Martina Ticó

Laura Casanoves

ÍNDEX

1.- Introducció 2
2.- Biografia de l’autora. 3
3.- Context històric. 4
4.- Context filosòfic. 6
4.a.- Corrents filosòfics inspiradors. 6
4.b.- Deixebles de l’autora. 7
5.- Obra destacada de l’autora. 10
6.- Continguts conceptuals de la seva teoria. 11
7.- Anàlisi i encaix de la seva teoria dins el context que li ha tocat viure. 13
8.- Conclusions. 15
9.- Webgrafia. 15

1
Martina Ticó
Laura Casanoves

1.- Introducció

En aquest treball parlarem de la dona filòsofa, en concret Christine de Pizan, ja que

la dona en la filosofia no és tan destacada com els homes, pràcticament es deixa de
banda. Es per això que el nostre professor ens va demanar fer un treball sobre una
dona filosofa, ja que no se’ns n'ensenya cap i d’aquesta manera poder conèixer
altres punts de vista d'altres filosofes.

Christine de Pizan va ser una escriptora molt important per a la història, ja que es
considera una de les dones més brillants de l'edat mitjana, etapa on el paper de la
dona no se li donava importància en aquest àmbit, i es va convertir en la primera
escriptora professional de la història. A més a més de destacar per ser la
considerada primera dona filòsofa, ella destaca per també ser la primera persona a
parlar de feminisme i el paper que havia de tenir la dona en la societat, ja que es
trobaven en una societat on la dona encara no tenia pràcticament cap funció, però
ella ja estava disposada a fer veure que no era així.

Ella es va viure en un entorn bastant privilegiat, ja que va poder educar-se i

omplir-se de coneixements des de ben propera edat i això la va permetre acabant
redactant obres com: el llibre de la ciutat de les dones. En ell l’autora davant de la
misogínia que hi havia en aquella època, sobretot en la literatura. La seva lluita
feminista a través del debat i les seves obres durarà fins a la Revolució Francesa.
D’aquesta manera veiem que va ser una dona molt important per a la història i es
pel seu paper tan important que vam decidir fer el treball sobre ella.

2
Martina Ticó
Laura Casanoves

2.- Biografia de l’autora.

Christine de Pizan va néixer a Venècia l'any 1364. El seu pare era Tomàs de Pizan
que era un gran intel·lectual físic, astròleg de la cort i canceller de la república. A
conseqüència de la seva saviesa va ser cridat a la Cort de Carles V de Valois, rei de
França, per exercir funcions de metge, físic, alquimista, astròleg…

El pare de Christine, la va recolzar en què seguis una vida amb aprenentatge, però
sa mare volia que se centrés en feines de la llar. Finalment, va tenir a la seva
disposició tutors privats, a més a més va tenir a la seva disposició els llibres de
l’arxiu real de Carles V, així acabant parlant l’Itàlia com a llengua materna, llatí i
francès, amb el que va escriure les seves obres.

L'any 1380 amb 15 anys es va casar amb el secretari de la cort reial anomenat
Étienne du Castel, on van viure en un ambient ple d’amor i felicitat.

L'any 1390 el seu pare va morir, i fa

afectar a Christine, i sobtadament el
seu marit també va morir a causa de la
pesta negra que hi havia en aquells
temps. Va quedar vídua amb 25 anys i
no amb gaires recursos, ja que el rei
els havia reduït, a més a més va perdre
la majoria del seu patrimoni a un
desconegut. Va haver de cuidar de la
seva mare i de els seus tres fills com va
poder. Es va fer càrrec d’un taller
d’escriptura i quan podia escrivia
sonets, poemes…

Christine va anar escrivint obres que avui en dia reconeixem, enfcades a la vida de
les viudes i també centrades en el feminismes, i finalment va morir el 1430 a Poissy
a França.

3
Martina Ticó
Laura Casanoves

3.- Context històric.

