Repassos · Graduat Escolar · Accés a la universitat· Idiomes

Oposicions · Mossos d’esquadra · Cursos Subvencionats

Vigilants de seguretat · Controladors d’accés a discoteques
Informàtica · Formació per a Empreses · Cicles formatius

14. L’ADMINISTRACIÓ LOCAL (III). LES COMPETÈNCIES

MUNICIPALS: COMPETÈNCIES PRÒPIES I DELEGADES. ELS
SERVEIS MÍNIMS. ELS BÉNS DE LES ENTITATS LOCALS.

1. LES COMPETÈNCIES MUNICIPALS: COMPETÈNCIES PRÒPIES I

DELEGADES

1 Competències municipals

Els ajuntaments són una part de l'administració pública local de l'estat espanyol. Els municipis només poden actuar
sobre les competències que tenen. Aquestes poden ser les conferides per llei, les pròpies, i les que els hi transfereixin
altres administracions.

Actualment, tot i que la LRBRL continua reconeixent una habilitació general d’actuació a les entitats locals, en
determinar en l'article 3 que per complir els seus fins i en l'àmbit de les seves respectives competències, les entitats
locals, d'acord amb la Constitució i les lleis, tenen plena capacitat jurídica per adquirir, posseir, reivindicar, permutar,
gravar o alienar tota classe de béns, celebrar contractes, establir i explotar obres o serveis públics, obligar-se,
interposar els recursos establerts i exercitar les accions establertes en les lleis, aquesta habilitació es refereix a l’àmbit
de les seves competències, que després de la promulgació de la LRSAL han estat profundament modificades.

Efectivament, si bé l’article 3 de la LRBRL estableix que, perquè sigui efectiva l'autonomia garantida
constitucionalment a les entitats locals, la legislació de l'Estat i la de les CA reguladora dels diferents sectors d'acció
pública els ha d’assegurar el dret a intervenir en tots els assumptes que afectin directament el cercle dels seus
interessos, atribuint-los les competències que siguin procedents en consideració a les característiques de l'activitat
pública de què es tracti i a la seva capacitat de gestió, de conformitat amb els principis de descentralització, proximitat,
eficàcia i eficiència, i amb subjecció estricta a la normativa d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, el cert
és que amb l’última reforma legal, com ja hem assenyalat més amunt, els municipis han perdut en principi llibertat
d’actuació, en veure suprimides les competències complementàries d’altres administracions que establia anteriorment
l’article 28 de la LRBRL, actualment suprimit, en particular respecte dels sectors de l’educació, la cultura, la promoció
de la dona, l’habitatge, la sanitat i la protecció del medi ambient, i també en veure limitada la capacitat de decisió, en
estar sotmès l’exercici de competències impròpies a la tutela de la Generalitat de Catalunya.

Actualment, com a conseqüència del que disposa l’article 7 de la LRBRL, podem distingir els tipus de competències
següents:

1.1 Competències pròpies

Aquestes competències són les que s’exerceixen en règim d’autonomia i sota la pròpia responsabilitat atenent a la
deguda coordinació en la seva programació i execució amb la resta d’administracions públiques, i estan sotmeses al
principi de reserva legal en la seva determinació, perquè aquesta funció correspon a les lleis ordinàries, tant les de
règim local com les lleis sectorials, estatals i autonòmiques segons la distribució constitucional de competències, que
les han de concretar i singularitzar.

Aquesta llei atributiva de competències, a comptar des de l’entrada en vigor de la LRSAL, ha d’anar acompanyada
d’una memòria econòmica justificativa que avaluï la conveniència d’implantar serveis locals sobre la base dels
principis de descentralització, eficiència, estabilitat i sostenibilitat financera, amb què s’inverteix el criteri establert en
la CEAL, en prescindir, respecte de la regulació anterior, del principi de màxima proximitat com a criteri a tenir en
compte per atribuir la competència a un nivell d’administració o a un altre. Aquesta memòria també ha de reflectir
1

l'impacte sobre els recursos financers de les AP afectades i ha de disposar la dotació dels recursos econòmics que
Pàgina

assegurin la suficiència financera de les entitats locals, però sense que comporti en cap cas una despesa més elevada
per a les AP. En el cas de lleis estatals el projecte requereix l'informe favorable del MHAP.
1
1.
www.aulamagna.es
 Repassos · Graduat Escolar · Accés a la universitat· Idiomes
Oposicions · Mossos d’esquadra · Cursos Subvencionats
Vigilants de seguretat · Controladors d’accés a discoteques
Informàtica · Formació per a Empreses · Cicles formatius
En fer l’atribució de la competència pròpia, per imperatiu del que disposa l’article 25.5 de la LRBRL, s’ha de garantir
la no atribució simultània a diverses AP.

L’àmbit en el qual la legislació ha de reconèixer competències als municipis és el que disposa l’article 25.2, segons el
qual el municipi exerceix en tot cas competències pròpies, en els termes de la legislació de l'Estat i de les CA, en les
matèries següents:

a. Urbanisme: planejament, gestió, execució i disciplina urbanística. Protecció i gestió del Patrimoni històric.
Promoció i gestió de l'habitatge de protecció pública amb criteris de sostenibilitat financera. Conservació i
rehabilitació de l'edificació.

b. Medi ambient urbà: en particular, parcs i jardins públics, gestió dels residus sòlids urbans i protecció contra
la contaminació acústica, lumínica i atmosfèrica a les zones urbanes.

c. Abastament d'aigua potable a domicili i evacuació i tractament d'aigües residuals.

d. Infraestructura viària i altres equipaments de la seva titularitat.

e. Avaluació i informació de situacions de necessitat social i l'atenció immediata a persones en situació o risc
d'exclusió social.

f. Policia local, protecció civil, prevenció i extinció d'incendis.

g. Trànsit, estacionament de vehicles i mobilitat. Transport col·lectiu urbà.

