ECONOMIAPERENGINYERS

26
Eina-e
Economia per a enginyers/es
Teresa Torres Coronas

Maria Arántzazu Vidal Blasco
Teresa Torres Coronas

María Arántzazu Vidal Blasco
Tarragona, 2016
Edita:
Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili
Av. Catalunya, 35 - 43002 Tarragona
Tel. 977 558 474
www.publicacions.urv.cat · publicacions@urv.cat
1a edició: juliol de 2016

ISBN: 978-84-8424-491-2
Dipòsit legal: T 1110-2016
Aquesta edició està subjecta a una llicència Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported de Creative Commons.
Per veure’n una còpia, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/ o envieu una carta a Creative Commons, 171 Second Street,
Suite 300, San Francisco, California 94105, USA.
¶ Aquesta editorial és membre de la Xarxa Vives i de l’UNE,

fet que garanteix la difusió i comercialització de les seves publicacions a escala estatal i internacional.
Índex
Introducció�� 7
Fonaments teòrics
I. Conceptes bàsics d’economia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

Necessitats il·limitades, eficiència i equitat�� 11
Els factors de producció�� 15
Què produir, com i per a qui?�� 16
Els sistemes econòmics��20
El paper dels incentius ��24
Capitalisme, desigualtats i polítiques públiques�� 25
La frontera de possibilitats de producció��28
La presa de decisions i el cost d’oportunitat �� 30
L’eficiència econòmica�� 31
El creixement econòmic�� 32
L’intercanvi, l’especialització i la divisió del treball��34
Com opera l’economia de mercat �� 36
II. L’entorn de l’empresa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
L’entorn genèric i específic�� 39
L’entorn genèric de l’empresa: el macroentorn��40
L’entorn específic: el microentorn��46
El mercat: estructures i funcionament�� 57
La interacció de l’oferta i la demanda��68
Experimentant amb la corba de demanda�� 82
III. Cicles, producció i renda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85
Els cicles econòmics�� 85
Indicadors de producció i renda�� 89
Índex de confiança del consumidor ��97
Clima empresarial��98
5
IV. Govern i benestar. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99
La política econòmica��99
Indicadors de govern i benestar��106
Simulador de política econòmica. Cas multimèdia ��115
V. Societat i benestar. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117
Indicadors de societat i benestar�� 117
VI. Entendre el mercat laboral. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123
Indicadors clau del mercat laboral ��123
Altres indicadors rellevants��130
Debat. Els efectes de la fixació d’un salari mínim��133
VII. Competitivitat i comerç internacional. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137
Dimensions de la competitivitat empresarial ��137
Indicadors de competitivitat�� 141
Indicadors de comerç internacional��144
Pràctica
VIII. Activitat d’avaluació – estudi de mercat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151

Algunes consideracions prèvies�� 151
Informe associat al projecte d’enginyeria��152
Eviteu el plagi i garantiu la qualitat de la feina��155
La recerca d’informació sobre economia a l’era digital��156
INTRODUCCIÓ
Introducció
E ntendre per què s’incorporen determinades assignatures, com la d’Economia i

Organització
Entendre
d’un estudiant d’enginyeria.
perIndustrial, a un pla d’estudi
què s’incorporen
Per això usa proposem
ganització Industrial, un pla d’edonar
no sempreassignatures,
determinades
studi un
no cop
és fàcil des delcom
d’ull ésa la
sempre
puntladed’Economia
carrera
fàcil típica
des del
vista 9 i Or-
d’unde vista d’un
punt
professional deestudiant
l’enginyeriad’enginyeria. Per això
des del moment queusabandona
proposemlesdonar
aules un copconverteix
i es d’ull a la en
carrera
un típica d’un
professional
enginyer/a júnior fins a etapesdemés
l’enginyeria
avançadesdes
del del
seu moment que abandona
desenvolupament les aules i es converteix en un
professional.
enginyer/a júnior fins a etapes més avançades del seu desenvolupament professional.
rrera professional de
nginyer/a1
La carrera professional de l’enginyer/a1
Un enginyer/a júnior sense experiència entrarà en la posició E1-E2, una posició des de
la qual començarà a desenvolupar els seus coneixements, competències tècniques i la
Un enginyer/a júnior sense experiència entrarà en la posició E1-E2, una posició des de la
capacitat per treballar i formar part d’un equip d’enginyeria. A mesura que avanci en la
al començarà aseva
desenvolupar els seus
carrera (E3) coneixements,
passarà de seguidorcompetències tècniques
a líder d’equip i la capacitat
i començarà per projectes
a gestionar
eballar i formar part d’un equip d’enginyeria. A mesura que avanci en la seva carrera (E3) passarà
1 Font: Hoschette, J. A. (2010). The engineers’s career guide. New York, NY: John Wiley & Sons, Inc., p. 18.
seguidor a líder d’equip i començarà a gestionar projectes d’enginyeria i a responsabilitzar-se’n,
7
qual cosa comportarà la necessitat d’aplicar en la seva feina diària noves competències (p. ex.,
pacitat per liderar equips, comunicació...) i més coneixements tècnics.
Teresa Torres Coronas, María Arántzazu Vidal Blasco
d’enginyeria i a responsabilitzar-se’n, la qual cosa comportarà la necessitat d’aplicar en

la seva feina diària noves competències (p. ex., capacitat per liderar equips, comunica-
ció...) i més coneixements tècnics.
En els nivells immediatament superiors (E4 i E5), l’enginyer/a esdevé líder
d’equips més grans, més interdisciplinaris. Les seves responsabilitats s’amplien conside-
rablement i, normalment passarà a controlar les parts tècnica i financera dels projectes
d’enginyeria dels quals sigui responsable. D’aquesta manera, l’enginyer/a es va trans-
formant de professional de l’enginyeria en professional de la gestió, i és aquí on neix la
necessitat d’adquirir noves competències, coneixements i més formació. En el nivell E5,
l’enginyer/a haurà de gestionar persones (p. ex., contractar, acomiadar i promocionar
els membres del seu equip), haurà de ser capaç de gestionar pressupostos, analitzar la
rendibilitat de projectes d’inversió, controlar els costos, planificar i gestionar diversos
projectes alhora, relacionar-se amb els clients, conèixer el mercat i la seva evolució, i
prendre decisions de caràcter estratègic. Evolucionar del nivell E1 al nivell E5 implica,
la majoria de les vegades, retornar a la universitat per fer un MBA (Master in Business
Administration) i adquirir així coneixements avançats sobre el món de la gestió d’em-
preses.
La figura analitzada posa clarament de manifest que un enginyer/a sènior ha ha-
gut d’actualitzar els seus coneixements, i que el canvi en les tasques i responsabilitats
al llarg de la seva vida laboral l’han dut a un viatge caracteritzat per l’aprenentatge con-
tinuat. I és que a l’inici de la seva carrera un professional de l’enginyeria pot dedicar el
90% del seu temps a qüestions i tasques de caràcter tècnic. Però un canvi d’orientació
com el descrit a la figura farà que acabi dedicant el 90% del seu temps a la gestió. L’èxit
en aquesta evolució depèn d’una correcta gestió de la carrera professional i dels conei-
xements adquirits. L’assignatura d’Economia i Organització Industrial marca l’inici en
el procés d’adquisició d’aquests coneixements més relacionats amb la direcció i gestió
d’empreses.
Com s’ha d’utilitzar aquesta guia

En aquesta guia trobareu conceptes teòrics que us ajudaran a conèixer el funcionament
de l’entorn econòmic de l’empresa. Quan un estudiant d’enginyeria ha de fer un projecte
d’enginyeria i hi ha d’incloure aspectes relacionats amb la seva viabilitat de mercat i eco-
nòmica, és evident que necessita saber com cal avaluar aquesta viabilitat. Una vegada
tenim un projecte d’inversió tècnicament factible, si el volem vendre amb èxit haurem
d’anar un pas més enllà.
Per vendre un projecte d’inversió cal saber analitzar els factors de l’entorn que
poden afectar-ne la viabilitat econòmica: per això dediquem el capítol II a l’estudi del
macroentorn i el microentorn. És important conèixer la situació econòmica del mo-
8
ment i les perspectives futures. En aquest sentit, el capítol III us acosta a indicadors de
producció i renda que us poden ajudar a justificar que «ara és el moment per invertir!».
La política econòmica també ens afectarà i, en alguns casos, serà l’excusa perfecta per
fer-nos enrere. En d’altres, per exemple, les polítiques públiques de suport a la inversió
via subvencions impulsaran el nostre projecte. Per aquesta raó, n’hem de conèixer el
funcionament (capítol IV) i els seus efectes tant en la vida de les empreses com en el
benestar de la societat (capítol V). Com que no hi ha projecte d’inversió que no ne-
cessiti treballadors, entendre el funcionament del mercat laboral i els seus principals
indicadors és també una necessitat (capítol VI). Tot i que, més enllà de la mà d’obra, la
seva productivitat i costos hi ha altres factors que incideixen en la competitivitat em-
presarial. Aquests són objecte d’estudi al capítol VII. I què passa amb el capítol I? Bé,
és un capítol molt introductori que només pretén acostar-vos als principis bàsics de la
ciència econòmica en el cas que aquesta assignatura sigui el vostre primer contacte amb
el món de l’economia i la gestió empresarial.
La darrera part, «Activitat d’avaluació. Informe sobre la indústria», recull les ins-
truccions per fer l’informe d’economia relacionat amb el projecte d’enginyeria de 2n
curs del grau. El conjunt de la guia i programació docent estan també pensats per aju-
dar-vos a desenvolupar competències professionals, moltes de les quals, com ara les ha-
bilitats per a la resolució creativa de problemes o el treball en equip, condicionen l’èxit
de qualsevol activitat professional.
Us recomanen que consulteu la guia docent de l’assignatura per obtenir-ne infor-
mació detallada sobre el sistema d’avaluació global. I, sobretot, no us oblideu de seguir
el pla de treball a través de l’entorn Moodle de l’assignatura i complir amb les dates de
lliurament de les diferents activitats d’avaluació.
I recordeu que aquesta guia no és un llibre de text. Forma part de la vostra responsa-
bilitat com a estudiants de la URV ampliar, a través dels recursos de la biblioteca, els temes
que s’hi tracten.
9
FONAMENTS TEÒRICS
I. Conceptes bàsics d’economia
Necessitats il·limitades, eficiència i equitat

Necessitats il·limitades
A les persones ens cal alimentar-nos, rebre educació o gaudir del temps lliure amb ac-
tivitats d’oci. La majoria de vegades, però, els nostres ingressos i rendes són insuficients
per satisfer totes les nostres necessitats. Paral·lelament, la societat en té de col·lectives,
com les xarxes de comunicació, la justícia o la sanitat. El problema és que tenim més
necessitats que no pas mitjans per satisfer-les. Davant d’aquest desequilibri, la ciència
econòmica s’ocupa d’estudiar com satisfer les necessitats dels individus i de la societat.
L’economia és, per tant, l’«estudi de com les societats utilitzen els seus recursos escassos
i limitats per produir béns i serveis i distribuir-los posteriorment entre diferents perso-
nes per satisfer les seves necessitats il·limitades». Darrere d’aquesta definició s’amaguen
dos pilars bàsics del pensament econòmic: les necessitats són il·limitades i la societat ha
d’utilitzar els seus recursos (la terra, el treball, la capacitat empresarial i el capital) amb
eficiència. Per tant, es pot afirmar que la tensió entre les necessitats il·limitades i uns
recursos limitats és la base de l’economia.
L’economia és la ciència de les decisions ja que, al cap i a la fi, el problema econòmic
és bàsicament un problema relacionat amb la gestió eficient de recursos i per gestionar
s’han de prendre decisions. Una d’aquestes decisions, per exemple, té a veure amb l’ús
alternatiu de qualsevol recurs. És a dir, si som propietaris d’un terreny i l’utilitzem per
fer-hi pasturar unes vaques no el podrem utilitzar per cultivar-hi blat. Com a conse-
11
qüència, haurem de buscar criteris per decidir l’ús més idoni de la nostra propietat.
A escala macroeconòmica, el problema que ha d’afrontar la societat és aquest: decidir
què produir amb els recursos que té i quina quantitat per satisfer les necessitats de la
societat.
Però gestionar no és fàcil, perquè la crua realitat és que vivim en un món d’escas-
sesa, ple d’allò que els economistes anomenen béns econòmics o no gratuïts. Els béns
econòmics són aquells la disponibilitat dels quals és limitada en relació amb els desit-
jos dels individus. En contraposició als béns econòmics, hi ha els béns lliures, com per
exemple l’aire, que són aquells que es troben en quantitats il·limitades i són gratuïts. Els
13
béns lliures es poden obtenir sense aplicació de recursos i estan disponibles en quanti-
tats il·limitades.
que es troben en quantitats il·limitades i són gratuïts. Els béns lliures es poden obtenir sense
mac 21/3/16 18:12
aplicació de recursos i estan disponibles en quantitats il·limitades.
Comentario: proposta de redacció: “
la qual cosa vol dir que es poden obteni
aplicació de recursos”. Així s’evita repet
il·limitades”
Reflexioneu. L’aire com a bé econòmic


El aeropuerto donde hay que pagar cancelar dicha tasa […] deberán salir a las afueras de
El aeropuerto
paradonde
respirar hay que pagar para
Daniel Pardo, BBC Mundo, Caracas, 11.7.2014
desde Maiquetía, deberán cancelar este arancel a
las instalaciones, agarrar bastante aire y contener el
resuello mientras se encuentren en el interior de la
respirar su aerolínea
terminal». Algoalparecido
momentoacotó el de
blog chequearse»,
de humor El dice
mac un
21/3/16 18:12
El aire en el aeropuerto que sirve a Caracas, Chigüire Bipolar, que en una parodia de noticia tituló
Maiquetía, ahora tiene precio. comunicado
«Aeropuerto dede la entidad
Maiquetía aeroportuaria.
estrena robot que te pone YComentario:
con- adopto aquest criteri (a
Daniel Pardo, BBC
Son 127 Mundo, Caracas, 11.7.2014 de cabeza y te quita el dinero».
tinúa: «Para
que és el majoritari
parte, este proyecto,
opositora lade Gobernación del
bolívares, entre US$2 y US$20 dependiendo
la tasa de cambio que se use, que cada pasajero debe Por su la cuenta Twitter
pagar por su derecho a respirar aire acondicionado estado Vargas
@VVperiodistas instaló un
dijo que «pronto sistema de
nos cobrarán
impuesto por tragar “gas del bueno”», en referencia a
bioseguridad
ozonificado. El impuesto por respirar entró en vigor
El aire en el aeropuerto que sirve a Caracas, Mai-
el 1º de julio, cuando el Instituto Aeropuerto y ozonizado en losqueconductos
los gases lacrimógenos de usan
las fuerzas oficiales aire acondicio-
Internacional de Maiquetía (IAIM) oficializó su para dispersar las protestas opositoras.
quetía, ahora tiene precio.
proyecto de ozonificación para «proteger la salud de nado del aeropuerto,
Crisis de las aerolíneas lo cual consolida a Maique-
Sin embargo, muchos otros recibieron la medida con
los pasajeros». Se trata de un valor más que los
venezolanos tendrán que añadir a los ya costosos
tía como el primer
indignación, pues la venaeropuerto
no solo como unde Suramérica y El
impuesto
Son 127 bolívares, entre US$2 y US$20 depen-
boletos que con mucho esfuerzo se encuentran, Caribe en adoptar esta tecnología».
«absurdo» que puede ser una fuente
sino como una prueba de que el aeropuerto
de corrupción,
producto de una crisis económica que ha impactado
diendo la tasa de cambio que se use, que cada
fuertemente a las aerolíneas, la mayoría de las cuales internacional más grande de Venezuela está corto de
han reducido sus frecuencias a Venezuela.
pasajero debe pagar por su derecho a respirar Entre burlas y críticas
efectivo.
«Bioseguridad» El mensaje del presentador y locutor Daniel Martínez
en Twitter resume el pensamiento de muchos: «¿Me
aire acondicionado ozonificado. El impuesto por
Según el IAIM, en mayo se instaló un servicio de
ozonización para «la eliminación de contaminantes
Todos loslo aeropuertos
explican cobran
del ozono en Maiquetía? Los diferentes
baños no impues-
respirar entró en vigor el 1º de julio, cuando el
en el ambiente y protección de la salud». «Los tos,perros
perocallejeros
tienen este esadentro,
agua, el aireel primero
acondicionado en su especie en Amé-
se daña,
pero ¿hay ozono?». Y es
hay
usuarios con vuelos nacionales e internacionales,
Instituto Aeropuerto Internacional de Maiquetía
desde Maiquetía, deberán cancelar este arancel a surica Latina, y de ahí la sorpresade de
que este aeropuerto, famoso por la obra muchos vene-
colores
aerolínea al momento de chequearse», dice un del artista venezolano Carlos Cruz-Diez en el
(IAIM) oficializó su proyecto de ozonificación
comunicado de la entidad aeroportuaria. Y continúa:zolanos al haber conocido la noticia.
terminal internacional, también parece haberse visto Algunos, por
impactado por la crisis que azota a las aerolíneas,
para «proteger la salud de los pasajeros». Se trata
«Para este proyecto, la Gobernación del estado
Vargas instaló un sistema de bioseguridad y
supuesto, se tomaron la noticia con humor, como
pues la frecuencia de pasajeros, ha constatado BBC
de un valor más que los venezolanos tendrán que
ozonizado en los conductos de aire acondicionado el comediante
Mundo, es cada vez Laureano
menor. Márquez, que en una pa-
Fuentes del sector le dijeron a BBC Mundo que el
del aeropuerto, lo cual consolida a Maiquetía como
añadir a los ya costosos boletos que con mucho
el primer aeropuerto de Suramérica y El Caribe en rodia de la
objetivo del Ley «decretó»
impuesto por respirarquees «los
aliviar pasajeros
el que
adoptar esta tecnología». impacto de la crisis, pues la baja de frecuencia de las
esfuerzo se encuentran, producto de una crisis
Entre burlas y críticas
se nieguen a cancelar
aerolíneas significa dicha detasa
una reducción los […]
ingresosdeberán salir
económica que ha impactado fuertemente a las
Todos los aeropuertos cobran diferentes impuestos,
pero este es el primero en su especie en América
a laspara el aeropuerto. Por ejemplo, el recorte de los
afueras de las instalaciones,
vuelos de American Airlines en un 80% significa que
agarrar bastante
aerolíneas, la mayoría de las cuales han reducido aire y contener el resuello mientras se
Latina, y de ahí la sorpresa de muchos venezolanos al el aeropuerto pasará de recibir US$80 millones al encuentren
haber conocido la noticia. Algunos, por supuesto, se año a US$10 millones, según Humberto Figuera,
sus frecuencias a Venezuela.
tomaron la noticia con humor, como el comediante en el interior
presidente de ladeAsociación
la terminal».
de LíneasAlgo
Aéreasparecido
de acotó
Laureano Márquez, que en una parodia de la Ley Venezuela.
«decretó» que «los pasajeros que se nieguen a
el blog de humor El Chigüire Bipolar, que en una
«Bioseguridad» parodia de noticia tituló «Aeropuerto de Mai-
Según el IAIM, en mayo se instaló un servicio de quetía estrena robot que te pone de cabeza y te
L’aire que respirem ha estat sempre un exemple de bé lliure, no econòmic. Però
ozonización para «la eliminación desembla contaminan- quita el dinero».
que a Caracas les coses han canviat. Per què l’aire de l’aeroport de
tes en el ambiente y protección de laCaracas salud». «Los Por su parte, la cuenta opositora de Twitter
és ara un bé econòmic? És justificable la mesura adoptada de
usuarios con vuelos nacionales
posar un preue ainternacionales, @VVperiodistas
l’aire? (analitzeu la resposta des dijogrups
del punt de vista dels diferents qued’interès).
«pronto nos cobrarán
12


para respirar las instalaciones, agarrar bastante aire y contener el
terminal». Algo parecido acotó el blog de humor El
mac 21/3/16 18:12
«Aeropuerto de Maiquetía estrena robot que te pone Comentario: adopto aquest criteri (amb punts) vist
Maiquetía, ahora tiene precio. que és el majoritari
impuesto por tragar “gas del bueno”», en referen- por la obra de colores del artista venezolano Car-
Son 127 bolívares, entre US$2 y US$20 dependiendo de cabeza y te quita el dinero».
Por su parte, la cuenta opositora de Twitter
la tasa de cambio que se use, que cada pasajero debe
cia a los gases lacrimógenos que las fuerzas oficia- los Cruz-Diez en el terminal internacional, tam-
pagar por su derecho a respirar aire acondicionado @VVperiodistas dijo que «pronto nos cobrarán
ozonificado. El impuesto por respirar entró en vigor impuesto por tragar “gas del bueno”», en referencia a
les usan para dispersar las protestas opositoras.
el 1º de julio, cuando el Instituto Aeropuerto bién parece haberse visto impactado por la crisis
los gases lacrimógenos que las fuerzas oficiales usan
para dispersar las protestas opositoras.
Internacional de Maiquetía (IAIM) oficializó su que azota a las aerolíneas, pues la frecuencia de
Crisis de las aerolíneas
proyecto de ozonificación para «proteger la salud de
los pasajeros». Se trata de un valor más que los pasajeros, ha constatado BBC Mundo, es cada
venezolanos tendrán que añadir a los ya costosos indignación, pues la ven no solo como un impuesto
Sin embargo, muchos otros recibieron la medi- vez menor.
boletos que con mucho esfuerzo se encuentran, «absurdo» que puede ser una fuente de corrupción,
producto de una crisis económica que ha impactado sino como una prueba de que el aeropuerto
da con indignación, pues la ven no solo como un
fuertemente a las aerolíneas, la mayoría de las cuales Fuentes del sector le dijeron a BBC Mundo
internacional más grande de Venezuela está corto de
efectivo.
impuesto «absurdo» que puede ser una fuente de que el objetivo del impuesto por respirar es ali-
corrupción, sino como una prueba de que el ae- viar el impacto de la crisis, pues la baja de fre-
Según el IAIM, en mayo se instaló un servicio de en Twitter resume el pensamiento de muchos: «¿Me
explican lo del ozono en Maiquetía? Los baños no
ropuerto internacional más grande de Venezuela cuencia de las aerolíneas significa una reducción
en el ambiente y protección de la salud». «Los tienen agua, el aire acondicionado se daña, hay
usuarios con vuelos nacionales e internacionales, perros callejeros adentro, pero ¿hay ozono?». Y es
está corto de efectivo.
desde Maiquetía, deberán cancelar este arancel a su de los ingresos para el aeropuerto. Por ejemplo, el
que este aeropuerto, famoso por la obra de colores
del artista venezolano Carlos Cruz-Diez en el
El mensaje del presentador y locutor Daniel recorte de los vuelos de American Airlines en un
aerolínea al momento de chequearse», dice un
comunicado de la entidad aeroportuaria. Y continúa: terminal internacional, también parece haberse visto
Martínez en Twitter resume el pensamiento de 80% significa que el aeropuerto pasará de recibir
«Para este proyecto, la Gobernación del estado impactado por la crisis que azota a las aerolíneas,
Vargas instaló un sistema de bioseguridad y pues la frecuencia de pasajeros, ha constatado BBC
muchos: «¿Me explican lo del ozono en Maique- US$80 millones al año a US$10 millones, según
ozonizado en los conductos de aire acondicionado Mundo, es cada vez menor.
del aeropuerto, lo cual consolida a Maiquetía como Fuentes del sector le dijeron a BBC Mundo que el
tía? Los baños no tienen agua, el aire acondicio- Humberto Figuera, presidente de la Asociación
el primer aeropuerto de Suramérica y El Caribe en objetivo del impuesto por respirar es aliviar el
nado se daña, hay perros callejeros adentro, pero de Líneas Aéreas de Venezuela.
aerolíneas significa una reducción de los ingresos
¿hay ozono?». Y es que este aeropuerto, famoso
Todos los aeropuertos cobran diferentes impuestos, para el aeropuerto. Por ejemplo, el recorte de los
pero este es el primero en su especie en América vuelos de American Airlines en un 80% significa que
Latina, y de ahí la sorpresa de muchos venezolanos al el aeropuerto pasará de recibir US$80 millones al
tomaron la noticia con humor, como el comediante presidente de la Asociación de Líneas Aéreas de
L’aire que respirem ha estat sempre un exemple de bé lliure, no econòmic.
Però sembla que haa estat
L’aire que respirem Caracas
sempre unles coses
exemple de bé han canviat.
lliure, no Per què l’aire de l’aeroport
econòmic. Però
de Caracas sembla que ésa ara

Caracasun bé econòmic?
les coses han canviat. Per És què justificable la mesura
l’aire de l’aeroport de adoptada de posar
Caracas és ara un bé econòmic? És justificable la mesura adoptada de
un preu a l’aire? (analitzeu la resposta des del punt de vista dels diferents
posar un preu a l’aire? (analitzeu la resposta des del punt de vista dels diferents grups d’interès).
grups d’interès).

Eficiència i equitat
Davant dels nostres desitjos il·limitats és important que una economia faci el millor
ús dels seus recursos limitats, és a dir, que sigui eficient. Per eficiència s’entén l’ús «més
eficaç dels recursos d’una societat per satisfer les necessitats i desitjos de les persones».
Una economia amb monopolis —és a dir, empreses que controlen preus i producció—
o en què hi hagi malbaratament de recursos públics —com per exemple la construcció
d’aeroports mai oberts al públic— és una economia que estaria generant menys béns i
serveis dels que serien possibles en absència d’aquests factors. En altres paraules, estaria
produint un conjunt distorsionat de béns, situant els consumidors en una situació no
òptima des del punt de vista d’una assignació eficient de recursos.
Per aquest motiu, l’essència de la teoria econòmica és reconèixer la realitat de
l’escassetat i després trobar la manera d’organitzar la societat per aconseguir un ús efi-
cient dels seus recursos. La teoria econòmica afirma que una economia produeix de
manera eficient quan no es pot millorar el benestar econòmic d’una persona sense per-
judicar-ne el d’una altra. De tota manera, l’eficiència no ha de ser necessàriament l’únic
13
criteri de valoració per saber si estem gestionant bé o malament. A les nostres societats,
no podem oblidar qüestions relacionades amb l’equitat en la gestió de recursos.
L’equitat té a veure amb el que és just o injust, el que és correcte o incorrecte.
L’equitat econòmica es descriu com l’aplicació dels conceptes «just/injust» a la políti-
ca econòmica, és a dir, a les mesures que adopten els governs per accelerar o alentir el
creixement econòmic. Encara que dues accions semblin iguals des del punt de vista de
l’eficiència econòmica, una podria beneficiar un grup de ciutadans i perjudicar-ne un
altre. L’equitat ha d’implicar que tothom obté una part justa. Per exemple, qui perd i qui
guanya davant d’una pujada de les taxes universitàries? Des del punt de vista de l’econo-
mia i l’equitat s’haurien d’analitzar els efectes en la distribució de la renda i de la riquesa
de cada acció política abans de prendre cap decisió.
15
Reflexioneu. El problema dels aparcaments buits

De vegades, però, una política a favor de

Para garantizar
Para garantizarque siempre
que siempre haya
haya una plazauna
de plaza de
l’equitat pot implicar una pèrdua
aparcamiento disponible para un discapacitado,
hay cierta cantidad de plazas d’eficiència. És el cas d’aquest exemple?

habitualmente hay cierta cantidad de plazas
habitualmente
reservadas. Y eso hace que normalmente haya
re-
Què en penseu?1
servadas.
másYplazas
esoreservadas
hace que para normalmente
discapacitados que haya más
De vegades, però, una política a favor
plazas reservadas para discapacitados que perso-
personas discapacitadas buscando aparcamiento.
Como de l’equitat pot implicar una pèrdua

Como consecuencia, hay plazas de aparcamiento
nas discapacitadas buscando
vacías [...] Y por eso, [...], hay un aparcamiento.
conflicto entre
consecuencia,
la equidad,hay hacerplazas
la vida «más de justa»
aparcamiento
para los vacías d’eficiència.
És el cas d’aquest exemple?
discapacitados, y la eficiencia, asegurarnos de que
[…] Y por eso, […], hay un conflicto entre la equi- Què en penseu?2
estamos aprovechando todas las posibilidades de
dad, hacer
hacer la
quevidaalguien«más
esté mejor justa»
evitando para los discapaci-
dejar vacías

tados, yesas
la plazas
eficiencia, asegurarnos de que estamos
de aparcamiento más cercanas.

aprovechando todas las posibilidades de hacer que
alguien esté mejor evitando dejar vacías esas plazas
de aparcamiento más cercanas.
Reflexioneu. Impostos justos i eficients

Il·lustració 1. Impostos justos i eficients lurumac 21/3/16 18:12

Comentario: no he sabut accedir al text de la
il·lustració. En els dos requadres centrals, caldria
Imagineu que una nova taxa encareix el separar els 3 punts de la paraula ser: ... ser
preu de la matrícula. Com a estudiants
serem més infeliços i, a més a més, a menor
nivell de renda de l’estudiant major
infelicitat. El nou preu de la matrícula
reduirà el nostre benestar però no
necessàriament farà el mateix amb els
ingressos de la universitat. No és lurumac 21/3/16 18:12
d’estranyar que al bar de la universitat Comentario: augmentarà/farà augmentar ??
sempre es parli del mateix: qui ha de pagar
la matrícula a la universitat? Ha de pagar

tothom per igual? Com definim un sistema
de taxes just i eficient?
Font: Kishtainy et al. (2012). El libro de la economía (2a ed.). Madrid: Akal, p. 64.

2 Krugman, P., Wells i Graddy (2012). Fundamentos de Economía (2a ed.). Editorial Reverté, pp. 13-14.

14

hacer que alguien esté mejor evitando dejar vacías

esas plazas de aparcamiento más cercanas.
15


Il·lustració 1. Impostos justos i eficients

Para garantizar que siempre haya una plaza de

d’eficiència. És el cas d’aquest exemple?
Què en penseu?1
más plazas reservadas para discapacitados que
Imagineu que una nova taxa
vacías [...] Y por eso, [...], hay un conflicto entre preu de la matrícula. Com
la equidad, hacer la vida «más justa» para los
serem més infeliços i, a més a
estamos aprovechando todas las posibilidades de nivell de renda de l’estu

hacer que alguien esté mejor evitando dejar vacías infelicitat. El nou preu de
reduirà el nostre benesta
necessàriament farà el mat
ingressos de la universit
d’estranyar que al bar de l
Reflexioneu. Impostos justos i eficients sempre es parli del mateix: qu

la matrícula a la universitat?

tothom per igual? Com defini
lurumac 21/3/16 18:12
Comentario: no he sabut accedir al tex
il·lustració. En els dos requadres centrals,
Font: Kishtainy et alii (2012). El libro de la economía (2a ed.). Madrid: Akal, p. 64.
Imagineu que una nova taxa encareix el preu de la matrícula. Com a estudiants se- nivell de renda de l’estudiant major
rem més infeliços i, a més a més, a menor nivell de renda de l’estudiant major infelicitat. reduirà el nostre benestar però no
El nou preu de la matrícula reduirà el nostre benestar però no necessàriament farà
lurumacel
21/3/16 18:12
ingressos de la universitat. No és
Comentario: augmentarà/farà augmen
d’estranyar que al bar de la universitat
mateix amb els ingressos de la universitat. No és d’estranyar que al bar de la universitat sempre es parli del mateix: qui ha de pagar
sempre es parli del mateix: qui ha de pagar la matrícula a la universitat? Ha de pagar tot- la matrícula a la universitat? Ha de pagar

hom per igual? Com definim un sistema de taxes just i eficient?
Els factors de Krugman, P., Wells i Graddy (2012). Fundamentos de Economía (2a ed.). Editorial Reverté, pp.
1
producció
Els factors de producció són els recursos utilitzats per produir béns i serveis. Es classi-
fiquen en:
• Treball
Krugman,
1
(o P.,recursos
Wells i Graddy humans). La primera
(2012). Fundamentos dimensió
de Economía (2a ed.). Editorial del factor
Reverté, treball fa referèn-
pp. 13-14.
cia al nombre de persones que poden treballar i les hores disponibles. La sego-
na dimensió és qualitativa i està relacionada amb el nivell d’educació, habilitat
i motivació de les persones. Els ingressos guanyats pel factor treball reben el
nom de salari o rendiments del treball.
• Terra. Fa al·lusió al conjunt de recursos naturals utilitzats en el procés de pro-
ducció. Comprèn la terra pròpiament dita, l’aigua, l’aire, les plantes, els ani-
15
mals, els minerals i les fonts d’energia. Els ingressos guanyats pels propietaris
del factor «terra» reben el nom de renda.
• Capital. Els edificis, equipament, maquinària... i béns manufacturats que s’uti-
litzen en la producció de béns i serveis. La varietat dels béns de capital dispo-
nible i la seva utilitat són un reflex de l’estat de la tecnologia, del coneixement
tècnic i científic i dels recursos que destina una societat a desenvolupar aquest
coneixement. Els ingressos guanyats pels propietaris del recurs capital reben
el nom d’interessos.
• Emprenedoria. L’habilitat d’algunes persones per organitzar l’activitat eco-
nòmica i assumir els riscos associats amb la creació d’empreses rep el nom
d’emprenedoria i és considerat també un recurs productiu. Sense persones
emprenedores que combinin els tres recursos anteriors moltes innovacions no
existirien i el creixement econòmic es veuria hipotecat. Els ingressos que reben
les persones emprenedores per la seva activitat s’anomenen beneficis.
És important remarcar que els diners no s’inclouen com a factor de producció. Des
del punt de vista dels economistes, no són capital perquè no són un recurs productiu.
És a dir, amb 1.000 € podem comprar un ordinador per obrir una empresa i començar
a oferir un nou servei, però amb dos bitllets de 500 € difícilment podrem produir res,
a no ser que el nostre negoci sigui la papiroflèxia amb bitllets. Resumint, els diners fa-
ciliten el comerç i l’intercanvi però no es poden considerar en si mateixos un factor de
producció.
Què produir, com i per a qui?

