2021 Op Quadernet Prova Practica Ts Gestio

Gerència de Persones i Desenvolupament Organitzatiu
Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans
TÈCNIC/A SUPERIOR EN GESTIÓ
Prova pràctica
NO OBRIU EL QUADERNET FINS QUE US HO INDIQUI L’EXAMINADOR/A.
ANOTEU TOTES LES VOSTRES RESPOSTES EN EL FULL DE RESPOSTES

CORRESPONENT.
INSTRUCCIONS: Prova pràctica
Tot seguit realitzareu la prova pràctica.
Per la convocatòria d’oferta pública, la segona prova (prova pràctica) té caràcter obligatori, i serà
qualificat de 0 a 25 punts. Quedaran eliminades les persones que no tinguin una puntuació igual o
superior a 12 punts.
Per la convocatòria de promoció interna, el segon exercici, supòsit pràctic, té caràcter obligatori,
i serà qualificat de 0 a 22 punts. Us recordem que la Primera prova serà qualificada amb 42 punts, i
quedaran eliminades les persones que no tinguin una puntuació igual o superior a 21 punts en la
suma dels dos exercicis que la conformen (test de coneixements del temari i supòsit pràctic).
Us informem que:
 Podeu endur-vos la part autocopiativa del full de respostes.

 Si heu esgotat el temps de la prova podeu endur-vos el quadern de preguntes d’aquest
exercici; per tant, podeu fer anotacions en el quadernet.
 Cada pregunta tindrà quatre alternatives de resposta, de les quals només una serà correcta.
 Totes les respostes correctes tindran el mateix valor. Les respostes errònies descomptaran una
quarta part del valor d'una resposta correcta i les respostes en blanc no restaran puntuació.
 Us avisarem quan faltin 10 minuts per acabar el temps estimat d’aquest exercici.
 La durada estimada d’aquest exercici és de 105 minuts, inclòs el temps de lectura de les
instruccions.
 Haureu d’escollir un supòsit pràctic, l’exercici consistirà a donar resposta a un qüestionari de 25
preguntes amb 4 opcions de resposta: A, B, C i D, més 5 preguntes que són de reserva per
possibles anul·lacions, les preguntes 26 a la 30. En cas d’anul·lar-se alguna de les 25
primeres, es consideraran les de reserva per ordre numèric (primer la 26, després la 27 i així
successivament).
A continuació, agafeu el full de respostes que us hem repartit i llegiu i seguiu les instruccions per
omplir el full de respostes.
PROCEDIMENT PER EMPLENAR EL FULL DE RESPOSTES
Llegiu atentament
Utilitzeu llapis, preferentment del número 2, i ompliu en el full de respostes les dades següents:
- On hi posa convocatòria:
PER OFERTA PÚBLICA escriviu 50 pl TS GESTIÓ 2021
PER PROMOCIÓ INTERNA escriviu PIE 75 pl TS GESTIÓ 2021
SI US PRESENTEU PER PIE I OP escriviu TS GESTIÓ 2021 (PIE + OP)
- On hi posa Nom Prova: escriviu PROVA PRÀCTICA
- On hi posa Data: 19/12/2021
- On hi posa Prova: Haureu d’escriure el número de supòsit pràctic escollit i omplir el

número que correspongui
- On hi posa DNI: escriviu el vostre DNI en números
Si el seu DNI té un número de menys de 8 xifres, la primera xifra haurà de ser 0.
IMPORTANT! Per tal d’evitar errades en la vostra identificació, poseu en el vostre full de respostes
el mateix número d’identitat amb el qual us heu identificat en el moment d’entrar a l’aula.
Un cop escrit el número, ara, sota de cada número ompliu a cada columna la casella corresponent,
tal com s’indica en aquest exemple:
En aquest EXEMPLE, el primer número és un “3”; per tant, s’hauria de baixar i marcar la casella
on hi posa “3”. El segon és un “4”, s’hauria de baixar i marcar la casella on hi posa “4”, i així
s’hauria de fer amb la resta de columnes. Casella per casella.
IMPORTANT! Completar bé aquest apartat és fonamental, ja que aquesta serà l’única dada que
permetrà identificar-vos.
Podeu fer anotacions al vostre quadernet. Heu de tenir en compte que un cop acabat el temps,
no es podrà marcar cap resposta al full de respostes, encara que l’hagueu marcat al quadernet.
Les respostes hauran de ser marcades en el “Full de Respostes”.
Aneu amb compte a l’hora de marcar les caselles ja que l’única forma correcta de fer-ho és la
que es dibuixa al full de respostes.
Marqueu les respostes en llapis i comproveu sempre que la marca que assenyaleu en el “Full de
Respostes” correspon al número de pregunta del qüestionari.
Al “Full de Respostes” no s'haurà d’anotar cap altra marca diferent de les necessàries per
contestar l’exercici.
En cas d’equivocar-vos, esborreu perfectament la marca tant del full original, com del full
autocopiatiu.
En el supòsit en què hi hagués dues o més marques en la resposta d’una pregunta, o no es pugui
identificar clarament quina és l’opció escollida per la persona aspirant, es considerarà la resposta
com si fos en blanc.
No separeu el full autocopiatiu del full de respostes, fins que us expliquem com cal fer-ho en
finalitzar.
PASSEU A LA SEGÜENT PÀGINA I COMENCEU A FER L’EXERCICI

SEGONA PROVA. PROVA PRÀCTICA
ÍNDEX DE SUPÒSITS PRÀCTICS
SUPÒSIT PRÀCTIC PÀG.
NÚMERO 1 .............................................................................................. Pàg. 3
NÚMERO 2. .............................................................................................. Pàg. 11
NÚMERO 3................................................................................................ Pàg. 23
NÚMERO 4................................................................................................ Pàg. 35
NÚMERO 5................................................................................................ Pàg. 44
NÚMERO 6................................................................................................ Pàg. 55
1
2
SUPÒSIT PRÀCTIC NÚMERO 1
Wisteria és una ciutat de 800.000 habitants que ha experimentat un important desenvolupament

econòmic i demogràfic durant els darrers anys, que ha anat acompanyat d’una creixent demanda
de més i millors serveis públics per part de la seva ciutadania. Per aquest motiu l’Ajuntament de la
ciutat, conscient de la necessitat de renovar el model tradicional de l’administració municipal per fer
front a les necessitats d’una ciutat moderna i activa ha iniciat els treballs per posar en marxa un
ambiciós projecte de modernització que ha anomenat Pla de Qualitat i Innovació.
La Roser, regidora encarregada de la formulació i impuls d’aquest pla ha creat un grup de treball
transversal en el qual participa personal directiu i tècnic de tots els serveis municipals, ja que es
pretén que la totalitat dels/de les responsables municipals s’impliquin en l’impuls del nou projecte.
En la primera reunió del grup de treball la Roser, responsable del Pla, ha intervingut presentant un
PPT, en el qual s’han exposat els motius pels quals s’ha decidit impulsar aquest Pla i a continuació
s’han proposat un conjunt de programes d’actuació, que es detallen en la figura següent. També
ha informat les persones assistents que es crearà una secretaria tècnica del Pla, que serà
l’encarregada de la definició dels objectius de cada programa, l’impuls de la seva implementació,
seguiment d’indicadors d’execució i avaluació de resultats.
L’exposició de la regidora ha suscitat moltes preguntes de tot tipus per part de les persones
convocades, sorpreses per l’ambició i amplitud del Pla presentat. El debat que s’ha produït a
continuació ha estat intens i productiu, però també ha deixat molts dubtes i preguntes obertes i
sense resposta, per aquest motiu la regidora ha anunciat que en la següent sessió de treball es
dedicaria un punt a resoldre els dubtes i preguntes que han quedat pendents.
Les propostes que han deixat més interrogants han estat les relatives als models alternatius de
qualitat a seguir, les tècniques d’atenció al públic, la transparència i els enfocaments de l’avaluació
de polítiques públiques entre d’altres.
Acabada la reunió, a la qual heu assistit com a tècnic/a del departament de programació, la
regidora us ha convocat al seu despatx i us ha demanat que us feu càrrec de posar en marxa la
Secretaria Tècnica del Pla de Qualitat i Innovació i que, com a tasca immediata, prepareu un
document amb respostes detallades i pertinents als dubtes i preguntes que han quedat sense
resposta a la reunió.
Ara sou al vostre despatx davant de l’ordinador, davant vostre teniu un esquema amb els diferents
programes del Pla i heu començat a preparar la reunió. Aquests són els dubtes i interrogants als
quals heu de donar resposta:
3
CARTES DE
SERVEIS
AVALUACIÓ DE ATENCIÓ AL
POLITIQUES CIUTADÀ
ATENCIÓ A
MODEL DE
QUEIXES I
QUALITAT
SUGGERIMENTS
PLA DE
QUALITAT I
INNOVACIÓ
BARÒMETRE
GERENCIALITZACIÓ D’AVALUACIÓ DE
SERVEIS
COL.LABORACIÓ
DIGITALITZACIÓ
PUBLIC/PRIVADA
COMUNICACIÓ
TRANSPARÈNCIA
CLARA
1. Algunes persones assistents desconeixien què són les cartes de serveis. Per tant, caldrà
aclarir què són:
A. Documents d’indicadors de resultats de cada servei.

B. Fulls per presentar reclamacions pel mal funcionament del serveis.
C. Documents amb compromisos concrets de resposta dels serveis.
D. Propostes per millorar la qualitat del serveis.
2. Com que molts no coneixien el procés de redacció de les cartes de serveis, també
s’haurà de deixar clar que la metodologia suposa que:
A. Les redacta i decideix l’Alcaldia de forma autònoma.

B. Les redacta i decideix el/la gerent municipal amb el seu equip.
C. Els/les regidors/ores de cada àmbit han de decidir el seu contingut.
D. Cada servei proposa i redacta la seva carta.
3. Respecte els compromisos de qualitat de les cartes de serveis, quina afirmació és

CORRECTA?
A. Per prudència la carta de serveis no ha de concretar compromisos.

B. Els valors han d’estar referenciats respecte a objectius de tipus qualitatiu.
C. En general han de tenir forma d’estàndards numèrics.
D. S’han d’expressar com una llista d’objectius de caràcter general.
4
4. Algunes persones assistents no tenien clara la diferència entre els diferents canals
d’atenció ciutadana, per aquest motiu és necessari explicar que aquests habitualment
són:
A. La premsa i les cartes de l’alcalde/essa.

B. Presencials, telefònics, telemàtics i xarxes socials.
C. Ràdio, televisió i Twitter.
D. Rodes de premsa i butlletins municipals.
5. La proposta de creació de la figura de gerent municipal ha estat ben rebuda, i s’ha

suscitat un debat sobre com s’hauria de produir legalment aquest nomenament. Com
hauríem de respondre al dubte?
A. S’ha de nomenar d’acord amb el que disposa la Llei de règim local sobre la figura del/de la
gerent municipal.
B. La figura de gerent municipal no està regulada per llei.
C. L’elecció del/de la gerent municipal s’ha de realitzar per part dels/de les gerents d’àrea,
d’acord amb la normativa que regula aquesta figura.
D. És obligatori convocar un concurs obert entre personal funcionari i no funcionari.
6. Crear un sistema d’atenció per recollir queixes i suggeriments ha estat ben vist per
tothom, però també s’ha comprovat que no tothom entén de la mateixa forma la seva
utilitat, que dins d’un sistema de gestió de qualitat hauria de servir per:
A. Detectar i sancionar les actuacions errònies del personal funcionari.

B. Obtenir informació sobre el funcionament dels serveis per a la seva millora.
C. Que el personal directiu obtingui informació reservada i adopti decisions disciplinàries.
D. Evitar que el mal funcionament dels serveis arribi a coneixement del mitjans de
comunicació.
7. La Maria, responsable de serveis socials, que rep moltes queixes, ha expressat dubtes
sobre la forma metodològicament correcta de gestionar la resposta a les queixes de la
ciutadania. Quina seria l’opció CORRECTA?
A. Cal identificar un servei responsable de la gestió global del sistema de recepció i resposta.
B. Un servei centralitzat contesta totes les queixes que arriben a l’Ajuntament.
C. El servei de premsa és el responsable de contestar les queixes.
D. Les queixes les contesten els serveis jurídics per evitar que la ciutadania presenti
reclamacions judicials.
8. Cap director/a ha dubtat de la utilitat de conèixer les opinions ciutadanes, però alguns
desconeixien la tècnica del baròmetre municipal d’opinió, que consisteix a:
A. Realitzar estudis de tipus qualitatiu sobre els serveis públics amb grups de discussió formats
per ciutadans i ciutadanes seleccionats/ades.
B. Realitzar estudis acadèmics que realitzen les universitats i financen els ajuntaments.
C. Realitzar enquestes que es fan als ciutadans i a les ciutadanes a la sortida de les oficines
d’atenció ciutadana.
D. Realitzar estudis quantitatius sobre mostres representatives dels ciutadans i ciutadanes del
municipi.
5
9. En el moment d’analitzar els diferents models de gestió de qualitat ha sorprès que en el
model SERVQUAL la qualitat es defineixi com a:
A. El valor intrínsec dels serveis que s’ofereixen.

B. La diferència entre les expectatives i les percepcions.
C. El preu adequat a cada nivell de servei que s’ofereix.
D. La quantitat de valor generat expressat en termes monetaris.
10. El programa de transparència ha suscitat alguna veu contrària. A la propera reunió caldrà
defensar el programa amb l’argument de que és:
A. Quelcom que les administracions central i autonòmica tenen i els municipis no es poden
quedar enrere.
B. És una obligació regulada per llei.
C. És una exigència de la Unió Europea.
D. És una prioritat política.
11. El Pere, responsable d’Hisenda, s’ha mostrat poc partidari de la nova política de
transparència i ha preguntat com hauria d’actuar l’Ajuntament si un ciutadà o una
ciutadana demana accedir a dades fiscals individuals del padró de l’Impost de Béns
Immobles. La resposta és:
A. Els responsables polítics decideixen quina informació es pot donar.

B. Les dades fiscals dels ciutadans i les ciutadanes són reservades i no es poden facilitar.
C. La ciutadania únicament pot reclamar aquestes dades per via judicial.
D. Els serveis municipals estan obligats a proporcionar les dades que es demanen.
12. La Maria, responsable dels serveis socials, ha manifestat que sovint rep queixes de les
persones usuàries de les oficines de benestar social i que voldria aprofundir en els
motius que susciten aquestes queixes, però creu que la tècnica del baròmetre d’opinió
no resulta adient per al seu cas. Quin tipus de tècnica li recomanaríeu si vol saber el que
realment passa a l’interior de les oficines de benestar social i com es produeix la
prestació dels serveis?
A. Realitzar enquestes de satisfacció a la sortida de les oficines.

B. Utilitzar la tècnica del client/a misteriós/osa.
C. No es pot fer cap estudi de les oficines per raons de privacitat.
D. Crear grups de discussió amb els/les treballadors/ores de les oficines.
13. El programa de comunicació clara ha dividit les persones assistents a parts iguals, tant
les persones partidàries com les persones detractores. Aquestes darreres temen que
vagi en detriment de la necessària precisió del llenguatge administratiu i han demanat
aclarir els àmbits d’aplicació del nou concepte. Aquests són:
A. El llenguatge escrit, visual, especialitzat i el neurollenguatge.

B. Internet, les comunicacions telefòniques i la publicitat institucional.
C. La publicitat institucional i les comunicacions a través de la premsa.
D. El discurs polític i les intervencions públiques dels regidors i de les regidores municipals.
6
14. L’Anna, directora de pressupostos, s’ha mostrat interessada en tot allò que pugui
suposar un estalvi econòmic, i entre altres propostes ha demanat que es deixi d’enviar
notificacions en paper a tota la ciutadania. La proposta ha estat ben acollida, però podem
fer obligatòries les notificacions electròniques?
A. Sí, a empreses i entitats.

B. Sí, a tota la ciutadania per decret de l’Alcaldia.
C. Sí, a tota la ciutadania quan es tracta de notificacions de naturalesa fiscal.
D. No es poden fer obligatòries en cap cas.
15. Dins del programa de digitalització s’ha proposat iniciar una política d’implantació de
robots (RPA). A la pràctica això significaria:
A. Substituir personal en les oficines d’atenció per màquines amb aparença humanoide que
contestaran preguntes de la ciutadania.
B. Automatitzar les tasques rutinàries que suposen gestió i comprovació d’informació.
C. La tecnologia de robotització és de caràcter industrial i inaplicable a l’Administració pública.
D. Una despesa econòmica excessiva i una pèrdua de qualitat en la gestió.
16. Algunes persones responsables dels serveis municipals temen que la digitalització plena
de l’administració municipal pugui suposar dificultats d’accés als serveis públics a
determinats grups de la ciutadania. El concepte que s’utilitza quan es vol definir aquest
problema és:
A. Bretxa digital.
B. Digitalització inversa.
C. Pobresa digital.
D. Ludisme digital.
17. Ha quedat sense resposta la pregunta de si podem certificar la qualitat de les Oficines
d’Atenció Ciutadana amb una Norma ISO 9000. Quina resposta seria la CORRECTA?
A. Sí. La norma ISO es pot aplicar a qualsevol organització.

