QTDR

TREBALL DE RECERCA
QUADERN D'ORIENTACIONS
Batxillerat
Nom:
Curs:
Tutor/a:
ÍNDEX
1. Què és el treball de recerca?.............................................................................................................. 3
2. Planificació del treball ...................................................................................................................... 5
3. L’organització externa del treball........................................................................................................ 6
4. Format del treball............................................................................................................................... 10
5. Consells sobre l’organització del treball ............................................................................................ 10
6. La síntesi del treball de recerca ......................................................................................................... 12
7. L’entrevista............................................ ............................................................................................. 14
8. El material gràfic...................... .......................................................................................................... 17
9. L’enquesta. ......................................................................................................................................... 19
10. El projecte artístic .............................................................................................................................. 24
11. El projecte tecnològic ......................................................................................................................... 25
12. El treball pràctic al laboratori de Ciències........................................................................................... 28
13. Com citar les fonts consultades.......................................................................................................... 29
14. La citació de fonts dins el treball ........................................................................................................ 33
15. L’exposició oral ................................................................................................................................... 35
16 El pòster................................ ............................................................................................................. 37
17. Pauta d’avaluació del treball de recerca............................................................................................. 42
18. Bibliografia ......................................................................................................................................... 44
Versió 2.0
Aquest document pot quedar
Elaborat Biblioserra
obsolet una vegada imprès
Coord BAT
Data 14/3/2023
Arxiu QTDR.docx
QUÈ ÉS EL TREBALL DE RECERCA?
El treball de recerca és un treball d’investigació que començaràs a primer i entregaràs a segon de batxillerat.
És un treball que hauràs de fer amb cura i esforç però, sobretot, amb molta il·lusió a partir de la cerca de
fonts documentals.
És ben important que tinguis en compte que la cerca de fonts documentals no significa que puguis copiar
les fonts i enganxar-les directament al teu treball.
QUANT DURA?
El treball de recerca té una durada teòrica d’unes 70 hores. Algunes d’aquestes hores les faràs amb
l'assessorament d’un tutor/a, que anirà fent el seguiment dels teus progressos i t’orientarà quan ho
necessitis.
COM ES PRESENTA?
El treball es presenta per escrit (original i còpia) a les acaballes del primer trimestre de 2n de Batxillerat.
També es presenta oralment (10 minuts), davant del tutor/a i del corrector/a.
QUINA PART DE LA NOTA REPRESENTA?
Representa un 10% de la qualificació final de batxillerat.
QUÈ S’AVALUA?
S’avalua el seguiment durant la realització del treball (20%) i és imprescindible obtenir una valoració
positiva del seguiment per poder fer l’exposició oral en la convocatòria ordinària. El text escrit (60%) i
l’exposició oral (20%).
Si el treball no s’aprova, es pot recuperar sempre i quan s’hagi presentat el document escrit en la
convocatòria ordinària. Per recuperar el tutor donarà setmanalment unes tasques de millora que s’hauran
de presentar puntualment per part de l’alumne. Per tal de superar el Batxillerat és imprescindible que
l’aprovis ja que, en cas de no superar-lo, té el mateix tractament que una assignatura suspesa.
COMPROVA QUE...
El tema defineixi l’abast dels continguts (precís) i cal que sigui rellevant des d’un punt de vista teòric i
pràctic. Ha de ser una aportació nova al coneixement.
Cal que sigui original: no ha d’haver estat fet abans.
Cal que sigui factible d’acord amb els recursos dels quals disposes, entre ells el temps i la teva capacitat de
tirar-lo endavant.
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023
Arxiu QTDR.docx Pàgina 3 de 44
LA FIGURA DEL TUTOR/A
Se t'assignarà un tutor/a, que serà la persona que et farà el seguiment, i t'assessorarà sobre les fonts
d’informació i l’estructura del treball. Les sessions de tutoria comencen al tercer trimestre de primer de
batxillerat i continuen durant tot el primer trimestre de segon. Es fan a l’hora de tutoria, un cop per
setmana.
LES FASES DEL TREBALL

El treball de recerca consta de dues fases: la fase preparatòria en la qual es tria el tema i es realitza una
primera planificació de la recerca a primer de batxillerat i la fase d’execució, on faràs la cerca i processament
de la informació, la redacció, presentació i exposició oral, a segon de batxillerat. Aquesta segona fase està
subjecta al seguiment setmanal, de manera que cada setmana hauràs de presentar la feina que t’encomani
el teu tutor/a, entre d’altres coses.
EL SEGUIMENT
Durant la fase d’execució el teu tutor/a realitzarà el seguiment del treball. Us reunireu setmanalment i
hauràs de presentar la feina que hagis fet. Tingues present que el seguiment no només implica acudir a les
reunions programades pel teu tutor o tutora; cal que aportis evidències de la feina realitzada per tal que
l’avaluació del mateix sigui favorable. Els tutors disposen d’una fitxa de seguiment on anoten els acords als
quals arribeu i el progrés del teu treball. És important que mostris una actitud positiva i que portis la
iniciativa del teu treball per tal que el tutor et pugui orientar de forma efectiva.
CONSELLS SOBRE LA TRIA DEL TEMA

Pots triar una proposta de departament o bé fer una proposta que se sotmetrà a l'avaluació de l’Equip
Docent. En cas que triïs una proposta personal, és convenient que busquis un tema que estigui relacionat
amb els teus interessos i del qual en tinguis alguns coneixements previs.
- És recomanable que escullis un àmbit de recerca relacionat amb la modalitat de batxillerat que estàs
cursant.
- El tema pot estar vinculat a una matèria o ser interdisciplinari.
- Cal que triïs un tema abastable i adequat a les teves possibilitats.
- És necessari que tinguis previstos els materials o recursos necessaris per desenvolupar el teu treball.
- L’actitud és clau per tenir èxit en aquest tipus de treballs. Si continues els estudis a la Universitat,
adquiriràs una bona experiència per poder afrontar el TFG (Treball Final de Grau).
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023
PLANIFICACIÓ DEL TREBALL
PLANIFICACIÓ de les sessions de tutoria
Continguts Pràctiques
 Definició
 Durada
Què és el Treball de recerca? Avaluació
 Tutoria
(presentació Moodle) ---------------
 Àmbits de coneixement
 Tria del tema
La tria del tema  Estratègies de tria Pràctica i
(presentació Moodle)
Què cerco i per què?
 Entorns de consulta
 Fiabilitat de les fonts
Les fonts d’informació  Actualització de les fonts Pràctica II
(presentació Moodle)
On puc trobar informació?
La citació de fonts (I)  Estils de citació Pràctica III

 Fonts consultades
Les fonts consultades Com faig la bibliografia?
La citació de fonts (II)  Les citacions textuals ---------------

 Les notes a peu de pàgina
Les citacions dins del text
 Organització i estructura ---------------

Organització externa de les
parts del treball externa del treball
 Numeració de pàgines
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023
TRIA EL TEU ÀMBIT DE RECERCA
El primer pas per a la tria del treball de recerca és donar resposta a les qüestions següents:
1. En quin àmbit o àmbits se centren els teus interessos personals o acadèmics? Escriu-ne dos per ordre
de preferència i justifica la teva tria.
2. Ara convé que vagis tancant el cercle. Per tal de triar l’àmbit definitiu del teu treball, fes una pluja
d’idees de possibles temes relacionats amb els dos àmbits que has triat. Escriure paraules clau i
plantejar-se preguntes és un bon mètode: Què vull investigar? On vull arribar? Fes una llista de
paraules clau o d’interrogants sobre els temes que has pensat i estableix connexions (esquemes,
diagrames...).
3. El tema, el pots formular amb un sintagma o més (Defectes de la visió en infants), una frase (Testimonis
de la Guerra civil que van lluitar al bàndol republicà) o una pregunta (Com es fa una embarcació de
vela?), però això no és suficient. A continuació, has de fer un desplegament de quins aspectes
tractaràs, a manera de guió provisional. Has de tenir una visió estructurada del treball, per iniciar la
fase de cerca d’informació.
Compte! Convé que sàpigues que el tema del treball no és el títol. Al final del treball es pot donar la
circumstància que coincideixin, però també pot ser que se t’acudeixi un títol diferent i més ajustat al
contingut.
L’ORGANITZACIÓ EXTERNA DEL TREBALL

La presentació escrita del treball de recerca ha de seguir una estructura, però hi ha apartats obligatoris i
d’altres que són opcionals:
ESTRUCTURA BÀSICA ESTRUCTURA AMB APARTATS OPCIONALS

Portada Portada
Full en blanc Full en blanc
Síntesi *Dedicatòria
Índex *Agraïments
Introducció (o presentació) Síntesi
Continguts Índex
Conclusions Introducció (o presentació)
Bibliografia Continguts (*portades interiors per separar els diferents apartats)
Conclusions
Bibliografia
*Glossari
*Apèndix
*Annex(os)
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023
ESTRUCTURA AMB APARTATS OPCIONALS
Primera pàgina o coberta
Has de posar el títol centrat a la meitat superior de la coberta, seguit del subtítol, si escau, en lletra més
petita. A la part inferior dreta de la coberta, has de fer constar el teu nom, el del tutor, el curs i el grup, el
centre, la població i la data. Hi pots incloure alguna imatge entre línies o bé com a fons.
Full en blanc
Entre la portada i l’índex posa un full de respecte (pàgina en blanc).
Síntesi
Breu resum del treball on es posen de manifest els punts fonamentals de la recerca realitzada.
Índex
El treball ha de dur un índex paginat, després de la pàgina en blanc.
Introducció o presentació
La introducció, tot i que ha d'anar al principi del treball, no es redacta fins al final. A la introducció has de
presentar els objectius del treball, el contingut del cos del treball i la metodologia que has seguit.
Cos del treball

