Laboratoride Química Inorgànica

Cognoms: Delgado Marfil Nom: Anna

Grup: 2P Data: 20/3/2023

Formació d’intermedis de reacció mitjançant ajustos

estequiomètrics; detecció per espectroscòpia UV-Vis.

1. Introducció

L’existència de compostos interhalogenats es molt coneguda i s’associa a

compostos en els que cada halogen te un estat d’oxidació diferents. Un
halogen pot presentar-se en més d’un estat d’oxidació en aquestes
especies, per exemple el I3 − . Per tant, es molt important un estudi de
l’estequiometria y el medi de reacció necessari per a la formació dels
diferents compostos.

En aquest experiment, es prepara una sèrie de compostos interhalogenats

de iode/clor amb diferents estats d’oxidació. Els càlculs estequiomètrics
de les reaccions entre I(IV) (en forma de IO3 − ) i I − en un medi fortament
àcid en presencia d’altes concentracions de clorurs permeten l’aïllament
d’una varietat d’intermedis de reacció. L’estudi dels potencials de redox
indica que la reacció entre el iodat i el iode ha de produir I(I). Només quan
el medi es prou àcid, i quan hi ha suficients clorurs en el medi, aquesta
espècie s’estabilitza com ICl2 -.

2. Objectius
En aquesta practica volem observar els diferents estats d’oxidació del iode
amb les reaccions d’oxidació i reducció que es produeixen i trobar les
especies intermèdies que es formen depenent el medi. També volem fer
un estudi amb els espectres de UV-Vis de les soluciones preparades.
 3. Procediment experimental

Seguretat:

-HCl: Corrosiu e irritant. Provoca cremades greus a la pell i lesions oculars

greus. Portar guants i ulleres de seguretat. Treballar a la vitrina.
-Iode: Nociu e irritant.
-Iodat de potassi (KI):) Inflamable i pot provocar danys.

Preparació solucions:

Per dur a terme aquest experiment, es preparen 4 solucions: A, B, C i D .

(Prèviament s’hauran de preparar solucions de KIO3 0,025M i KI 0,1M).
Cada una de les 4 solucions conté volums idèntics de HCl i KI (0,1M) ,
mentre que el volum de H2 O i KIO3 varia; A sent la solució amb menys
volum de KIO3 i D la que més.

A B C D
KIO3 0,025M 1𝑐𝑚3 4𝑐𝑚3 7𝑐𝑚3 10𝑐𝑚3
KI 0,01M 5𝑐𝑚3 5𝑐𝑚3 5𝑐𝑚3 5𝑐𝑚3
HCl conc. 10𝑐𝑚3 10𝑐𝑚3 10𝑐𝑚3 10𝑐𝑚3
H2 O 7𝑐𝑚3 4𝑐𝑚3 1𝑐𝑚3 -

En questes solucions tenim diferents estats d’oxidació del iode; l’estat

d’oxidació del iode en forma de iodat es de +5 mentre que en el iodur te
estat d’oxidació -1.
En totes les solucions tenim una elevada concentració de HCl concentrat,
el que proporciona un medi prou àcid i un excés de Cl− necessari per dur a
terme les reaccions. A la taula també observem una concentració de KI 4
vegades més gran que la de KIO3 , per tant tindrem un excés de I − .
El IO3 − serà l’agent oxidant.
 4. Caracterització

Per poder entendre la caracterització amb espectrometria UV-Vis de les

nostres solucions (A, B, C i D), hem de conèixer les reaccions químiques
que tenen lloc:

En primer lloc la reacció entre KIO3 i KI (l’anomenarem reacció 1):

1
( I− → I + e-) x 5 E = 0,536 V REACCIÓ OXIDACIÓ
2 2
1
IO3 − + 6H + 5e- → I2 + 3H2 O E = 1,195 V
+
REACCIÓ REDUCCIÓ
2
___________________________________________________________
5I − + IO3 − + 6H + → 3I2 + 3H2 O

Aquesta es una reacció redox on el iodur amb nombre d’oxidació -1

s’oxida a I2 , mentre el IO3 − es redueix a I2 . En aquesta reacció sens forma
el nostre intermedi I2 .

En segon lloc tenim la reacció 2, entre I2 i el IO3 − :

1
( I2 + 2𝐶𝑙 − → ICl2 − + e-) x 4 REACCIÓ OXIDACIÓ
2
IO3 − + 2𝐶𝑙 − + 6H + + 4e- → ICl2 − + 3H2 O REACCIÓ REDUCCIÓ
2I2 + IO3 − + 6HCl + 4𝐶𝑙 − → 5ICl2 − + 3H2 O

En aquesta reacció observem que el I2 s’oxida a ICl2 − ( iode amb estat

d’oxidació +1), mentre que el IO3 − es redueix a ICl2 − . Per que aquesta
reacció tingui lloc es necessita un medi àcid amb ions clorur.