Totes les societats, industrialitzades o no, han d’enfrontar i resoldre tres problemes
econòmics fonamentals: quins béns produir, com produir-los i per a qui.
• Quins béns s’han de produir i en quines quantitats? Una societat ha de determi-
nar quina quantitat de cadascun dels béns i serveis possibles produirà i quan
ho farà. Produïm camises o iPads? Unes poques camises de qualitat o moltes
low-cost? Utilitzarem recursos escassos per produir molts béns de consum (p.
ex., pizzes)? O produirem menys béns de consum i més béns de capital (p. ex.,
màquines per fer pizzes)? Què impulsarà més la producció i el consum a mig
termini? Quina opció pot estimular més el creixement econòmic?
• Com s’han de produir? Una societat ha de determinar qui s’encarregarà de la
producció, amb quins recursos i quines tècniques de producció utilitzarà. Qui
es dedicarà a l’agricultura i qui a l’ensenyament? L’electricitat s’ha de generar a
partir del petroli, del carbó o del sol? Qui treballarà a les fàbriques? Persones
o robots?
16
13
que es troben en quantitats il·limitades i són gratuïts. Els béns lliures es podenEconomia
obtenir senseper a enginyers/es
mac 21/3/16 18:12
Comentario: proposta de redacció: “... són gratuïts
la qual cosa vol dir que es poden obtenir sense
aplicació de recursos”. Així s’evita repetir “quantitats
il·limitades”
Reflexioneu. Preus del carburant, ecologia i…


retorn al passat?
Arrieros contra el cambio climático
de imposible acceso para los tractores,
terminal». Algo parecido acotó el blog de humor El o parcelas
mac 21/3/16 18:12
El aire en el aeropuerto que sirve a Caracas, de prestigio que quieren etiquetar como
Chigüire Bipolar, que en una parodia de noticia tituló
«Aeropuerto de Maiquetía estrena robot que te pone
libres
Comentario: deaquest criteri (amb punts) vist
adopto
Andrés Pérez, Público.es, Francia, 24.01.2008
Maiquetía, ahora tiene precio.
Son 127 bolívares, entre US$2 y US$20 dependiendo toda máquina motorizada. También sube la trac-
de cabeza y te quita el dinero».
la tasa de cambio que se use, que cada pasajero debe Por su parte, la cuenta opositora de Twitter
pagar por su derecho a respirar aire acondicionado ción animal en la agricultura biológica y biodiná-
@VVperiodistas dijo que «pronto nos cobrarán
«S’il te plaît, Caséine, s’il te plaît» (por favor, Ca- mica; y aumenta en el este de Francia en tareas de
el 1º de julio, cuando el Instituto Aeropuerto los gases lacrimógenos que las fuerzas oficiales usan
séine, por favor). La voz es suave y se desliza entre ganadería y transporte, relacionadas con la fabri-
Internacional de Maiquetía (IAIM) oficializó su
ráfagas de viento en la meseta del Pays d’Agly, a cación de su célebre queso, el Comté.
los pasajeros». Se trata de un valor más que los Sin embargo, muchos otros recibieron la medida con
media hora de la frontera española por el Medite-
boletos que con mucho esfuerzo se encuentran, Más allá de las explotaciones agrícolas propie-
«absurdo» que puede ser una fuente de corrupción,
rráneo. Caséine, joven mula, duda todavía un par
fuertemente a las aerolíneas, la mayoría de las cuales
tarias de su propio caballo, el trabajo desde hace
de segundos y luego avanza, arrastrando un ara- 20 años de formadores apasionados –y a veces
han reducido sus frecuencias a Venezuela. efectivo.
El mensaje del presentador y locutor Daniel Martínez
«Bioseguridad»
do ligero. Detrás, con delicadeza, Franck Gaulard algo místicos– ha sembrado Francia de unos 20
ozonización para «la eliminación de contaminantes explican lo del ozono en Maiquetía? Los baños no
dirige la hoja que surca la tierra, a solo centíme- muleros y chalanes, empresarios que se despla-
perros callejeros adentro, pero ¿hay ozono?». Y es
tros de las cepas de viña de La Tour de France.
desde Maiquetía, deberán cancelar este arancel a su
zan con sus équidos y efectúan de forma rentable
Como Caséine, cada vez son más en Francia y eficaz el trabajo de la tierra a un precio de 50
terminal internacional, también parece haberse visto
comunicado de la entidad aeroportuaria. Y continúa:
las mulas, caballos de tiro y asnos que vuelven a euros la hora. Ese es el caso de Franck Gaulard,
los campos a trabajar, después de un paréntesis hoy el único mulero, empresario independiente,
de medio siglo en que el tractor y otros ingenios en La Tour de France, un lugar donde «hace solo
motorizados sobre ruedas lo invadieron todo.
adoptar esta tecnología». 60 años todavía había 200 caballos trabajando».
impacto de la crisis, pues la baja de frecuencia de las
La subida del precio del combustible fósil, la
Todos los aeropuertos cobran diferentes impuestos, Lo relevante de este despunte y del regreso de
para el aeropuerto. Por ejemplo, el recorte de los
preocupación por una agricultura ecológica, la la tracción animal son las señales que los pode-
año a US$10 millones, según Humberto Figuera,
búsqueda de una mayor calidad en los productos res públicos empiezan a mostrar. En octubre de
haber conocido la noticia. Algunos, por supuesto, se
de la tierra y el miedo al cambio climático han 2007, por ejemplo, el Ministerio de Agricultura
transformado radicalmente las coordenadas de francés consideró que los gastos de los campesi-
un problema al que los agricultores se enfrentan nos para equiparse en équidos y en maquinaria de
desde hace unos 10.000 años, y que se resume así: tracción
L’aire que respirem ha estat sempre un exemple de animal
bé lliure, eran elegibles
no econòmic. Però para subvenciones
sembla que a Caracas les coses han canviat. Per què l’aire de l’aeroport de
¿qué energía usar para trabajar la tierra y su fruto? europeas.
Después de haber desaparecido casi por com- La guinda de esta evolución la ofrecen cier-
pleto, caballos de tiro y mulas están regresando tas ciudades pequeñas y medianas. En noviembre
con fuerza al campo francés. Según el censo agrí- pasado, la firma HN Conseil Ingénieurs, consul-
cola, en 1996 solo 93.000 caballos de tiro, asnos tora de los Acaballaderos Nacionales franceses,
y mulas estaban registrados en las explotaciones; logró convencer a 23 municipios franceses de
y buena parte de ellos estaba destinada a la carne lanzar estudios de viabilidad para incluir medios
que muchos consumían por miedo a las vacas lo- de transporte y otros servicios, como la limpieza,
cas. Una década después, con el barril de crudo por tracción equina. Si lo concretan, vendrían a
cerca de los 100 dólares y un consumo de carne sumarse a las siete ciudades que ya disponen de
de caballo muy restringido, Francia tiene 108.000 servicios de colecta de basuras, limpieza de calles
caballos de tiro, asnos y mulas. Fuentes del sec- o incluso de transporte escolar mediante tracción
tor sitúan en un 25% el crecimiento de la tracción animal.
animal. Según cálculos del socioantropólogo Alain
De momento, es solo un grano de arena, visi- Gras, profesor en la Sorbona, el balance energé-
ble porque ciertos viticultores han encontrado en tico y la rentabilidad de caballos y mulas es muy
los équidos su mejor aliado para labrar parcelas superior a la del motor, incluso previendo de an-
17
Teresa
Según el Torres
IAIM, en Coronas, María
mayo se instaló Arántzazu
un servicio de Vidal Blasco
temano que funcionen con biocarburante. Hacen
«El obstáculo hoy son las herramientas y la
falta cinco hectáreas de cultivo de biocombustible
comunicado de la entidad aeroportuaria. Y continúa: maquinaria. Hasta los años cincuenta, incluso
para que un tractor pequeño pueda trabajar una
Vargas instaló un sistema de bioseguridad y Renault diseñaba máquinas y carrozas de trac-
hora durante un año. Comiendo la hierba de solo
del aeropuerto, lo cual consolida a Maiquetía como ción equina» explica Franck Gaulard. «Hoy todo
objetivo del impuesto por respirar es aliviar el
1,5 hectáreas, un équido puede efectuar el mis-
el primer aeropuerto de Suramérica y El Caribe en
adoptar esta tecnología».
eso se ha parado», como su montura. Otro «S’il
mo trabajo en cinco horas al día, y sin calentar el
Entre burlas y críticas te plaît, Caséine», y la mula avanza de nuevo. No
planeta.
pero este es el primero en su especie en América lleva orejeras.
A finals de gener de 2008 el preu del petroli era d’uns 90 $/barril Brent.
Vuit anys L’aire quedesprés
respirem ha (gener
estat semprede 2016)de béhalliure,
un exemple caigut per Però
no econòmic. sota dels 35 $/barril. Es-
tem davantCaracas ésde ara laun fi
bé dels combustibles
econòmic? És justificable lafòssils o de les
mesura adoptada de mules i cavalls com a
posar unfont
preu a d’ energia?
l’aire? (analitzeu la Creieu que
resposta des del punt la decisió
de vista dels
dels diferents grupsagricultors
d’interès). francesos va ser encer-
tada?
• Per a qui s’han de produir els béns i serveis? Qui s’ha d’emportar els fruits
de l’activitat econòmica? Com distribuir la riquesa creada de manera justa i
equitativa? Com s’ha de dividir la renda nacional entre les famílies? Hi ha
d’haver moltes persones pobres i poques de riques? Els ingressos derivats de
la producció s’han de destinar als treballadors o als empresaris? La societat ha
13
de garantir una nivell mínim de renda per a tothom? Tothom ha de treballar
si vol
quemenjar?
es troben en quantitats il·limitades i són gratuïts. Els béns lliures es poden obtenir sense
mac 21/3/16 18:12
il·limitades”
Reflexioneu. L’acumulació de riquesa


en unes poques mans
Las 62 personas más ricas del mundo Mundial
para respirar
que se celebra en la ciudad suiza de Da-
amasan la misma fortuna que la mitad vos. El estudio

terminal». recoge,
Algo parecido entre
acotó el blog deotras
humor Elconclusiones,
mac 21/3/16 18:12
El aire en el aeropuerto que sirve a Caracas,
que«Aeropuerto
las 62 personas más robot
de Maiquetía estrena ricasquedel mundo tienen
te pone Comentario: adopto aquest criteri (a
más pobre del planeta

unaPorfortuna
su parte, equivalente
la cuenta opositora a ladedeTwitterla mitad de la
El Mundo, 18.01.2016
pagar por su derecho a respirar aire acondicionado
población más pobre. Si la cifra
resulta llamati-
el 1º de julio, cuando el Instituto Aeropuerto va, no lo es menos que hace solo un año eran 80
Desde el comienzo de la crisis allá por septiem-
proyecto de ozonificación para «proteger la salud de y no 62dequienes
Crisis amasaban tamaña riqueza y, si
las aerolíneas
bre de 2008, numerosos organismos e institu-
retrocedemos
indignación, pues hasta
la ven no2010,
solo como seunconcentraba
impuesto en las
ciones internacionales han venido alertando del
boletos que con mucho esfuerzo se encuentran, manos de 388 personas, lo que significa que el
crecimiento de la desigualdad social y del abismo,
fuertemente a las aerolíneas, la mayoría de las cuales dinero se hamásconcentrado,
internacional grande de Venezuelaaún más.
está corto de En concre-
cada vez mayor, que separa a las clases más altas
«Bioseguridad» to, la riqueza
El mensaje en manos
del presentador de esas
y locutor Daniel 62 personas se ha
Martínez
de las más bajas. El último informe que ahon-
incrementado
explican lo del ozono en Maiquetía? Los baños no cinco años
un 44% en los últimos
da en esta realidad lo ha presentado esta noche
en el ambiente y protección de la salud». «Los hasta alcanzar 1,76 billones de dólares. En este
tienen agua, el aire acondicionado se daña, hay
Oxfam Intermon, coincidiendo con los prepara-
desde Maiquetía, deberán cancelar este arancel a su contexto,aeropuerto,
que este la organización
famoso por lano obragubernamental,
de colores con
tivos de la reunión del poderoso Foro Económico
comunicado de la entidad aeroportuaria. Y continúa: sedeterminal
en Londres,
internacional,pide
tambiénmedidas urgentes
parece haberse visto para ata-
18 objetivo del impuesto por respirar es aliviar el
Entre burlas y críticas aerolíneas significa una reducción de los ingresos
jar la «crisis de la desigualdad» y demanda a los creciente diferencia entre los más ricos y el resto
líderes del mundo acción contra los ricos que se (del mundo)», insistió Goldring.
benefician de dudosos arreglos fiscales, algo que
priva —añade— a los Gobiernos en desarrollo España
de millones de libras al año que podrían ser uti- Las conclusiones de este informe sobre España

lizados para mejorar la sanidad y la educación. tampoco son más alentadoras. 13 Según el infor-
Oxfam añade que la brecha entre los ricos y los me, el país sigue estando a la cabeza de la OCDE
que es troben
pobres se haenampliado
quantitats il·limitades
«dramáticamente»i són gratuïts. en Els los
béns lliures
comoes el poden
lugar obtenir
donde sensemás ha crecido la desigual-
mac 21/3/16 18:12
últimos 12 años. Agrega que, si bien el número dad desde el inicio de la crisis,Comentario: tan soloproposta
por detrás
de redacció: “... són gratuïts,
de personas que viven en la pobreza extrema dis- de Chipre y superando hastaaplicació en decatorce veces
recursos”. Així a “quantitats
s’evita repetir
il·limitades”
minuyó entre 1990 y 2010, el ingreso promedio Grecia. La ONG asegura que la pobreza y la ex-
anual del 10% de las personas con recursos li- clusión en España han aumentado «de manera
mitados
ha aumentado menos de tres dólares al alarmante» en los últimos años, con 13,4 millo-
año en los últimos 25 años. Oxfam considera que nes de personas en riesgo de exclusión en el año
medidas
para respirar contra la evasión fiscal deberíanlas formar 2014bastante
instalaciones, agarrar (el 29,2% de la población
aire y contener el española). La dis-
parte de acciones para combatir la desigualdad,
Daniel Pardo, BBC Mundo, Caracas, 11.7.2014 tancia entre ricos
terminal». Algo parecido acotó el blog de humor El y pobres ha crecido y en 2015 el
mac 21/3/16 18:12
junto
El aire conen elun aumento
aeropuerto que de sirvelaa inversión
Caracas, en «Aeropuerto
serviciosde Maiquetía
Chigüire Bipolar, 1% deestrena
que en una la población
parodia de noticia concentróComentario:
tituló
robot que te pone
tanta riqueza como
adopto aquest criteri (amb punts) vist
públicos y unentre
Son 127 bolívares, incremento
US$2 y US$20 de los ingresos de la po- el 80% de los más desfavorecidos. «La fortuna de
dependiendo de cabeza y te quita el dinero».
blación
pagar por suque menos
derecho a respirargana. El director ejecutivo
aire acondicionado de dijo
@VVperiodistas soloqueveinte «prontopersonas
nos cobrarán en España alcanza un total
Oxfam
ozonificado. en el Reino Unido, Mark Goldring,
El impuesto por respirar
el 1º de julio, cuando el Instituto Aeropuerto
entró en vigor
los gasesdijo
de 115.100 millones de euros», explica el infor-
lacrimógenos que las fuerzas oficiales usan
que es «inaceptable que la mitad de la población
Internacional de Maiquetía (IAIM) oficializó su para dispersar las me. Enopositoras.
protestas
este sentido, España es el segundo país de
mundial
los pasajeros».no Se tenga
trata de más un valorquemásunquepequeño
los grupo
Sin embargo, de muchos la Unión Europea
otros recibieron la medidaenconel que más ha crecido la dis-
superricos
boletos que conglobales,mucho esfuerzo tanse pocosencuentran,que los«absurdo»
podrías tancia
que puede ser unaentre
fuente rentas
de corrupción,altas y bajas, solo por detrás
meter
producto en un
de una solo
crisis autobús».
económica «La
que ha impactado
preocupación de de Estonia, y
entre 2007 y 2014 el salario medio
los líderessusmundiales
han reducido sobre la escalada deEllamensaje
frecuencias a Venezuela. crisis
efectivo. español se desplomó un 22,2%. Además, según
del presentador y locutor Daniel Martínez
«Bioseguridad»
de
Segúnlaeldesigualdad
IAIM, en mayo se noinstaló
se ha traducido
un servicio de en medidas los
en Twitter resume datos dede la
el pensamiento OCDE,
muchos: «¿Me los hogares más desfavo-
concretas
en el ambientepara asegurar
y protección de laque los«Los
salud». que estántienen al final
agua, el airerecidos son los
acondicionado se que
daña, hanhay sufrido una mayor caída
(de la escala social) tengan su participación
en el de los ingresos durante la crisis, y el salario de
crecimiento
aerolínea al momento económico»,
de chequearse», agregó.
dice un«En undelmundo los más
artista venezolano Carlosricos es 18enveces
Cruz-Diez el superior al del 10% más
en
«Paraeleste
queproyecto,
uno de cada nueve
la Gobernación del se va a la cama
estado impactado con por lapobre.
crisis que Porazota aotra parte, el informe denuncia que
las aerolíneas,
hambre cada noche, no se puede permitir
ozonizado en los conductos de aire acondicionado Mundo,seguir la
es cada vez menor.reforma fiscal que entró en vigor en España el
dando a los
del aeropuerto, más
lo cual ricosa Maiquetía
consolida una porción como másobjetivo
grande
Fuentes del sector
1 de enero del año pasado
le dijeron a BBC Mundo
del impuesto por respirar es aliviar el
que el
es «una herramienta
del pastel»,
adoptar subrayó. Según Oxfam, los superricos para garantizar privilegios a unos pocos», lo que
esta tecnología». impacto de la crisis, pues la baja de frecuencia de las
tienen unos
Todos los aeropuertos 7.600 cobran billones de dólares enpara
diferentes impuestos, cuentas
el aeropuerto. haPordado ejemplo,como resultado
el recorte de los que España siga tenien-
de paraísos fiscales. «Acabar con la extrema
Latina, y de ahí la sorpresa de muchos venezolanos al
po- pasará
el aeropuerto do deuna de US$80
recibir las presiones
millones al fiscales más bajas de toda
breza requiere que los líderes del mundopresidente
haber conocido la noticia. Algunos, por supuesto, se Europa.
atajen lade la Asociación de Líneas Aéreas de
tomaron la noticia con humor, como el comediante
La darrera crisi econòmica ha facilitat l’acumulació de riquesa en unes po-

ques mans. Amb més persones acostant-se al llindar de la pobresa,3 creieu
que l’Estat
Caracas éshaaradeun garantir
bé econòmic? una renda bàsica
És justificable la mesuraper a tothom?
adoptada de

3 El concepte de pobresa relativa s’utilitza per parlar de l’existència de desigualtats i es calcula comparant el nivell de vida
de la població a la qual es refereix amb un nivell de vida considerat estàndard. A la Unió Europea el llindar de la pobresa
relativa s’ha fixat en el 60% de la mediana dels ingressos per unitat de consum.
19
20
Però, amb recursos limitats i la impossibilitat

Però, amb recursos limitats i la impossibilitat de
cobrir de cobrir
totes totes les
les necessitats, necessitats,
quines són les quines són les
alternatives
alternatives que té una que téper
societat una societat per respondre
respondre
a les apreguntes
les preguntes
què, com què, com
i per a qui? iLa per a qui? La res-
© Brian Tetley, 2012

posta ens porta a parlar dels sistemes econò-
resposta ens porta a parlar dels sistemes
econòmics i al següent apartat.
mics i al següent apartat.
© Brian Tetley, 2012
Els sistemes econòmics
Els sistemes econòmics

Un sistema econòmic es pot descriure com el conjunt d’institucions, lleis, activitats,
valors i motivacions humanes que de manera col·lectiva proporcionen un marc per a la presa de
Un sistema econòmic es pot descriure com el conjunt d’institucions, lleis, activitats, va-
decisions econòmiques i la gestió dels recursos d’una societat. Més enllà de les tres preguntes
lors ianalitzades
motivacionsa l’apartathumanes
anterior, en unque de manera
món d’escassetat col·lectiva
i costos d’oportunitat proporcionen
és també important un marc per a la
presaquedeladecisions
societat dediquieconòmiques
esforços al creixementi laeconòmic
gestió(que,dels
a mésrecursos d’una
a més, ha de societat.
ser sostenible!), a Més enllà de les
tres preguntes analitzades

la distribució entre els seus membresa l’apartat anterior,
de la riquesa creada i aen un món
resoldre el debatd’ escassetat
«llibertat versus i costos d’oportu-
equitat».
nitat és també important que la societat dediqui esforços al creixement econòmic (que,
a més a més, ha deesser
En general, sostenible!),
poden a la distribució
distingir dues maneres entreunaels
extremes d’organitzar seus membres
economia. En un de la riquesa
creada i a resoldre
extrem el debat
es troba el sistema en què«llibertat versus
l’Estat pren la equitat».
major part de les decisions econòmiques. És
l’economia planificada. A l’altra banda, les decisions les prenen els mercats, persones i empreses
En general, es poden distingir dues maneres extremes d’organitzar una economia.
que exerceixen la seva llibertat d’intercanviar béns i serveis. És l’economia de mercat, un sistema
En un extrem es troba el sistema en què l’Estat pren la major part de les decisions
en el qual els individus i les empreses privades adopten les decisions més importants sobre
econòmiques. És l’amb
producció i consum economia
llibertat. planificada. A l’altra banda, les decisions les prenen els
mercats, persones i empreses que exerceixen la seva llibertat d’intercanviar béns i ser-
l’economia de mercat, un sistema en el qual els individus i les empreses privades
veis. És
L’economia de mercat
adopten les decisions més importants sobre producció i consum amb llibertat.
En l’economia de mercat, el sistema de preus, de pèrdues i guanys, d’incentius i
recompenses determina què, com i per a qui produir. Les empreses produeixen els béns i serveis
L’economia demàxims
que generen els mercat
beneficis (el què) utilitzant les tècniques de producció que resulten més
eficients (el com). El consum ve determinat per les decisions dels individus sobre com gastar el
En l’economia de mercat, el sistema de preus, de pèrdues i guanys, d’incentius i recom-
seu salari i els seus ingressos (el per a qui). El cas extrem d’una economia de mercat en què l’Estat
penses determina què, com i per a qui produir. Les empreses produeixen els béns i
no intervé en les decisions econòmiques rep el nom d’economia laissez-faire. La il·lustració 2
serveis que elsgeneren
resumeix els de
principis bàsics màxims
l’economiabeneficis
de mercat. (el què) utilitzant les tècniques de producció
que resulten més eficients (el com). El consum ve determinat per les decisions dels indi-
Il·lustració 2. Principis de l’economia de mercat
vidus sobre com gastar el seu salari i els seus ingressos (el per a qui). El cas extrem d’una
economia de mercat en què l’Estat no intervé en les decisions econòmiques rep el nom
d’economia
laissez-faire. La il·lustració 2 resumeix els principis bàsics de l’economia de
mercat.
20
Il·lustració 2. Principis de l’economia de mercat

21
15
Reflexioneu. El dret a la propietat

Reflexioneu. El dret
En el siglo XVII, todas las tierras y viviendas de
En el siglo xvii, todas las tierras y viviendas de Eu- a la propietat
Europa eran propiedad de los monarcas. Frente De vegades, però, una política a favor de
ropa eran propiedad de los monarcas. Frente a ello,
Para garantizar
a ello, el filósofo queLocke
inglés John siempre haya una plaza de
(1632-1704)
defendió losaparcamiento disponible ypara
derechos individuales
el filósofo inglés John Locke (1632-1704) defendió Hil’equitat
un que
afirmó ha persones
discapacitado,
pot implicar una pèrdua
que afirmen que si la
si Dios nos habitualmente hay cierta decantidad
ha dado la propiedad d’eficiència. És el cas d’aquest exemple?
nuestros de plazas
los derechos individuales y afirmó que si Dios nos
reservadas.
cuerpos, también Y esoposeer
debemos hace que
Hi ha propietat
persones
normalmente
las cosas que
Què
que
haya
en
és1 comunitària
afirmen
penseu?
que si la propietat és desaparei-
comunitària desapareixen els incentius perquè les
ha dado la propiedad de nuestros cuerpos, tam-
másPor
hacemos. [...] plazas reservadas
su parte, para discapacitados
otro filósofo alemán que
xen els incentius perquè les persones
rechazó elpersonas
conceptodiscapacitadas
de propiedad buscando persones treballin i inverteixin. Per tant, la propietat
aparcamiento.
privada: Karl
bién debemos poseer las cosas que hacemos. […] ha de ser privada sí o sí. Esteu d’acord amb
Como que
Marx manifestó consecuencia, hay plazas
dicho concepto no esdemástreballin i inverteixin. Per tant, la pro-
aparcamiento
Por su parte, otro filósofo alemán rechazó el con- l’afirmació anterior?
que un vacías [...] Y por
instrumento eso, [...],elhaycual
mediante un conflicto
los entre
capitalistaslaexpropian
equidad,elhacer
trabajoladevida
cepto de propiedad privada: Karl Marx manifestó pietat ha de ser privada sí o sí. Esteu
«más justa» para los
los proletarios,
discapacitados,
les mantienen y la yeficiencia
en la esclavitud , asegurarnos de que
les alienan.
que dicho concepto no es más que un instrumento d’acord amb l’afirmació anterior?

mediante el cual los capitalistas expropian el traba- L’economia planificada
jo de los proletarios, les mantienen
Una economia en lao esclavitud
centralitzada

planificada és aquella en la qual l’Estat pren totes les
y les alienan.
decisions importants sobre la producció i la distribució. En una economia d’aquest tipus, com la
que hi va haver a l’antiga Unió Soviètica, l’Estat és el propietari de la majoria dels mitjans de
producció (terra i capital); dirigeix les operacions de les empreses en la majoria de les indústries; és
el patró de gairebé tots els treballadors i decideix de quina manera s’ha de dividir la producció de lurumac 21/3/16 18:12

la societat entre els diferents béns i serveis. En resum, en una economia centralitzada, l’Estat Comentario: donat que de vegades apareix
treballadors, opto per suprimir el femení en el
L’economia planificada Il·lustració 1. Impostos justos i eficients
respon a les principals preguntes econòmiques a través de la propietat dels recursos i el poder per

en què s’halurumac
optat per 21/3/16
fer aquesta18:12
distinció
Comentario: no he sabut accedir
imposar les seves decisions. La il·lustració 3 recull alguns dels seus principis. il·lustració. En els dos requadres ce
Una economia centralitzada o planificada és aquella en la qual l’Estat pren totes les de- Imagineu que una nova taxa encareix el separar els 3 punts de la paraula ser:
cisions importants sobre la producció i la distribució. En una economia d’aquest tipus,
Il·lustració 3. Principis bàsics de l’economia de mercat
com la que hi va haver a l’antiga Unió Soviètica, l’Estat és el propietari de la majoria infelicitat. El nou preu de la matrícula
dels mitjans de producció (terra i capital); dirigeix les operacions de les empreses en la necessàriament farà el mateix amb els
lurumac 21/3/16 18:12
majoria de les indústries; és el patró de gairebé tots els treballadors i decideix de quina ingressos de la universitat. No és
Comentario: augmentarà/farà au
d’estranyar que al bar de la universitat
manera s’ha de dividir la producció de la societat entre els diferents béns i serveis. En sempre es parli del mateix: qui ha de pagar
resum, en una economia centralitzada, l’Estat respon a les principals preguntes econò-

miques a través de la propietat dels recursos i el poder per imposar les seves decisions.
La il·lustració 3 recull alguns dels seus principis.

21

22
Il·lustració 3. Principis bàsics de l’economia de mercat
22
L’economia mixta
L’economia mixta els dos models extrems podem veure que els seus propis principis poden
Si comparem
L’economia mixta
Si comparem Siels
conduir a problemes dos models
comparem els dosextrems
de complicada solució.podem
models extrems veure
Així que,
podem
potserque
veure queels
elsseus
cap d’aquests propis
dos principis
models
seus propis
plantegi poden
principis poden
conduirconduir
una a problemes
solució perfecta.
a problemes dedecomplicada
Potser ni tan sols hi solució.
ha
complicada solució.
una
AixíAixí
solució que, potser
perfecta
que, potser
per als cap d’
problemes
cap d’aquests aquests
dos
econòmics.dos
La models
models plantegi
il·lustració
plantegi una 4 ens acosta,
solució però, a un nou model
perfecta. d’organització.
una solució perfecta. Potser ni Potser
tan sols hinihatan sols hiperfecta
una solució ha unapersolució perfecta
als problemes per als
econòmics. La pro-
blemesil·lustració
econòmics. 4 ensLa il·lustració
acosta, 4 ens
però, a un nou acosta,
model però, a un nou model d’organització.
d’organització.
Il·lustració 4. El camí cap a una economia més social lurumac 21/3/16 18:12
Comentario: columna de
Il·lustració 4. El camí cap a una economia més social
Il·lustració 4. El camí cap a una economia més social columna de la dreta
lurumac 21/3/164t requa
18
ECONÒMICS (entenc que
Comentario:
econòmic i creixement column
econ
columna
(blau): canviardeintermitja
la dreta 4tper
re
ECONÒMICS (entenc
econòmic i creixement e
(blau): canviar intermitja


Font: Kishtainy et alii (2012). El libro de la economía (2a ed.). Madrid: Akal, p. 222.
Cap societat contemporània encaixa perfectament en alguna de les dues categories

extremes. La majoria
Cap societat són economies socials
contemporània o mixtes, amb elements d’economies de
lesmercat
duesi catego-
Cap societat contemporàniaencaixa
encaixa perfectament
perfectament en en alguna
alguna de lesdedues categories
d’economies La
ries extremes. centralitzades.
majoria Als Estats Units, la socials
major part de les decisions
amb les pren el mercat, tot i
extremes. La majoria sónsón economies
economies o mixtes,
socials o mixtes, amb elements elements
d’economiesd’deeconomies
mercat i de
que el govern també té un paper important en la supervisió del seu funcionament, aprova les lleis
mercatd’economies
i d’economies centralitzades.
centralitzades. Als Estats
Als Estats Units, la major Units, la decisions
part de les major part deelles
les pren decisions
mercat, tot i les
pren elque
mercat, tottambé
el govern i quetéelungovern tambéentélaun
paper important paper del
supervisió important en la supervisió
seu funcionament, del seu
aprova les lleis

22
23
23
que regulen la vida econòmica, produeix serveis educatius o controla Economia la contaminació (market
per a enginyers/es lurumac 21/3
que regulen la vida econòmica, produeix serveis educatius o controla
failures). La il·lustració 5 recull els principis bàsics d’aquest model d’organització.
3 la contaminació (market Comentario:
lurum
failures).3 La il·lustració 5 recull els principis bàsics d’aquest model d’organització. Com
funcionament, aprova les lleis que regulen la vida econòmica, produeix serveis educa-
tius o controla la contaminació (market failures).4 La il·lustració 5 recull els principis
bàsics d’aquest model d’organització.
Il·lustració 5. Principis de l’economia mixta

Il·lustració 5. Principis de l’economia mixta lurumac 21/3
Il·lustració 5. Principis de l’economia mixta Comentario:lurum
l’últim requadre c
Com
l’últim
La il·lustració 6 representa gràficament i de manera comparativa els tres models

explicats. Quin és el millor sistema? Sens dubte, aquell que permet assolir els objectius desitjats.
explicats. Quin és el millor sistema? Sens dubte, aquell que permet assolir els objectius
explicats. Quin és el millor sistema? Sens dubte, aquell que permet assolir els objectius desitjats.
desitjats. Il·lustració 6. Comparativa sistemes econòmics
Il·lustració 6. Comparativa sistemes econòmics

Il·lustració 6. Comparativa sistemes econòmics

4 Market failures (fallades del mercat). Quan la cerca individual de l’interès personal genera resultats negatius per al con-

3Market failures
junt (fallades(p.del
de la societat ex.,mercat). Quansobreexplotació
contaminació, la cerca individual de l’interès
de recursos personal genera resultats negatius
naturals).
per al conjunt de la societat (p. ex., contaminació, sobreexplotació de recursos
3 Market failures (fallades del mercat). Quan la cerca individual de l’interès naturals).
personal genera resultats negatius
per al conjunt de la societat (p. ex., contaminació, sobreexplotació
23 de recursos naturals).