El cos del treball està format pel diferents apartats jerarquitzats i encapçalats per un títol. Ara bé, els títols
no se subratllen mai.
Conclusions
Quan es fa una recerca, es redacta un apartat de conclusions o es dona resposta a la hipòtesi plantejada, si
n'hi ha o es revisa la consecució dels objectius plantejats. També s’hi inclou una valoració clara, sincera i
sobretot ben argumentada.
Bibliografia
Els materials de consulta utilitzats s'han de citar en un darrer full destinat a les fonts consultades.
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023
LA NUMERACIÓ DE LES PÀGINES
Un dels aspectes més importants de la presentació del treball és la numeració de les pàgines.
ESTRUCTURA BÀSICA
PORTADA FULL EN SÍNTESI ÍNDEX

BLANC
La portada no es compta, ni es numera.
Les dues cares del full en blanc i l’índex es compten, però no es numeren.
PRESENTACIÓ COS DEL CONCLUSIONS

TREBALL
Tots els fulls d’aquests apartats es numeren excepte la contraportada.
BIBLIOGRAFIA FULL EN CONTRAPORTADA

BLANC
ESTRUCTURA AMB APARTATS OPCIONALS
PORTADA FULL EN Dedicatòria Agraïments SÍNTESI ÍNDEX

BLANC (opcional) (opcional, però recomanable)
La portada no es compta, ni es numera.
Les dues cares del full en blanc, la dedicatòria, els agraïments i l’índex es compten però no es numeren.
PRESENTACIÓ COS DEL TREBALL CONCLUSIONS
(amb portades
interiors opcionals)
Tots els fulls d’aquests apartats es numeren excepte la contraportada. Les cares de les portades interiors es
compten, però no es numeren.
BIBLIOGRAFIA GLOSSARI APÈNDIX FULL EN CONTRAPORTADA

(opcional) (opcional)
BLANC
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023
L’ÍNDEX
L’índex conté la relació dels apartats i subapartats del treball. Has de saber que només s’indica el número
de l’apartat en els blocs de continguts. Ni la introducció, ni les conclusions, ni la bibliografia no duen
numeració. A continuació, tens un índex incorrecte i a sota la correcció.
Índex
1. Introducció
1.1 Introducció ......................................................................................... Pàg.05
2. Entrenament
2.1 Conceptes bàsics dún entrenament........................................................Pàg.07
2.2 Principis dún entrenament ..................................................................Pàg.09
2.3 Adaptació ............................................................................................Pàg.11
3. Resistència
3.1. Resistència.............................................................................................Pàg.17
3.2 Principals sistemes déntrenament ………………………….................Pàg.18-30
5. Treball de camp
4.1 Metodologia i observació ......................................................................Pàg.31
4.2 Joan Mussoll Galindo............................................................................ Pàg.32-35
4.3 Jordi Torrent Pi...................................................................................... Pàg.36
6. Conclusions
6.1 Conclusió Final.......................................................................................Pàg.41
7. Bibliografia
7.1 Bibliografia i webgrafia......................................................................... Pàg.44
8. Annexos
8.1 Annex .................................................................................................... Pàg.47
Índex
Introducció......................................................................................................... 5
1. Entrenament ................................................................................................... 6
1.1 Conceptes bàsics dún entrenament.................................................. 7
1.2 Principis dún entrenament ............................................................. 9
1.3 Adaptació …...................................................................................... 11
2. Resistència ...................................................................................................... 16
2.2 Principals sistemes déntrenament ……………................................ 17
3. Treball de camp ............................................................................................. 19
3.1 Metodologia i observació ................................................................. 21
3.2 Pauta d’entrenament: Joan Mussoll Galindo.................................... 32
3.3 Pauta d’entrenament: Jordi Torrent Pi............................................... 39
Conclusions …………………………………………………………………….. 45
Bibliografia …………………………………………………………………….. 47
Glossari ……………………………………………………………………….... 49
Apèndix ……………………………………………………………………..….. 51
Per separat: Annex
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023
FORMAT DEL TREBALL
El cos del treball haurà d’estar escrit en lletra Times New Roman o Arial 12, amb interliniat 1,5; els peus de
foto, de figures o taules han d’estar escrits en el mateix tipus de lletra que el cos del treball a mida 10 i els
títols amb mida 14 i, opcionalment, els subtítols amb mida 12 o 13. Tant els títols com els subtítols no es
subratllen mai i van amb el mateix color que el text; no utilitzeu colors com el vermell per als títols. El text
ha d’estar justificat. La capçalera és opcional.
El contingut del treball s’ha d’imprimir a doble cara; ho hauràs de tenir en compte a l’hora de deixar fulls
de respecte o portades interiors, ja que hauràs de comptar dues pàgines; la dedicatòria, els agraïments, la
síntesi, l’índex i la introducció no poden anar mai a la part de darrere d’una pàgina.
El contingut del treball haurà de tenir un mínim de 20 cares de full sense comptar la dedicatòria, els
agraïments, l’índex, la síntesi i les fonts consultades.
Els marges haurien de ser de 3 cm a l’esquerra i 2 o 2,5 cm a la dreta.
CONSELLS SOBRE L’ORGANITZACIÓ DEL TREBALL

1. Fer un pla de treball i revisar-lo cada cert temps.
2. Dissenyar una plantilla (marges, capçalera, peu de pàgina, numeració de pàgina, cos dels títols…), per
tal de no haver de deixar per al final la formatació del treball.
3. Obrir una carpeta a l’ordinador, amb els documents principals i crear subcarpetes.
4. Desar els documents en dos o més allotjaments diferents, per evitar sorpreses (i disgustos). És molt
aconsellable desar-los a l’ordinador personal i al núvol (Drive). Els llapis de memòria no sempre
ofereixen garanties de seguretat; els discs durs externs, sí.
5. Organitzar les notes en funció dels apartats del treball.
6. Redactar els apartats en documents separats per gestionar documents més senzills.
7. Fer l’índex definitiu al final, quan es tenen tots els apartats redactats i revisats pel tutor.
El Word té una opció que permet indicar el número a partir del qual volem numerar el document:
Inserir| Número de pàgina | Format | Iniciar en...
Hi ha diferents maneres de formatar l’índex (tabulacions, estils), però n’hi ha una de molt senzilla
que consisteix a crear una taula i després eliminar-ne les línies.
Convé evitar l’excés de jerarquització dels continguts.
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023
Si el treball es basa en una recerca experimental es pot separar el contingut en dos grans blocs: Marc
teòric i Recerca.
8. Les notes al peu de pàgina han de ser correlatives en tot el treball tot i que, opcionalment, cada apartat
pot dur la seva pròpia numeració.
9. A la bibliografia es poden diferenciar les fonts, segons el tipus de document i de suport (articles,
llibres…), tot i que no es necessari.
10. A l’apèndix, cal numerar les pàgines seguint la numeració del conjunt del treball. Si el treball duu un
annex (enquestes, articles de premsa, col·lecció de fotografies o gràfics…), haurà de dur un full amb la
relació dels documents annexats.
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023
LA SÍNTESI DEL TREBALL DE RECERCA
Hauràs de fer una síntesi en català, en castellà i en anglès (abstract), un cop acabat el treball.
1. Què és una síntesi?
És un resum molt breu del treball, on es posen de relleu els punts fonamentals de la recerca realitzada.
2. Què ha de contenir?
La síntesi ha de contenir obligatòriament la hipòtesi de la recerca i la conclusió o conclusions. Sol anar
encapçalada per una breu contextualització d’aquesta hipòtesi; o sigui, una presentació succinta del
marc en què se situa la nostra recerca. També cal fer referència a la metodologia que hem seguit
(procediment de recerca, esment de la mostra estudiada, etc).
3. Quina ha de ser la seva estructura?

a) Presentació breu del marc en què s’inscriu el treball.
b) Plantejament de l’objectiu del treball
c) Metodologia
d) Conclusions
4. Quina ha de ser l’extensió?

La síntesi ha de ser molt breu.
Fixem una extensió màxima obligatòria de 900 caràcters.
5. On situar la síntesi dins del treball?