B. No. La norma ISO és únicament aplicable al món industrial.
C. Sí. Sempre que el servei estigui totalment automatitzat.
D. No existeix cap sistema de qualitat que es pugui aplicar al sector públic.
18. Un dels models de gestió de qualitat que el/la regidor/a ha proposat aplicar és el de la
EFQM (European Foundation for Quality Management). Aquest model està fonamentat
en:
A. L’autoavaluació.
B. El registre sistemàtic de les activitats.
C. L’opinió de la ciutadania.
D. La participació ciutadana.
7
19. Algunes persones participants en la reunió han demanat que el programa d’avaluació
inclogui l’avaluació del disseny de les polítiques que es volen desenvolupar. A què es
refereixen?
A. Posar en discussió oberta a la ciutadania sobre els continguts de les polítiques públiques.
B. La necessitat de valorar la lògica i solidesa de la teoria del canvi de les polítiques públiques.
C. Dotar cada política pública d’un sistema d’indicadors de seguiment periòdic per part dels
serveis responsables.
D. La necessitat que les polítiques que s’aproven disposin d’un pressupost adequat.
20. El Lluís, un dels assistents a la reunió, ha preguntat si existeix alguna tècnica

d’avaluació que permeti saber si un programa públic està funcionant a la pràctica. La
resposta és:
A. L’avaluació de la implementació.
B. L’avaluació correlativa.
C. L’avaluació de l’eficiència dels programes.
D. L’avaluació participativa.
21. La Lídia, una altra assistent, ha mostrat el seu temor a posar en marxa una política
sistemàtica d’avaluacions de polítiques públiques i en el seu lloc ha proposat que quan
es vulgui posar en marxa una nova política pública, si aquesta és de gran impacte es
provin primer les diferents alternatives en grups controlats i després es faci una
avaluació i es comparin resultats per decidir quina és la política més adequada. Quin
nom rep aquest tipus d’avaluació?
A. Avaluació múltiple.
B. Avaluació creuada longitudinal.
C. Avaluació experimental.
D. Avaluació científica.
22. El debat a la reunió ha demostrat que existeix confusió sobre com s’haurien de fer
accessibles les dades municipals, d’acord amb la política de transparència. Per aquest
motiu a la propera reunió cal aclarir que les dades obligatòriament s’han de publicar en:
A. Formats autoexecutables.
B. Formats oberts i reutilitzables.
C. Formats Excel, PDF i Word, segons el cas.
D. Formats que no admetin la possibilitat de còpia.
23. La proposta de desenvolupar una política de transparència és de les que més dubtes i
preguntes ha suscitat. Pau, el responsable de contractació ha preguntat si quan la
ciutadania exerceixi el seu dret d’accés s’haurà d’identificar i motivar les seves
demandes. Què li contestarem una vegada consultem la legislació aplicable?
A. S’han d’identificar i motivar les demandes.

B. No s’han d’identificar, ni motivar les demandes.
C. Han de motivar les demandes, però no s’han d’identificar.
D. S’han d’identificar, però no han de motivar les demandes.
8
24. Entre les persones assistents a la reunió figuraven algunes que recentment han realitzat
un curs sobre avaluació de polítiques públiques i que han iniciat una discussió sobre si
era millor aplicar l’anàlisi cost-benefici, el cost-efectivitat o el multicriteri o cost-
conseqüència. Al final la regidora ha tallat la discussió i ha demanat que en la propera
reunió s’aclareixi si l’anàlisi cost-efectivitat és el que:
A. Identifica, quantifica i monetitza els beneficis i costos d’una intervenció pública.

B. Quantifica el volum i costos a incórrer per a diferents opcions d’una política pública.
C. S’utilitza quan no és possible monetitzar els beneficis de les diferents alternatives d’una
política.
D. Quantifica el valor de cada un dels outputs, però no el monetitza.
25. El Víctor, responsable de l’àrea de programació ha proposat que s’adopti com a model de
gestió de qualitat el model anomenat CAF (Common Assessment Framework – marc
comú d’Avaluació). Com que el gerent no coneix aquest model us ha demanat que
investigueu i heu aconseguit saber que és:
A. Un model derivat del SERVQUAL i aplicat als Estats Units.

B. Un model semblant al EFQM i adaptat a l’Administració pública.
C. Un model de mesura de la qualitat en els serveis d’atenció ciutadana.
D. Un model derivat dels sistemes de control de qualitat aplicat per la indústria de l’automòbil.
PREGUNTES DE RESERVA
26. Posar en marxa un programa de col·laboració públicoprivada ha estat ben valorat per les
persones assistents, però el debat ha posat de manifest que no tothom entén de la
mateixa forma les seves finalitats, que realment són:
A. Privatitzar una part dels serveis públics.

B. Contractar empreses privades perquè es facin càrrec de la provisió dels serveis públics.
C. Acordar projectes en què la discrecionalitat és compartida entre sector públic i privat.
D. Demanar al sector privat que aporti fons als projectes públics de construcció
d’infraestructures.
27. Si dins del seu pla de modernització l’Ajuntament de la ciutat decideix deixar de prestar
de forma directa el servei de brossa i el dona en concessió a una empresa privada estem
davant d’una:
A. Externalització.
B. Privatització.
C. Desmunicipalització.
D. Comunalització.
9
28. Una de les persones assistents ha demanat que la política d’innovació sigui ambiciosa i
que l’Ajuntament participi en totes aquelles activitats econòmiques urbanes, en què el
sector privat es mostra ineficient o produeix serveis a un preu molt alt. Ara cal estudiar la
proposta i d’entrada hem de dir que:
A. No seria legal la participació municipal en activitats econòmiques de mercat.

B. La participació municipal en activitats econòmiques està restringida a l’àmbit de l’habitatge.
C. L’Ajuntament pot participar en activitats mercantils si aprova un expedient d’iniciativa
econòmica.
D. L’Ajuntament pot participar en activitats econòmiques únicament en aquells casos en què es
demostra que no existeix una empresa proveïdora privada.
29. L’Anna, directora de pressupostos, ha demanat que dins del pla que es presenta
s’inclogui un programa per desenvolupar el Quadre de Comandament Integral o
Balanced Scorecard, però no s’ha arribat a acordar, perquè el gerent ha demanat saber
què es mesura amb aquest model. Què heu pogut esbrinar que mesura?
A. El dèficit o superàvit anual de les finances municipals i el seu impacte sobre el deute
municipal.
B. Resultats econòmics, satisfacció ciutadana amb el serveis, resultats dels processos i
desenvolupament de les persones.
C. La producció dels serveis públics municipals expressada en forma quantitativa i
representada en forma de gràfics i visualitzacions.
D. El ritme d’execució del pressupost i la tresoreria municipal.
30. Una de les iniciatives que ha plantejat més dubtes ha estat la proposta de desenvolupar
eines d’intel·ligència artificial dins del programa de digitalització, ja que part de les
persones assistents han demanat que primer s’avaluïn els riscos que cal controlar, entre
els quals figuren de forma destacada:
A. Desenvolupar algoritmes innecessaris o econòmicament molt costosos.

B. L’Administració Municipal funciona sotmesa a normatives que fan impossible la implantació
de programes d’intel·ligència artificial.
C. La seguretat i protecció de les dades personals i el disseny esbiaixat dels algoritmes.
D. Amplificar les possibilitats de comportaments corruptes per part dels/de les
administradors/ores públics/ques.
10
A causa de la declaració de pandèmia per la covid-19, l’ajuntament d’un municipi de gran població
ha decidit contractar un servei de suport a la vacunació davant de la covid-19 de 12 mesos de
durada i que s’executarà durant els anys 2021 i 2022, amb una possibilitat de pròrroga de 12
mesos més.
Segons el plec de prescripcions tècniques del servei aquest haurà de comptar amb:
● Una persona que exerceix funcions de coordinació i enllaç amb l'Ajuntament i serveis de
salut de la comunitat autònoma a què pertany.
● 3 equips de vacunació diaris durant la vigència del contracte. Cada equip de vacunació
estarà compost per un/a infermer/a i un/a auxiliar d'infermeria titulats/ades, degudament
equipats i experiència acreditada mínima d'un any en programes de vacunació. Almenys, en
cada equip i per cada torn, un dels integrants de l'equip que participi en l'execució de servei
haurà d’estar en possessió del permís de conducció adequat per al maneig del vehicle.
● 3 vehicles tipus turisme, un per cada equip de vacunació. L'adjudicatari/ària serà el/la
responsable de satisfer les multes i impostos que hagi de pagar per la utilització del vehicle
en via pública, a més el vehicle haurà d'estar al corrent de pagament de les taxes i impostos
que siguin exigibles d'acord amb la normativa vigent, i ho ha d'acreditar, adjuntant la
documentació necessària.
● Material de reanimació: incloent-hi els fàrmacs adequats (adrenalina, antihistamínics,
corticoides, etc ...), per atendre una reacció anafilàctica en cas de ser necessari.
● Material sanitari general: gases i solució antisèptica sense alcohol.
● Contenidors de residus sanitaris. Els residus generats que es classifiquen com a residus
sanitaris Grup III o residus biosanitaris especials han de rebre la gestió prevista per a
aquests per la normativa aplicable.
● 3 telèfons mòbils i tauletes / portàtils (un per cada equip de vacunació) amb accés a Internet
per tal que es puguin registrar les dades de vacunació fetes durant el dia.
11
Per calcular el preu de sortida del contracte s’han utilitzat les següents dades:
● Costos directes:
Nombre Nombre
Despeses Preu unitari d’equips de mesos
Costos Directes
ADQUISICIÓ UNIFORMES
(per als infermers i auxiliars) 228,80 € 6 1
COMPRA MATERIAL 1.341,20 € 3 12
ARRENDAMENTS
(rènting vehicles) 600,00 € 3 12
COMBUSTIBLE 300,00 € 3 12
COMUNICACIONS 10,00 € 3 12
NETEJA I DESINFECCIÓ 240,00 € 3 12
EQUIPS INFORMÀTICS
(rènting ordinadors/tauletes) 78,50 € 3 12
SOU INFERMER/A 1.691,86 € 3 12
SEGURETAT SOCIAL INFERMER/A 592,15 € 3 12
SOU AUXILIAR INFERMER/A 1.422,36 € 3 12
SEGURETAT SOCIAL AUXILIAR INFERMER/A 497,83 € 3 12
SOU COORDINADOR/A 1.848,56 € 3 12
SEGURETAT SOCIAL COORDINADOR/A 647,00 € 3 12
● IVA aplicable: Exempt d’IVA per l’article 20.3 de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de
l'Impost sobre el Valor Afegit.
● Despeses generals: 10%
● Benefici industrial: 10%
● CPV: 85140000-2
Revisada la documentació de l’expedient, hi consten els informes que justifiquen la necessitat a la

qual l’Administració vol donar satisfacció, la insuficiència de mitjans, la decisió de no dividir en lots
la contractació, el valor estimat del contracte (inclosa una indicació dels elements que l’integren),
els criteris de solvència tècnica o professional, econòmica i financera, els que es tindran en
consideració per adjudicar el contracte, així com les condicions especials d’execució.
12
1. Tenint en compte que l'adquisició dels uniformes només s’ha d’imputar a la primera
mensualitat del contracte, quin serà el pressupost base de licitació?
A. 405.438,46 €
B. 403.777,37 €
C. 809.215,83 €
D. 810.876,92 €
2. Calculeu quin serà el valor estimat del contracte:
A. 405.438,46 €
B. 403.777,37 €
C. 809.215,83 €
D. 810.876,92 €
3. Es tracta d’un contracte subjecte a regulació harmonitzada?
A. Sí, perquè supera el valor de 221.000 € estipulat per als contractes de serveis.
B. Sí, perquè supera el valor de 750.000 € i es tracta d’un contracte amb objecte els serveis
socials i altres serveis específics que enumera l’annex IV.
C. Sí, perquè supera el valor de 750.000 € i es tracta d’un contracte amb objecte els serveis
socials i altres serveis específics que enumera l’annex II.
D. No, no es tracta d’un contracte subjecte a regulació harmonitzada.
4. Aplicant la normativa en matèria de contractació, quin seria l’òrgan de contractació

d’aquest contracte?
A. L’alcalde o alcaldessa.
B. El Ple.
C. La junta de govern local.
D. El/la gerent corresponent.
5. I quin seria l’òrgan competent per aprovar els plecs de clàusules administratives
particulars?
B. El Ple.
6. I quin seria l’òrgan competent per aprovar els plecs de clàusules administratives
generals?
B. El Ple.
13
7. Quin serà el termini mínim de presentació d’ofertes amb o sense anunci previ?
A. Quinze dies en tots dos casos, perquè es tracta d’un contracte no harmonitzat.
B. Trenta-cinc dies, termini general i quinze dies, si es va fer anunci previ en tots els casos.
C. Trenta-cinc dies, termini general i quinze dies, si es va fer anunci previ que s’hagi enviat per
a la seva publicació amb una antelació mínima de trenta-cinc dies abans de la data de
publicació de l’anunci de licitació.
D. Mínim de trenta-cinc dies, termini general i quinze dies, si es va fer anunci previ que s’hagi
enviat per a la seva publicació amb una antelació màxima de dotze mesos i mínima de
trenta-cinc dies abans de la data d’enviament de l’anunci de licitació.
8. Tenint en compte que els càlculs del preu del contracte estan fets pensant que el
contracte es podrà iniciar el dia 1 de juliol de 2021, que el contracte permet facturar una
dotzena part del preu del contracte cada mes i tenint en compte que el cost total de
l’adquisició d’uniformes s’ha de facturar en el primer mes de contracte, quina en seria la
distribució per anualitats, sense tenir en compte l’import de l'eventual pròrroga?
Pressupost per anualitats Import contracte Pròrroga Total

2021
2022
2023
Total
A. 203.549,77 € per al 2021 i 203.549,77 € per al 2022.

B. 201.888,69 € per al 2021 i 201.888,69 € per al 2022.
C. 201.888,69 € per al 2021 i 203.549,77 € per al 2022.
D. 203.549,77 € per al 2021 i 201.888,69 € per al 2022.
9. I quina serà la distribució dels imports incloent-hi la possible pròrroga?
Pressupost per anualitats Import contracte Pròrroga Total

2021
2022
2023
Total
A. 203.549,77 € per al 2021, 403.777,37 € per al 2022 i 203.549,77 € per al 2023.

B. 201.888,69 € per al 2021, 403.777,37 € per al 2022 i 203.549,77 € per al 2023.
C. 201.888,69 € per al 2021, 203.549,77 € per al 2022 i 203.549,77 € per al 2023.
D. 203.549,77 € per al 2021, 403.777,37 € per al 2022 i 201.888,69 € per al 2023.
14
L’anunci previ de licitació del contracte, publicat al perfil del contractant de l’Ajuntament va ser
aquest:
Òrgan de contractació: Ajuntament de Gran Població

Unitat de contractació: Àrea de Salut
Tipus de tramitació: Ordinària
Tipus de contracte: Serveis
Subtipus de contracte: Serveis socials i de salut
Procediment d'adjudicació: Obert
Projecte finançat amb fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència: No
Projecte finançat amb fons REACT-EU: No
Compra pública d'innovació: No
Dades del contracte

Descripció de la prestació:
Servei de suport a la vacunació davant de la covid-19
Pressupost de licitació:
XXX.XXX,xx € exempt d’IVA
Durada del contracte:

1 any
Àmbit geogràfic:
Barcelona
Valor estimat del contracte:

YYY.YYY,yy € sense IVA
Subhasta electrònica:
No
Anunci previ
Data de publicació:
23/01/21 14:00 h
Reserva social:
No
Codi CPV:
98133100
10. Respecte de l’anunci d’informació prèvia, trobes alguna errada?
A. No s’ha inclòs la descripció del contracte.

