EXEMPLE DE LA PROVA

ÀREA 1
Comprensió oral (entendre)
L’examinand escoltarà uns textos de diferents tipus i haurà de realitzar l’exercici
proposat per a cada text. Per exemple:
-Marcar amb una creu la resposta correcta d’entre 3 o 4 opcions segons el
significat del text.
-Indicar si un enunciat és verdader o fals segons el significat del text.
-Omplir un document (per exemple, una fitxa) usant la informació del text.
-Marcar amb creus indrets en mapes o plans.
-Aparellar la informació del text amb rutes o indrets marcats en un mapa o
plans.
-Ordenar una seqüència de dibuixos segons el significat del text.
En primer lloc escoltaran un text sobre el safrà.
Abans d’escoltar-lo per primera vegada, han de llegir les preguntes 1-5.
El safrà
Des de fa segles, el safrà ha sigut un cultiu de caràcter familiar, heretat de pares a fills. Es tracta d’una planta herbàcia,
perenne, de color verd, amb una alçària de 10 a 25 centímetres, encara que per factors ambientals pot arribar a 50 centí-
metres. El bulb és un òrgan subterrani, ric en reserves nutritives, amb una gemma terminal apical, i, freqüentment, una altra
de lateral. Està recobert per una túnica de color marró clar que el protegix de la deshidratació i que vulgarment s’anome-
na ceba. Les flors i les fulles naixen quasi al mateix temps; estes s’assequen abans de l’estiu i constituïxen l’espartet. Les
flors tenen sis pètals de color violaci. En l’interior de cada flor o rosa del safrà es localitzen tres filets fins o estigmes que,
una vegada secs, constituïxen el que es denomina realment safrà, de color groc rogenc o ataronjat i una intensa aroma.
La recol·lecció de la rosa del safrà suposa la faena de major esforç físic dins del procés de cultiu de la planta. Cal rea-
litzar-la a mà, tallant les flors en el lloc adequat, usant l’ungla del polze fent pressió sobre el dit índex, mantenint els estig-
mes en el seu lloc. Segons les distintes zones de cultiu i les condicions ambientals –temperatura, humitat, radiació solar i
llum–, l’arreplega s’inicia a l’octubre i dura fins a primers de novembre.
Una vegada transportades les cistelles que contenen les flors del safrà, les flors s’estenen o s’amuntonen, amb molt de
compte de no xafar-les, per a iniciar la desbrinada. Esta operació consistix a separar els tres estigmes de l’interior de la flor.
No s’han d’arrancar, sinó que s’han de tallar, per a evitar que es partisquen i queden reduïts a trossos o fragments xicotets.

Exercici 1r
Pose una creu en la casella corresponent a cada afirmació, verdadera (V) o
falsa (F), segons el text que ha escoltat.

V F

1 Les flors del safrà que s’assequen abans de l’estiu reben el

nom d’espartet.
2 El safrà pròpiament dit el constituïxen els estigmes de la plan-
ta una vegada secs.
3 Les flors del safrà tenen cinc pètals de color violaci.
4 La recol·lecció de la rosa del safrà s’ha de realitzar a mà.
5 Les estigmes de la flor del safrà s’arranquen fent pressió entre
l’ungla del polze i el dit índex.

(JQCV) 1
EXEMPLE DE LA PROVA

Text 2n
Ara escoltaran un diàleg entre una senyora i un arquitecte.
Abans d’escoltar-lo per primera vegada, han de llegir les preguntes 6-10.

SENYORA: –A vore si m’explica bé el plànol, que no l’entenc.

ARQUITECTE: –Mire, això és la porta d’entrada. Seguint el corredor hi ha, a mà esquerra, una habitació,
i al costat, un lavabo.
SENYORA: –I el quadrat, què és?
ARQUITECTE: –Això és un celobert que dóna llum al lavabo i a la cuina.
SENYORA: –Ah!, i la cuina, és això?
ARQUITECTE: –Sí, i la porta que hi ha al final del corredor dóna al menjador i a la sala d’estar. Mire,
davant de la porta hi ha una finestra i, més a l’esquerra, un balcó que dóna fora, al carrer
Major.
SENYORA: –I a on queda el despatx?
ARQUITECTE: –És l’habitació de la dreta, i esta eixida és un altre balcó.
SENYORA: –Ara ja ho entenc. És que els dibuixos són molt complicats.

EXERCICI 2n

Pose una creu en la casella corresponent a cada afirmació, verdadera (V) o falsa
(F), segons el text que ha escoltat.