Christine de Pizan se situa en l'edat mitjana, concretament en l'últim segle

d’aquesta, el segle XlV. Europa en general en aquesta etapa es troba en una crisi
econòmica, demogràfica i social, ja que als inicis d’aquest segle van entrar en una
“petita edat de gel”, on va haver-hi temperatures molt baixes el fet que va fer que es
perdessin molts cultius, va deixar molta
gent amb fam que va concloure en un
brot de pesta negra que va matar a la
meitat de la població europea. Aquest rot
va ser un dels més devastadors de la
història donat l'alt nombre de mortalitats
que va causar.

En general va causar un gran canvi en l’estructura de les zones rurals, el feudalisme

es va acabar i cada vegada se centralitzaven més els poders. En general en aquest
últim tram de l’edat mitjana és com una preparació pels canvis que es viuran
posteriorment on hi haurà nous corrents de pensaments.

L'últim rei de la dinastia dels Capetos, França, va portar a un conflicte que va afectar
a tota Europa per veure qui seria el successor, i de primeres van posar a Felip Vl de
Valois que era el cusi germà del rei mort, però va haver-hi altres pretendents que
volien el tron, com per exemple Eduard lll, rei d’Anglaterra. Això va portar al fet que
hi hagués molts conflictes bèl·lics que van dur a la guerra dels 100 anys. Van ser
enfrontaments entre el regne de França i el regna d’Anglaterra que van durar
exactament del 1337 fins al 1453. Durant aquests anys van estar ple de campanyes
militars entre els dos regnes, però també períodes de pau, després d’acords entre
ells. Després de llargs confrontaments aquesta guerra la va acabar guanyant
França.

Els inicis del segle XV van suposar ja una etapa on s’acabava l’edat mitjana i
començava l’Edat moderna, així sent una etapa de canvis i de modernització per al

4
Martina Ticó
Laura Casanoves

conjunt de tot Europa. Quan Constantinoble, la

capital de l'imperi bizantí, va caure sota les mans
dels turcs va suposar el final de l’edat mitjana i
l’inici de l’edat moderna. Això va suposar que les
rutes comercials canviessin i va començar un
període de descobriments. Els portuguesos i
espanyols van dur a terme grans expedicions cap
a l’Índia i com a conseqüència van descobrir
Amèrica.

A més a més, la caiguda de Constantinoble va suposar que els escrits i els

coneixements de Grècia se'n van transportar a Itàlia i va ser el motor del
Renaixement.
A conseqüència va sorgir l'humanisme i arrel el corrent Renaixentista, que es basa a
fer l’home el centre de l’activitat social, cultural, política.. Garcies a aquest corrent va
haver-hi un ressorgiment de la literatura i l’art. Aquest nou corrent estava inspirat en
el teocentrisme, però no exactament, posava l’home com a centre de tota activitat, i
no a Déu com s’havia fet fins aleshores. A més a més, la raó va passar a ser l’única
font vàlida per a coneixement, i s'aconseguia a partir de l’experimentació. A partir
d’aquí sorgeixen filòsofs que les seves ideologies perduraran al llarg de la història,
com Nicolau Maquiavel, d’entre altres.

Els temes més comuns en aquesta època varen ser amor i a natura, Christine a part
d’aquests temes també es va endinsar en el feminisme, tema el qual va ser
innovador per a l’època, i que marca pràcticament tota la seva obra.

5
Martina Ticó
Laura Casanoves

4.- Context filosòfic.

4.a.- Corrents filosòfics inspiradors.

Christine de Pizan va ser una escriptora i filòsofa medieval del segle XIV i XV que va
viure a França i Itàlia. A les seves obres, Christine de Pizan va mostrar una gran
influència dels corrents filosòfics del seu temps, es va veure influenciada per
corrents filosòfics com l'humanisme i l'aristotelisme, que emfatitzaven la importància
de l'ésser humà i de la seva formació, així com la justícia i la virtut com a fonaments
per a la igualtat de gènere. Les seves obres són una mostra del compromís amb
aquestes idees i la lluita per la defensa dels drets de les dones.