B. No apareixen l’adreça, adreça electrònica i d’Internet del poder adjudicador.
C. No s’ha descrit el procediment d’adjudicació.
D. No apareixen l’adreça electrònica o d’Internet en la qual han d’estar disponibles els plecs de
la contractació per a un accés lliure, directe, complet i gratuït ni l’admissió o prohibició de
variants.
15
11. La publicació d’aquest contracte s’ha fet per mitjans electrònics i mitjançant el perfil del
contractant, però l’òrgan de contractació decideix que donarà accés als plecs i la resta
de documentació complementària de la licitació, a través de mitjans no electrònics. Seria
possible fer-ho d’aquesta manera?
A. No, no es pot donar accés per mitjans no electrònics mai en contractes on és obligatòria la
publicitat.
B. Sí, es pot donar accés perquè encara que es tracta d’un procediment obert, no és un
contracte harmonitzat.
C. No, no es pot donar accés perquè es tracta d’un procediment obert i harmonitzat.
D. Sí, es pot donar accés per mitjans no electrònics quan es donin circumstàncies tècniques
que ho impedeixin, per raons de confidencialitat, i en el cas de les concessions d’obres i de
serveis, per motius de seguretat excepcionals.
12. Vist el que s’exposa a l’enunciat del cas, manca algun element de l’expedient per
justificar?
A. No, a l’expedient estan justificats tots els elements que indica la llei.
B. Sí, falta per justificar l’elecció del procediment de licitació.
C. Sí, falta per justificar la classificació exigida.
D. No, justificant l'import de la licitació és suficient.
13. Tenint en compte que l’Ajuntament ha aprovat unes mesures de contractació pública
social, ambiental i d’innovació, es podria establir, com a condició especial d’execució, la
utilització de vehicles elèctrics per executar el servei?
A. Sí, els òrgans de contractació poden establir condicions especials en relació amb l’execució
del contracte, sempre que estiguin vinculades a l’objecte del contracte, no siguin
directament o indirectament discriminatòries, siguin compatibles amb el dret comunitari i
s’indiquin en l’anunci de licitació i en els plecs.
B. Sí, els òrgans de contractació poden establir condicions especials en relació amb l’execució
del contracte, que siguin indirectament discriminatòries i siguin compatibles amb el dret
comunitari.
C. No, no es poden imposar aquest tipus de condicions especials d’execució perquè es poden
considerar discriminatòries.
D. No, no es poden imposar aquest tipus de condicions especials d’execució perquè no són
compatibles amb el dret comunitari.
16
14. El/la tècnic/a encarregat/ada de redactar els plecs va proposar els següents criteris de
desempat, relacionats amb l’objecte del contracte. Podeu indicar quin dels criteris
proposats NO és correcte segons l’article 147.1 de la Llei de contractes del sector
públic?
A. Proposicions presentades per les empreses que, al venciment del termini de presentació
d’ofertes, incloguin mesures de caràcter social i laboral que afavoreixin la igualtat
d’oportunitats entre dones i homes.
B. Proposicions d’empreses d’ocupació que regula la Llei 44/2007, de 13 de desembre, per a
la regulació del règim de les empreses d’inserció, que compleixin els requisits que estableix
la normativa esmentada per tenir aquesta consideració.
C. Les ofertes d’entitats reconegudes com a organitzacions de comerç just per a l’adjudicació
dels contractes que tinguin com a objecte productes en els quals hi hagi alternativa de
comerç just.
D. El sorteig, en cas que l’aplicació dels anteriors criteris no hagi donat lloc a un desempat.
15. Si finalment el/la tècnic/a no determina quins seran els criteris de desempat que
apareixeran als plecs, quins d’aquests criteris NO es podria aplicar per al desempat
perquè no apareix a l’article 147.2 de la Llei de contractes del sector públic?
A. Percentatge superior de treballadors/ores amb discapacitat o en situació d’exclusió social en

la plantilla de cadascuna de les empreses; en cas d’igualtat ha de prevaldre el nombre més
alt de treballadors/ores fixos/es amb discapacitat en plantilla, o el nombre més alt de
persones treballadores en inclusió en la plantilla.
B. Les empreses que, al venciment del termini de presentació d’ofertes, incloguin mesures de
caràcter social i laboral que afavoreixin la igualtat d’oportunitats entre dones i homes.
C. Percentatge superior de dones ocupades en la plantilla de cadascuna de les empreses.
D. Percentatge inferior de contractes temporals en la plantilla de cadascuna de les empreses.
Les empreses presentades a la licitació han fet les següents propostes econòmiques:
PUNXAPLUS 359.932,42
COVIDLESS 234.254,74
XERINGATOTAL 289.788,00
VACUNARAPID 344.076,44
SENSEDOLOR 403.853,67
COTOFLUIX 387.879,98
Quantitats expressades en euros.
16. Tenint en compte que la fórmula establerta al plec per a la determinació de baixes
anormals és “Un diferencial de 10 punts percentuals per sota de la mitjana de les ofertes
o, en el cas d'una única empresa licitadora, de 20 punts percentuals respecte del
pressupost net de licitació”, quina de les següents ofertes incorre en baixa temerària?
A. Només l'oferta de l’empresa COVIDLESS.

B. Només l’oferta de l’empresa SENSEDOLOR.
C. Les ofertes de les empreses COVIDLESS, XERINGATOTAL i VACUNARAPID.
D. Les ofertes de les empreses COVIDLESS, XERINGATOTAL.
17
17. Si els punts màxims que es poden obtenir per a l'oferta econòmica són 35 i la fórmula per
calcular els punts és la següent:
Quants punts obtindrà cada empresa?
A.
PUNXAPLUS 9,30
COVIDLESS 35,00
XERINGATOTAL 23,65
VACUNARAPID 12,55
SENSEDOLOR 0,32
COTOFLUIX 3,59
B.
PUNXAPLUS 12,55
COVIDLESS 35,00
XERINGATOTAL 23,65
VACUNARAPID 9,30
SENSEDOLOR 0,32
COTOFLUIX 3,59
C.
PUNXAPLUS 12,55
COVIDLESS 35,00
XERINGATOTAL 23,65
VACUNARAPID 9,30
SENSEDOLOR 3,32
COTOFLUIX 3,59
D.
PUNXAPLUS 9,30
COVIDLESS 35,00
XERINGATOTAL 23,65
VACUNARAPID 12,55
SENSEDOLOR 3,32
COTOFLUIX 3,59
18
18. En el tipus de contracte que s’ha posat com a exemple, seria possible determinar com a
criteri d’adjudicació només el criteri del preu?
A. No, en aquest cas el preu no pot ser l’únic factor determinant de l’adjudicació perquè es
tracta d’un contracte harmonitzat.
B. Sí, la llei de contractes permet utilitzar només el criteri del preu sempre que la prestació
estigui totalment definida als plecs.
C. No, en aquest cas el preu no pot ser l’únic factor determinant de l’adjudicació perquè es
tracta d’un contracte de serveis sanitaris.
D. Sí, la llei de contractes permet utilitzar només el criteri del preu en procediments negociats.
19. Imaginem que, un cop valorades les ofertes, es produeix un empat entre dues de les
ofertes presentades i als plecs no s’indiquen quins són els criteris de desempat. Com ha
de procedir la mesa de contractació en aquest cas?
A. Si no hi és aquesta previsió de criteris de desempat al plec, l’empat es resol per sorteig.

B. Si no hi és aquesta previsió de criteris de desempat al plec, l’empat entre diverses ofertes
després de l’aplicació dels criteris d’adjudicació del contracte es resol mitjançant l’aplicació
per ordre dels següents criteris socials: percentatge superior de dones ocupades en la
plantilla de cadascuna de les empreses, percentatge superior de treballadors/ores amb
discapacitat o en situació d’exclusió social en la plantilla de cadascuna de les empreses,
percentatge inferior de contractes temporals en la plantilla de cadascuna de les empreses, i
el sorteig.
C. Si no hi és aquesta previsió de criteris de desempat al plec, l’empat entre diverses ofertes,
després de l’aplicació dels criteris d’adjudicació del contracte, es resol mitjançant l’aplicació
per ordre dels següents criteris socials: percentatge superior de treballadors/ores amb
percentatge inferior de contractes temporals en la plantilla de cadascuna de les empreses,
percentatge superior de dones ocupades en la plantilla de cadascuna de les empreses i el
sorteig.
D. Si no hi és aquesta previsió de criteris de desempat al plec, l’empat entre diverses ofertes
després de l’aplicació dels criteris d’adjudicació del contracte es resol mitjançant l’aplicació
per ordre dels següents criteris socials: percentatge superior de dones ocupades en la
plantilla de cadascuna de les empreses, percentatge superior de treballadors/ores amb
percentatge inferior de contractes temporals en la plantilla de cadascuna de les empreses, i
el sorteig.
20. En aquest cas específic, i donades les especials característiques del contracte, és
obligatori que l’adjudicatari dipositi una garantia definitiva?
A. Sí, és obligatori sempre.

B. No és obligatori. Un cop tingudes en compte les circumstàncies concurrents en el contracte,
l’òrgan de contractació pot eximir l’adjudicatari de l’obligació de constituir una garantia
definitiva, i ho ha de justificar adequadament en el plec de clàusules administratives
particulars.
C. No és obligatori. Un cop tingudes en compte les circumstàncies concurrents en el contracte,
l’empresa licitadora pot demanar a l’òrgan de contractació l’exempció de l’obligació de
constituir una garantia definitiva.
D. Sí, és sempre obligatori perquè l'obligació de la constitució de garantia definitiva depèn del
tipus de procediment d’adjudicació.
19
21. L’empresa proposada com a adjudicatària, després d’aplicar els criteris de desempat, no
presenta la garantia definitiva en el termini establert i l’òrgan de contractació li adjudica
el contracte a la segona empresa segons la puntuació obtinguda. És CORRECTA la
decisió de l’òrgan de contractació?
A. No és correcta, perquè una vegada adjudicat el contracte, la no formalització d’aquest per

l’adjudicatari suposa que el procés quedi desert.
B. Sí que és correcte, perquè s’entén que la primera classificada ha retirat la seva oferta i la
segona empresa és la que ha realitzat l'oferta econòmicament més avantatjosa. En cap cas
suposarà una penalització per a la primera classificada perquè encara no s’havia formalitzat
el contracte.
C. No és correcte, perquè la mesa de contractació hauria d’haver permès a la proposada com
a adjudicatària que esmeni el defecte.
D. Sí que és correcte, perquè s’entén que la primera classificada ha retirat la seva oferta i la
segona empresa és la que ha realitzat l'oferta econòmicament més avantatjosa sempre que
es procedeixi també a exigir, a l’empresa que no ha dipositat la garantia en termini, l’import
del 3% en concepte de penalitat.
22. En aquest cas, malgrat que la unitat responsable de la contractació era l’àrea de Salut de
l’Ajuntament, s’ha decidit nomenar responsable del contracte un dels membres de
l’equip mèdic que l’Ajuntament té en plantilla i que pertany a l’Àrea de Recursos Humans.
És CORRECTE aquest nomenament?
A. No, perquè el responsable del contracte ha de ser sempre una persona de la unitat
encarregada del seguiment i execució ordinària del contracte.
B. Sí, sempre que el responsable del contracte sigui funcionari de carrera.
C. No, perquè en aquest cas, el responsable del contracte només podria ser persona jurídica,
vinculada a l’entitat contractant.
D. Sí, perquè el responsable del contracte pot ser una persona física o jurídica i vinculada o no
a la mateixa entitat contractant.
23. Uns mesos després de la formalització del contracte, l'empresa adjudicatària es fusiona
amb una altra empresa. Quines conseqüències podria tenir aquesta fusió en l’execució
del contracte?
A. L’òrgan de contractació ha de declarar automàticament la nul·litat del contracte per culpa del
contractista donat que no ha passat el temps establert per llei per poder autoritzar la cessió
del contracte per fusió.
B. El contracte continua vigent amb la societat absorbent de la fusió.
C. El contracte s’extingirà en el moment en què es publiqui la fusió en un butlletí oficial.
D. La fusió no tindrà conseqüències sempre que l’òrgan de contractació aprovi la fusió.
20
24. En cas que la fusió es produeixi durant la tramitació del procediment de contractació,
abans de la formalització del contracte amb l'empresa proposada com a adjudicatària per
l’òrgan de contractació, quines conseqüències tindrà?
A. L’òrgan de contractació haurà de desistir del procediment al·legant la causa i tornar a iniciar
el procés de contractació.
B. L'empresa proposada com a adjudicatària no podrà ser l'adjudicatària i s’hauran de tornar a
valorar les ofertes, amb l'exclusió de l'empresa fusionada o absorbida.
C. El procediment continuarà vigent amb la proposta de la societat absorbent o la resultant de
la fusió.
D. L'empresa proposada com a adjudicatària no podrà ser l'adjudicatària i s’hauran de tornar a
valorar les ofertes, amb l'exclusió de l'empresa només si ha resultat absorbida.
25. Durant l’execució del contracte, el/la tècnic/a responsable d’aquest veu que és necessari
modificar el contracte i, revisant el plec, s’adona què la causa que ho justificaria està
establerta al plec. Quins seran els límits d’aquesta modificació?
A. Podrà modificar-se fins a un màxim del cinquanta per cent del preu inicial.
B. Podrà modificar-se quan s’hagi executat almenys un vint per cent de l'import del contracte i
fins a un màxim del vint per cent del preu inicial.
C. Podrà modificar-se quan s’hagi executat almenys un vint per cent de l'import del contracte i
fins a un màxim del cinquanta per cent del preu inicial.
D. Podrà modificar-se fins a un màxim del vint per cent del preu inicial.
26. Una de les obligacions estipulades al contracte era la de mantenir un registre de les
persones que s’han vacunat durant l’execució del contracte. Abans de la finalització del
contracte, el/la responsable d’aquest comprova que en els arxius facilitats per l’empresa
amb les dades de les persones vacunades manquen les dades d’alguns dels dies. Com
haurà d’actuar l’administració en aquest cas?
A. Si es determina que el defecte és imputable al contractista, l’administració pot rebutjar la

prestació, però s’haurà de fer el pagament de la factura.
B. Si es determina que el defecte és imputable al contractista, l'administració pot rebutjar la
prestació i quedar exempt de l’obligació de pagament.
C. L'administració determinarà que la prestació efectuada s’ajusta a la prestació i que s’han
executat complint les condicions d’execució del contracte.
D. El/la responsable del contracte no pot fer res respecte de l’execució del contracte.
27. Si finalment l’execució del contracte ha estat correcta i no s’han detectat vicis o defectes
en l’execució, què s’ha de fer abans de retornar la garantia?
A. S’ha d’aprovar la liquidació del contracte i deixar que transcorri el termini de garantia.
B. S’ha de deixar transcórrer el termini de garantia i després aprovar la liquidació del contracte.
C. S’ha d’aprovar el retorn de la garantia.
D. S’ha d’aprovar la liquidació del contracte i encara que hagi transcorregut el termini
corresponent, no retornar la garantia.
21
28. El/la tècnic/a que ha redactat el plec té dubtes respecte de si pot o no pot indicar
condicions especials d’execució al contracte. Assenyaleu quina resposta és CORRECTA
en referència a les condicions especials d’execució de l’anunci de licitació publicat:
A. En tot cas, als plecs de clàusules administratives particulars serà obligatori establir almenys
una condició especial d’execució que podrà referir-se a consideracions econòmiques,
d’innovació, ambientals o de tipus social.
B. Als plecs de clàusules administratives particulars serà obligatori establir més d’una condició
especial d’execució que podrà referir-se a consideracions econòmiques, d’innovació,
ambientals o de tipus social.
C. Als plecs de clàusules administratives particulars serà obligatori establir més d’una condició
especial d’execució que podrà referir-se a consideracions econòmiques, ambientals o de
tipus social.
D. En tot cas, als plecs de clàusules administratives particulars serà obligatori establir
condicions especials d’execució que podrà referir-se a consideracions ambientals o de tipus
social.
29. Si als plecs del contracte de l’exemple finalment no es concreta la solvència econòmica i
financera ni els requisits de solvència tècnica o professional, com podran acreditar la
solvència econòmica i financera les empreses licitadores?
A. Poden acreditar la solvència mitjançada el patrimoni net, o bé ràtio entre actius i passius, al
tancament de l'últim exercici econòmic per al qual estigui vençuda l'obligació d'aprovació de
comptes.
B. En els contractes l’objecte dels quals consisteixi en serveis professionals, en lloc del volum
anual de negoci, la solvència econòmica i financera es pot acreditar mitjançant la disposició
d’una assegurança d’indemnització per riscos professionals, vigent fins a la fi del termini de
presentació d’ofertes, per un import no inferior al valor estimat del contracte, amb
l’aportació, a més, del compromís de la seva renovació o pròrroga que garanteixi el
manteniment de la seva cobertura durant tota l’execució del contracte.
C. Poden acreditar la seva solvència mitjançant el volum anual de negocis del licitador/a o
candidat/a, que referit a l’any de menys volum de negoci dels cinc últims acabats ha de ser
almenys una vegada i mitja el valor estimat del contracte.
D. El licitador/a només podrà presentar-se a la licitació si està classificat/ada.
30. Finalitzats els primers sis mesos d’execució de contracte, l'empresa adjudicatària
proposa al/a la responsable del contracte una revisió dels preus. Seria possible acceptar
la proposta?
A. Sí, sempre que la possibilitat de revisió de preus s’hagi establert als plecs.
B. No, no existeix la possibilitat de revisió periòdica d’aquest contracte.
C. Sí, sempre que la possibilitat de revisió de preus s’hagi establert als plecs, fixant la fórmula
de revisió que s’hagi d’aplicar segons la naturalesa de cada contracte i l'estructura i evolució
dels costos de les prestacions d’aquest.
D. Sí, seria possible aplicar la revisió de preus segons la Llei 2/2015, de 30 de març, de
desindexació de l’economia espanyola.
22
SUPÒSIT PRÀCTIC NÚMERO 3.
L’Ajuntament de Montcau ha aprovat l’any 2021 el següent pressupost dels capítols 2,4 i 6.
APLICACIÓ PRESSUPOSTÀRIA
Orgànic Programa Econòmic Import
100 13212 Serveis generals de la GU 21400 Manteniment material de transport 17.500
100 13212 Serveis generals de la GU 62577 Material de reposició Guàrdia Urbana 6.500
140 33211 Biblioteques 22102 Gas 2.000
140 33211 Biblioteques 22606 Reunions, conferències i cursos 3.000
160 33211 Biblioteques 48869 Subvenció al col·legi de bibliotecaris/àries 500
180 32611 Ajuts de menjador 48001 Ajuts a famílies 3.500
180 32811 Escoles de música 22700 Neteja edificis i locals 2.500
180 32811 Escoles de música 22100 Energia elèctrica 1.500
180 32811 Escoles de música 22200 Comunicacions telefòniques 1.000
180 15211 Promoció de l'habitatge social 22400 Primes d'assegurances 4.500
180 15211 Promoció de l'habitatge social 63501 Béns mobles de reposició 5.500
190 4931 Defensa drets dels consumidors 22000 Material d'oficina ordinari no inventari 1.500
190 4931 Defensa drets dels consumidors 22002 Material informàtic no inventariable 2.000
190 4931 Defensa drets dels consumidors 62624 Sistemes d'informació 2.500
1. Quin és l’import de les despeses ordinàries?
A. 4.000 euros.
B. 35.500 euros.
C. 39.500 euros.
D. 54.000 euros.
Si com a norma general, el nivell de vinculació jurídica dels crèdits de l’estat de despeses, regulat a
les Bases d’execució del pressupost del municipi, està definit per:
- Classificació orgànica: Àrea (1 dígit)

- Classificació econòmica: capítol
- Classificació per Programes: Àrea de despesa
2. Quantes bosses de vinculació es poden trobar en aquest pressupost?
A. 5
B. 6
C. 7
D. 8
23
Arran de la pandèmia, el servei de defensa dels drets de les persones consumidores ha de
subministrar ordinadors portàtils a les persones que treballen en el servei.
3. A quina aplicació pressupostària haurien de comptabilitzar aquesta despesa?
A. 22000 Material d'oficina ordinari no inventariable.