Davant de l’índex, després de la plana de la dedicatòria o els agraïments, si n’hi ha.
6. Com paginar-la?
Aquesta plana es compta per a la paginació del treball, però no s’hi posa número.
EXEMPLES DE SÍNTESI
A continuació tens alguns exemples de síntesi. Es basen en adaptacions de resums de treballs presentats
per alumnes de diferents centres als Premis a Treballs de Recerca del Batxillerat de la UVic.
El mite de la guerra de Troia a la ceràmica grega
Autor: M. S. V.
La ceràmica grega arcaica constitueix una font documental important per a l’estudi del mite. Entre els temes
diversos que es poden repertoriar, hi ha el de la Guerra de Troia. Els objectius d’aquest treball són aquests:
estudiar com la ceràmica grega representa la història de Troia i esbrinar si aquestes imatges corresponen
al text homèric, per tal de determinar quina relació hi ha entre les pintures i la literatura conservada. He
analitzat i comentat detalladament les escenes de la ceràmica, i les he comparat entre elles i amb el text
d’Homer, la Ilíada. Com a conclusió, es pot afirmar que la ceràmica grega és una font molt valuosa per al
coneixement del mite, ja que permet conèixer altres versions que no han arribat fins als nostres dies.
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023
Càncer i sucre
Autor: S. A. V.
El càncer és la primera causa de mort en la nostra societat i, en alguns casos, està provocat per factors
característics de l’estil de vida actual. El tabac, l'alcohol, la contaminació o una mala alimentació són agents
de risc que estadísticament s'ha comprovat que poden desembocar en l'aparició de mutacions i proliferació
de cèl·lules defectuoses. Entrarien els sucres en aquest grup? L'objectiu del treball és analitzar com afecta
la ingestió d'hidrats de carboni en l'aparició i/o creixement d'un tumor, i si alguns substituts del sucre també
poden ser perjudicials. El treball mostra que el sucre no provoca l'aparició del càncer, però sí que n'accelera
el seu desenvolupament un cop aquest s'ha iniciat, com a conseqüència del fet que les cèl·lules canceroses
tenen una gran afinitat amb els hidrats de carboni com a font d’energia.
Descontrolats
Autor: M. G. S.
Un dels mites de la societat de consum és que proporciona llibertat a l’individu. L’altra cara de la moneda,
però, són els mecanismes de control social. En aquest treball he estudiat els diversos dispositius de control,
centrant-me d’una manera especial en les xarxes socials. Faig un repàs previ dels diversos sistemes de
control (el control policial, el mediàtic i els diferents mecanismes de seguiment i vigilància, des dels
dispositius biomètrics fins als telèfons mòbils), i acabo centrant-me en les xarxes socials, exemplificades
amb Facebook, Twitter i Youtube. La meva anàlisi mostra com les xarxes socials esdevenen l’espai on
s’aconsegueix el control social total. Es pot entendre el meu treball com un assaig filosòfic, un prefaci a
l’estudi de les tecnologies de control a Internet i en particular en les xarxes socials.
El Melanoma. Estudi descriptiu dels pacients i els tumors
Autor: S. E. P.
El nombre de casos de melanoma s’ha triplicat a Espanya i a la resta del món durant les darreres dècades.
El meu treball s’inscriu a dins de l’estudi de la incidència del melanoma, centrant-me en una mostra
concreta. Els objectius plantejats van ser: fer una descripció de les característiques clinicopatològiques dels
pacients diagnosticats de melanoma al servei de Dermatologia del Hospital Arnau de Vilanova durant l’any
2013 i fer un anàlisi estadística descriptiva i de correlació de les dades recollides. Els resultats obtinguts es
van anar comparant amb diferents estudis d’Espanya i Catalunya. Algunes de les conclusions que es van
extreure són: 1) la tercera part dels pacients tenen antecedents personals d’altres càncers. 2) un
percentatge considerable de melanomes de la nostra àrea geogràfica es diagnostiquen tard. En
conseqüència, encara s’ha de treballar des d’institucions públiques i privades en la prevenció del
melanoma.
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023
L'ENTREVISTA
AVÍS: L'entrevista és un recurs més que ha de servir per enriquir el treball amb informació adequada als
objectius, però no ha de ser mai un pretext per ampliar el número de pàgines del treball.
TIPUS D'ENTREVISTES
Cal distingir dos tipus d'entrevistes: l'entrevista informativa i l'entrevista de personalitat.
Atenent a la finalitat amb la qual es duu a terme l'entrevista, cal distingir-ne dos tipus:
a) L'entrevista informativa té per objectiu recollir les informacions o les idees que una persona té sobre
uns fets, una matèria, una tècnica, una disciplina, etc.
b) L'entrevista psicològica té com a objectiu conèixer un personatge mitjançant preguntes sobre les seves
activitats, projectes, aficions, interessos...
Atenent a la transcripció, parlem de:

a) Presentació directa. L'entrevistador transcriu cada pregunta amb la resposta corresponent.
b) Presentació indirecta. L'entrevistador transforma l'entrevista en un text narratiu en el qual es recull
la informació més rellevant de les respostes.
PREPARACIÓ DE L'ENTREVISTA
a) Triar la persona en funció del tipus d'informació que es vol obtenir.
b) Preparar les preguntes de manera que assegurin que se'n podrà extreure el màxim d'informació.
c) Revisar que la formulació de les preguntes és variada i que l'ordre de les preguntes és coherent.
d) Triar el mitjà per guardar l'entrevista: mòbil, càmera, notes manuscrites...
e) Preveure'n la durada.
PARTS DE L'ENTREVISTA
1. Títol
Tota entrevista ha de dur un títol. Moltes vegades el títol duu només el nom de l'entrevistat. Una altra
manera de titular és la combinació del nom de l'entrevistat amb una declaració extreta de l'entrevista.
2. Entrada
Tota entrevista ha de dur una breu presentació del personatge i, preferiblement, anar acompanyada
d'una fotografia.
1. Cos de l’entrevista
El cos de l'entrevista són les preguntes i la conclusió o tancament, que pot ser un paràgraf o frase de
sortida. També es pot donar per acabada amb una frase d'agraïment o amb un resum d'allò més
destacat.
3.1. Diferents tipus de preguntes

La qualitat d'una entrevista rau no només en les respostes sinó en la varietat i encert de les preguntes.
Les preguntes s'han de plantejar de manera clara i concisa.
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023
Vegem-ne diferents tipus:
Preguntes tancades L'entrevistador espera una resposta molt

concreta. Cal evitar les preguntes que es
Quantes vegades ha pujat a l'Anapurna? responen amb un monosíl·lab SÍ/NO.
Preguntes obertes Donen peu a respostes llargues.

Què n'opina de l'actual govern?
Què entén per...? Aquest tipus de preguntes serveixen per
demanar l'opinió o, fins i tot, per demanar
definicions.
Preguntes hipotètiques Aquestes preguntes serveixen per plantejar

Què passaria si...? situacions hipotètiques.
Què hagués fet si...?
Preguntes de sondeig Permeten a l'entrevistador obtenir més

Per què? informació i profunditzar en el tema.
Què va passar després?
Moltes vegades, aquest tipus de preguntes
s'ha d'improvisar, atès que convé aprofundir a
partir de les respostes que dona l'entrevistat.
Preguntes comentari Moltes vegades l'entrevistador no formula una

I al 2010 publica la seva primera pregunta, sinó que fa un comentari o bé inicia
antologia de relats una frase que deixa inacabada. Tot i això
I al 2019 es descobreix... l'entrevistat respon com si l'haguessin
interrogat.
EL DIA DE L'ENTREVISTA
El dia de la realització de l'entrevista caldrà que tinguis en compte aquests consells:
a) Sigues puntual.
b) No beguis, ni mengis, ni masteguis xiclet.
c) Comença amb les preguntes de tipus general per crear un clima de cordialitat i confiança. Recorda que
l'entrevista no ha de semblar un interrogatori.
d) Deixa temps per respondre. No interrompis les respostes de l'entrevistat.
e) Descarta les preguntes que ja s'han respost abans de formular-les, encara que les tinguis al guió.
f) Estigues preparat per improvisar preguntes que es desprenguin de les respostes.
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023
TRANSCRIPCIÓ DE L'ENTREVISTA
La transcripció de l'entrevista pot ser directa o indirecta (v. supra), per tant el primer que has de decidir és
si faràs la transcripció seguint el format de pregunta-resposta o bé el relat de la conversa.
La transcripció directa es pot fer de diverses maneres:

a) Les preguntes poden anar precedides d'una P. i les respostes d'una R., a excepció de la primera
pregunta i la primera resposta on s'escriu el mot complet (Pregunta i Resposta).
b) També poden anar les preguntes en negreta per distingir-les de les respostes.
c) Si es fa una entrevista a diverses persones a la vegada, o bé s'escriu el nom complet o bé les inicials.
La transcripció no ha de ser la còpia literal del que ha dit l'entrevistat, cal evitar les respostes repetitives i,
sobretot, suprimir els mots crossa i els tics lingüístics.
La transcripció indirecta o relat de la conversa és un text que resumeix les idees aportades per la persona
entrevistada que més s'ajusten als objectius del treball.
ON INCLOURE L'ENTREVISTA?
Les entrevistes són un mitjà per obtenir informació, de manera que se n'han d'extreure les idees principals
i incorporar-les al cos del treball, però cal valorar si les entrevistes formen part del cos del treball o bé han
d’anar a l’apèndix. Això dependrà del tipus d'entrevista i de l'enfocament del treball.
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023
EL MATERIAL GRÀFIC
Per material gràfic entenem tant fotografies com dibuixos, il·lustracions, esquemes, gràfics, taules,
mapes...
A la presentació del treball caldrà que dediquis unes paraules a mencionar el material gràfic que inclous en
el treball. El material que no sigui d'autoria pròpia cal referenciar-lo. Cal evitar la inclusió d'imatges amb
copyright. El cercador Google permet seleccionar imatges que no en tinguin o que siguin Creative
Commons.
COM INDICAR-NE LA PROCEDÈNCIA?

Tots els dibuixos, il·lustracions, fotografies, mapes, esquemes, gràfics o taules -propis o d'altri- han anar
numerats per ordre d'aparició i han de dur una breu descripció al peu, en petit format (Arial 9 o 10).
A l'apartat de la bibliografia cal destinar-hi un espai específic només per als crèdits del material gràfic inclòs
en el treball que no és de producció pròpia.
VEGEM-NE UNS EXEMPLES:
PRESENTACIÓ EN EL COS DEL TREBALL CITACIÓ A L'APARTAT DE PROCEDÈNCIA

DEL MATERIAL GRÀFIC
1. Jefes de las islas Salomón [fotografía]. A: HARRIS, Marvin

(1994). Introducción a la antropología general. Madrid: Alianza
Editorial.
1. Jefes de las islas Salomón
2. Fórmules d'àrees i volums [figura]. A: Ingemecánica.