h. Informació i promoció de l'activitat turística d'interès i àmbit local.

i. Fires, proveïments, mercats, llotges i comerç ambulant.

j. Protecció de la salubritat pública.

k. Cementiris i activitats funeràries.

l. Promoció de l'esport i instal·lacions esportives i d'ocupació del temps lliure.

m. Promoció de la cultura i equipaments culturals.

n. Participar en la vigilància del compliment de l'escolaritat obligatòria i cooperar amb les administracions
educatives corresponents en l'obtenció dels solars necessaris per construir nous centres docents. Conservació,
manteniment i vigilància dels edificis de titularitat local destinats a centres públics d'educació infantil,
primària o especial.

o. Promoció en el seu terme municipal de la participació dels ciutadans en l'ús eficient i sostenible de les
tecnologies de la informació i les comunicacions.

p. Actuacions per promoure la igualtat entre homes i dones així com contra la violència de gènere.

La LRSAL, respecte de la llista que anteriorment contenia l’article 25 de la LRBRL, va introduir les variacions
següents:

 Incorpora com a nova matèria la promoció en el terme municipal de la participació dels ciutadans en l’ús
eficient i sostenible de les tecnologies de la informació i les comunicacions.
 Elimina les matèries següents:
2
Pàgina

2
1.
www.aulamagna.es
 Repassos · Graduat Escolar · Accés a la universitat· Idiomes
Oposicions · Mossos d’esquadra · Cursos Subvencionats
Vigilants de seguretat · Controladors d’accés a discoteques
Informàtica · Formació per a Empreses · Cicles formatius
a. Les d’educació i serveis socials, que se substitueixen, respectivament, per la participació en la vigilància
del compliment de l'escolaritat obligatòria i la cooperació en l’obtenció de solars, més el manteniment, la
conservació i la vigilància de determinats centres públics, i per l’avaluació i la informació de situacions de
necessitat social i l’atenció immediata a persones en situació de risc d’exclusió social i la d’atenció primària de
la salut. Estableix en la disposició addicional quinzena unes normes per a la transferència de les competències
relatives a l'educació i en les disposicions addicional primera i segona, unes regles per a l’assumpció per les
CA de les competències relatives a salut i serveis socials.

b. Les matèries relatives a escorxadors i defensa d’usuaris i consumidors.

 Circumscriu la competència en matèria d’habitatge a l’habitatge públic.

 El transport públic es refereix al transport col·lectiu urbà, que pot implicar l'exclusió en matèria de taxis.

1.2 Competències delegades

Aquestes competències són les que, d’acord amb el que disposa l’article 7 de la LRBRL, es reben d’altres AP (Estat-
Generalitat) i constitueixen competències pròpies d’aquestes, que es deleguen mitjançant disposició o acord i
s’exerceixen en els termes de la delegació, les quals, en conseqüència, poden establir tècniques de direcció i control
d’oportunitat i eficiència, encara que han de respectar la potestat d’autoorganització local i resten proscrites les
directrius singulars.

En els articles 27 i 57 bis de la LRBRL i la disposició addicional desena de la LRSAL, s'estableix la possibilitat que
l’Estat i les CA deleguin competències en els municipis, si es millora l’eficiència de la gestió, s’eliminen duplicitats i
s’ajusten aquestes delegacions al que disposa la LOEPSF, aspecte que han de justificar en la memòria econòmica que
ha d’acompanyar la delegació, en la qual s’ha de fonamentar que té per objecte evitar duplicitats, millorar la
transparència dels serveis i el servei a la ciutadania i contribuir als processos de racionalització administrativa, i que
generi un estalvi net de recursos.

Ja no es disposa, en canvi, la possibilitat que aquestes administracions imposin la delegació en virtut d’una llei.

Per tant, a diferència del que ocorria abans, ja no obeeixen a l’objectiu d’incrementar el poder local en matèries
d'interès local rellevant, perquè afectaven els interessos propis si amb això es millorava l'eficàcia de la gestió i
s’assolia una major participació, sinó a meres raons d’eficiència de gestió i estalvi de costos.

En conseqüència, tot i que el seu règim jurídic és el mateix que abans, en canvia el fonament, en no descansar ja en
l’objectiu d’ampliar la capacitat d’actuació dels municipis fins on abasti l’esfera dels seus interessos, mitjançant un
sistema similar al que s'estableix per a les CA en l’article 150.2 de la CE, sinó en meres raons de gestió i economies
financeres.

No obstant això, la llei estableix una llista de matèries susceptibles de delegació, que s’ha de fer amb criteris
homogenis quan es faci a més d’un municipi de la mateixa província, en la qual, sorprenentment, s’inclouen serveis
relacionats amb competències en sectors que la LRSAL sostreu a la competència municipal, com el de l’educació o els
serveis socials. Efectivament, l’article 27.3 de la LRBRL disposa actualment que, amb l'objectiu d'evitar duplicitats
administratives, millorar la transparència dels serveis públics i el servei a la ciutadania i, en general, contribuir als
processos de racionalització administrativa que generi un estalvi net de recursos, l'Administració de l'Estat i les de les
CA poden delegar, seguint criteris homogenis, entre d'altres, les competències següents:
3

 Vigilància i control de la contaminació ambiental.

Pàgina

 Protecció del medi natural.

3
1.
www.aulamagna.es
 Repassos · Graduat Escolar · Accés a la universitat· Idiomes
Oposicions · Mossos d’esquadra · Cursos Subvencionats
Vigilants de seguretat · Controladors d’accés a discoteques
Informàtica · Formació per a Empreses · Cicles formatius
 Prestació dels serveis socials, promoció de la igualtat d'oportunitats i prevenció de la violència contra la dona.

 Conservació o manteniment de centres sanitaris assistencials de titularitat de la CA.

 Creació, manteniment i gestió de les escoles infantils d'educació de titularitat pública de primer cicle
d'educació infantil.

