Tema 2 - PRIM - 19

Codi 22105
Organització i Gestió Educatives
Estudis d'Educació Primària
Guia del tema 2
El sistema educatiu i els seus condicionants
Equip de professors d’Organització i Gestió Educatives
UIB
Campus http://campusdigital.uib.cat
Digital
Assignatura: 22105. Organització i Gestió Educatives
Estudis: Estudis d'Educació Primària
Professors: Equip de professors d’Organització i Gestió Educatives
Edició: gener 2019
Edita: UIB Campus Digital. Universitat de les Illes Balears (campusdigital.uib.cat)

Disseny portada: Direcció de l'Estratègia de Comunicació i Promoció Institucional
<dircom.uib.cat>
Aquesta obra està subjecta a una llicència CC

Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional
Tema 2. El sistema educatiu i els seus condicionants
SUMARI
SUMARI ........................................................................................................................................ 3
Presentació ................................................................................................................................... 4
Objectius ....................................................................................................................................... 4
Continguts ..................................................................................................................................... 5
1. La institucionalització de l'educació: els sistemes educatius. Sistema Educatiu i Sistema
Social. ........................................................................................................................................... 5
1.1. La institucionalització de l'educació ........................................................................................5
1.1.1. La institucionalització de l'educació a les Illes Balears. La revolució educativa al nostre país ....6
1.1.2. La institucionalització de l'educació a l'estat espanyol ............................................................6
2. Les lleis d'educació a l'estat espanyol: de la LGE (1970) a la LOMCE (2013) ......................... 9
2.1. Antecedents ..........................................................................................................................9
2.2. Les Lleis d'Educació a partir de la LGE, de 1970 .....................................................................9
3. Reglament orgànic de centres d'educació infantil i primària (2002). Instruccions

d'organització i funcionament. Situació actual i perspectives de reforma educativa................... 21
3.1. Reglament orgànic de centres d'educació infantil i primària (2002) ..........................................21
3.2. Les Instruccions d'organització i funcionament (IOF). Situació actual i perspectives de reforma
educativa. .................................................................................................................................31
3.2.1. Les Instruccions d'organització i funcionament (IOF) ..........................................................31
3.2.2. Situació actual i perspectives de reforma educativa. .............................................................31
4. Les administracions educatives: Ministeri d'Educació, Cultura i Esports, Conselleria

d'Educació, Cultura i Universitats del govern de les Illes Balears. Consells insulars, ajuntaments
i d'altres organismes. .................................................................................................................. 32
4.1. Les funcions pròpies de l’Administració educativa .................................................................32
4.2. Organització de les administracions educatives ......................................................................36
4.2.1. El Ministeri d’Educació, Cultura i Esports. La Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats .36
4.2.2. Competències educatives dels ajuntaments i d’altres organismes...........................................36
5. Referències. ............................................................................................................................ 38
3
Presentació
El present tema ofereix una visió general del procés d'institucionalització de l'educació
així com de les diferents lleis que han regulat els sistema educatiu a l'estat espanyol fins
a l'actualitat, fent especial menció a la revolució educativa que es va donar al nostre país
en el segle XIX.
S'exposen també les principals lleis i normes que regulen actualment l'educació i que
influeixen directament en l'organització i el funcionament dels centres docents.
Finalment, s'expliquen les funcions de les diferents administracions que tenen

responsabilitats en matèria educativa (Ministeri d'Educació, Cultura i Esports,
Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats, Ajuntaments...).
Objectius
• Entendre el procés que ha seguit el fet educatiu en la història i la importància de la

seva institucionalització.
• Valorar la situació actual del sistema educatiu a partir del coneixement dels seus
antecedents històrics.
• Conèixer de manera general les principals característiques de les diferents lleis
d'educació que han estat vigents a l'estat espanyol i establir-ne comparances.
• Valorar la tasca educativa innovadora que dugueren a terme, a les Illes Balears,
algunes persones i institucions en el segle XIX i principis del XX.
• Conèixer els aspectes normatius que més influeixen en els centres i en la seva
organització i funcionament, així com en la regulació dels òrgans de participació,
govern i coordinació.
• Identificar en quins documents es troba la informació necessària per al funcionament
i l'organització dels centres educatius així com la composició, funcionament i
competències dels diferents òrgans de participació, govern i coordinació.
• Interpretar textos normatius, especialment en aspectes que influeixen i condicionen la
vida dels centres educatius que imparteixen l'educació primària.
• Identificar les responsabilitats de les diferents administracions en matèria educativa.
4
Continguts
1. La institucionalització de l'educació: els sistemes educatius. Sistema Educatiu i

Sistema Social.
1.1. La institucionalització de l'educació

Una institució és un organisme que neix amb la finalitat de cobrir una necessitat social,
que té una estructura organitzada, unes normes o lleis que la regulen i que es considera
d'interès públic.
L'escola neix de la societat. L'escola és la institució social especialitzada en l'educació

formal, això és: intencionada, planificada i reglada.
La necessitat de l'escola ve amb l'aparició de la propietat, el comerç, la indústria i

l'especialització del treball.
Les primeres manifestacions educatives eren de caràcter particular entre un mestre que
a canvi d'un salari impartia classe a un o diversos alumnes.
El pedagog, que actualment és un tècnic o expert en aspectes educatius, a l'antiguitat

clàssica era l'esclau que conduïa els infants fins a l'escola.
A l'època medieval l'educació escolar estava organitzada per l’Església: escoles de

primeres lletres, escoles de gramàtica llatina i estudis generals (universitats). El llatí
era la llengua ensenyada i la llengua d’ensenyament. En els estudis generals, després
de la facultat d’Arts, es passava a les facultats superiors de Teologia, Dret i Medicina.
Tota aquesta educació escolar estava reservada als homes.
Els reformadors protestants, que prediquen la necessitat que totes les persones
cristianes llegeixin la Bíblia, fan traduccions a les llengües “vulgars” i comencen
l’alfabetització general dels fidels de les noves esglésies reformades. Demanen als
monarques que obliguin als seus súbdits a aprendre a llegir.
L’obligació d’anar a escola es va introduint a alguns estats de l’Imperi des de finals del
segle XVI i al llarg del segle XVII. El regne de Prússia estableix l’escola obligatòria
en dues lleis successives (1717, 1763). El 1774 serà seguida per Àustria. És el segle de
la Il·lustració i de la monarquia absoluta, i els monarques volen tenir el control de
l’educació que abans tenien les esglésies.
La Revolució Francesa proclama l'escola obligatòria i gratuïta. Tanmateix la

inestabilitat política de l’època i les guerres napoleòniques impediran que es faci
efectiva.
L'escola obligatòria i gratuïta implica l'existència d'unes autoritats especialitzades,

uns pressuposts, una estructura, uns programes, una regulació i una inspecció. Tot això
suposa un procés llarg, evolutiu que s'ha estès per tot el món occidental.
La idea de progrés i modernització, propugnades ja per la Il·lustració, eren

incompatibles amb una societat analfabeta i endarrerida.
5
Les característiques de l'escola obligatòria i gratuïta són: l'ampliació de l'edat de

l'educació (dels 9 anys en els seus orígens fins al 16 a l'actualitat) i la constant extensió
de la demanda de l'educació, en especial als països industrialitzats i entorn a les
ciutats.
1.1.1. La institucionalització de l'educació a les Illes Balears. La revolució

educativa al nostre país1
L'any 1842 es crea la primera Escola Normal de Mestres de Balears (preocupació per
la formació dels futurs mestres).
El context de l'educació a l'estat espanyol és més aviat trist. L'escola utilitza uns
mètodes repetitius i antics, amb mitjans molt escassos i precarietat d'edificis, amb
separació de sexes. La primera construcció destinada a ser escola pública que es creà a
Palma va ser l'Escola Graduada (1913). És la primera graduada que hi ha a les nostres
Illes i representa la institució docent més representativa de l'ensenyament primari a
Ciutat i com diu Oliver (1978) "constituí un exponent del viu interès que tingueren a
principis de segle les autoritats municipals. Fou la primera escola graduada nacional,
és a dir, no unitària. Per primera vegada, s'organitzava l'ensenyament per grups
homogenis d'alumnes, atesos cada un per un mestre; això precisament, era
l'organització que substituïa l'escola unitària, que suposa un sol grup d'alumnes, de tot
nivell d'edat i d'instrucció, amb un sol mestre." Actualment, amb un edifici nou, encara
continua el mateix centre escolar amb el nom de CEIP Sa Graduada, tot i que durant
bastant d’anys va tenir el nom de CEIP Gabriel Alzamora.
1880 s'inaugura a Ciutat la Institució Mallorquina d'Ensenyança i, a Pollença, un any

abans, la Institució Lliure de Pollença, de Guillem Cifre de Colonya, deixebles de la
Institución Libre de Enseñanza, creada a Madrid per una societat presidida per Laureà
Figueroa, que nomenà com a director Francisco Giner de los Ríos.
Figures destacades que propugnen una seriosa reforma del sistema educatiu:
Alexandre Rosselló, Mateu Obrador i Guillem Cifre de Colonya (laïcisme,
experimentació, contacte amb la natura, no separació de sexes...) Creien en la cultura
com a mitjà per aconseguir el progrés d'un poble. Amb aquestes característiques no és
estrany que els poders tradicionals de Mallorca (l'església, els grans propietaris,
l'aristocràcia) s'hi manifestassin obertament contraris fins a aconseguir que la IME
tancàs les portes només set anys després d'haver-se creat. No fou així, però, amb la ILP
de Guillem Cifre de Colonya que, tot i les dificultats, perdurà fins al 1936.
Aquestes institucions basaven el seu ideari en la filosofia Krausista: contacte amb la

natura, gradualitat dels ensenyaments, altruisme, igualtat entre homes i dones.
1.1.2. La institucionalització de l'educació a l'estat espanyol

La Constitució de 1812
Havia incorporat la idea de l'educació com a sistema educatiu, l'organització del qual,
1Es recomana la lectura de: Colom, A.J. (2008). La Institució Mallorquina d'Ensenyament Palma:
Edicions Documenta Balear. Quaderns d'història contemporània de Balears.
6
el finançament i el control corresponien a l'estat, però la seva concreció no es va fer

fins l'any 1857 amb la Llei d'Instrucció Pública (Llei Moyano).
Reproduïm aquí alguns dels articles referits a l'educació (traduïts):
Títol IX.- De la instrucció pública.-Capítol únic
Article 366
A tots els pobles de la Monarquia es crearan escoles, en les quals s'ensenyarà els
infants a llegir, escriure i comptar, i el catecisme de la religió catòlica, que inclourà
també una breu exposició de les obligacions civils.
Article 367
Així mateix es crearà un nombre “competent” d'universitats i altres establiments

d'instrucció que es jutgi convenients per a l'ensenyament de totes les ciències, literatura
i belles arts.
Article 367
El pla general d'ensenyament serà uniforme a tot el regne i s'haurà d'explicar la