L'humanisme va ser un corrent filosòfic i

cultural que es va desenvolupar al
Renaixement i que es va centrar en la
importància de l'ésser humà i de la seva
cultura. Christine de Pizan va ser una
defensora de l'humanisme i les seves obres
reflecteixen una preocupació per l'educació i la
formació de la persona. A la seva obra "El llibre
de les tres virtuts", per exemple, Christine de
Pizan emfatitza la importància de l'educació
per a les dones i sosté que la ignorància és la
causa principal de l'opressió de les dones a la societat.

D'altra banda, Christine de Pizan també es va veure influenciada pel corrent

aristotèlic, que va tenir una gran influència en la filosofia medieval i que es va basar
en el pensament del filòsof grec Aristòtil. A la seva obra "La ciutat de les dames",
Christine de Pizan utilitza conceptes aristotèlics com la justícia i la virtut per
argumentar en favor de la igualtat de gènere. Per a Christine de Pizan, la justícia
exigeix ​que les dones siguin tractades amb igualtat de drets i oportunitats que els
homes.

6
Martina Ticó
Laura Casanoves

4.b.- Deixebles de l’autora.

Es podria dir que mentre que Christine de Pizan tenia nombrosos seguidors i lectors,
no va arribar a tenir deixebles, en el significat tradicional de la paraula. Les seves
“deixebles” eren més aviat dones que compartien el seu punt de vista des de
diferents punts d’Europa. Christine tenia una influència significant sobre aquestes,
sobretot sobre les que defensaven els drets de la dona i advocaven per l'educació
igualitària. Les seves obres van deixar un abans i un després en la seva època,
modelant el moviment humanista just abans de la Renaixença.

Una de les seguidores més famoses de Christine de Pizan va ser Marie de Gournay,
una escriptora francesa del segle XVI. L’obra més destacada de l’autora, Llibre de la
ciutat de les dames, va marcar a Marie durant la seva trajectòria. Ella també
defensava la importància de què les dones es donessin suport entre elles i lluitessin
juntes contra totes les injustícies socials que patien les dones en aquell moment de
la història. La teoria de Gournay, en la qual basa la seva obra més destacada
Igualtat entre homes i dones, discutia sobre que les dones tenen la mateixa
capacitat intel·lectual que els homes i són capaces d’aconseguir els mateixos
objectius, si se’ls hi dona la mateixa educació. Marie de Gournay també va publicar
una biografia de Christine de Pizan.

7
Martina Ticó
Laura Casanoves

Una altra seguidora coneguda de Pizan va ser Laura Cereta, humanista italiana.
Laura disputava en les seves obres sobre la urgència de l'educació femenina i els
drets intel·lectuals de les dones, tal com ja hem mencionat que defensava Christine.
Laura Cereta va escriure força assajos en els quals argumentava que les dones
poden arribar a contribuir el mateix que els homes tant com socialment com
culturalment dins la societat. Finalment, Cereta va ser reconeguda per la seva
poesia, la qual tracta sobre l’amistat, les relacions romàntiques i la importància del
saber.

També podem destacar a Cassandra Fedele com a autora italiana influenciada per
les obres de Pizan. Cassandra era fluent tant com llatí tant com en grec i va coincidir
amb altres grans intel·lectuals de l'època, al participar en la Querella de les dones
en Itàlia. Com totes les dones seguidores de Christine de Pizan, Fedele compartia el
pensament de què les dones tenen la mateixa capacitat que els homes si les
oportunitats que els hi fan venir son les mateixes. La seva lluita es basava en
aconseguir l’educació per a elles (obligatòria i postobligatòria). A part de les seves
obres literàries i filosòfiques, també es coneguda per haver donat diversos discursos
sobre els seus temes recurrents.

8
Martina Ticó
Laura Casanoves

L'última seguidora que destacarem de Pizan serà la italiana Isotta Nogarola, la qual
també es considerada una de les dones més influents de la seva època. Va ser
reconeguda pels seus discursos filosòfics i religiosos, juntament amb la seva
participació en debats.