V F

6 La senyora té dificultats per a comprendre els dibuixos i no

entén bé el plànol.

7 El pis té dos banys: un de més gran i un altre de més xicotet.

8 El celobert dóna llum a la cuina i a una habitació.

9 La casa té dos balcons.

10 Hi ha una porta que comunica el menjador i el despatx.

2 CONEIXEMENTS ORALS
 ÀREA 2
Comprensió lectora (llegir)
A partir d’uns textos escrits de diferents tipus, l’examinand realitzarà els exercicis
proposats. Per exemple:
-Marcar la resposta correcta d’entre 3 o 4 opcions segons el significat del text.
-Contestar preguntes, segons la informació del text.
-Completar una fitxa o un quadre usant la informació del text.
-Indicar si un enunciat és verdader o fals segons el significat del text.
-Aparellar els titulars del text i el text corresponent.
-Ordenar una seqüència de dibuixos o frases segons el significat del text.
-Relacionar la informació del text i les rutes o els llocs marcats en un mapa.
Globus d’altura
Volar sense el concurs de mitjans mecànics ha sigut i serà metres cúbics d’aire que caben en la campana de niló. El pilot
el somni impossible de l’home. Un dels enginys que més ha calfa l’aire per fer que el globus puge o baixe, a la recerca d’una
acostat els humans a la possibilitat de volar és el globus massa d’aire que es dirigisca en la direcció desitjada. Una vega-
aerostàtic, el mitjà de transport més ecològic, romàntic i da allí, el globus es desplaça com si fóra un núvol més, per la
impossible de manejar que hi ha sobre la faç de la Terra. qual cosa els seus passatgers no noten la velocitat del vent.
Els gegantins balons d’aire calent inventats pels germans Es pot practicar l’aerostació recreativa en qualsevol
Montgolfière en 1783 permeten elevar-se i desplaçar-se amb època de l’any, evitant els dies de vents forts. Els envols es
el vent, sense més soroll que el de la fogonada del calfador. programen durant l’alba o a última hora de la vesprada, quan
Per desgràcia, els aeròstats, al no tindre més mitjà de propul- hi ha menys radiació solar i, per tant, menys turbulències en
sió que els corrents d’aire a diferents temperatures i altures en l’aire. No és una activitat barata (un vol costa a l’entorn de
què s’instal·len, resulten quasi impossibles de dirigir a un 130 euros), perquè el material és molt car i a més té un nom-
punt determinat, per la qual cosa han quedat relegats a un ús bre de vols limitat, ja que l’aire calent i la radiació ultravio-
esportiu i recreatiu. Com diuen els pilots, "en un globus saps lada van desgastant el niló de la vela, que cada 400 hores de
d’on t’envoles, però no mai on aterraràs". Per a molts amants vol ha de ser substituïda.
de l’aire lliure, un passeig en globus és una experiència irre- Els passatgers només han d’acomodar-se a la barqueta i
petible que a més està oberta a tot tipus de públic, inclús per gaudir de l’espectacle. Convé portar roba d’abric, inclús a l’es-
als que creuen que tindran vertigen, ja que, una vegada en vol tiu; una gorra per a mitigar la calor del cremador sobre el nos-
i en l’interior de la cistella de vímet, la falta de referències tre cap, i ulleres de sol. La duració del vol està limitada per la
enganya el nostre sistema d’equilibri i elimina eixa desagra- capacitat de les botelles de combustible i pel pes de la tripula-
dable sensació. ció. Un vol comercial recreatiu sol estar en l’aire entre seixan-
Els globus aerostàtics moderns tenen poc a vore amb els de ta i noranta minuts. Entre les tasques de muntatge, el vol en si,
Montgolfière, que usaven palla i llenya per a calfar l’aire del l’aterratge i l’esmorzar que la majoria de les empreses oferixen
baló. Els actuals incorporen cremadors de propà, un gas d’alt després als seus clients, l’aventura de convertir-se en Phileas
poder calorífic que eleva fins a uns 100 graus els més de 2.000 Fogg per un dia resulta més que gratificant.

Pose una creu en la casella corresponent a cada afirmació, verdadera (V) o falsa
(F), segons el text que ha llegit.
V F

11 La incertesa en l’aterratge és una de les causes que han originat

que els globus aerostàtics s’hagen quedat com a modalitat esporti-
va o d’esplai.
12 Els globus han evolucionat poc i són pràcticament iguals a aquells
que inventaren els germans Montgolfière en 1783.
13 Els dies que el vent bufa fort són els més recomanables per a fer un
passeig en globus . És quan millor s’aprofiten els corrents d’aire i més
amunt s’enlaira el globus.
14 Qualsevol hora és bona per a enlairar-se en globus.
15 La duració del vol depén del nombre de persones al globus.