El paper dels incentius

Els incentius, via recompenses econòmiques o penalitzacions, són factors que motiven
i determinen el comportament humà. En termes generals, els consumidors busquen
obtenir el màxim nivell de satisfacció a partir de la seva renda. Els productors volen
maximitzar els beneficis treballant de manera eficient. Els treballadors pretenen obte-
nir la màxima retribució salarial i, alhora, gaudir de les millors condicions laborals. Els
inversors intenten aconseguir la màxima rendibilitat de les seves inversions. En totes
aquestes situacions, l’interès personal és el motor del comportament, malgrat que no
tot el comportament humà respon a incentius econòmics ja que, per exemple, podríem
renunciar a un treball més ben pagat per evitar la mobilitat geogràfica.
En una economia de mercat, els beneficis empresarials5 són particularment im-
portants com a incentiu. És el desig de benefici6 el que mou els emprenedors a crear
empreses i expandir-se. Aquesta inversió i reinversió és el veritable motor del creixe-
ment econòmic. De manera similar, les pèrdues fomenten la desinversió i el trasllat dels
recursos cap a activitats productives que generin rendibilitat.
Encara que, el que més ens incentiva sempre és la paraula «Gratuït!».
15
Reflexioneu. És gratuït!!!!!
In a recent experiment, Dan Ariely and his team offered free tattoos De vegades, però, una
to people in política
a night a favor de 76
club.
people signed up for free tattoos. Butdisponible
aparcamiento wouldparatheyun be l’equitat pot
getting this permanent
discapacitado, implicar
tattoo una pèrdua
if it wasn’t free?
habitualmente hay cierta cantidad de plazas d’eficiència. És el cas d’aquest exemple?
When they asked the people in line
reservadas. Y esoforhacethequefree tattooshayaif they would
normalmente
Què en get the1 tattoo if it were not
penseu?
free, 68% said they would personas
not. They were only getting it because it was free. They also asked the
discapacitadas buscando aparcamiento.
participants if they knew that
Como there werehay
consecuencia, free tattoos
plazas being offered at the party. The 90% that knew
de aparcamiento
they would be giving away free tattoos were asked two follow-up questions. First, when asked when
vacías [...] Y por eso, [...], hay un conflicto entre
they made their decision to discapacitados,
get a tattoo y la that night,
eficiencia before
, asegurarnos
party, 85% said they
or after arriving at the
de que
made their decision before arrival and 15%todas
estamos aprovechando made the decision
las posibilidades de after arriving. Some participants didn’t
even know what they wanted, but rather that they didn’t want to pass up the opportunity to get some
kind of free tattoo. The results seem to say that we’re willing to do things we wouldn’t normally do if
they weren’t free.
Font: Dan Ariely, <http://danariely.com/tag/free/>

Il·lustració 1. Impostos justos i eficients lurumac 21/3/16 1

5 El benefici és el que queda un cop s’han deduït els costos de producció dels ingressos per vendes. Comentario: no he
il·lustració. En els dos
Imagineu que una nova taxa encareix el
6 És important, però, assenyalar l’existència dels emprenedors socials. Els emprenedors socials són persones que creen una separar els 3 punts de l
empresa amb la finalitat de solucionar un problema social existent, buscant una serem més infeliços i, a més a més, a menor
rendibilitat econòmica i unint les opor-
tunitats de negoci amb la millora de la societat. Els emprenedors socials són empresaris
nivell de i empresàries amb ànim
renda de l’estudiant de lucre
major
que aprofiten l’activitat empresarial per transformar la realitat social i construir una societat
infelicitat. El millor. Són,
nou preu de en
la definitiva,
matrícula tot
un exemple a seguir. reduirà el nostre benestar però no
ingressos de la universitat. No és lurumac 21/3/16 1
Comentario: augme
24 d’estranyar que al bar de la universitat

Som racionals o ens deixem encegar per la paraula «gratuït»? Fem una prova.
Imagineu que us proposen triar entre un xec regal d’El Corte Inglés per valor de 10 €
que us ofereixen a preu zero!, i un altre per valor de 20 € pel qual us cobren 7 €. Penseu
ràpid! Quin xec triaríeu? Si heu triat el xec regal de 10 € heu escollit com la majoria de
la gent. Però un xec de 20 € pel qual es paguen 7 € representa un benefici de 13 €, supe-
rior a 10 €. Per tant, escollir el de 10 € és un comportament irracional en acció.
Si teniu un negoci i voleu vendre més… oferiu alguna cosa gratis! Si sou polítics
i voleu que la gent compri cotxes elèctrics, no baixeu l’impost de matriculació, elimi-
neu-lo i creeu alguna cosa gratis!7 26

Capitalisme, desigualtats i polítiques públiques

Capitalisme, desigualtats i polítiques públiques
L’any 1928, quan va introduir el seu primer pla quinquennal, el nivell de vida (PIB8 per
capita) de l’antiga Unióquan
L’any 1928, Soviètica erael similar
va introduir alpla
seu primer dequinquennal,
la resta deel països
nivell de de la(PIB
vida il·lustració
7
per 7.
capita) de l’antiga Unió Soviètica era similar al de la resta de
El seu model econòmic va produir un creixement considerable durant 50 anys fins a lapaïsos de la il·lustració 7. El seu
model econòmic va produir un creixement considerable durant 50 anys fins a la davallada dels
davallada dels anys noranta. A la gràfica es pot veure també com des de la dècada dels
anys noranta. A la gràfica es pot veure també com des de la dècada dels setanta el sistema
setantacapitalista de Corea del Sud ha permès un creixement més que exponencial en el PIB per capita
el sistema capitalista de Corea del Sud ha permès un creixement més que expo-
nencialdels seus habitants.
en el PIB per capita dels seus habitants.
Il·lustració 7. Desigualtats en la renda per capita
Il·lustració 7. Desigualtats en la renda per capita
Font: Bolt, J. i van Zanden, J. (2013). The first update of the Maddison Project; re-estimating growth before
Font: Bolt, 1820. Maddison Project working paper 4.
J. i van Zanden, J. (2013). The first update of the Maddison Project; re-estimating
growth before 1820. Maddison Project working paper 4.
Les dades Les de

dades
la de la il·lustracióanterior
il·lustració anterior ens
enspermeten
permetenafirmar que la manera
afirmar que lad’organitzar
manera d’orga-
l’activitat econòmica provoca disparitats en el nivell de vida dels ciutadans de diferents països.
nitzar l’activitat econòmica provoca disparitats en el nivell de vida dels ciutadans de
Però, què passa a l’interior de cada país? També hi ha desigualtat?
diferents països. Però, què passa a l’interior de cada país? També hi ha desigualtat?
7 Si voleu saber alguna cosa més sobre com controlar els impulsos irracionals que ens porten al fascinant món de l’econo-
mia conductista llegiu el llibre Las trampas del deseo de Dan Ariely.
El coeficient de Gini
8 Les sigles GDP fan referència al Gross Domestic Product, traduït com a PIB en català.
Corrado Gini (1884-1965) fou un estadístic italià al qual es deu el coeficient de Gini, que
25
mesura aquesta disparitat. Quan tothom té la mateixa renda, el valor del coeficient de Gini és 0.
La màxima desigualtat es dóna quan el seu valor és igual a 1. Imagineu un pastís de xocolata
dividit en dues meitats. El coeficient de Gini mesuraria si l’heu dividit de manera equitativa o no.
El coeficient de Gini
Corrado Gini (1884-1965) fou un estadístic italià al qual es deu el coeficient de Gini,
que mesura aquesta disparitat. Quan tothom té la mateixa renda, el valor del coeficient
de Gini és 0. La màxima desigualtat es dóna quan el seu valor és igual a 1. Imagineu
un pastís de xocolata dividit en dues meitats. El coeficient de Gini mesuraria si l’heu
dividit de manera equitativa o no. Si G el coeficient de Gini, la fracció del pastís que va
27
a la persona que es queda la part més petita seria: (1-G)/2. Si G és zero, la part més
petita del pastís és la meitat, per tant, no hi ha desigualtat. Però, quan G = 1, la part
seria: (1-G)/2. Si G és zero, la part més petita del pastís és la meitat, per tant, no hi ha desigualtat. mac 21/3/16 18:12
més petita és zero i una única persona es menjarà tot el pastís.
Però, quan G = 1, la part més petita és zero i una única persona es menjarà tot el pastís. Comentario: alerta, revisar
La il·lustració següent mostra el valor del coeficient de Gini de diferents països.
S’observaLaque Dinamarca
il·lustració és el que
següent mostra té del
el valor unacoeficient
distribució
de Ginidede la rendapaïsos.
diferents disponible 9
S’observamés igua-
litària i que Sud-àfrica
que Dinamarca és el que tése unasitua a l’altre
distribució de laextrem, en una situació
renda disponible 8
en què
més igualitària i quelaSud-
desigualtat
social
àfricaésse un
situaproblema real ientangible.
a l’altre extrem, una situacióDavant
en què d’la adesigualtat
ixò, què social
pot fer el govern
és un problemasud-africà
real i per
corregir les desigualtats econòmiques que hi ha entre els habitants del país? La resposta
tangible. Davant d’això, què pot fer el govern sud-africà per corregir les desigualtats econòmiques
la que
té lahi política
ha entre els habitants del país? La resposta la té la política econòmica.
econòmica.
Il·lustració 8. Coeficient de Gini, comparativa entre països
Il·lustració 8. Coeficient de Gini, comparativa entre països

Font: Wang, C. i Caminada, K. (2011). Disentangling income inequality and the redistributive
Font: Wang, effect of social transfers and taxes in 36 LIS countries. LIS working paper series No. 567. Solt, F.
C. i Caminada, K. (2011). Disentangling income inequality and the redistributive
effect of social2013. Standardised world income inequality database.
transfers and taxes in 36 LIS countries. LIS working paper series No. 567. Solt, F.
2013. Standardised world income inequality database.

Polítiques públiques
Els governs, a través dels impostos i les transferències, poden redistribuir la renda: treure
a les persones que més tenen i repartir-ho entre les que en tenen menys, tal i com s’il·lustra a la
figura següent.
9 Renda de la qual disposen les famílies o economies domèstiques per a consum i estalvi, després d’impostos i transferèn-
cies.
26

Polítiques públiques
Els governs, a través dels impostos i les transferències, poden redistribuir la renda: treu-
28
re a les persones que més tenen i repartir-ho entre les que en tenen menys, 28 tal i com
s’il·lustra a la figura següent.

Il·lustració 9. Construir societats més igualitàries

La il·lustració 10 exposa els efectes de la política econòmica en la creació d’una societat
La il·lustració 10 exposa els efectes de la política econòmica en la creació d’una societat
La il·lustració 10 exposa els efectes de la política econòmica en la creació d’una
més igualitària. Les columnes recullen les diferències en el grau de desigualtat en la capacitat de
més igualitària. Les columnes recullen les diferències en el grau de desigualtat en la capacitat de
societatdels
mésindividus
igualitària. Lesde
columnes mac 21/3/16 18:12
generar ingressos a través les seves recullen
habilitats, les diferències
capital..., en el graui de desigualtat
abans d’impostos mac 21/3/16 18:12
Comentario: segons ????
generar ingressos dels individus a través de les seves habilitats, capital..., abans d’impostos i
en laLes
transferències. capacitat de generar
files mostren ingressos
en quin grau les dels individus
polítiques a través
públiques de les
afecten de seves
manera habilitats, capi- segons ????
Comentario:
transferències. Les files mostren en quin grau les polítiques públiques afecten de manera
substancial tal..., abansd’assolir
l’objectiu d’impostos i transferències.
un nivell Lesla files
de distribució de mostren
renda en quindesprés
més equitatiu grau les polítiques
substancial l’objectiu d’assolir un nivell de distribució de la renda més equitatiu després
públiques afecten de manera substancial l’objectiu d’assolir un nivell de distribució de
d’impostos i transferències.
d’impostos i transferències.
la renda més equitatiu després d’impostos
i transferències.

Il·lustració 10. Polítiques públiques i igualtat

Font: The Core Project, The Capitalist Revolution, Unit 1, accessible a http://www.core-econ.org/
Font: The Core Project, The Capitalist Revolution, Unit 1, accessible a <http://www.core-econ.org/>
Font: The Core Project, The Capitalist Revolution, Unit 1, accessible a http://www.core-econ.org/
La il·lustració anterior ens diu que països com Alemanya i Bèlgica tenen molta desigualtat
La il·lustració anterior ens diu que països com Alemanya i Bèlgica tenen molta desigualtat
abans d’impostos i que gràcies a les polítiques públiques la desigualtat en la renda disponible es
27
abans d’impostos i que gràcies a les polítiques públiques la desigualtat en la renda disponible es
redueix. La raó és que les transferències van majoritàriament a aquelles persones que tenen
redueix. La raó és que les transferències van majoritàriament a aquelles persones que tenen
La il·lustració anterior ens diu que països com Alemanya i Bèlgica tenen molta
desigualtat abans d’impostos i que gràcies a les polítiques públiques la desigualtat en
la renda disponible es redueix. La raó és que les transferències van majoritàriament a
aquelles persones que tenen menys i que les que tenen més paguen un percentatge més
alt de la seva renda en impostos.10 Però, donat que no tots els països apliquen la mateixa
política econòmica ni amb la mateixa efectivitat, en la majoria de països la desigualtat
continuarà sent una realitat, tot i que no podem oblidar que no tothom lluita per soci-
etats més igualitàries.
La frontera de possibilitats de producció

Els països no poden produir quantitats il·limitades de tots els béns perquè depenen
dels seus propis recursos i tecnologia. Imaginem, per exemple, una economia que pro-
dueix només dos tipus de béns econòmics: armes (que també podem entendre com a
despesa militar) i mantega (o despesa civil).11 Suposem que el país decideix dedicar tots
els seus recursos a la producció de mantega. Hi ha una quantitat màxima de mantega
que podrà produir per any, que depèn de la quantitat i la qualitat dels seus recursos
així com del nivell de l’eficiència productiva. Suposem que aquesta quantitat màxima
són 5 milions de lliures de mantega. Ara, imaginem que tots els recursos es dediquen
a produir armes, essent la xifra màxima 15.000 unitats si no es fa mantega. Tenim, en
conseqüència, dues possibilitats extremes i diferents combinacions si estem disposats
a deixar de produir algunes lliures de mantega per obtenir armes i viceversa (tal i com
es pot veure a la taula 1). La combinació F mostra l’extrem en què només es produeix
mantega, mentre que A representa l’extrem oposat.
Taula 1. Armes versus mantega

Mantega Armes
Possibilitats
(milions de lliures) (milers)
A 0 15
B 1 14
C 2 12
D 3 9
E 4 5
F 5 0
10 Per exemple, una persona amb un nivell d’ingressos mitjà podria pagar el 20% de la seva renda i una persona amb in-
gressos alts, el 50%. D’aquesta manera es redistribueix la riquesa que crea l’activitat econòmica.
11 Canons o mantega? Aquesta opció es va plantejar al poble alemany abans de l’inici de la II Guerra Mundial per justifi-
car el suport a la producció amb finalitats militars, en contra de la destinada a finalitats civils. Paul A. Samuelson (Premi
Nobel d’Economia l’any 1970) la va popularitzar anys després per explicar la «frontera de possibilitats de producció»
(FPP), introduint a partir d’aquí el concepte de «cost d’oportunitat».
28
Els recursos limitats i el coneixement tecnològic limiten la producció d’armes i

mantega. A mesura
que ens movem d’A a F, transferim factors de producció (mà d’obra,
maquinària i terra) de la indústria de les armes
a la de la mantega, augmentant la pro-
ducció d’aquesta.
A partir d’aquí és possible representar les possibilitats de producció
de la nostra economia de manera gràfica.
Il∙lustració 11
Il·lustració 11. L’FPP
La frontera de possibilitats de producció (FPP) mostra les quantitats màximes de

Il∙lustració 12
producció que pot obtenir una economia, donats els seus coneixements tecnològics i la
quantitat disponible de recursos. L’FPP il·lustra tres conceptes essencials:
1. L’escassetat de recursos. Les quantitats que podem produir en un determinat
període de temps amb els recursos i la tecnologia existents són limitades.
2. El cost d’oportunitat. Només podem obtenir quantitats addicionals de qualse-
vol bé que desitgem si reduïm la producció de l’altre bé. La frontera de possibi-
litats de producció mostra les alternatives entre les quals podem escollir.
3. La producció potencial. És la producció màxima que una economia pot arribar
a obtenir amb uns determinats recursos productius i nivell tecnològic.

L’anàlisi clàssica feta amb armes i mantega pot extrapolar-se a altres situacions,
com les que pot haver d’afrontar Carles Puigdemont, l’últim president de la Generalitat
de Catalunya. Si, per exemple, després d’anys de retallades derivades de la crisi decideix
incrementar els recursos destinats a la construcció d’hospitals públics haurà de reduir
altres partides del pressupost, com, per exemple, les dedicades a infraestructures o a
d’altres béns públics.
29
La presa de decisions i el cost d’oportunitat

32
Donat que els recursos són escassos no ens podem permetre el luxe d’equivocar-nos. Si
tenim 1.000 € estalviats no podrem fer molta cosa però alguna sí. Així que, què fem?
Els deixem a la guardiola de casa o els invertim en accions de la farmacèutica catalana
La presa de decisions i el cost d’oportunitat
Grifols? Quina és la millor opció? Passa exactament igual quan esteu decidint entre
anar a estudiar economia al CRAI del Campus Sescelades o continuar pujant nivells
Donat que els recursos són escassos no ens podem permetre el luxe d’equivocar-nos. Si
del Candy Crush. En€ tots
tenim 1.000 dos
estalviats casosferheu
no podrem moltadecosaconsiderar
però alguna sí.la
Aixídecisió en termes
que, què fem? Els deixem d’a oportuni-
tats perdudesla perquè... el cost
guardiola de casa o els de l’alternativa
invertim en accions dealalafarmacèutica
qual renunciem és elQuina
catalana Grifols? costésd’oportunitat
la
de la decisió.millor opció? Passa exactament igual quan esteu decidint entre anar a estudiar economia al CRAI
del Campus Sescelades o continuar pujant nivells del Candy Crush. En tots dos casos heu de
El concepte de cost d’oportunitat es pot entendre molt bé analitzant l’FPP. La
considerar la decisió en termes d’oportunitats perdudes perquè... el cost de l’alternativa a la qual
il·lustració 11renunciem
permet és elveure que si decidim
cost d’oportunitat de la decisió.augmentar la producció d’armes de 9.000
(punt D) a 12.000 (punt C) hem d’assumir un cost d’oportunitat. Quin? La resposta és
El concepte de cost d’oportunitat es pot entendre molt bé analitzant l’FPP. La il·lustració
senzilla. El cost d’oportunitat de moure’ns del punt D al C és la quantitat de mantega a
11 permet veure que si decidim augmentar la producció d’armes de 9.000 (punt D) a 12.000 (punt
què hem de renunciar
C) hem d’assumir perunproduir més armes.
cost d’oportunitat. Quin? La En aquest
resposta exemple,
és senzilla. el cost d’deoportunitat
El cost d’oportunitat mac 21/3/16 18:12
de les 3.000 armes
moure’ns addicionals
del punt D al C és ésla1quantitat
milió dedemantega
lliures dehem
a què mantega. Enperun
de renunciar mónmésd’escassetat
produir Comentario: si no ho entenc malame
xifres no es corresponen amb les de la il
triar una cosaarmes.
significa
En aquest renunciar a una
exemple, el cost altra.deÉsles a3.000
d’oportunitat dir,armes
el cost d’oportunitat
addicionals d’una decisió
és 1 milió de lliures
és el valor deldebé
mantega. En un món d’escassetat triar una cosa significa renunciar a una altra. És a dir, el cost
o servei al qual es renuncia.
d’oportunitat d’una decisió és el valor del bé o servei al qual es renuncia.
És, per tant, molt important no oblidar mai que raonar en termes econòmics im-
plica avaluar les alternatives
És, per tant, moltexistents.
important no Una empresària
oblidar mai que raonar que està obtenint
en termes beneficis amb
econòmics implica
avaluar les alternatives existents. Una empresària que està obtenint beneficis amb la seva empresa,
la seva empresa, per exemple, es pot trobar amb l’alternativa de reinvertir-los per am-
per exemple, es pot trobar amb l’alternativa de reinvertir-los per ampliar la producció o comprar-
pliar la producció o comprar-se un Mercedes. Si decideix reinvertir els beneficis en el
se un Mercedes. Si decideix reinvertir els beneficis en el seu negoci, el cost d’oportunitat d’aquesta
seu negoci, eldecisió
costserà
d’oelportunitat
Mercedes al quald’ha
aquesta
renunciat. decisió serà el Mercedes al qual ha renunciat.
15
Reflexioneu. El cost d’oportunitat

Reflexioneu. El cost d’oportunitat

aparcamiento disponible para un discapacitado, l’equitat pot implicar una pèrdua
Què en penseu?1
33




Font: <http://www.smbc-comics.com/index.php?id=2840>
Font: http://www.smbc-comics.com/index.php?id=2840

30

Comentario: no he sabut accedir
il·lustració. En els dos requadres cen
Imagineu que una nova taxa encareix el separar els 3 punts de la paraula ser:

Il∙lustració 11
L’eficiència econòmica
L’FPP d’una economia delimita dues regions: una en què l’economia està malbaratant
recursos (la que està situada per sota de l’FPP), com el punt I de la il·lustració 12, i
una altra que no és abastable (la situada per sobre de l’FPP), com el punt H. Quan una
economia està situada sobre la seva frontera de possibilitats de producció es diu que és
eficient productivament parlant.
Els punts situats per sota de la frontera representen una producció ineficient per-
què hi ha recursos ociosos o no utilitzats (punt I). Al llarg de la corba (punts A, B, C,
D, E) la producció és eficient. Els punts situats a l’exterior de l’FPP (H) representen
produccions inabastables perquè la societat no té prou recursos per produir aquesta

combinació de béns.
Il∙lustració 12
Il·lustració 12. Eficiència

productiva
L’FPP ens permet arribar a una conclusió important sobre l’eficiència productiva.
Estar situat al llarg de la corba de l’FPP significa que per produir més d’un bé se n’han
de sacrificar altres. Quan es produeixen més mòbils se substitueixen ordinadors per
mòbils. La substitució és la llei de la vida en una economia amb plena ocupació i l’FPP
representa les opcions possibles.
La nostra societat té recursos que no s’utilitzen: treballadors que estan a l’atur,
fàbriques tancades o terres sense conrear. Quan ens trobem davant de recursos no uti-
litzats, el nivell de producció se situa dintre de l’FPP (punt I de la gràfica anterior). Si
posem a treballar els recursos infrautilitzats podrem augmentar la producció de béns i
millorar l’eficiència de l’economia.
L’actual crisi econòmica és una situació d’ineficiència. Quan l’Observatori Català
de la Joventut1211 afirma que «la taxa d’atur entre els joves de 16 a 29 anys s’eleva al 36%
i que aquesta xifra supera en 17,1 punts la de la població adulta, símptoma evident de la
major vulnerabilitat dels joves davant un cicle econòmic de crisi. En xifres absolutes, a
Catalunya hi ha 275.000 joves aturats», està parlant de recursos ociosos i d’ineficiència.
12 Font: Observatori Català de la Joventut (2012). Situació laboral de les persones joves a Catalunya. Accessible a <http://
goo.gl/62H3QH>.
31
L’FPP traça el límit de les opcions abastables i alhora ens indica que amb els re-
cursos disponibles els nivells de producció per sobre de l’FPP són inabastables, malgrat
que sempre hi ha una manera d’arribar més lluny. Aquests punts poden estar al nostre
abast si l’economia experimenta una fase de creixement econòmic, és a dir, si aconse-
guim desplaçar l’FPP cap a la dreta. A l’apartat següent veure’m els factors que poden
36
afectar el creixement econòmic.

El creixement econòmic
El creixement econòmic
El creixement econòmic representa l’augment de la capacitat productiva de l’economia i
gràficament es pot representar mitjançant un desplaçament cap amunt i a la dreta de
El creixement econòmic representa l’augment de la capacitat productiva de l’economia i
l’FPP (il·lustració 13).
gràficament es pot representar mitjançant un desplaçament cap amunt i a la dreta de l’FPP
(il·lustració 13). Il·lustració 13. El creixement econòmic
Il·lustració 13. El creixement econòmic mac 21/3/16 18:

Comentario: Per
posar Ipods
El creixement
El creixement econòmic pot
econòmic pot tenir
tenirel seu origen
el seu en: en:
origen
• Una millora tècnica en el sentit de nous i millors processos productius. Per
• Una millora tècnica en el sentit de nous i millors processos productius. Per
exemple, si aconseguim automatitzar una activitat que fèiem manualment
exemple, si aconseguim automatitzar una activitat que fèiem manualment
podrem augmentar la capacitat productiva de l’economia amb els mateixos
podrem augmentar la capacitat productiva de l’economia amb els mateixos
recursos.
recursos.
• Un augment del volum de capital (màquines i equips), fruit de l’increment en
• Un
l’estalvi i la augment
inversió.del volum de capital (màquines i equips), fruit de l’increment en
l’estalvi i la inversió.
• Un augment del nombre de treballadors, de la seva qualificació i/o producti-
vitat.• Un augment del nombre de treballadors, de la seva qualificació i/o productivitat.
• Un descobriment
• Un descobriment de recursos naturals
de recursos naturalsmésmésproductius
productius oouna unamillor
millor utilització
utilització
dels mateixos. Aquí,Aquí,
dels mateixos. un un
indicador
indicador d’ eficiènciainteressant
d’eficiència interessant és la productivitat
és la productivitat dels
dels recursos
recursoscalculada
calculada aa partir
partirdedela larelació
relació entre
entre l’activitat
l’activitat econòmica
econòmica (PIB) i el (PIB)
i el consumconsum de derecursos
recursosnaturals. Quan
naturals. Quan el consum
el consum de matèries
de matèries disminueix
disminueix i el PIB i el
PIB augmenta
augmentapodem parlar
podem parlar d’augment
d’augment de la productivitat
de la productivitat dels recursos.
dels recursos.
32
Reflexioneu. El creixement de l’economia xinesa

13
Economia
que es troben en quantitats il·limitades i són gratuïts. Els béns lliures es poden obtenir sense per a enginyers/es
mac 21/3/16 18:12
Comentario: proposta de redacció: “... són gratuïts,
il·limitades”
Reflexioneu. El creixement de l’economia xinesa


¿Por Elqué se considera

aeropuerto queque
donde hay para China cancelar
pagar un dicha sadotasade[…]ser unasalireconomía
deberán poco desarrollada a la
a las afueras de
para respirar
crecimiento delMundo,
Daniel Pardo, BBC 6,9%Caracas,
es bajo?
11.7.2014
segunda potencia mundial.
terminal». AlgoPero elacotó
parecido modelo
el blog da señales
de humor El de agotamiento: las
mac 21/3/16 18:12
Macarena
El aireVidal
en el Liy, El
aeropuerto País,
Pekín
que sirve 20.01.2016
a Caracas,
inversiones generan cada vez menos rendimien-
la tasa de cambio que se use, que cada pasajero debe to, crece la deuda en manos de las autoridades
Lograr un crecimiento económico del 6,9% es
locales y las empresas y el medioambiente está
una cifra nada desdeñable. España, tras un fuerte
el 1º de julio, cuando el Instituto Aeropuerto gravemente enfermo. La decisión de acometer
avance este año, terminó con un 3,2%. Pero para
proyecto de ozonificación para «proteger la salud de reformas y cambiar de motor en la economía era
un país como China, que durante dos décadas vio
venezolanos tendrán que añadir a los ya costosos imprescindible.
indignación, pues la ven no solo como un impuesto
aumentar su producto interior bruto (PIB) en
Según han subrayado reiteradamente Li y el
porcentajes de dos dígitos, representa la mayor
fuertemente a las aerolíneas, la mayoría de las cuales presidente chino, Xi Jinping, la idea es conseguir
ralentización en un cuarto de siglo. Tampoco se
«Bioseguridad» una economía «sostenible». Se dejará de primar
puede decir, sin embargo, una mala noticia para
ozonización para «la eliminación de contaminantes el crecimiento por el crecimiento, se limitará el
el país, que está llevando a cabo un cambio en su
exceso de capacidad y se pasará de un modelo in-
modelo económico.
desde Maiquetía, deberán cancelar este arancel a su tensivo en capital a otro intensivo en empleo.
Desde los años 80, China ha tenido obsesión
con mantener niveles de crecimiento superiores Cambio a una economía de consumo
al 8%. El Gobierno chino calculaba que solo me- Para ello aspira a desarrollar una economía basa-
diante una expansión anual del PIB de esas di- da en el consumo interno y el sector servicios, es-
mensiones se mantendría el ritmo de creación de pecialmente en el área de las nuevas tecnologías.
puestos de trabajo necesarios para ocupar a los 7 El plan quinquenal presentado el pasado noviem-
millones de estudiantes que se gradúan cada año bre para los años 2016-2020 pretende hacer más
de las universidades chinas y a los emigrantes que eficientes las empresas públicas, alentar la inno-
llegan a las ciudades desde el medio rural huyen- vación y estimular la creación de start ups.
do de la pobreza. Estos emigrantes suman hoy Gradualmente, para no anunciar unas metas
día 277,4 millones, el 20% de la población total. repentinamente bajas que puedan socavar la con-
Eso supone que se deben crear cerca de 10 fianza, el Gobierno chino ha ido reduciendo sus
millones de puestos de trabajo Caracasanualmente en las Ésobjetivos
és ara un bé econòmic? justificablede la crecimiento
mesura adoptadaen de lo que llama la «nue-
ciudades para posar
mantener el desempleo en niveles
un preu a l’aire? (analitzeu la resposta des del punt deva
vistanormalidad». Si para 2015 la meta se encon-
dels diferents grups d’interès).
que, según Pekín, no deben crecer en ningún caso traba «en torno» al 7%, el plan quinquenal prevé
más allá del 4,5%. Cifras más elevadas, considera, «no menos de» un 6,5%.
pondrían en peligro la estabilidad social, y eso es Aunque se encuentre lejos de los ambiciosos
algo a lo que bajo ningún concepto quiere arries- objetivos de antaño, Miguel Otero, investigador
garse. principal de Economía Política Internacional del
«El empleo es la base del bienestar. Pondre- Real Instituto Elcano, recuerda que en términos
mos en marcha a toda costa una estrategia que reales hoy día «un crecimiento del 7% supone
dé la prioridad absoluta al empleo», subrayaba el mucho más que el 10 o el 11% de antes, porque el
primer ministro chino, Li Keqiang, en 2013, en- tamaño de la economía es muy superior».
tonces recién estrenado en el cargo. Según los datos oficiales, esa transformación
A lo largo de 30 años China aplicó un mo- que busca el Gobierno se va dando. El sector ser-
delo de crecimiento que ha tenido como motor vicios por primera vez representa más del 50%
la inversión, especialmente en infraestructuras, de la economía. Crece la renta disponible de los
el desarrollo del sector manufacturero y el sector ciudadanos. La creación de puestos de trabajo –
inmobiliario. Con un éxito extraordinario: ha pa- afirma– se mantiene al ritmo deseado y el nivel
33
Daniel Pardo, BBC Mundo, Caracas, 11.7.2014 resuello mientras se encuentren en el interior de la
mac 21/3/16 18:12
Teresa Torres Coronas, María Arántzazu Vidal
Blasco
de empleo es «generalmente estable», tal y como
metas establecidas: por ejemplo, Nomura calcula
apuntaba la Oficina de Estadísticas este martes.
Internacional de Maiquetía (IAIM) oficializó su que en 2016 se situará en el 5,8%. El FMI le ad-
proyecto de ozonificación para «proteger la salud de Crisis de las aerolíneas
Un resultado que podría explicarse por la mayor
los pasajeros». Se trata de un valor más que los judica un 6,3%.
eficiencia del nuevo modelo y el crecimiento del
boletos que con mucho esfuerzo se encuentran,
Habrá que ver también lo que ocurre con las
sector terciario, que absorbe mayor fuerza labo-
producto de una crisis económica que ha impactado empresas en sectores con exceso de capacidad,
ral.
han reducido sus frecuencias a Venezuela. efectivo. como el acerero o el carbón. Las más ineficientes
Según el IAIM, en mayo se instaló un servicio de tendrán que acabar cerrando, con los consiguien-
Dudas sobre las estadísticas
tes despidos e impacto en el desempleo.
Aunque cada vez hay más dudas sobre la fiabili-
usuarios con vuelos nacionales e internacionales, En cualquier caso, el Gobierno chino ha de-
dad de los datos macroeconómicos y de las esta-
aerolínea al momento de chequearse», dice un jado claro que no calcula recortar sus previsiones
dísticas chinas, que sistemáticamente coinciden
«Para este proyecto, la Gobernación del estado por debajo del 6,5%. Es la cifra que calcula que
con los objetivos de crecimiento del Gobierno.
ozonizado en los conductos de aire acondicionado
necesita para cumplir su compromiso de doblar
Mundo, es cada vez menor.
No hay datos oficiales fiables tampoco sobre el
del aeropuerto, lo cual consolida a Maiquetía como para 2020 el PIB de 2010 (de 40 billones de yua-
índice de retorno de los emigrantes desemplea-
adoptar esta tecnología». nes; el de 2015 alcanzó los 67,67 billones de yua-
dos a sus pueblos de origen, o sobre protestas y
Todos los aeropuertos cobran diferentes impuestos, nes, o 9,48 billones de euros). Lográndola estima
manifestaciones. Muchos analistas independien-
que sacará de la pobreza a los 70 millones de chi-
el aeropuerto pasará de recibir US$80 millones al
tes consideran que la cifra real de crecimiento se
haber conocido la noticia. Algunos, por supuesto, se nos que aún viven en ella. Y dará —espera— otro
presidente de la Asociación de Líneas Aéreas de
encuentra significativamente por debajo de las
Laureano Márquez, que en una parodia de la Ley Venezuela. paso para garantizar la paz social.