9
Martina Ticó
Laura Casanoves

5.- Obra destacada de l’autora.

La filòsofa Christine de Pizan té un total de 24 obres escrites, i d’entre elles la més

destacada s’anomena el Llibre de la ciutat de les dames. Aquest llibre ensenya la
reacció de l’autora davant de la misogínia que hi havia en aquella època, sobretot en
la literatura. La seva lluita feminista a través del debat i les seves obres durarà fins a
la Revolució Francesa.

La trama de la obra de Pizan sorgeix en el moment en el qual Christine, una tarda,

comença una lectura recomanada per un conegut seu. La recomanació resulta ser
una crítica indirecta cap a les dones i la seva naturalesa. Després de reflexionar
sobre totes les altres obres misògines que havia llegit durant la seva vida, arriba a la
conclusió que les afirmacions sexistes d’aquests autors masculins defineixen més la
seva existència que la seva pròpia experiència femenina.

Durant el transcurs del llibre, tres figures al·legòriques expliquen la història: l’autora
ha estat escollida per a construir una ciutat habitada solament per dones, amb
l’ajuda d’aquestes tres figures: la Raó, la qual ajuda a Pizan a trencar els murs i
tancar les fortificacions de la ciutat; la Rectitud, qui aixecarà les cases, edificis i els
temples habitats per les dones; i per últim la Justícia, la qual s’ocuparà de la
construcció de les teulades i en la tria de dones que viuran en aquella ciutat.

L’obra està constituïda de tres parts, les dues primeres són les més llargues, on es
planteja el context històric de
la teoria de l’autora. La
tercera, i l'última, presenta la
base cristiana on es
posicionen les dones com a
les màrtirs i les santes que
segueixen a Nostra Senyora.

10
Martina Ticó
Laura Casanoves

6.- Continguts conceptuals de la seva teoria.

La teoría de Christine de Pizan es basa en el feminisme, l'humanisme i en la teoría

de la literatura medieval. Coneguda com a la primera feminista de finals de l’Edat
Mitjana, Pizan explicava idees “revolucionàries” en aquell moment de la història,
definia que el segon pla on vivien les dones no era natural i que elles tenen la
mateixa capacitat d'aprendre i absorbir coneixements que els homes, demanant així
un sistema educatiu equitatiu per a totes elles. Christine de Pizan expressa “Si el
costum fora manar a les nenes a l'escola i ensenyar-los les ciències amb mètode,
com es fa amb els nens, aprendrien i entendrien les dificultats i subtileses de totes
les arts i ciències tan bé com ells”.

A part de totes les seves obres, també es destaca la seva participació en la Querella
de les dones, debat que va consistir en qüestionar la seva dignitat i capacitat
intel·lectual com a dona, i on li feien una forta crítica al poema Roman de la Rose, el
qual descrivia a la dona com a objecte de desig i amb funció de satisfer els instints i
plaer masculí. Christine es va convertir en la principal portaveu d’aquesta denuncia i
aquest fet també marca un abans i un després en la seva teoria filosòfica. Segons
l’autora la misogínia no era un fenomen natural, sinó cultural, que cultivaven els
intel·lectuals de l'època. La seva lluita es basava en treure les dones de les quatre
parets domèstiques i ensenyar-los-hi les aspiracions les quals podien assolir i de les
quals eren completament capaces, tot i que la societat no les eduqui amb aquesta
mentalitat. Christine posava diversos exemples de dones que s’havien posicionat en
llocs de poder i que havien aconseguit coses importants sense educació ni els
privilegis que tenien els homes a diferència de les dones, com Cleopatra, Isabel de
Castella i Joana d’Arc. Amb això deixava clar que les dones tenen un talent natural
per a aprendre i poden aportar moltes coses dins la societat.