B. 22002 Material informàtic no inventariable.
C. 48001 Ajuts a famílies.
D. 62624 Sistemes d'informació.
A l’aplicació pressupostària corresponent no hi ha suficient pressupost disponible per assumir la

despesa. No obstant això, com que la pandèmia ha obligat les persones que treballen al servei a
fer teletreball, s’ha produït un estalvi a l’aplicació de material d’oficina que permetria finançar la
quantitat necessària.
4. Com es podria articular aquest augment de dotació pressupostària?
A. Transferència de crèdit.
B. Suplement de crèdit.
C. Generació de crèdit.
D. Vinculació jurídica.
5. Si la compra d’ordinadors portàtils s’ha realitzat a través d’un contracte menor, quan
s’hagi de comptabilitzar la factura corresponent a la despesa, quina operació comptable
s’haurà de tramitar?
A. A
B. D
C. O
D. P
El servei de biblioteques ha de comprar unes papereres per a les taules de consulta. En una botiga
del poble n’hi ha unes que encaixen perfectament amb el mobiliari de la biblioteca, però el
propietari els demana que el pagament sigui al comptat. L’import de les 4 papereres necessàries és
de 80 euros.
6. Com podrien articular aquesta compra?
A. A través d’una bestreta de caixa.

B. A través d’un pagament a justificar.
C. A través d’un contracte menor.
D. No és possible fer aquesta compra amb aquestes condicions.
24
El responsable del servei de promoció de l’habitatge social ha d’assistir a unes jornades que es
realitzen a Saragossa. Hauria d’agafar un AVE d’anada i tornada el mateix dia.
7. Com podrien articular la compra d’aquests bitllets de tren?
A. A través d’una bestreta de caixa.

B. A través d’un pagament a justificar.
C. A través d’un contracte menor.
D. L’administració no pot pagar locomocions al personal.
Pedraforca és un municipi amb 30.000 habitants. El seu ajuntament té un organisme autònom que
gestiona tots els programes culturals. Aplica el model comptable previst a l’Ordre HAP 1781/2013,
de 20 de setembre, per a aquesta tipologia de municipis, sense cap canvi voluntari.
8. Quin model comptable aplica l’Ajuntament de Pedraforca?
A. Model Bàsic.
B. Model Simplificat.
C. Model Normal.
D. Utilitzen només el mètode de partida simple.
L’Organisme Autònom ha considerat adient col·laborar en uns actes que ha organitzat una entitat
del poble per fomentar la lectura en adolescents el dia de Sant Jordi. Per aquest motiu li han
atorgat una subvenció.
9. En aquest cas, quina fiscalització serà necessària?
A. Aquest expedient de subvenció no està sotmès a fiscalització perquè l’ha tramitat un

organisme autònom.
B. En els organismes autònoms la funció interventora únicament fiscalitza la intervenció
material del pagament.
C. En els organismes autònoms la funció interventora sempre es realitza a través de la
fiscalització limitada.
D. La funció interventora s’ha d’exercir en tots els actes amb contingut econòmic dels
organismes autònoms.
L’Ajuntament de Pedraforca va liquidar el pressupost d’ingressos i el de despeses de l’any 2020, tal

com es mostra a l’annex 1.
10. Quin és el percentatge d’execució del total del pressupost d’ingressos d’aquest exercici?
A. 84,18%
B. 91,04%
C. 93,39%
D. 95,46%
25
11. Podríeu indicar quin import, dels ingressos provinents d’exercicis tancats, resta pendent
de cobrament a 31/12/2020?
A. 24.793,67 euros.
B. 27.866,69 euros.
C. 30.939,71 euros.
D. 41.111,44 euros.
12. I el pendent de pagament del pressupost corrent a 31/12/2020?
A. 14.618,42 euros.
B. 18.486,63 euros.
C. 188.427,37 euros.
D. 206.914,00 euros.
13. Quin és el Resultat Pressupostari de l’exercici abans d’ajustos?
A. 6.084,47 euros.
B. 9.070,02 euros.
C. 10.794,01 euros.
D. 25.000,40 euros.
L'Ajuntament, en el seu pressupost inicial, va preveure la compra de mobiliari per a una escola
bressol per un import de 6.000 euros.
La Diputació els va atorgar una subvenció per poder dur a terme aquesta inversió per un import de
2.000 € i la Generalitat, alhora, es va comprometre a col·laborar-hi a través d'una subvenció de
1.500 €. Aquestes quantitats també es van pressupostar en el pressupost inicial d'ingressos.
El mes de juliol, la Diputació va ingressar 1.200 € a l'Ajuntament com a primer pagament de la

subvenció. No va realitzar cap més ingrés en aquest exercici i en la seva liquidació de pressupost
no va reconèixer cap obligació pendent de pagar en aquest Ajuntament.
A final d’any, la Generalitat no havia fet cap ingrés de la subvenció atorgada a l’Ajuntament i el
municipi no va reconèixer cap dret per aquest concepte.
A 31 de desembre del 2020, l'empresa subministradora del material només va poder entregar part
del mobiliari encarregat per l'Ajuntament, ja que s'havien esgotat les existències. La factura que va
comptabilitzar l’Ajuntament per aquest concepte va ser de 1.500 €.
26
14. Amb tota aquesta informació, quines són les desviacions de finançament negatives de
l'exercici?
A. 300 euros.
B. 375 euros.
C. 700 euros.
D. 2.300 euros.
15. I les desviacions de finançament positives de l'exercici?
A. 300 euros.
B. 375 euros.
C. 700 euros.
D. 2.300 euros.
16. Quin serà, doncs, el Resultat Pressupostari Ajustat de l’any 2020 de l’Ajuntament de
Pedraforca?
A. 5.759,47 euros.
B. 6.409,47 euros.
C. 10.469,01 euros.
D. 11.119,01 euros.
17. Els tècnics i tècniques del servei d’hisenda han de calcular la regla de la despesa a
31/12/2020. Per fer-ho hauran de tenir en compte:
A. Despeses pressupostades només de l’Ajuntament.

B. Despeses pressupostades consolidades.
C. Despeses liquidades només de l’Ajuntament.
D. Despeses liquidades consolidades.
El mes de desembre del 2020 la tresoreria de l’Ajuntament de Pedraforca només va realitzar 3

pagaments a proveïdors corresponents a tres certificacions d’una obra de reforma que estava
duent a terme en el seu pavelló esportiu:
AJUNTAMENT DEL PEDRAFORCA

PAGAMENTS A PROVEÏDORS MES DE DESEMBRE 2020
DATA REGISTRE DATA APROV. CERTIFICACIÓ DATA PAGAMENT IMPORT

1/10/2020 30/11/2020 10/12/2020 500,00
7/11/2020 15/11/2020 15/12/2020 980,00
14/11/2020 10/12/2020 14/12/2020 300,00
27
18. Quina és la ràtio d’operacions pagades?
A. 15 dies
B. 20 dies
C. 45 dies
D. 46 dies
19. D’acord amb la liquidació del pressupost del 2020, quin seria el límit que tindria aquest
ajuntament per concertar operacions de crèdit a curt termini per atendre necessitats
transitòries de tresoreria?
A. 20.213,37 euros.
B. 30.320,06 euros.
C. 60.640,12 euros.
D. 63.899,54 euros.
Sabent que l’organisme autònom de Pedraforca només percep ingressos provinents de l’aportació
ordinària de l’Ajuntament, i d’acord amb la liquidació del pressupost de l’Ajuntament per al 2020, si
l’Ajuntament volgués contractar una operació de crèdit a llarg termini sense autorització dels òrgans
de tutela financera.
20. El volum total de capital viu d’operacions de crèdit, a curt i llarg termini, que té contractat
més el que voldria contractar hauria de ser com a màxim de:
A. 222.347,09 euros.
B. 234.298,31 euros.
C. 20.213,37 euros.
D. 21.299,85 euros.
Tal com s’ha comentat anteriorment, l’organisme autònom que opera a l’Ajuntament de Pedraforca,
únicament percep com a ingrés l’aportació ordinària provinent del seu Ajuntament, que és d’un
import de 40.0000 euros.
21. Una vegada elaborada la consolidació dels comptes liquidats de l’Ajuntament i del seu
organisme caldrà fer el següent ajust:
A. Només restar al capítol 4 d’ingressos 40.000 €.

B. Només restar al capítol 2 de despeses 40.000 €.
C. Restar al capítol 4 d’ingressos i al capítol 2 de despeses 40.000 €.
D. Restar al capítol 4 d’ingressos i al capítol 4 de despeses 40.000 €.
28
El romanent de Tresoreria Total de l’Ajuntament de Pedraforca és de 47.149,47 €.
Sabent que:
- Els saldos de dubtós cobrament són de 22.483,79 € i
- L’excés de finançament afectat és de 10.562,12 €
22. Quin és l’import del romanent de tresoreria per despeses generals?
A. 14.103,56 euros.
B. 35.227,80 euros.
C. 80.195,38 euros.
D. 59.071,14 euros.
23. Si en un exercici es cancel·len moltes liquidacions d’ingressos d’exercicis tancats per

insolvències, aquestes afecten el romanent de Tresoreria?
A. Sí, tenen un efecte d’augmentar el romanent de Tresoreria.

B. Sí, tenen un efecte de disminuir el romanent de Tresoreria.
C. No, només afecten els drets pendents de cobrar del pressupost corrent.
D. No, aquestes anul·lacions no afecten el romanent de Tresoreria.
D’acord amb l’Acta d’Arqueig a 31/12/2020 de l’Ajuntament de Pedraforca:
- Les existències inicials eren de 35.788 €

- El total de cobraments de 608.026 €
- El total de pagaments de 606.294 €
24. D’acord amb aquesta informació, quines eren les existències finals en aquesta mateixa
data?
A. 1.732,00 euros.
B. -1.732,00 euros.
C. 34.056,00 euros.
D. 37.520,00 euros.
El municipi de Pedraforca, darrerament, està atenent moltes sol·licituds de celebracions de

matrimonis civils a l’edifici consistorial. Aquests actes els ocasionen moltes despeses, com ara
neteges extraordinàries de les sales, conserges, personal de protocol.... i per això s’estan
plantejant cobrar una taxa. Els tècnics i tècniques saben que, d’acord amb el RDL 2/2004 de 5
març, han de calcular el cost real o previsible del servei que presten.
25. Per determinar aquest import es prendrà en consideració:
A. Només els costos directes.

B. Tots els costos directes i indirectes.
C. Tots els costos directes i indirectes, excepte els de caràcter financer.
D. Tots els costos directes i indirectes, excepte les amortitzacions de l’immobilitzat.
29
Al final de l’exercici 2020 l’Ajuntament ha calculat l’import corresponent a les dotacions a les
amortitzacions del seu immobilitzat.
26. Com les ha de comptabilitzar?
A. A través d’una ADO al capítol 3 de despeses.

B. A través d’una ADO al capítol 8 de despeses.
C. A través d’una ADO al capítol 9 de despeses.
D. A través d’un assentament directe.
L’immobilitzat de l’Ajuntament a 31/12/2020 és el següent:
Anys Vida
Descripció Saldo inicial Altes Baixes
Útil
CONSTRUCCIONS 300.000,00 0,00 0,00 50
MAQUINÀRIA 25.000,00 0,00 0,00 10
AUTOMÒBIL 12.000,00 0,00 0,00 8
27. Quina seria la dotació a l’amortització de l’exercici aplicant el mètode lineal?
A. 4.955,88 euros.
B. 10.000,00 euros.
C. 14.867,65 euros.
D. 15.000,00 euros.
28. Pel model de comptabilitat que aplica aquest municipi, la memòria que ha d’acompanyar
el Compte General:
A. No ha d’incloure indicadors.
B. Només ha d’incloure indicadors pressupostaris.
C. Només ha d’incloure indicadors pressupostaris, financers i patrimonials.
D. Ha d’incloure indicadors pressupostaris, financers i patrimonials així com informació sobre el
cost de les activitats.
A l’1 de gener del 2021 no ha entrat en vigor el Pressupost d’aquest exercici i, per tant, es
considera automàticament prorrogat l’anterior. Al mes de febrer estan en la mateixa situació i
necessitarien realitzar un expedient de modificació de pressupost, concretament una generació de
crèdit.
30
29. En aquesta situació anteriorment descrita, tractant-se d’un pressupost prorrogat:
A. No es podran tramitar generacions de crèdit.

B. Només es podran tramitar expedients de modificació del pressupost que siguin de
transferències de crèdit.
C. Només es poden tramitar expedients de modificació del pressupost que siguin
d’incorporació de romanents.
D. Podrà ser objecte de qualsevol de les modificacions previstes per la Llei.
30. El Compte General se sotmetrà al Ple de la Corporació, perquè, si escau, pugui ser
aprovat:
A. Abans del 15 de maig.

B. Abans de l’1 de juny.
C. Abans de l’1 d’octubre.
D. Quan la Comissió Especial de Comptes n’hagi emès un informe.
31
Annex 1
Despeses corrents:
ESTAT D’EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST DE DESPESA

EXERCICI PRESSUPOSTARI 2020.DE 01.01.2020 A 31.12.2020
DATA: 28/02/2021
CRÈDIT INICIAL AUTORITZAT DISPOSAT OBLIGAT PAG. EFECTUAT

MODIF. CRÈDIT CRÈDIT DEFINITIU
CAPÍTOL 1 85.526,76 88.085,60 88.085,60 88.085,50 86.330,61
2.575,34 88.102,09
CAPÍTOL 2 50.495,68 44.441,31 44.060,14 43.136,52 36.554,02
263,22 50.758,89
CAPÍTOL 3 1.273,00 1.361,88 1.361,88 1.361,88 1.351,93
102,00 1.375,00
CAPÍTOL 4 45.875,60 44.552,16 44.549,42 44.549,42 38.822,20
1.310,11 47.185,71
CAPÍTOL 6 11.479,05 18.255,56 15.044,86 13.029,32 9.863,67
11.555,15 23.034,19
CAPÍTOL 7 3.969,98 6.860,55 6.860,55 6.860,55 5.614,15
3.580,48 7.550,46
CAPÍTOL 8 196,00 28,70 28,70 28,70 28,70
0,00 196,00
CAPÍTOL 9 8.807,00 9.862,11 9.862,11 9.862,11 9.862,11
1.056,94 9.863,94
TOTAL GENERAL 207.623,06 213.447,87 209.853,25 206.914,00 188.427,37
20.443,23 228.066,28
32
Ingressos corrents:
ESTAT D’EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST D’INGRESSOS

DATA: 28/02/2021
PREV. COMP.
PREV. INICIAL DEFINITIVA CONCERTATS DRETS RECONEGUTS DRETS LIQUIDATS RECAPTAT
MODIF.
CRÈDIT DRETS ANUL/CANC.
CAPÍTOL 1 90.150,03 90.150,03 0,00 91.325,53 89.360,03 82.946,66
0,00 1.965,50
CAPÍTOL 2 11.257,76 11.257,76 0,00 11.924,28 11.399,13 8.724,31
0,00 525,15
CAPÍTOL 3 33.222,78 33.585,99 0,00 35.852,35 35.293,29 25.979,96
363,21 559,05
CAPÍTOL 4 62.143,57 66.585,35 20.961,85 66.918,77 65.258,93 63.239,44
4.441,79 1.659,84
CAPÍTOL 5 487,20 487,20 0,00 822,34 822,34 255,99
0,00 0,00
CAPÍTOL 6 0,00 777,70 0,00 779,20 779,20 779,20
777,70 0,00
CAPÍTOL 7 2.239,00 3.367,52 3.590,68 3.180,30 3.180,30 3.180,30
1.128,52 0,00
CAPÍTOL 8 525,71 13.371,65 0,00 358,41 358,41 335,70
12.845,94 0,00
CAPÍTOL 9 7.597,00 8.483,06 0,00 6.546,84 6.546,84 6.546,84
886,06 0,00
TOTAL
GENERAL 207.623,06 228.066,28 24.552,53 217.708,01 212.998,47 191.988,39
20.443,22 4.709,54
33
Ingressos tancats:
ESTAT D’EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST D’INGRESSOS TANCATS

DATA: 28/02/2021
LIQUIDACIONS
CANCEL·LADES
SALDO DRETS DRETS
DR RECTIFICACIONS ANUL·LATS PENDENTS RECAPTACIÓ INSOLVÈNCIES
CAPÍTOL 1 18.404,38 0,88 126,43 18.278,83 4.276,43 1.719,97
CAPÍTOL 2 1.674,03 0,00 77,55 1.596,48 1.163,38 194,34
CAPÍTOL 3 17.453,07 1,17 169,02 17.285,22 6.373,96 1.158,71
CAPÍTOL 4 1.273,33 0,00 0,00 1.273,33 1.249,44 0,00
CAPÍTOL 5 2.597,03 0,00 0,00 2.597,03 128,04 0,00
CAPÍTOL 8 80,55 0,00 0,00 80,55 53,50 0,00
TOTAL
GENERAL 41.482,39 2,05 373,00 41.111,44 13.244,75 3.073,02
34
Situació 1:
La Sílvia és funcionària de carrera de la Generalitat de Catalunya amb la categoria d'auxiliar

administració general des del 20/2/1989 i es presenta a una Oferta Pública d'Ocupació de
l'Ajuntament de Barcelona per ser funcionària de carrera en la categoria de tècnic/a superior en
gestió. Un cop superat i aprovat amb plaça el procés, es publiquen els resultats en el web de
l'Ajuntament en data 10/3/2021. L'òrgan competent signa la resolució d'adjudicació de
nomenament dels/de les nous/ves funcionaris/àries en data 15/4/2021, la qual es publica a la
Gaseta Municipal en data 27/4/2021. En data 6/5/2021 la Sílvia s'incorpora en el seu nou destí
signant amb aquesta data la presa de possessió, el jurament o promesa i la resta de documentació
d'incorporació. La Sílvia, atès que té temps treballat a la Generalitat de Catalunya, presenta per
instància en data 1/6/2021 la sol·licitud de reconeixement de serveis previs.
1. Quina és la situació administrativa en la qual la Sílvia serà declarada a la Generalitat de

Catalunya?
A. Excedència voluntària per incompatibilitat, d'acord amb el que estableix l'art. 86 del
TREBEP.
B. Serveis en altres administracions, d'acord amb el que preveu l'art. 88 del TREBEP.
C. Excedència voluntària per interès particular, d'acord amb el que estableix l'art. 89 del
TREBEP.
D. Excedència voluntària per incompatibilitat, d'acord amb el que estableix l'art. 86 del Decret
legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un text únic dels preceptes
de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública.
2. Quin és l'òrgan competent que nomena els funcionaris i les funcionàries de carrera a
l’Ajuntament de Barcelona?
A. El Consell Municipal, segons la Llei 22/1998, de 30 de desembre de la Carta Municipal de

Barcelona.
B. L'alcalde o alcaldessa, segons la Llei 22/1998, de 30 de desembre de la Carta Municipal de
Barcelona.
C. El/la gerent municipal, per Decret de delegació de 15/6/2019.
D. El/la gerent de Persones i Desenvolupament Organitzatiu, per Decret de delegació
15/6/2019.
3. Un cop publicat el nomenament de funcionària de carrera en la Gaseta Municipal, quin

termini té la Sílvia per prendre possessió de la plaça, segons l’article 84 del Decret
214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les
entitats locals?
A. 20 dies hàbils des de l'endemà de la publicació a la Gaseta Municipal.

