3. CATABOLISME El catabolisme és el conjunt de reaccions gracies a les quals es trenquen les molacules per tal d'obtenir energia i materia. Aquesta energia s'emmagatzema a I’ATP per a un Us immediat, en forma de glicids (midé en vegetals i glicogen en animals) o en forma de lipids. La diferencia entre emmagatzemar energia com a lipid 0 com a glicid és que en els lipids sfemmagatzemen més calories en menys espai. L'avantatge d'obtenir Venergia dels glcids és que no generen compostos toxics. TIPUS DE CATABOLISME per RESPIRACIO per FERMENTACIO (en cadae de ang cs) (ere cer + Laetica nen cc crn erobia > Teta cadora one * Alcohdlica = _5_ “eevons ela cetera lens + Butlica owas once © Anaerdbia —> ““foincadona 6s una prcccacmstsinal 2 © Putrefaccions RESPIRACIO AEROBIA DELS GLUCIDS Majoritariament, les cél-lules utltzen la glucosa com a font d'energia. La resta de glcids que siingereixen ‘s6n convertits en glucosa (el glicogen i la sacarosa per exemple, per hidrdisi). Hi ha dues formes basiques <'obtenir energia de la glucosa: a fermentacié (anaerdbia) ia respiracié aerdbia de la glucose. «= Fermentaci6: 6s més rapida perd menys eficag, només s‘obtenen 2 ATP perque el producte final per ‘cada glucosa encara emmagatzema energia. Els seus productes finals sén molecules organiques com ara cid lactic, etanol, et. Es anaerdbia (no utiitza O,). + Respiraci6: Es més lenta perd més eficag, s‘obtenen 38 ATP per cada molécula de glucosa. El seu producte final 6s el CO; i és aerdbia (requereix O,). La respiracié aerdbia de la glucosa comprén les segients rutes metabdliques: '* Degradacié parcial de la glucosa. El producte final (piruvat) encara ‘emmagatzema energia, ‘+ Esdevé sobretot a cdl-lules sense mitocondris (eritrcits i bacteris). © 2etapes de 5 reaccions cadascuna: a. 1a fase: 1 glucosa— 2 G-3-P- b. 2a fase: 2 G-3-P — 2 piruvat T glucosa +2 ADP + 2P, +2 NAD# — 2 piruval + 2 ATP + 2NADH + 2H +2 HO Per cada glucosa sobtenen 2 NADHi2 ATP.+ EINADH és una molécula que emmagatzema energia i que posteriorment permet la sintesi d’ATP. Cada NADH permet la sintesi de 3 ATP. «© Regeneracié del NAD": totes es rutes en qué es forma NADH consumeixen la forma oxidada NAD’, si aquesta forma no es regenera, a ruta s‘atura, La regeneracié del NAD’ esdevé a la fermentaci6 0 bé @ la cadena de transport d’electrons per als que la presenten. Boro aU ‘una ruta irreversible gracies a la qual una molécula de piruvat es converteix fen una d'aceti-CoA i una de CO>. Esta cataitzada per piruvat deshidrogenasa. ta Pruvat+1NADY T==—S —AceHhCoA + CO, +1 NADH + 1 HT cash oh ‘un conjunt de 8 reaccions cictiques.. ‘A cada volta s‘incorpora un acetil a un oxalacetat (4C) i forma una molécula de ctrat (60). Posteriorment es perdran dos atoms de carboni en forma de dues molecules de ‘C02, regenerant aki Toxalacetat. El grup carboxi és transportat pel coenzim A, el qual pot tomar a utiitzar-se un ‘cop queda lure. La oxidacié del grup acetl allie electrons que permeten reduir el NAD" i el FAD obtenint concretament 3 NADH i 1 FADH, per cada acetil. A més a més slibera energia sufcient per formar un GTP (equivalent a un ATP). Ercile s‘aturaria si les formes oxidades NAD" i FAD no es regeneressin..CSNY Hi FADH2, TTS NS) RONS O Es un conjunt de complexos enzimatics gracies als quals s‘oxiden totalmont els NAD) provinents de les diferents reaccions metabdtiques. + La sova finaltat és regenerar les formes oxidades de NAD+ I FAD | oblenir energia en forma ATP (fostoriacié oxidatva). ‘+ Aquests compioxos es troben ordenats a la membrana en ordre decreixent de potencial