La tercera reacció es:

I − + I2 → I3 −

Aquesta reacció es una reacció àcid-base entre el iodur (àcid de Lewis) i el

iode molecular (base) per formar el ió triiodur, una molècula
termodinàmicament estable.
Per a l’estudi d’aquestes reaccions mesurem l’espectre UV-Vis de les 4
solucions, que abans de mesurar-les s’han diluït 10 vegades en HCl
concentrat (1:1), i es va utilitzar l’instrument Shimadzu UV 160A.

Absorvancia en funció de la longitud d'ona

2
1,8
1,6
1,4
Absorvancia

1,2 A
1
0,8 B
0,6 C
0,4
D
0,2
0
300 350 400 450 500 550
Longitud Ona

Il·lustració 1: Espectre d’absorbància UV-Vis de les solucions (A-D)

Al espectre es poden veure diferents pics d’absorbància depenent del

producte que tenim.
Sabem que els valors de λ máxima dels ions que volem estudiar son:

I2 ICl2 − (I + ) I3 −
λ máxima 438,6 342,5 352,1

Si observem a longituds d’ona de 438,6 nm ( λ máxima del I2 ) es veu que

la solució B es la que presenta una concentració més elevada, això indica
que la reacció 1, on es forma el I2 , té lloc però, encara no hi ha suficient
IO3 − com per a que es produeixi la reacció 2. En el cas de les solucions C i
D passa el contrari; hi ha suficient IO3 − com per a que la reacció 2 tingui
lloc i per tant la concentració de I2 anirà disminuint a mesura que es
forma per oxidar-se a ICl2 − , d’aquí ve la poca intensitat d’absorció dels
pics. En el cas de la solució A també veiem un pic petit ja que es forma poc
I2 per la poca quantitat de IO3 − que tenim o també, un raonament del pic
poc intensa en A pot ser per la reacció 3, ja que el poc I2 que es forma
reacciona amb l’excés de I − per formar el I3 − , això també es pot justificar
per la alta intensitat a 352,1 nm (λ máxima del I3 − ) de la solució A.

A la segona reacció com s’ha vist es forma el ICl2 − , iode amb estat
d’oxidació +1 i λ máxima a 342,5 nm. Si ens fixem en la gráfica, la solución
A presenta un pic alt en aquella zona, això indica que la reacción 2 te lloc
per la reacción del I2 i IO3 − , però això es una mica contradictori ja que
hem dit que a la solució A la concentració de I2 es baixa, a més hi ha molt
poc IO3 − al medi, per tant assumirem doncs que el pic de la solució A es
deu a la presencia de I3 − i no de ICl2 − però que, com que tenen longituds
d’ona màximes semblants costa diferenciar-ho, tot i així, podem veure que
el pic de la solució A en aquella zona surt a λ més grans que les altres
solucions, i podem deduir que es deu al pic de 352,1 nm (I3 − ) i no de
342,5 nm (ICl2 − ). Per a les solucions D i C cal esperar un pic alt perquè
com s’ha mencionat la quantitat de IO3 − i I2 augmenta i es forma
ICl2 − (reacció 2). S’observa un pic en la solució D on tenim mes quantitat
de IO3 − però, el pic a la C es molt poc apreciable (en aquest cas no em
pogut raonar el pic poc intens a C).
A la solució B, es esperable trobar un pic poc intens ja que com s’ha
comentat, la reacció 2 encara no té lloc per la poca presencia de IO3 − al
medi.

Obtenim unes bandes dels espectre força intenses a totes les solucions,
degut a que estan permeses per spin i per Laporte

5. Conclusions

Aquesta practica ha sigut una mica difícil alhora d’entendre el que passava
a les diferents solucions, malauradament no s’ha aconseguit un espectre
tan bo com s’esperava però, sí ha sigut un espectre amb el que s’ha pogut
justificar les diferents reaccions que tenen lloc a cada solució preparada.
S’ha pogut comprovar que el medi te un paper molt important en
aquestes reaccions, com el medi àcid amb presencia de clorur, ja que
sense aquest les reaccions no tindrien lloc, i a més a més hem vist que es
possible aïllar intermedis i especies com el iode amb diferents estats
d’oxidació.
Hem vist que aquestes reaccions son fàcils alhora de caracteritzar-les per
UV-Vis ja que els productes observats absorbeixen a les longituds d’ona
visibles i els pics estan prou separats per determinar els diferents
productes e intermedi que es formen .

6. Bibliografia
-Guió practiques (campus virtual)
-Presentació companyes de classe Ana Jimenez i Marta Rigau.