B. Un mes des de l'endemà de la publicació a la Gaseta Municipal.
C. 20 dies naturals des de l'endemà de la publicació a la Gaseta Municipal.
D. 30 dies hàbils des de l'endemà de la publicació a la Gaseta Municipal.
35
4. Quina és la data en què adquireix la condició de funcionària de carrera?
A. 10/3/2021, data de publicació dels resultats.

B. 15/4/2021, data de signatura del decret de nomenament.
C. 27/4/2021, data de publicació del nomenament a Gaseta.
D. 6/5/2021, data de presa de possessió.
5. Té dret, la Sílvia, que se li reconegui l'antiguitat de la Generalitat?
A. No, atès que són triennis treballats en una altra administració pública.
B. Si, atès que els funcionaris i les funcionàries tenen dret al reconeixement dels serveis
efectius indistintament prestats a qualsevol administració pública de l'Estat, segons
estableix la Llei 70/1978, de 26 de desembre, de reconeixement de serveis previs a
l’Administració pública i la corresponent normativa de desenvolupament.
C. No, perquè la Llei 70/1978, de 26 de desembre, de reconeixement de serveis previs en
l’Administració pública, especifica que s'ha de sol·licitar el dia de la presa de possessió.
D. Sí, perquè el TREBEP regula el reconeixement dels serveis efectius indistintament prestats
a qualsevol Administració pública de l'Estat, per als/a les funcionaris/àries de carrera.
6. Un cop la gerència de l'Ajuntament competent per resoldre el reconeixement de serveis

previs li notifica la resolució a la Sílvia, ella no hi està d'acord. Quin recurs pot
interposar?
A. Reclamació inicial.
B. Recurs d'alçada.
C. Recurs potestatiu de reposició.
D. Recurs extraordinari de revisió.
7. Un any després de la presa de possessió, la Sílvia voldria sol·licitar una excedència

voluntària per interès particular. Pot fer-ho, segons el que diu l'article 89 del TREBEP?
A. No, perquè els serveis prestats a la Generalitat no computen als efectes del període mínim
de 5 anys d'antiguitat necessari per acollir-s'hi per tractar-se d’una altra administració
pública.
B. No, perquè ha d'esperar 2 anys per poder sol·licitar-ho.
C. Sí, atès que es poden acollir els funcionaris i les funcionàries que hagin prestat serveis
efectius en qualsevol de les administracions públiques durant un període mínim de cinc
anys immediatament anteriors, però l'autorització estarà supeditada a les necessitats del
servei degudament motivades.
D. Sí, atès que es poden acollir els funcionaris i les funcionàries que hagin prestat serveis
efectius en qualsevol de les administracions públiques durant un període mínim de cinc
anys immediatament anteriors, però l'autorització estarà supeditada a la disponibilitat
pressupostària per a la seva cobertura un cop produïda la vacant.
36
Situació 2:
L’Olga, és funcionària de carrera de l'Ajuntament de Barcelona des del 17/5/2011, amb categoria
de gestor/a d'administració general, i ha estat ocupant un lloc base de la seva categoria (nivell 20)
fins que va guanyar concurs de mèrits i va passar a ocupar un lloc de treball de tècnic/a de nivell 24
amb data 28/6/2016. La contacten de l'Ajuntament del seu poble i li ofereixen designar-la com a
personal eventual amb funcions d'assessora de l'alcalde, la qual cosa accepta i és declarada en la
situació administrativa corresponent en data 9/11/2017. En data 27/4/2020 presenta sol·licitud
d'excedència voluntària per interès particular a l'Ajuntament de Barcelona, donat que ha estat
cessada com a assessora, però ha comprat una casa de pagès i vol dedicar-se a promocionar el
turisme local del seu poble.
8. En quina situació administrativa li correspon ser declarada quan marxi com a assessora?
A. Excedència per incompatibilitat.

B. Serveis en altres administracions.
C. Serveis especials.
D. Excedència forçosa.
9. Si quan va ser cessada com a personal eventual NO hagués demanat l'excedència

voluntària per interès particular, NI TAMPOC el reingrés al servei actiu, què hauria
passat?
A. S'hauria procedit a declarar d'ofici l'excedència voluntària per interès particular.

B. Hauria perdut el dret a poder demanar el reingrés.
C. S'hauria procedit a reingressar-la de forma automàtica en un termini de 30 dies màxim.
D. S'hauria procedit a donar-li un termini de 10 dies per què comuniqués què volia fer.
10. En data 3/5/2021 vol reingressar, i truca a Recursos Humans de l'Ajuntament de

Barcelona per preguntar si pot fer-ho. Què li responen?
A. Que sí pot fer-ho, perquè té reserva de plaça en haver marxat inicialment en serveis
especials.
B. Que sí pot reingressar, però ho ha de fer participant en concursos de mèrits que es
convoquin.
C. Que pot demanar-ho, però el seu reingrés està supeditat al fet que hi hagi vacant de la seva
categoria.
D. Que encara no pot fer-ho, perquè ha d'estar en aquesta situació almenys dos anys
continuats.
11. Quin grau personal consolidat tenia quan va marxar de l'Ajuntament de Barcelona? I
arribat el moment en què reingressi de la seva excedència voluntària, quin grau personal
consolidat tindrà?
A. Quan va marxar tenia el nivell 20 consolidat. Quan reingressi tindrà el nivell 20 consolidat.
B. Quan va marxar tenia el nivell 20 consolidat. Quan reingressi tindrà el nivell 22 consolidat.
C. Quan va marxar tenia el nivell 20 consolidat. Quan reingressi tindrà el nivell 24 consolidat.
D. Quan va marxar tenia el nivell 22 consolidat. Quan reingressi tindrà el nivell 22 consolidat.
37
12. Un cop ja ha reingressat a l’Ajuntament de Barcelona, continua amb la seva activitat
privada de promoció de turisme local del seu poble, activitat que NO està relacionada
amb l'activitat del servei on ha reingressat. NO sol·licita la compatibilitat perquè entén
que està exempta d'haver-la de demanar. Ha actuat correctament?
A. Sí, perquè és un dels supòsits en què es pot reconèixer la compatibilitat per al

desenvolupament d'activitats privades, previstos a l'article 11 de la Llei 21/1987 de 26 de
novembre, d'incompatibilitats.
B. Sí, perquè és un dels supòsits que no es consideren subjectes a incompatibilitat, previstos
en l'article 2 de la Llei 21/1987 de 26 de novembre, d'incompatibilitats.
C. No, perquè és una activitat incompatible dels previstos en l'article 4 de la Llei 21/1987 de 26
de novembre, d'incompatibilitats.
D. No, perquè encara que és una activitat compatible, qui desitgi exercir una altra activitat o
ocupar un lloc de treball públic o privat ha de formular prèviament la declaració d'activitats
corresponent.
13. Quina conseqüència pot tenir en el cas plantejat el fet de NO demanar la compatibilitat?
A. Cap, perquè és una activitat compatible i és autoritzada d'ofici.

B. Cap, perquè és una activitat compatible i serà autoritzada en el moment en què ho
comuniqui.
C. És una falta disciplinària molt greu segons el TREBEP.
D. Es una falta disciplinària greu segons el DL 1/1997.
14. Un cop arriba el moment que ja pot reingressar, per quin sistema ho podria fer?
A. Participant en els concursos de mèrits o de lliure designació que es convoquin, o per

l'adscripció a una destinació provisional en un lloc de treball que estigui vacant i dotat
pressupostàriament.
B. Participant en els concursos de mèrits, però no en les convocatòries de lliure designació.
També podrà reingressar per adscripció provisional en un lloc vacant i dotat
C. Podrà reingressar quan hi hagi plaça vacant i dotada pressupostàriament de la seva
categoria, i el seu perfil sigui l'adient per a fer les funcions, però no pot fer-ho participant en
concursos de mèrits ni de lliure designació en no estar en servei actiu.
D. Podrà reingressar quan hi hagi plaça vacant encara que no estigui dotada
38
Situació 3:
La Rita va néixer el dia 11/11/1962, és empleada municipal, va entrar a treballar en data 22/8/1978
a l'Ajuntament de Barcelona, com a administrativa d'administració general, categoria en la qual
continua en l'actualitat. Ocupa un lloc base de la seva categoria, amb nivell de destinació 16. Les
dades de la seva nòmina del mes de març del 2020, són:
Concepte Import
Sou 788,42 euros
Antiguitat (14 triennis) 403,90 euros
Destinació 383,19 euros
Experiència professional 207,37 euros
Complement específic responsabilitat 687,09 euros
Total brut 2.469,97 euros
Base cotització contingències comunes 3.060,44 euros

Base cotització Accidents de treball 3.060,44 euros
15. Quins conceptes de la seva nòmina són retribucions bàsiques?
A. Només el concepte “Sou” és retribució bàsica.

B. El concepte “Sou” i els “triennis” són retribucions bàsiques.
C. El concepte “Sou”, els “triennis” i el complement de destinació són retribucions bàsiques.
D. Tots els conceptes de la seva nòmina són retribucions bàsiques, atès que les
complementàries són altres complements que puguin formar part de la retribució com són
complements de festivitat, nocturnitat, perillositat, hores extres, etc.
16. Com es determinen les quanties de les retribucions bàsiques?
A. S'estableixen per les corresponents lleis de cada Administració Pública.

B. S'acorden els imports per negociació sindical i els aprova el Consell Plenari en el cas dels
ajuntaments.
C. S'acorden els imports per negociació sindical, els aprova el Consell Plenari en el cas dels
ajuntaments, i s'han de publicar en el DOGC.
D. Es fixen per cada exercici pressupostari en la corresponent Llei de pressupostos generals
de l'Estat.
17. Quin és el tipus de cotització per contingències comunes a càrrec del/de la treballador/a
i sobre quin concepte s'aplica per obtenir la quota corresponent?
A. És el 23,60% que s'aplica sobre la base de cotització per contingències comunes.

B. És el 4,70% que s'aplica sobre la base de cotització per contingències comunes.
C. És el 23,60% que s'aplica sobre el “total brut”.
D. És el 4,70% que s'aplica sobre el “total brut”.
39
18. El mes d'abril del 2020 inicia un procés d'incapacitat temporal derivat de malaltia
comuna. Segons la normativa de règim general de la Seguretat Social, quina és la
prestació per incapacitat temporal derivada de malaltia comuna?
A. Subsidi la quantia del qual està en funció de la base reguladora i dels percentatges
aplicables, que en el cas de malaltia comuna són del 60% des del dia 4 fins al 20 inclòs, i
del 75% des del dia 21 en endavant.
B. Subsidi la quantia del qual està en funció de la base reguladora i dels percentatges
aplicables, que en el cas de malaltia comuna són del 75% des del dia 4 fins al 20 inclòs, i
del 100% des del dia 21 en endavant.
C. Subsidi la quantia del qual està en funció de la base de cotització per contingències
comunes del mes anterior a la baixa, i dels percentatges aplicables, que en el cas de
malaltia comuna són del 75% des del dia 4 fins al 20 inclòs, i del 100% des del dia 21 en
endavant.
D. Subsidi la quantia del qual està en funció de la base de cotització per contingències
comunes del mes anterior a la baixa, i dels percentatges aplicables, que en el cas de
malaltia comuna són del 80% des del dia 4 fins al 20 inclòs, i del 100% des del dia 21 en
endavant.
19. A l'octubre del 2021 es rep resolució declarant la incapacitat permanent total de la Rita.
Quina serà la quantia de la pensió en el seu cas?
A. La quantia de la pensió s'obtindrà d'aplicar un percentatge a la base reguladora, d'un 45%.

Aquest percentatge es podrà incrementar en un 30% més quan per manca de preparació o
per circumstàncies socials i laborals, es presumeixi la dificultat de trobar feina en una
activitat diferent a l'habitual.
B. La quantia de la pensió s'obtindrà d'aplicar un percentatge a la base reguladora, d'un 55%.
C. La quantia de la pensió s'obtindrà d'aplicar un percentatge a la base reguladora, d'un 65%.
D. La quantia de la pensió s'obtindrà d'aplicar un percentatge a la base reguladora, d'un 75%.
20. Quan és donada de baixa de la plantilla a l'octubre del 2021, no ha pogut gaudir de les
vacances d'estiu que li corresponien, i la Rita en sol·licita l’abonament. És possible
abonar-les-hi?
A. No, el període de vacances anuals no pot ser substituït per una quantia econòmica.
B. No, atès que en estar en situació d'incapacitat temporal no genera dret a vacances.
C. Sí, se li abonaran les vacances d'estiu meritades per al 2021, atès que en tractar-se de
causes alienes a la voluntat de l'empleada, té dret a la compensació econòmica per les
vacances meritades i no gaudides fins a un màxim de dotze mesos.
D. Sí, se li abonaran les que corresponguin del 2020 i les meritades per al 2021, atès que en
tractar-se de causes alienes a la voluntat de l'empleada, té dret a la compensació
econòmica per les vacances meritades i no gaudides fins a un màxim de divuit mesos.
40
21. Quins són els subjectes obligats a cotitzar?
A. L'empresari/ària exclusivament.
B. L'empleat/ada exclusivament.
C. El tipus de cotització es distribueix entre ocupador/a i empleat/ada, excepte les
corresponents a Accidents de Treball i Malalties Professional i Fons de Garantia Salarial,
que van a càrrec exclusivament de l'empresa.
D. El tipus de cotització es distribueix entre ocupador/a i empleat/ada, excepte les
corresponents a Accidents de Treball i Malalties Professional i Fons de Garantia Salarial,
que van a càrrec exclusivament del/de la treballador/a.
Situació 4:
La Teresa és funcionària interina per programa des de 5/5/2020. Ara, al maig del 2021, es troba en
el cinquè mes de gestació i espera bessons. En el seu lloc de treball està sotmesa a situacions
estressants d'alta tensió, a més de tenir assignat un torn de nits i caps de setmana. La seva
parella també treballa a l'Ajuntament i quan arribi el moment demanarà el permís per progenitor
diferent a la mare biològica.
22. Com es distribueix el permís per al progenitor diferent de la mare biològica?
A. 2 setmanes seran immediatament posteriors a la data de naixement, que seran de descans

obligatori, ininterrompudes i a jornada complerta. La resta podran ser a jornada completa o
parcial, de forma continuada o interrompuda.
B. 4 setmanes seran immediatament posteriors a la data de naixement, que seran de descans
obligatori, ininterrompudes i a jornada complerta. La resta podran ser a jornada completa o
C. 6 setmanes seran immediatament posteriors a la data de naixement, que seran de descans
obligatori, ininterrompudes i a jornada completa. La resta podran ser a jornada completa o
D. 8 setmanes seran immediatament posteriors a la data de naixement, que seran de descans
obligatori, ininterrompudes i a jornada completa. La resta podran ser a jornada completa o
23. Abans del nomenament actual, la Teresa havia treballat durant dos anys en un altre
Ajuntament. Si ho demana, tindria dret que se li reconegui aquest temps pel càlcul del
trienni?
A. No, atès que al personal funcionari interí només se’l pot reconèixer els triennis quan són de
la mateixa Administració on es demana.
B. No, atès que és funcionària per programa amb una data de finalització prevista, i aquests
períodes no es poden reconèixer.
C. Sí, atès que el personal funcionari interí té dret a percebre triennis en les mateixes
condicions que el personal funcionari de carrera.
D. Sí, però només es reconeixeria un cop passi a funcionària interina d'estructura contra plaça
vacant.
41
24. La Teresa podria tenir dret al subsidi per risc en l'embaràs?
A. No, perquè té un nomenament temporal.