redox. o'manera que, quan os transporten electrons des del primer complex (NAD-deshidrogenasa) fins a Fut, salibera energia suficient com per formar ATP en tres punts. «Ara bé, fobiencié dATP no €8 directa, sind que, segons la teoria quimiosmatica, energie ve Galibera servelx per bombejar protons conira gradient de la matriu mitocondrial a Tespal inter- rmembranés. ‘+ Posteriorment, aquests protons retomaran a la mati a favor de gradient a través duna ATP- sintetasa que sintetitza ATP. + EINADH penetra a nivel del primer complex, aprofta els tres punts on s‘albera suficient eneraia i forma efs 3 ATP. En canv, el FADH2 sincorpora al segon complex enzimatic (ubiquinone © coenzim Q) i només permet a sintesi de 2 ATP. ‘+ Eltransport delecirons d'un complex a un alre esdevé mijancant reaccions redox fins que, final, els electrons s6n acceptats per oxigen. + Gada quatre elecrons es redueix una molécula dO, ies formen dues dH:0. ‘Membrana interna mitocondrial Lobtencié 'ATP en una céllula pot realitzar-se de 3 maneres: lectrons, gracies @ YATP- + Fosforilacié oxidativa: de la forma associada a la cadena de transport sintetasa, + Fotofosforilacié: ala fotosintesi. 1+ Fosforilacié a nivell de substrat: obtencié d/ATP on una reaccié diferent a la fotosintes! i la cadena de transport delectrons. BALANG ENERGETIC D'UNA MOLECULA DE GLUCOSA La respiracié aerdbia d'una molécula de glucosa aporta 38 ATP. Formula general de la respiracié aerdbia: rene ra One TuasLES FERMENTACIONS 4a fase: glicolis én degradacions parcials de compostos organics en les quals 16s s‘obtenen 2 ATP. f ica SMC Jee nnomés sfobtenen 2 ATP, Inclou com a fase previa la gil i com ce a a 1a segona fase la fermentaci6, fase on es regenera el NAD’ a > < 2Niot 2NADH En funcié del producte final podem distingir diferents tipus de ney fermentacions: ‘2a fase: fermentacio « Fermentacié lactica: la fan bactoris (Lactobacilus | Streptococcus) i ta majoria de les cétules hhumanes, en especial es que no tenen mitocondris (eircit) i les cbt ules musculars quan no tenen ‘suficient aportament d'oxigen. Les neurones no la fan. CHO, ¥ ZADP +2 Pi Zlactal + 2ATP + 2 HO + mri etn bcs te (ur tc a oes crm ono ca oes oa — ones SS rat Leer Cee CaO. + 2ADP + 2Pi—> 2.CHCH.OH +2 CO, + 2ATP +2H,0 are hac 2etancl << 2 acetaldahid « Fermentacié butiriea: transforma glicids que os troben en restes vegelals en descomposicio en acid butiric. La realitzen bacteris descomponedors com ara Clostridium que viu al terra, Es molt important perque ajuda a tancar el cicle de la matéria, «Altre fermentacions, les putrefaccions: ullizen proteines 0 aminoacids com a donador delectrons. ‘Storiginen productes com la putrescina, cadaverina o Vetancl. CATABOLISME DELS LiPIDS Els tracilgicrids 0 greixos sén la forma com els lipids s'emmagatzemen tant en animals com en vegstals, ‘Als animals s'acumulen als adipdcits dins dels vacdols, que abunden al panicle adipés de la pel, jen els vegetals s'emmagatzemen a les lavors. GreKSE HH Hebiuament, alguns argans importants com el or, flge, muscul 0 ie rony6, consumeixen greixos per obtenir energia a més de la glucosa. En 3 acl jioicarins aquests casos el greix dels adipocits s‘envia a través de la sang a altres ansoe =) —_gns | aa uns ensins anomenats pases ols wenauon en ls sous glucdsa _mondmers per obtenir energia. Eis gretxos ocupen un espai menor que els glicids, sén magatzems d'energia, La conversié de greix en licid només és possible en animals.LAB-OXIDACIO O RESPIRACIO DELS ACIDS GRASSOS Els Acids grassos s‘oxiden per produir energia en una ruta anomenada B-oxidacis, que