Segons la que
sembla notícia
a Caracassobre el creixement
les coses han canviat. Per què l’airede la Xina, quins
de l’aeroport de són els factors clau
del creixement econòmic d’aquest país asiàtic? Per què acaba l’article par-
lant de pau social? No era un article de caràcter econòmic?

L’intercanvi, l’especialització i la divisió del treball
A les societats primitives les famílies eren autosuficients. Avui en dia també seria possi-
ble viure de manera autosuficient però el consum quedaria restringit a allò que pogués-
sim transformar amb els nostres propis mitjans. I si aquests mitjans no ens permetessin
dissenyar i fabricar un smartphone, doncs no podríem tenir-ne un.
Tots desitgem consumir béns diversificats i, per això, la tendència natural és po-
sar-nos en contacte amb altres individus i canviar els productes que ens sobren per
aquells que no tenim. D’aquesta manera ens beneficiem mútuament de l’intercanvi i
tots podem sortir guanyant. Cada persona es pot especialitzar en allò que sap fer més
bé i en un nombre de béns limitats. D’aquesta manera s’augmenta l’eficiència del sistema
ja que s’acaba obtenint més producte per cada unitat d’esforç. En les societats modernes,
les empreses han fet possible l’especialització i la divisió del treball. Gràcies a aques-
ta especialització ha estat possible satisfer cada vegada més necessitats amb el mateix
nombre de recursos. Obtenir el màxim volum de producció amb la mínima utilització
de recursos és una de les obsessions de totes les empreses del món.
34
El concepte de divisió del treball està relacionat amb el d’especialització, però fa

referència al procés pel qual els treballadors duen a terme unes poques tasques del pro-
cés de producció, tal i com passa a les cadenes de producció. Aplicat al factor treball,
el concepte d’especialització fa referència normalment a l’ocupació d’una persona i a la
formació específica que necessita per desenvolupar la seva professió (p. ex., fuster/a,
enginyer/a, dentista…). Adam Smith (1723-1790) va convertir la divisió del treball
en un concepte econòmic bàsic. A l’inici de la seva obra La riquesa de les nacions, de
1776, Smith descriu com afecta la producció que una sola persona s’encarregui de tot el
procés necessari per fer una agulla, o que diferents persones s’encarreguin de cada una
de les tasques que conformen el procés productiu. Smith fou el primer a estudiar l’aug-
ment de la productivitat com a resultat de l’especialització que comportava la divisió
del treball (per la qual cada treballador s’especialitza en una fase del procés productiu).
I ho explica així…
Extracte de La riquesa de les nacions, d’Adam Smith (1776)

Prenguem com a exemple una manufactura de poca importància, però a la divisió del treball de la
qual s’ha fet referència moltes vegades: la fabricació d’agulles.
Un obrer que no hagi estat ensinistrat en aquesta mena de feina […] i que no estigui acostumat a
manejar la maquinària que s’hi utilitza […] per més que treballi amb prou feines podria fer una agulla
al dia, i naturalment no en podria confeccionar més de vint.
Però, atesa la manera com es practica avui dia la producció d’agulles, no sols la fabricació mateixa
constitueix un ofici a part, sinó que està dividit en diverses branques, la majoria de les quals també
constitueixen un ofici per elles mateixes. Un obrer estira el filferro, l’altre el redreça, un tercer el va
tallant a trossos iguals, un quart li fa la punta, un cinquè obrer s’ocupa de llimar-ne l’extrem on es col·
locarà el cap. Al seu torn, per confeccionar el cap cal fer dues o tres operacions diferents […].
He vist una petita fàbrica d’aquesta mena que només tenia deu obrers, en què, consegüentment,
alguns havien d’ocupar-se de dues o tres operacions […]. Podien, quan s’hi esforçaven, fer entre tots
diàriament […] més de 4.800 agulles per persona […].
L’especialització augmenta la productivitat, redueix l’autosuficiència i augmenta la

interdependència econòmica, incrementant l’intercanvi de béns i serveis. La interde-
pendència implica que les decisions que es prenen en una part del món acabaran afec-
tant la resta del món. Per exemple, un augment dels salaris en el sector químic podria
fer augmentar les vendes al detall de les botigues de roba a Tarragona, la qual cosa
tindria un impacte indirecte en les exportacions xineses.
35
Per exemple, un augment dels salaris en el sector químic podria fer augmentar les vendes
de les botigues de roba a Tarragona, la qual cosa tindria un impacte indirecte en les expo
xineses.
At the movies. Modern Times
At the movies. Modern Times

Modern Times és un llargmetratge Modern Times és undirigit,
de 1936 llargmetratge
escrit i de 1936 dirigit,per
protagonitzat escrit i protagonitzat per
Charles
Chaplin. La pel·lículaChaplin. La pel·lícula
és un retrat de les és un retrat de
condicions les condicions
desesperades quedesesperades que lava
la classe obrera classe obrera va
haver de suportar en l’èpocaendel’època
suportar la Gran deDepressió, condicions
la Gran Depressió, promogudes,
condicions en la visió
promogudes, en la visió que en f
que en fa el film, perper
l’eficàcia de la
l’eficàcia deindustrialització
la industrialitzaciói la i laproducció
produccióenencadena.
cadena.Els
Elsminuts
minuts inicials de la c
inicials de la cinta ens permeten
permeten reflexionar
reflexionar sobre:sobre:
• La divisió del treball, l’especialització i la productivitat.
• El contingut d’un • La llocdivisió
de treball i la seva
del treball, relació ambi lalesproductivitat.
l’especialització competències i habi-
litats requerides.
• Les principals•característiques
El contingut d’un lloc de
d’un lloc de treball:
treball ivarietat
la seva d’habilitats
relació ambales competències i
apli-
car, autonomia (són requerides.
autònoms o depenen de la cadena de muntatge?), iden-
titat de la feina (són responsables de tot el producte?), significat de la feina
• Les principals
(entenen els treballadors característiques
la importància de la d’un
sevalloc de treball:
feina?), varietat d’habilitats a aplicar, au
retroalimentació.
• La relació entre les(són autònoms o d’un
característiques depenen
lloc dedetreball
la cadena de muntatge?),
i la motivació identitat de la fe
a la feina.
responsables de tot el producte?), significat de la feina (entenen els treball
Com opera l’economia de mercat

importància de la seva feina?), retroalimentació.
Una manera gràfica d’il·lustrar la interdependència

• La relació entre els
entre les característiques diferents
d’un agents,i laaixí
lloc de treball com a la feina.
motivació
el funcionament de l’economia de mercat és a partir del flux circular de la renda (il·
lustració 14).
Il·lustració 14.Il∙lustració 14
El flux circular de la renda

36
Il∙lustració 18

La il·lustració 14 proporciona una descripció simplificada del tipus de transac-

cions que tenen lloc en una economia i, en conseqüència, de la generació de renda o
producte nacional. Els propietaris dels recursos productius (economies domèstiques o
households) els venen a les empreses (factor market) a canvi d’una renda (via salaris, ren-
des, interessos i beneficis), amb la qual poden comprar els béns i serveis (good market)
que necessiten. Al mercat de béns i serveis també acudeixen les empreses per fer-hi les
seves inversions (I). La majoria de preus vénen determinats pel mercat i la llei de l’ofer-
ta i la demanda. El govern també té un paper central recaptant impostos (T o Taxes)
i consumint (G o despesa pública). Tant les empreses com les famílies o l’Estat poden
estalviar i/o necessitar recursos per pagar les seves compres i inversions. En aquest cas,
han d’acudir als mercats financers. La resta del món participa en el model a través de les
exportacions (X) i les importacions (M).
37
41
II. L’entorn de l’empresa

II. L’ENTORN DE L’EMPRESA

L’entorn genèric i específic

L’entorn genèric i específic
El fet
que l’empresa sigui un sistema obert en interacció constant amb l’entorn l’obliga
a conèixer El enfetdetall aquest entorn, les seves característiques més importants, les pers-
que l’empresa sigui un sistema obert en interacció constant amb l’entorn l’obliga a
pectives d’evolució futura, amb l’objectiu de determinar quins factors afectaran positi-
conèixer en detall aquest entorn, les seves característiques més importants, les perspectives
vament l’activitat empresarial i quins implicaran un perill per a la seva supervivència.
d’evolució futura, amb l’objectiu de determinar quins factors afectaran positivament l’activitat
L’anàlisi de l’entorn permet a l’empresa establir les oportunitats que li ofereix l’entorn i
empresarial i quins implicaran un perill per a la seva supervivència. L’anàlisi de l’entorn permet a
les amenaces a què s’enfronta.
l’empresa establir les oportunitats que li ofereix l’entorn i les amenaces a què s’enfronta.
Es poden distingir dos nivells d’anàlisi: general i específic. L’entorn general està
definit perEs totpoden
allò distingir
que envolta l’empresa
dos nivells d’anàlisi:dins deli sistema
general específic. socioeconòmic endefinit
L’entorn general està què du a
termeperl’tot
activitat,
allò que mentre que l’entorn
envolta l’empresa específic
dins del és el sector en
sistema socioeconòmic quèdudesenvolupa
en què aquesta
a terme l’activitat,
activitat.
mentre que l’entorn específic és el sector en què desenvolupa aquesta activitat.
Il·lustració 15. L’entorn de l’empresa

Il·lustració 15. L’entorn de l’empresa
mac 21/3/16 18
Comentario: din
“politicolegal”, tot ju
39
L’entorn genèric de l’empresa: el macroentorn

Hi ha diferents factors que defineixen l’entorn general. L’anàlisi PESTEL els aglutina en
factors Polítics, Econòmics, Socioculturals, Tecnològics, Ecològics o mediambientals
i Legals. Es tracta de determinar quins factors de l’entorn afecten l’organització i quins
són els més importants actualment i per al futur.
No tots els factors recollits a l’anàlisi PESTEL tenen el mateix efecte en totes les
indústries, ja que, per exemple, un mes plujós pot afectar negativament el compte de
resultats de PortAventura però pot ser una gran oportunitat per a una empresa que
comercialitzi paraigües. Fins i tot, dins de la mateixa indústria o sector un canvi en
l’entorn pot afectar de manera diferent les empreses que en formen part (la crisi eco-
nòmica, per exemple, ha afectat positivament els restaurants de menjar ràpid, que han
augmentat la facturació, mentre que els de gamma mitjana han sofert una davallada de
la demanda). És per això que l’aplicació de l’anàlisi PESTEL s’ha de fer prenent com a
referència l’empresa i el sector.
Les dimensions de l’anàlisi PESTEL

La taula 2 recull, a tall d’exemple, les dimensions de l’anàlisi PESTEL, així com alguns
elements a tenir en compte dintre de cada dimensió.
Taula 2. Els factors de l’anàlisi PESTEL

Factors econòmics Factors tecnològics
PIB i evolució Polítiques d’R+D+i
Cicles econòmics Estat de la tecnologia
Tipus interès i taxes inflació Transferència de tecnologia
Taxes atur i ocupació Patents
Factors polítics Factors legals
Estabilitat política Legislació relacionada amb l’empresa
Política fiscal i monetària Defensa de la competència
Benestar social Legislació laboral
Política industrial Legislació tributària
Marc relacions amb l’exterior
Factors socioculturals Factors ecològics
Factors demogràfics Política mediambiental
Estil de vida Política energètica
Nivell educatiu
Distribució de la renda
Mobilitat social
Valors socials
A continuació es comenten alguns dels elements inclosos en cada una de les di-
mensions de l’anàlisi PESTEL.
Factors polítics i legals. Els factors polítics i legals estableixen les regles del joc de
l’activitat empresarial. En qualsevol sistema econòmic, l’Estat intervé en l’economia mit-
40
jançant la política monetària i fiscal, i també definint el marc legal que acabarà regulant
el laboral (per exemple, salaris mínims, llei de vaga, drets i obligacions de treballador i
empresa, modalitats contractuals, etc.), les lleis per regular la competència o els mercats
financers. Les influències del govern són determinants en alguns sectors econòmics, fins
al punt que limiten la capacitat de decisió de les empreses. En definitiva, totes les em-
preses estan envoltades

d’una teranyina de lleis, reglaments i mandats judicials a escala
13
nacional, autonòmica, local i europea! Algunes vegades, però, es fan canvis en les lleis
per afavorir les
que empreses i la inversió.
es troben en quantitats 13 i són gratuïts. Els béns lliures es poden obtenir sense
il·limitades
mac 21/3/16 18:12
il·limitades”
Reflexioneu. Adéu al cotxe elèctric?


Dinamarca suprime
El aeropuerto losdonde
incentivos
hay que para pagar
trógeno, que se generan a partir de la quema de
cancelar dicha tasa […] deberán salir a las afueras de
coches eléctricos y se los da a los diésel
para respirar combustibles fósiles
las instalaciones, y sonairemás
agarrar bastante abundantes
y contener el en el
diésel que Algo
terminal». en los coches
parecido acotó elde gasolina.
blog de humor El
mac 21/3/16 18:12
Ecomotor.es, 7.10.2015
«Aeropuerto de Maiquetía estrena robot que te pone Comentario: adopto aquest criteri (a
Son 127 bolívares, entre US$2 y US$20 dependiendo
Un Tesla triplicará su precio
Extraño movimiento en Dinamarca: en medio de Por poner un ejemplo, la eliminación progresiva
la crisis de los coches diésel trucados por Volk- de las exenciones de impuestos sobre los coches
swagen, el gobierno danés ha eliminado al mismo eléctricos supondrá que el precio de un Tesla
tiempo las exenciones de impuestos a coches eléc- Model S se triplicará desde las 650.000 coronas
tricos y una tasa que gravaba la contaminación de (unos 87.000 euros) hasta los 1,8 millones de co-
los coches propulsados por gasóleo. ronas (unos 240.000 euros).
efectivo.
Ambas medidas, recogidas en el proyecto de
«Bioseguridad»
Marcus Asplund, profesor de economía en la
presupuestos para 2016, harán menos atractiva Escuela de Negocios de Copenhague, asegura que
la compra de eléctricos y más las de diésel, algo esto llevará inevitablemente a un menor número
que el gobierno ha justificado argumentando de ventas de Teslas. Pero también que el régimen
desde Maiquetía, deberán cancelar este arancel a su que este aeropuerto, famoso por la obra de colores
que ayudarán a las empresas a ahorrar dinero y a fiscal en curso había dado a Tesla Motors una
crear más puestos de trabajo. «Las cosas hay que ventaja competitiva sobre modelos rivales como
hacerlas con la razón», aseguraba el ministro de el BMW Serie 5. Asplund admite, en cualquier
Finanzas Claus Hjort Frederiksen a la prensa la caso, que él y su esposa estudian la posibilidad de
pasada semana en Copenhague.
comprar un Tesla antes de que el nuevo impuesto
Mientras el mundo mira con incredulidad al entre en vigor.
escándalo de las emisiones de Volkswagen, Dina-
Latina, y de ahí la sorpresa de muchos venezolanos al El movimiento de Dinamarca supone el úl-
marca quiere deshacer, a través de políticas eco- timo paso en el progresivo abandono de las me-
nómicas, los esfuerzos del gobierno anterior para didas que habían puesto al país escandinavo en
Laureano Márquez, que en una parodia de la Ley
Venezuela.
animar a los consumidores a decantarse por vehí- la vanguardia de las políticas diseñadas para pro-
culos ecológicos. mover las energías renovables. El nuevo gobierno
Una consiste en elevar un 180% la tasa de ya ha advertido que está abandonando los ambi-
Dinamarca para todos los coches, Caracas independien- ciosos objetivos de emisiones y los planes para
temente de sus niveles posar
de un
emisión;
preu a l’aire?otra, enla resposta
(analitzeu un des convertirse en un país libre de combustibles fó-
del punt de vista dels diferents grups d’interès).
impuesto especial a las emisiones de óxido de ni- siles en 2050.
13 El Gobierno cambia la ley para que Eurovegas casi no pague impuestos. Font: Público, 31.10.2012. Disponible a

<http://goo.gl/gaOHF>.
41

Teresa Torres Coronas,
El aeropuerto María
donde hay que Arántzazu
pagar Vidal Blasco
mac 21/3/16 18:12
El cambio de rumbo del gobierno danés en
El aire en el aeropuerto que sirve a Caracas, El Tesla Model S consolidó Comentario:
su papel adopto
como éxito
aquest criteri (amb punts) vist
este sentido fue revelado el 2 de septiembre, el
Son 127 bolívares, entre US$2 y US$20 dependiendo de ventas en Dinamarca durante
de cabeza y te quita el dinero». el período.
mismo día que el presidente estadounidense Ba-
pagar por su derecho a respirar aire acondicionado De acuerdo con otras disposiciones conte-
rack Obama hacía un llamamiento mundial para
nidas en el proyecto de presupuesto, el gobier-
medidas urgentes para combatir el cambio climá-
Internacional de Maiquetía (IAIM) oficializó su no liberal también planea dejar caer el llamado
tico.
los pasajeros». Se trata de un valor más que los impuesto sobre el NOx, que fue presentado por
Frederiksen argumenta que las decisiones di-
boletos que con mucho esfuerzo se encuentran, la administración anterior para reducir la conta-
fíciles se toman en el contexto de un creciente dé-
minación. La medida ahorrará a las empresas un
ficit presupuestario. «El gobierno anterior pudo
han reducido sus frecuencias a Venezuela. efectivo. estimado de 240 millones de coronas en 2016,
«Bioseguridad»
haber prometido mantener los coches eléctricos
Según el IAIM, en mayo se instaló un servicio de según el Ministerio Fiscal.
exentos de impuestos sobre los automóviles, pero
en el ambiente y protección de la salud». «Los La consiguiente pérdida de ingresos para las
se olvidó de una cosa: encontrar el dinero para
arcas del Estado es equivalente al 0,04 por cien-
hacerlo.»
aerolínea al momento de chequearse», dice un to de los ingresos anuales. Pero el momento del
«Para este proyecto, la Gobernación del estado cambio, coincidiendo con el escándalo Volkswa-
El coste de estas medidas
gen, hace que el coste político sea potencialmen-
Un total de 1.240 coches eléctricos se vendieron
te mayor. «Este gobierno solo es compatible con
en Dinamarca durante el primer semestre de
adoptar esta tecnología». las tecnologías antiguas y no tiene visión para el
2015, un aumento del 97 por ciento respecto al
Todos los aeropuertos cobran diferentes impuestos, futuro», declara Ida Auken, un legislador de la
año anterior, según las últimas cifras de la Aso-
Latina, y de ahí la sorpresa de muchos venezolanos al oposición que ejerció como ministro de Medio
ciación Europea de Fabricantes de Automóviles.
Ambiente.
De vegades, els governs

L’aire que respirem ensunpoden
ha estat sempre exemple de sorprendre ambPeròles seves decisions. Ana-
bé lliure, no econòmic.
litzeuCaracas la mesuraés ara un presa pel govern
bé econòmic? És justificable danès
la mesurai els seusde efectes en el sector de
adoptada
posar unl’a utomòbil.
preu a l’aire? (analitzeu la resposta des del punt de vista dels diferents grups d’interès).
Factors econòmics. Entre els factors generals de l’entorn de l’empresa hi ha la mane-

ra
com la societat organitza la producció i distribució dels béns i serveis. Aquí podem
citar l’evolució de la renda que actua sobre la capacitat de consum; l’evolució i el nivell
d’inflació que pressiona a la baixa el marge de les empreses i el poder adquisitiu de les
persones; o el fet que l’economia estigui en un cicle d’expansió o recessió, pels efectes
que té en les expectatives de les empreses i en els seus projectes d’inversió.
Altres variables a destacar podrien ser el nivell de desenvolupament econòmic, els
nivells salarials, les telecomunicacions, l’estat de les infraestructures, la disponibilitat
de recursos financers o el preu del diner (o tipus d’interès). Totes aquestes variables
són factors que l’empresa no pot controlar però que poden condicionar-ne els resultats
econòmics. Els efectes finals, ja siguin positius o negatius, dependran d’una gestió amb
capacitat d’anticipar els canvis.
Factors socioculturals. Aquesta dimensió de l’anàlisi PESTEL analitza les pautes
culturals dominants, el nivell educatiu o les variables demogràfiques, com per exemple
la taxa de creixement de la població, la distribució per edats de la piràmide de pobla-
ció o la mobilitat social. També engloba els sistemes de valors i creences. Per exemple,
42
una societat que estimuli l’esperit de superació i l’emprenedoria impulsarà la creació

d’empreses i l’esperit empresarial. Els valors mediambientals són un altre aspecte d’im-
portància creixent, reflex del grau de desenvolupament i d’educació de la societat actual.
13
Respectar les condicions fisicoambientals, bioclimàtiques, els recursos naturals en ge-
neral, és avui fonamental perenaquantitats
que es troben un gran nombre
il·limitades i sónd’gratuïts.
activitats i empreses.
Els béns lliures es poden obtenir sense
mac 21/3/16 18:12
Comentario: proposta de
la qual cosa vol dir que es po
aplicació de recursos”. Així s
il·limitades”
Reflexioneu. Els millennials


Todas las empresas
paraquieren
respirar seducir a los jóvenes que defienden
las instalaciones, que
agarrar las aire
bastante empresas
y contener eldeben
“millennials” mejorar laterminal».
sociedad al mismo
Algo parecido acotó eltiempo queEl gene- mac 21/3/16 18:12
blog de humor
ran riqueza (Mindde The
«Aeropuerto Gaps:
Maiquetía estrenaThe
robot 2015 Deloitte Comentario: adopto aqu
que te pone
Miguel Á. García Vega, El País, 11.07.2015 Millennial Survey, Deloitte).
Desde la noche de los tiempos, el ser humano ha Incomprensión
sentido fascinación por la adolescencia. Hace más
de 500 años, el explorador español Juan Ponce de Son personas que dan la espalda a la codicia de
León buscó la fuente de la eterna juventud en las Wall Street y que «preguntan en las entrevistas
tierras recién descubiertas de Florida. Desde lue- de trabajo —como recuerda Javier Vello, socio
go fracasó en el empeño, pero pasados los siglos el experto en consumo de la consultora PwC— si
banco de inversión estadounidense Goldman Sa- la empresa tiene políticas de integración o de
«Bioseguridad»
chs avisa de que otros jóvenes, estos reales, los mi- responsabilidad social corporativa». Se podría
en el ambiente y protección de la salud». «Los
llennials (nacidos entre 1981 y 1997), inician en pensar que responden al ser frente al tener. Pero
2015 su década de máximo nivel de gasto, lo que tampoco es así. «Porque se compran un iPhone
provocará «un impacto enorme sobre la econo- 6 aunque no tengan dinero para irse de vacacio-
mía». A fin de cuentas es una de las generaciones nes», asegura Javier Vello. «Antes se empezaba
más concurridas de la historia. Solo en Estados por lo básico para llegar a lo accesorio, ahora ese
Unidos suma 66 millones de personas, con unos camino se ha quebrado.» Entre medias también
criterios de consumo nunca vistos.
se extravían muchas empresas que no saben en-
La entrada de estos jóvenes en su techo de tenderlos ni enrolarlos en sus causas.
gasto promete no hacer rehenes. Infinidad de Tal vez estemos ante la alborada de un cam-
estudios retratan las características y las contra- bio profundo o quizá solo sea una exageración a
dicciones con las que llegan estos chicos. Es la la que han contribuido consultoras, expertos en
generación de todas las que habitan el mundo marketing y medios de comunicación. Porque
que menos interesada está en la políticaL’aire y enquelarespiremincluso
ha estat la asociación
sempre un exemple de de béproductores
lliure, no econòmic. dePerò
patatas
religión (Millennials in Adulthood, Pew Research estadounidense (USPB, por sus siglas en inglés)
Center); se siente asfixiada por las deudasCaracas que ha se ha preguntado cuáles son los gustos de los mi-
contraído para poder estudiar (2014 Millennial llennials frente al tubérculo. ¿Excesivo? Sostiene
Study, Wells Fargo); afronta un paro y una pre- la consultora Accenture que en 2020 esta genera-
cariedad laboral sin precedentes en las últimas ción gastará solo en Estados Unidos 1,4 billones
décadas y ante la falta de medios económicos de dólares al año (1,2 billones de euros) y hereda-

posponen decisiones vitales como el matrimonio rá de sus padres y abuelos unos 300.000 millones
o la compra de casas (15 Economic Facts About en las próximas tres décadas. Unas cifras impo-
Millennials, President’s Council of Economic Ad- nentes. Pero ¿cómo es posible captar el interés de
visers). Todas estas pistas nos conducen a unos un grupo tan contradictorio?
43
«A diferencia de otras generaciones, los mi- vender (apartamentos, tecnología); potenciar la

llennials esperan que te acerques a ellos bajo sus distribución para permitir las compras impulsi-
propias condiciones. Esto puede significar utili- vas y separar los productos que se basan en el pre-
zar las redes sociales, los mensajes de texto u ofre- cio inteligente frente a los que son de marca. Quizá
cerles sistemas electrónicos de pago», describe Ja- todo se condense en «apelar a la globalización de
son Dorsey, 36 años, fundador de The Center for la propuesta. O sea, que esté disponible y se con-
Generational Kinetics, una consultora con sede suma en todo el mundo», describe el experto de
en Texas (Estados Unidos) que analiza para las Esade.
empresas este grupo social tan inasible. «La con-
clusión es que los millennials esperan que seas tú Clientes infieles
quien se adapte a ellos si quieres hacer negocios. En el advenimiento de este tiempo distinto, los
Pero existe algo que definitivamente no funciona: millennials han acabado con la idea del «cliente de
las propuestas estándar.» Quizá por eso se haya por vida», y se ha abierto la caja de Pandora. «La
producido también un cambio en el mercado in- competencia en el paisaje del comercio minorista
mobiliario. ¿Dónde? En el porcentaje de personas resulta mayor que nunca, sobre todo en los Esta-
que alquilan. Cada vez se alquila más debido «al dos Unidos. El país tiene más tiendas per cápita
cierre del grifo de la financiación y la crisis eco- que ninguna otra nación del planeta. En 2014 ya
nómica», relata Luis Corral, consejero delegado había casi el doble de establecimientos físicos que
de Foro Consultores Inmobiliarios. Aunque hay durante 2002», precisa Sucharita Mulpuru, ana-
otros cimientos. lista de la consultora estadounidense Forrester
Estamos conviviendo con una generación Research. Esta experta firma un interesante tra-
única. Es nativa digital, abraza la economía cola- bajo (Los chicos están sobrevalorados: No se preocu-
borativa y duerme con el teléfono inteligente o la pen de los millennials) que desmitifica el impacto
tableta cerca de la cama. Cuando se despierta lo de estos jóvenes sobre las compras y el consumo.
hace en una era de cambio tecnológico, globaliza- «A fin de cuentas este grupo no es la única gene-
ción y disrupción económica. Resulta inevitable ración que ha experimentado una transformación
que el comportamiento como consumidores de radical», resume Sucharita Mulpuru.
los millennials sea distinto al de sus padres. Las Tal vez no, pero resulta incuestionable que la
empresas lo saben y tratan de leer sus pautas. Por- irrupción tecnológica ha cambiado el entorno de
que el listón de la exigencia anda alto. «Buscan cómo se consume y qué. Incluso en casa. «Los mi-
marcas transparentes, honestas y que mantengan llennials son en buena parte responsables de que
políticas de responsabilidad social corporativa», España sea el país europeo con mayor tasa (75%)
observa Jesús Melero, brand strategy director de de penetración de smartphones», puntualiza Íñigo
la agencia de publicidad dommo.x. Sobre el prin- García, analista de Nielsen. Y avanza: «Los hábi-
cipio de luz y taquígrafos, «los millennials están tos de estos jóvenes están más relacionados con
acostumbrados a vivir fuera del anonimato y la movilidad que las generaciones anteriores y su
comparten en las redes sociales sus gustos y cri- ritmo se encuentra muy próximo a la actualidad».
terios», comenta José Luis Sancho, managing di- Comienzan a calar los servicios de click & collect
rector de Accenture Digital, quien avisa, además, (recogida en consignas automáticas de pedidos
de su «infidelidad hacia las marcas». Enfrentados online), la compra a partir de códigos QR o las
a una generación con criterios tan borrosos, ¿de aplicaciones que comparan precios. Porque los
qué forma pueden las empresas atraer su mirada? millennials no se casan con nadie. Ni siquiera con
Gerard Costa, profesor del departamento de su propio destino. «Es una generación que no se
Dirección de Marketing de Esade, también se ha ha preocupado por conocer el mercado de traba-
planteado ese interrogante. «Existen tácticas y es- jo ni por pensar en términos de carrera profesio-
trategias», asegura. En el fondo es la llamada a un nal», incide Gerard Costa.
nuevo mundo en el que hay que alquilar y no solo
44
Laureano Márquez, que en una parodia de la Ley Venezuela. Economia per a enginyers/es
LlegiuL’aire amb atenció

que respirem l’asempre
ha estat rticleunsobre
exemple de elsbé millennials. Podeu fer una llista d’un
lliure, no econòmic. Però
mínimsembla de que
10a sectors industrials
Caracas les coses han canviat. Per o què
serveis
l’aire deque puguin
l’aeroport de veure en els millenni-
als una oportunitat? I una amenaça?
Factors tecnològics. La tecnologia es vincula a l’estat de la ciència i el coneixe-

ment

en relació amb els processos productius, productes, mètodes de gestió i/o siste-
mes d’informació. La tecnologia és un factor determinant de la capacitat competitiva de
l’empresa. Un avenç tecnològic pot capacitar una empresa per produir nous productes
i oferir nous serveis, augmentar la productivitat o revertir en una disminució del cost
de producció.
I com funciona una anàlisi PESTEL en la pràctica? La taula 3 recull de quina ma-
nera afecten el sector químic alguns factors de l’entorn genèric. És el que podria ser una
anàlisi PESTEL del sector químic, a la qual s’ha arribat després d’un exhaustiu treball
de recerca sobre les diferents variables a considerar.
Taula 3. L’entorn del sector químic14

Factors econòmics Factors tecnològics
Majors costos laborals i energètics Escassetat d’instituts tecnològics
i les altes taxes duaneres als països especialitzats i de polítiques d’explotació
emergents generen un desavantatge de noves oportunitats.
competitiu. Mancança de fons i coordinació
insuficient dels programes nacionals i
europeus d’R+D+i.
Factors polítics Factors legals
La indústria necessita una política El marc legal és massa complex i genera
industrial que estimuli el progrés, un excés de burocràcia, que sovint té
garanteixi el subministrament i repercussions negatives en l’eficiència del
els preus de l’energia, optimitzi les sector.
infraestructures i serveis logístics.
Factors socioculturals Factors ecològics
Manca d’acceptació social de nous Política mediambiental millorable.
productes i processos químics.
15
Reflexioneu. El macroentorn i el compte de resultats

Analitzeu com poden afectar els indicadors

econòmics
De vegades, de laa favor
però, una política taulade següent el compte de
resultats d’una
aparcamiento empresa
disponible para un (p. ex., vendes/facturació,
discapacitado, costos, marge de benefici...). Aquesta
reflexió us ajudarà
reservadas. a entendre
Y eso hace que normalmente hayala importància que els directius han de donar a l’entorn
Què en penseu? 1
econòmic.