B. Sí, té dret a sol·licitar-ho, però atès que el seu nomenament és temporal, en el seu cas el
pagament haurà d'anar a càrrec de l'Ajuntament i abonar-se com un permís.
C. Sí, pot sol·licitar-ho, però tindrà dret només en el cas que no es pugui fer un canvi de lloc de
treball compatible amb el seu estat perquè no resulti tècnicament o objectivament possible o
no es pugui raonablement exigir per motius justificats.
D. No, perquè en tractar-se de l'Administració pública sempre és possible fer un canvi de lloc.
25. En data 30/8/2021, neixen els seus fills Laia i Pau. En què consisteix el permís per
naixement per a la mare biològica tenint en compte que la seva parella gaudirà del
permís que li pertoca?
A. Permís de durada total de 16 setmanes, que s'amplien en 2 setmanes més.

B. Permís de durada total de 16 setmanes, que s'amplien en 1 setmana més.
C. Permís de durada total de 14 setmanes, que s'amplien en 2 setmanes més.
D. Permís de durada total de 14 setmanes, que s'amplien en 1 setmana més.
26. Respecte de la situació 1, quins són els requisits generals segons el TREBEP que ha
d'haver acreditat la Sílvia per participar en el procés selectiu de la categoria de tècnic/a
superior en gestió?
A. Tenir la nacionalitat espanyola, sense perjudici del que disposa l'art. 57 del TREBEP, tenir
complerts els 18 anys i no excedir l'edat màxima de jubilació forçosa, i tenir la titulació
exigida.
B. Tenir la nacionalitat espanyola, sense perjudici del que disposa l'art. 57 del TREBEP, tenir
complerts els 18 anys i no excedir l'edat màxima de jubilació forçosa, tenir la titulació
exigida i no haver estat separat mitjançant expedient disciplinari del servei de qualsevol
administració pública.
C. Tenir la nacionalitat espanyola, sense perjudici del que disposa l'art. 57 del TREBEP, tenir la
capacitat funcional per acomplir les tasques, tenir complerts els 16 anys i no excedir l'edat
màxima de jubilació forçosa, tenir la titulació exigida i no haver estat separat mitjançant
expedient disciplinari del servei de qualsevol administració pública.
D. Tenir la nacionalitat espanyola, sense perjudici del que disposa l'art. 57 del TREBEP, tenir la
capacitat funcional per acomplir les tasques, tenir complerts els 16 anys i no excedir l'edat
màxima de jubilació forçosa, tenir la titulació exigida i no haver estat separat mitjançant
expedient disciplinari del servei de qualsevol administració pública, i prendre possessió dins
del termini establert.
27. Respecte de la situació 2. Passat un temps, la cap del departament on treballa guanya un
procés de provisió i marxa, i li demanen a l’Olga que faci les funcions provisionalment.
Quin és el sistema de provisió que es pot utilitzar en aquest cas?
A. Encàrrec de funcions.
B. Comissió de serveis.
C. Reassignació d'efectius.
D. Trasllat provisional.
42
28. Respecte de la situació 3. Amb la incapacitat permanent total, la Rita podria treballar?
A. No, és totalment incompatible amb qualsevol treball.

B. Sí, en qualsevol cas, atès que la incapacitat afecta només l'empresa on estava treballant.
C. Sí, es pot treballar però només a temps parcial, o bé, com a autònoma.
D. És compatible sempre i que les funcions no coincideixin amb aquelles que van donar lloc a
la incapacitat, excepte en el cas que es percebi l'increment corresponent per manca de
preparació, que en aquest cas serà incompatible amb la realització de qualsevol feina per
compte d'altri o pròpia.
29. Respecte de la situació 4. En què consisteix la prestació econòmica per naixement per a
la mare biològica?
A. Subsidi equivalent al 100% de la base reguladora corresponent.

B. Subsidi equivalent al 90% de la base reguladora corresponent.
C. Subsidi equivalent al 80% de la base reguladora corresponent.
D. Subsidi equivalent al 75% de la base reguladora corresponent.
30. Respecte de la situació 4. La Teresa pot participar en cursos de formació mentre està
gaudint del permís per naixement per a la mare biològica?
A. Sí, pot fer-ho.

B. Sí, pot fer-ho un cop finalitzi el període de descans obligatori.
C. Sí, pot fer-ho un cop finalitzi les 8 primeres setmanes del permís.
D. No podrà fer-ho fins que s'incorpori un cop finalitzat tot el període de permís.
43
La MARTA, l’ARNAU i la JULIETA són tres germans. El seu pare, en PERE, va morir el 04.01.2021.
La mare, la ISABEL, va premorir a en PERE ja fa anys. Queda l’àvia, la MARIA, que té 94 anys.
La família, passats més de 6 mesos des de la mort d’en PERE, ha començat els tràmits per
complir amb les obligacions fiscals que deriven de la seva herència.
En PERE havia viscut tota la vida al barri d’Horta, n’havia estat farmacèutic, regentava la farmàcia
del c. Tajo, 74. Ara, la família ha decidit traspassar la farmàcia, ja que cap dels fills ha volgut
continuar amb el negoci. La MARTA té una promotora immobiliària; l’ARNAU és l’únic que viu fora,
resideix a Viena i treballa com a enginyer; i la JULIETA és artista plàstica.
El causant, en PERE, era titular dels béns immobles següents:
- Meitat indivisa del LOCAL COMERCIAL del c. Tajo, 74, on era la farmàcia.
- Meitat indivisa del LOCAL COMERCIAL del c. Tajo, 76, on era el magatzem de la farmàcia.
Totes dues meitats les va adquirir a títol d’herència del seu pare, l’avi MANEL, mort
l’01.08.1992. Les altres meitats indivises són propietat de l’àvia MARIA.
- HABITATGE al c. Feliu i Codina, 37, PAT01, que era l’habitatge habitual d’en PERE i la
JULIETA.
El va adquirir pels següents títols:

(i) Una meitat indivisa, a títol onerós, per compra de la Immobiliària PROMO-HORTA, SL,
el 09.03.1989.
(ii) Una meitat indivisa, per adjudicació establerta en sentència judicial de divorci de
30.09.2012. D’aquesta meitat indivisa, n’havia estat titular la Isabel, la seva ex cònjuge,
que l’havia adquirit el 09.03.1989.
- 2 PLACES D’APARCAMENT situades al c. Canigó, 73 assenyalades amb els números 1 i 2.
- OFICINA situada al c. Pallars, 222 P03.
- LOCAL COMERCIAL situat al c. d’Horta 11.
- EDIFICI D’HABITATGES situat al carrer de Salses núm. 45, de propietat vertical, compost de 3
plantes pisos, arrendat a tres llogaters.
- TERRENY RÚSTIC situat al terme municipal de Barcelona, dins el Parc Natural de Collserola.
- HABITATGE situat a la pl. Eivissa, 8, P0102.
44
El 03.09.2021 la família atorga escriptura d’acceptació de l’herència testada d’en PERE. Segons les
seves últimes voluntats: la MARTA i la JULIETA han acceptat ser les hereves universals. A
l’ARNAU, a part de la llegítima, que ha estat pagada amb una tercera part de l’edifici del c. de
Salses, 45, li ha llegat un cotxe. La MARIA ha acceptat les meitats indivises dels locals comercials
afectes a l’activitat de farmàcia i l’usdefruit vitalici del local comercial del c. d’Horta, 11. Finalment,
en PERE va atorgar un llegat determinat a favor de l’Ajuntament de Barcelona, en concret,
l’habitatge situat a la pl. Eivissa, 8, P0102, perquè es destini a lloguer social.
1. En relació amb la successió mortis causa d’en Pere, indica quina transmissió de les
indicades a continuació NO es troba subjecta a l’impost sobre l’increment de valor dels
terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU):
A. La transmissió hereditària del local comercial situat al c. Tajo, 74.

B. L’adquisició per sentència judicial de divorci de la meitat indivisa de l’habitatge situat al c.
Feliu i Codina, 37 PAT01.
C. La transmissió hereditària del terreny rústic situat al Parc Natural de Collserola.
D. La transmissió hereditària de l’habitatge situat a la pl. Eivissa, 8 P0102.
2. Si tots adquireixen a títol lucratiu drets reals de gaudi limitatius del domini i/o béns de
l’herència d’en Pere, quins són subjectes passius de l’IIVTNU a títol de contribuent NO
exempts de l’impost?
A. La Marta, la Julieta, la Maria i l’Ajuntament de Barcelona.

B. La Marta, l’Arnau, la Julieta i l’Ajuntament de Barcelona.
C. La Marta, la Julieta i la Maria.
D. La Marta, l’Arnau, la Julieta i la Maria.
3. Segons l’ordenança fiscal de Barcelona reguladora de l’IIVTNU, quins immobles i en

quina proporció poden gaudir de la bonificació del 95% de la quota prevista per
l’adquisició hereditària de l’habitatge habitual del causant:
A. El 100% de l’habitatge situat al c. Feliu i Codina, 37 PAT01.

B. La meitat de l’habitatge al c. Feliu i Codina, 37 PAT01, atès que també és la residència de la
Julieta.
C. El 100% de l’habitatge situat al c. Feliu i Codina, 37 PAT01 i el 100% de les dues places
d’aparcament situades al carrer Canigó, 73 assenyalades amb els números 1 i 2.
D. La meitat de l’habitatge situat al c. Feliu i Codina, 37 PAT01 i el 100% de les dues places
d’aparcament situades al carrer Canigó, 73 assenyalades amb els números 1 i 2.
45
4. Els membres de la família han decidit que, de forma individual i quan a cadascú els vagi
bé, aniran complint amb les seves obligacions tributàries derivades de l’herència d’en
Pere. De quina forma pot complir la Marta amb les seves obligacions tributàries pel que
fa a l’IIVTNU, si ho fa dins els 3 mesos posteriors a la finalització del període voluntari de
pagament?
A. Presentant i ingressant una autoliquidació per cada immoble adquirit en la qual, a part de la
quota tributària a ingressar, liquidi el recàrrec per declaració extemporània sense
requeriment previ i els interessos de demora meritats des de la finalització del termini
voluntari de pagament.
B. Presentant i ingressant una autoliquidació per cada immoble adquirit en la qual, a part de la
quota tributària a ingressar, liquidi els interessos de demora meritats des de la finalització
del termini voluntari de pagament.
C. Presentant i ingressant una autoliquidació per cada immoble adquirit en la qual, a part de la
quota tributària a ingressar, liquidi el recàrrec del període executiu i els interessos de
demora meritats des de la finalització del termini voluntari de pagament.
D. Presentant i ingressant una autoliquidació per cada immoble adquirit en la qual, a part de la
quota tributària a ingressar, liquidi el recàrrec per declaració extemporània sense
requeriment previ.
5. L’àvia Maria no regularitza de forma voluntària les seves obligacions tributàries respecte
de l’IIVTNU, meritat com a conseqüència de l’adquisició de les meitats indivises dels dos
locals comercials del c. Tajo, 74 i 76. Acaba de rebre una proposta de liquidació al
respecte iniciada per la Inspecció d’Hisenda Municipal en un procediment de
comprovació limitada. La Maria vol al·legar l’aplicació de la bonificació establerta per la
transmissió de locals afectes a l’activitat empresarial o professional del causant. És
admissible la sol·licitud d’aquest benefici fiscal i per quin motiu?
A. No, atès que només es pot sol·licitar mitjançant un procediment de reconeixement de

beneficis fiscals de caràcter pregat.
B. Sí, atès que la proposta de liquidació no és una liquidació definitiva i permet la sol·licitud
d’aquest benefici fiscal.
C. Sí, atès que únicament s’ha iniciat un procediment de comprovació limitada.
D. No, atès que s’ha iniciat un procediment de comprovació limitada.
6. El 03.09.2021, l’Arnau va presentar de forma telemàtica una instància adreçada a

l’Ajuntament de Barcelona, en la qual declarava, a fi que es liquidés la plusvàlua
corresponent, l’adquisició en pagament de llegítima, d’una tercera part indivisa de
l’edifici d’habitatges del c. de Salses, 45, i va aportar una còpia de l’escriptura
d’acceptació d’herència. Val a dir que el terreny d’aquest edifici tenia determinat el seu
valor cadastral en el moment de la transmissió. És CORRECTA l’actuació de l’Arnau?
A. Sí, perquè tot i no haver autoliquidat encara l’IIVTNU, ha declarat el fet imposable, per la
qual cosa l’Administració tributària municipal practicarà la liquidació corresponent.
B. No, perquè hauria d’haver autoliquidat l’IIVTNU.
C. No, perquè la declaració efectuada s’ha presentat fora del termini voluntari de pagament de
l’IIVTNU.
D. Sí, perquè tot i que la declaració efectuada s’ha presentat fora del termini voluntari de
pagament de l’IIVTNU, l’Administració tributària municipal pot practicar la liquidació
corresponent.
46
7. L’Arnau, ha adquirit el cotxe del pare, l’Aston Martin DB5, matrícula de vehicle històric
H-1234-SW. En Pere havia fet els tràmits per poder tenir l’autorització de circulació i
poder participar en carreres de vehicles singulars. A l’efecte de l’impost sobre vehicles
de tracció mecànica (IVTM), quina quota li correspon pagar a l’Arnau?
A. Cap quota tributària, perquè aquest vehicle està exempt de l’IVTM.

B. Cap quota tributària, perquè aquest vehicle gaudeix d’una bonificació del 100 % de la quota,
per tractar-se de vehicle històric.
C. La quota tributària que resulti de la tarifa bàsica i coeficient per un turisme, d’acord amb els
cavalls fiscals que corresponguin.
D. Cap quota tributària, perquè aquest vehicle no està subjecte a l’IVTM i no es realitza el fet
imposable d’aquest tribut.
8. En Pere també era propietari d’un turisme Alfa Romeo Giulietta matrícula 1102-HSW, que
es va adjudicar a la Julieta. Quina part de l’import de la quota tributària per a l’exercici
2021 correspon al causant, en Pere, com a subjecte passiu?
A. Tot l’any natural del 2021, tot el període impositiu.

B. El primer trimestre natural de l’exercici 2021, atès que la defunció del causant es va produir
el 04.01.2021.
C. Fins a la data en què es produeix el canvi de titularitat a favor de la Julieta.
D. Fins a la data de la defunció, el 04.01.2021.
9. La Marta té una empresa immobiliària, PROMO-HORTA, SL. La societat és propietària de

la construcció de 6 habitatges plurifamiliars al c. Hedilla, 67. Aquest solar l’havia adquirit
la Marta a títol d’herència de la seva mare, la Isabel. Tot just ara s’han acabat les obres.
L’empresa constructora, CONSTRUCTA STAR, SA, s’ha encarregat de la construcció dels
habitatges. Quin és el subjecte passiu en qualitat de contribuent de l’Impost sobre
construccions, instal·lacions i obres (ICIO)?
A. CONSTRUCTA STAR, SA atès que és l’empresa constructora dels habitatges.

B. PROMO-HORTA, SL atès que és la propietària de la construcció.
C. PROMO-HORTA,SL atès que ha decidit assumir el pagament de l’ICIO de forma voluntària.
D. La Marta, per ser propietària del solar on s’ha edificat els habitatges.
10. El representat del contribuent de l’ICIO, abans esmentat, ha aportat la documentació

següent a la inspectora de la Hisenda Municipal que està comprovant la quota tributària
meritada per la construcció d’aquests habitatges:
a) Factures de CONSTRUCTA STAR, SA des de l’inici fins a la finalització de l’obra.

b) Factures dels industrials subcontractats per la constructora, amb l’IVA inclòs.
c) Honoraris de l’arquitecta.
d) Benefici industrial de CONSTRUCTA STAR, SA.
e) Despeses del mobiliari del pis mostra.
Quines despeses NO formen part de la base imposable de l’impost?
A. a), b) i e).
B. b), c), d) i e)
C. c), d), i e)
D. a), b), c), d) i e)
47
11. CONSTRUCTA STAR, SA també es dedica a la rehabilitació d’edificis. Tot just iniciarà els
treballs per a la instal·lació d’un ascensor al pati de llums d’un vell edifici d’habitatges
que no en tenia, al c. Eduard Toda, 62.
Per la instal·lació de l’ascensor en aquest immoble, de quin benefici fiscal pot gaudir la
Comunitat de Propietaris del c. Eduard Toda, 62?
A. Pot gaudir d’una exempció del pagament de l’ICIO, per considerar-se una instal·lació que
afavoreix les condicions d’accés i habitabilitat de les persones amb discapacitat.
B. Pot gaudir d’una bonificació del 90% de la quota de l’ICIO, per considerar-se una instal·lació
que afavoreix les condicions d’accés i habitabilitat de les persones amb discapacitat.
C. Pot gaudir d’una bonificació del 80% de la quota de l’ICIO, per considerar-se una instal·lació
que afavoreix les condicions d’accés i habitabilitat de les persones amb discapacitat.
D. No pot gaudir de cap benefici fiscal, per considerar-se una instal·lació que tot i que afavoreix
les condicions d’accés i habitabilitat de les persones amb discapacitat, en tot cas és d’abast
per a tots els veïns i les veïnes de la comunitat.
12. CONSTRUCTA STAR, SA no va sol·licitar la llicència d’obres per a la construcció d’una

ampliació de la nau industrial que té al c. Santander, 43. Les obres van finalitzar l’11 de
març del 2020.
La Inspecció d’Hisenda Municipal ha notificat el 15.04.2021 a CONSTRUCTA STAR, SA

l’inici d’actuacions inspectores en relació amb l’ampliació de la nau industrial. Amb
caràcter general, quin termini té la Inspecció per finalitzar el procediment iniciat?
A. Té un termini màxim de 18 mesos.