Per a justificar els seus arguments, Christine de Pizan tenia bastantes fonts,
sobretot de la literatura medieval, la filosofía clàssica, textos bíblics i també de la
literatura contemporánea. Pizan mitjançant aquestes fonts, qÜestionava les actituds
de les dones en elles, arribant a la conclusió de que les seves actituds provenien de

11
Martina Ticó
Laura Casanoves

uns estereotips socioculturals patriarcals, les quals dubtaven de les habilitats de les
dones.

Christine va arribar a teories radicals perquè sentia que les seves veus estaven sent
constantment blanquejades, criticant que per a que els rols s'eliminessin s’haurien
de revertir i els homes haurien de ser propietats de les seves dones. Reconstruia
l’estructura patriarcal posicionant a les dones en un
lloc superior i així les podia explicar des d’un altre
punt de vista. Ella criticava l’amor cortès, ja que
considerava que denigrava a la dona establint un
cànon específic, creat per referències i visions
masculines.

Pizan va afirmar que l’amor cortès era una manera

de reprimir les dones i mentalitzar-les de que
havien d’estar submises als seus marits. Des de la
seva teoria, l’amor cortès consistia en la
idealització del concepte de l’amor, el qual no
representava com eren les relacions amoroses
reals, educant erroneament a la societat de l'època. La seva opinió al respecte va
ser influenciada per la seva pròpia experiència ja que Christine va ser vídua i va
haver de sostenir la seva família ella sola, al marge de tots els estereotips que tenia
la societat en vers la dona en aquell moment. El llibre comentat abans, El llibre de la
ciutat de les dames, defensa que les dones també tenen dret a l’amor i l’amor no ha
de ser una eina utilitzada per la submissió femenina. Vol abolir la visió romàntica
que tenien els homes sobre l’amor, la qual era tòxica i perjudicava a tots.

Christine de Pizan va ser una defensora de la literatura com a eina per a la reflexió i
la crítica social. Va criticar que la literatura era superficial i que no tenia cap mena de
valor social ni ètic, i que això podia canviar perquè la literatura havia de tenir un
propòsit educatiu i havia de promoure valors com la justícia i la igualtat entre
gèneres.

12
Martina Ticó
Laura Casanoves

7.- Anàlisi i encaix de la seva teoria dins el

context que li ha tocat viure.
Com he mencionat abans, Christine es considerada la primera feminista de la
història, en l’Edat Mitjana medieval. En aquella època les dones estaven
considerades inferiors als homes de manera natural i no tenien accés a l’educació ni
a les mateixes oportunitats que els homes. Aquí és on neix la teoría de Christine de
Pizan, les ganes de demostrar a la societat d’aquella època de que elles es
mereixen igualtat de condicions, i advocar pels seus drets.

La seva teoria va ser considerada com a revolucionaria per els intel·lectuals de la

seva època, ja que ningú més s’atrevia a formular les seves creences, així també
obrint el pas a les seves seguidores, dones que es sentiran inspirades per les seves
obres i estaran influenciades per també unir-se a la lluita en contra de la misogínia i
la societat masclista. En totes les seves obres denuncia la discriminació de gènere
que va experienciar ella mateixa durant la seva vida, tant com a mare soltera, tant
com a escriptora crítica dels escriptors masculins.

Deixant de banda que la seva trajectòria va ser fonamental per a començar el

moviment feminista de la época medieval, la teoría de Christine de Pizan també va
arribar a ser criticada pel feminisme d’aquell moment i inclús pel feminisme actual.
En les seves obres, la figura de la dona apareix molt idealitzada, sense tenir en
compte les desigualtats que segueixen existint entre els dos sexes. Pizan no tenia
en compte una visió més diversa del feminisme en aquella època ja que sol es
fixava en la seva pròpia experiència i entorn com a dona mitjanament de classe
mitjana-alta. Per això la seva teoria sol es centra en una certa classe social, raça i
orientació sexual. Però tant com ella critica que les dones no acostumaven a aspirar
a més perquè no se les educava d’aquella manera, ella tampoc va ser educada de
manera que s’ha d’incloure a totes les minories. Tot i això, els seus llibres va iniciar
una era feminista medieval.