14 Barcelona
estamos Activa (2011).
aprovechando todasInforme sectorial
las posibilidades de Indústria química novembre 2011. Accessible a: <http://goo.gl/gaOHF>.

45

Taula 4. Efectes de l’entorn econòmic en el compte de resultats

FACTORS COMPTE DE RESULTATS
Taxa d’inflació
PIB
Tipus d’interès
Tipus de canvi
Consum privat/estalvi
Inversió pública
Inversió privada
Exportacions
Importacions
Impost sobre el benefici
Aranzels
Ajuts R+D (despesa pública)
L’entorn específic: el microentorn

Per analitzar l’entorn específic, un dels models més utilitzats és el de les cinc forces com-
petitives de Porter. Aquest model serveix per identificar les oportunitats i les amenaces
que determinen el grau d’atractiu d’una indústria. Per aquest motiu, és una eina clau
per ajudar els directius a reconèixer les bases de l’estratègia competitiva i de l’obtenció
de rendibilitats superiors a les de les empreses competidores.
Les cinc forces són: la intensitat de la competència entre els competidors actuals,
l’amenaça d’entrada de nous competidors, l’amenaça de nous productes substitutius, el
poder negociador dels clients i el poder negociador dels proveïdors. Com més gran és
la intensitat, amenaça o poder d’aquestes forces, més petit és l’atractiu de la indústria.
46
Les cinc forces són: la intensitat de la competència entre els competidors actuals,
l’amenaça d’entrada de nous competidors, l’amenaça de nous productes substitutius, el poder
negociador dels clients i el poder negociador dels proveïdors. Com més gran és la intensitat,
amenaça o poder d’aquestes forces, més petit és l’atractiu de la indústria.
Il·lustració 16. Marc de les 5 forces de Porter

Il·lustració 16. Marc de les 5 forces de Porter
La intensitat de la competència entre els rivals actuals

La intensitat de la competència
La intensitat entre
de la competència els depèn
actual rivalsdeactuals
les actuacions dels competidors
La intensitat
actuals. Com de la competència
més intensa és laactual depèn més
competència de les
baixactuacions
és l’atractiudels
de competidors
la indústria, ja actuals.
que la
Compossibilitat
més intensa és la competència
d’obtenir rendes (beneficis)més extraordinàries
baix és l’atractiu de la indústria,
disminueix. ja que
La rivalitat la pos-
entre els
sibilitat d’obtenir
competidors rendes
establerts (beneficis)
depèn extraordinàries
de sis factors estructurals: disminueix. La rivalitat entre els
competidors establerts depèn de sis factors estructurals:
• • LaLaconcentració
concentració de competidors. Com més gran és el nombre de competidors actual i
de competidors. Com més gran és el nombre de competidors
l’equilibri entre ells, més gran és la intensitat de la competència. En les indústries
actual i l’equilibri entre ells, més gran és la intensitat de la competència. En les
fragmentades
indústries la rivalitat és menor
fragmentades que en indústries
la rivalitat és menorconcentrades o més oligopolitzades.
que en indústries concentrades
o més oligopolitzades.
• La diversitat de competidors. Com més diferents són els competidors en relació
amb les seves estratègies, origen, volum de negoci, costos, manera de competir,
més gran és la competència en la indústria ja que és més difícil establir les re-
gles del joc o anticipar el comportament dels competidors.
• La diferenciació de producte. A major nivell de diferenciació menor és la compe-
tència, perquè els clients són fidels a un determinat producte.
• Excés de capacitat productiva instal·lada. Un excés d’oferta genera més compe-
tència en la indústria perquè les empreses han de competir de manera més
agressiva per donar sortida als seus productes.
• Les barreres de sortida, com els costos econòmics, estratègics i emocionals, que
l’empresa ha d’assumir si decideix abandonar la indústria. Aquestes barreres
forcen les empreses a mantenir-se en el sector, augmentant així la intensitat de
la competència. Les barreres principals són: possessió d’actius molt especialit-
zats (p. ex., indústria química), costos fixos de sortida (p. ex., indemnitzacions
47
a empleats, cancel·lació de contractes amb clients), relacions estratègiques en-

tre negocis, barreres emocionals, i restriccions socials i governamentals.
• L’estructura de costos. Si els costos fixos són molt elevats la competència aug-
menta perquè les empreses han de treballar a plena capacitat per reduir els cos-
13
tos unitaris i beneficiar-se de les economies d’escala. Evidentment, les empreses
quees
es veuran
troben en obligades a treballar
quantitats il·limitades per col·locar
i són gratuïts. totaes la
Els béns lliures producció
poden en el mercat.
obtenir sense
mac 21/3/16 18:12
Comentario: proposta de redacció: “... són gratu
aplicació de recursos”. Així s’evita repetir “quantitat
il·limitades”
Reflexioneu. Les petrolieres sempre guanyen


Las petroleras
El aeropuerto disparan
donde un hay 20% sus már-cancelar
que pagar cuando
dicha tasalos
[…]precios internacionales
deberán salir a las afueras de del crudo cre-
genes durante
para respirar
la crisis por11.7.2014
la poca com-resuellocenmientras
y muy
las instalaciones, lentas rebajas cuando la cotización del
agarrar bastante aire y contener
se encuentren en el interior de la
el
Daniel Pardo, BBC Mundo, Caracas,
petróleo
terminal». cae. acotó
Algo parecido Un elfenómeno
blog de humor queEl en mac
la literatura
petencia
El en
aire España
en el aeropuerto que sirve a Caracas, Chigüire Bipolar, que en una parodia de noticia tituló
21/3/16 18:12
Maiquetía, ahora tiene precio. económica se conoce como «cohetesqueyésplumas».

Comentario: adopto aquest criteri (amb punts) v
el majoritari
David Page,
Son 127Expansión,
bolívares, entre 15.10.2012
US$2 y US$20 dependiendo
El informe no hace mención del peso que tienen
pagar por su derecho a respirar aire acondicionado los impuestos en el precio final de los carburan-
Duras críticas
el 1º de de julio, lacuando
Comisión
el InstitutoNacional
Aeropuerto de la tes: la fiscalidad estatal y autonómica represen-
Competencia al funcionamiento del sector de
proyecto de ozonificación para «proteger la salud de ta actualmente casi el 47% del coste que paga el
distribución
los de combustibles
pasajeros». Se trata de un en valorEspaña.
más que los
Una ac- cliente.
tividad, la de venta
boletos que conde carburantes
mucho esfuerzo se en gasolineras,
encuentran, Pero el aspecto en que la CNC hace especial
que sufrefuertemente
de una aamplia concentración
las aerolíneas, y en la que
la mayoría de las cuales incidencia es el fuerte y acelerado incremento de
existen importantes
«Bioseguridad»
trabas de entrada para nue- los márgenes de beneficio de las compañías, que
vas compañías,
Según el IAIM,lo que explicaría
en mayo se instaló un enservicio
parte, de según
se han disparado un 20% desde el inicio de la cri-
la CNC,enlasel fuertes
ambiente ysubidasprotección de de los precios
la salud». «Los que se sis, entre 2007 y 2010, tanto en gasolina como en
registrandesde
en los últimos años.
Maiquetía, deberán cancelar este arancel a su gasóleo. «Este incremento del margen bruto de
La CNC ha elaborado un crudísimo informe
distribución se ha registrado partiendo de niveles
a petición«Para
deleste
Gobierno,
proyecto, la que busca del
Gobernación fórmulas
estado para
previos mucho más elevados que los existentes en
contenerozonizado
el precio deconductos
en los los carburantes por su enor-
de aire acondicionado países comparables y a pesar de la fuerte contrac-
me incidencia
el primeren el IPC.
aeropuerto Un informe
de Suramérica queenda fe de
y El Caribe ción de la demanda de carburantes experimenta-
«una insuficiente competencia
efectiva en el sec- da desde entonces», recoge la Comisión Nacional
tor de los carburantes de automoción en España,
Todos los aeropuertos cobran diferentes impuestos, de la Competencia en el informe hecho público
situaciónLatina,
quey depodría explicar
ahí la sorpresa de muchos el elevado
venezolanos nivel
al de
hoy.
precios ytomaron
de márgenes
la noticia conregistrado
humor, como elycomediante
su diferencial
con respecto a otros países de la UE», alerta el Trabas a la competencia
Venezuela.
organismo. El sector de los carburantes tiene de por sí una

Competencia subraya que la evolución de los serie de características que recortan la competen-
precios en los últimos años, y más en tiempos de cia efectiva (rigidez de la demanda a pesar de la
crisis, es la típica de un sector poco competiti- subida del precio por no haber productos sustitu-
vo. España es el posar segundo un preu apaís
l’aire? europeo con más
(analitzeu la resposta tivos,
des del punt de vistalas
dels características del producto son iguales
diferents grups d’interès).
alto precio antes de impuestos de su gasolina y el y solo la localización de la estación de servicio lo
quinto en gasóleo. El informe ahonda en la crítica diferencia...). Pero el mercado español cuenta con
que el organismo ya ha expresado en otros do- factores propios –como sus particulares barreras
cumentos anteriores sobre la variación del precio de entrada y de expansión empresarial– que agu-
que realizan las petroleras: con subidas rápidas dizan la falta de competencia en este negocio.
48
En España el sector está altamente concen- nista y del 45% para el conjunto de las compañías
trado, con las tres grandes empresas (Repsol, con refinerías en España).
Cepsa y BP) controlando una parte sustancial «Para facilitar una mayor competencia efec-
del negocio en todo el país y aprovechándose de tiva en el mercado de carburantes de automoción
las ventajas que les ofrecen su integración vertical y conseguir rebajar los precios de los carburan-
con la actividad de refino, el tamaño y capilaridad tes, es preciso favorecer la entrada y expansión de
de su red de gasolineras, su menor dependencia operadores alternativos», sentencia Competen-
respecto de las infraestructuras de importación, cia, que subraya que para ello hay que poner coto
transporte y almacenamiento... a las barreras de entrada de forma simultánea en
El resumen de la posición de Repsol, Cepsa los mercados mayorista y minorista. A pesar de la
y BP que se recoge en el informe es especialmen- liberalización en la distribución de combustibles,
te crudo: las tres compañías dominan el sector, la estructura empresarial del sector es básicamen-
al controlar toda la producción nacional de com- te la misma desde hace quince años, tras la rápida
bustibles, por su capacidad de influencia sobre salida de algunas multinacionales que no pudie-
la empresa propietaria de todos los oleoductos ron crecer en España por la falta de competencia.
(CLH), y como operadores de la mayor parte
de las gasolineras del país. «Para resolver el pro- Hasta 23 recomendaciones
blema de los elevados precios y márgenes en el La CNC incluye como colofón de la dura des-
sector es requisito indispensable la introducción cripción de cómo está organizado el negocio de
de mayor competencia efectiva», apunta el orga- los carburantes en España una batería de reco-
nismo presidido por Joaquín García Bernaldo de mendaciones para corregir todas sus disfuncio-
Quirós. nes. Unas recomendaciones, hasta un total de
23, que buscan reformar tanto la actividad ma-
Nuevos operadores yorista como la minorista y que, según subraya el
Con todo ello, los grupos que pretenden entrar o organismo, se dirigen directamente al Gobierno,
crecer en el mercado español se encuentran con como titular de las competencias sobre el sector
graves dificultades para abrir nuevas estaciones de los hidrocarburos.
de servicio (por las restricciones urbanísticas que En este sentido, Competencia reclama acabar
imponen los ayuntamientos), para abanderar y con las limitaciones que imponen los ayunta-
suministrar a gasolineras ya existentes (por estar mientos para la instalación de nuevas gasolineras,
vinculadas a las grandes petroleras con contratos tanto en zonas urbanas como en carreteras y cen-
de exclusividad y de muy larga duración) o para tros comerciales, favoreciendo la entrada de nue-
aprovisionarse de carburante a precios tan com- vos operadores. Asimismo, propone una reduc-
petitivos como las compañías que cuentan con ción de la duración de los contratos de suministro
refinerías en España. en exclusividad que vinculan a las petroleras con
Al tiempo las nuevas compañías son «más las estaciones de servicio, así como la prohibición
vulnerables a un incorrecto funcionamiento del de las recomendaciones de precio final que hacen
sistema logístico», controlado por el monopolio los operadores a las gasolineras a las que suminis-
de CLH, «en el que además los operadores tra- tran su combustible. En el documento también se
dicionales tienen cierta capacidad de influencia pide fomentar la transparencia para que los clien-
al estar presentes en su accionariado». Cepsa tes puedan comparar más fácilmente los precios
controla un 14,15% del capital de CLH, Repsol de las estaciones de servicio y así facilitar la com-
cuenta con una participación del 10% y BP tiene petencia entre ellas.
otro 5%. Hasta hace una década, las tres compa-
ñías controlaban un 95% del capital de la com- Liberalización mayorista, limitaciones en CLH
pañía, pero tuvieron ahora exige topes legales de En paralelo, la CNC reclama que no se permita
participación (del 25% por parte de cada accio- compaginar cargos en los consejos de administra-
49
Teresa
boletos queTorres Coronas,
con mucho María
esfuerzo Arántzazu Vidal
se encuentran, Blasco
ción de las petroleras y de CLH, así como una
Según el IAIM, en mayo se instaló un servicio de adicionales, dando acceso a terceros a la red de
más rigurosa limitación de la participación accio-
en el ambiente y protección de la salud». «Los transportes en estricto orden de solicitud o ga-
narial en el monopolio del transporte de hidro-
rantizando la conexión de la red con otros países
carburos hasta un máximo del 5% por accionista
y con instalaciones de almacenamiento privado
y del 3% de los derechos de voto, prohibiéndose
«Para este proyecto, la Gobernación del estado que lo soliciten. El organismo supervisor recla-
la sindicación de acciones.
ozonizado en los conductos de aire acondicionado ma igualmente el establecimiento de un período
Asimismo, Competencia busca una reorde-
máximo para la tramitación de las autorizaciones
nación de la actividad de CLH con una nueva
adoptar esta tecnología». para la construcción de nuevas refinerías e imple-
regulación de sus tarifas por uso de la red, im-
Todos los aeropuertos cobran diferentes impuestos, mentar medidas que mitiguen las ventajas de las
pidiendo que se subordine la contratación de los
Latina, y de ahí la sorpresa de muchos venezolanos al compañías que ya tienen capacidad de refino.
servicios logísticos básicos a la de otros servicios
Si encara norespirem
L’aire que teniuha un estat cotxe
sempre unelèctric,
exemple de bé éslliure,
el moment de conèixer el sector dels
no econòmic. Però
carburantssembla quemés enlesdetall.

a Caracas coses hanQuins
canviat. Perfactors
què l’airen’han disparat
de l’aeroport de el marge de benefici
posar unmalgrat
preu a l’aire? la crisi?
(analitzeu la resposta des del punt de vista dels diferents grups d’interès).
Amenaça d’entrada de nous competidors

Si
una indústria gaudeix d’altes taxes de rendibilitat i creixement és molt probable que
noves empreses vulguin entrar en el sector. Aquesta possibilitat depèn de dos factors
fonamentals: les barreres d’entrada a la indústria i la reacció dels competidors ja esta-
blerts.
1. Les barreres d’entrada són els factors que dificulten l’accés a la indústria a nous
competidors, protegint així els nivells de rendibilitat assolits per les empreses ja instal·
lades. Les barreres d’entrada principals són les següents:
• Les economies d’escala. Es produeixen quan en augmentar el volum de pro-
ducció disminueix el cost unitari del producte. Es poden generar tant en el
procés productiu com en altres activitats (p. ex., aprovisionament, màrqueting
o R+D). Es donen quan es fabriquen cotxes en massa en una cadena de mun-
tatge. Això fa que les empreses que vulguin entrar ho hagin de fer produint a
gran escala, amb el risc de no assolir nivells de vendes elevats, o a petita escala,
amb desavantatges en costos.
• Desavantatges en costos diferents de les economies d’escala. Per exemple, accés
favorable a matèries primeres, tecnologia de producte patentada o efecte ex-
periència.
• Necessitats de capital. Una inversió molt gran per establir-se en un sector pot
dissuadir l’entrada de nous competidors.
• Diferenciació de producte. Quan les empreses ja establertes tenen clients fide-
litzats, els competidors que volen entrar hauran de fer grans inversions per
trencar aquests vincles.
50
• Accés als canals de distribució. La capacitat limitada dels canals de distribució i

l’aversió al risc dels distribuïdors fa que les empreses que vulguin entrar en la
indústria hagin de pagar alts preus als distribuïdors o crear canals de distribu-
ció propis amb el cost corresponent.
• Política governamental. El govern concedeix accés restringit a determinades in-
dústries mitjançant la concessió de llicències (p. ex., telecomunicacions, taxis).
A més, la regulació governamental pel que fa a normes de seguretat i higiene
en el treball, contaminació ambiental o qualitat també pot elevar les necessi-
tats de capital per entrar en una determinada indústria.
2. Reacció dels competidors ja establerts. L’amenaça d’entrada de nous competidors
també depèn de la reacció de les empreses que operen en la indústria. Els nous entrants
poden ser dissuadits si s’espera que les empreses establertes responguin de manera
enèrgica per dificultar l’entrada de nous competidors. Això depèn de dos factors:
• La disponibilitat de recursos ociosos per defensar-se, com per exemple un ex-
cés de liquiditat, capacitat d’endeutament o avantatges amb els distribuïdors.
• La tradició de represàlies en la indústria mitjançant baixades dràstiques de
preus, campanyes de publicitat agressives o ofertes especials.
L’amenaça de productes substitutius

Els productes substitutius són els que fan les mateixes funcions o cobreixen les mateixes
necessitats que el producte de la indústria, amb independència de la tecnologia utilit-
zada. Com més gran és l’amenaça de productes substitutius menor és l’atractiu de la
indústria. Ara bé, la capacitat de substitució depèn de diferents variables:
La relació entre les prestacions i el preu del producte de la indústria i el substitut.
És a dir, el producte substitutiu és una amenaça real si millora les prestacions del pro-
ducte tradicional i/o és més barat.
Si el client ha d’assumir algun cost o inconvenient per canviar del producte tradi-
cional al substitutiu.
51
13
Teresa Torres
queCoronas,
es troben María Arántzazu
en quantitats Vidal
il·limitades Blasco
i són gratuïts. Els béns lliures es poden obtenir sense
mac 21/3/16 18:12
Comentario: proposta de redacció: “... són g
aplicació de recursos”. Així s’evita repetir “quan
il·limitades”
Reflexioneu. Li-Fi, substituta de la Wi-Fi?


100 veces más rápida que el cancelar

El aeropuerto donde hay que pagar
La conexión
para respirar
no solo dicha tasa […] deberán salir a las afueras de
de dar luz, sino también de transmitir da-
WiFi, disponible en México

Daniel Pardo, BBC Mundo, Caracas, 11.7.2014 tos. Estos moduladores
resuello mientras se encuentren en elhacen
interior que
de la la luz se encien-
mac 21/3/16 18:12
da y apague millones de veces por segundo creando
Comentario: adopto aquest criteri (amb pun
Elena Reina, El País,
Maiquetía, 26.01.2016
ahora tiene precio. «Aeropuerto de Maiquetía estrena robot que te pone
los ceros y unos binarios que cifran losquedatos. El
és el majoritari
la tasa de cambio que se use, que cada pasajero debe parpadeo es imperceptible para el ojo humano, pero
El matemáticopagar Arturo
por su derecho Campos, desde
a respirar su sobria ofi- no para unos fotodiodos colocados en los móviles u
aire acondicionado
cina de un barrio
el 1º dedejulio, clasecuando
media el del DF,Aeropuerto
Instituto se visualiza ordenadores que se encargarán de recoger los cam-
como el próximo
proyecto de ozonificación para «proteger la salud de que
Steve Jobs mexicano. Asegura bios de la luz e interpretarlos para convertirlos en
su empresa,losSisoft,
pasajeros». esSelatrata
primera en más
de un valor el mundo
que los en
información. De esta forma, toda la red de ilumina-
comercializar la tecnología
boletos que con mucho LiFi, queseusa
esfuerzo la luz di- ción de una casa se convertiría así en un gran router
encuentran, «absurdo» que puede ser una fuente de corrupción,
recta para transmitir
fuertemente a datos a unlacoste
las aerolíneas, mayoríamenor de 200 con múltiples puntos de conexión al que conectar
de las cuales internacional más grande de Venezuela está corto de
efectivo.
dólares. Unahanconexión
reducido sus 100 veces
frecuencias más potente que el los gadgets. Lo mismo podría ocurrir con el alum-
a Venezuela.
«Bioseguridad»
WiFi y másSegúnsegura, «imposible
el IAIM, en mayo sede hackear»,
instaló un serviciocuenta.
de en Twitter resume el pensamiento de muchos: «¿Me
brado público.
Desde una farola
en el ambiente y protección de la salud». «Losestar
de la calle, cualquiera podría El LiFi no sustituirá al WiFi, de momento. El
recibiendo usuarios
Internet con avuelos
una nacionales
velocidad muy superior diseño contempla solo la descarga de información
e internacionales,
y un láser invisible
aerolínea alpuede momento enviar información
de chequearse», dice unhasta del artista venezolano Carlos Cruz-Diez en el
(unidireccional). Aunque los científicos aseguran
10 kilómetros«Para este proyecto, la Gobernación del estado más
y llevar la conexión a las zonas que conseguir no solo recibir un correo electróni-
rurales sin necesidad
Vargas instaló de uncables.
sistema «Venimos
de bioseguridad a demo-
y
co, sino también poder enviarlo, sería tan sencillo
cratizar Internet»,
del aeropuerto,declara
lo cualCampos.
consolida a Maiquetía como Fuentes del sector le dijeron a BBC Mundo que el
como colocar un emisor de luz en el dispositivo
Reconoce no haber
adoptar esta tecnología».sido el inventor del LiFi, (bidireccional). La idea es que ambos sistemas co-
pero sí el primero
Entre burlas en yllevarlo
críticas al mercado. El cientí-
existan para conseguir conexiones más eficientes y
fico de la Universidad de Edimburgo
pero este es el primero en su especieHarold
en AméricaHaas vuelos de American Airlines en un 80% significa que
seguras, ya que la luz no puede traspasar paredes.
descubrió enLatina,
2011
haber
y de ahí la sorpresa de muchos venezolanos al
que lalanoticia.
conocido luz de un solo
Algunos, LED (diodo
por supuesto, se Otra ventaja que destaca Campos sobre este
emisor de luz) era
tomaron lacapaz
noticia de
con transmitir
humor, como el
más datos
comediante que tipo
Venezuela. de tecnología es que con ella queda superado
una antena «decretó»
de telefonía.que «los«Haas
pasajeros recuperó
que se nieguenlo que a ya el problema de que haya varios aparatos conecta-
había descubierto Edison. La humanidad ha vivido dos a una red de WiFi y la capacidad se divida. «La
rodeada de cables los últimos 100L’aire años. Hasta aho- cantidad
que respirem ha estat sempre un exemplede demegas
bé lliure,que contratas
no econòmic. Però nunca te llegan.
ra», apunta el empresario. sembla que a Caracas les coses Se han pierden
canviat. Peren quèel l’aire
cable.de Pero la luz
l’aeroport de te envía la infor-
El LiFi viene a solucionar el Caracas problema és aradeunlabésa- mación pura», explica. También de
econòmic? És justificable la mesura adoptada es capaz de enviar
turación del espectroposar de unradiofrecuencia. Se estima
preu a l’aire? (analitzeu la resposta des delinformación a través
punt de vista dels diferents grupsdel agua. «Ya es posible imagi-
d’interès).
que en el año 2019 el tráfico mundial de datos se in- nar piscinas con Internet sin necesidad de cables»,
crementará hasta los 24,3 exabytes al mes (24.300 señala.
millones de gigabytes). «Habrá unos 2.000 millo- Sisoft ya ha vendido esta tecnología a uno de
nes de aparatos
conectados a WiFi. Esta conexión los principales grupos constructores de México.
5G va a ampliar ese espacio», explica Campos. «No solo sirve para tener acceso a Internet, sino
Sisoft lleva desarrollando unos prototipos des- para compartir datos en una oficina de manera ra-
de 2010. El aparato que ha creado consiste en un pidísima», cuenta Campos. Las pruebas iniciales ya
receptor y una lámpara con un chip encargado de habían logrado una velocidad de transferencia de
descodificar la información que actúa como un rou- archivos de hasta 224 gigabits por segundo. Esto
ter. Su coste es de 2.500 pesos (unos 135 dólares). supondría descargar en un chasquido 18 películas.
Campos muestra cómo funciona: «Desde mi telé- 35 segundos para bajar un filme en alta definición.
fono, conectado a Internet, le envío la información Campos asegura que podrían llegar hasta un pe-
de audio a la lámpara y ésta a los altavoces», explica. tabyte (10 elevado a 15 bytes): «No existe ninguna
La música suena. tecnología que pueda alcanzar eso», señala.
Funciona como un código morse avanzado.
Con solo instalar un modulador, un LED es capaz,
52
tomaron la noticia con humor, como el comediante presidente de la Asociación de Líneas Aéreas Economia
de per a enginyers/es
Sembla que a la Wi-Fi li ha sortit una competidora potencial, encara en

desenvolupament. Imagineu que treballeu d’enginyer/a en una empresa de
telefonia Caracas mòbil,
és ara unquè creieu Ésque
bé econòmic? hauriala mesura
justificable de feradoptada
l’empesa
de davant de la lectura
d’aquesta noticia? Ha de reaccionar o esperar?
El poder negociador dels clients

Les empreses de la indústria fan transaccions amb els seus clients. Aquests poden ser
distribuïdors, consumidors o altres fabricants. Les transaccions creen valor per a com-
pradors i venedors. La manera com es reparteix aquest valor en termes de rendibilitat
depèn del poder de negociació dels diversos agents. Els clients tindran més o menys
poder negociador en funció de:
• Si estan molt concentrats (és a dir, mercat amb pocs clients).
• Si compren en grans volums.
• Si els productes estan molt poc diferenciats, amb la qual cosa resulta fàcil
trobar un altre proveïdor; i sempre que el canvi no impliqui assumir costos
addicionals.
• Si hi ha una amenaça d’integració vertical cap enrere, és a dir, que el client
passi a fabricar el producte que compra.
13
• Si hi ha productes substitutius.
• Si
que el
es producte que es
troben en quantitats compra
il·limitades i sónno és gaire
gratuïts. important
Els béns perobtenir
lliures es poden als clients.
sense
mac 21/3/16 18:12
il·limitades”
Reflexioneu. Multes a la indústria làctia


La CNMC multa con 88,2 millones de Este expediente tuvo su inicio a raíz de un
euros a varias estudio
empresas de la industria las instalaciones,
para respirar
sobre elbastante
agarrar sectorairelácteo remitido
y contener el por el Ser-
Daniel Pardo, BBC Mundo, Caracas, 11.7.2014 vicio para la Defensa de la Competencia de Cas-
láctea terminal». Algo parecido acotó el blog de humor El
mac 21/3/16 18:12
El aire en el aeropuerto que sirve a Caracas, tilla y León, en el que se manifestaba Comentario:
la posibleadopto aquest criteri (amb pun
Maiquetía, ahora tiene precio. «Aeropuerto de Maiquetía estrena robot que te pone
Nota de prensa, CNMC,
Son 127 bolívares, entre 3.03.2015
US$2 y US$20 dependiendo existencia de conductas restrictivas en elquemercado
és el majoritari
de aprovisionamiento de leche cruda y de una de-
La CNMC (Comisión Nacional de Mercados nuncia formulada por la Unións Agrarias (Unión
y la Competencia)
Internacional ha impuesto
de Maiquetía (IAIM)multas
oficializópor
su un de Pequeños Agricultores, UPA) contra las em-
importe total de 88,2Se millones
los pasajeros». de euros
trata de un valor más que a losnue- presas transformadoras de leche.
ve empresas y dos
venezolanos asociaciones
tendrán que añadirque a los operan
ya costososen el
Tras una investigación, que incluyó inspec-
mercado de aprovisionamiento
producto de una crisis económica quedehaleche
impactadocruda ciones domiciliarias simultáneas en las sedes de
de vaca enhan
España, alfrecuencias
reducido sus considerar acreditada una algunas de las principales empresas del sector y
a Venezuela. efectivo.
infracción Según
del artículo
el IAIM, en1mayo de selainstaló
Ley un16/1989,
servicio de del
tras la instrucción del correspondiente expediente
artículo 1 en
deellaambiente
ozonizaciónLey 15/2007,
para «la eliminaciónde 3 de julio, de sancionador, la CNMC ha considerado que Aso-
de contaminantes
y protección de la salud». «Los tienen agua, el aire acondicionado se daña, hay
Defensa deusuarios
la Competencia, y deleartículo
con vuelos nacionales 101 del ciación de Empresas Lácteas de Galicia (AEL-
internacionales, perros callejeros adentro, pero ¿hay ozono?». Y es
TFUE. aerolínea al momento de chequearse», dice un GA), Calidad Pascual (antes Grupo Leche Pas-
del aeropuerto, lo cual consolida a Maiquetía como 53Fuentes del sector le dijeron a BBC Mundo que el
cual S. A.), Central Lechera Asturiana (CLAS), identidad de los ganaderos que tenían intención
Central Lechera de Galicia (CELEGA), Corpo- de cambiar de transformador y posibles medidas
ración
Alimentaria Peñasanta (CAPSA), Copi- para evitarlo. 13
rineo Danone, Gremio de Industrias Lácteas de Esta información permitía a las empresas
Cataluña
que es troben(GIL), en quantitatsGrupo Lactalis
il·limitades i sónIberia,
gratuïts. Nestlé ajustar
Els béns lliures su comportamiento
es poden obtenir sense y evitar ofrecer mejo-
mac 21/3/16 18:12
España, Puleva Food y Senoble Ibérica han par- res precios y condiciones comerciales
aplicació de recursos i estan disponibles en quantitats il·limitades. a los gana-
ticipado en conductas anticompetitivas que in- deros, limitando la competencia la qual en
cosa el mercado
vol dir que es poden de
obtenir sense
fringen la legislación de competencia. También aprovisionamiento de leche cruda. il·limitades”
habrían participado en las conductas, las entida- Como consecuencia de ello, los ganaderos ca-
des Industrias Lácteas Asturianas (ILAS), Leche recían de libertad para fijar el precio de su pro-

Río, Feiraco, Leche Celta, Forlactaria, si bien su ducto y la empresa a la que suministraban, distor-
infracción
El aeropuerto habría donde prescrito.
hay que pagar sionando el normal funcionamiento del mercado
para respirar
DanielLas
Pardo, prácticas
BBC Mundo, Caracas, anticompetitivas
11.7.2014 llevadas a en
resuello mientras beneficio
se encuentren en elde los transformadores.
interior de la
mac 21/3/16 18:12
cabo
El aire poren ellos infractores
aeropuerto que sirve han consistido en
a Caracas, inter-
Chigüire Bipolar, que enLos acuerdos
una parodia de noticiaagravaron
tituló la situación en un
cambiar información, a nivel nacional y de
regional,
cabeza y te quitamercado
el dinero». ya de por sí concentrado desde la pers-
sobre precios de compra de leche de vaca

la tasa de cambio que se use, que cada pasajero debe Por cruda, pectiva de la demanda, donde existe un elevado
su parte, la cuenta opositora
de Twitter
volúmenes de compra
ozonificado. El impuesto deentró
por respirar ganaderos
en vigor y excedentes
impuesto por tragar poder
“gas del negociador de laa industria transformadora
bueno”», en referencia
de leche. de Maiquetía (IAIM) oficializó su
Internacional frenteopositoras.
para dispersar las protestas a unos ganaderos que, además de estar más
Estos
proyecto intercambios
de ozonificación de
para «proteger
información
la salud de estratégi-
Sin embargo, muchos otros recibieronestán
atomizados, la medidaobligados
con a vender la produc-
ca se produjeron
venezolanos tendrán que en distintos
añadir foros y versaron
a los ya costosos indignación,so- ción para conservar su cuota láctea.
pues la ven no solo como un
impuesto
bre distintas
producto de una crisis materias,
económica que si bien todos ellos tuvieronuna prueba
ha impactado sino como Asimismo,
de que el algunas
aeropuerto de las empresas intercam-
el
hanobjetivo común ade
reducido sus frecuencias consensuar y adoptar
Venezuela. efectivo.una biaron información con la intención de controlar
estrategia
«Bioseguridad» conjunta para controlar el mercado
Según el IAIM, en mayo se instaló un servicio de en Twitterde resumelos excedentes
el pensamiento de leche
de muchos: «¿Me y la conversión de esta en
aprovisionamiento
ozonización para «la eliminación de deleche cruda de vaca.
contaminantes Ade-
explican leche
lo del ozono en polvo,
en Maiquetía? condicionando
Los baños
no de manera arti-
más,
usuariosen condeterminados
vuelos nacionales emomentos,internacionales, se habrían
perros ma- ficial el
callejeros adentro, peroprecio de aprovisionamiento
¿hay ozono?». Y es de la leche
terializado
aerolínea al momento en acuerdos concretos
de chequearse», dice un para coordinar cruda.Carlos Cruz-Diez en el
del artista venezolano
los precios
comunicado de lade compra
entidad de
aeroportuaria.
leche y para
Y continúa: la cesión
impactado por la crisisLa
de que Resolución de la CNMC no solo prueba
azota a las aerolíneas,
ganaderos entre industriales.
Vargas instaló un sistema de bioseguridad y pues la frecuenciala existencia de conductas prohibidas por su ob-
de
pasajeros, ha constatado BBC
Así, por ejemplo, las
del aeropuerto, lo cual consolida a Maiquetía comoempresas transforma-
Fuentes del jeto,
sector quea BBC
le dijeron no era Mundo otro
que elque distorsionar el normal
doras dialogaron
adoptar esta tecnología». e intercambiaron información impacto de la crisis,funcionamiento
pues la baja de frecuencia deldemercado,
las sino que además las
sobre
Entre los precios de compra que ofrecíanpara
burlas y críticas
lasel em- mismas
aeropuerto. Por ejemplo,produjeron
el recorte de losefectos negativos en el mer-
presas
pero este estransformadoras
el primero en su especie a sus ganaderos,vuelos
en América los que
de Americancado,
Airlinessiendo
en un 80%lasignifica
industria
que ganadera el sector más
iban a ofrecer
haber conocido enAlgunos,
la noticia. un futuro, la identidad
por supuesto, se año de los millones,
a US$10 perjudicado.
según Humberto Figuera,
ganaderos y los volúmenes
Laureano Márquez, que en una parodia de la Ley adquiridos de estos,
Venezuela. o
A partir L’aire de la lectura

que respirem de launnota
ha estat sempre exemplede de bépremsa de la Però
lliure, no econòmic. CNMC, identifiqueu els
elements que han determinat el poder negociador de les empreses transfor-
posar unmadores del sector
preu a l’aire? (analitzeu la respostalàctic.
des del punt de vista dels diferents grups d’interès).
54
El poder negociador dels proveïdors

Les empreses de la indústria també fan transaccions amb els proveïdors, dels quals ob-
tenen matèries primeres, components, recursos financers i mà d’obra. La forma com es
reparteix el valor creat amb aquest intercanvi depèn del poder de negociació dels agents.
Els factors que contribueixen a incrementar el poder negociador dels proveïdors són:
• Que estiguin molt concentrats.
• Que comprin en volums petits.
• Que els productes estiguin molt diferenciats, amb la qual cosa és difícil trobar
un altre proveïdor sense assumir costos elevats.
• Que hi hagi una amenaça d’integració vertical cap endavant, és a dir, que per
exemple el fabricant arribi a distribuir els seus productes.
13
• Que hi hagi productes substitutius.
• Que el producte queenvenen
que es troben quantitatssigui molti són
il·limitades important
gratuïts. Els per al client.
béns lliures es poden obtenir sense
mac 21/3/16 18:12
Comentario: proposta
la qual cosa vol dir que es
aplicació de recursos”. Aix
il·limitades”
Reflexioneu. Fem una birra?