Constitució política de la Monarquia en totes les universitats i establiments literaris, en
els quals s'ensenyi les ciències eclesiàstiques i polítiques.
Article 369
Hi haurà una direcció general d'estudis, composta per persones de reconeguda

instrucció, a càrrec de les quals estarà, sota l'autoritat del Govern, la inspecció de
l'ensenyament públic.
Article 370
Les Corts, por mitjà de plans i estatuts especials, atendran tot quant pertanyi a
l'important assumpte de la instrucció pública.
Article 371
Tots els espanyols tenen llibertat d'escriure, imprimir i publicar les seves idees
polítiques sense necessitat de llicència, revisió o aprovació alguna anterior a la
publicació, sota les restriccions i la responsabilitat que les lleis estableixin.
La Llei d'Instrucció Pública, de 1857 (llei Moyano)
Respon a un tipus de societat totalment preindustrial. Ensenyament obligatori dels 6

als 9 anys. Matèries segons els sexes. Gratuïtat relativa (si no podien pagar).
Possibilitat de fer l'ensenyament a casa o a “establiments” particulars”. Fort pes de la
religió.
7
Divideix l'ensenyament en:

a) Primer ensenyament
a.1. Elemental. No subjecte a determinat nombre de cursos.
a.2. Superior. No subjecte a determinat nombre de cursos.
b) Segon ensenyament. Es fa en dos períodes, el primer de dos anys i el segon, de
quatre.
L'educació durant la II República (1931-1939)

El govern de la II República va ser conscient, des del primer moment, de la
importància de l'educació per al progrés dels pobles:
El Govern Provisional de la República posa en primer pla les seves preocupacions

pels problemes que fan referència a l’educació del poble. La República vol,
fonamentalment, transformar la realitat espanyola fins aconseguir que Espanya sigui
una autèntica democràcia. (Gaceta de Madrid, 9-VI-1931).
La Constitució republicana (II República) proclamava l'escola única, la gratuïtat i

obligatorietat a primària, la llibertat de càtedra i la laïcitat de l'ensenyament. Fou una
època en què es crearen i fomentaren les Escoles Normals per a Mestres (la
menorquina Margarida Comas i Camps l'any 1931 va ser directora de l'Escola Normal
de la Generalitat. Era la primera professora de la Facultat de Pedagogia de la
Universitat de Barcelona).
Altres caracterísques del sistema educatiu de la II República foren:
a) La funcionarització de mestres i professors.

b) L'establiment d'ajudes o beques per a l'estudi.
c) La regulació del bilingüisme.
d) L'establiment de la coeducació.
e) La supressió de l'obligatorietat de la religió a l'escola.
f) La reforma de la formació inicial dels docents.
g) La regulació de la inspecció.
L'educació durant l'època de la dictadura (1939-1978)
Durant els anys de la dictadura franquista s'estableix un rebuig frontal a tota la política
educativa de la República i s'estableix un ensenyament basat en el control ideològic de
tot el professorat, especialment l'estatal, amb depuració política dels mestres que hi
havia; programes escolars centralitzats, ensenyança catòlica a tots els nivells i centres,
subsidiarietat de l'Estat en matèria educativa, separació de l'ensenyament per sexes.
8
Vídeo: “La institucionalització de

l'educació”
2. Les lleis d'educació a l'estat espanyol: de la LGE (1970) a la LOMCE (2013)
2.1. Antecedents
La Llei d'Educació Primària, de 1945 (derogada)
Estableix l'obligatorietat dels 6 als 12 anys.
Pretén suprimir els canvis introduïts per la II República. L'educació ha de transmetre

els valors dels vencedors de la guerra civil.
S'estableixen els següents nivells:
a) Període d'iniciació: fins als 6 anys

b) Ensenyament elemental: dels 6 fins als 10 anys
c) Període de perfeccionament: dels 10 als 12 anys
d) Iniciació professional: dels 12 als 15 anys
Únicament són obligatoris els períodes b i c.
Educació preescolar en mans privades. Batxillerat a partir dels 10 anys amb examen
d'ingrés.
La Llei d'Ensenyança Primària, de 1965 (derogada)
Aquesta llei va ser un primer intent d'adaptar el sistema educatiu als canvis socials.
Declarava l'obligatorietat de 8 cursos (dels 6 als 14 anys.) S'introduïa l'estudi d'una
llengua estrangera. Atesa l'estructura del sistema això no es va aconseguir en aquest
període.
2.2. Les Lleis d'Educació a partir de la LGE, de 1970
La Llei General d'Educació (derogada)

Coneguda com la llei de l'EGB (Educació General Bàsica). Divideix l'educació general
bàsica en vuit cursos de tres cicles: Primer cicle (primer i segon d'EGB), segon cicle
(tercer, quart i cinquè d'EGB) i tercer cicle (sisè, setè i vuitè d'EGB). L'educació és
obligatòria i gratuïta en l'EGB (dels 6 als 14 anys).
- Preescolar no obligatori. Dues etapes: jardí d'infància (2-3) i escola de pàrvuls (4-5).
- Títols: Certificat d'Estudis (per a l'alumnat que no aprova l'EGB) i Graduat Escolar.
9
- Un cop acabada l'EGB hi ha dues possibles vies: la Formació Professional (s'hi pot
accedir amb el Certificat d'Estudis) o bé el BUP (amb Graduat Escolar).
- Batxillerat. 3 anys (14-16). BUP
- Publicació de les “Orientacions Pedagògiques”: educació personalitzada i
individualitzada, creació dels departaments didàctics, mètodes actius, treball en equip
alumnat i professorat, orientació i tutoria, avaluació contínua, coordinació del
professorat...
-Les insuficiències i disfuncions del sistema establert per la LGE2

a) Els centres d'educació infantil o preescolar tenen caràcter de "guarderia".
b) En els cursos superiors de l'EGB, els programes estan sobrecarregats de continguts.
c) Al final de l'EGB i de les ensenyances mitjanes persisteixen els alts índex
d'abandonament escolar així com un excessiu nombre d'alumnes que no obtenen el
títol de graduat escolar.
d) Tant la FPI com el batxillerat tenen un excessiu índex de fracàs i abandonament,
principalment en el primer any.
e) Els continguts de ela FP són poc motivadors per als alumnes.
f) En el batxillerat domina la academicisme, aprenentatge memorístic i l’escassa
flexibilitat en els programes.
La LGE es va anar desenvolupant i modificant amb successives normes i lleis:
A) Constitució, 1978
Article 27
1. Tothom té dret a l’educació. Es reconeix la llibertat d’ensenyament.
2. L’educació tindrà com a objecte el ple desenvolupament de la personalitat
humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i a les
llibertats fonamentals.
3. Els poders públics garanteixen el dret que assisteix els pares per tal que els fills
rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb les seves conviccions.
4. L’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït.
5. Els poders públics garanteixen el dret de tothom a l’educació, mitjançant una
programació general de l’ensenyament, amb la participació efectiva de tots els sectors
2Ministerio de Educación i Ciencia (1989): Libro Blanco para la Reforma del Sistema Educativo.
Madrid. Pàg. 89-90.
10
afectats i la creació de centres docents.

6. Es reconeix a les persones físiques i jurídiques la llibertat de creació de centres
docents, dins el respecte als principis constitucionals.
7. Els professors, els pares i, en el seu cas, els alumnes intervindran en el control i en
la gestió de tots els centres sostinguts per l’Administració amb fons públics, en els
termes que la llei estableixi.
8. Els poders públics inspeccionaran i homologaran el sistema educatiu per tal de
garantir el compliment de les lleis.
9. Els poders públics ajudaran aquells centres docents que reuneixin els requisits que la
llei estableixi.
B) LOECE, 1980 (derogada)
Va ser la primera llei que va desenvolupar el dret a l'educació establert a la CE.

Aquesta norma desplegava l'article 27 de la CE (excepció feta del seu apartat 10 que
se refereix a la Universitat).
Aquesta llei fou derogada per la LODE (1985). Estableix els òrgans de govern dels
centres, públics i privats. Llibertat dels titulars dels centres privats a tenir un ideari tot
i que siguin mantinguts amb fons públics, estableix la participació dels professors,
pares i alumnes en el centre.
C) LODE, 1985 (vigent amb modificacions recollides a la LOE i assumides en la

seva totalitat per la LOMCE)
Estableix i desenvolupa una doble xarxa: xarxa centres públics i privats concertats.
Regula la participació dels diferents sectors en l'organització i funcionament dels
centres, els consells escolars (Estatals, autonòmics, dels centres), òrgans de govern
dels centres públics (unipersonals i col·legiats), regulació de les APA, drets i deures
alumnat, requisits mínims dels centres. Estableix els consells escolars dels centres com
a màxim òrgan de decisió.
D) LOGSE, 1990 (derogada)
-Canvis estructurals: educació obligatòria i gratuïta fins als 16 anys. Titulació única.
Gratuïtat de l'EI de 5 anys, a les IB des del curs 98-99. Noves etapes educatives
(infantil, primària, ESO).
-Canvis curriculars: currículum més obert i flexible. Ensenyaments mínims, nivells

de concreció curricular, autonomia pedagògica (PCC). Adaptabilitat a la diversitat.
Optatives a secundària, diversificació curricular. Orientació educativa i professional.
Constructivisme.
11
Quadre comparatiu dels sistemes educatius establerts per la LGE i per la

LOGSE:
Edat LGE (1970) LOGSE (1990)

Contempla dels 2 als 3 anys: Considera tota aquesta franja d'edat
De 0 a 5 ensenyament maternal. com a educació infantil:
anys Als 4 i 5 anys: pàrvuls. a) de primer cicle: 0, 1 i 2 anys
b) de segon cicle: 3, 4 i 5 anys
Ensenyament General Bàsic (EGB) Educació primària estructurada en tres
estructurat en cicles: cicles de dos cursos cadascun:
Dels 6
a) cicle inicial (1r i 2n curs) a) primer cicle (1r i 2n curs)
als 11
b) cicle mitjà (3r, 4t i 5è curs) b) segon cicle (3r i 4t curs)
anys
c) el 6è curs es considera ja “segona c) tercer cicle (5è i 6è curs)
etapa” juntament amb el 7è i el 8è.
12 i 13 anys “segona etapa” Inici de l'ESO que s'estructura en:
juntament amb el 6è a) primer cicle: primer i segon d'ESO
Dels 12 curs:
als 15 sisè, setè i vuitè
anys cursos d'EGB b) tercer d'ESO
14 i 15 anys 1r i 2n de Batxillerat c) quart d'ESO
(BUP)/ FP I
Dels 16 3r de Batxillerat /FP II 1r i 2n de Batxillerat/ FP grau mitjà
als 18 COU /FP II
anys Universitat Universitat / FP grau superior
E) LOPAG3, 1995 (derogada)
Llei complementària a la LOGSE. Desenvolupa els aspectes d'organització i gestió