 Realització d'activitats complementàries en els centres docents.

 Gestió d'instal·lacions culturals de titularitat de la CA o de l'Estat, amb estricta subjecció a l'abast i les
condicions que deriven de l'article 149.1.28.a de la CE.

 Gestió de les instal·lacions esportives de titularitat de la CA o de l'Estat, incloent-hi les situades en els centres
docents quan es facin servir fora de l'horari lectiu.

 Inspecció i sanció d'establiments i activitats comercials.

 Promoció i gestió turística.

 Comunicació, autorització, inspecció i sanció dels espectacles públics.

 Liquidació i recaptació de tributs propis de la CA o de l'Estat.

 Inscripció d'associacions, empreses o entitats en els registres administratius de la CA o de l'Administració de

l'Estat.

 Gestió d'oficines unificades d'informació i de tramitació administrativa.

 Cooperació amb l'Administració educativa a través dels centres associats de la Universitat Nacional
d'Educació a Distància.
La delegació ha de complir les exigències següents:

a. La seva efectivitat requereix l'acceptació del municipi interessat i, en tractar-se de competències d’altres
administracions, s’han d’executar amb subjecció a la legislació d’aquestes.

b. El termini mínim de vigència de la delegació que estableix actualment la LRBRL és de cinc anys.

c. Ha de determinar els mitjans personals, materials i econòmics del servei que s’han d’assignar, que no
poden generar més despesa per a les AP.

d. Ha d’anar acompanyada del finançament corresponent, que exigeix l’existència de dotació

pressupostària adequada i suficient en el pressupost de l’Administració delegant. Per això, és causa de
renúncia que ha d’acordar el ple l’ incompliment de les obligacions financeres per part de l'Administració
delegant o quan, per circumstàncies sobrevingudes, el municipi justifiqui suficientment la impossibilitat
d'acomplir-les, sense detriment de l'exercici de les seves competències pròpies.

e. L'Administració delegant ha d’establir en la disposició o l'acord de delegació les causes de revocació o

renúncia de la delegació, entre les quals s’ha de tenir en compte l’anterior.

f. Per dirigir i controlar l'exercici dels serveis delegats, l'Administració delegant pot dictar instruccions
tècniques de caràcter general i demanar, en qualsevol moment, informació sobre la gestió municipal, així com
enviar comissionats i formular els requeriments pertinents per esmenar les deficiències observades i, en cas
4
Pàgina

d'incompliment de les directrius, denegació de les informacions sol·licitades o inobservança dels requeriments

4
1.
www.aulamagna.es
 Repassos · Graduat Escolar · Accés a la universitat· Idiomes
Oposicions · Mossos d’esquadra · Cursos Subvencionats
Vigilants de seguretat · Controladors d’accés a discoteques
Informàtica · Formació per a Empreses · Cicles formatius
formulats, pot revocar la delegació o executar per si mateixa la competència delegada en substitució del
municipi.

L’Administració delegant pot sol·licitar l'assistència de les diputacions provincials o entitats equivalents,
comarques, per exemple, per coordinar i seguir les delegacions efectuades.

g. Els actes del municipi poden ser recorreguts davant els òrgans competents de l'Administració delegant
mitjançant un recurs d’alçada impropi.

1.3 Competències impròpies

L’article 7.4 de la LRBRL regula un tercer tipus de competències, que identifiquem com a impròpies, tot i que el
precepte les denomina "competències diferents de les pròpies i de les atribuïdes per delegació". Es tracta d’altres
competències que no entren en cap de les categories analitzades anteriorment, en no haver estat expressament
atribuïdes com a pròpies per les lleis i no tractar-se de competències delegades, que sols poden exercir els municipis,
en els termes que disposa la legislació de l'Estat i de les CA, quan amb això no es posi en risc la sostenibilitat
financera del conjunt de la hisenda municipal, d'acord amb els requeriments de la legislació d'estabilitat pressupostària
i sostenibilitat financera, i quan no s'incorri en un supòsit d'execució simultània del mateix servei públic amb una altra
administració pública.

A aquests efectes, són necessaris i vinculants els informes previs de l'Administració competent per raó de matèria, en
els quals s'assenyali la inexistència de duplicitats, i de l'Administració que tingui atribuïda la tutela financera sobre la
sostenibilitat financera de les noves competències.

Aquests informes estan regulats a Catalunya pel Decret 208/2015, de 22 de setembre, que regula el procediment per
obtenir-los, segons la disposició addicional del qual els ens locals podien continuar prestant els serveis públics o
desenvolupant les activitats que exercien a l’entrada en vigor de la LRSAL, com a competència distinta de les pròpies i
de les atribuïdes per delegació, sempre que l'entitat local valorés que es complien les condicions següents:

 Que no incorrin en supòsits d’execució simultània del mateix servei públic.

 Que quedi garantida la sostenibilitat financera del conjunt de la hisenda de l'ens local.

A més, cal que se sol·liciti a la Generalitat, dins de l’any següent a l’entrada en vigor del Decret, l’emissió dels
informes sobre la inexistència de duplicitats o d’execució simultània del mateix servei públic amb l’Administració de
la Generalitat de Catalunya i sobre la sostenibilitat financera, i que s’adjunti la valoració realitzada en seu local.

Respecte de l’exercici de competències impròpies que es decidís exercir en el futur, els municipis i la resta d’ens locals
han de sol·licitar i obtenir prèviament els següents informes favorables preceptius de caràcter vinculant:

a. L’informe sobre la inexistència de duplicitats o d’execució simultània del mateix servei públic amb
l’Administració de la Generalitat de Catalunya, que ha d’emetre el departament de la Generalitat de Catalunya
competent en matèria d’Administració local, un cop consultat, si escau, el departament competent per raó de la
matèria.