consta dels segiients passos: + Activaci6 de Macid gras: unié del coanzim A a un acid gras en el ctosol formant aixi un acil-CoA. ‘Aquest aci-CoA utitza un transportador anomenat carnitina per poder travessar les membranes del mitoconds i anbar ala matriu mitocondrial Durant aquest procés es consumeix equivalent a 2 ATP. 4 Halix de Lynen: série de reaccions en successives voltes que van tallant acid gras do dos en dos atoms de carboni en forma dacetls-CoA. Els electrons que saliberen cada volta permeten la formacié dun NADH i un FADHs Elbelang energatic dopén do i longitud dels acids grassos: s'obtenen n-1 NADH in-t FADHz(0C) Eis acetls Co-A van al cicle de Krebs i els NADH i FADH2 ala cadena de transport celectrons CATABOLISME DE LES PROTEINES En casos de dejuni prolongat poden oxidar-se els aminoacids per tal dobtenir energia. Els aminoacids serveixen per renovari sintetitzar proteines, perd si les necessitats estan cobertes aquests sén oxidats per obtenir acid dric (toxic) | eld pirdvic 0 acetil-CoA. La oxidacié dels Aa en déna en dues parts: ELIMINAGIO DEL GRUP AMINO ‘+ Transaminacions: traspas del grup amino de TAa que es vol oxidar a acid glutamic, que és un collector de grups amino que els emmagatzema i més tard els cedein. + De: id del grup amino que guardava cid glutamic en forma d'amoni (molt toxic, animals amoniotétlics), durea (toxic, animals ureotdi-lics) 0 diacid uric (menys téxic, animals uricot-is). yminacions: OXIDACIO DE LA CADENA HIDROCARGONADA Depenent del producte en el qual es transforma la cadena carbonada, classifiquem els aminoacids aixt + Aa glucogenies: la cadena hidrocarbonada es transforma en aid pirsvc. ‘+ Aa cetogénies: Ia cadena hidrocarbonada es transforma en acetil-CoA. + Aamixtes. CATABOLISME DELS ACIDS NUCLEICS No solen utiitzar-se per obtenir energi nitrogenades. pperd si cal es poden oxidar formant la urea de les bases METABOLISME DEL MUSCUL HUMA AAnici d'una actvitat fisica, ‘engeguen totes les rutes que proporcicen energia al muscul, perd segons la creatina + Fosfor), no requereix oxigen. + LATP obtingut a la fermentacié lactica (anaerdbia). Aquesta ruta genera lactat que rebaixa el pH. Aquest fet afecta als enzims de la célula muscular (fatiga muscular). Posteriorment, e! lactat va al felge a través de la sang | es convertelx en glucosa que retorna al mascul(cicle de Corl) = LATP obtingut a la respiracié aerdbia, Aquesta comenga més tard perqué és més lenta i requereix (,{e1 cos s'ha d'adaptar amb una vasodilataci). LA RESPIRACIO ANAEROBIA Es realtzada exclusivament per microrganismes (acters) que viuen en condicons anaerbbies. També tenen una cadena final e'slecrons perb facceptor final és una molécula que agafen del med 4, ANABOLISME Hina de dos tipus:Fanaboisme autor (organismes fotosinttics i quimiosintties) | Theterétrf (sitesi de macromolecules a realizen els autos els hetertof). ANABOLISME HEREROTROF GLUCONEOGENESI Es la sintesi de glucosa a partir do PEP (precursor del pw). Esdevé al fetge, Les hormones que basicament controlen la glucémia sé 1s Insutina: és secretada per les cé-lules B del pancrees per tal d'afavorir que la glucosa sanguinia enti alles cél-lules. 1s Glucagé: és secretada pel pancrees i incrementa la glucémia, ja que promou el trencament del glucogen hepatic. + Adrenalina: incrementa la glucémia, ANABOLISME DELS GREIXOS Els greixos es formen per esterificacions d'una glicerina amb 3 acids grassos. ANABOLISME DELS AMINOACIDS ‘quest procés 68 diferent per cadascun dels 20 aminoacids. Hi ha vuit que no podem sintetitzar-los (aminoacids essencials).