(llei organitzativa): participació de la comunitat educativa, autonomia de gestió,
organitzativa i pedagògica dels centres (PEC, PCC, RRI), composició i competències
del consell escolar, avaluació de centre, direcció (elecció, requisits, acreditació,
durada, mesures de suport...), formació del professorat., inspecció educativa,
escolarització d'anee, etc.
Alguns trets importants de la LOPAG
1. Reforça les funcions encomanades al consell escolar per tal que la participació
pugui dur-se a terme en òptimes condicions, atesa la complexitat de les decisions que
cal prendre:
- Elecció del director.
- Major autonomia en els processos d'organització i gestió.
- Determinació de directrius per a l'elaboració del Projecte Educatiu de Centre.
3 En castellà: Ley Orgánica de Participación, Evaluación y Gobierno de los centros docentes (LOPEG).
12
2. Figura del director. Reforça la seva professionalització mitjançant l’establiment

d'una acreditació mitjançant una formació específica, i es manté la seva elecció pel
Consell Escolar de Centre.
3. Ampliació dels límits de l'avaluació. Avaluació del professorat (per poder
desenvolupar càrrecs directius o concedir llicències d'estudis, per exemple) i avaluació
interna i externa del centre.
4. Paper fonamental en tot aquest procés per part de la funció inspectora. Es retorna
al sistema d'accés per oposició al cos d'inspectors. Paper clau de la figura de
l'inspector en l'avaluació del centre i del professorat.
5. Obligatorietat de tots els centres a acollir en igual proporció a alumnes amb
necessitats educatives especials (NEE).
Les finalitats de la LODE i de la LOPAG, aprovades amb deu anys de diferència l'una
respecte de l'altra, són pràcticament les mateixes:
- Reafirmar amb garanties plenes el dret a l'educació.
- Consolidar l'autonomia dels centres docents.
- Consolidar la participació responsable dels membres que formen part de la
comunitat educativa.
F) LOCE, 2002 (derogada)
Llei curricular i organitzativa. Vigent només durant un any aproximadament. Incideix

en la “qualitat”, en “l'esforç” i en l'avaluació (valor selectiu de l'avaluació, no
formatiu). Centres amb especialització. Educació preescolar-educació infantil.
Alguns trets de la LOCE
Etapes: educació preescolar (0-3), infantil (3-6), primària (6-12); ESO (12-16),
batxillerat (16-18), cicles de formació professional (grau mitjà i grau superior).
- L’etapa de preescolar (0-3) es considerava educativa-assistencial.

- Societat, Cultura i Religió: àrea obligatòria i avaluable per a tots els alumnes.
- Idioma estranger en el primer cicle de primària.
- Establiment d’itineraris diversificats a partir de 3r.d’ESO.
- Aquesta llei va ser derogada per la LOE (2006).
13
G) LOE, 2006 (actualment són vigents alguns dels seus apartats els quals els troben
integrats en la LOMCE, amb les modificacions que aquesta darrera indica)
En el seu preàmbul, la llei diu, entre d'altres coses, que:
L’educació és el mitjà més adequat per garantir l’exercici de la ciutadania democràtica,

responsable, lliure i crítica, que resulta indispensable per a la constitució de societats
avançades, dinàmiques i justes. Per aquest motiu, una bona educació és la riquesa més
gran i el principal recurs d’un país i dels seus ciutadans.
Aconseguir que tots els ciutadans puguin rebre una educació i una formació de
qualitat, sense que aquest bé quedi limitat només a algunes persones o sectors socials,
resulta apressant en el moment actual.
Fa també un recorregut històric:
En cada fase de la seva evolució, els sistemes educatius han hagut de respondre a uns
reptes prioritaris:
A la segona meitat del segle XX es van enfrontar a l’exigència de fer efectiu el dret
de tots els ciutadans a l’educació. La universalització de l’ensenyament primari, que
ja s’havia assolit en alguns països a finals del segle XIX, s’aniria completant al llarg
del següent, incorporant a més l’accés generalitzat a l’etapa secundària, que va
passar així a considerar-se part integrant de l’educació bàsica. L’objectiu prioritari
va consistir a fer efectiva una escolarització més prolongada i amb unes metes més
ambicioses per a tots els joves dels dos sexes.
Els anys finals del segle XX, el desafiament va consistir a aconseguir que aquesta
educació àmpliament generalitzada fos oferta en unes condicions d’alta qualitat,
amb l’exigència a més que aquest benefici arribés a tots els ciutadans.
Principis que presideixen aquesta Llei:
1. Proporcionar una educació de qualitat a tots els ciutadans dels dos sexes, en tots
els nivells del sistema educatiu. Es tracta de millorar el nivell educatiu de tot
l’alumnat.
2. La necessitat que tots els components de la comunitat educativa col·laborin per

aconseguir aquest objectiu tan ambiciós. Esforç compartit. la responsabilitat de
l’èxit escolar de tot l’alumnat no només recau sobre l’alumnat individualment
considerat, sinó també sobre les seves famílies, el professorat, els centres docents, les
administracions educatives i, en darrera instància, sobre la societat en conjunt,
responsable última de la qualitat del sistema educatiu. Una de les conseqüències més
rellevants del principi de l’esforç compartit consisteix en la necessitat de portar a terme
una escolarització equitativa de l’alumnat.
3. Compromís decidit amb els objectius educatius plantejats per la Unió Europea per
als propers anys és més necessari que mai que l’educació prepari adequadament per
14
viure en la nova societat del coneixement i poder respondre als reptes que se’n
deriven. Millorar la capacitació dels docents, desenvolupar les aptituds necessàries
per a la societat del coneixement, garantir l’accés de tothom a les tecnologies de la
informació i la comunicació, augmentar la matriculació en els estudis científics,
tècnics i artístics i aprofitar al màxim els recursos disponibles, augmentant la inversió
en recursos humans. En segon lloc, s’ha plantejat facilitar l’accés generalitzat als
sistemes d’educació i formació, fet que suposa construir un entorn d’aprenentatge
obert, fer l’aprenentatge més atractiu i promoure la ciutadania activa, la igualtat
d’oportunitats i la cohesió social. En tercer lloc, s’ha marcat l’objectiu d’obrir aquests
sistemes al món exterior, cosa que exigeix reforçar els llaços amb la vida laboral,
amb la recerca i amb la societat en general, desenvolupar l’esperit emprenedor,
millorar l’aprenentatge d’idiomes estrangers, augmentar la mobilitat i els intercanvis i
reforçar la cooperació europea.
Característiques generals:
- Educació infantil (0-6).

- Importància a l'atenció a la diversitat de l'alumnat.
- Educació bàsica (EP i ESO).
- Educació secundària (obligatòria i postobligatòria).
- Ensenyaments de règim especial, aprenentatge permanent.
- Importància a la lectura, a l'aprenentatge d'almenys una llengua estrangera, a
les noves tecnologies,
- Avaluació de diagnòstic (4t i 2n ESO) agafat de la LOCE.
- La comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual,
les tecnologies de la informació i la comunicació i l’educació en valors s’han de
treballar en totes les àrees(1)
Aspectes curriculars:
Competències bàsiques, ensenyaments mínims, per a tot l’Estat: REIAL DECRET

1513/2006, de 7 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims de
l’educació primària. («BOE» 293, de 8-12-2006.):
1. Competència en comunicació lingüística.

2. Competència matemàtica.
3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
4. Tractament de la informació i competència digital.
5. Competència social i ciutadana.
6. Competència cultural i artística.
7. Competència per aprendre a aprendre.
8. Autonomia i iniciativa personal.
● Primer nivell de concreció: currículum CC.AA.
● Segon nivell de concreció: Concreció curricular, que inclou les programacions de

cicle.
● El tercer nivell, està constituït per la programació d’aula.
G) LOMCE, 2013 (vigent)
15
En el seu preàmbul la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa

(LOMCE)4 entre altres coses diu:
“La reforma promovida por la LOMCE se apoya en evidencias y recoge las mejores
prácticas comparadas. Los principales objetivos que persigue la reforma son reducir la
tasa de abandono temprano de la educación, mejorar los resultados educativos de
acuerdo con criterios internacionales, tanto en la tasa comparativa de alumnos y
alumnas excelentes, como en la de titulados en Educación Secundaria Obligatoria,
mejorar la empleabilidad, y estimular el espíritu emprendedor de los estudiantes. Los
principios sobre los cuales pivota la reforma son, fundamentalmente, el aumento de la
autonomía de centros, el refuerzo de la capacidad de gestión de la dirección de los
centros, las evaluaciones externas de fin de etapa, la racionalización de la oferta
educativa y la flexibilización de las trayectorias”.
“La transformación del sistema educativo es el resultado de un esfuerzo sostenido y

constante de reforma educativa, esfuerzo que sólo es posible realizar con la
colaboración permanente y respetuosa de todos los actores. De manera especial, será
relevante promover una cooperación sincera entre las Administraciones educativas que
permita compartir las mejores prácticas del sistema y mejorar la cohesión territorial.
Además, esta Ley adquirirá pleno sentido con el desarrollo de una futura ley sobre la
función docente”.
Els principis que presideixen aquesta Llei (en vermell: apartats que afegeix la LOMCE
als a la LOE que apareix en negre) són:
“a) La calidad de la educación para todo el alumnado, independientemente de sus

condiciones y circunstancias.
b) La equidad, que garantice la igualdad de oportunidades para el pleno desarrollo de

la personalidad a través de la educación, la inclusión educativa, la igualdad de
derechos y oportunidades que ayuden a superar cualquier discriminación y la
accesibilidad universal a la educación, y que actúe como elemento compensador de las
desigualdades personales, culturales, económicas y sociales, con especial atención a
las que se deriven de cualquier tipo de discapacidad.
c) La transmisión y puesta en práctica de valores que favorezcan la libertad personal,

la responsabilidad, la ciudadanía democrática, la solidaridad, la tolerancia, la igualdad,
el respeto y la justicia, así como que ayuden a superar cualquier tipo de
discriminación.
d) La concepción de la educación como un aprendizaje permanente, que se desarrolla a

lo largo de toda la vida.
e) La flexibilidad para adecuar la educación a la diversidad de aptitudes, intereses,
4
En castellà Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE). És un article únic de
modificació de la LOE.
16
expectativas y necesidades del alumnado, así como a los cambios que experimentan el
alumnado y la sociedad.
f) La orientación educativa y profesional de los estudiantes, como medio necesario

para el logro de una formación personalizada, que propicie una educación integral en
conocimientos, destrezas y valores.
g) El esfuerzo individual y la motivación del alumnado.
h) El esfuerzo compartido por alumnado, familias, profesores, centros,