A aquest efecte el Decret estableix que l’execució simultània del mateix servei públic o duplicitat existeix
quan l’Administració de la Generalitat de Catalunya i l'ens local conflueixin sobre una mateixa acció pública,
activitat o servei, projectades sobre un mateix territori i sobre les mateixes persones.

b. L’informe sobre la sostenibilitat financera de les noves competències, que ha d’emetre el departament de la
Generalitat de Catalunya competent en matèria de tutela financera dels ens locals, que entén que queda
5

garantida quan l’exercici de la competència no supera la seva capacitat per finançar els compromisos de
Pàgina

despesa presents i futurs i, per tant, compleix el nivell exigit pels indicadors de solvència establerts en la

5
1.
www.aulamagna.es
 Repassos · Graduat Escolar · Accés a la universitat· Idiomes
Oposicions · Mossos d’esquadra · Cursos Subvencionats
Vigilants de seguretat · Controladors d’accés a discoteques
Informàtica · Formació per a Empreses · Cicles formatius
normativa de tutela financera dels ens locals, dins dels límits de dèficit, deute públic i morositat de deute
comercial, de conformitat amb el que estableix la LORPSF.

Sense aquests informes favorables, el municipi no pot exercir la competència

2. ELS SERVEIS MÍNIMS

L'article 26 de la LRBRL estableix una sèrie de serveis que els municipis estan obligats a prestar amb caràcter de
mínims, els quals constitueixen a la vegada autèntiques competències municipals pròpies.

En la determinació d’aquests serveis mínims a què els ciutadans tenen dret i que els seus municipis han de prestar,
s’utilitza un criteri de capacitat, ja que partint d'uns serveis mínims exigits a tots els municipis i d'acord amb una escala
formada per tres nivells diferents de població, es van sumant, també amb el caràcter de mínims, nous serveis
obligatoris en funció que els municipis tinguin una població superior a 5.000, 20.000 o 50.000 habitants.

En concret, els serveis mínims actualment exigits als municipis són els següents:

a. En tots els municipis:

 Enllumenat públic.
 Cementiri.
 Recollida de residus.
 Neteja viària.
 Abastament domiciliari d'aigua potable.
 Clavegueram.
 Accés als nuclis de població.
 Pavimentació de les vies públiques.

b. Als municipis amb població superior a 5.000 habitants, a més:

 Parc públic.
 Biblioteca pública.
 Tractament de residus.

c. Als municipis amb població superior a 20.000 habitants, a més:

 Protecció civil.
 Avaluació i informació de situacions de necessitat social i l'atenció immediata a persones en situació o risc
d'exclusió social.
 Prevenció i extinció d'incendis.
 Instal·lacions esportives d'ús públic.

d. Als municipis amb població superior a 50.000 habitants, a més:

 Transport col·lectiu urbà de viatgers.
 Medi ambient urbà.
6

En tots aquests casos, la llibertat del municipi per establir aquests serveis públics no es modifica, però sí que es
Pàgina

condiciona, en la mesura que, respecte d’aquests serveis, el municipi té dues opcions diferents, o acceptar les
propostes de forma de prestació realitzades per la diputació corresponent o constituir-los i prestar-los per si mateix,

6
1.
www.aulamagna.es
 Repassos · Graduat Escolar · Accés a la universitat· Idiomes
Oposicions · Mossos d’esquadra · Cursos Subvencionats
Vigilants de seguretat · Controladors d’accés a discoteques
Informàtica · Formació per a Empreses · Cicles formatius
mitjançant els mecanismes establerts legalment per satisfer-los, entre aquests, la sol·licitud d'assistència d'entitats
supramunicipals, o l'ús de les tècniques d'associació o cooperació interadministrativa.

Però si les determinacions d'aquest article de la LRBRL imposen

als municipis unes obligacions, el cert és que també suposen una
garantia a favor seu, ja que impedeix que la legislació sectorial
pugui menyscabar les competències municipals inherents al
compliment d'aquestes obligacions. Per això, quan l'article 42 de
la LRBRL habilita les CA per crear en el seu territori comarques o
altres entitats que agrupen diversos municipis, els estableix un
límit a l'hora de determinar les competències que hauran d'assumir
els nous ens creats, ja que mai poden comportar per als
municipis la pèrdua de la competència per prestar els serveis
mínims..

Per coordinar la prestació d’aquests serveis, la diputació ha de

proposar, amb la conformitat dels municipis afectats, la manera de
prestar-los, consistent en la prestació directa per la diputació i
repercutint als municipis el cost efectiu del servei en funció del
seu ús o percebent la taxa municipal que els financi, o la
implantació de fórmules de gestió compartida a través de
consorcis, mancomunitats o altres fórmules, llevat que el municipi
justifiqui davant aquesta Administració i resti acreditat que pot
prestar aquests serveis amb un cost efectiu menor que el derivat
de la manera de gestió proposada per la diputació o entitat
equivalent, ja que en aquest cas el municipi pot assumir la
prestació i la coordinació d'aquests serveis.

7
Pàgina

3. ELS BÉNS DE LES ENTITATS LOCALS

7
1.
www.aulamagna.es
 Repassos · Graduat Escolar · Accés a la universitat· Idiomes
Oposicions · Mossos d’esquadra · Cursos Subvencionats
Vigilants de seguretat · Controladors d’accés a discoteques
Informàtica · Formació per a Empreses · Cicles formatius
Les persones jurídiques, de la mateixa manera que les persones físiques, necessiten un conjunt de béns i drets, és a dir,
un patrimoni, per a l’acompliment de les seves finalitats i satisfer les seves necessitats. Els municipis, i els ens locals
en general, com a persones jurídiques que són, també.

Tanmateix no tots els bens que integren el patrimoni municipal són iguals ni serveixen per a la mateixa cosa ni tenen
la mateixa naturalesa jurídica.

Així, en funció de la destinació que han de tenir aquests bens (ús públic i general, ús comunal, ús vinculat directament
a la prestació d’un servei públic, ús orientat a la producció de rendes i aprofitament econòmic, etc.) o el seu origen
(béns adquirits per expropiació forçosa, per cessions urbanístiques, per donacions modals o condicionades, etc.)
tindran règim jurídic concret i diferent en cada cas.