B. Té un termini de 6 mesos, prorrogables per 6 mesos més.
C. Té un termini màxim de 12 mesos.
D. Té un termini màxim de 24 mesos.
13. Des de quan es compta el termini referit a la pregunta núm. 12?
A. Des de la data de meritació de l’impost, en aquest cas, des de l’11.03.2020.

B. Des de la data de meritació de l’impost, en aquest cas, des de la data d’inici de les obres
segons constati la Inspecció.
C. Des de la notificació al subjecte passiu de la comunicació d’inici d’actuacions inspectores,
emesa per la Inspecció d’Hisenda Municipal.
D. Des de l’emissió de la comunicació d’inici d’actuacions inspectores, per part de la Inspecció
d’Hisenda Municipal.
48
14. L’àvia Maria resideix a la casa de la seva propietat situada al c. d’Horta, 102. Sempre ha
pensat que la quota de l’impost sobre béns immobles (IBI) era massa elevada. La seva
veïna, la Joana, amb una casa aparellada idèntica, paga molt menys perquè té un valor
cadastral més baix. Quina Administració és competent per valorar aquesta divergència a
la base imposable de l’IBI?
A. L’Ajuntament de Barcelona, atès que té la competència de revisió dels actes dictats en via
de gestió tributària.
B. La Gerència Regional del Cadastre, atès que té la competència de revisió dels actes dictats
en via de gestió cadastral.
C. L’Ajuntament de Barcelona, sens perjudici d’una possible reclamació econòmica
administrativa.
D. La Gerència Regional del Cadastre, atès que té la competència de revisió dels actes dictats
en via de gestió tributària.
15. La Maria acaba de donar la nua propietat de la seva casa a l’Arnau. Ella s’ha reservat
l’usdefruit pels anys que li quedin de vida. Quin serà el subjecte passiu de l’IBI l’any 2022
i per quin motiu?
A. L’àvia Maria, com a usufructuària.

B. L’Arnau, com a nu propietari.
C. L’Arnau, com a propietari.
D. L’Arnau, per produir-se per un negoci lucratiu.
16. La Joana, la veïna de la Maria, no ha rebut la notificació de la liquidació de l’IBI de la

plaça d’aparcament que va adquirir l’any passat. I és ara quan li han notificat la provisió
de constrenyiment de la quota de l’IBI corresponent a l’exercici 2021. Quin recurs pot
interposar i en quin termini?
A. Recurs d’alçada, en el termini de dos mesos a comptar des de l’endemà de la notificació de

la provisió de constrenyiment.
B. Recurs d’alçada, en el termini d’un mes a comptar des de l’endemà de la notificació de la
provisió de constrenyiment.
C. Recurs potestatiu de reposició, en el termini d’un mes a comptar des de l’endemà de la
notificació de la provisió de constrenyiment.
D. Recurs d’alçada amb efectes de reposició, en el termini de dos mesos a comptar des de
l’endemà de la notificació de la provisió de constrenyiment.
17. La Joana no vol pagar el recàrrec del període executiu que consta a la provisió de
constrenyiment. És per això que ha decidit demanar la suspensió de la recaptació del
deute tributari. Quina actuació ha de portar a terme la Joana perquè la suspensió sigui
concedida?
A. Sol·licitar la suspensió de la recaptació d’aquest deute tributari, atès que la suspensió es

produeix de forma automàtica si es garanteix l’import de l’acte impugnat, els interessos de
demora que generi la suspensió i els recàrrecs que procedirien en cas d’execució de la
garantia.
B. Sol·licitar la suspensió de la recaptació d’aquest deute tributari, atès que la suspensió es
produeix de forma automàtica, sense aportació de garantia, com a conseqüència de la
manca de notificació de la liquidació.
49
C. Sol·licitar la suspensió de la recaptació d’aquest deute tributari, atès que la suspensió es
produeix de forma automàtica si es garanteix l’import de l’acte impugnat i els interessos de
demora que generi la suspensió.
D. Sol·licitar la suspensió de la recaptació d’aquest deute tributari, atès que la suspensió es
produeix de forma automàtica, per la interposició del recurs.
18. La companyia de telecomunicacions austríaca en què treballa l’Arnau té una sucursal a

Barcelona. Aquesta sucursal està donada d’alta a l’Impost sobre activitats econòmiques
(IAE) a l’epígraf 761.2 -serveis de telefonia fixa-, atès que desenvolupa aquesta activitat
empresarial per a empreses únicament a la ciutat comtal.
La sucursal pot gaudir d’algun benefici fiscal atès que l’import net de la seva xifra de
negocis és d’1.000.000 euros?
A. Pot gaudir d’una exempció en el pagament de l’IAE, ja que la seva xifra de negocis no
supera el límit d’1.000.000 d’euros.
B. Pot gaudir d’una bonificació del 100% de la quota de l’IAE, ja que la seva xifra de negocis
no supera el límit d’1.000.000 d’euros.
C. No pot gaudir d’una exempció en el pagament de l’IAE, ja que la seva xifra de negocis no
supera el límit d’1.000.000 d’euros.
D. No pot gaudir d’una bonificació del 100% de la quota de l’IAE, ja que la seva xifra de
negocis no és inferior a 1.000.000 d’euros.
19. La sucursal austríaca en què treballa l’Arnau ha canviat d’ubicació la seva seu. Abans
estava situada al Passeig de Gràcia, 114 i, fa tres setmanes, l’han traslladada al 22@. A
quina Administració ha de comunicar el canvi de seu i amb quin efecte respecte de l’IAE?
A. A l’Agència Estatal de l’Administració Tributària, a fi de presentar declaració de variació de

l’element de superfície del local afecte a l’activitat.
B. A l’Agència Tributària de Catalunya, a fi de presentar declaració de variació de l’element de
superfície del local afecte a l’activitat.
C. A l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona, a fi de presentar declaració d’alta de l’element
de superfície del local afecte a l’activitat.
D. A totes les administracions públiques atès que és un canvi en el domicili social de la
Sucursal.
20. Al cap de cinc anys d’exercici de l’activitat per part de la sucursal de Barcelona, la matriu
austríaca ha decidit tancar aquesta sucursal, i donar-se de baixa per cessament en
l’exercici de l’activitat. En concret, el cessament en l’activitat empresarial s’ha produït
l’01.12.2021. Ha de pagar tota la quota de l’IAE corresponent a aquest període impositiu?
A. Sí, ha de pagar tota la quota tributària atès que les declaracions de baixa referents a un
període impositiu tenen efectes en la matrícula del període impositiu següent.
B. Sí, ha de pagar tota la quota tributària atès que el cessament s’ha produït un cop iniciat el
darrer trimestre de l’any natural.
C. No, ha de sol·licitar la devolució de la part de la quota corresponent al darrer trimestre de
l’any natural, en el qual no ha exercit l’activitat.
D. No, ha de sol·licitar la devolució de la part de la quota corresponent al nombre exacte de
dies en què no ha exercit l’activitat.
50
21. Abans del cessament en l’activitat de la sucursal, s’ha constatat que a part de l’activitat
empresarial de l’epígraf 761.2 -serveis de telefonia fixa-, ha anat desenvolupant una altra
activitat empresarial, la d’intermediació de comerç entre empreses de les
telecomunicacions a la ciutat de Barcelona, classificada a l’epígraf 631 de les Tarifes de
l’IAE. És possible que la Inspecció d’Hisenda Municipal pugui iniciar actuacions
inspectores de comprovació i, si s’escau, regularitzar la situació tributària de la
sucursal?
A. Sí, la manca de declaració d’una activitat és una qüestió censal que pot comprovar la
Inspecció Municipal d’Hisenda, atès que és una competència delegada.
B. Sí, la manca de declaració d’una activitat és una qüestió tributària que pot comprovar la
Inspecció Municipal d’Hisenda, atès que és una competència pròpia.
C. No, la manca de declaració d’una activitat és una qüestió censal que, en tot cas, ha de
comprovar la Inspecció de la Hisenda Estatal.
D. No, la manca de declaració d’una activitat és una qüestió censal que, en tot cas, ha de
comprovar la Inspecció de l’Agència Tributària de Catalunya.
22. La Julieta ha trobat un cadell al carrer. Vol adoptar-lo i vol inscriure’l en el Registre
censal d’animals de companyia. Quina naturalesa té la contraprestació que ha d’abonar
la Julieta per la inscripció en aquest registre municipal i per quin motiu?
A. És una taxa atès que comporta la realització d’una activitat administrativa, i que no es presta
o realitza pel sector privat.
B. És un preu públic atès que és una activitat de recepció voluntària, i que es presta o realitza
també pel sector privat.
C. És una contribució especial atès que comporta la realització d’una activitat administrativa
excepcional, i que no es presta o realitza pel sector privat.
D. És una taxa atès que comporta la realització d’una activitat administrativa de recepció
voluntària per part de la interessada.
23. La Julieta està convençuda que la inauguració de la seva nova exposició s’ha de fer al
pati verger del Museu Frederic Marès. Per disposar d’aquest espai per a aquesta ocasió,
ha d’abonar una taxa. Quin límit quantitatiu té l’import d’aquest tribut?
A. L’import de la taxa ha de cobrir com a mínim el cost del servei prestat o l’activitat realitzada.
B. L’import de la taxa no pot excedir, en el seu conjunt, el cost real o previsible del servei o
activitat de què es tracti o, en lloc seu, del valor de la prestació rebuda.
C. L’import de la taxa ha de cobrir com a màxim les despeses de neteja de l’espai objecte de
cessió temporal.
D. L’import de la taxa ha de cobrir com a mínim, en el seu conjunt, el cost real o previsible del
servei o activitat de què es tracti o, en lloc seu, el valor de la prestació rebuda.
51
24. L’associació d’artistes del carrer, de la qual forma part la Julieta, vol impugnar
l’Ordenança fiscal reguladora núm. 3.10. En concret, la taxa per ocupacions del domini
públic municipal per realitzar activitats culturals sense ànim de lucre que no comporten
la necessitat d’utilitzar els serveis municipals de neteja, GUB o SPEIS. Quin recurs o
sol·licitud pot interposar contra l’ordenança fiscal, un cop s’ha aprovat pel Plenari del
Consell Municipal?
A. El recurs d’alçada.
B. El recurs econòmic administratiu.
C. El recurs potestatiu de reposició.
D. El recurs contenciós administratiu.
25. La família d’en Pere ha complert amb la voluntat del difunt d’adquirir un dret funerari del
cementiri d’Horta. En concret, l’atorgament d’una concessió temporal de sepultura a 30
anys. Aquest servei municipal es presta per part d’una entitat privada que gestiona el
cementiri municipal. Quina naturalesa té la prestació econòmica que ha d’abonar la
família?
A. Una taxa.
B. Una contribució especial.
C. Un preu públic.
D. Una prestació patrimonial de caràcter públic no tributari.
26. La Julieta ha creat una empresa, LLUM TRANSVERSAL, SLU, l’objecte social de la qual
és la col·laboració i assessorament cultural i artístic. S’ha donat d’alta censal a l’activitat
de l’epígraf 766.9 -Altres activitats culturals n.c.a.p.-. L’empresa podria gaudir de
l’exempció prevista per inici de l’exercici de la seva activitat? I durant quants períodes
impositius pot gaudir de l’exempció?
A. Pot gaudir de l’exempció durant el primer període impositiu, sempre que no s’hagi
desenvolupat anteriorment sota una altra titularitat, circumstància que concorre, entre altres
supòsits, en els casos de fusió, escissió o absorció.
B. Pot gaudir de l’exempció durant els tres primers períodes impositius, sempre que no s’hagi
supòsits, en els casos de fusió, escissió o aportació de branques d’activitat.
C. Pot gaudir de l’exempció durant el primer període impositiu, sempre que no s’hagi
D. Pot gaudir de l’exempció durant els dos primers períodes impositius, sempre que no s’hagi
52
27. PROMO-HORTA, SL, ha abonat la taxa per serveis urbanístics corresponent per la
tramitació administrativa d’un informe de viabilitat d’avantprojecte d’obres majors. Per
causes no imputables a la societat interessada, aquest informe no s’ha realitzat per part
dels serveis competents. Quina haurà de ser l’actuació posterior de l’administració com
a conseqüència d’aquest fet?
A. La devolució d’ofici de l’import de la taxa ingressada.

B. La devolució de l’import de la taxa ingressada, prèvia sol·licitud de l’entitat interessada.
C. La compensació de l’import ingressat indegudament, amb la taxa novament liquidada quan
s’emeti l’informe sol·licitat.
D. L’anul·lació del rebut de la taxa.
28. Segons l’ordenança fiscal de Barcelona reguladora de l’IIVTNU, l’àvia Maria, respecte de
l’adquisició dels locals comercials situats al c. Tajo, 74 i 76, pot gaudir de la bonificació
del 95% de la quota prevista per les transmissions de locals en els quals el causant
exercia activitats empresarials o professionals?
A. Sí, atès que el causant, a títol individual, exercia efectivament de forma habitual, personal i
directa activitats empresarials o professionals i l’adquirent és ascendent.
B. Sí, atès que el causant exercia efectivament de forma habitual, personal i directa activitats
empresarials o professionals i l’adquirent és ascendent.
C. No, atès que el causant no exercia efectivament de forma habitual, personal i directa
activitats empresarials o professionals.
D. No, atès que el gaudi definitiu d’aquesta bonificació resta condicionat al manteniment de
l’adquisició en el patrimoni de l’adquirent, així com a l’exercici d’una activitat, durant els cinc
anys següents a la mort del causant, llevat que morís l’adquirent dins aquest termini.
29. La Julieta vol pagar les seves obligacions tributàries quant a l’IIVTNU meritat per
l’herència del pare, però de forma fraccionada. Ho sol·licita el 04.09.2021, i aporta un aval
solidari d’una entitat de crèdit. Quines obligacions tributàries haurà de satisfer si
efectivament li és concedit el fraccionament?
A. Concedit el fraccionament un cop liquidat i notificat el deute tributari, haurà de pagar per
cada termini de pagament, la part proporcional de la quota tributària liquidada i l’interès de
demora que correspongui.
B. Concedit el fraccionament un cop liquidat i notificat el deute tributari, haurà de pagar per
cada termini de pagament, la part proporcional de la quota tributària liquidada i del recàrrec
del període executiu i l’interès de demora que correspongui.
C. Concedit el fraccionament un cop liquidat i notificat el deute tributari, haurà de pagar per
cada termini de pagament, la part proporcional de la quota tributària liquidada i del recàrrec
del període executiu i l’interès legal que correspongui.
D. Concedit el fraccionament un cop liquidat i notificat el deute tributari, haurà de pagar per
cada termini de pagament, la part proporcional de la quota tributària liquidada i l’interès legal
que correspongui.
53
30. A l’efecte de calcular la quota de l’IIVTNU, quin valor representa el dret d’usdefruit que
ostenta l’àvia Maria, pel que fa al local comercial del c. d’Horta 11, que ha adquirit per
l’herència del seu fill?
A. El dret d’usdefruit del local representa un 94% respecte del ple domini.
B. El dret d’usdefruit del local representa un 50% respecte del ple domini.
C. El dret d’usdefruit del local representa un 90% respecte del ple domini.
D. El dret d’usdefruit del local representa un 10% respecte del ple domini.
54
Un nou centre municipal d’un Ajuntament de 820 treballadors/ores inicia la seva activitat.
S’incorpora la Maria, que serà la directora, i encara que ja porta 5 anys treballant a l’Ajuntament, és
la primera vegada que desenvoluparà tasques de direcció.
A més de la Maria, s’incorpora un equip de sis persones (cinc dones i un home) per realitzar
tasques d’informació. En la presentació de l’equip li comuniquen que una de les dones està
embarassada de 18 setmanes de gestació i que l’home pateix una malaltia respiratòria lleu. També
s’incorpora una feinera de l’empresa externa REQUETENET, S.L., de 60 treballadors/ores, amb la
qual no coincidiran.
Com a tècnic/a de prevenció de riscos laborals de l’Ajuntament us poseu en contacte amb la Maria
per presentar-vos i comunicar-li que dos dies més tard anireu al centre per assessorar-la i tractar
temes relacionats amb la seguretat i la salut a l’entorn laboral.
Un tècnic municipal de serveis tècnics i una altra persona, que porta una targeta identificativa d’un
sindicat i que pren notes, us acompanyen en una visita pel centre.
Mentre la Maria fa la visita observeu que hi ha dos operaris d’una empresa externa, INSTAPORTA,
S.L., acabant d’instal·lar unes portes corredisses i finestres metàl·liques. Aquests operaris porten
uniforme de l’empresa i guants. Us crida l’atenció l’absència de farmaciola i cablejat elèctric sense
protegir.
El centre es veu molt bonic i agradable, la senyalització de seguretat contra incendis està
correctament col·locada a cada lloc (extintors, polsador d’alarma, sirena, etc). La Maria coneix
aquesta senyalització perquè fa temps va rebre una formació en línia de l’Ajuntament i pensa que
amb aquesta senyalització, tant la ciutadania com els/les treballadors/ores estan perfectament
protegits/ides.
Acabada la visita, el tècnic municipal de serveis tècnics reuneix la Maria i la resta del personal,
entrega la documentació i tots els plànols relacionats amb el centre, explica per què neix, les obres
que s’han portat a terme per què es pugui desenvolupar l’activitat i que, un cop els operaris acabin
d’instal·lar les portes i finestres metàl·liques, el centre ja pot funcionar perfectament.
La persona del sindicat es presenta i diu que és delegada de prevenció i que són necessàries
moltes actuacions per considerar que el centre compleix la normativa de seguretat i salut laboral.
La Maria pensa que falten algunes coses i que s’ha de mirar molt bé tota la documentació i plànols
que li han entregat, però es queda sorpresa davant l’afirmació de la persona delegada de
prevenció.
55
1. Informeu a la Maria que, d’acord amb la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de
riscos laborals, ella té dret a:
A. La realització d’un reconeixement mèdic obligatori a l’any.