(JQCV) 3
EXEMPLE DE LA PROVA

EXERCICI 2n
Manglars
Un manglar és un conjunt d’arbres caracteritzat per
la seua habilitat per a sobreviure i desenrotllar-se en
terrenys costaners inundats o inundables, zones amb
aigua d’alts nivells de salinitat. A causa de la important
biodiversitat que alberga, constituïx un ecosistema
irreemplaçable i únic. Les arrels aèries dels seus arbres
sorgixen de les aigües salades en les costes, estuaris i
deltes, i formen una estructura que alberga multitud
d’espècies animals (aus, peixos, mol·luscos i crusta-
cis), moltes d’elles importants per a l’alimentació
humana. Els manglars constituïxen zones d’aparella-
ment i cria de moltes d’estes espècies, a més de ser
refugi per a peixos en desenrotllament, i per a altres
formes de vida marina. A més, protegixen estes costes
de l’erosió, i han proporcionat durant segles multitud
de recursos a les poblacions locals.
Durant la plenamar, les copes dels manglars a penes
sobreïxen de l’aigua, mentres que en la baixamar són
visibles les arrels respiratòries, que capten l’oxigen
atmosfèric i el transmeten a les arrels soterrades. Esta
adaptació els permet sobreviure en un sòl sense oxigen
i amb altes concentracions salines.
Els manglars es troben en les regions tropicals i
subtropicals, generalment en zones costaneres, i poden
trobar-se en contacte directe amb la mar, prop de les
riberes i desembocadures dels rius, o vorejant llacunes
costaneres. El desenrotllament òptim d’estos boscos
salats es dóna al voltant de l’equador a Àfrica,
Indonèsia, Nova Guinea i Filipines. A Llatinoamèrica,
els manglars més exuberants es troben a l’Equador, en
la costa nord d’Esmeraldas.
La fauna dels manglars inclou exemplars d’hàbitats
marins i terrestres, encara que la presència de la majo-
ria de les espècies depén de les marees i les fases dels
cicles vitals. Tant la fauna autòctona com les aus
migratòries són abundants i diverses. Nombroses àrees
dels manglars s’han convertit en santuaris importants
per al manteniment d’algunes espècies amenaçades
d’extinció, com ara l’ibis escarlata (au), el manatí
(mamífer que viu davall l’aigua) o el caiman de la
costa, així com de diverses espècies de tortugues mari-
nes. Així mateix, en les localitats on les aigües són
transparents, les arrels alberguen invertebrats marins
com esponges, mol·luscos i crustacis. Entre les espè-
cies més comunes en estes comunitats cal destacar
l’ostra de mangle, un dels productes fonamentals en
l’economia dels habitants costaners, el carranc de man-
gle, els llagostins i les gambetes. Però, sens dubte, els
seus habitants més singulars són els saltadors del fang,
peixos capaços de viure en la mar i en terra amb unes
musculoses aletes davanteres que els permeten mou-
re’s en terra ferma.

Pose una creu en la casella corresponent a cada afirmació, verdadera (V) o falsa
(F), segons el text que ha llegit.
V F
16 Les zones costaneres cobertes d’aigua salada són l’hàbitat
ideal perquè els manglars es desenrotllen.
17 Estes formacions vegetals que constituïxen els manglars són molt
beneficioses: acullen una població important d’espècies animals,
són una font de recursos per a l’economia de la zona i eviten l’e-
rosió de les costes .
18 Les arrels soterrades dels manglars capten l’oxigen de l’aigua
salada.
19 Els manglars creixen bé en les regions tropicals i subtropicals; però
és a Llatinoàmerica on aconseguixen una major frondositat.
20 Entre les espècies més habituals dels manglars, cal destacar
l’ostra de mangle per la seua repercussió en l’economia dels
habitants de la zona.

4 CONEIXEMENTS ORALS
ÀREA 3
Expressió escrita (escriure)

La prova d’expressió escrita consistirà a escriure paraules del vocabulari bàsic

davall d’uns dibuixos. Per exemple:

1. 2.

3. 4.

5. 6.

(JQCV) 5
EXEMPLE DE LA PROVA

7. 8.

9. 10.

6 CONEIXEMENTS ORALS