Beer giants’ merger comes as the industry Czech Republic, Germany, Austria, Poland and
tries to get its buzzpara
back
respirar
Lithuania.cancelar
las
dicha tasa […] deberán salir a las afueras de
Ininstalaciones,
addition to increased
agarrar bastante aire y competition
contener el
Daniel Pardo, BBC Mundo, Caracas, 11.7.2014from the fragmented resuello mientras secraft-brewing
encuentren en el interiorsector,
de la beer
Susan Krashinsky, The Globe and Mail, is losing market terminal». Algo parecido acotó el blog de humor El
sharequetoenother
Chigüire Bipolar, alcoholic
una parodia tipples,
de noticia tituló
mac 21/3/16 18:12
Comentario: adopto aq
16.10.2015 Maiquetía, ahora tiene precio. «Aeropuerto de Maiquetía estrena robot que te pone
including dewine,cabeza yspirits such as bourbon, and que és el majoritari
Son 127 bolívares, entre US$2 y US$20 dependiendo te quita el dinero».
cada pasajerociders Por su parte, la cuenta opositora de Twitter
The marriage of two oflapagar
the
tasa world’
de cambios quebiggest brewers
se use, que
por su derecho a respirar aire acondicionado
debe (some of which are owned by brewers).
would be another expensive
ozonificado. bid for growth
El impuesto in an
por respirar entró en vigorIn 2003, beer accounted
impuesto por tragar “gas foren half
del bueno”», referenciaofa the
industry that has lostInternacional
its fizz. The agreement
de Maiquetía (IAIM) in alcoholic
oficializó su beverage
para dispersarmarket,
las protestasaccording
opositoras. to Statistics
principle to a $100-billion (U.S.) merger, which
los pasajeros». Se trata de un valor más que los Canada. Ten
Sin embargo, muchos otros recibieron la medidafallen
years later, in 2013, it had con to
Anheuser-Busch InBev SA and SABMiller PLC 43 per cent.
venezolanos tendrán que añadir a los
ya costosos
announced this week,producto
speaksde to una wider trends
crisis económica ha impactado“It’s cannibalization.
que in sino como una pruebaIt’de s notque elnet growth,”
aeropuerto
beer consumption, including
han reducido insusCanada.
frecuencias a Venezuela. David Kincaid,
efectivo. founder of Toronto-based
While beer is still a massive industry, the marketing enconsultancy
Level5 Strategy
Twitter resume el pensamiento de muchos: «¿Me Group,
volume of suds people ozonización
are drinking para «lais not growing.
eliminación said
de contaminantes
of the acquisitions. He worked
in the beer
What’s more, a smallusuarios
but vibrant
con vueloscraft brewing
nacionales industry for nearly 20 years, with Labatt.
e internacionales, perros callejeros adentro, pero ¿hay ozono?». Y es
sector is slowly gainingaerolínea
ground al momento de chequearse», dice unIt’s also
with a consuming delnot entirely
artista venezolano new. Today,
Carlos Cruz-Dieztheenpopular
el
grown more complex. terminology
public whose palates have
is craft
impactado por labrew. Ten
crisis que azotaor 15aerolíneas,
a las years ago,
Facing this, the only route to growth for the beer people who
Vargas instaló un sistema de bioseguridad y enjoyed experimentation with
del aeropuerto, lo cual consolida a Maiquetía flavours,
giants is through acquisitions. como small
Fuentesbatches
del sector le and local
dijeron a BBCflair talked
Mundo que elmore
The $9.1-billion beer market
adoptar is still the biggest often about
esta tecnología». microbrews.
impacto de la crisis, puesThere
la baja de are distinctions
frecuencia de las
market for any alcoholic beverage
in Canada, but
between the two, but in the common
para el aeropuerto. Por ejemplo, el recorte de los vernacular
sales are flat. Globally,
pero Canada ranksen su25th
este es el primero especiein those distinctions
en América are often muddied. The
per-capita beer consumption,
haber conocido la well-vanquished
noticia. Algunos, por supuesto, nomenclature
se año a represents según
US$10 millones, waves of trends
Humberto Figuera, in
in chugging by our southern neighbours in 13th
Laureano Márquez, que en una parodia de la Ley consumption Venezuela. toward smaller independent
place. The top consuming countries are the brands. And those brands have been bought

sembla que55
a Caracas les coses han canviat. Per què l’aire de l’aeroport de
up before. For example, Sleeman Breweries got to be authentic. You can’t get big. That’s a real
purchased Quebec’s well-regarded microbrewery kiss of death.”
Unibroue more than a decade ago – and both Molson has tried to prevent some of that
were swallowed up by Sapporo Breweries Ltd. push-back by launching a separate division,
in 2006. Molson Coors Brewing Co. bought Six Pints Specialty Beer Co., to manage the
Creemore Springs in 2005. portfolio of craft brands it has bought, including
More recently, acquisitions include AB Belgian Moon (known as Blue Moon elsewhere),
Inbev’s purchase of Goose Island Beer Co. and Creemore Springs and Granville Island.
Molson Coors’ deal for Granville Island Brewery. Consumers are looking for something
And, last week, came the latest: Labatt bought different, and the big brewers attempting to
Mill Street Brewery. buy that differentiation may be engaging in a
“It’s this recurring pattern,” Mr. Kincaid said. game of whack-a-mole: The barriers to entry in
“The big guys get bigger by acquiring the small the business for new craft brewers has lowered
guys who were addressing an unmet need in the considerably in recent years, and with so much
market. And after some period of acquisition, an interest in innovative, independently made
unmet need for local, unique products, appears products, there is plenty of incentive for new
again. [Small breweries] crop up, they get to a breweries to set up shop.
certain size, and the big guys buy them again.” There has already been a boom in small, craft
These waves of consolidation have taken place breweries in Canada: In 2009, there were 240
in the industry for years as brewers have paid licensed breweries in this country producing less
to get bigger by swallowing up regional players. than 5,000 hectolitres a year. Last year, there
In 1971, for example, Labatt bought Columbia were 420 producing at those levels, according to
Brewery, maker of Kokanee, which itself was the a report released in the summer by Beer Canada,
result of an amalgamation of local B.C. breweries an industry association. The big breweries still
in the 1950s. have a considerable slice of the market. John Hay,
These acquisitions have sometimes created president of industry association Ontario Craft
problems with consumers’ perceptions of Brewers, estimates that these small brewers now
authenticity of the products. Mr. Kincaid occupy a 6- to 7-per-cent share of the market
remembers with bitterness when Labatt began nationwide. The most dramatic growth in recent
brewing the Kokanee brand in Ontario for years has been in B.C., he said.
drinkers in Central Canada – and rival Molson “You can open a small brewery, and you
seized on the moment to run an ad campaign don’t need a huge engineering department. You
with the headline “B.C. or B.S.?” The brand had don’t need huge tanks,” Mr. Hay said. “Nobody
tripped over its own boasts about its “glacier fresh was producing small tanks before. Now you
taste.” can get that equipment. And the technology
If anything, consumers are more tapped has advanced. You can buy automatic valving,
in than to the corporatization of small-batch computerized control panels and any feature
products – whether it is food companies calling you can imagine. You can build a business for
their products “artisanal,” or multinational $3-million or $4-million. That investment used
brewers advertising “craft” beers. to be more like $50-million.”
“There’s a question of authenticity” for the With Ontario opening up beer sales in some
big brewers, said Ian Coutts, author of Brew grocery stores, Mr. Hay is optimistic about
North: How Canadians Made Beer and Beer Made growth in craft beer sales in the coming year
Canada. “Even if they made a good beer, people in that market. “Our people are buying tanks,
wouldn’t buy it. … The minute people start to they’re increasing their production. We’re talking
think of something like Mill Street as Labatt, to the big grocery chains,” he said. “It’s a whole
that will hurt them. It’s like indie bands. You’ve new world, that’s for sure.”
56
haber conocido la noticia. Algunos, por supuesto, se año a US$10 millones, según Humberto Figuera, Economia per a enginyers/es
Ara que ja coneixeu en detall el model de les 5 forces de Porter, feu una
lecturaL’aire detallada
que respirem de l’article
ha estat sempre unanterior
exemple de bé per
lliure,respondre a les preguntes següents.
no econòmic. Però
QuinsCaracas elementsés ara undel model Ésdejustificable
bé econòmic? les 5 forces la mesurade Porter
adoptada de detecteu? Creieu que
posar unés ela l’aire?
preu moment adequat
(analitzeu la per
resposta des del puntinvertir en una
de vista dels diferents grups planta
d’interès). de producció de cervesa?
Pràctica en línia. Les 5 forces de Porter

Si voleu aprofundir en el model de les 5 forces de Porter, feu clic en aquest material
multimèdia elaborat, que us donarà accés a una nota tècnica i a un petit exercici pràc-
tic. Enllaç a <http://openmultimedia.ie.edu/openproducts/5fuerzas/5fuerzas/index.
html>.
El mercat: estructures i funcionament

El concepte de mercat
El mercat representa el mitjà exterior o entorn en el qual l’empresa realitza els seus
intercanvis econòmics, és a dir, on efectua les seves compres i vendes. Conceptualment,
el mercat pot entendre’s des de dues perspectives diferents: una de caràcter geogràfic o
espacial, i una altra de caràcter econòmic o institucional.
1. Lloc geogràfic o físic en el qual es produeixen un conjunt de relacions d’intercan-
vi o transaccions. Aquest és el cas d’una llotja de peix o de la Borsa de Valors.
2. Conjunt d’elements que hi intervenen i en determinen l’existència econòmica. Els
elements integrants són:
2.1. Agents participants: Compradors o demandants, amb necessitats de produc-
tes i amb capacitat de compra, i venedors (proveïdors), amb productes que
volen vendre a canvi d’un preu.
2.2. El producte: bé o servei que s’intercanvia.
2.3. El preu al qual es realitza o contracta la transacció.
2.4. Les condicions contractuals: formes i terminis de lliurament del producte,
de fixació del preu, de compliment de normes tècniques i sanitàries, etc., que
s’exigeixen en diversos tipus de mercats, ja sigui pel producte, país o caracte-
rístiques de l’intercanvi que es du a terme.
A partir dels elements que determinen l’existència del mercat es poden definir
diferents nivells d’anàlisi. A saber:
1. Segons el nombre de competidors o agents participants (vegeu apartat següent).
2. Segons el tipus de comprador.
2.1. Mercats de particulars (o mercat de consum). Compradors individuals o eco-
nomies domèstiques que es relacionen amb el venedor a títol individual i
sense respondre a una activitat industrial, comercial o de serveis.
57
2.2. Mercats industrials. Compradors amb personalitat jurídica que adquireixen

els béns i serveis per desenvolupar la seva activitat productiva. La seva de-
manda deriva del mercat de consum.
2.3. Mercats públics o d’organismes públics. Compradors institucionals i relacio-
nats amb l’administració pública, amb finalitat productiva o no. És el cas de
la demanda de béns i serveis que prové de forma regulada per l’administra-
ció central, per les administracions autonòmiques, municipals i organismes
autònoms.
3. Segons les característiques del producte. Es classifiquen segons la naturalesa in-
trínseca del producte (p. ex., productes agrícoles, manufacturats, financers) o per la seva
funcionalitat econòmica i adscripció al procés productiu. Tenint en compte la funcio-
nalitat econòmica trobem:
3.1. Mercat de béns de consum. Productes que satisfan les necessitats del client
final (economia domèstica).
3.2. Mercat de béns industrials. Productes que són adquirits normalment per les
empreses per produir altres béns com la maquinària, o per obtenir nous béns
en una fase següent del procés productiu.
3.3. Mercat de matèries primeres o bàsiques. Productes naturals o amb alguna
transformació utilitzats en l’obtenció de béns industrials (p. ex., productes
agrícoles i de la mineria).
3.4. Mercat de serveis. Productes no tangibles o serveis que ofereixen agents pú-
blics o privats, com és el cas de la sanitat, educació i els productes financers,
entre d’altres.
4. Segons la seva possible expansió.
4.1. Mercat actual. Capacitat del mercat o estimació de la demanda quan es fa
l’anàlisi.
4.2. Mercat potencial. Capacitat esperada del mercat basada en el seu creixement
potencial. Expectatives positives en l’evolució d’aquest mercat poden servir a
l’empresari per justificar nous projectes d’inversió.
5. Segons l’àmbit geogràfic podem parlar de mercat internacional, nacional, regional
o local.
El mercat segons el nombre de competidors

L’obtenció de beneficis és el principal objectiu de les organitzacions empresarials. El fet
que no totes assoleixin el nivell màxim desitjat indica que alguna cosa, fora del control
de les empreses, condiciona el resultat de la seva activitat econòmica. Les petites empre-
ses no tenen capacitat per incidir en els preus i són sensibles a qualsevol canvi en el mer-
cat. Una petita reducció del preu de mercat del seu producte pot suposar una pèrdua
58
El mercat segons el nombre de competidors
L’obtenció de beneficis és el principal objectiu de les organitzacions empresarials. El fe
que no totes assoleixin el nivell màxim desitjat indica que algunaper
Economia cosa, fora del control de les
a enginyers/es
empreses, condiciona el resultat de la seva activitat econòmica. Les petites empreses no tenen
econòmica molt
capacitat per significativa.
incidir Finsiisón
en els preus tot quan obtenen
sensibles beneficis,
a qualsevol aquestes
canvi empresesUna
en el mercat. hanpetita reducció
d’estar molt atentes a la nova competència, als nous productes i als canvis tecnològics.
del preu de mercat del seu producte pot suposar una pèrdua econòmica molt significativa. Fins
A la fotografia podem veure el petit comerç de la ciutat de Reus alçant la veu contra
l’tot quan obtenen
obertura del Centrebeneficis,
Comercial aquestes
Fira deempreses hande
Reus el mes d’estar molt de
novembre atentes
2015.a la nova competència, als
nous«Per als comerciants,
productes i als canviséstecnològics.
evident que A el nou operadorpodem
la fotografia influiràveure
en el comerç
el petit reusenc,
comerç de la ciutat de
però s’han mostrat optimistes i han assegurat que “lluitarem per sobreviure” amb pro-
Reus alçant la veu contra l’obertura del Centre Comercial Fira de Reus el mes de novembre de
mocions continuades per cridar l’atenció dels clients.»15
2015.La situació acostuma a ser força dife-
rent per a les grans empreses, que sí tenen
«Per alsper
poder comerciants,
apujar elséspreus,
evidentmodelar
que el nouelsoperador
gus- influirà en e
comerç
tos delsreusenc, però s’hanmitjançant
consumidors mostrat optimistes
la publi- i han assegurat que
“lluitarem
citat i, finsperi sobreviure”
tot, impedir ambque promocions continuades per crida
els possibles
competidors entrin3 al seu mercat. Per això,
l’atenció dels clients.»
les grans empreses tenen més capacitat per
protegir els seus beneficis. En qualsevol dels
casos, petites i grans empreses han de gestio-
nar el seu entorn de la mateixa manera: observant i recollint informació sobre els canvis
que els afecten, fent un diagnòstic de la situació per avaluar els efectes —positius o
13
negatius— dels canvis i, finalment, dissenyant o adaptant
La situació acostuma a ser força diferent per a les grans empreses, la seva estratègia perque
fer front
sí tenen poder per
a la novaquesituació.
es troben en Aquesta actuaciói són
quantitats il·limitades és gratuïts.
la baseElsdebénsla lliures
gestió empresarial.
es poden obtenir sense
apujar aplicació
els preus, modelar
de recursos els gustos
i estan disponibles dels il·limitades.
en quantitats consumidors mitjançant la publicitat i, fins
mac 21/3/16 18:12i tot, impedir
Comentario: proposta de redacció: “... són gratu
que els possibles competidors entrin al seu mercat. Per això, les grans empreses tenen més aplicació de recursos”. Així s’evita repetir “quantita
il·limitades”
Reflexioneu.
capacitat per protegir La guerra
els seus beneficis. de ladels
En qualsevol barra
casos,low-cost
petites i grans empreses han de
gestionar
el seu entorn de la mateixa manera: observant i recollint informació sobre els canvis que
La El aeropuerto donde hay que pagar
els «guerra
afecten, del pan»
fent
para respirar un de Valencia de
diagnòstic obliga acancelar
de dicha
la situació lospertasa […] deberán salir a las afueras de
departamentos
las instalaciones, avaluar
agarrar elsde
bastante aire Comercio,
efectes
y contener el Trabajo y Sa-
–positius o negatius– dels
intervenir al Consell
Daniel Pardo, BBC Mundo, Caracas, 11.7.2014 nidad
resuello de
mientras la
se Generalitat.
encuentren en el La
interior media
de la en un estable-
canvis Eli, airefinalment, dissenyant o adaptant
en el aeropuerto que sirve a Caracas,
la
cimiento
Chigüire seva
Bipolar, quedeenestratègia
las mismas
una parodia per
titulófer front
características
de noticia es adela18:12
mac 21/3/16
unnova situació
«Aeropuerto de Maiquetía estrena robot que te pone Comentario: adopto aquest criteri (amb punts) v
Joaquín
Aquesta Gil, Elbolívares,
Sonactuació
127 País, 19.12.2012
és US$2
entre la base
y US$20de registro
la gestió empresarial.
dependiendo de cabeza y te quitade oficio cada dos meses, según
el dinero».
que és elfuentes
majoritari
del sector. Navarro no tiene pruebas (las denun-
La guerra del pan ya es un fuego cruzado de de-los gases
ozonificado. El impuesto por respirar entró en vigor ciaslacrimógenos
impuesto son
por tragaranónimas)
“gas del bueno”»,pero apunta
en referencia
que las fuerzas oficiales usan
a a su competen-
nuncias Internacional
administrativasde Maiquetía y amenazas
(IAIM) oficializójudiciales,
su para cia, que
dispersar las en poblaciones
protestas opositoras. como Torrent o Quart se
donde halosirrumpido un actor inesperado: el Con-Sin embargo,
pasajeros». Se trata de un valor más que los
ha desfondado hasta perder
muchos otros recibieron una cuarta parte de
la medida con
sell. El promotor de
venezolanos tendrán la
que contienda,
añadir a los ya el
panadero
costosos sus ventas desde su aterrizaje.
valenciano JosédeNavarro,
producto convulsiona
una crisis económica desde sep-sino como«Los
que ha impactado panaderos
una prueba de que van a por nosotros», explica
el aeropuerto
tiembre el hanmercado distribuyendo
reducido sus frecuencias a Venezuela.50.000 barrasefectivo. un portavoz de Navarro, que acumula una dece-
diarias a Según
20 céntimos. Ahora se siente «acosado»en Twitter
el IAIM, en mayo se instaló un servicio de
na deresume
procedimientos, principalmente
el pensamiento de muchos: «¿Me del área de
por sus adversarios: los horneros tradicionales.tienenSanidad.
ozonización para «la eliminación de contaminantes Todos, dice, se han resuelto favorable-
agua, el aire acondicionado se daña, hay

Denuncia que con
usuarios las vuelos
tres nacionales
tiendas edonde reparte superrosmente.
internacionales, callejerosLas inspecciones
adentro, pero ¿hay ozono?».se Ytraducen
es en visitas a
pan barato –Torrent,
aerolínea al momentoQuart de Pobletdicey Gandia–
de chequearse», un del instancia
artista venezolanode un denunciante,
Carlos Cruz-Diez en donde el se comprue-
3 Font:
reciben un Diari de Tarragona, 6.11.2015. http://goo.gl/S7dMHz.
ba desde la calidad
promedio de una inspección semanalimpactado por la crisis que azota a las aerolíneas,
de las harinas utilizadas para
15 Font: Diari de Tarragona,
ozonizado 6.11.2015.
en los conductos <http://goo.gl/S7dMHz>.
de aire acondicionado
59
amasar el pan, la legalidad de los trabajadores en Acusa al Gremio de Panaderos de Valencia de

la plantilla o la fecha de caducidad de los alimen- intentar su desabastecimiento. «El representante
tos con los que Navarro abastece a diario a sus de una de estas empresas me llamó para decirme
6.000 clientes. «Nos tienen fritos», remarcan. que no me atendía porque sufría amenazas», dice
La Consejería de Sanidad no da cifras, alu- un portavoz de Navarro. Villafranquina y Hari-
diendo a la protección de datos, pero admite que nera del Mar, sus primeros proveedores, declina-
este mismo miércoles visitó uno de los comercios. ron atender a este periódico.
El procedimiento permanece abierto. «En una de El promotor del pan low cost se prepara para
las inspecciones en el centro de Navarro de Riba- crecer. Tiene previsto abrir dos tiendas al mes el
roja se repitió la visita por discrepancias», apun- próximo año en la provincia de Valencia y contra-
tan desde Sanidad. tar a cerca de 300 personas. En su entorno perfilan
Los horneros niegan la ofensiva administra- una estrategia que incluye la búsqueda de provee-
tiva. Vicente Martínez, presidente del mayorita- dores de harina en Italia y Francia para «esquivar
rio Gremio de Valencia, desmiente que sus más las presiones» que –según dice– sufre en España, y
de 200 socios hayan denunciado a su adversario. la construcción de un nuevo obrador que reforza-
Admite que la semana pasada su organización rá su planta de Riba-roja. Hoy abrirá un punto de
transmitió «el problema» de las barras de bajo venta de pan a bajo coste en la población valenciana
coste a la Consejería de Economía con el argu- de Vilamarxant y en los próximos días lo hará en
mento de que si Navarro continuaba sus ventas Albal, donde los horneros se muestran muy pre-
«hundiría» un sector compuesto en la capital por ocupados y han comenzado a movilizarse, según
300 microempresas. Martínez calcula que el fe- fuentes del sector. Junto a la apertura de nuevas
nómeno provocará el cierre de 50 empresas en los tiendas, prevé adquirir panaderías tradicionales
próximos tres meses. al borde de la quiebra para producir sus barras de
Tampoco se da por aludido Antonio Cuñat, bajo coste. Ya ha comprado tres.
del Gremio de Panaderos de Torrent. Enmarca las Fuentes patronales temen que su «delicada»
inspecciones de la Dirección General de Sanidad situación empeore con la irrupción en la guerra co-
en un trabajo administrativo «rutinario». Pero mercial de las cadenas de supermercados. Supon-
celebra el celo burocrático que soporta su compe- dría, dicen, una segunda vuelta de tuerca a la «re-
tencia. «Me alegro que le hagan muchas visitas», conversión» que atravesó su actividad cuando las
afirma. Como una veintena de compañeros de esta grandes superficies lanzaron bollos como producto
población valenciana de 80.000 habitantes, el pa- reclamo a mitad de precio hace más de una década.
nadero comercializa en una contraofensiva barras El convulsionado sector intenta desmontar la
a 20 céntimos gracias a la «ayuda» de las harineras, viabilidad económica del pan a 20 céntimos. «Los
que les regalan sacos de producto para atenuar la números no salen, es imposible, según nuestras
guerra de precios. Se queja de que tiendas de ultra- estimaciones basadas en más de 300 empresas,
marinos de la localidad revendan el pan de Nava- algunas con más de cien años de experiencia»,
rro con un recargo de hasta 20 céntimos. apuntan desde el Gremio de Panaderos de Valen-
Navarro ultima el contraataque: denunciará en cia. Basan su estimación en que, si el kilo de ha-
los tribunales a los panaderos que le acusan de ven- rina cuesta 45 céntimos y permite producir cinco
der por debajo de coste –una práctica ilegal pero barras, no es factible comercializar un bollo low
muy difícil de demostrar si no se desciende a los cost como los de Navarro tras repercutir gastos
libros de contabilidad de la empresa– y de amasar energéticos y laborales. El portavoz del Gremio
sus bollos con harinas de mala calidad. Sostiene de Valencia añade que el precio de la harina se ha
que si esto último fuera cierto, su empresa habría duplicado en siete años.
cerrado por la presión administrativa. La Federación Gremial y Empresarial de Pa-
El precursor de las barras baratas dice ser nadería (Fegreppa), que según fuentes del sector
una víctima de sus proveedores. Asegura que más prepara un informe sobre la viabilidad comercial
de cuatro empresas le han cortado el suministro de la barra low cost, ha declinado atender al pe-
en dos meses por las «presiones empresariales». riódico.
60
Entreaños.
burlas y críticas aerolíneas significa una reducción de los ingresos
TodosLa los Federación
aeropuertos cobran diferentes impuestos, para el aeropuerto. Por ejemplo, el recorte de los
Gremial y Empresarial de vuelos
Panadería
de American Airlines en un 80% significa que
Latina,(Fegreppa), quedesegún
y de ahí la sorpresa muchosfuentes delal sector prepara
venezolanos un pasará de recibir US$80 millones al
el aeropuerto
Per què estan tan preocupades les empreses del sector del pa per
l’arribada de la barra low-cost ? D’altra banda, sembla que tot i que la nostra és
Per què L’aireestan tanhapreocupades
que respirem estat sempre un exemple lesdeempreses del sector
bé lliure, no econòmic. Però del pa per l’arribada
una economia de lliure mercat, el govern no deixa d’intervenir. Des del vostre punt
de la sembla
barraquelow-cost? D’
a Caracas les coses ahanltra banda,
canviat. Per què sembla quela tot
l’aire de l’aeroport de i que la nostra és una
Caracas és arade un vista, creieu Ésque
bé econòmic? era necessària
justificable la mesura adoptada intervenció
de del Govern de la
economia
posar un preuGeneralitat
de lliure
a l’aire? (analitzeu o s’hauria
la resposta
mercat,
des delhaver
el govern
punt de deixat que el
no
vista dels diferents
deixa
mercat
grups
d’intervenir. Des del vostre
d’interès).actués sense cap control per part
punt de de vista, creieu que era necessària la intervenció del Govern de la Ge-
l’administració?
neralitat o s’hauria haver deixat que el mercat actués sense cap control per part de
l’ administració?
La introducció
La introducció de ladebarra
la barra
dedepapalow-cost
low-cost va
va produir
produir un ungran
grandaltabaix
daltabaixal sector, en va
al sector,
canviar
en va les regles
canviar de joc
les regles deperquè un nou
joc perquè uncompetidor va irrompre
nou competidor amb forçaamb
va irrompre amb força
un producte
amb
diferenciat diferenciat
un producte per preu. Si per
els consumidors
preu. Si elscompren el pa per
consumidors preu i estan
compren el padisposats
per preu a canviar
i estande
disposats
proveïdora canviar de proveïdor
per estalviar-se per estalviar-se
uns cèntims és evident que uns
percèntims és que
als forners evident que per
no poden als for-
rebaixar preus
nersalque nonivell
mateix poden rebaixarnopreus
sobreviure al mateix
serà fàcil, no serà nivell sobreviure
una qüestió no serà
de pa sucat amb fàcil,
oli. no serà una
qüestió de pa sucat amb oli.
L’entrada
L’entrada d’un d’un
nounou competidorool’l’aparició
competidor aparició d’un
d’unproducte
producte diferenciat implica
diferenciat un canvi
implica unen
canvi en l’estructura
l’estructura delEn
del mercat. mercat.
funció Endel funció
nombre del nombrequed’ehimpreses
d’empreses quede
ha i del grau hidiferenciació
ha i del grau dels
de diferenciació
productes ens delstrobemproductes ens trobem
amb diferents estructuresambde diferents estructures
mercat (il·lustració 17), de
quemercat (il· a
es detallen
lustració 17), que
continuació. es detallen
L’empresa a continuació.
ha de saber en tot moment L’empresa
com és ha de mercat
el seu saber iencaptot moment
a on pot anarcom
en un
és elfutur
seu immediat.
mercat i Analitzem
cap a on pot les diferents estructures de mercat, per veure’n les repercussions es-
anar en un futur immediat. Analitzem les diferents en el
tructures de mercat, per veure’n les repercussions en el dia a dia de les empreses.
dia a dia de les empreses.
Il·lustració 17. Estructures de mercat

Il·lustració 17. Estructures de mercat mac 2
Comen
diferenc
UOC)
Competència perfecta
En un mercat de competència perfecta hi ha molts compradors i molts venedors, de ma-

nera que cap productor pot influir en el preu de mercat. Una empresa perfectament

competitiva té una producció tan petita en relació amb el volum del mercat que les seves
decisions de producció no tenen cap influència perceptible en el preu. Les característi-
ques d’aquesta estructura de mercat són:
61
1. Atomització del mercat. Hi ha un gran nombre de productors i compradors.