Administraciones, instituciones y el conjunto de la sociedad.
h bis) El reconocimiento del papel que corresponde a los padres, madres y tutores
legales como primeros responsables de la educación de sus hijos.
i) La autonomía para establecer y adecuar las actuaciones organizativas y curriculares

en el marco de las competencias y responsabilidades que corresponden al Estado, a las
Comunidades Autónomas, a las corporaciones locales y a los centros educativos.
j) La participación de la comunidad educativa en la organización, gobierno y

funcionamiento de los centros docentes.
k) La educación para la prevención de conflictos y la resolución pacífica de los

mismos, así como para la no violencia en todos los ámbitos de la vida personal,
familiar y social, y en especial en el del acoso escolar.
l) El desarrollo, en la escuela, de los valores que fomenten la igualdad efectiva entre

hombres y mujeres, así como la prevención de la violencia de género.
m) La consideración de la función docente como factor esencial de la calidad de la

educación, el reconocimiento social del profesorado y el apoyo a su tarea.
n) El fomento y la promoción de la investigación, la experimentación y la innovación

educativa.
ñ) La evaluación del conjunto del sistema educativo, tanto en su programación y

organización y en los procesos de enseñanza y aprendizaje como en sus resultados.
o) La cooperación entre el Estado y las Comunidades Autónomas en la definición,

aplicación y evaluación de las políticas educativas.
p) La cooperación y colaboración de las Administraciones educativas con las

corporaciones locales en la planificación e implementación de la política educativa.
q) La libertad de enseñanza, que reconozca el derecho de los padres, madres y tutores

legales a elegir el tipo de educación y el centro para sus hijos, en el marco de los
principios constitucionales”.
Les claus de la llei es poden resumir de la forma següent:
- Religió: l’alumnat podrà cursar de forma simultània l’assignatura de religió i una

alternativa de formació en valors a primària i a ESO (“Valores sociales y cívicos”).
Aquestes dues assignatures seran avaluables i la nota contarà per a la mitjana del curs
17
a tots els efectes. Si la religió no es cursa com a assignatura específica es pot incloure
en les de lliure configuració autonòmica. Desapareix l’assignatura Educació i
Ciutadania.
- Llengües: la llengua castellana i la llengua estrangera són troncals. Les llengües

pròpies de les autonomies passen a ser assignatures de lliure configuració autonòmica
(“Lengua cooficial y literatura”). Desapareix la immersió lingüística les comunitats
que l’aplicaven. Si la família d’un alumne demana que sigui escolaritzat en castellà, la
comunitat haurà de garantitzar l’escolarització.
Horaris: El percentatge del 55% de l’horari escolar de les comunitats autònomes amb
llengua pròpia dedicat a continguts bàsics de les ensenyances mínimes, que s’aplicava
a tots els ensenyaments amb la LOE ara queda reduït a Educació Infantil,
Ensenyaments artístics professionals, els Ensenyaments d’Idiomes i els Ensenyaments
Esportius. Amb la LOMCE per a tota l’EP, per al primer cicle d’ESO, per al quart curs
de Batxillerat, a les assignatures troncals (amb un currículum pràcticament tancat pel
govern central) la dedicació no serà inferior al 50% del total de l’horari lectiu fitxat per
l’administració educativa com a general. L’horari es completa amb almenys una
assignatura específica (a triar entre Educació Artística, segona llengua estrangera,
religió i Valors Socials i Cívics), l’assignatura de lliure configuració autonòmica:
“Lengua cooficial y literatura” i alguna més en funció de la regulació autonòmica. En
aquest cas hauran de ser assignatures del bloc d’assignatures específiques no cursades,
profundització en àrees troncals o àrees a determinar. La llengua Catalana no serà
matèria avaluable a les proves estandarditzades de finals d’etapa educativa d’ESO i de
Batxillerat ja que les matèries de lliure configuració autonòmica no es tenen en compte
en aquestes proves.
- Segregació per sexes: Les administracions podran concertar financiació als centres
que eduquin separadament per sexes, sempre que no hi hagi discriminació entre
l’alumnat.
- Avaluacions: El propi centre farà una prova a 3r de primària per a detectar

problemes d’aprenentatge. Es realitzaran avaluacions a nivell estatal a final de
primària, ESO i Batxillerat. Aquestes proves es basaran en els continguts i les
competències de les assignatures troncals i específiques. Del resultat d’aquestes
avaluacions en depèn la continuïtat o no del director del centre. Els exàmens d’ESO i
Batxillerat donaran accés als respectius títols.
- Diversificació a partir de 4t d’ESO: a partir d’aquest curs els alumnes ja es

diversifiquen segons hagin de cursar en el futur FP o Batxillerat.
- Batxillerat: només es podrà repetir una vegada per curs i de forma excepcional es
podrà realitzar dues vegades un mateix curs. Per a promocionar de curs només es
podran tenir pendents dues assignatures.
- Menys competències per als consells escolars: Ja no aprova els projectes i les
normes del centre (PEC: Projecte Educatiu de Centre, PEQ: Projecte Educatiu de
Qualitat, ROF (a la LOMCE –art.124– s’anomena: Normes d’Organització,
Funcionament i Convivència) i PGA: Programació General Anual) només les avalua.
Ja no decideix sobre l’admissió d’alumnes, només ha d’informar. També es redueixen
les competències pel que fa a l’obtenció de recursos complementaris i amb les
col·laboracions amb fins educatius i culturals, amb les administracions locals, amb
18
altres centres, entitats i organismes. La LOMCE suposa, per tant, la transformació del
Consell Escolar en òrgan de participació (i no de govern, com era considerat fins
aleshores).
- Selectivitat: Els exàmens de Batxillerat substituiran a la Selectivitat. Les proves es

basaran en les assignatures troncals i específiques. Les universitats podran exigir
proves de selectivitat específiques per als estudis que ho considerin convenient.
- Major autoritat dels directors: ha d’aprovar els projectes i normatives del centre
(PEC: Projecte Educatiu de Centre, PEQ: Projecte Educatiu de Qualitat, ROF (a la
LOMCE –art.124– s’anomena: Normes d’Organització, Funcionament i Convivència)
i PGA: Programació General Anual), decideix sobre l’admissió d’alumnes, ha
d’aprovar l’obtenció de recursos complementaris i ha d’establir les directrius per a la
col·laboració amb fins educatius i culturals, amb les administracions locals, amb altres
centres, entitats i organismes. Per a la selecció dels directors ja no cal el suport més alt
de la comunitat educativa. Els candidats han d’estar en possessió del certificat
acreditatiu d'haver superat un curs de formació sobre el desenvolupament de la funció
directiva, impartit pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport o per les administracions
educatives de les comunitats autònomes. En els casos que els centres tinguin projectes
singulars de qualitat educativa el Director tindrà importants competències en la
selecció dels personal docent. D’acord amb això la LOMCE suposà un increment de
les responsabilitats de govern dels directors. Es tracta d’una tendència que, amb alguns
vaivens legislatius propis de l’alternança al partit de govern, s’ha mantingut i
desenvolupat fins l’actualitat. L’increment de l’autoritat dels directius, en consonància
amb la tònica dominant a Europa, han comportat un avenç cap a models personalistes
que, amb el pas del temps, aniran consolidant canvis culturals en el funcionament dels
centres educatius.
Aspectes curriculars (d’acord amb la pròpia llei i amb el projecte de currículum

de 10-12-2013):
La proposta de decret presenta un currículum tancat i prescriptiu, a continuació en

destacam alguns trets:
- Assignatures: s’agrupen en tres blocs:
- Troncals
- Específiques
- Lliure configuració autonòmica
- Continguts: El currículum es torna a redactar en base a continguts i les

competències passen a ser un complement.
- Competències: Les vuit competències que introduïa la LOE queden reduïdes a dues
“comunicació lingüística, i competències en matemàtiques, ciència i tecnologia i
enginyeria, que es consideren prioritàries de cara al desenvolupament de l’alumnat i a
la seva capacitat de desenvolupar-se al món del coneixement i la tecnologia”. Les
competències són considerades complement al tradicional aprenentatge de continguts.
19
A continuació presentam en forma de taula la comparació entre la LOE i la LOMCE

les competències de Consell Escolar.
Comparació de les competències del Consell Escolar entre la LOE i la LOMCE:
LOE LOMCE
Article 127. Competències del consell Article 127. Competències del Consell
escolar Escolar.
a) Aprovar i avaluar els projectes i les a) Avaluar els projectes i les normes a què
normes a què es refereix el capítol II del es refereix el capítol II del títol V
títol V d’aquesta Llei. d'aquesta Llei orgànica.
b) Aprovar i avaluar la programació b) Avaluar la programació general anual
general anual del centre sense perjudici de del centre, sense perjudici de les
les competències del claustre de competències del Claustre del professorat,
professors, en relació amb la planificació i en relació amb la planificació i
organització docent. organització docent.
c) Conèixer les candidatures a la direcció i els projectes de direcció presentats pels
candidats
d) Participar en la selecció del director del centre en els termes que estableix aquesta
Llei. Ser informat del nomenament i cessament dels altres membres de l’equip
directiu. Si s’escau, amb l’acord previ dels seus membres, adoptat per majoria de dos
terços, proposar la revocació del nomenament del director.
e) Decidir sobre l’admissió d’alumnes e) Informar sobre l'admissió d'alumnes,
amb subjecció al que estableixen aquesta amb subjecció al que estableix aquesta
Llei i les disposicions que la despleguin Llei orgànica i les disposicions que la
desenvolupen.
f) Conèixer la resolució de conflictes disciplinaris i vetllar perquè s’atinguin a la
normativa vigent. Quan les mesures disciplinàries adoptades pel director
corresponguin a conductes de l’alumnat que perjudiquin greument la convivència del
centre, el consell escolar, a instància de pares o tutors, pot revisar la decisió adoptada i
proposar hi, si s’escau, les mesures oportunes.
g) Proposar mesures i iniciatives que g) Proposar mesures i iniciatives que
afavoreixin la convivència al centre, la afavoreixin la convivència al centre, la
igualtat entre homes i dones i la resolució igualtat entre homes i dones, la igualtat de
pacífica de conflictes en tots els àmbits de tracte i la no discriminació per les causes
la vida personal, familiar i social. a què es refereix l'article 84.3 (*)
d'aquesta Llei orgànica, la resolució
pacífica de conflictes , i la prevenció de la
violència de gènere.
(*) naixement, raça, sexe, religió, opinió o

qualsevol altra condició o circumstància
personal o social
h) Promoure la conservació i renovació de h) Promoure la conservació i renovació de
20
les instal·lacions i equip escolar i aprovar les instal·lacions i de l'equip escolar i

l’obtenció de recursos complementaris informar sobre l'obtenció de recursos
d’acord amb el que estableix l’article complementaris, d'acord amb el que
122.3. estableix l'article 122.3.
i) Fixar les directrius per a la i) Informar les directrius per a la
col·laboració, amb fins educatius i col·laboració, amb fins educatius i
culturals, amb les administracions locals, culturals, amb les administracions locals,
amb altres centres, entitats i organismes. amb altres centres, entitats i organismes.
j) Analitzar i valorar el funcionament general del centre, l’evolució del rendiment
escolar i els resultats de les avaluacions internes i externes en què participi el centre.
k) Elaborar propostes i informes, a iniciativa pròpia o a petició de l’Administració
competent, sobre el funcionament del centre i la millora de la qualitat de la gestió, i
sobre els altres aspectes relacionats amb aquesta qualitat.
l) Qualssevol altres que li siguin atribuïdes per l'Administració educativa.
Vídeo: “Les lleis d'educació a

l'estat espanyol”
3. Reglament orgànic de centres d'educació infantil i primària (2002).