El règim jurídic aplicable a cada classe de béns serà el que establirà què es pot fer amb ells i de quina manera i,
concretament determinarà com es pot lligar la custòdia del territori i el patrimoni municipal.

Els béns dels Ens Locals es classifiquen segons la seva naturalesa en béns de domini públic, comunals i patrimonials i
correspon a la Llei, d’acord amb l’art. 132 de la CE la seva regulació.

A més els Ens Locals poden ser titulars de drets reals sobre béns privats i drets reals administratius sobre béns d’altres
Administracions Públiques.

De fet hi ha dos grans categories de béns. Aquells que no susceptibles d’entrar en el tràfic comercial (els que els
romans deien anomenaven “res extra commercium”) és a dir els béns domini públic i els comunals; i aquells altres que
si que són susceptibles d’entrar al tràfic comercial (“res intra commercium”), els béns patrimonials.

La titularitat dels béns comporta l’obligació de l’Ens Local de conservar-los i millorar-los (art 225 del TRLMRLC).

3.1 ELS BÉNS DE DOMINI PÚBLIC

L’art. 132 de la CE encarrega a la Llei la regulació dels béns de domini públic en base a tres elements determinants:
Pertanyen a una Administració Pública, estan afectats a un ús o un servei públic i tenen un règim jurídic especial que
comporta la seva inalienabilitat i imprescriptibilitat (no es pot comerciar amb ells i ni es poden vendre ni la seva
ocupació permet adquirir-los pel pas del temps encara que se’ls apropií una persona i els utilitzi o posseeixi durant 30
anys), així com la seva inembargabilitat (no es poden embargar i, per tant, no poden servir com a garantia per al
compliment d’obligacions, com ara préstecs hipotecaris etc).

En el cas dels cas dels ens Locals aquesta regulació es troba principalment a la LRBRL o el TRLMRLC, les quals
qualifiquen expressament com a béns de domini públic aquells que estan destinats a un ús públic general o estan
vinculats a la prestació d’un servei públic.

Els arts. 201.5 del TRLMRLC i 3 del RPELC inclouen a més dins d’aquesta categoria de béns aquells que sense estar
qualificats expressament estan destinats a l’ús públic o estan vinculats a la prestació d’un servei públic, així com
aquells drets que un Ens Local ostenti sobre béns propietat d’altres persones (físiques o jurídiques i privades o
públiques), sempre que s’hagin constituït per millorar la utilitat d’altres béns de domini públic o serveixin per a la
consecució de finalitats d’interès públic.
8

A més dins dels béns de domini públic hi ha dos categories diferents, en funció de la seva destinació, els béns de
Pàgina

domini i ús públic i els bens de domini i servei públic, la qual cosa comporta també un règim jurídic diferent.

8
1.
www.aulamagna.es
 Repassos · Graduat Escolar · Accés a la universitat· Idiomes
Oposicions · Mossos d’esquadra · Cursos Subvencionats
Vigilants de seguretat · Controladors d’accés a discoteques
Informàtica · Formació per a Empreses · Cicles formatius
Així, són béns de domini i ús públic aquells que la seva destinació principal, encara que se n’admetin d’altres, sigui la
de utilitzats directament pels ciutadans en general, sense més restriccions que les derivades de la pròpia naturalesa i
necessitats de manteniment i conservació. El nucli principal de la seva regulació el trobem, a més de a la LRBRL i al
TRLMRLC al RPELC i dins d’aquesta categoria s’inclouen els camins, els carrers, les places, els parcs i jardins
públics etc.

D’una altra banda són béns de domini i servei públic aquells que la seva finalitat és la de servir d’eina per a la
prestació d’un servei públic i per això es vinculen essencialment o exclusivament amb ell. La seva regulació també és
diferent, i a banda de la LRBRL i el TRLMRLC, és el ROAS qui, principalment estableix el seu règim jurídic. Es
consideren béns d’aquesta categoria els mercats, hospitals, museus, instal·lacions esportives, museus, etc.
Els béns de domini públic poden perdre aquesta condició, en els supòsits i mitjançant els procediments previstos als
arts. 204 i s.s. del TRLMRLC i 20 i s.s. del RPELC quan es justifica que ja no reuneixen els requisits essencials que
han servit per a la seva qualificació com a tals i han de passar a una altra categoria de béns (patrimonials o comunals).

L’aprofitament dels béns de domini públic pot ser:

• D’ús comú general (art. 56.1 del RPELC): Quan correspon per igual a tots els ciutadans, de forma l’ús dels
uns no impedeixi o dificulti el dels altres i es pugui exercir de forma lliure, respectant les normes de policia
que es dictin i la naturalesa del bé ( per exemple els carrers, les places, etc).

• D’ús comú especial (art. 56.2 i 3 del RPELC): quan hi hagi circumstàncies especials de perillositat, intensitat
o qualsevol altra que suposi una restricció a l’ús comú general (per exemple l’ús de la via pública que fan les
companyies de transport). Aquest tipus d’ús està subjecte a llicència la competència per a l’atorgament de la
qual correspon a l’Alcalde (art. 21 de la LRBRL i 60 del RPELC) que haurà de respectar els principis
d’objectivitat, publicitat i concurrència quan pugui haver més d’un sol·licitant.

