accidents de Trànsit

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Introducció Als Accidents de Trànsit

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PLA DE FORMACIÓ PROFESSIONAL PERMANENT FORMACIÓ ONLINE

PLA DE FORMACIÓ PROFESSIONAL PERMANENT

Plataforma Virtual Formativa

Programa d'actualització formativa professional

ACCIDENTS DE TRÀNSIT. RECONSTRUCCIÓ (NIVELL BÀSIC)

PLATAFORMA VIRTUAL FORMATIVA

Introducció als sinistres vials

1.1. Definicions d'accident de circulació .......................................................................................................... 4

1.2. Normativa .................................................................................................................................................................... 7

1.3. Factors intervinents en els accidents de circulació ........................................................................ 9

1.3.1. La via i el seu entorn .................................................................................................................................. 9

1.3.2. El vehicle ......................................................................................................................................................... 12

1.3.2.1. Seguretat activa del vehicle ..................................................................................................... 14

1.3.2.2. Seguretat passiva del vehicle ................................................................................................. 14

1.3.3. El factor humà ............................................................................................................................................. 15

1.3.3.1. Relació entre els accidents de trànsit i el factor humà .......................................... 16

1.4. Classificació tipològica dels accidents de circulació .................................................................. 19

1.4.1. Pel seu resultat final ................................................................................................................................ 19

1.4.2. Per la forma com es produeixen ..................................................................................................... 23

1.4.2.1. Col·lisió ................................................................................................................................................... 23

1.4.2.1.1. Col·lisió frontal ...................................................................................................................... 23

1.4.2.1.2. Col·lisió frontolateral o envestida ............................................................................. 25

1.4.2.1.3. Raspat ........................................................................................................................................ 26

1.4.2.1.4. Encalç ......................................................................................................................................... 28

1.4.2.2. Distraccions ......................................................................................................................................... 29

1.4.2.2.1. Xoc ................................................................................................................................................ 30

1.4.2.2.2. Sortida de via ......................................................................................................................... 30

1.4.2.2.3. Atropellaments ...................................................................................................................... 32

PLATAFORMA VIRTUAL FORMATIVA

1.4.3. Pel nombre d'unitats que intervenen en els accidents .................................................... 36

1.4.4. Pel lloc a on es produeixen ................................................................................................................ 36

1.4.5. Accidents amb característiques especials ............................................................................... 37

1.4.6. Altres classificacions menys utilitzades ..................................................................................... 37

1.4.7. Accidents laborals ..................................................................................................................................... 38

1.4.7.1. Accidents “In itinere” ...................................................................................................................... 38

1.4.7.2. Accidents “In mission” .................................................................................................................. 39

1.5. Terminologia ........................................................................................................................................................... 40

1.6. Fases d'un accident de circulació. Cadena de successos ..................................................... 41

1.6.1. Fase prèvia .................................................................................................................................................... 41

1.6.2. Fase de percepció del perill ............................................................................................................... 41

1.6.3. La fase de decisió o de reacció ....................................................................................................... 43

1.6.4. La fase de maniobra ............................................................................................................................... 44

1.6.5. La fase de conflicte .................................................................................................................................. 45

1.6.6. La fase posterior ........................................................................................................................................ 46

PLATAFORMA VIRTUAL FORMATIVA

Esperem que gaudiu del curs d’accidents de trànsit (reconstrucció)!

PLATAFORMA VIRTUAL FORMATIVA

1.1. Definicions d'accident de circulació

1. que l'esdeveniment succeeixi en una via de circulació.

2. que hi hagi implicat, almenys, un vehicle en moviment.

En contraposició de tals concepcions, els especialistes en aquest fenomen van

PLATAFORMA VIRTUAL FORMATIVA

l'accident globalment és sempre una conseqüència d'alguna fallada evitable i fins a un

En aquest context, Checa i Ceamanos (1997) en el seu 'Diccionari de Termes de Trànsit,

• Que, almenys, estigui implicat un vehicle en moviment.

• Que, a conseqüència del qual, una o diverses persones resultin mortes o

Cal assenyalar que, tot i que no s'apliqui la normativa de trànsit, si s'aplicarà la

PLATAFORMA VIRTUAL FORMATIVA

Retornant als accidents de circulació, si no es compleixen les característiques

• Caiguda d'un objecte sobre un vehicle estacionat no es considera accident

• Sortida de via d'un vehicle en el qual no és produeixen lesions a les persones

• Lesions intencionades a un tercer utilitzant un vehicle com a mitjà d’agressió.

Analitzant un àmbit més ampli sobre la definició de que és un accident de trànsit,