Una única empresa no pot influir en les condicions d’oferta en no controlar
una quota de mercat prou àmplia.
2. Les empreses són preu acceptants. Les empreses, individualment, no tenen ca-
pacitat per fixar un preu i han de vendre al preu fixat pel mercat. Donat que
no hi ha barreres d’entrada, que el mercat està atomitzat i que el producte és
homogeni, cap empresa pot, de manera individual, influir en el preu del mer-
cat. L’empresa sap que si ven per damunt del preu de mercat no podrà vendre
la seva producció, ja que els consumidors poden trobar altres proveïdors amb
un producte idèntic però a un preu inferior.
3. El comportament de l’empresa és homogeni, predomina la racionalitat econòmi-
ca i cap entitat actua de forma atípica. La maximització del benefici és l’únic
objectiu.
4. Transparència del mercat. Totes les empreses tenen a la seva disposició infor-
mació completa i transparent facilitada pel mercat.
5. Lliure entrada i sortida. No hi ha barreres o obstacles que impossibilitin l’en-
trada o sortida d’una empresa del mercat. Les entitats establertes no tenen cap
privilegi ni avantatge respecte als nous entrants. Per exemple, no hi ha patents,
ni és necessària una gran inversió, ni hi ha cap restricció legal per impedir la
venda lliure d’un determinat producte, cosa que, per exemple, no passa amb la
venda de tabac.
6. Uniformitat i homogeneïtat del producte. Donada la similitud dels béns oferts,
els consumidors no són capaços d’identificar l’oferta que ofertat un producte,
ni de distingir-lo dels productes oferts per la resta d’empreses del mercat. Els
productes tenen les mateixes característiques i són perfectament substituïbles,
la qual cosa fa que els consumidors es mostrin indiferents davant de l’elecció
d’un productor o un altre.
7. Independència dels agents econòmics o absència de restriccions o acords que in-
cideixin en el comportament dels venedors o compradors.
8. Lliure mobilitat dels factors de producció. La disponibilitat dels mitjans i recur-
sos de producció és idèntica per a tots els productors.
Aquests principis tenen unes implicacions puntuals per a les empreses del mercat,
independentment del seu volum de negoci, antiguitat, o qualsevol altre factor.
1. No es controla la fixació de preus. La formació de preus obeeix a la llei de
l’oferta i la demanda. Donat que el producte està molt estandarditzat el consu-
midor decideix a qui comprar exclusivament sobre la base del preu. La infor-
mació sobre preus és perfecta, és a dir, tots els compradors i fabricants conei-
xen tots els preus sense esforç.
62
2. No es controla la corba de demanda de la indústria. En no poder fixar lliure-

ment els preus dels seus productes ni introduir cap element de diferenciació,
cap empresa no és capaç d’influir en la demanda «robant» quota de mercat als
seus competidors o creant noves necessitats.
3. Igualtat de condicions. Quan tots els agents econòmics estan sotmesos a les
mateixes regles i no hi ha cap possibilitat de controlar els preus i la demanda,
les empreses competeixen en igualtat de condicions.
L’evidència empírica demostra que la competència perfecta està molt lluny de ser
una realitat. Per norma general, els mercats són imperfectes perquè en un mercat de
competència perfecta és impossible obtenir beneficis reals a llarg termini. L’entrada de
nous competidors, unida a la sensibilitat al preu dels clients, s’encarregarà de rebaixar
els marges fins a la seva extinció. Per exemple, els primers videoclubs instal·lats eren un
producte estandarditzat amb una tecnologia fàcilment imitable i costos similars per
a totes les empreses del sector. Els primers van guanyar diners, però els últims es van
veure obligats a baixar preus per saturació del mercat, reduint així el marge de benefici.
Competència imperfecta
A la vida real és normal que els mercats no tinguin totes les característiques exigides
per la competència perfecta. Així, en general, els productes venuts per les empreses
que integren un mercat normalment no són homogenis. Pot ser que tinguin la mateixa
funció o ajudin a resoldre el mateix problema, però hi ha diferències que depenen de les
empreses que els subministren. D’altra banda, també són freqüents les barreres a l’en-
trada de noves empreses en determinats mercats a causa de la tecnologia requerida o la
dificultat per accedir als factors productius en igualtat de condicions. Al mateix temps,
és freqüent que les empreses tinguin un cert marge de maniobra per alterar el preu de
venda. En aquests casos, ens trobem davant d’un mercat de competència imperfecta,
en què els productors ja no són preu acceptants.
Per regla general, són dos els factors que originen l’aparició d’imperfeccions en el
mercat: les diferències en els costos de producció i les barreres d’entrada.
• Diferències en els costos de producció. L’estructura de costos i la tecnologia
determinen el nombre d’empreses que pot suportar una indústria i les seves
dimensions. Quan hi ha economies d’escala, el mercat estarà integrat per un
nombre reduït d’empreses ja que les empreses petites no podran produir al
mateix cost que les grans, fent impossible la seva entrada en el mercat.
• Barreres a l’entrada. Les economies d’escala són una barrera d’entrada, però hi
ha altres factors que també dificulten la incorporació de competidors en un
sector, com per exemple les restriccions legals, la publicitat i la diferenciació de
productes, i els costos d’entrada elevats. Hi ha sectors, com el de les telecomu-
63
nicacions o l’energia, en què els alts costos necessaris per construir les infra-
estructures actuen com a barrera que dificulta que s’hi incorporin nous rivals.
Les estructures típiques d’un mercat de competència imperfecta són:
1. Competència Monopolística (mercat amb productes diferenciats)
Considerant la importància que els consumidors assignen a atributs no relacio-
nats directament amb el preu dels béns i serveis, les empreses han d’actuar diferenciant
els seus productes i creant el seu propi «monopoli», ja que la diferenciació és una bar-
rera d’entrada difícil de superar en la majoria de sectors. Una diferenciació percebuda i
acceptada pel mercat dóna a l’empresa poder sobre la fixació de preus.
En alguns sectors és complicat actuar sobre els costos (per reduir-los) perquè les
empreses establertes tenen capacitats productives similars i s’enfronten als mateixos
problemes externs. Quan passa això, han de focalitzar els seus esforços en la política
de producte per intentar crear un avantatge de diferenciació que millori la seva posició
competitiva. L’objectiu és «fer creure» al consumidor que el producte és superior. Això
es fa normalment a través de l’esforç comercial (p. ex., disseny del producte, marca).
2. Oligopoli
És una estructura competitiva típica amb pocs concurrents, ja sigui pel costat de
l’oferta i/o de la demanda. El poder de mercat es fa via control del preu o de la quan-
titat produïda/demanada. Es diu que un oligopoli és perfecte quan no s’imposa la di-
ferenciació, en tractar-se de productes primaris, i s’obliga les empreses a competir via
costos. En els oligopolis imperfectes la diferenciació és la clau. Avui en dia, la tendència
a l’oligopolització

es va confirmant i, cada vegada més, el domini d’un sector queda en
13
mans de poques empreses. Són moltes les veus que afirmen que això perjudica la lliure
competènciaque esi troben
afectaen negativament
quantitats il·limitadeseli són
consumidor.
gratuïts. Els béns lliures es poden obtenir sense
mac 21/3/16 18:12
il·limitades”
Reflexioneu. L’oligopoli de les petrolieres


Las petroleras: un ejemplo

El aeropuerto donde hayde quelo pagar
dañino cancelarEldichaexpediente
tasa […] deberán sancionador
salir a las afueras de es el resultado
resuello mientras se encuentren realizadas
de las inspecciones en el interior dealaestas compañías
para respirar
que puede llegar
Daniel a ser
Pardo, BBC unCaracas,
Mundo, oligopolio
11.7.2014
por la CNC en las últimas semanas. Además, las18:12
mac 21/3/16
Aurelio Jiménez, El País, 30.7.2013
Maiquetía, ahora tiene precio. dudas sobre el grado de competencia enqueelés elsector
Comentario: adopto aquest criteri (amb pun
majoritari
Hoy hemos sabido que la Comisión Nacional ya estaban ahí antes de las inspecciones, máxime
de la Competencia (CNC) ha abierto dos expe- cuando el precio de los carburantes se ha incre-
dientes sancionadores por pactar precios contra mentado considerablemente en España respecto
algunas de las principales petroleras que operan a otros países de su entorno. Y esto, sin olvidar el
en nuestro país: Repsol, Cepsa, Galp, BP, Disa y llamado «efecto lunes», según el cual se aprecia
Meroil, ya que según la propia CNC, existían in- como las petroleras bajan el precio de los carbu-
dicios racionales de conductas prohibidas por la rantes a principios de semana, coincidiendo con
efectivo.
ley de la Competencia.
«Bioseguridad» la realización de las estadísticas de Bruselas, y los
desde Maiquetía, deberán cancelar este arancel a su 64que este aeropuerto, famoso por la obra de colores
para respirar
mac 21/3/16 18:12
la tasa de cambio que se use, que cada pasajero debe Por su parte, la cuenta opositora de Twitter Economia per a enginyers/es
sube gradualmente durante el resto de la sema-
proyecto de ozonificación para «proteger la salud de Gracias al cártel, las empresas oligopolistas
na, alcanzándose los máximos durante el fin de
consiguen tener un control absoluto sobre el pre-
semana, que es cuando más desplazamientos se
boletos que con mucho esfuerzo se encuentran, cio de los productos que ofertan, el combustible
producen.
fuertemente a las aerolíneas, la mayoría de las cuales en nuestro caso. Como resultado, estas empresas
El funcionamiento de las petroleras mues-
«Bioseguridad»
se saltan del todo las reglas del libre mercado y
tra claramente lo dañino que puede llegar a ser
tiran de los precios al alza, consiguiendo incre-
la existencia de un oligopolio para los consumi-
en el ambiente y protección de la salud». «Los mentar sus márgenes de beneficios a costa de los
dores. Como ya señalamos en un Concepto de
desde Maiquetía, deberán cancelar este arancel a su bolsillos de los consumidores.
Economía, los oligopolios consisten en un tipo de
Habrá que ver si de una vez por todas nues-
mercado homogéneo en el que existen muy pocos
«Para este proyecto, la Gobernación del estado tros políticos se deciden a liberalizar completa-
oferentes y una gran cantidad de demandantes.
ozonizado en los conductos de aire acondicionado mente este sector para que exista plena compe-
Esta situación puede dar lugar a que se formen
el primer aeropuerto de Suramérica y El Caribe en tencia. Personalmente, tengo serias dudas de que
cárteles, que son asociaciones ilícitas de empresas
esto sea así y lo veo más, tal y como ya señaló Ale-
que se asocian para reducir o eliminar la compe-
Todos los aeropuertos cobran diferentes impuestos, jandro en una ocasión, como un gesto de cara a la
tencia del mercado.
Latina, y de ahí la sorpresa de muchos venezolanos al opinión pública para quedar bien.
Sembla que empreses amb codis ètics en què anuncien el seu compromís
socialL’aireenvers la societat
que respirem i elsun consumidors,
ha estat sempre exemple de bé lliure, nocom econòmic.ésPerò
això possible? Quins ele-
ments defineixen la venda de gasolina com un oligopoli? Creieu que era ne-
posar uncessària
preu a l’aire? la intervenció
(analitzeu delpuntgovern
la resposta des del de vista delsper acabar
diferents amb el que semblen pràctiques
grups d’interès).
abusives que perjudiquen (i molt!) la butxaca dels consumidors?
3. Duopoli
És poc freqüent. Perquè n’hi hagi s’ha de donar alguna de les situacions següents:
1. Les dues empreses tenen un monopoli tecnològic o una experiència única di-
fícil d’imitar.
2. L’extensió del mercat i el nivell d’exigències dels clients pot portar les empreses
a crear consorcis (indústria aeronàutica).
3. L’existència d’un monopoli privat que obliga el sector públic a crear un com-
petidor.
4. Els costos, que impulsen la concentració empresarial per assolir economies
d’escala i fer front a nous competidors en condicions més avantatjoses.
El perill del duopoli és que alguna de les empreses disposi en algun moment d’al-
gun avantatge difícilment imitable pel competidor i l’estructura del mercat acabi deri-
vant en un monopoli.
65
El perill del duopoli és que alguna de les empreses disposi en algun moment d’algun
avantatge
difícilment imitable pel competidor i l’estructura del mercat acabi derivant13 en un
monopoli.
que es María
troben Arántzazu
en quantitats Vidal Blasco
il·limitades i són gratuïts. Els béns lliures es poden obtenir sense
mac 21/3/16 18:12
Comentario: proposta de redacci
la qual cosa vol dir que es poden obt
aplicació de recursos”. Així s’evita re
il·limitades”
Reflexioneu. El duopoli de la TDT
Reflexioneu. El duopoli de la TDT

El Gobierno potenciapotencia
El Gobierno el duopolio televi-
el duopolio muy en
televisivo notable del espectro
detrimento radioeléctrico,
del pluralismo circuns-
El PaísEl
, 13.10.2015
aeropuerto donde hay que pagar tancia cancelar dicha tasa […] deberán salir a las afueras de
que podría ir en contra de las directrices de
sivo en detrimento del pluralismo
y Atresmedia,la UE, que exige ena contra
resuello mientras se los Estados
encuentren en el miembros
interior de la poner el
Dos Daniel
grandes Pardo,grupos,
BBC Mundo, Caracas, 11.7.2014
Mediaset podría ir parecido de ellasblog
directrices
de humor de El la UE, que
El País, 13.10.2015
dominan el panorama audiovisual español. Ambos espacio
terminal».
exige
Chigüire
Algo
radioeléctrico
a
Bipolar, losque
acotó
Estados
en a
una disposición
miembros
parodia de noticia de
poner
tituló los mac 21/3/16 18:12
el opera-
espacio
gestionan 11 canales de televisión en abierto de radioeléctrico
«Aeropuerto de Maiquetía a disposición
estrena robot de
que te los
pone Comentario: adopto aquest criter
operadores
mitad de ladoresdeaudiovisuales concriterios
criterios objetivos, trans-
cabeza y te quita el con
dinero».
Dos grandescobertura Son 127
grupos, nacional
la tasay de
audiencia
bolívares,
Mediaset que
cambio que
absorben
suman
entre
y US$2más
se use,
casi un 90%
y US$20
Atresmedia,
que cada
de ladependiendo
de pasajero do-debe parentes,
la facturación Por
audiovisuales
su
proporcionales
parte,
proporcionales la cuenta
objetivos,
y no discriminatorios.
opositora
y no discriminatorios. de Twitter
transparentes,
minan el panorama
publicitaria. audiovisual
pagar porEsta su derecho
posición español.
a respirar
Ambos
aire acondicionado
de dominio
se vería impuesto por tragar “gas del bueno”», en referencia a
gestionan 11fortalecida
canales
el 1º de
Gobierno
con julio,
delastelevisión
planea conceder
nuevas licencias
cuando elen
de TDT
abierto
Instituto
en la(IAIM)
reuniónoficializó
deque el
Aeropuerto
del Consejo
Internacional de Maiquetía su
cobertura nacional
de Ministrosquedel
proyecto suman
de próximomás
ozonificación viernes,de«proteger
para la
dosmitad
meses dede de
antes
la salud Crisis de las aerolíneas
las elecciones legislativas.
los pasajeros». Se trataLas de seis licencias
un valor más en quelizalos se Sin embargo, muchos otros recibieron la medida con
la audiencia otorgarán
y absorben
venezolanos casi
por un tendrán
un de
períodoque
90% añadir
15 años
dea los
la yafactu-
renovablescostososy las indignación, pues la ven no solo como un impuesto
ración publicitaria.
emisiones Esta
boletos que posición
deberán comenzar de
con mucho esfuerzo
en un dominio
se encuentran,
plazo máximo se de sino como una prueba de que el aeropuerto
seis meses.
vería fortalecida con las
fuertemente Lanuevas
adjudicación
a las licencias
aerolíneas, de más
la mayoría de deTDTcanales
las cuales a internacional más grande de Venezuela está corto de
Atresmedia y Mediaset
han reducido iría contra
sus frecuencias las propias bases
a Venezuela. efectivo.
que el Gobierno planea
del concurso, queconceder
«Bioseguridad» abogan por el enpluralismo.
la reunión El mensaje del presentador y locutor Daniel Martínez
Según el resultado
IAIM, en mayo se instaló unno servicio de en Twitter resume el pensamiento de muchos: «¿Me
Aunque
del Consejo de ozonización el
Ministros del del
próximoconcurso viernes, ha sido
para «la eliminación de contaminantes explican lo del ozono en Maiquetía? Los baños no
anunciado públicamente, el Ministerio de Industria tienen agua, el aire acondicionado se daña, hay
dos meses antes de
en
ha avanzado las elecciones
el ambiente
usuarios aconlosvuelos
y legislativas.
protección
adjudicatarios
de la Lasde la
salud».
nacionales eel internacionales,
acuerdo
«Los
seis licenciasMesa
en liza
desde se otorgarán
de Evaluación,
Maiquetía, que será
deberán por
cancelarunesteperíodo
elevado alarancel
Consejo a su de que este aeropuerto, famoso por la obra de colores
Contra este acaparamiento anticompetitivo, España
Ministros. A través
aerolínea al momentode estadenotificación,
chequearse», fechadadice un el
de 15 años pasado
renovables
comunicado y de las
la emisiones
entidad aeroportuaria.
día 30, Industria identifica a los licitadores deberán
Y continúa: Contra
terminal este
límitesacaparamiento
pusointernacional, (eltambién
denominado
parece haberse anticompetitivo,
spectrum visto cap) a los
operadores
impactado de telecomunicaciones
por la crisis que azota a las aerolíneas, móviles, pero no
comenzar enque «Para
unmayor
Vargas
este
plazopuntuación proyecto,
máximo
instaló
la
han
un sistema
Gobernación
de obtenido
seisde meses.
del
en cada
bioseguridad
estado
Lalote.y
España pues apuso
lalas límites
televisiones,
frecuencia (elque
algo
de pasajeros, denominado
ha sí han hecho
constatado spectrum
BBC países como
Así, Atresmedia, Mediaset y Real Madrid obtendrían
adjudicaciónlosdecanales
más
ozonizadocanales
en los a Atresmedia
conductos
en alta definición
de aire y Me-
acondicionado
(HD)a mientras que 13
cap) a los
Mundo, operadores
es
Italia, cada
que vez menor.
tiene de
un telecomunicaciones
modelo
audiovisual mó-
similar al
del aeropuerto, lo cual consolida Maiquetía como español. La Comisión Europea abrió un expediente
diaset iría contra el las
TV, Secuoya propias
primer y aeropuerto
Radio Blanca bases del concurso,
(KissTV)
de Suramérica El Caribe enlosviles, objetivo
yexplotarían pero no impuesto
del
sancionador
a lasy acordótelevisiones,
por respirar es aliviar algo elque italianas
sí han
de definición estándar (SD). Quedarían fuerahecho
adoptar esta tecnología». impacto de la crisis, pues la baja con las autoridades
de frecuencia de las
que abogan por elEntre
Vocento pluralismo.
burlas
(editor de yABC críticasy accionista de referencia de
países
aerolíneas como
restricciones
significa laItalia,
auna hora deque
reducción optar
de los tiene
a licencias
ingresos untelevisivas,
modelo
Todos los aeropuertos cobran diferentes impuestos, audiovisual para loel que impidió
aeropuerto. Pora ejemplo,
Mediaset, la RAIdey los
el recorte Telecom Italia
Aunque NetTV),
el resultado
pero este es del
PRISA (editor concurso
el primero
de El País) no
en su especie
y El ha en sido
Corte Inglés.
América vuelos
similar
de American
participar en la
al
Airlines
español.
en unde
licitación 80%
La Comisión
significa
canales deque 2014.
Eu-
[...]
anunciado públicamente,
Latina, y de ahíella Ministerio
Publicidad
sorpresa de muchos Indus- al ropeaañoabrió
devenezolanos
el aeropuertoun expediente
La Comisión pasará de recibir
podría intervenir sancionador
US$80
a US$10 millones, según Humberto Figuera,
en el caso y
millones al deacordó
España
si los dos grandes operadores amplían su cuota.
tria ha avanzado
Con el areparto
loslaadjudicatarios
tomaron avanzado
noticia por elcomo
con humor, el acuerdo
Gobierno, los doscon las
el comediante autoridades
presidente de la Asociación italianas
de Líneas restricciones
Actualmente, Mediaset explota seis canales
Aéreas de a la mac 21/3/1
gigantes del sector audiovisual verían reforzada suhora de nacionales optar a licencias televisivas, lo que impi-
de la Mesa posición
de Evaluación,
«decretó» que «losque será
pasajeros
con sendos canales de HD, una tecnología queelevado
se nieguenal a (Telecinco, Cuatro, FDF, Boing, Divinity Comentario
y Energy) la y es destacado líder de Italia
audiencia, con una original no hi é
Consejo de queMinistros.
ofrece mayor A través calidadde deestaimagen y sonido ydió a Mediaset,
notifica- RAI y Telecom
cuota de pantalla del 31,4% en el mes de septiembre,
participar
ción, fechadarequiere
el pasado un mayor día 30, ancho de banda.identi-
Industria Mediaset yen la licitación según los dedatos
canales de de Kantar2014. Media. Atresmedia
Atresmedia acapararían de este modo L’aire queunarespirem
parte muy ha estat sempre un exemple de bé lliure, no econòmic. Però
fica a los licitadores
notable del que espectro mayor puntuación
radioeléctrico, sembla que ahan
circunstancia Caracas
La Comisión
gestiona
queles coses hanNovacanviat.
cinco
Per què
podría
señales intervenir
l’aire de
(Antena 3, La
l’aeroport
enSexta,
el caso de
Neox,
y Mega) y registra el 26,8% de la de audiencia Con
obtenido en cada lote. Así, Atresmedia, CaracasMedia-
és ara un bé España
econòmic? si los dos grandes
És justificable operadores
la mesura adoptada deamplían su
set y Real Madrid obtendrían
posar unlos
preu canales en alta
a l’aire? (analitzeu cuota. Actualmente, Mediaset explota seis cana-
la resposta des del punt de vista dels diferents grups d’interès).
definición (HD) mientras que 13 TV, Secuoya les nacionales (Telecinco, Cuatro, FDF, Boing,
y Radio Blanca (KissTV) explotarían los de de- Divinity y Energy) y es destacado líder de au-
finición estándar (SD). Quedarían fuera Vocen- diencia, con una cuota de pantalla del 31,4% en
to (editor de ABC y accionista de referencia de el mes de septiembre, según los datos de Kantar
NetTV), PRISA (editor de El País) y El Corte Media. Atresmedia gestiona cinco señales (Ante-
Inglés. na 3, La Sexta, Neox, Nova y Mega) y registra el
[…] 26,8% de la audiencia Con cinco cadenas, RTVE
obtiene el 16,5%, Unidad Editorial logra el 4%, y
Publicidad Vocento, el 3,4%.
Con el reparto avanzado por el Gobierno, los dos La posición de dominio de Atresmedia y Me-
gigantes del sector audiovisual verían reforzada su diaset en la audiencia se reproduce de manera
posición con sendos canales de HD, una tecnolo- más acentuada en el mercado publicitario, espe-
gía que ofrece mayor calidad de imagen y sonido cialmente desde la desaparición de los anuncios
y requiere un mayor ancho de banda. Mediaset y de TVE. El ejercicio pasado acapararon el 85,7%
Atresmedia acapararían de este modo una parte de la inversión en el medio televisivo, incluyendo
66
13
mac 21/3/16 18:12
autonómicas y canales de pago, según la consulto- CNMC ha iniciado un procedimiento sanciona- Comentario: proposta de redacció: “... són gratuïts,
ra InfoAdex. En 2014 Mediaset facturó el 44,2% dor contra el grupo que gestiona Planeta. El pre- aplicació de recursos”. Així s’evita repetir “quantitats
il·limitades”
(836 millones de euros) y Atresmedia el 41,5% sidente de la CNMC, José María Marín Quema-
(784 millones). El resto de las emisoras privadas da, ha expresado públicamente su preocupación
nacionales
en abierto apenas sumaron el 4,3%. ante el duopolio televisivo. «Estamos vigilando
Esta situación hegemónica en el mercado
pu- continuamente» porque «es una figura inquie-
blicitario
para respirar ha sido remarcada por las autoridades tante»
las instalaciones, agarrar por aire
bastante losy efectos
contener elsobre el mercado.
de Competencia. Al examinar la fusión de Ante-
terminal». Algo parecidoParaacotó ellablogconcesión
de humor El de los nuevos canales de
mac 21/3/16 18:12
na 3 y La Sexta, la extinta
CNC determinó
«Aeropuerto de Maiquetía estrena robot que fundamentalmente
que TDT se valoran te pone Comentario:aspectos re- (amb punts) vist
adopto aquest criteri
se reforzaba «de forma significativa el poder
Son 127 bolívares, entre US$2 y US$20 dependiendo de lativos a la expresión libre y pluralista de ideas y
mercado de Atresmedia
pagar por su derecho en el mercado de la pu- dijo
a respirar aire acondicionado @VVperiodistas corriente
que «pronto de opinión.
nos cobraránEl pliego de bases remarca
blicidad
el 1º de julio, en televisión, y se favorecía
cuando el Instituto Aeropuerto la creación de queque
los gases lacrimógenos el lasobjetivo es «alcanzar
fuerzas oficiales usan un justo equilibrio
un duopolio de facto entre Atresmedia yCrisis
Media- entre, por un lado, el fomento de la innovación
de las aerolíneas
set».
los pasajeros». Se trata de un valor más que los Sin embargo, muchos tecnológica
otros recibieron y lalamedida
posibilidad
con de ofrecer a los ciuda-
boletosA quesu vez, la Comisión
con mucho esfuerzo se Nacional
encuentran, de los Merca-
«absurdo» danos
que puede modalidades
ser una fuente de corrupción, de televisión digital terrestre
dos y la Competencia
fuertemente (CNMC)
a las aerolíneas, la mayoría ha impuesto
de las cuales du-más que
internacional grandeproporcionen
de Venezuela está corto mayorde calidad y, por otro lado,
efectivo.
ras sanciones
han reducido
«Bioseguridad»
a Mediaset
sus frecuencias a Venezuela.(una de 15 millones de adjudicar mayor
El mensaje del presentador y locutor Daniel Martínez número de licencias que redun-
euros y otra de tres) por incumplir los explican
Según el IAIM, en mayo se instaló un servicio de compro-
en Twitter resume den en una mayor representatividad de los plura-
el pensamiento de muchos:
lo del ozono en Maiquetía? Los baños no
«¿Me
misos que impedían
en el ambiente y protección de la lacomercialización
salud». «Los conjun-
tienen les intereses
agua, el aire acondicionadoy se corrientes
daña, hay de opinión de la sociedad
ta
desdedeMaiquetía,
la publicidad de sus
deberán cancelar principales
este arancel a su canales. El y en
que este aeropuerto, unapormejor
famoso la obra de satisfacción
colores de las necesidades de
organismo
aerolínea al regulador ha acreditado que aterminal
momento de chequearse»,
dice un la hora los ciudadanos
internacional, también parece haberse de acceder
visto a un número mayor de
de
«Paranegociar
este proyecto, la lapublicidad
Gobernación del conestado
sus anunciantes,
impactado por lacontenidos
crisis que azota ay lasuna
oferta
aerolíneas, audiovisual diferencia-
Mediaset
ozonizado en los «habría
conductos requerido o habría aceptado da». Otro de los criterios señalados en el concur-
de aire acondicionado Mundo, es cada vez menor.
la
el primer aeropuerto de Suramérica y El Caribe en globalobjetivo
inclusión formal de una cuota mínima so, elpor
del impuesto delrespirar
interés general,
es aliviar el parece incumplirse en el
de inversión de sus canales como factor de
nego-
aerolíneas caso
significa de la licencia
una reducción de los ingresosal Real Madrid, cuyo interés
ciación con los anunciantes». Prácticas similares
Todos los aeropuertos cobran diferentes impuestos, para el aeropuerto.está limitado a los seguidores
Por ejemplo, el recorte
de los de ese equipo.
habría
Latina, y dellevado a cabo
ahí la sorpresa Atresmedia,
de muchos venezolanos al toda vez que la pasará de recibir US$80 millones al
el aeropuerto
Quins inconvenients i quins avantatges presenta el duopoli de la TDT des
del punt L’aire de vista hadel
que respirem estatconsumidor?
sempre un exemple de Com bé lliure, es pot controlar
no econòmic. Però el seu poder? In-
tenteusembla analitzar
que a Caracas lesles coses
diferències
han canviat. Per i similituds entre deMediaset i Atresmedia,
què l’aire de l’aeroport
posar uncom diferencien
preu a l’aire? els des
(analitzeu la resposta seus productes?
del punt Ésgrups
de vista dels diferents und’interès).
producte homogeni o adaptat a
audiències no similars?

4. Monopoli
En el monopoli pur hi ha un productor únic que fabrica, per a tot el mercat, un bé
o servei que no té substituts, controlant-ne així el preu i l’oferta. Exemples de monopolis
poden ser les marques comercials, drets d’autor i patents que són propietat de l’empresa
i no poden ser utilitzats sense permís. Amb el seu registre es protegeix la inversió de
l’empresa que té la patent, idea original sobre un producte, procés productiu o disseny.
Les lleis de defensa de la competència promogudes als països d’economia de mer-
cat prohibeixen explícitament la constitució de monopolis, tot i que algunes empreses
privades poden estar exercint de fet un poder de monopoli, i el mateix passa amb el
sector públic.
67
En definitiva i de forma general, els elements de monopoli que es donen als mer-
cats limiten la lliure competència. També limiten la lliure competència factors com:
1. La falta d’informació sobre els competidors —què fan, com…— i l’entorn de
l’empresa.
2. Les necessitats de capital. Moltes inversions inicials —alta inversió en engi-
nyeria, publicitat, sistemes de venda i distribució— limiten la competència.
3. Accions governamentals (per exemple, aranzels i subvencions a empreses na-
cionals).
En aquest marc, les empreses han d’actuar amb estratègies que les diferenciïn dels
seus competidors per arribar a tenir un cert poder de mercat i assegurar-se la supervi-
vència, el creixement i el compliment dels seus objectius estratègics.
La interacció de l’oferta i la demanda

En qualsevol mercat hi ha dos tipus d’agents molt diferenciats: els compradors i els ve-
nedors, que necessiten acordar el preu del bé, servei o factor productiu. Sense acord no
hi ha intercanvi. En una economia de mercat, el preu compleix dues funcions bàsiques:
dóna informació a les parts i funciona com a incentiu, sent una variable clau en la deter-
minació de la demanda i l’oferta de mercat.
La demanda de mercat
La demanda de mercat descriu la conducta dels compradors d’un determinat bé o servei.
La quantitat demanada es correspon amb la quantitat de producte que els compradors
estan disposats a adquirir en un període determinat. Més enllà del preu (PA), la quan-
titat demanada (QA) també es veu afectada per altres variables com la renda personal
(Y), el preu d’altres béns (PB), el nombre d’empreses del mercat (n) o els gustos dels
consumidors (G). De manera que la funció de demanda la podem expressar com:
QA = f (PA, PB, Y, n, G)
Normalment, i si es mantenen constants la resta dels factors (situació que els
economistes anomenen condició ceteris paribus), la quantitat demanada d’un produc-
te augmenta quan baixa el seu preu i disminueix quan puja. És una qüestió de pura
lògica econòmica. Els economistes expressen aquesta relació entre el preu d’un bé i
la quantitat demanada a través de la funció de la demanda, que indica la quantitat que
voldrien adquirir els compradors a cadascun dels diferents preus. La representació grà-
fica d’aquesta funció s’anomena corba de demanda; normalment és descendent i amb
pendent negatiu. La corba de demanda de la il·lustració 18 mostra la quantitat que els
consumidors estan disposats a comprar per a diferents preus.
68

Il∙lustració 18
Il·lustració 18. La corba

de demanda

La demanda total del mercat es calcularia sumant les demandes individuals de
tots els consumidors, tal i com s’il·lustra a continuació.
Il·lustració 19. La demanda de mercat

69

La llei de la demanda, és a dir, aquesta relació inversa entre el preu d’un bé i la

quantitat demanada s’explica per l’efecte substitució i l’efecte renda.
• Efecte substitució. L’efecte substitució ens diu que quan augmenta el preu d’un
bé alguns consumidores deixaran d’adquirir-lo i buscaran altres alternatives.
Per exemple, si puja el preu dels hotels rurals un potencial turista podria optar
per una opció més barata, el càmping. Aquest comportament es coneix com a
efecte substitució i recull la incidència
• Efecte renda. d’un canvibanda,
D’altra en el preu relatiu,
quan un és a dir,
bé en
s’encareix els con
el preu d’un bé en relació amb un altre.
quantitat comprada perquè el poder adquisitiu de la seva rend
• Efecte renda. D’altra banda, quan un bé s’encareix els consumidors reduiran la
que el consumidor pugui comprar menys quantitat de tots el
quantitat comprada perquè el poder adquisitiu de la seva renda és menor. Això
farà que el consumidor preu del qual ha augmentat. Per exemple, la pujada de preus de
pugui comprar menys quantitat de tots els béns, inclòs
el bé el preu del qual haque en comptes de passar una mitjana de cinc nits, els consum
augmentat. Per exemple, la pujada de preus dels hotels
només tres, alhora que també reduiran altres despeses no rela
rurals pot fer que en comptes de passar una mitjana de cinc nits, els consumi-
dors n’acabin passant només tres, alhora que també reduiran altres despeses
a l’hotel rural.
no relacionades amb l’estada a l’hotel rural.
Conèixer el comportament Conèixer el comportament dels consumidors, és a dir, què fa variar
dels consumidors, és a dir, què fa variar la demanda
i en quin sentit —asentit
l’alça o–a lal’alça
baixa— o la
és baixa– és una preocupació
una preocupació constant de lesconstant
empreses.de les emprese
Qualsevol persona emprenedora, quan vol llançar un producte al mercat s’ha de pre-
emprenedora, quan vol llançar un producte al mercat s’ha de preguntar si é
guntar si és el moment adequat, quantes unitats en podrà vendre, a quin preu o quin
quantes unitats en podrà vendre, a quin preu o quin és el potencial de dese
és el potencial de desenvolupament futur del seu producte. El mercat és un misteri tal i
seu producte. El mercat és un misteri tal i com podem veure a la pel·lícula E
com podem veure a la pel·lícula El gran salt.