B. La paralització de l’activitat en cas de risc greu i imminent.
C. Demanar els EPIs (equips de protecció individual) que consideri necessari, com calçat de
seguretat.
D. La formació en manteniment d’instal·lacions elèctriques, quan es produeixi un canvi en la
instal·lació.
2. Tenint en compte el nombre de treballadors/ores a l’Ajuntament, la Maria hauria de saber

que com a tècnic/a de prevenció de riscos laborals, la vostra relació laboral:
A. És d’un servei de prevenció aliè.

B. És d’un/a treballador/a que col·labora amb el servei tècnic.
C. És del servei propi de l’Ajuntament.
D. És com delegada de prevenció.
3. Un dels temes que com a tècnic/a de prevenció de riscos laborals tractareu amb la Maria
serà:
A. Les seves funcions de direcció.

B. Les funcions de la resta de l’equip.
C. L’avaluació de riscos del centre i llocs de treball i el pla d’emergència.
D. La informació al ciutadà/ana.
4. Informeu a la Maria que l’Ajuntament ha de garantir la vigilància periòdica de la salut en

funció dels riscos del seu lloc de treball de:
A. Les sis persones de l’equip, la directora i la feinera.

B. Les sis persones de l’equip i la directora.
C. Les persones de l’equip menys l’home amb una malaltia respiratòria lleu.
D. La directora i la feinera.
5. Si l’avaluació de riscos determina que es donen condicions negatives per a la

treballadora embarassada caldrà en primer lloc:
A. Canviar-la de centre de treball, en tots els casos.

B. Adaptar-li el lloc de treball.
C. Suspendre el contracte per risc d’embaràs.
D. Un informe de la llevadora.
6. Quins dels següents treballadors/ores heu de considerar especialment sensibles,

d’acord amb la Llei 31/1995?
A. Els operaris que realitzen instal·lacions amb cablejat elèctric sense protegir.
B. La directora, ja que és la primera vegada que desenvoluparà tasques de direcció.
C. Tot l’equip.
D. La treballadora embarassada i el treballador amb una malaltia respiratòria lleu.
56
7. La persona delegada de prevenció us comenta que creu que no es té en compte el seu
paper. Quina d’aquestes NO és una atribució del delegat/ada de prevenció, segons la Llei
31/1995?
A. Està autoritzat/ada a proposar a l’òrgan de representació dels treballadors/ores la

paralització de les activitats davant d’un risc lleu.
B. Acompanyar el tècnic/a a les avaluacions de caràcter preventiu a l’entorn laboral, així com
als/a les inspectors/ores de Treball.
C. Realitzar visites als llocs de treball per exercir la tasca de vigilància i control de l’estat de les
condicions laborals.
D. Ser informat/ada dels danys que s’han produït en els treballadors/ores quan l’empresa tingui
coneixement.
8. Tenint en compte que a l’Ajuntament hi treballen 820 treballador/ores, el nombre de

delegats/ades de prevenció ha de ser:
A. 1 delegat/ada de prevenció.
B. 4 delegats/ades de prevenció.
C. 2 delegats/ades de prevenció.
D. 3 delegats/ades de prevenció.
9. Si la empresa externa REQUETENET, S.L. té 60 treballadors/ores, quants delegats/ades

de prevenció ha de tenir assignats/ades?
A. 1 delegat/ada de prevenció.
B. 3 delegats/ades de prevenció.
C. 2 delegats/ades de prevenció.
D. Cap.
10. Per donar compliment a la normativa i garantir la seguretat de les persones al centre, a
més de la senyalització contra incendis, davant d’una emergència, haureu d’assegurar:
A. Que les vies i sortides d’evacuació siguin suficientment amples, ja que pot haver objectes
emmagatzemats.
B. Que les vies i sortides d’evacuació desemboquin al més directament possible a l’exterior o a
una zona de seguretat.
C. Que una sortida d’evacuació sigui una de les portes corredisses, la que desemboca
directament a l’exterior.
D. Que les vies i sortides d’evacuació tinguin un nivell mínim d’il·luminació entre 10 i 20 lux.
11. Respecte a la farmaciola que heu trobat a faltar:
A. Atès el nombre de treballadors/ores del centre és voluntari posar-la, ja que és millor anar a
la Mútua.
B. La pot sol·licitar al seu CAP de referència.
C. Si es posa la farmaciola, s’ha de posar en un lloc segur per evitar furts.
D. És necessari que la farmaciola sigui visible i amb el material adequat a les tasques que es
desenvolupen.
57
12. Quina resposta és la CORRECTA respecte de la feinera?
A. Ha de portar roba específica de treball i si ve canviada de casa, tal com estableix la

normativa, no es necessari disposar d’un vestuari.
B. Ha de portar roba específica de treball i necessita un espai amb seient, taquilla o armari per
garantir condicions sanitàries i amb proximitat a un WC amb estris necessaris.
C. No és necessari fer ús de roba específica per treballar.
D. Ha de portar roba específica de treball però pel número de treballadors al centre, no cal cap
WC proper amb els estris necessaris.
13. L’empresari/ària principal en la coordinació d’activitats empresarials és:
A. L’empresari/ària que contracta o subcontracta amb altres la realització d’obres o serveis i

que es desenvolupen al centre de treball.
B. La persona que té capacitat de posar a disposició i gestionar el centre de treball.
C. La direcció responsable del centre.
D. El personal escollit pels delegats/ades de prevenció.
14. La persona encarregada de la coordinació de les activitats preventives d’aquest

Ajuntament i en relació amb les dues empreses externes (REQUETENET, S.L. i
INSTAPORTA, S.L.):
A. Ha de tenir el nivell bàsic de prevenció de riscos laborals (article 34 Llei 31/1995).

B. En compliment de les seves funcions no pot accedir a qualsevol zona del centre de treball
sense autorització de l’empresari/ària.
C. Pot proposar a les empreses concurrents les instruccions necessàries per al compliment de
les seves funcions.
D. No és obligatori que afavoreixi el compliment dels objectius previstos a l’article 3.
15. Per tal que l’equip del centre pugui desenvolupar les tasques encomanades i ser més
eficient, és necessari:
A. Que disposin d’un local de descans de fàcil accés.

B. Que la treballadora embarassada pugui descansar en una gandula.
C. Que el local de descans estigui dotat de taules i cadires per al personal.
D. Que faci pauses regulars en un espai adequat per a tal fi.
16. Com a tècnic/a de prevenció de riscos, quina NO és una funció que pugueu considerar
de nivell superior?
A. La planificació de l’activitat preventiva de les empreses externes.

B. La formació i informació en general i específiques de la seva especialitat.
C. Les avaluacions de riscos del centre i llocs de treball.
D. La vigilància i control de la salut.
58
17. Com a tècnica/a de prevenció de riscos, quina normativa haureu d’aplicar respecte de les
condicions mínimes de seguretat i salut als llocs de treball?
A. RD 614/2001 de 8 de juny.
B. RD 485/1997 de 14 d’abril.
C. RD 171/2004 de 30 de gener.
D. RD 486/1997 de 14 d’abril.
18. Quina afirmació és CORRECTA respecte de les portes i finestres metàl·liques que estan
acabant d’instal·lar els operaris?
A. Les portes es poden obrir i tancar a diferent alçada del terra.

B. Les portes transparents han d’estar senyalitzades a una alçada adequada.
C. Les finestres metàl·liques hauran de disposar d’un dispositiu d’emergència, tal com indica la
norma.
D. Cal que l’autoritat laboral indiqui quan s’ha d’instal·lar un sistema de seguretat, en tots els
casos.
19. Referent a la lluita contra incendis, quina opció és FALSA?
A. La senyalització de vies i sortides d’evacuació s’ha de fixar en els llocs adequats i ha de ser
duradora.
B. Les vies i sortides d’evacuació han de ser amples i de fàcil accés.
C. Els dispositius no automàtics de lluita contra incendis han de ser de fàcil accés i manipulació
per qualsevol persona.
D. Els dispositius no automàtics de lluita contra incendis han de ser de fàcil accés i
manipulació, únicament per les persones formades per fer-los servir.
20. Tenint en compte el treball d’oficina que es farà al centre, la temperatura ha de ser:
A. Entre 17 i 27 ºC.
B. Entre 14 i 26 ºC.
C. Entre 15 i 24 ºC.
D. Entre 20 i 26 ºC.
21. Comproveu que les condicions d’il·luminació del centre són adequades, sempre que es
donin les següents condicions, quina opció és FALSA?
A. Quan s’utilitzi llum natural, sempre que sigui possible.

B. Quan s’evitin enlluernaments indirectes produïts per superfícies reflectants.
C. Quan es disposi de llums d’emergència i evacuació per aturada elèctrica.
D. Quan tots els espais tinguin els mateixos nivells mínims d’il·luminació.
59
22. Les funcions de vigilància i control de la salut dels/de les treballadors/ores dutes a
terme pel personal sanitari de l’Ajuntament, han de consistir en el següent: (Assenyaleu
la resposta FALSA)
A. Atenció dels primers auxilis quan es trobi en el mateix centre i atenció d’urgència al personal
víctima d’accidents o alteracions al lloc de treball.
B. Realitzar una avaluació de salut al personal que es reincorpori al treball després d’una
absència llarga per motius de salut.
C. Conèixer les malalties que es produeixin entre el personal de l’equip i les absències de la
feina per motius de salut.
D. Realitzar obligatòriament una avaluació de salut ordinària a la dona embarassada i a l’home
que pateix una malaltia respiratòria lleu.
23. Si fos necessari realitzar una auditoria al centre municipal, quina afirmació és
CORRECTA?
A. No és necessari que la tècnica de prevenció tingui una formació específica per portar-la a
terme. S’ha de contractar una empresa especialitzada bianualment.
B. Els/les tècnics/ques de prevenció no poden tenir vinculacions comercials o financeres amb
altres empreses objecte de l’auditoria.
C. Per complexa que sigui l’auditoria no s’ha de demanar la col·laboració d’altres professionals.
D. La mateixa tècnica de prevenció del centre pot realitzar l’auditoria, amb la col·laboració dels
delegats de prevenció i la supervisió del Comitè de Seguretat i Salut Laboral.
24. Tenint en compte el treball d’oficina que es farà al centre, la humitat relativa ha de ser:
A. Entre el 50 i el 70 per 100 encara que no hagi riscos d’electricitat estàtica.

B. Entre el 30 i el 80 per 100 si no hi ha riscos d’electricitat estàtica.
C. Entre el 30 i el 70 per 100 si no hi ha riscos d’electricitat estàtica.
D. Entre el 50 i el 80 per 100 si no hi ha riscos d’electricitat estàtica.
25. El Comitè de Seguretat i Salut Laboral de l’Ajuntament:
A. Es reunirà anualment i sempre que ho indiqui l’autoritat laboral.

B. S’ha de constituir a empreses que comptin amb menys de 50 treballadors/ores.
C. No pot participar en l’elaboració, posada en pràctica i avaluació dels plans i programes de
prevenció.
D. És un òrgan paritari destinat a la consulta regular i periòdica de les actuacions de l’empresa
en matèria de prevenció de riscos.
26. L’Ajuntament està obligat amb les altres empreses del centre a: (Indiqueu quina és la
resposta FALSA)
A. Establir els mitjans de comunicació i cooperació.

B. Informar dels riscos del centre i de les mesures preventives.
C. Recollir informació dels riscos de les empreses.
D. Informar per escrit dels accidents laborals si són lleus.
60
27. El Reial decret 486/1997, de 14 d’abril, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de
seguretat i salut en els llocs de treball NO serà d’aplicació per a:
A. Les industries d’extracció.

B. El centre municipal.
C. Centres hospitalaris.
D. Centres penitenciaris.
28. Si la Maria estigues interessada en realitzar una formació específica en prevenció de

riscos de nivell bàsic, quines funcions podria desenvolupar?
A. Actuar en cas d’emergència i primers auxilis gestionant les primeres intervencions a l’efecte.
B. Per poder realitzar les funcions de nivell bàsic haurà de realitzar una formació de durada no
inferior a 50 hores.
C. Haurà d’aplicar tècniques d’anàlisi, avaluació i control dels riscos relacionats amb els
equips, instal·lacions i eines del centre.
D. Haurà de desenvolupar tècniques relacionades amb el seguiment o control de la salut del
personal del centre quan se li demani.
29. Els EPIs (equips de protecció individual) que poden necessitar els dos operaris o la
feinera:
A. Els hi facilitarà l’Ajuntament.

B. Els hi facilitarà la seva empresa quan s’incorporin, però ells mateixos es responsabilitzaran
de la seva actualització.
C. No és necessari que disposin d’EPIs.
D. Els hi facilitarà la seva empresa.
30. Un cop es fa l’avaluació inicial, aquesta es torna a revisar: (Indiqueu quina és la resposta
FALSA)
A. Quan s’hagin vist danys a la salut dels/de les treballadors/ores.

B. En la periodicitat que s’acordi entre empresa i representants dels/de les treballadors/ores.
C. A partir de dos anys en el moment que es detectin danys al centre.
D. Quan ho estableixi una disposició específica.
61

2021 Op Quadernet Prova Practica Ts Gestio

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

2021 Op Quadernet Prova Practica Ts Gestio

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Gerència de Persones i Desenvolupament Organitzatiu

Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans

TÈCNIC/A SUPERIOR EN GESTIÓ

NO OBRIU EL QUADERNET FINS QUE US HO INDIQUI L’EXAMINADOR/A.

ANOTEU TOTES LES VOSTRES RESPOSTES EN EL FULL DE RESPOSTES

Tot seguit realitzareu la prova pràctica.

 Podeu endur-vos la part autocopiativa del full de respostes.

PER OFERTA PÚBLICA escriviu 50 pl TS GESTIÓ 2021

PER PROMOCIÓ INTERNA escriviu PIE 75 pl TS GESTIÓ 2021

SI US PRESENTEU PER PIE I OP escriviu TS GESTIÓ 2021 (PIE + OP)

- On hi posa Nom Prova: escriviu PROVA PRÀCTICA

- On hi posa Data: 19/12/2021

- On hi posa Prova: Haureu d’escriure el número de supòsit pràctic escollit i omplir el

- On hi posa DNI: escriviu el vostre DNI en números

Si el seu DNI té un número de menys de 8 xifres, la primera xifra haurà de ser 0.

PASSEU A LA SEGÜENT PÀGINA I COMENCEU A FER L’EXERCICI

ÍNDEX DE SUPÒSITS PRÀCTICS

SUPÒSIT PRÀCTIC PÀG.

NÚMERO 1 .............................................................................................. Pàg. 3

NÚMERO 2. .............................................................................................. Pàg. 11

NÚMERO 3................................................................................................ Pàg. 23

NÚMERO 4................................................................................................ Pàg. 35

NÚMERO 5................................................................................................ Pàg. 44

NÚMERO 6................................................................................................ Pàg. 55

Wisteria és una ciutat de 800.000 habitants que ha experimentat un important desenvolupament

A. Documents d’indicadors de resultats de cada servei.

A. Les redacta i decideix l’Alcaldia de forma autònoma.

3. Respecte els compromisos de qualitat de les cartes de serveis, quina afirmació és

A. Per prudència la carta de serveis no ha de concretar compromisos.

A. La premsa i les cartes de l’alcalde/essa.

5. La proposta de creació de la figura de gerent municipal ha estat ben rebuda, i s’ha

A. Detectar i sancionar les actuacions errònies del personal funcionari.

A. El valor intrínsec dels serveis que s’ofereixen.

A. Els responsables polítics decideixen quina informació es pot donar.

A. Realitzar enquestes de satisfacció a la sortida de les oficines.

A. El llenguatge escrit, visual, especialitzat i el neurollenguatge.

A. Sí, a empreses i entitats.

A. Sí. La norma ISO es pot aplicar a qualsevol organització.

20. El Lluís, un dels assistents a la reunió, ha preguntat si existeix alguna tècnica

A. S’han d’identificar i motivar les demandes.

A. Identifica, quantifica i monetitza els beneficis i costos d’una intervenció pública.

A. Un model derivat del SERVQUAL i aplicat als Estats Units.

A. Privatitzar una part dels serveis públics.

A. No seria legal la participació municipal en activitats econòmiques de mercat.

A. Desenvolupar algoritmes innecessaris o econòmicament molt costosos.

Revisada la documentació de l’expedient, hi consten els informes que justifiquen la necessitat a la

2. Calculeu quin serà el valor estimat del contracte:

3. Es tracta d’un contracte subjecte a regulació harmonitzada?

4. Aplicant la normativa en matèria de contractació, quin seria l’òrgan de contractació

Pressupost per anualitats Import contracte Pròrroga Total

A. 203.549,77 € per al 2021 i 203.549,77 € per al 2022.

9. I quina serà la distribució dels imports incloent-hi la possible pròrroga?

Pressupost per anualitats Import contracte Pròrroga Total

A. 203.549,77 € per al 2021, 403.777,37 € per al 2022 i 203.549,77 € per al 2023.

Òrgan de contractació: Ajuntament de Gran Població

Dades del contracte

Durada del contracte:

Valor estimat del contracte:

10. Respecte de l’anunci d’informació prèvia, trobes alguna errada?

A. No s’ha inclòs la descripció del contracte.

A. Percentatge superior de treballadors/ores amb discapacitat o en situació d’exclusió social en

A. Només l'oferta de l’empresa COVIDLESS.

Quants punts obtindrà cada empresa?

A. Si no hi és aquesta previsió de criteris de desempat al plec, l’empat es resol per sorteig.