• D’ús privatiu (art. 57 del RPELC): Quan suposi una ocupació que limiti o exclogui la utilització per la resta
d’interessats. Si no comporta la transformació ni modificació del bé i s’adiu amb la seva destinació (guals,
terrasses de bars, parades a la via pública) està subjecte a llicència la competència per a l’atorgament de la qual
correspon a l’Alcalde (art. 21 de la LRBRL i 60 del RPELC) que haurà de respectar els principis
d’objectivitat, publicitat i concurrència quan pugui haver més d’un sol·licitant. En cas contrari està subjecte a
concessió administrativa, l’adjudicació de la qual correspon al Ple i s’ha d’efectuar per concurs públic (arts. 22
de la LRBRL i 59 i 60 del RPELC). El criteri per a la diferenciació entre ús comú especial o ús privatiu és de
la provisionalitat o no de les instal·lacions que s’hi pretengui instal·lar. Així si per al seu aprofitament no cal
cap construcció o instal·lació o si les que cal són desmuntables (aquelles que únicament precisen d’obres
puntuals de cimentació que no han de sobresortir del terreny, compostes d’elements prefabricats, susceptibles
de substitució sense demolició i els elements de les quals són transportables) es tractaria d’un ús comú
especial. En cas contrari seria un ús privatiu.

3.2 ELS BÉNS COMUNALS

9

De conformitat amb els arts. 202 del TRLMRLC i 6 del RPELC són béns comunals aquells que pertanyen als
Pàgina

municipis o entitats municipals descentralitzades, però l’aprofitament dels quals correspon al comú de veïns.

9
1.
www.aulamagna.es
 Repassos · Graduat Escolar · Accés a la universitat· Idiomes
Oposicions · Mossos d’esquadra · Cursos Subvencionats
Vigilants de seguretat · Controladors d’accés a discoteques
Informàtica · Formació per a Empreses · Cicles formatius
Els béns comunals tenen una naturalesa jurídica peculiar i els podríem definir com aquells béns objecte de lliure ús i
aprofitament per part de tots els membres d’una comunitat veïnal, o, eventualment, de conreadors d’unes heretats,
respecte de les quals aquells béns es consideren com una accessió o pertinença. A més, es tracta de béns o
d’aprofitaments sobre béns, sostrets a l’apropiació i explotació particular o privada.

Aquesta definició conté prou elements (titularitat pública, impossibilitat d’apropiació i explotació privada, vinculació
amb una comunitat veïnal o d’un altre tipus i possibilitat que sobre els mateixos s’exerceixin determinats drets de
gaudi per altres persones vinculades a una altra comunitat),

Pertanyen als ens locals les facultats d’administració i custòdia dels béns comunals i al comú de veïns l’aprofitament.
El que és essencial d’aquest tipus de béns és l’existència d’una comunitat d’aprofitament i gaudi atribuïda als veïns
directament (art. 18.1.c de la LRBRL) i no a l’Ajuntament o Entitat Municipal Descentralitzada titular.

Els béns comunals participen del mateix règim jurídic que els béns de domini públic encara que hi ha unes normes
específiques que regulen el seu aprofitament (arts. 202 del TRLMRLC i 7 del RPELC).

Aquestes normes especials determinen que l’aprofitament dels béns comunals ha d’efectuar-se ordinàriament en règim
d’explotació comuna o col·lectiva i si aquest sistema no és possible l’aprofitament s’ha de regir pel costum o les
ordenances locals, i si no n’hi ha, adjudicant-se per lots entre els veïns (arts 79, 80, 81, 83 i 85 RPELC).

Les ordenances locals poden establir determinades condicions de vinculació o arrelament per a l’adjudicació dels
aprofitaments.

Amb caràcter excepcional i quan no sigui possible l’aprofitament en la forma esmentada més amunt aquests béns es
poden arrendar o cedir en ús, pel procediment de subhasta pública i previ l’informe del Departament de Governació, el
qual l’ha d’emetre pel termini màxim de 30 dies, transcorreguts els quals sense que s’hagi emès l’Ajuntament pot
continuar la tramitació (arts 79 RP i 220 TRLMRLC)

Independentment d’aquest règim general d’aprofitament dels bens comunals els articles 83, i 86 a 90 RPELC
estableixen unes formes especials d’aprofitament d’aquests bens, atenent a finalitats específiques, com ara el lleure
escolar, la caça, l’auxili als veïns sol·licitats, l’aprofitament comercial (forestal o d’un altre tipus) etc.

En el supòsit que l’aprofitament del bé comunal es realitzi adjudicant-lo públicament i mitjançant preu, el seu producte
ha de destinar-se a serveis en utilitat dels qui tinguin dret a l’aprofitament. Tanmateix la Corporació pot detreure un
5% de l’import de l’adjudicació (art. 82 RPELC).

Davant d’aquestes diferents possibilitats d’aprofitament dels bens comunals és el Ple de l’Ajuntament, qui, de
conformitat amb el que preveu l’article 78 RPELC i resta de normes aplicables, té la competència per decidir i regular
l’aprofitament dels bens comunals.

L’acord del Ple haurà d’adoptar-se amb quòrum de majoria absoluta en els supòsits de cessió per qualsevol títol de
l’aprofitament o quan s’estableixi l’obligatorietat que els veïns hagin d’abonar una quota anual per l’aprofitament dels
lots que se’ls adjudiqui (arts. 47.2 i) i 83 del RPELC).

3.3 ELS BÉNS PATRIMONIALS

10

a) Característiques i ús dels béns patrimonials

Pàgina

10
1.
www.aulamagna.es
 Repassos · Graduat Escolar · Accés a la universitat· Idiomes
Oposicions · Mossos d’esquadra · Cursos Subvencionats
Vigilants de seguretat · Controladors d’accés a discoteques
Informàtica · Formació per a Empreses · Cicles formatius
Els béns patrimonials es defineixen per exclusió, ja que tenen aquesta naturalesa aquells que pertanyen als Ens Locals
i no estan destinats directament a l’ús públic o a l’aprofitament pel comú de veïns, ni vinculats a la prestació de cap
servei públic (arts. 203 TRLMRLC i 8 RPELC).

La nota fonamental d’aquests tipus de béns és que estan en el comerç jurídic i, per tant, s’han d’administrar seguint els
criteris de màxima rendibilitat (arts. 8 i 72 RPELC), aplicant-se en tot allò no regulat expressament, per les normes de
Dret Privat.