<https://ingemecanica.com/tutoriales/areas.html> [Consulta:
11 de febrer de 2020]
2. Fórmules d'àrees i volums
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023
PRESENTACIÓ EN EL COS DEL TREBALL CITACIÓ A L'APARTAT DE PROCEDÈNCIA
DEL MATERIAL GRÀFIC
3. Mortalitat anual associada a la pobresa energètica

[gràfic]. A: Tirado, S; López, J.L; Jiménez, L. (2006).
"Radiografia de la pobresa energètica" a Observatori Social
de La Caixa. <https://observatoriosociallacaixa.org/ca/-
/radiografia-de-la-pobreza-energetica> [Consulta: 9 de
febrer de 2020]
3. Mortalitat anual associada

a la pobresa energètica
4. Mapa estratègic del soroll a la zona del Barcelonès

[mapa]. A: Direcció General de Qualitat Ambiental (2017),
Resum mapes estratègics del soroll. Departement de
Territori i Sostenibilitat.
<https://n9.cl/1gzf> [Consulta:11 de febrer de 2020]
4. Mapa estratègic del soroll

a la zona del Barcelonès
Si el treball inclou imatges de creació pròpia s’ha de fer constar a la introducció i al cos del treball; no cal
indicar-ho en el peu de foto.
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023
L'ENQUESTA
L’enquesta és una tècnica que permet obtenir informació d’un tema en concret a través d’un qüestionari
efectuat a diverses persones i que actualment s’empra en molts i diversos àmbits, des de la medecina o els
estudis científics fins a la sociologia o el periodisme.
L’enquesta tant es pot fer servir com un procediment d’investigació científica com un instrument de
recollida de dades; no obstant això, és de vital importància la correcta planificació de la mateixa per tal de
garantir que aquesta permeti extreure conclusions rellevants d’allò que volem estudiar.
PLANIFICACIÓ DE L’ENQUESTA
A l’hora de realitzar una enquesta cal que tinguis en compte les següents fases:
a) L’elaboració d’un qüestionari, és a dir, de les preguntes que faràs per tal d’obtenir dades que t’ajudin
a corroborar, desmentir o modificar la hipòtesi del treball o els objectius plantejats inicialment.
b) L’elecció de la mostra. En ser, moltes vegades, inviable fer arribar el qüestionari a tota la població
objecte de l’estudi caldrà triar amb molta cura la mostra a la qual aniran adreçades les preguntes.
c) El procés de l’enquesta. Arribat el moment, hauràs de realitzar l’enquesta i recollir les dades que
necessitis per a l’estudi.
d) El buidatge de les dades obtingudes. Una vegada fets els qüestionaris i obtingudes les respostes caldrà
fer el corresponent buidatge de les dades, així com la seva classificació.
e) Anàlisi i interpretació dels resultats. Finalment, caldrà fer una anàlisi dels resultats obtinguts per tal de
veure si les hipòtesis o objectius de partida s’han verificat o no.
EL QÜESTIONARI
Preparar un qüestionari no és una tasca que es pugui dur a terme en un sol dia. Una vegada ja es tingui ben
clar el tema sobre el qual elaborar-lo, cal tenir en compte el tipus de preguntes que haurem d’incloure: un
qüestionari té com a objectiu l’obtenció de dades que puguin ser-te útils a l’hora de verificar o desmentir
les hipòtesis de partida que t’hagis plantejat. Cal agrupar les preguntes per temes, de manera que no es
tendeixi a desorientar a la persona entrevistada si preveus que l’enquesta serà llarga.
Actualment hi ha moltes maneres d’enquestar a una persona i, amb molta probabilitat, te n’hauran fet
alguna. La majoria de les enquestes solen ser de forma personal, tot i que també se’n fan moltes per telèfon;
no obstant això, amb l’aparició i posterior consolidació d’internet, es poden fer infinitat d’enquestes a
través d’aquest mitjà; també es poden fer per correu postal. Cada mitjà presenta els seus avantatges i
inconvenients, motiu pel qual hauràs de tenir en compte els pros i contres de cada mètode. Mentre que les
enquestes obtingudes a través de l’entrevista personal poden ser més complexes i permeten el contacte
directe i aclariments amb els enquestats, no permeten un cert grau d’anonimat i es requereix temps per a
poder fer-ne moltes. Les entrevistes telefòniques permeten accedir a persones que es troben més lluny,
més rapidesa en l’obtenció de la informació però, com a contrapartida, és molt més fàcil que l’enquestat
interrompi l’entrevista o que l’enquestat no pugui entendre correctament una pregunta. Finalment, les
enquestes a través d’internet o per correu poden arribar a donar una gran quantitat de dades, garanteixen
l’anonimat dels enquestats i són relativament fàcils i econòmiques; tanmateix, presenten una elevada
possibilitat de no ser contestades, un cert biaix a causa del tipus de persona que estigui predisposada a
contestar i les preguntes han de ser molt més simples.
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023
COM HAN DE SER LES PREGUNTES?
A l’hora de realitzar l’enquesta, cal que les preguntes siguin quantificables, per la qual cosa es recomana
que siguin de resposta curta (sí, no o una paraula concreta). També es sol donar la possibilitat que la
resposta no sigui cap de les opcions anteriors. Poden ser, a més, preguntes que permeten escollir d’entre
un grup de respostes proposades entre les quals es pot escollir una o diverses opcions.
Sobre com han de ser les preguntes, López-Roldán i Fachelli (2015) citen algunes regles indicatives:
- El nombre de preguntes ha de ser l’adequat: ni molt llarg (que podria cansar) ni massa curt.
- És preferible que les preguntes siguin tancades o que permetin una resposta immediata: la pregunta Si
un dia et trobes un gos abandonat, te l’emportaries a casa? podria admetre una resposta que no seria
immediata.
- L’enunciat de la pregunta ha de ser senzill, de manera que l’enquestat el pugui entendre i interpretar
correctament, sense que resultin ambigües o donin peu a diverses interpretacions. En aquest sentit,
quan més curt sigui l’enunciat, millor.
- Cal verificar el significat de les paraules que es fan servir i comprovar que diuen allò que volem
transmetre a l’enquestat; és important verificar si el context condiciona el seu significat.
- És convenient formular preguntes en positiu; cal evitar els enunciats negatius. No aniries a dormir
abans de les deu en cas de no tenir exàmens l’endemà? seria una pregunta inadequada que pot donar
peu a confusions.
- Cal que l’enquestat no estigui obligat a realitzar esforços de memorització o càlcul.
- Cal tenir en compte que algunes preguntes poden abordar qüestions que l’enquestat no s’hauria
plantejat abans o bé poden resultar-li incòmodes. Cal tenir cura del contingut d’aquestes preguntes i
assegurar-se que l’enquestat serà capaç o voldrà respondre-les.
- Les preguntes no poden tenir valoracions de cap tipus. En cas que fem una enquesta a través d’una
entrevista personal, cal vigilar amb l’entonació de les qüestions per tal que l’enquestat no interpreti
que hi ha una valoració per part de l’enquestador. Cal evitar paraules que puguin donar peu a aquest
tipus d’interpretacions per part dels enquestats. La pregunta: Darrerament, als mitjans de
comunicació, s’ha denunciat un tracte violent als animals en la festa major, malgrat tot vostè hi
participa? fa una valoració sobre els espectacles de la festa major d’aquesta localitat; no seria una
pregunta adequada.
- Si la pregunta admet diverses respostes, aquestes haurien de tenir en compte tota l’extensió del
concepte que estem preguntant; a més, aquestes respostes han de ser mútuament excloents (en cas
contrari, l’enquestat no sabrà quina opció triar). S’ha de preveure el cas en què l’enquestat no contesta
o no sap què contestar.
Per descomptat, l’enquestat pot mentir (de fet, no està obligat a dir-nos la veritat o, de vegades, vol donar
una imatge diferent a la realitat per tal d’esquivar alguna pregunta compromesa) o bé, si el qüestionari és
massa llarg, donar-nos respostes incoherents. Per tal d’assegurar-nos de la veracitat de les respostes es
poden fer servir preguntes de control.
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023
Aproximadament, quina quantitat de diners es gasta en videojocs mensualment?
 Menys de 20€
 Entre 20€ i 60€
 Entre 60€ i 120€
 Més de 120€
Aquesta pregunta podria ser el punt de partida. Una pregunta de control es podria introduir més endavant
per tal d’assegurar-nos que la informació que ens ha donat l’enquestat és veraç:
Quants videojocs sol comprar en un any aproximadament?

 Menys de 10
 Entre 10 i 15
 Entre 16 i 20
 Més de 20
L’ELECCIÓ DE LA MOSTRA
Com que resulta impossible poder enquestar a totes les persones d’un país, una comunitat o bé una localitat
(el que anomenem població), és necessari seleccionar una part, és a dir, una mostra que pugui ser
representativa de tot el conjunt. Hi ha diverses maneres per aconseguir que la mostra sigui representativa.
Per tal de prendre una bona mostra, cal que tinguis en compte les diferents característiques de la població
que la conforma. És força evident que, quant més gran sigui aquesta mostra, més representativa serà.
La mostra ha de ser aleatòria, és a dir, que tots els elements de la població han de tenir la mateixa
probabilitat de formar-hi part. Si no tenim en compte aquest principi, és possible que agafem gran quantitat
d’elements que tinguin característiques molt semblants i, per tant, la mostra no sigui representativa del
total d’elements de la població.
Si es fes enquesta sobre la opinió i els efectes en la societat d’un determinat videojoc i la mostra triada està
formada exclusivament per adolescents d’entre 12 i 15 anys, els resultats poden ser poc representatius
comparats amb els del total de la població. En cas que això passi i que la mostra no sigui prou representativa
haurem comès un error de biaix (sesgo en castellà).
Per tal d’assegurar-nos l’aleatorietat de la mostra es recorre a les tècniques de mostreig. En cas que una
població sigui homogènia, amb triar-ne elements a l’atzar podem aconseguir una mostra prou
representativa. En poblacions on trobem certa variabilitat, és possible separar la població en estrats que
comparteixin unes certes característiques. Agafant elements de forma aleatòria a cada estrat, podem
assegurar-nos que la mostra serà prou representativa. Un exemple d’estratificació de la població pot
consistir en distingir-la per franges d’edat, per gènere, rural o urbana...
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023
EL PROCÉS DE L’ENQUESTA
Una vegada has decidit les preguntes i has seleccionat la mostra, cal realitzar l’enquesta. A l’hora de
realitzar-la cal tenir en compte determinats aspectes:
 És fonamental explicar quin és l’objectiu de l’enquesta i com s’han de contestar les preguntes que
formules. És important que ressaltis que l’enquesta és anònima. És necessari demanar sinceritat en les
respostes, de manera que els resultats obtinguts siguin fiables.
 Cal tenir en compte la forma en què realitzes l'enquesta: el to o la manera en què ens dirigim a
l’enquestat o com reaccionem davant de determinades respostes. Gestos o comentaris poden tenir
influència en les futures respostes dels enquestats, especialment en les enquestes personals.
 Les enquestes en línia es poden realitzar amb Google Drive, que permet crear formularis.
EL BUIDATGE DE LES DADES