Instruccions d'organització i funcionament. Situació actual i perspectives de
reforma educativa.
3.1. Reglament orgànic de centres d'educació infantil i primària (2002)
La finalitat del Reglament Orgànic és la d’establir les normes que han de regir, en els
centres públics, la composició i el funcionament dels òrgans de govern, participació i
coordinació dels centres, així com determinar contingut dels projectes institucionals
que cada centre ha de desenvolupar en el marc de l’autonomia que atorga la Llei
d’Educació. Estableix també la reglamentació per a la creació, ús i manteniment dels
centres. Es tracta d'un Decret, és a dir, d'una llei que és, per tant, d'obligat compliment.
Els centres privats i privats concertats es regeixen per l'establert en la LODE (1985)
amb les modificacions que hi afegeix la LOMCE (2013). El ROC va ser promulgat
l'any 2002, any en el qual era vigent la LOGSE, per aquesta raó, i atès que actualment
la llei d'educació en vigor (LOMCE) data del 2013, la Conselleria d’Educació, Cultura
i Universitats haurà de redactar un nou ROC (tot i que durant tot el període de vigència
de la LOE el ROC vigent fou el promulgat l’any 2002 amb la LOGSE). Mentrestant,
el ROC de 2002 continua vigent en aquells aspectes que no entrin en contradicció amb
la LOMCE.
21
El Reglament orgànic de centres d’educació infantil i primària (ROC) té l’estructura

següent5 :
A. Disposicions de caràcter general
1. Definició d’escola pública d’educació infantil, de col·legi públic d’educació

primària, i de col·legi públic d’educació infantil i primària.
2. Creació, modificació i supressió dels centres d’educació infantil i/o primària.
3. Denominació específica dels centres.
4. De l’ús dels centres.
En el centre docent es desenvoluparan les activitats incloses dins l’horari escolar i totes
aquelles altres activitats previstes en la programació general anual del centre que es
realitzin fora d’aquest horari escolar. Els ajuntaments tenen cura de l’ús social dels
edificis i les instal·lacions dels centres fora de l’horari escolar i durant el període de
vacances escolars, d’acord amb la normativa vigent. En tot cas, els ajuntaments hauran
d’adoptar les mesures oportunes en matèria de vigilància, manteniment i neteja dels
locals i les instal·lacions, de tal manera que aquestes dependències quedin en perfecte
estat per a l’ús posterior per part de l’alumnat en les activitats ordinàries. Les
associacions de pares i mares d’alumnes poden realitzar en els centres activitats i
programes de formació, de la manera que estigui establerta a la normativa vigent. L’ús
dels centres per a les reunions d’aquestes associacions serà gratuït.
B. Òrgans de govern
1. Estructura de govern dels centres.
2. Participació de la comunitat educativa.
- Els pares, les mares, o els tutors legals d’alumnes, l’alumnat, el professorat, el
personal d’administració i serveis i els ajuntaments participaran en la gestió dels
centres a través del consell escolar.
- Igualment, d’acord amb el que s’estableix en aquest reglament, el professorat hi
participarà a través del claustre; els pares i mares, a través de les seves associacions; i
l’alumnat, en la forma que reguli el projecte educatiu de centre.
3. Principis d’actuació.
4. Òrgans de govern col·legiats (normativa i competències).
5
Destacam, dins un quadre, els aspectes que consideram més interessants. Trobareu el Decret complet
a l’apartat de Normativa de l’aula virtual o bé a: http://die.caib.es/normativa/pdf/02/2002-09-
27_Decret_119-2002_BOIB_120-5-10-02_ReglamentCPs.pdf
22
4.1. Consell escolar.
Funcionament del consell escolar
El consell escolar del centre es reunirà, com a mínim, una vegada al trimestre, i
sempre que el convoqui la presidència o ho sol·liciti, almenys, un terç dels seus
membres, que hauran d’indicar els temes a incloure a l’ordre del dia; en aquest últim
cas, la reunió tendrà lloc dins els 15 dies següents a la data de la sol·licitud. En tot
cas, serà preceptiva, a més, una reunió a principi de curs i una altra al final.
L'assistència a les sessions del consell escolar serà un dret i un deure per a tots els
membres.
Les reunions del consell escolar del centre es realitzaran en dia i hora que possibilitin
l’assistència de tots els membres. El director enviarà als membres del consell escolar
la convocatòria amb l’ordre del dia, la documentació que serà objecte de debat i, si
escau, d'aprovació, amb una antelació mínima de set dies naturals.
Podran realitzar-se, a més, convocatòries extraordinàries amb una antelació mínima

de 48 hores, quan la naturalesa dels assumptes que hagin de tractar-se així ho
aconselli.
A més de la composició i les funcions dels consell escolars, el ROC estableix també el
sistema d’elecció i de renovació dels membres del consell escolar, el procediment per
cobrir vacants al consell escolar, els representants del professorat al consell escolar, la
representació de pares, mares o tutors legals al consell escolar, la representació del
personal d’administració i serveis, les comissions del consell escolar.
- El claustre, com a òrgan de participació del professorat al centre, té la

responsabilitat de planificar, coordinar, avaluar, decidir i, si escau, informar sobre
tots els aspectes docents d’aquest.
- El claustre serà presidit pel director, i estarà integrat per la totalitat del professorat
que presti serveis docents al centre.
4.2. Claustre de professors
Funcionament del claustre de professors
- El claustre es reunirà, com a mínim, una vegada al trimestre, i sempre que el

convoqui la direcció o ho sol·liciti un terç, almenys, dels seus membres, que hauran
d’indicar els temes que s’han d’incloure a l’ordre del dia. En tot cas, seran
preceptives, a més, una sessió del claustre al principi del curs i una altra al final.
- L’assistència a les sessions del claustre serà un dret i un deure per a tots els
components.
5. Òrgans de govern unipersonals
23
5.1. Equip directiu
Pel que fa al director, s’estableix el sistema de selecció i nomenament, els

requisits dels candidats a director, la presentació de candidatures i programes
de direcció, les competències del director...
Pel que fa al cap d’estudis i al secretari s’especifica la seva designació i les

competències.
C. Òrgans de coordinació docent
1. Tutors : Tutoria i designació dels tutors, Funcions dels tutors.
- La tutoria i l’orientació dels alumnes forma part de la funció docent.

- En les escoles públiques d’educació infantil, en els col·legis públics d’educació
primària i en els col·legis públics d’educació infantil i primària, cada grup d’alumnes
comptarà amb un mestre tutor. L’esmentat tutor serà designat pel director del centre.
La designació es farà a proposta del cap d’estudis, oït l’equip de cicle, qui s’encarregarà
de la coordinació dels tutors, i mantindrà amb ells les reunions periòdiques necessàries.
Si al centre no hi ha cap d’estudis, els tutors seran designats pel director sense necessitat
de proposta prèvia.
- Es procurarà que el tutor sigui el mateix al llarg del cicle i serà designat entre el
professorat que imparteix docència a tot el grup i, preferentment, entre els mestres que
tenguin major nombre d’hores de docència al grup.
S’estableix també que el cap d’estudis coordinarà el treball dels tutors i mantindrà les
reunions periòdiques necessàries per al bon funcionament de l’acció tutorial.
Els professors tutors exerciran les funcions següents:

a) Participar en el desenvolupament del pla d’acció tutorial i del d’orientació educativa,
sota la coordinació del cap d’estudis, i col·laborar amb els serveis d’orientació
educativa en el desenvolupament dels esmentats plans.
b) Proporcionar a l’inici de curs, a l’alumnat, als pares i les mares, o als tutors legals,
informació documental o, en el seu defecte, indicar on poden consultar tot el que sigui
referent a calendari escolar, horaris, hores de tutoria, activitats i serveis complementaris
i extraescolars prevists, programes escolars, criteris d’avaluació del grup i normes de
convivència.
c) Conèixer les característiques personals de cada alumne a través de l’anàlisi del seu
expedient personal i d’altres instruments vàlids per aconseguir aquest coneixement, com
també els aspectes de la situació familiar i escolar que repercuteixen en el rendiment
acadèmic de l’alumne.
d) Orientar i assessorar l’alumnat sobre la seva evolució escolar.
e) Conèixer els interessos dels alumnes, facilitar-los la integració en el seu grup i en el
24
conjunt de la vida escolar, i fomentar-hi el desenvolupament d’actituds participatives.