Tanmateix hi ha normes de Dret Privat, com ara l’art. 6 e) de la LAR que exclou del seu àmbit d’aplicació els béns
patrimonials.

A més hi ha alguns tipus de béns patrimonials que estan subjectes a una regulació especials.

Així les forests catalogades com d’utilitat pública participen de la inalienabilitat i inembargabilitat dels béns de domini
públic (arts. 208.2 del TRLMRLC i 7 del RPELC).

D’una altra banda, els béns patrimonials adquirits com a conseqüència de cessions urbanístiques i que s’han
d’adscriure al patrimoni municipal del sòl, han de respectar i acomplir les condicions d’aquesta afectació i s’han de
destinar precisament a les finalitats que la normativa general i el planejament urbanístic en concret, els assignen ( arts.
156 i s.s. de la LUC i 14 a 16 i 39 del RPELC). Aquesta afectació també es produeix quan els béns cedits han de ser
qualificats com de domini públic.

També l’adquisició de béns patrimonials a títol lucratiu (per donació o heretament) quan estigui sotmesa a unes
determinades condicions, implicarà que destinació que es doni a aquests béns haurà de respectar aquests
condicionaments (art. 31 del RPELC).

L’ús i aprofitament de la resta de béns patrimonials el poden efectuar els Ens Locals, directament o mitjançant altres
persones físiques o jurídiques.

L’arrendament o qualsevol altra forma de cessió de l’ús dels béns patrimonials s’ha de fer mitjançant subhasta pública,
és a dir que l’Ens Local haurà d’adjudicar el contracte a qui faci la millor oferta econòmica exclusivament, o
excepcionalment i prèvia justificació a l’expedient per concurs, on a més del preu es podran tenir en compte altres
criteris per a l’adjudicació del contracte. Aquests procediments tan taxats tenen la seva raó de ser en que la destinació
principal dels béns patrimonials, segons la seva legislació, és la de produir rendes.

Tanmateix la legislació local, quan l’obtenció de rendes no sigui la seva finalitat principal, permet als Ens Locals tenir
en compte motivacions de tipus social, cultural o d’altres que facin prevaler una rendibilitat social per damunt de
l’econòmica (arts 219 de la LMRLC i 72. del RPELC).

I també l’art. 75 del RPELC permet la cessió a precari (és a dir, sense cap contraprestació) de l’ús de bens patrimonials
a altres administracions o entitats públiques o a entitats privades sense ànim de lucre que els hagin de destinar a fins
d’utilitat pública o interès social. En aquests supòsits l’adjudicació es pot fer per concurs o directament, prèvia
informació pública de 15 dies en aquest darrer cas.

La competència per a la contractació dels arrendaments o cessions a precari de l’ús de bens patrimonials de tot tipus
correspon a l’alcalde de l’Ajuntament, sempre que estigui prevista al pressupost, el seu import sigui inferior al 10%
11

dels recursos ordinaris i la seva durada sigui inferior als 4 anys (art. 21.1.ñ) LRBRL).
Pàgina

11
1.
www.aulamagna.es
 Repassos · Graduat Escolar · Accés a la universitat· Idiomes
Oposicions · Mossos d’esquadra · Cursos Subvencionats
Vigilants de seguretat · Controladors d’accés a discoteques
Informàtica · Formació per a Empreses · Cicles formatius
L’alcalde pot delegar les seves competències al Ple o la Junta de Govern Local, tal com preveu l’art. 21.3 de la
LRBRL.

Són competència del Ple de l’Ajuntament la resta de casos (art. 22.2. n) LRBRL).

Per a la tramitació de l’expedient d’arrendament caldrà acomplir la normativa de contractació aplicable als ens locals
(principalment els arts. 73, 74, 82 i concordants del TRLCAP).

b) L’alienació i cessió gratuïta dels béns patrimonials

Els béns de domini públic, els comunals i les forests d’utilitat pública són inalienables, per tant no es poden vendre ni
cedir la seva propietat per cap títol.

Per això sempre que parlem d’alienació o cessió gratuïta d’un bé d’un Ens Local o la constitució d’un dret real ens
estem referint a un bé patrimonial. Ja sigui perquè de d’un primer moment ja reunia els requisits objectius per ser-ho o
perquè l’Ens Local, entenent que és convenient la seva alienació o cessió ha procedit a la seva desafectació, seguint el
procediment especial esmentat a l’apartat 2.4.2.1 anterior.

b1) Alienació
Atès que, en general i com s’ha esmentat abans la finalitat principal dels béns patrimonials és la de produir rendes, la
legislació de règim local (els arts. 209 del TRLMRLC i 40 del RPELC) estableix que el procediment habitual
d’alienació de béns és la subhasta o la permuta.

Si l’informe és desfavorable l’acord d’alienació o gravamen haurà d’adoptar-se amb quòrum de les dues terceres parts
del nombre de fet i en tot cas de la majoria absoluta dels membres de la corporació.

A més per a l’alienació de terrenys edificables provinents de cessions s’ha d’acomplir el que preveuen els arts. 153,
156 a 161 i 163 de la LUC que regulen la constitució del patrimoni públic de sòl i habitatge, límits a la seva destinació,
cessió i alienació dels terrenys, i els arts. 276 i 280.1 del TRLS92, que estableixen que la finalitat d’aquest Patrimoni
és regular el mercat de terrenys, obtenir reserves de sòl i facilitar l’execució del planejament i que s’haurà de destinar a
la construcció d’habitatges de protecció pública o altres usos d’interès socials, d’acord amb el planejament.

La competència per a l’alienació de patrimoni correspon a l’alcalde de l’Ajuntament per a tots els bens mobles, llevat
dels declarats de valor històric artístic l’alienació dels quals no estigui prevista al pressupost.