El buidatge de les dades consisteix en agrupar-les, classificar-les i organitzar-les de manera que ens resulti
més fàcil poder extreure’n conclusions. Podem fer servir taules a través d’un full de càlcul, una base de
dades o determinats gràfics que ens poden ajudar a interpretar posteriorment la informació que hem
obtingut a través de les enquestes realitzades.
Hi ha infinitat de programes que ens permeten realitzar aquesta tasca; els processadors de text i els fulls
de càlcul tenen opcions que permeten realitzar-les de forma gairebé automàtica, crear diagrames de
dispersió, de barres, de sector...
GRÀFICS I TAULES
A l’hora de triar diferents tipus de gràfics has de tenir en compte la naturalesa de les dades i allò que vols
representar. Els més emprats són els diagrames de sector i de barres. Un diagrama de sectors ens pot ser
útil per tal de representar percentatges de les categories d’una mateixa variable; cal vigilar, no obstant això,
de no fer massa categories o el gràfic de sector serà difícil de llegir i interpretar. També podem utilitzar
diagrames de barres per comparar diferents categories d’una variable; si n’hi ha moltes, s’aconsella que el
diagrama de barres sigui horitzontal.
Cal tenir en consideració la presentació d’aquests elements en el treball de recerca. Cal que tinguin una
estètica similar entre ells en quant a la font (ha de ser la mateixa que la del cos del treball, tot i que de
vegades es permet que la mida de lletra de la mateixa sigui una mica més petita) i el color. És necessari que
aquests colors no siguin estridents ni molt saturats, ja que correm el risc que el text no es pugui llegir
correctament.
Hem d’assegurar-nos que les etiquetes i els textos del gràfic estiguin en el mateix idioma que el treball. Les
taules han d’estar numerades per tal que sigui més fàcil fer referències sobre els seus resultats.
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023
ANÀLISI I INTERPRETACIÓ DELS RESULTATS
A l’hora de fer una anàlisi dels resultats cal que tinguis en compte els aspectes següents:
 És imprescindible explicar amb detall cadascuna de les variables que intervenen a l’estudi.
 És aconsellable incloure el text de les preguntes en el cos del treball per tal que el lector sàpiga com es
van plantejar les preguntes de l’enquesta.
 És necessari que comentis les conclusions a les quals has arribat en analitzar les respostes. Cal tenir en
compte que aquests comentaris han d’estar lliures d’opinions personals que puguin influir en l’opinió
del lector, per tal de presentar les dades de la forma més objectiva possible.
 Fes els gràfics i taules que consideris necessaris per tal de representar la informació de la variable
estudiada de la forma més clara possible.
 Les conclusions que extreguis s’han de poder interpretar a través dels gràfics i dades que has recollit.
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023
EL PROJECTE ARTÍSTIC
Des del punt de vista artístic, es poden fer molts tipus de treballs: dissenyar una coreografia; gravar un
curtmetratge, un documental, un anunci o una falca publicitària; escriure una partitura i interpretar-la;
escriure, interpretar i dirigir una adaptació teatral...
En aquesta llista no s'esgoten totes les possibilitats, tanmateix has de saber que és imprescindible seguir
un procés. A continuació, et presentem les fases més importants:
Conceptualització: Definir el projecte a partir de la idea o idees inicials. És imprescindible plantejar un Pla
de treball del projecte on quedin descrits tots els aspectes: objectius, metodologia i producte final. En
productes audiovisuals s'ha de confegir un storyboard amb el guió tècnic, els espais, les seqüències, els
diàlegs...
Recerca: Cercar la informació rellevant, teòrica i pràctica, per dur a terme el nostre projecte. Investigar
altres tipus de projectes que poden ser font d'inspiració. Contactar amb professionals que poden aportar
la seva experiència.
Metodologia: Conèixer les necessitats que genera el projecte (artístiques, tècniques, econòmiques) i definir
les fases del procés: guió, producció i postproducció. En productes audiovisuals és molt important la fase
d'edició per tall, és a dir, la tria de les imatges que finalment constituiran el producte, i també la durada del
producte. Recordem, per exemple, que la durada d'un anunci publicitari és d'uns 60'. El treball ha d'incloure
una anàlisi detallada del producte final, a banda del making of.
Calendari: Establir el calendari de les diferents fases.
DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS

El treball de recerca no consisteix només a presentar un producte artístic, sinó que és obligatori documentar
quin ha estat el procés gràcies al qual s'ha aconseguit. En aquest sentit, recomanem dur un diari on anar
anotant tots els detalls del procés, per tal de no oblidar-ne cap. La presentació del making off dependrà del
tipus de treball, però és obligatòria, ha de ser exhaustiva, mostrar evidències del procés (storyboard, talls
eliminats...) i justificar la tria final del contingut.
MATERIAL
És importantíssim incloure en el treball un apartat que expliqui el material amb què s'ha dut a terme
l'"artefacte" artístic.
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023
EL PROJECTE TECNOLÒGIC
Un dels àmbits on desenvolupar el treball de recerca és el tecnològic. El procés tecnològic és com la vida
mateixa, sempre té tres etapes, la de pensar, la de construir i per últim l’etapa d’avaluar. Això mateix és el
que s’espera d’un treball tecnològic: tenir la capacitat de combinar tots els coneixements per aconseguir
dissenyar i fabricar “un artefacte” que millori la nostra vida.
Les possibilitats que s’obren són moltes i variades: des de dissenyar i construir màquines, autòmats,
programes informàtics, aplicacions per dispositius mòbils, impressió 3D, domòtica...
El Departament de Tecnologia et guiarà en aquest procés de decisió, t’assessorarà i et facilitarà tot el

material que calgui per dur-lo a terme. Seran projectes on podràs posar en pràctica tots els coneixements
que has anant adquirint al llarg de l’ESO i durant el batxillerat.
MOTIVACIÓ
És important saber per què vos fer un projecte tecnològic; la motivació ha de ser el fil conductor del mateix.
Qualsevol projecte tecnològic té com a finalitat resoldre un problema o satisfer una necessitat i haurà de
ser aquest l’objectiu final del projecte. Caldrà, durant el projecte, explicar quins entrebancs hem superat,
si hem aconseguit l’objectiu inicial, i en cas de no haver arribat a aconseguir-lo, saber per què i què hauríem
d’haver fet per aconseguir-ho.
MEMÒRIA DEL PROJECTE TECNOLÒGIC

Qualsevol projecte que afrontem a la vida, s’ha de planificar i ha de tenir un guió; tot haurà de quedar
plasmat en una memòria que en aquest àmbit es diu “Projecte”.
PLANIFICACIÓ
Abans d’encetar qualsevol projecte és important fer-ne una planificació detallada del mateix. Si no hi ha
una planificació de les fases d’un projecte, segurament aquest no tindrà èxit o sorgiran problemes que,
d’haver estat ben planificats, tindrien una solució senzilla. Les planificacions són complexes, ja que han
d’entrellaçar els recursos, el temps, la mà d’obra...
És convenient que planifiquem amb cura la durada de les diferents fases del teu projecte i que tinguem en
compte tots els possibles contratemps que podràs trobar.
Una manera pràctica de fer la planificació d’un projecte tecnològic és a través del Diagrama de Gantt o un
PERT, que bàsicament es tracta de plasmar en un gràfic la durada de les tasques tenint en compte quins
són els camins crítics on haurem de posar més atenció. Caldrà, moltes vegades, haver de fer diverses
tasques alhora, és a dir, ser multitasking.
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023
Al mercat podràs trobar diferents Apps o programes informàtics que et podran ajudar a fer una planificació,
tot i que es pot fer servir una taula Excel per confeccionar-la.
PLÀNOLS I ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES DELS ELEMENTS EMPRATS
En tot projecte tècnic començarem amb un esbós i/o croquis d'allò que volem fer. A continuació, s’hauran
de fer els plànols necessaris, que poden ser fets amb qualsevol programa de disseny assistit o bé fets de
manera tradicional.
El projecte haurà de tenir una llista de materials, amb les especificacions tècniques que els defineixen.
En tot projecte tècnic hi ha d’haver els corresponents plànols, croquis i dissenys d’allò que s'ha creat. És
important detallar el màxim possible aquest apartat. Els plànols són la base de tot projecte tecnològic i
serveixen per dues coses, una per tal que tothom pugui reproduir de forma fidedigna allò que s'ha dissenyat
i una segona per fer un control de qualitat i una comprovació al finalitzar el producte. Per aquest motiu és
d’especial rellevància no ometre cap detall.
Així mateix, la llista de material i les seves especificacions són de vital importància al hora de fer qualsevol
projecte.
DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE
Un aspecte de gran rellevància consisteix a explicar quins són els passos que hem seguit en el procés de
creació del projecte. Hem de ser curosos i enumerar totes les fases del mateix de forma detallada, de
manera que algú altre sigui capaç, amb les indicacions, de reproduir el projecte.
És important, ja que es tracta d’un treball de recerca, que afegim evidències de com s'ha realitzat el
muntatge o la construcció del projecte (cal presentar el producte final juntament amb el treball). S’han de
fer fotografies o petits vídeos on es vegi clarament el procés. Aquests vídeos s’inclouran a la memòria del
treball a través d’un codi QR. També s’afegirà, un llapis de memòria en una bossa de plàstic a la part interior
de la contraportada de l’original.
És obligatori adjuntar un llapis de memòria a la contraportada de la memòria amb els vídeos, fotografies,
plànols i altres evidències.
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023
RESULTATS
Aquest tipus de treball de recerca necessita poder presentar un “artefacte” que funcioni i que tingui la
utilitat per a la qual ha estat dissenyat.
Haurem de fer una anàlisi de quins han sigut els punts forts del nostre projecte i quins han estat els punts
dèbils. Caldrà pensar què ha anat malament i per què; també caldrà fer crítica constructiva de què es podria
haver millorat. Haurem de fer, a més, una reflexió lligada a la planificació: què hauríem canviat, per què,
què ens ha faltat...
En cap cas, en aquest apartat, no hem de trobar excuses: una de les finalitats dels projectes tecnològics és
també assumir les pròpies decisions i les pròpies limitacions.
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023
EL TREBALL PRÀCTIC AL LABORATORI DE CIÈNCIES
El treball experimental al laboratori es farà d'acord amb el mètode científic i cal tenir en compte els
conceptes bàsics recollits en el document elaborat per l'equip de coordinació de biologia de les PAU1. El
tutor o tutora corresponent donarà les indicacions oportunes en cada cas, tanmateix a continuació
presentem els consells que cal seguir:
CONSELLS:
1. Complir totes les normes de seguretat establertes.
2. En la redacció de la part pràctica han d'aparèixer uns apartats mínims, que són els següents:
Els OBJECTIUS es redacten en infinitiu.
El MATERIAL és la llista de tot l'utillatge, productes i/o reactius que són necessaris pel desenvolupament
de la pràctica. És recomanable separar-los en dos grups.
A l’apartat de FONAMENT TEÒRIC, cal escriure un text que expliqui en què es basa la realització
experimental.
En el bloc de PROCEDIMENT cal enumerar, de manera clara i ordenada, els passos successius del
desenvolupament de la pràctica.
Els RESULTATS s'han de presentar il·lustrats en imatges, en taules de dades, en gràfics, etc. Sempre han
d'anar acompanyats d'un peu d'imatge que expliqui a què fan referència i tant les taules de dades com els
gràfics hauran de tenir una interpretació o tractament posterior.
La INTERPRETACIÓ o ANÀLISI DE RESULTATS és una explicació de les dades obtingudes, ajustada al marc
teòric exposat.
Les CONCLUSIONS es recullen en un text que resumeixi els resultats obtinguts i llur interpretació conjunta.
En el cas que el treball de recerca comporti habilitats d'indagació com la formulació d'hipòtesis o de
preguntes, a l’hora d'escriure les conclusions, cal determinar si es pot acceptar o si cal refusar la hipòtesi
inicial.
1
Equip de Coordinació de Biologia de les PAU. Disseny experimental. conceptes i exemples.
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023
COM CITAR LES FONTS CONSULTADES
En l’apartat de les fonts consultades, totes les referències es presenten ordenades alfabèticament. La
informació sobre puntuació i tipografia està implícita en la descripció i en els exemples2.
Les referències electròniques, si són de qualitat, són fonts de consulta de la mateixa categoria que les
publicades en paper, amb la qual cosa s’han de referenciar amb totes les dades.
LLIBRE
COGNOMS, Inicial del nom (any). Títol en cursiva. Lloc de publicació: Editorial.
[un autor]
TOMÁS GIRONÉS, J. (2013). El gran libro de Android. Barcelona: Marcombo.
[dos/tres autors: tots]