f) Efectuar un seguiment global dels processos d’ensenyament i aprenentatge de
l’alumnat per detectar dificultats i necessitats especials, amb l’objecte de cercar les
respostes educatives adequades, com ara la corresponent adequació personal del
currículum, i sol·licitar, si escau, els assessoraments i suports oportuns.
g) Coordinar el procés d’avaluació contínua i formativa, i consensuar amb l’equip de
cicle les decisions de promoció o no promoció a l’etapa o cicle següent, tenint en
compte els informes de tots els professors del grup d’alumnes, amb audiència prèvia
dels pares, les mares o tutors legals en el cas que la decisió sigui de no promocionar.
h) Atendre i vigilar l’alumnat en els períodes d’esplai com també en altres activitats no
lectives previstes com a tals en la programació didàctica o, si escau, en la programació
d’aula, juntament amb la resta del professorat i sota les indicacions del cap d’estudis o
del director, si fa al cas.
i) Assumir la responsabilitat que la documentació acadèmica individual dels alumnes al
seu càrrec estigui al dia.
j) Coordinar amb els altres professors del grup les actuacions encaminades a
salvaguardar la coherència de la programació i de la pràctica docent amb el projecte
curricular i amb la programació general anual del centre.
k) Coordinar el procés d’elaboració de l’adaptació curricular, amb la participació del
professorat de suport i dels membres de l’equip d’orientació educativa i
psicopedagògica.
l) Informar els pares, les mares o els tutors legals, almenys tres vegades a l’any, els
professors i els alumnes del grup de tot allò que els concerneixi en relació amb les
activitats docents i el rendiment acadèmic, controlar l’assistència de l’alumnat i realitzar
les actuacions que disposa la normativa vigent pel que fa a l’absentisme, com també
mantenir-hi les reunions que es considerin oportunes.
m) Facilitar la cooperació educativa entre el professorat, els pares, les mares o els tutors
legals dels alumnes.
n) Altres que li puguin ser encomanades pel director del centre o atribuïdes per la
Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats.
2. Equips de cicle: Composició i funcions.
Els equips de cicle estan formats per tots els professors que imparteixen docència en
el cicle corresponent, per tal d’organitzar i desenvolupar, sota la supervisió del cap
d’estudis, els ensenyaments propis del cicle educatiu.
Les funcions de l’equip de cicle són:

-Formular propostes a l’equip directiu i al claustre per a l’elaboració del projecte
educatiu i de la programació general anual.
-Formular propostes a la comissió de coordinació pedagògica per a l’elaboració i
l’actualització dels projectes curriculars d’etapa, i indicar les línies generals que han de
25
guiar l’elaboració de les programacions d’aula per part del professorat.

-Organitzar i desenvolupar de manera conjunta les activitats docents, complementàries i
extraescolars, en el marc del projecte curricular.
-Col·laborar amb el tutor en decisions sobre l’avaluació i la promoció de l’alumnat en
finalitzar el cicle.
-Propiciar la utilització de metodologies didàctiques actualitzades.
El ROC determina també que els professors programaran la seva activitat docent
d’acord amb les programacions didàctiques del cicle al qual pertanyin.
Pel que fa a la designació dels coordinadors de cicle, es determina que:
-Cada un dels equips de cicle actuarà sota la direcció d’un coordinador, nomenat pel
director del centre per un període de dos cursos acadèmics, a proposta de l’equip de
cicle.
- Els coordinadors de cicle hauran de ser professors que imparteixin docència en el cicle
corresponent i, preferentment, amb destinació definitiva i horari complet al centre.
- Els coordinadors de cicle cessaran en les seves funcions a l’acabament del seu mandat,
o en cas de cessament decidit pel director a proposta motivada de l’equip de cicle, amb
audiència de l’interessat.
Així mateix, estableix les funcions d’aquests coordinadors:
- Participar com a responsable del cicle en l’elaboració i l’actualització del projecte

curricular d’etapa, com també en la formulació de propostes a l’equip directiu i al
claustre per a l’elaboració del projecte educatiu i de la programació general anual.
- Dirigir i coordinar les tasques que efectuï l’equip de cicle per confeccionar les
propostes que, elevades a la comissió de coordinació pedagògica, tinguin com a finalitat
l’elaboració o actualització per part d’aquesta del projecte curricular.
- Convocar i presidir les reunions de l’equip de cicle.
- Coordinar l’ensenyament en el cicle corresponent, d’acord amb el projecte curricular i
amb la programació general anual del centre.
- Responsabilitzar-se de la redacció de les programacions didàctiques del cicle.
- Aportar criteris i informació per a la selecció i l’ús del material didàctic i afavorir
l’intercanvi de mètodes i experiències entre els mestres de l’equip de cicle.
- Responsabilitzar-se que s’estengui acta de les reunions i que s’elabori la memòria de
final de curs.
- Aquelles altres funcions que li encomani el cap d’estudis en l’àmbit de la seva
competència.
26
3. Equip de suport: Composició i funcions.
L’equip de suport està format per: el responsable de l’orientació educativa i

psicopedagògica del centre, els professors, tècnics i auxiliars de suport a l’alumnat
amb necessitats educatives especials, i tot el professorat que dediqui una part
important del temps lectiu a tasques de suport.
El cap d’estudis participarà en les reunions de l’equip de suport per tal d’assumir-ne
les funcions de coordinació amb l’equip directiu.
Pel que fa a les funcions dels membres de l’equip de suport, el ROC les articula en tres
àmbits: professorat, alumnat i centre. Es desenvolupen en l’article 46.
4. Comissió de coordinació pedagògica: Composició i competències.
Integrants de la CCP:
- El director, que en serà el president.
- El cap d’estudis.
- Els coordinadors de cicle.
- Els membres de l’equip d’orientació educativa i psicopedagògica assignats al centre i,
si escau, l’orientador.
- El coordinador de l’equip de suport.
- El coordinador de la comissió de normalització lingüística.
- El coordinador de serveis, i d’activitats complementàries i extraescolars.
5. Comissió de normalització lingüística: n’estableix la composició i les

competències.
La seva finalitat és potenciar l’ús de la llengua catalana com a llengua vehicular i

d’aprenentatge. Es constituirà en els centres amb nou o més unitats i assessorarà
l’equip directiu en les funcions de coordinació, impuls i manteniment de les activitats
encaminades a incentivar l’ús de la llengua catalana i a aconseguir els objectius que la
normativa vigent assenyala.
Aquesta comissió estarà formada per un membre de l’equip directiu i un professor de

cada cicle, designats pel director, un dels quals en serà el coordinador.
La direcció del centre, oït el claustre, establirà cada curs les línies prioritàries
d’actuació de les contingudes en el projecte lingüístic de centre i les incorporarà a la
programació general anual.
27
6. Coordinació de serveis, i d’activitats complementàries i

extraescolars
Activitats complementàries són aquelles activitats didàctiques que es realitzen amb

l’alumnat en horari que majoritàriament és lectiu
i que, tot i formar part de les programacions de cicle, tenen caràcter diferenciat pel
moment, l’espai o els recursos que utilitzen. Aquestes activitats no seran
discriminatòries i tindran caràcter obligatori per a tot l’alumnat. Així, cal considerar
les visites, els treballs de camp, les commemoracions i altres de semblants.
Activitats extraescolars són aquelles que, organitzades pel centre i recollides a la

programació general anual, aprovada pel consell escolar, es realitzen fora d’horari
lectiu. La participació hi serà voluntària.
S’entendran com a sortides escolars les de durada superior a un dia i que es realitzin
fora del centre. Per exemple els viatges d’estudis, colònies, intercanvis culturals i
altres de semblants. La participació en aquestes és també voluntària. Per al
desenvolupament d’aquestes sortides escolars, s’haurà de comptar amb l’autorització
del consell escolar i de l’Administració educativa.
7. Altres òrgans de coordinació
D’acord amb l’article 40.4 del ROC, l’admninistració educativa i el propi centre
podran establir l’existència d’altres òrgans de coordinació (comissions, grups de
treball…)
D. Autonomia dels centres
1. Projecte educatiu (modificat per la LOE i per la LOMCE. La referència

a aquest projecte la trobam a les Instruccions per a l’Organització i el
Funcionament dels centres). La seva elaboració correspon a l’equip
directiu. Ha de ser avaluat pel Consell Escolar i aprovat pel Director. A
més a més la LOMCE incorpora els Projectes Educatius de Qualitat que
elaborar els centres que tinguin una planificació estratègica de qualitat
aprovada per l’administració.
2. Pla d’atenció a la diversitat (No apareix com a tal a la LOMCE. Es
desenvolupa i s’actualitza a les Instruccions d’Organització i
Funcionament dels centres).
3. El Reglament d’Organització i Fiuncionament (ROF), segons la seva
denominació a les Illes Balears ja que a la LOMCE s’anomena Normes
d’Organització, Funcionament i Convivència (NOF). És un instrument
de gestió de caràcter normatiu on es concreten les normes
d’organització, participació i convivència que garanteixen els
mecanismes afavoridors de l’exercici dels drets dels alumnes i dels seus
deures, les estratègies de prevenció i gestió de conflictes, amb especial
esment als processos de mediació escolar i de negociació d’acords
educatius, així com les correccions que corresponguin per a les
conductes que incompleixen les normes de convivència. S'insereix en el
28
Projecte Educatiu del Centre. En els centres públics les elabora l’equip
directiu amb la participació dels diversos sectors de la comunitat
educativa i han de ser avaluades pel Consell Escolar i aprovades pel
Director.
4. Projecte lingüístic de centre. (No apareix com a tal a la LOMCE). El
projecte lingüístic tendrà com a objectiu fonamental aconseguir que tot
l’alumnat assoleixi, en acabar el període d’escolarització obligatòria, la
competència lingüística en català i en castellà i, almenys, en una llengua
estrangera. A més d’aquests aspectes relatius al PLC, les Instruccions
per a l’Organització i el Funcionament dels centres en concreten alguns
aspectes importants.
5. Projecte curricular d’etapa (el PCE deixa d’estar en vigència a partir de
la LOE). Amb la LOE ( i la LOMCE no ho modifica) es substitueix el
PCE per la “Concreció del Currículum” (CC) que s’ha d’incorporar al
PEC i ha de ser aprovada i avaluada pel Claustre de professors.
6. Programacions didàctiques.
7. Programació general anual. La programació general anual és un
instrument bàsic de planificació i organització del centre. Ha de
contenir la proposta organitzativa i curricular que, amb caràcter anual,
elabora el centre, com a concreció del projecte educatiu i de la
concreció curricular, per garantir el desenvolupament coordinat de totes
les activitats educatives, l’exercici correcte de les competències dels
diferents òrgans de govern i la participació de tots els sectors de la
comunitat escolar. A partir de la LOMCE la PGA ha de ser avaluada pel
Consell Escolar i aprovada pel Director.
8. Autonomia de gestió dels centres. Fa referència als aspectes de gestió
econòmica del centres.
9. Projecte de direcció (PdD). Apareix per primera vegada a la LOE i es
maté a la LOMCE. Segons la llei aquest projecte ha d’incloure els
objectius les línies d’actuació i l’avaluació del propi projecte.
D’acord amb l’Ordre del conseller d’Educació i Cultura de 18 de febrer
de 2010 per la qual s’aproven les bases per a la selecció, el
nomenament i el cessament dels òrgans de govern dels centres docents
públics no universitaris de les Illes Balears, el PdD ha d’incloure
diversos apartats que s’especifiquen en el tema 3.
29
Els instruments de gestió dels centres educatius
* Al ROF La LOMCE (art.124) l'anomena com a "Normes d'organització,

funcionament i convivència"
Llegenda:
Projectes, programacions i normes incloses a la LOMCE