Aquesta idealització es pot observar en el seu llibre, La ciutat de les dames, on ella
mateixa es la protagonista i on crea una ciutat habitada sol per dones, per així viure

13
Martina Ticó
Laura Casanoves

tranquiles i on elles poden desenvolupar les seves capacitats sense ningú que les
limiti.

Les dones en l’Edat Mitjana tenien unes condicions social injustes, però també molt
diferents segons d’on provenen (la seva classe social i context històric).
Generalment el seu paper estava subordinat a la societat, ja que es consideraven
propietat del seu marit o pare si encara no estaven casades. En la majoria de
societats les dones no tenien drets polítics així que no podien participar en la presa
de decisions democràtiques. No solament sofrient la limitació de no poder accedir a
una educació com calia, sinó que tampoc podien tenir propietats legals ni una
professió remunerada. Christine des de la seva posició mitjanament privilegiada va
voler canviar aquestes condicions que patien les dones. En moltes universitats, com
la de Paris, es van discutir i estudiar les obres de Christine de Pizan, fet que va
contruibuir a la difusió de les seves idees a que les dones tenien la capacitat per
estudiar i per a participar a la vida pública.

14
Martina Ticó
Laura Casanoves

8.- Conclusions.

En primer lloc, aquest treball ens ha fet reflexionar sobre com d’important es el
paper de la dona en l’àmbit de la filosofia, i al mateix temps que poc reconeguda
està. Sense les obres d’aquestes filòsofes que no van tenir por d’advocar pels drets
que elles creien que mereixeien, el moviment feminista no hagués sigut el mateix.
Van inspirar a tot un moviment posteriorment a les seves teories. Tant com Christine
de Pizan com totes les intel·lectuals que van després haurien de rebre més
reconeixement i la seva teoria hauria de ser llegida i entesa. Particularment parlant
de Pizan, hem après que ella va contribuir a canviar la percepció que es tenia sobre
les dones i va argumentar que tenien la capacitat per participar activament a la vida
política, social i econòmica de l’Edat Mitjana.

Caldria afegir que és important destacar que aquest treball sobre Christine de Pizan
també ens ha permès comprendre millor el context en el que vivien les dones en
l’Edat Mitjana, on eren sovint subordinades pels homes i tenien poques oportunitats
per a desenvolupar la seva trajectòria personal i professional. A través de les seves
obres, Pizan va contribuir a desafiar aquesta desigualtat de gènere i començar la
lluita feminista.

Per concloure el treball, aprendre sobre Christine de Pizan ens ha ensenyat la

importància de les veus femenines en la història de la filosofia i el pensament, i que
la lluita per la igualtat de gènere ha de continuar. Les seves idees van ser tan sols
un punt de partida per a la lluita feminista dels segles següents fins ara, quan encara
continua. Per això, i per tots els motius que ja hem mencionat, les seves obres i la
seva teoria filosòfica continua sent rellevant avui en dia.

15
Martina Ticó
Laura Casanoves

9.- Webgrafia.
https://historia.nationalgeographic.com.es/a/christine-pizan-feminista-siglo-xv_14729
https://es.wihttps://www.arteguias.com/biografia/christinedepisan.htmkipedia.org/wiki
/Christine_de_Pizan

https://historia.nationalgeographic.com.es/a/christine-pizan-feminista-siglo-xv_14729

https://enciclopediadehistoria.com/siglo-xiv/

https://es.wikipedia.org/wiki/Siglo_XV

https://grupenciclopedia.cat/blog/temas-del-renacimiento/

https://www.arteguias.com/biografia/christinedepisan.htm

https://www.deia.eus/cultura/2023/03/05/christine-pizan-feminista-medieval-6528207
.html

https://www.upf.edu/web/veusdelaigualtat/cristina-de-pizan

https://es.wikipedia.org/wiki/La_ciudad_de_las_damas

https://www.xlsemanal.com/conocer/historia/20170903/no-solo-hilar-rezar-las-femini
stas-la-edad-media.html
https://www.muyinteresante.es/historia/31212.html

16