ALEGRE, A., ORTIZ MIRANDA, E.D. i MORENO PÉREZ, O.M. (2012). Lecciones de política rural: la
política rural de la Unión Europea y su aplicación en España. València: Universitat Politècnica de
València.
[quatre o més autors: i altres]

ARAGÓN REVUELTA, P. i altres. (2006). Técnicas instrumentales: manual de laboratorio. València:
Editorial UPV.
o bé
VVAA. (2006). Técnicas instrumentales: manual de laboratorio. València: Editorial UPV.
REVISTA
Títol en cursiva (any). Identificació del fascicle amb data i/o número. Lloc de publicació: Editorial.
Sèrie (opcional).
Papers de Turisme (1997), vol. 1. València: Fundació Cavanilles d’Alts Estudis Turístics.
Concreta: sobre creación y teoría de la imagen (2012). València: Concreta.
CAPÍTOL DE LLIBRE
[Títol del capítol entre cometes]
COGNOMS, Inicial del nombre (any). “Títol del capítol entre cometes” a cognoms en minúscula
(llevat de la inicial), Inicial nom. Títol del llibre en cursiva. Lloc de publicació: Editorial. Informació
opcional: volum, pàgines...
SÁNCHEZ MARTÍNEZ, F. J., ANDRÉS MORENO, C. (2011). “Análisis geomorfológico” en Lastra

Fernández, J., Sánchez Martínez, F. J. Guía metodológica para el desarrollo del Sistema Nacional de
Cartografía de Zonas inundables. Madrid: Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino.
2
En aquest document se segueix l’estil de citació de la norma ISO 690:2013 (actualització juliol 2013). ISO (International
Organization for Standardization).
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023
ARTICLE D’UNA REVISTA O D’UN DIARI
[Títol de l’article entre cometes]
COGNOMS, Inicial del nom (any). “Títol de l’article entre cometes” a Títol de la revista en cursiva.
Edició, localització de l’article a la revista (volum, número, pàgines).
SHENGRU TU i ABDELGUERFI, M. (2006). “Web Services for Geographic Information Systems” en

IEEE Internet Computing, vol. 10, issue 5, p. 13-15.
REFERÈNCIES ELECTRÒNIQUES (LLIBRE, REVISTA O ARTICLE)

Es fan constar les mateixes dades que per al document publicat en paper, però a més s’hi inclou
la <URL> i [Consulta: data]
CELLARY, W. i WALCZAK, K. (2012). Interactive 3D Multimedia Content: Models for Creation,

Management, Search and Presentation. London: Springer.
<http://link.springer.com/book/10.1007/978-1-4471-2497-9/page/1> [Consulta: 15 de juny de
2013]
EOM, Hyo-Eun I LEE, Seok-Won (2013). “Human-centered software development methodology in

mobile computing environment: agent-supported agile approach”. EURASIP Journal on Wireless
Communications and Networking, Vol. 2013 (1), p. 1-16.
<http://dx.doi.org/10.1186/1687-1499-2013-111> [Consulta: 15 de juny de 2013]
PONÈNCIES DE CONGRESSOS
COGNOMS, Inicial del nom (any). “Títol de l’article entre cometes” Autoria del congrés. A Títol del
congrés (en cursiva). Lloc de publicació: Editorial. Pàgines.
MARTOS MOLINA, M., PULIDO FERNÁNDEZ, J I. (2011) “Retos para la gestión turística de los
destinos urbanos culturales en España”. López, D. (coord.) En: Renovación de destinos turísticos
consolidados. Congreso de Turismo Universidad y Empresa (13. 2010. Castelló de La Plana).
València: Tirant lo Blanch. 223-256
MAMBRILLA, N. i MARTÍN GÓMEZ, C. (2011). “El Dónde y el Cuándo de la Investigación en

Protección Contra Incendios” en 4IAU 4ª Jornadas Internacionales sobre Investigación en
Arquitectura y Urbanismo. València. <http://riunet.upv.es/handle/10251/15017> [Consulta: 3 de
març de 2012]
TESI, PROJECTE FINAL DE CARRERA, TREBALL FINAL DE GRAU, TESINA DE MÀSTER ...
COGNOMS, Inicial del nom (any). Títol en cursiva. Altres responsabilitats: director de la tesi, etc.
(opcional). Tipus de treball (Tesi, Projecte Final de Carrera, etc.). Lloc de publicació: Editorial, any.
ROIG MERINO, B. (2004). Segmentación del mercado turístico español. Turismo en casas rurales.
Tesi. València: Universitat Politècnica de València.
MEGÍA, O. (2010). Análisis de la comercialización y comunicación del destino turístico Gandia.

Projecte Final de Carrera [CD]. Gandia: Escola Politècnica Superior de Gandia.
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023
PEL·LÍCULES
Títol en versió original (Títol traduït –si el té–. Dir. nom del director). Productora. Any de publicació.
To Rome with love (A Roma amb amor. Dir. Woody Allen). [DVD]. Cameo, 2013.
PÀGINA WEB
AUTOR o ENTITAT. Títol en cursiva. <URL> [Consulta: data]
[personal o institucional]
THE UNIVERSITY OF CHICAGO. The Chicago Manual of Style Online.

<http://www.chicagomanualofstyle.org/tools_citationguide.html> [Consulta: 14 de juny de 2013]
ESCOLA POLITÈCNICA SUPERIOR DE GANDIA (2013). Grau en Ciències ambientals.

<http://www.upv.es/titulaciones/GCIA/indexc.html> [Consulta: 10 de juny de 2013]
[sense autoria reconeguda]
Portal oficial del turismo de España. <http://www.spain.info> [Consulta: 14 de juny de 2013]
BLOGS
Es cita igual que un article d’Internet.
LÓPEZ NICOLÁS, J. M. (2013) “¿Por qué los alimentos ecológicos tienen peor aspecto? La
bioquímica y el sentido común lo explican” en Scientia, 23 de maig.
<http://scientiablog.com/2013/05/23/por-que-los-alimentos-ecologicos-tienen-peor-aspecto-la-
bioquimica-y-el-sentido-comun-lo-explican/> [Consulta: 15 de juny 2013]
VÍDEO D’INTERNET (YOUTUBE, VIMEO...)
“Redes_373 ¿Para qué sirven las emociones? 1/8”. Youtube

<http://www.youtube.com/watch?v=CQ8WJK9qfGo> [Consulta: 24 de maig de 2011]
LOVE OF LESBIAN & ZAHARA, “Lucha de gigantes”. Vimeo <http://vimeo.com/16249423>
[Consulta: 23 de gener de 2013]
PIULADA (TWEET)
AUTOR O INSTITUCIÓ (@usuari). “Contingut de la piulada”. Data, hora del missatge, [Twitter].
<URL> [Consulta: data]
BIBLIOCRAIGANDIA UPV (@BiblioCraiGandia). “Per a estar ben informat de la Biblioteca Digital de

@UPV res millor que Blog del Polibuscador http://ow.ly/n2Uhg ”. 17 de juliol de 2013, 3:00 a.m.
[Twitter] <https://twitter.com/BibCraiGandia/status/357469218201026560> [Consulta: 19 de
juliol de 2013]
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023
FACEBOOK
Es cita com una piulada. Es copia l’apunt complet si és breu; si és llarg, s’hi inclouen les primeres
paraules que faciliten la seva localització.
UN MUNDO EN RED, “En un mundo en red, un organigrama jerárquico no tiene sentido y hace
que el sistema o empresa sea rígido y que le cueste adaptarse a la realidad”. 16 de juliol de 2013
[Facebook] <https://www.facebook.com/unmundoenred> [Consulta: 17 de juliol de 2013]
LLISTES DE DISTRIBUCIÓ, BUTLLETINS DE NOTÍCIES, LLISTES DE DISCUSSIÓ

Títol en cursiva. <URL> [Consulta: data]
INFOLING. Información global sobre lingüística hispánica. <http://infoling.org/home.php>

[Consulta: 7 de juliol de 2013]
CORREU ELECTRÒNIC
Se sol citar en el text, i no a la bibliografia.
ENTREVISTA PERSONAL
Nom de la persona, i en qualitat de què se l’ha entrevistada
SALES ROBERT, Joan, investigador del CEAB (Centre d’Estudis Avançats de Blanes)
CASES MAGEM, Martí, empresari del sector tèxtil
SALOU PAGÈS, Anna, mare d’un fill amb TDH
LEGISLACIÓ I NORMES (LLEIS, DECRETS...)