Projectes, programacions i normes no regulades a la LOMCE però regulades
pel ROC encara vigent (2002)
CC: Concreció Curricular

MAC: Memòria anual del Centre
PA: Programació d’Aula
PAC: Pressupost Anual del Centre
PACT: Plans d’actuació del centre
PAD: Pla d’Atenció a la Diversitat
PALIC: Pla d’Acolliment Lingüístic i Cultural
PAT: Pla d’Acció Tutorial
PdD: Projecte de Direcció
PEC: Projecte Educatiu de Centre
PEQ: Projecte Educatiu de Qualitat
PCONV: Pla de Convivència
PD: Programacions didàctiques
PGA: Programació General Anual
PGEST: Projecte de Gestió
PLC: Projecte Lingüístic de Centre
PROJ: Projectes del centre
PFOR: Pla de Formació
ROF: Reglament d’Organització i Funcionament. (La LOMCE (art.124)
l'anomena com a "Normes d'organització, funcionament i convivència")
30
E. Qualitat i avaluació dels centres
1. Avaluació interna dels centres
Els centres avaluaran els projectes educatius i curriculars, i la seva execució,

n’assenyalaran els aspectes que seran objecte d’avaluació continuada i preveuran
procediments perquè els resultats de l’avaluació permetin introduir millores en els
aspectes avaluats.
2. Avaluació externa dels centres
A fi de propiciar la millora educativa dels centres i l’eficaç gestió dels recursos, la

Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats establirà plans d’avaluació que
complementin l’avaluació interna.
F. Associacions de pares i mares d’alumnes
3.2. Les Instruccions d'organització i funcionament (IOF). Situació actual i

perspectives de reforma educativa.
3.2.1. Les Instruccions d'organització i funcionament (IOF)
Concreten i desenvolupen aspectes essencials de l'organització i el funcionament dels

centres prevists al Decret 119/2002, de 27 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament
Orgànic (ROC), vigent en el que no s'oposi a l'establert a la LOMCE, a fi d'aconseguir
que les escoles públiques i els centres privats concertats garanteixin un servei educatiu
de qualitat a l’alumnat i les seves famílies.
Les IOF dels centres fan referència, separadament, als centres públics i als centres
privats concertats. Trobareu les instruccions en text complet a l’apartat de Normativa
(subapartat normativa autonòmica) de l’aula virtual.
3.2.2. Situació actual i perspectives de reforma educativa.
La situació actual d'aquestes dues normes (ROC, de 2002 i IOF per a cada curs escolar
ve condicionada per la promulgació de la LOMCE (2013).
Cal distingir acuradament aquestes normes:
31
A. El Reglament Orgànic de Centres. Es tracta d'un Decret, per la qual cosa és

signat pel president del Govern de les Illes Balears i pel conseller d'educació. Té
vigència fins que un altre decret o una llei superior no el derogui o el modifiqui
parcialment. Va entrar en vigor abans de la LOE, és per això que, en alguns aspectes
(no en tots) la LOE en modificava el contingut, i ara passa el mateix amb la LOMCE
si bé continua vigent en la majoria dels seus articles.
B. Les Instruccions per a l'Organització i el Funcionament dels centres. És una

resolució del Conseller d'Educació i Cultura. Té caràcter temporal perquè fa referència
a un curs escolar. El seu valor per als centres és molt important ja que té en compte la
llei vigent i modifica, en allò que és necessari, el ROC. Les Instruccions no tracten
únicament dels òrgans de govern i coordinació dels centres, sinó de qüestions que
afecten molts altres aspectes de l'organització dels centres, com ara els horaris, les
activitats extraescolars, les complementàries, la PGA i la memòria anual, el tractament
dels accidents escolars, l'atenció dels infants durant el temps d'esbarjo...
Pel seu caràcter temporal, les Instruccions d'Organització i Funcionament actualitzen

la informació que requereixen els centres d'acord amb les darreres normes que han
entrat en vigor. Un exemple d'això el trobam en les referències als nous currículums, a
les programacions didàctiques o als nous programes impulsats per la Conselleria
d’Educació, Cultura i Universitats.
En aquests moments es fa necessària la redacció d'un nou Reglament Orgànic de

Centres que estableixi el funcionament dels òrgans de govern, participació i
coordinació dels centres adaptat a la LOMCE i tenint en compte les especificitats
pròpies dels centres de les Illes Balears.
4. Les administracions educatives: Ministeri d'Educació, Cultura i Esports,

Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats del govern de les Illes Balears.
Consells insulars, ajuntaments i d'altres organismes.
L’Administració educativa és l’òrgan especialitzat de l’Administració pública per a

l’ensenyament institucional i l’estructura responsable de la direcció del sistema
educatiu. Depèn de l’evolució del sistema sociopolític i resulta de l’establiment de
finalitats i objectius, de l’ordenació del sistema en etapes i cicles, titulacions, serveis
tecnicoeducatius i programes educatius; del reconeixement del dret a l’educació de tots
els ciutadans; de la implantació d’un període d’ensenyament obligatori per a tota la
població i de molts altres factors.
4.1. Les funcions pròpies de l’Administració educativa
1a. Sistema decisional: adopció de totes les decisions que es refereixen a la direcció i
a l’orientació del sistema educatiu. Abraça tres grans àmbits:
a) La determinació dels objectius de l’ensenyament. Es tracta de concretar les

finalitats de l’educació fixades pel poder legislatiu en objectius d’educació i
d’ensenyament.
32
b) La planificació i l’ordenació de l’ensenyament. La planificació es concreta en els

currículums. L’Administració central fixa els continguts mínims de l’ensenyament
―primer nivell de concreció del currículum― a partir dels quals les comunitats
autònomes elaboren i despleguen els currículums propis d’acord amb la regulació
vigent i els límits establerts pel Govern a través del Ministeri d’Educació Cultura i
Esports (article 6.bis de la LOMCE) Per a més informació vegeu les taules de
competències del Govern central i de les comunitats autònomes d’acord amb la
LOMCE al final d’aquest apartat.
L’ordenació regula l’ensenyament institucional reglat: la xarxa de centres escolars.

Afecta qüestions com: normativa d’organització i funcionament dels centres,
calendari escolar, horaris, documentació acadèmica, material didàctic, avaluació
dels processos i rendiment d’alumnes, professors i centres; experimentació i
innovació educatives, actualització i perfeccionament del professorat, serveis de
suport, complementaris, etc.
c) La informació i el control. Prendre les decisions des de la realitat requereix tenir

informació vàlida i fiable en el doble sentit «descendent» i «ascendent»; aquesta
darrera obtinguda dels propis centres escolars per òrgans especialitzats com és la
inspecció educativa.
2a. Sistema operatiu: transformació de les decisions i dels plans en processos de

feines i tasques que han de dur a l’assoliment dels objectius. Les funcions d’aquest
sistema són, per tant, la direcció del procés d’aplicació dels plans i l’elaboració de
programes d’actuació i d’activitats, així com la dinamització d’iniciatives per
promoure actuacions del sistema decisional.
3a. Sistema de recursos: aportació de recursos que l’Administració educativa precisa

per tal de poder dur a terme el seu treball. Es tracta de gestionar i administrar els
recursos personals, materials, econòmics i tècnics del sistema escolar que tinguin un
finançament públic. Les activitats que se’n deriven són les següents:
• Elaboració i gestió del pressupost

• Gestió del personal docent i no docent
• Gestió dels programes de construcció, arranjament, manteniment i equipament
escolars
• Gestió de recursos públics destinats a centres concertats
• Servei d’estadística i d’informàtica
• Gestió de programes d’innovació educativa
4a. Innovació de l’Administració educativa: promoció i impuls de l’activitat

innovadora i investigadora a través de convenis amb organismes, com la Universitat,
centres d’investigació de l’Estat, d’entitats privades o d’àmbit internacional.
33
Competències del Govern Central d’acord amb la LOMCE (article 6 bis)
Àmbit competencial Competències

“a) La ordenación general del sistema educativo.
b) La regulación de las condiciones de obtención,
expedición y homologación de títulos académicos y
profesionales y de las normas básicas para el desarrollo
del artículo 27 de la Constitución, a fin de garantizar el
cumplimiento de las obligaciones de los poderes
públicos en esta materia.
c) La programación general de la enseñanza, en los
términos establecidos en los artículos 27 y siguientes de
la Ley Orgánica 8/1985, de 3 de julio, Reguladora del
Derecho a la Educación.
Aspectes generals
d) La alta inspección y demás facultades que, conforme
al artículo 149.1.30a de la Constitución, le corresponden
para garantizar el cumplimiento de las obligaciones de
los poderes públicos.
e) El diseño del currículo básico, en relación con los
objetivos, competencias, contenidos, criterios de
evaluación, estándares y resultados de aprendizaje
evaluables, con el fin de asegurar una formación común
y el carácter oficial y la validez en todo el territorio
nacional de las titulaciones a que se refiere esta Ley
Orgánica.”
“1.o) Determinar los contenidos comunes, los estándares
de aprendizaje evaluables y el horario lectivo mínimo
del bloque de asignaturas troncales.
2.o) Determinar los estándares de aprendizaje evaluables
En relació a les
relativos a los contenidos del bloque de asignaturas
assignatures d’EP, ESO i
específicas.
Batxillerat (troncals,
específiques i de lliure 3.o) Determinar los criterios de evaluación del logro de
configuració autonòmica) los objetivos de las enseñanzas y etapas educativas y del
grado de adquisición de las competencias
correspondientes, así como las características generales
de las pruebas, en relación con la evaluación final de
Educación Primaria.”
“1.o) Determinar los contenidos comunes, los estándares
de aprendizaje evaluables y el horario lectivo mínimo
del bloque de asignaturas troncales.
En relació a les 2.o) Determinar los estándares de aprendizaje evaluables
avaluacions de final relativos a los contenidos del bloque de asignaturas
d’ESO i de Batxillerat específicas.
3.o) Determinar los criterios de evaluación del logro de
los objetivos de las enseñanzas y etapas educativas y del
grado de adquisición de las competencias
correspondientes, así como las características generales
34
de las pruebas, en relación con la evaluación final de

Educación Primaria.”
Competències de les comunitats autònomes d’acord amb la LOMCE (article 6

bis)