També és competent l’alcalde per a l’alienació dels bens immobles, sempre que estiguin previstos al pressupost i el
seu import sigui inferior al 10% dels recursos ordinaris (art. 21.1.p) LRBRL i 41 RPELC).

L’alcalde pot delegar les seves competències al Ple o la Comissió de Govern, tal com preveu l’art. 21.3 de la LRBRL.

Són competència del Ple de l’Ajuntament la resta d’alienacions (art. 22.2. o).

A més si l’alienació de béns excedeix del 20% dels recursos ordinaris pressupostats, caldrà que l’acord s’adopti amb
quòrum de majoria absoluta (art. 41 RPELC, en relació amb l’art. 47.2.j LRBRL).
En el supòsit que el valor de l’alienació sigui superior al 25% dels recursos ordinaris del pressupost consolidat de
l’Ajuntament caldrà sol·licitar l’informe previ del Departament de Governació. L’informe s’entendrà favorable si no
12

s’ha emès pel termini màxim de 30 dies.

Pàgina

12
1.
www.aulamagna.es
 Repassos · Graduat Escolar · Accés a la universitat· Idiomes
Oposicions · Mossos d’esquadra · Cursos Subvencionats
Vigilants de seguretat · Controladors d’accés a discoteques
Informàtica · Formació per a Empreses · Cicles formatius
Si l’informe és desfavorable l’acord d’alienació o gravamen haurà d’adoptar-se amb quòrum de les dues terceres parts
del nombre de fet i en tot cas de la majoria absoluta dels membres de la corporació.

En el cas que el valor de l’alienació sigui inferior al 25% caldrà donar compte de l’expedient tramitat al Departament
de Governació, abans de la seva resolució.

El procediment general per a l’alienació dels béns és el de subhasta pública, sent d’aplicació tota la normativa
aplicable a la contractació dels ens locals (art. 42. RPELC).

Això no obstant, no serà necessària la utilització d’aquest procediment en els següents casos:

 Alienació de bens mobles o supòsits excepcionals per raó de la peculiaritat del bé objecte d’alienació i les
limitacions del mercat immobiliari. Prèviament a l’alienació caldrà obtenir l’informe previ del Departament de
Governació, (art. 43 RPELC en la redacció donada pel Decret 144/94 de 14 de juny d’adequació a la Llei
30/92, 190 i 193 Llei 8/87). el qual haurà d’emetre’s pel termini de 30 dies, transcorregut el qual sense que
hagi estat emès podran seguir-se les actuacions.
 Permuta de bens patrimonials presents i futurs (arts 210 del TRLMRLC i 47 i 48 RPELC).
 Alienacions en supòsits d’urgència extrema.
 Alienacions de parcel·les sobreres (arts. 12 i 44 RPELC). En aquest supòsit l’alienació s’efectua mitjançant
alienació directa al propietari o propietaris colindants, previ requeriment personal i en el supòsit que n’hi hagi
més d’un de la manera que s’ajustin al criteri més racional d’ordenació del sòl. Si algun propietari es nega a
adquirir la parcel·la que li correspon l’Ajuntament pot, subsidiàriament, expropiar el seu terreny per
regularitzar o normalitzar la configuració de les finques per tal d’executar el planejament urbanístic.
 Alienació de terrenys afectes al patrimoni municipal de sòl i habitatge (arts. 158 a 161 i 163 LUC). En aquest
supòsit l’alienació requereix un concurs públic excepte en els casos d’alienació directa regulats en l’article
161, quan l’alienació es produeix a favor de l’entitat urbanística especial de l’administració territorial titular, si
es destinen a entitats de caràcter benèfic i social o a promotors públics per a construir habitatges protegits, si
es destina a persones amb nivells d’ingressos baixos, o si la licitació pública queda deserta o bé fallida per l’
incompliment de les obligacions dels adjudicataris en el termini d’un any sempre que els adquirents
assumeixin les mateixes obligacions,

Per a la tramitació de l’expedient d’alienació caldrà acomplir la normativa de contractació aplicable als ens locals, que
és la regulada al TRLCAP.

El producte de l’alienació no podrà destinar-se a finançar despeses corrents, llevat que es tracti de parcel·les sobreres
de vies públiques no edificables o de bens no utilitzables en serveis locals (art. 40.2 RPELC).

b2) Cessió gratuïta

Malgrat que la finalitat principal dels béns patrimonials, segons la seva legislació és la de produir rendes a ningú se li
escapa que els Ens Locals tenen moltes competències, per a l’exercici de les quals en múltiples oportunitats precisa de
la col·laboració d’altres Administracions Públiques i d’Entitats sense ànim de lucre.

Per aquesta raó, a banda del procediment habitual d’alienar patrimoni per a l’obtenció de recursos, els arts. 211 i ss.
del TRLMRLC i 49 del RPELC permeten la cessió gratuïta de la propietat o la constitució de drets reals de forma
gratuïta sobre béns dels Ens Locals, sempre que el destinatari d’aquesta cessió sigui o una altra Administració o Entitat
13

Pública o una Entitat sense ànim de lucre que els hagi de destinar a fins d’utilitat pública o interès social que
Pàgina

complementin els dels Ens Locals, extrem aquest que ha de quedar degudament acreditat a l’expedient.

13
1.
www.aulamagna.es
 Repassos · Graduat Escolar · Accés a la universitat· Idiomes
Oposicions · Mossos d’esquadra · Cursos Subvencionats
Vigilants de seguretat · Controladors d’accés a discoteques
Informàtica · Formació per a Empreses · Cicles formatius
Correspon al Ple l’adopció de l’acord corresponent, amb quòrum de majoria absoluta i prèviament cal l’obertura d’un
termini d’informació pública per un termini d’ almenys 30 dies. No és necessari l’informe previ del Departament de
Governació. Tanmateix, prèviament a l’aprovació definitiva de la cessió se li donarà compte de l’expedient tramitat.

14
Pàgina

14
1.
www.aulamagna.es