País. Títol. Publicació, data de publicació, número, pàgines.
Espanya. Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal.

BOE, 14 de desembre de 1999, núm. 298, p. 43088-43099
NORMES: (ISO, UNE...)

ENTITAT RESPONSABLE (any). Títol en cursiva. Núm. o codi de la norma. Lloc de publicació:
Editorial.
AENOR (2009). Turismo activo. Requisitos para la prestación del servicio. UNE 188003:2009.
Madrid: AENOR.
Última actualització: juliol 2013.
Per ampliar aquesta informació podeu accedir al web de la Biblioteca de la UDG:

https://biblioteca.udg.edu/ca/com-citar-documents/estil-apa?language_content_entity=ca
Per a la citació de fotografies, mapes, gràfics..., veure l'apartat El material gràfic .
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023
LA CITACIÓ DE FONTS DINS EL TREBALL
La citació de fonts és una qüestió molt important. No pots fer passar per teves idees que han
expressat altres autors, per tant has de posar la referència a les obres consultades.
En el cos del treball, quan se cita literalment alguna de les fonts, es fa referència a la bibliografia
de la manera següent:
1) Quan es tracta de citar paraules literals d'un autor, cal escriure-les en cursiva i indicar-ne la
procedència amb una nota a peu de pàgina, tal i com s'indica a l'exemple:
Quan no ens trobem bé físicament o no hem dormit prou, no estem en condicions per estudiar.
Ens cal un cos valent i saludable per mantenir un ritme de treball i per assegurar la seva
eficàcia1.
A la nota al peu hi apareixerà això:

1
PUIG (1996), p. 13.
A la bibliografia caldrà posar la referència completa (autor, títol...):

PUIG, I. (1996). Aprendre a aprendre: Estudiar. Barcelona. Empúries.
2) Si la cita és molt extensa (un paràgraf, per exemple), s’intercala amb una sagnia a ambdós
costats.
Una citació és una forma abreviada d’una referència insertada en el text o com a nota de
peu de pàgina d’un treball. Ens permet identificar i localitzar la font d’informació (llibre,
article, web, capítols...) i ajuda a evitar el plagi. A més, és un indicador de qualitat,
exhaustivitat i rigor del treball2.
A la nota al peu hi apareixerà això:

2
UVIC (2014).

UNIVERSITAT DE VIC (2014). Guia per elaborar citacions bibliogràfiques.
<http://www.catradio.cat/reproductor/720549> [Consulta: 7 d’octubre de 2013]
3) Quan dues notes consecutives fan referència a una mateixa obra, en lloc de repetir-la, es pot
fer servir ibídem (o l’abreviatura ib.).
A la primera nota al peu hi apareixerà això:

1
PUIG (1996), p. 13.
A la segona:
2
Ibídem, p. 43.
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023
4) Quan l’obra ha estat citada molt abans, podem usar la locució llatina op. cit. (opus citatum,
‘en l’obra citada’).
A la primera nota al peu hi apareixerà això:

1
PUIG (1996), p. 13.
A la segona (no consecutiva):
2
PUIG, op. cit. p. 113.
5) Si el nom de l’autor figura en el text, s’ha de posar l’any entre parèntesi i no cal posar nota a
peu de pàgina, perquè la referència apareixerà a la bibliografia.
Al text hi apareixerà així:

Segons Irene de Puig (1996), és molt important tenir una bona salut per encarar els estudis.

PUIG, I. (1996). Aprendre a aprendre: Estudiar. Barcelona. Empúries.
6) El text d’una nota també pot contenir aclariments, explicacions o informacions

complementàries que no s’inclouen en el text, per no interrompre el discurs. En aquest
document en trobaràs alguns exemples.
Les notes al peu han d’anar numerades. El número de la nota va al costat de la

paraula o de la frase amb les quals es relaciona. La numeració de les notes es pot
fer de manera correlativa a tot el treball o bé per capítols.
Word permet inserir notes al peu de pàgina de manera automàtica, des del menú
superior: Referències / Inserir nota al peu.
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023
L’ EXPOSICIÓ ORAL
Per fer l’exposició oral del treball de recerca no només hem de conèixer el contingut, sinó que també hem
de saber la forma com preparar-la. A continuació, us presentem algunes consignes:
PREPARACIÓ
1. Cal fer un guió de l’exposició, és a dir, estructurar el contingut. No s’hi val a improvisar!
2. Ser curós amb el llenguatge emprat.
3. Fer un ús raonable de la tecnologia (Prezi, Power Point...).
a) No s’ha de traslladar el contingut del treball a una presentació de diapositives. La presentació, si es fa,
i sigui quin sigui el format, ha de ser un recurs més, però mai un substitut d’allò que volem dir.
b) Les diapositives no han d’estar sobrecarregades de lletra. El text ha de ser breu i entenedor. Es valorarà
la capacitat de síntesi.
c) No s’ha de llegir mai el text de les diapositives en una exposició oral!
d) Els efectes o animacions s’han d’usar amb sentit comú. Evitar que les imatges enterboleixin el discurs.
El mateix consell val per als colors i la tipografia.
4. El text no ha de tenir errades de cap tipus (ortogràfiques, tipogràfiques, d’estil...).
5. L’exposició també pot anar acompanyada d’altres materials de suport, com ara gràfics, objectes,
làmines, mapes, fotografies... La tria està en funció de la temàtica del treball.
6. Si es projecta un vídeo, la durada ha de ser breu (~2 minuts).
7. Tenir consciència de la postura (mirada, posició del cos, moviment de les mans...).
8. Ajustar-se al temps (10-15 minuts).
9. Assajar l’exposició diverses vegades. És molt recomanable assajar l’exposició davant d’algun familiar o
amic que pugui valorar la teva intervenció i ajudar a rectificar el que calgui (ordre de les idees, durada,
to de veu…). Una bona pràctica consisteix a gravar-se i després revisar la gravació per millorar-ne els
aspectes més febles.
10. Realització d’un pòster (segons plantilla).
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023
DESENVOLUPAMENT DE L’EXPOSICIÓ
PRESENTACIÓ: El tutor de recerca presenta l’alumne i el treball al corrector.
DESENVOLUPAMENT: QUÈ CAL DIR?
L'exposició ha de començar amb la presentació dels objectius plantejats i amb el comentari de quina ha
estat la metodologia del treball (instruments de cerca) i de si s’han assolit els objectius o no (conclusions).
NO cal exposar el contingut del treball. En cap moment NO es tracta de repetir el que ja es pot llegir al
treball, fil per randa. El tutor i el corrector ja l’han llegit. Si els queda algun dubte, poden plantejar preguntes
al final.
L’exposició oral és el moment per desenvolupar algun aspecte complementari -i pertinent!- del treball. Pot
servir per aclarir aspectes que no han quedat prou clars en el treball. O fins i tot aspectes que calgui
rectificar. Com que ha passat un temps entre el lliurament del treball i la defensa (=exposició oral), poden
canviar les conclusions, i llavors és el moment de ser crític amb el que un ha fet. Fer autocrítica és un exercici
d’honestedat intel·lectual.
En funció del tipus de treball, es pot aprofitar per comentar aspectes que estan inclosos en el treball, però
que es poden presentar des d’una altra òptica.
Per exemple:
1. Si s’ha fet un treball pràctic, es pot fer una petita demostració al tribunal.
2. Si s’ha fet un projecte creatiu, es poden explicar aspectes del procés de creació que han jugat un paper
important en el resultat.
3. Si s’ha fet un estudi literari, es pot començar o acabar llegint una citació.
4. Si s’ha fet un treball experimental, es poden comentar aspectes pràctics dels assajos o experiments
(proves nul·les, resultats inesperats...).
COMIAT
No val acabar i dir “ja està”.
És de cortesia acabar donant les gràcies al tribunal per la seva atenció i dedicació a la lectura del treball de
recerca.
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023
EL PÒSTER
El pòster és un element que s’entrega amb el treball en un arxiu apart, en format ppt o bé en format pdf.
Cada any, des de l’Ajuntament de Blanes, es convoca un concurs de treballs de recerca que té lloc a la
primavera i on es premien els millors treballs de cadascun dels tres instituts de la ciutat. Pel fet d’entregar
el treball, ja optes a ser candidat d’aquests premis.
Els consells bàsics per a la seva realització els tens a continuació:
1. El pòster s’ha de fer seguint la plantilla que trobaràs al Moodle.
2. L’espai central ha de contenir una explicació del contingut del treball, de manera que el lector es faci
una idea de la temàtica del treball.
3. Ha d’incloure recursos gràfics (imatges, icones, gràfics).
4. La disposició dels elements (text-imatge) ha de seguir una organització lògica que faciliti la lectura.
5. El pòster ha de convidar a llegir el treball, ha de ser un reclam.
A La pàgina següent trobaràs una imatge amb el model sense emplenar i uns altres exemples d’alumnes de
cursos anteriors.
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023
PAUTA D’AVALUACIÓ DEL TREBALL DE RECERCA
A continuació es detalla els percentatges sobre els quals s’avaluarà el treball de recerca. Com veuràs, hi ha tres
ítems: el seguiment, el contingut de la memòria l ‘exposició oral (que inclou el pòster). Fixa’t en aquests aspectes
a l’hora d’elaborar el teu treball.
SEGUIMENT 20% (És imprescindible tenir una valoració positiva d’aquesta part).
 Investigació ajustada a les seves possibilitats.