“1.o) Complementar los contenidos del bloque de
asignaturas troncales.
2.o) Establecer los contenidos de los bloques de
asignaturas específicas y de libre configuración
autonómica.
6.o) En relación con la evaluación durante la etapa,
Currículum complementar los criterios de evaluación relativos a los
bloques de asignaturas troncales y específicas, y
establecer los criterios de evaluación del bloque de
asignaturas de libre configuración autonómica.
7.o) Establecer los estándares de aprendizaje evaluables
relativos a los contenidos del bloque de asignaturas de
libre configuración autonómica.”
“3.o) Realizar recomendaciones de metodología
Didàctica didáctica para los centros docentes de su competencia.”
“4.o) Fijar el horario lectivo máximo correspondiente a
los contenidos de las asignaturas del bloque de
asignaturas troncales. (*)
Organització escolar
5.o) Fijar el horario correspondiente a los contenidos de
las asignaturas de los bloques de asignaturas específicas
y de libre configuración autonómica.” (*)
Competències dels centres docents d’acord amb la LOMCE (article 6 bis)

“1.o) Complementar los contenidos de los bloques de
asignaturas troncales, específicas y de libre
Currículum
configuración autonómica y configurar su oferta
formativa.”
“2.o) Diseñar e implantar métodos pedagógicos y
Didàctica
didácticos propios.”
“3.o) Determinar la carga horaria correspondiente a las
Organització escolar
diferentes asignaturas.” (*)
(*) Cal destacar que la LOMCE a l’article 6 bis apartat (e) marca que l’horari lectiu
mínim per a les assignatures troncals es fitxarà en còmput global per a tota l’EP, per al
primer cicle d’ESO, per al quart curs de Batxillerat i no serà inferior al 50% del total
de l’horari lectiu fitxat per l’administració educativa com a general.
35
4.2. Organització de les administracions educatives
Les estructures organitzatives bàsiques són les que ofereixen suport al sistema
decisional, al sistema operatiu i al sistema de recursos.
L’organització de cada un dels sistemes esmentats depèn del moment i del tipus
d’administració concreta al qual facem referència. Així per exemple no serà el mateix
parlar de l’Administració de l’Estat (Ministeri d’Educació, Cultura i Esports) o de
l’Administració autonòmica (Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats i Consells
Insulars) o de l’Administració local (Mancomunitats i ajuntaments). D’aquest aspecte
en parlarem més endavant.
4.2.1. El Ministeri d’Educació, Cultura i Esports. La Conselleria d’Educació,

Cultura i Universitats
Des de l’1 de gener de 1998, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears gaudeix de
competències plenes en matèria educativa. Això va permetre la planificació del nostre
sistema educatiu i la potenciació de la nostra llengua i cultura. Indubtablement, amb
l’assumpció de les competències l’Administració va assumir un instrument força
valuós per posar en marxa, d’un banda, un procés de normalització cultural i, de
l’altra, la planificació i la gestió d’un sistema educatiu adequat a la nostra realitat
territorial i socioeconòmica.
El traspàs de competències educatives es va fer efectiu a través del Reial decret de

transferències. Concretament RD 1876/1997 de 12 de desembre, sobre traspàs de
funcions i serveis de l’Administració de l’Estat a la Comunitat Autònoma de les Illes
Balears en matèria d’ensenyament no universitari (BOE núm. 14 del 16 de gener de
1998). El seu contingut és el següent:
• Referències a les normes constitucionals i estatutàries en les quals s’empara la

transferència
• Competències i funcions que assumeix la Comunitat Autònoma i identificació
del serveis que es traspassen
• Competències, serveis i funcions que es reserva l’Administració de l’Estat
• Funcions en què han de concórrer l’Administració de l’Estat i la de la
Comunitat Autònoma
• Béns, drets i obligacions de l’Estat que es traspassen
• Personal adscrit als principis i a les institucions que es traspassen
• Llocs vacants que es traspassen
• Valoració provisional de les càrregues financeres dels serveis traspassats
4.2.2. Competències educatives dels ajuntaments i d’altres organismes
Els ajuntaments, pel fet de ser les administracions més properes al ciutadà, es troben
en condicions òptimes per intervenir més eficaçment en el camp de les necessitats i de
la problemàtica de la població. És necessària la seva responsabilització en el tema dels
recursos educatius i culturals. Un servei públic no s’hauria de limitar a donar
36
prestacions econòmiques, ha d’ocupar-se d’informar, formar, implicar, etc. Certament

hi ha hagut un increment de les seves competències. De les primeres obligacions
assignades com són la conservació, neteja, custòdia (conserges i porters) i vigilància
dels edificis escolars ―inclosa l’habitatge del mestre―; oferta del terreny per
construir escoles (la construcció corre a càrrec del Govern i després passa a ser
propietat municipal); reparacions dels edificis escolars (en cas de grans reparacions,
les administracions educatives les financen o subvencionen), n’han sorgit d’altres fruit
del desenvolupament legislatiu en matèria educativa o de la progressiva implicació
dels ajuntaments en la gestió educativa i en la promoció de la seva qualitat. Per
exemple:
―La presència amb veu i vot, als consells escolars
―La creació d’escoletes infantils
―Centres d’educació permanent d’adults, per a l’obtenció dels títols de Graduat

Escolar o l’equivalent en aquests moments de Graduat en Educació Secundària
Obligatòria.
―Programes d’inserció laboral de joves
―Gabinets psicopedagògics municipals per a l’atenció a determinats alumnes

(normalment solen actuar en col·laboració amb l’escola)
―Monitors de música, educació física, plàstica, tecnologia..., per a la realització

d’activitats extraescolars o de suport especialitzat
―Col·laboració amb els mestres en temes diversos: l’educació viària, educació

per a la salut, descoberta del medi, etc.
―Publicació de material didàctic o de suport
―Convocatòries de beques i concessió d’ajuts econòmics als centres
―Iniciatives i suport pel que fa a la normalització lingüística i cultural
Quant a altres organismes, podríem fer referència, en primer lloc, als de caràcter
públic: les mancomunitats i els consells insulars, amb algunes competències semblants
als ajuntaments i d’altres encara per definir. En segon lloc i en relació amb l’àmbit
privat, cal esmentar les associacions de pares/mares d’alumnes, associacions religioses
i polítiques, associacions empresarials i sindicals, els mitjans de comunicació social,
fundacions culturals i assistencials, centres d’animació sociocultural, etc., organismes
que tenen les competències que la legislació general i els seus estatuts els atorguen.
37
5. Referències.
Colom, A.J. (2008). La Institució Mallorquina d'Ensenyament Palma: Edicions

Documenta Balear. Quaderns d'història contemporània de Balears.
Ministerio de Educación i Ciencia (1989): Libro Blanco para la Reforma del Sistema
Educativo. Madrid
Oliver, J. (1978): Escola i Societat. Palma: Editorial Moll.
38

Tema 2 - PRIM - 19

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema 2 - PRIM - 19

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Codi 22105

Organització i Gestió Educatives

Estudis d'Educació Primària

Guia del tema 2

El sistema educatiu i els seus condicionants

Equip de professors d’Organització i Gestió Educatives

Edita: UIB Campus Digital. Universitat de les Illes Balears (campusdigital.uib.cat)

Aquesta obra està subjecta a una llicència CC

1.1. La institucionalització de l'educació ........................................................................................5

1.1.2. La institucionalització de l'educació a l'estat espanyol ............................................................6

2.1. Antecedents ..........................................................................................................................9

2.2. Les Lleis d'Educació a partir de la LGE, de 1970 .....................................................................9

3. Reglament orgànic de centres d'educació infantil i primària (2002). Instruccions

3.1. Reglament orgànic de centres d'educació infantil i primària (2002) ..........................................21

3.2.1. Les Instruccions d'organització i funcionament (IOF) ..........................................................31

3.2.2. Situació actual i perspectives de reforma educativa. .............................................................31

4. Les administracions educatives: Ministeri d'Educació, Cultura i Esports, Conselleria

4.1. Les funcions pròpies de l’Administració educativa .................................................................32

4.2. Organització de les administracions educatives ......................................................................36

4.2.2. Competències educatives dels ajuntaments i d’altres organismes...........................................36

Finalment, s'expliquen les funcions de les diferents administracions que tenen

• Entendre el procés que ha seguit el fet educatiu en la història i la importància de la

1. La institucionalització de l'educació: els sistemes educatius. Sistema Educatiu i

1.1. La institucionalització de l'educació

L'escola neix de la societat. L'escola és la institució social especialitzada en l'educació

La necessitat de l'escola ve amb l'aparició de la propietat, el comerç, la indústria i

El pedagog, que actualment és un tècnic o expert en aspectes educatius, a l'antiguitat

A l'època medieval l'educació escolar estava organitzada per l’Església: escoles de

La Revolució Francesa proclama l'escola obligatòria i gratuïta. Tanmateix la

L'escola obligatòria i gratuïta implica l'existència d'unes autoritats especialitzades,

La idea de progrés i modernització, propugnades ja per la Il·lustració, eren

Les característiques de l'escola obligatòria i gratuïta són: l'ampliació de l'edat de

1.1.1. La institucionalització de l'educació a les Illes Balears. La revolució

1880 s'inaugura a Ciutat la Institució Mallorquina d'Ensenyança i, a Pollença, un any

Aquestes institucions basaven el seu ideari en la filosofia Krausista: contacte amb la

1.1.2. La institucionalització de l'educació a l'estat espanyol

el finançament i el control corresponien a l'estat, però la seva concreció no es va fer

Reproduïm aquí alguns dels articles referits a l'educació (traduïts):

Títol IX.- De la instrucció pública.-Capítol únic

Així mateix es crearà un nombre “competent” d'universitats i altres establiments

El pla general d'ensenyament serà uniforme a tot el regne i s'haurà d'explicar la

Hi haurà una direcció general d'estudis, composta per persones de reconeguda

La Llei d'Instrucció Pública, de 1857 (llei Moyano)

Respon a un tipus de societat totalment preindustrial. Ensenyament obligatori dels 6

Divideix l'ensenyament en:

L'educació durant la II República (1931-1939)

El Govern Provisional de la República posa en primer pla les seves preocupacions

La Constitució republicana (II República) proclamava l'escola única, la gratuïtat i

Altres caracterísques del sistema educatiu de la II República foren:

a) La funcionarització de mestres i professors.

L'educació durant l'època de la dictadura (1939-1978)

Vídeo: “La institucionalització de

2. Les lleis d'educació a l'estat espanyol: de la LGE (1970) a la LOMCE (2013)

La Llei d'Educació Primària, de 1945 (derogada)

Estableix l'obligatorietat dels 6 als 12 anys.

Pretén suprimir els canvis introduïts per la II República. L'educació ha de transmetre

S'estableixen els següents nivells:

a) Període d'iniciació: fins als 6 anys

Únicament són obligatoris els períodes b i c.

La Llei d'Ensenyança Primària, de 1965 (derogada)

2.2. Les Lleis d'Educació a partir de la LGE, de 1970

La Llei General d'Educació (derogada)

-Les insuficiències i disfuncions del sistema establert per la LGE2