 Bona planificació del treball.
 Correcta aplicació de la metodologia del treball.
 Fonts d’informació diverses, adequades i suficients.
Planificació  Iniciativa a l’hora de cercar recursos.
i disseny  Capacitat d’interpretar les causes dels problemes que han sorgit
durant l’elaboració del treball.
 Capacitat de modificar l’estructura o el contingut en funció de noves
aportacions adquirides.
Aspectes
Participació  Interès personal, implicació i compromís en el tema.
positius
i iniciativa  Grau d’autonomia assolida.
Regularitat  Assistència a totes les sessions.
a les  Rendiment setmanal.
tasques  Lliurament dels esborranys en els terminis fixats.
Planificació  Poc aprofitament de totes les fonts d’informació.
i disseny
Participació  Poca iniciativa.
Aspectes i iniciativa  Poc interès i implicació en el treball.
a millorar
Regularitat  Absències injustificades.
a les  Manca de rendiment setmanal.
tasques
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023
CONTINGUT: 30% TUTOR I 30% CORRECTOR
 Objectius ben plantejats.

 Metodologia adequada als objectius.
Estructura  Estructura lògica i coherent.
del  Idoneïtat de les fonts d’informació.
contingut  Tractament adequat de la informació.
 Conclusions coherents amb les dades obtingudes.
Aspectes Citació de  Citació bibliogràfica correcta.

positius les fonts  Notes a peu de pàgina. Inclusió i citació correctes.
 Contingut adequat de l'apèndix o l'annex.
Correcció,  Correcció ortogràfica.
claredat i  Expressió escrita i lèxic adequats.
vocabulari  Presentació clara, neta i correcta.
 Imprecisió en presentar els objectius.
Estructura  Plantejament inadequat dels objectius i la metodologia.
del  Falta de coherència entre algunes parts del treball.
contingut  Falta de relació entre la part teòrica i la part pràctica.
 Conclusions poc elaborades i poc clares.
Aspectes
a millorar Citació de  Citació bibliogràfica incorrecta.
les fonts  Manca de notes a peu de pàgina o citació incorrecta.
 Contingut inadequat a l’apèndix o a l’annex.
Correcció,  Incorreccions ortogràfiques.
claredat i  Faltes tipogràfiques i d’expressió.
vocabulari  Ús d’un llenguatge poc formal en alguns casos.
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023
EXPOSICIÓ ORAL: 20%
 Domini del contingut.

 Capacitat de síntesi.
 Claredat i ordre en l’estructura.
 Presentació adequada del contingut del cartell.
Capacitat  Originalitat en la presentació.
de síntesi  Bon ús dels recursos audiovisuals.
Aspectes
positius. Adequació  Capacitat de resposta a les qüestions plantejades.
de les
respostes
Correcció  Vocabulari adequat al registre formal.
 Correcció en la dicció i la gestualitat.
 Seguretat i naturalitat.
 Dispersió en l’estructura de la presentació.
 Oblit d'algun aspecte important del contingut.
 Presentació inadequada del contingut del cartell.
Capacitat  Poca claredat.
de síntesi  Mitjans audiovisuals poc o mal utilitzats.
 Poca naturalitat.
 Respostes evasives.
Aspectes a  Ús d’alguns barbarismes o expressions inadequades.
millorar  Ús excessiu de mots crossa.
Adequació  Respostes evasives o silencis.
de les
respostes
Correcció  Poca naturalitat.
 Ús d’alguns barbarismes o expressions inadequades.
 Ús excessiu de mots crossa.
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023
BIBLIOGRAFIA
Batxillerat. Treball de Recerca (2019-2020). Departament d'Educació. Generalitat de Catalunya.

<http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/guies-estudis/btx-treball-
recerca.pdf> [Consulta: 7 de gener de 2020]
Coromina, E. Casacuberta, X. i Quintana, D. (2012). Treball de recerca. Procés d’elaboració, memòria escrita,
exposició oral i recursos. Eumo Editorial. Universitat de Vic.
Equip de Coordinació de Biologia de les PAU. Disseny experimental. conceptes i exemples.

<https://www.ub.edu/paubiologia/Recursos/Disseny%20_experimental.pdf> Consulta [11 de febrer de 2020]
Institut Lluch i Rafecas (2001). Guia del Treball de

Recerca. Vilanova i la Geltrú.
<http://www.xtec.cat/ieslluchirafecas/pagines/continguts/TR_Dossier.PDF> [Consulta: 16/02/2018]
López-Roldán, P., Fachelli, S. (2015). La encuesta. En P. López-Roldán y S. Fachelli, Metodología de la

Investigación Social Cuantitativa. Bellaterra (Cerdanyola del Vallès): Dipòsit Digital de Documents,
Universitat Autònoma de Barcelona. Capítulo II.3. Edició digital. <http://ddd.uab.cat/record/163567>
[Consulta: 15 de Febrer de 2020].
Muñoz, Carmen. Trabajo de investigación. Entrevista. <http://www.xtec.cat/~cmunoz/recerca/entrevista.htm>

[Consulta: 5 de novembre de 2015]
Sanahuja, Josep. L'enquesta. Institut d'Educació Secundària Illa de Rodes. Roses.

<http://www.iesilladerodes.cat/continguts_c/treb-recerca-30/eines-al-tdr-lenquesta-71.html> [Consulta: 15 de
febrer de 2020]
---------. L'entrevista. Institut d'Educació Secundària Illa de

Rodes. Roses.
<http://www.iesilladerodes.cat/continguts_c/treb-recerca-30/eines-al-tdr-lentrevista-70.html> [Consulta: 5 de
febrer de 2020]
VVAA. Guia pràctica per fer un bon treball de recerca. #20 consells essencials. (2017) Institut de Ciències de
l'Educació. Universitat de Barcelona.
<http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/114030/6/Guia%20practica%20per%20fer%20un%20bon%20TR%20
BTX%2020%20consells.pdf> [Consulta: 7 de febrer de 2020]
Versió 3.0
Coord BAT
Data 14/3/2023

QTDR

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

QTDR

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

TREBALL DE RECERCA

1. Què és el treball de recerca?.............................................................................................................. 3

2. Planificació del treball ...................................................................................................................... 5

3. L’organització externa del treball........................................................................................................ 6

4. Format del treball............................................................................................................................... 10

5. Consells sobre l’organització del treball ............................................................................................ 10

6. La síntesi del treball de recerca ......................................................................................................... 12

8. El material gràfic...................... .......................................................................................................... 17

10. El projecte artístic .............................................................................................................................. 24

11. El projecte tecnològic ......................................................................................................................... 25

12. El treball pràctic al laboratori de Ciències........................................................................................... 28

13. Com citar les fonts consultades.......................................................................................................... 29

14. La citació de fonts dins el treball ........................................................................................................ 33

15. L’exposició oral ................................................................................................................................... 35

17. Pauta d’avaluació del treball de recerca............................................................................................. 42

18. Bibliografia ......................................................................................................................................... 44

QUINA PART DE LA NOTA REPRESENTA?

Representa un 10% de la qualificació final de batxillerat.

Cal que sigui original: no ha d’haver estat fet abans.

LES FASES DEL TREBALL

CONSELLS SOBRE LA TRIA DEL TEMA

- El tema pot estar vinculat a una matèria o ser interdisciplinari.

- Cal que triïs un tema abastable i adequat a les teves possibilitats.

PLANIFICACIÓ de les sessions de tutoria

La citació de fonts (I)  Estils de citació Pràctica III

La citació de fonts (II)  Les citacions textuals ---------------

 Organització i estructura ---------------

L’ORGANITZACIÓ EXTERNA DEL TREBALL

ESTRUCTURA BÀSICA ESTRUCTURA AMB APARTATS OPCIONALS

Cos del treball

PORTADA FULL EN SÍNTESI ÍNDEX

La portada no es compta, ni es numera.

PRESENTACIÓ COS DEL CONCLUSIONS

Tots els fulls d’aquests apartats es numeren excepte la contraportada.

BIBLIOGRAFIA FULL EN CONTRAPORTADA

ESTRUCTURA AMB APARTATS OPCIONALS

PORTADA FULL EN Dedicatòria Agraïments SÍNTESI ÍNDEX

La portada no es compta, ni es numera.

BIBLIOGRAFIA GLOSSARI APÈNDIX FULL EN CONTRAPORTADA

Els marges haurien de ser de 3 cm a l’esquerra i 2 o 2,5 cm a la dreta.

CONSELLS SOBRE L’ORGANITZACIÓ DEL TREBALL

5. Organitzar les notes en funció dels apartats del treball.

Convé evitar l’excés de jerarquització dels continguts.

3. Quina ha de ser la seva estructura?

4. Quina ha de ser l’extensió?

5. On situar la síntesi dins del treball?

El mite de la guerra de Troia a la ceràmica grega

El Melanoma. Estudi descriptiu dels pacients i els tumors

Atenent a la transcripció, parlem de:

3.1. Diferents tipus de preguntes

Preguntes tancades L'entrevistador espera una resposta molt

Preguntes obertes Donen peu a respostes llargues.

Preguntes hipotètiques Aquestes preguntes serveixen per plantejar

Preguntes de sondeig Permeten a l'entrevistador obtenir més

Preguntes comentari Moltes vegades l'entrevistador no formula una

La transcripció directa es pot fer de diverses maneres:

COM INDICAR-NE LA PROCEDÈNCIA?

VEGEM-NE UNS EXEMPLES:

PRESENTACIÓ EN EL COS DEL TREBALL CITACIÓ A L'APARTAT DE PROCEDÈNCIA

1. Jefes de las islas Salomón [fotografía]. A: HARRIS, Marvin

1. Jefes de las islas Salomón

2. Fórmules d'àrees i volums [figura]. A: Ingemecánica.

2. Fórmules d'àrees i volums

3. Mortalitat anual associada a la pobresa energètica