At the movies. El gran salt
At the movies. El gran salt

El gran salt (originalment, The Hudsucker Proxy) és una
El gran salt (originalment, The Hudsucker Proxy) és una pel·lícula dirigida pels germans
Joel i Ethan Cohen germans
l’any 1994.Joel i Ethan
Paul NewmanCohen l’any 1994.
hi interpreta un Paul Newman
alt executiu quehimogut
interpreta un alt e
pel fosc interès d’arruïnar l’empresa
fosc interès perquè baixin
d’arruïnar les accions
l’empresa perquèi després comprar-les
baixin les accions i ba-
després compra
rates, contracta en Barnes, un nou llicenciat (interpretat per Tim Robbins). L’operació
en Barnes, un nou llicenciat (interpretat per Tim Robbins). L’operació es ve
es veurà obstaculitzada pel treball de recerca d’una periodista guanyadora del Premi
Pulitzer (interpretadatreball de recerca
per Jennifer d’una
Jason Leigh)periodista guanyadora
i d’un jove Barnes quedel es Premi
proposaPulitzer
sal- (interpret
var l’empresa mitjançant
Leigh)lai comercialització
d’un jove Barnes delque
hulaeshoop, que es
proposa transforma
salvar l’empresa en mitjançant
tot la co
un èxit. Un moment estel·lar de la pel·lícula arriba al minut setanta. Poques vegades
hoop, que es transforma en tot un èxit. Un moment estel·lar de la pel·lícula a
s’ha explicat de forma tan magistral el llançament d’un producte: des de la idea al pas
pels departaments de Poques vegades
producció, s’ha explicat
màrqueting, de forma tan
comptabilitat… magistral
La manera comelésllançament
narrat d’un pro
l’èxit —en el qual s’inclou
pas pelsel departaments
factor sort— forma part del que
de producció, podríem classificar
màrqueting, com La maner
comptabilitat…
en el qual s’inclou el70factor sort– forma part del que podríem classificar c
pena no perdre’s com queda retratat en poques imatges el funcionament d’u
a magistral. Val la pena no perdre’s com queda retratat en poques imatges el funciona-
ment d’un mercat, la formació de preus i l’eliminació de l’excés d’oferta i de demanda.
L’oferta de mercat
L’oferta de mercat descriu la conducta dels venedors reals i potencials d’un bé o servei.
La quantitat que s’ofereix és aquella que estan disposats a vendre els venedors en un pe-
ríode determinat a cadascun dels diferents preus. Més enllà del preu (PA), la quantitat
oferta d’un bé (QA) també es veu afectada per altres variables, com el preu d’altres béns 73

(PB), el preu dels factors de producció (z), el nombre d’empreses del mercat (n) o la tec-
nologia (H). De manera que la funció de demanda la podem expressar com:
QA = f (PA, PB, z, n, H)
QA = f (PA, PB, z, n, H)
Normalment,
Normalment, i simantenen
i si es es mantenen constants
constants la restala dels
restafactors
dels factors (ceteris laparibus),
(ceteris paribus), quantitat
ofertalad’un
quantitat oferta quan
bé augmenta d’un bé
pujaaugmenta quan
el seu preu puja el seu
i disminueix preu
quan i disminueix
baixa. quan baixa.
Aquesta relació entre el
Aquesta relació entre el preu i la quantitat oferta s’expressa a través de la funció d’ofer-
preu i la quantitat oferta s’expressa a través de la funció d’oferta, que indica la quantitat que
ta, que indica la quantitat que desitgen vendre els venedors a cadascun dels diferents
desitgen vendre els venedors a cadascun dels diferents preus. La representació gràfica d’aquesta
preus. La representació gràfica d’aquesta funció s’anomena corba d’oferta, és ascendent
funciói s’anomena corba
amb pendent d’oferta, és ascendent i amb pendent positiu.
positiu.
Il·lustració 20. La corba d’oferta

Il·lustració 20. La corba d’oferta mac
Com
ser “o
posar
següen
L’oferta
L’oferta deldel mercat
mercat es es calcula
calcula sumant
sumant lesles demandes
demandes individuals
individuals de de
totstots
els els oferents,
oferents, tal i
tal i comas’il·lustra
com s’il·lustra a continuació.
continuació.
Il·lustració 21. L’oferta de mercat
71

Teresa Torres Coronas, María
L’oferta del Arántzazu
mercat Vidal
es calcula Blasco
sumant les demandes individuals de tots els oferents, tal i

com s’il·lustra a continuació.

El preu d’equilibri
Quan posem en contacte compradors i venedors, amb els seus respectius plans de
consum i producció, podem trobar el punt d’equilibri del mercat amb el corresponent preu
El preu d’equilibri
Quan posem en contacte compradors i venedors, amb els seus respectius plans de con-
sum i producció, podem trobar el punt d’equilibri del mercat amb el corresponent preu
d’equilibri o preu que iguali la quantitat demanada amb la quantitat oferta. Aquest preu
es troba a la intersecció entre la corba de demanda i la corba d’oferta, tal i com podem
apreciar a la il·lustració següent.
72
Il∙lustració 22
Il·lustració 22. El punt d’equilibri en el mercat

Quan el preu de mercat és inferiorIl∙lustració 24
al d’equilibri hi ha un excés de demanda (escas-
setat), que fa que el preu pugi. Quan és superior, hi ha un excés d’oferta (excedent) que
fa que el preu baixi. En un mercat lliure, els preus es desplacen de forma natural cap al
seu nivell d’equilibri.
Desplaçaments de les corbes de demanda i oferta

Les corbes de demanda i oferta es calculen mantenint totes les variables constants, ex-
cepte el preu. Quan varien els altres factors que afecten les quantitats demanades i
ofertes, varien totes dues quantitats per a cadascun dels preus, així com el preu i la
quantitat d’equilibri final. Aquestes variacions es mostren gràficament en forma de des-
plaçaments de les corbes de demanda i oferta, que alteren el punt d’equilibri.
La il·lustració 23 mostra la forma bàsica de desplaçament de la corba de demanda.
Quan els economistes parlen d’augment de la demanda fan referència a un desplaça-
ment de la corba cap a la dreta: a cada preu els consumidors demanen una quantitat
superior, desplaçant la corba de D1 a D2.
75
Il·lustració 23. Desplaçament de la corba de demanda
Il·lustració 23. Desplaçament de la corba de demanda
mac 21/3/16 18:12
Comentario: es poden
decimals?; llegenda abscis
A les il·lustracions 24 i 25 es poden veure els factors que traslladen la corba de demanda i
la d’oferta, respectivament. Els principals factors que desplacen la corba de demanda són: el preu
d’un bé relacionat, ja sigui un producte substitutiu
73 4 o complementari,5 la renda, els gustos, les
expectatives i, evidentment, el nombre de consumidors i altres factors sociodemogràfics.
A les il·lustracions 24 i 25 es poden veure els factors que traslladen la corba de de-
manda i la d’oferta, respectivament. Els principals factors que desplacen la corba de de-
manda són: el preu d’un bé relacionat, ja sigui un producte substitutiu16 o complementari,17
la renda, els gustos, les expectatives i, evidentment, el nombre de consumidors i altres
factors sociodemogràfics.

Il·lustració 24. Factors que desplacen la corba de demanda
Il∙lustració 24
La demanda del mercat pot canviar per diferents motius, tal i com es pot obser-
var a la il·lustració 25. Quan passa això, el mercat respon modificant l’oferta. És un fet
espontani,
un mercat que fomenta la competència entre els seus agents no necessita cap76
pla per fer les correccions necessàries.
Il·lustració 25. Efectes canvi climàtic en els mercats mac 21/3/16
Il·lustració 25. Efectes canvi climàtic en els mercats Comentario:
de la paraula qu
cau la demanda
llegenda, canvia
la...”
16 Dos béns són substitutius si la pujada del preu d’un augmenta la demanda de l’altre. Per exemple, cafè versus te.
De la mateixa manera que es trasllada la corba de demanda, la corba d’oferta també es
17 Dos béns són complementaris si la pujada del preu d’un fa disminuir la demanda de l’altre. Per exemple, cafè i magda-
poti carburant.
lena; cotxe traslladar cap a la dreta o l’esquerra. La il·lustració 26 mostra els factors que afecten aquest
74 la corba de demanda són: el preu dels inputs,6 el
moviment. Els principals factors que desplacen
preu de béns o serveis relacionats, els canvis tecnològics, el canvi en les expectatives o un canvi en
el nombre de productes.
De la mateixa manera que es trasllada la corba de demanda, la corba d’oferta tam-

bé es pot traslladar cap a la dreta o l’esquerra. La il·lustració 26 mostra els factors que
afecten aquest moviment. Els principals factors que desplacen la corba de demanda
són: el preu dels inputs,18 el preu de béns o serveis relacionats, els canvis tecnològics, el
canvi en les expectatives o un canvi en el nombre de productes.
Il∙lustració 26
Il·lustració 26. Factors que desplacen la corba d’oferta

77
Els desplaçaments de les corbesIl∙lustració 29 de demanda i oferta d’un determinat producte o

Els desplaçaments de les corbes de demanda i oferta d’un determinat producte o servei es
servei es poden produir de manera simultània (il·lustració 27). En aquest cas els efectes
poden produir de manera simultània (il·lustració 27). En aquest cas els efectes finals són més
finals són més difícils de predir.
difícils de predir.
Il·lustracióIl·lustració 27. Desplaçament de l’oferta i la demanda

27. Desplaçament de l’oferta i la demanda
18 Béns o serveis que s’utilitzen per produir un altre bé o servei.

Reflexioneu. Una situació d’excés d’oferta
75
El exceso de oferta mundial tira los 26 millones de animales, y el sacrificio anual de más
precios del porcino de 43 millones de cabezas.
13
Teresa Torres
queCoronas,
es troben María Arántzazu
en quantitats Vidal
il·limitades Blasco
mac 21/3/16 18:12
il·limitades”
13
Reflexioneu. Una situació d’excés d’oferta

El exceso de oferta mundial tira los pre-
aplicació de recursos i estan disponibles en quantitats il·limitades. aumento en los censos
hastamac los21/3/16
26 millones
18:12 de
cios del porcino
El aeropuerto donde hay que pagar animales,
cancelar y
dicha tasa el
[…] sacrificio
deberán salir aanual de
las afueras demás de 43 millo-
para respirar las instalaciones, agarrar bastante aire y contener el de recursos”. Així s’evita repetir “quantitats
aplicació
Daniel Pardo, BBC Mundo, Caracas, 11.7.2014 nes de cabezas.
resuello mientras se encuentren en el interioril·limitades” de la
mac 21/3/16 18:12
Vidal Maté, El País, 24.01.2016 Veto ruso
Maiquetía, ahora tiene precio. «Aeropuerto de Maiquetía estrena robot que te pone Comentario: adopto aquest criteri (amb pun
El exceso de producción de porcino en los princi-
En las dos últimas campañas, el sector ha expe-
pales países proveedores del mundo ha provocado
El aeropuerto dondeEl hay
ozonificado. impuesto respirar entró encancelar
quepor pagar
para respirarel 1º de julio, cuando el Instituto Aeropuerto
vigor dicha tasa
las instalaciones,
rimentado un crecimiento anual del 7%, repunte
[…] deberán
impuesto
agarrar
los gases bastante
salir“gas
por tragar
lacrimógenos
a lasdel
aire yque
afueras de en referencia a
bueno”»,
contener el oficiales usan
las fuerzas
una caída generalizada de los precios. En el caso
Daniel Pardo, BBC Mundo, Caracas,
Internacional 11.7.2014(IAIM) oficializó
de Maiquetía resuello
su mientraspara que también se ha registrado en el conjunto de la
se dispersar
encuentren las en el interior
protestas de la
opositoras.
proyecto de ozonificación para «proteger la salud terminal».
de Algo Crisis
parecidodeacotó el blog de humor El
las aerolíneas mac 21/3/16 18:12
de España, esta situación se refleja en una caída
El aire en el los aeropuerto
pasajeros».que Se sirve
trata ade Caracas,
un valor más que Chigüire
los Bipolar,Sin Unión Europea (un 3% más), así como en otros
que en una parodia
embargo, muchosde noticia
otros tituló la medida con
recibieron
Comentario: adopto aquest criteri (amb punts) vist
«Aeropuerto de indignación,
Maiquetía estrena
pues la robot
ven que te pone
no solo como un impuesto
de los precios a 0,95 euros el kilo vivo, frente a
Maiquetía, ahoravenezolanos
Son 127 bolívares,
tiene precio.tendrán que añadir a los ya costosos
entre US$2
boletos que con y US$20muchodependiendo de cabeza y te quita
esfuerzo se encuentran,
grandes países productores como China, Brasil
el dinero».
unos costes de producción de entre 1,12 y 1,15

la tasa de cambioproducto
que se use, que cada pasajero debe
de una crisis económica que ha impactado Por su parte,
o EE UU. De una producción mundial de 115
la
sino cuenta
como opositora
una prueba de deTwitter
que el aeropuerto
pagar por su derecho a respirar
fuertemente a las aire la mayoría de las @VVperiodistas
acondicionado
aerolíneas, cuales dijo que «pronto
internacional más grande nosdecobrarán
Venezuela está corto de
euros el kilo, lo que supone unas pérdidas medias
ozonificado. El impuesto por
han reducido sus respirar entró en
frecuencias vigor
a Venezuela. impuesto por tragar millones de toneladas, unas 56 corresponden a
“gas del bueno”», en referencia a
efectivo.
el 1º de julio,«Bioseguridad»
cuando el Instituto Aeropuerto los gases lacrimógenosEl mensaje que del
las presentador
fuerzas oficiales usan Daniel Martínez
y locutor
superiores a los 10 euros por animal sacrificado.
Internacional deSegún Maiquetía
el IAIM, (IAIM)
en mayo oficializó parade
su un servicio
se instaló China, 33 a Brasil y 23 a la UE.
dispersar lasenprotestas
Twitter opositoras.
resume el pensamiento de muchos: «¿Me
Para tratar de superar esta situación, la Co-
proyecto de ozonificación
los pasajeros». en
ozonizaciónpara
Se trata
«proteger
para
de un valor
el ambiente
la salud de
«la eliminación
y protección
de contaminantes
más que delosla salud».Sin embargo, muchos
«Los
Junto a ese incremento generalizado de la
tienen otros
agua,recibieron
el aire la medida con se daña, hay
acondicionado
misión Europea ha puesto en marcha desde este
venezolanos tendrán
usuariosqueconañadir
vuelosa losnacionales
ya costosos indignación, pues
e internacionales, producción, la crisis actual del mercado del por-
la vencallejeros
perros no solo adentro,
como un pero impuesto
¿hay ozono?». Y es
boletos que con desdemucho esfuerzo
Maiquetía, cancelar este arancel«absurdo»
se encuentran,
deberán a su que puede
que este seraeropuerto,
una fuente famoso
de corrupción,
por la obra de colores
mes ayudas para el almacenamiento privado que
producto de unaaerolínea
crisis económica
al momento que ha de impactado sino
chequearse», dice un como unacino respondería, entre otras razones, al veto a
prueba de que el aeropuerto
fuertemente a lascomunicado
aerolíneas, dela mayoría
la entidad deaeroportuaria.
las cuales internacional más
Y continúa: grande internacional,
terminal de Venezuela tambiénestá cortoparece
de haberse visto
faciliten la retirada de la producción excedentaria.
han reducido sus«Para
frecuencias a Venezuela.
este proyecto, la Gobernación del estado efectivo. las importaciones de Rusia, así como a la menor
El mensaje del presentador y locutordeDaniel
pues la frecuencia Martínez
pasajeros, ha constatado BBC
España es, hasta la fecha, el primer país en apli-
«Bioseguridad» Vargas instaló un sistema de bioseguridad
Según el IAIM,ozonizado
en mayo en se instaló un servicio
los conductos de acondicionado
de aire
y
en Twitter resume demanda global provocada por la crisis de la eco-
el pensamiento
Mundo, es cada vezdemenor.
muchos: «¿Me
car esta medida, con la retirada de unas 15.000
ozonización paradel«laaeropuerto,
eliminación lo de consolida a Maiquetía explican
cualcontaminantes como lo del ozono
tienen
nomía.
FuentesendelMaiquetía? Los baños
sector le dijeron a BBC no Mundo que el
en el ambienteel yprimerprotección de ladesalud».
aeropuerto «Los y El Caribe
Suramérica en agua, el objetivo
aire acondicionado
del impuestose por daña, hay es aliviar el
respirar
toneladas.
usuarios con vuelos
adoptarnacionales e internacionales,
esta tecnología». perros callejerosimpacto España exporta una media de 1,6 millones
adentro,depero ¿haypues
la crisis, ozono?».
la bajaYdeesfrecuencia de las
desde Maiquetía,Entredeberán cancelar
burlas este arancel a su
y críticas que este aeropuerto, famoso
aerolíneas por la una
significa obra reducción
de colores de los ingresos
España, con una producción de 3,7 millones
aerolínea al momento
Todos losdeaeropuertos
chequearse», dicediferentes
cobran un del artista venezolano
impuestos, de toneladas, casi el 45% de su producción. Los
Carlos Cruz-Diez
para el aeropuerto. Por ejemplo, en el el recorte de los
terminal internacional,
vuelos de también
Americanparece haberse
Airlines visto80% significa que
en un
de toneladas, es el segundo país productor de
comunicado de perola entidad
«Para este proyecto,
este aeroportuaria.
es el primero Yencontinúa:
Latina, yladeGobernación
ahí la sorpresadel
su especie en América
impactado
estado venezolanos
de muchos al
principales mercados son el resto de los países
por el
la aeropuerto
crisis que azotapasaráa delas recibir
aerolíneas,
US$80 millones al
porcino de la UE, solo por detrás de Alemania.
Vargas instaló haber un sistema
conocido de bioseguridad
la noticia. puessela frecuencia
Algunos,ypor supuesto, comunitarios, donde comercializa un millón de
añodea pasajeros,
Mundo, es cada presidente
ha constatado
US$10 millones, segúnBBC Humberto Figuera,
vez menor. de la Asociación de Líneas Aéreas de
ozonizado en los conductos
tomaron de aire
la noticia conacondicionado
humor, como el comediante
El porcino ha experimentado en las últimas dé-
del aeropuerto, Laureano
lo cual consolida
Márquez, a Maiquetía
que en una como Fuentes
parodia de la Ley del sector toneladas, especialmente en Francia y Portugal.
le dijeron a BBC Mundo que el
Venezuela.
el primer aeropuerto de Suramérica
«decretó» que «los ypasajeros
El Caribeque objetivo
en se nieguen a del impuesto por respirar es aliviar el
cadas un considerable proceso de transforma-
adoptar esta tecnología». Asia se ha convertido en el segundo mercado fue-
ción hacia un modelo de grandes explotaciones y
ra de la UE tras el cierre de las fronteras rusas.
grandes empresas de integración, con una mayor
pero este es el primero en su especie en América vuelosha
L’aire que respirem deestat
AmericanChina destaca por el volumen adquirido, mien-
sempre Airlines en un 80%
un exemple
de bésignifica
lliure, que
no econòmic. Però
eficiencia productiva. Ello supuso pasar de más
sembla que a Caracas tras Japón es el que compra los productos más
año a US$10 millones, según Humberto Figuera, l’aeroport de
les coses han canviat. Per què l’aire de
tomaron la noticia con humor, como el comediante Caracas és ara presidente de la Asociación
un bé econòmic? de Líneas Aéreas
És justificable la mesura de adoptada de
de 150.000 explotaciones a solo unas 86.000, un
Laureano Márquez, que en una parodia de la Ley Venezuela. caros.
Relacioneu els canvis

L’aire que respirem ha estat en laundemanda
sempre exemple de bé illiure,
com aquests
no econòmic. Peròhan portat a la caiguda

del preu sembladelque porcí. Com
a Caracas les potcanviat.
coses han unaPerempresa
què l’aire de del sectordefer front a aquesta pre-
l’aeroport
ocupant situació?
L’elasticitat de la demanda
L’elasticitat
de la demanda és una mesura de la sensibilitat de la quantitat demanada d’un
bé a una variació del seu preu o de qualsevol altre dels factors que afecten la demanda.
De la mateixa manera, l’elasticitat de l’oferta representa la sensibilitat de la quantitat
oferta d’un bé a una variació del seu preu o de qualsevol altre dels factors que afecten
l’oferta.
76
L’elasticitat de la demanda
L’elasticitat de la demanda és una mesura de la sensibilitat de la quantitat demanada
d’un bé a una variació del seu preu o de qualsevol altre dels factors que afecten la demanda.
Economia per aDe la
enginyers/es
mateixa manera, l’elasticitat de l’oferta representa la sensibilitat de la quantitat oferta d’un bé a
una variació del seu preu o de qualsevol altre dels factors que afecten l’oferta.
1. Elasticitat preu de la demanda
1. Elasticitat preu de la demanda
L’elasticitat preu de la demanda compara el canvi percentual de la quantitat demanada
amb el canviL’elasticitat
percentual preudelde la demanda
preu comparaque
a mesura el canvi
enspercentual
movemdealla llarg
quantitat
dedemanada
la corba de de-
manda. La llei de la demanda diu que el preu i la quantitat es mouen enLasentit
amb el canvi percentual del preu a mesura que ens movem al llarg de la corba de demanda. llei invers.
de la demanda diu que el preu i la quantitat es mouen en sentit invers. En altres paraules, un canvi
En altres paraules, un canvi percentual positiu del preu (un augment) provoca un canvi
percentual positiu del preu (un augment) provoca un canvi percentual negatiu de la quantitat
percentual negatiu de la quantitat demanada i viceversa. Normalment s’omet el signe
demanada i viceversa. Normalment s’omet el signe negatiu i s’utilitza el valor absolut. A major
negatiu i s’utilitza el valor absolut. A major elasticitat preu de la demanda, major és la
elasticitat preu de la demanda, major és la sensibilitat d’aquesta als preus. Si els consumidors
sensibilitat d’aquesta als preus. Si els consumidors canvien la quantitat demanada en
canvien la quantitat demanada en un percentatge alt en comparació al canvi percentual en el preu
un percentatge
diem que la alt en comparació
demanda al canvi
és molt elàstica. En el percentual
cas contrari ens entrobem
el preu diem
davant quedemanda
d’una la demanda és
molt elàstica.
inelàstica. En el cas contrari ens trobem davant d’una demanda inelàstica.
Il·lustració 28. Elasticitat preu de la demanda

Il·lustració 28. Elasticitat preu de la demanda mac 21/3/16 18:12
Comentario: requadre blau,
per “demanada”
79 79 79

Plantegem
Plantegem un petit exercici numèric. Suposemunque
Plantegem petitpetit
un a exercici
preu numèric.
un exercici 20 € laSuposem
de numèric. que
quantitat
Suposem a una un
demanada
que preupreu
de 20
de €20la€quantitat demanada
la quantitat demanada
Plantegem un petit exercici numèric. Suposem que a un preu de 20 € la quantitat
d’un bé
d’un bé és de 10 milions/any, i que quan és
d’un el de
bépreu10 milions/any,
és depassa i que
a ser de 21 €i que
10 milions/any, quan el preu
la quantitat passa
quan el demanada a ser
preu passacau de 21 € la quantitat demanada
a de 21 € la quantitat demanada
a ser caucau
a a
macmac
21/3/16 18:12
mac 21/3/16 18:12 21/3/16 18:1
9,9 milions. La variació percentual9,9 milions. La variació percentual
de: en la enquantitat demanada és de:
demanada
d’un bé és de 10 milions/any, i que quan
en 9,9
el preu
la quantitat
milions. passa
demanada
a ser
La variació de 21 €canviar
éspercentual
Comentario: la quanti-
la quantitat demanada
“demandada” per
“demanada” en la fórmula
és de: Comentario:
Comentario:
“demanada”
canviar
en laen
canv
fórmula
“
“demanada” la fór
tat demanada cau a 9,9 milions. La variació percentual en la quantitat demanada és de:
I la variació en el preu serà de I la Ivariació en el

la variació enpreu seràserà
el preu de de
I la variació en el preu serà de
PerPer
tant, l’elasticitat preupreu
de ladedemanda seràserà
de: de:
Per
Per tant, l’elasticitat
tant, l’elasticitat preu
preu de la demanda de
serà la demanda
de:l’elasticitat
tant, serà de:
la demanda
UnaUna
elasticitat
Una elasticitat de 0,2 indica una variació petita de la0,2
de
elasticitat indica
dequantitat
0,2 una
indica variació
demanada
una enpetita
variació de amb
relació
petita la
dequantitat
la els demanada
quantitat en relació
demanada ambamb
en relació els els
Una elasticitat de 0,2 indica una variació petita de la quantitat demanada en re-
canvis
canvis en el preu. És a dir, la quantitat en el
en preu.
demanada
canvis És Ésa dir,
disminuirà
el preu. lapoc
a dir, quantitat demanada
la siquantitat
augmenta disminuirà
el preu.
demanada Des delpocpoc
disminuirà si augmenta el preu.
si augmenta DesDes
el preu. del del
lació amb els canvis en el preu. És a dir, la quantitat demanada disminuirà poc si aug-
punt
punt de vista de l’empresa, una demanda de vista de
inelàstica
punt de l’empresa,
vista deésl’empresa,una
interessantunademanda
perquè inelàstica
permet
demanda és interessant
augmentar
inelàstica els perquè
és interessant permet augmentar els els
perquè permet augmentar
ingressos
ingressos mitjançant un augment de preu delmitjançant
producte.
ingressos un augment
mitjançant de preu
un augment del del
de preu producte.
producte.
LesLes
Les il·lustracions 29 i 30 representenil·lustracions
casos 29 en
extrems
il·lustracions i 30relació
29 representen
i 30 casos extrems
amb l’elasticitat
representen casos de la en en
extrems relació ambamb
relació l’elasticitat de de
l’elasticitat la la
demanda. demanda.
demanda.
77
Il·lustració 29. Demanda perfectament inelàstica
Il·lustració 29. Demanda perfectament inelàstica macmac
21/3/16 18:12
mac 21/3/16 18:12 21/3/16 18:1
Comentario: canviar (2 vegades) “demandada” Comentario:
Comentario:
per canviar (2
canv
“demanada”; separar € de la xifra; suprimir els 3“demanada”;
punts separar
“demanada”; € de
separar
i posar “La quantitat demanada...” i posar “La quantitat
i posar dema
“La quantitat
menta el preu. Des del punt de vista de l’empresa, una demanda inelàstica és interessant
perquè permet augmentar els ingressos mitjançant un augment de preu del producte.
Les il·lustracions 29 i 30 representen casos extrems en relació amb l’elasticitat de
la demanda.

Il∙lustració 29
Il∙lustració 30

Il·lustració 30. Demanda perfectament elàstica
Efectes en els ingressos d’una variació

Il∙lustració 34 de preus
Excepte en els casos poc freqüents de demanda perfectament elàstica o inelàstica, l’aug-
ment del preu d’un producte té dos efectes:
• Un efecte preu. Després d’una pujada de preus cada unitat venuda es ven a un
preu més alt, augmentant els ingressos de l’empresa.
• Un efecte quantitat. Després d’una pujada de preus es venen menys unitats,
disminuint els ingressos.
78
Si predomina l’efecte preu l’ingrés total augmentarà. En el cas contrari, l’empresa

veurà reduïts els seus ingressos totals. L’elasticitat preu de la demanda ens indica també
com varia l’ingrés total quan canvia el preu d’un producte. Si l’elasticitat preu és igual a
1, un augment de preus no modifica l’ingrés perquè els dos efectes es compensen. Si la
demanda és inelàstica (inferior a 1), l’efecte preu predomina sobre l’efecte quantitat. Si
la demanda és elàstica (superior a 1) augmenta l’ingrés total, l’efecte quantitat predomi-
na sobre l’efecte preu. Veiem què passa a la il·lustració 31. 81

Il·lustració 31. Efecte preu i efecte quantitat mac 21/3/16 18:12

Il·lustració 31. Efecte preu i efecte quantitat
Comentario: separar símbo
“demandada” per “demanada”
“Quantitat”; en el requadre ef
ha un doble espai després dels
La pujada La pujada del 20%

del 20% deldelpreu,
preu, dede
0,90,9
a 1,1,a provoca una caiguda
1,1, provoca unade la demanda de
caiguda del 20%, amb
la demanda del
una elasticitat preu d’1. En aquesta situació és interessant veure què passa amb els ingressos totals.
20%, amb una elasticitat preu d’1. En aquesta situació és interessant veure què passa
Amb un preu de 0,9 els ingressos totals són la suma de les àrees B i A. Quan augmenta el preu es
amb els ingressos totals. Amb un preu de 0,9 els ingressos totals són la suma de les àre-
perden els ingressos representats per l’àrea A, però es guanya l’ingrés de l’àrea C. La interpretació
es B i A. Quan augmenta el preu es perden els ingressos representats per l’àrea A, però
d’aquestes àrees és important. El valor de l’àrea C és el resultat de multiplicar la diferència en el
es guanya l’ingrés de l’àrea C. La interpretació d’aquestes àrees és important. El valor
preu (0,2 €) per la demanda (900); un total de 180 €. La pèrdua de l’àrea A equival a multiplicar 0,9
de l’àreaperClesés200
el unitats
resultat que de
ja nomultiplicar
es venen, amb la un diferència
valor total de en
180 el preu
€. Per tant,(0,2 €) per
en aquest la demanda
exemple,
(900); un total
en ser de 180
la demanda €. La(amb
inelàstica pèrdua
valor 1) de l’àreade A
la pujada preuequival a multiplicar
no té efectes en els ingressos.0,9 per les 200
unitats que ja no es venen, amb un valor total de 180 €. Per tant, en aquest exemple, en
En general, una variació del preu pot tenir un efecte positiu o negatiu sobre els ingressos.
ser la demanda inelàstica (amb valor 1) la pujada de preu no té efectes en els ingressos.
Si predomina l’efecte preu (àrea C) pot fer augmentar l’ingrés total. Però, si és al revés i
En general, una variació del preu pot tenir un efecte positiu o negatiu sobre els
predomina l’efecte quantitat (àrea A), l’ingrés total disminueix. En conclusió:
ingressos. Si predomina l’efecte preu (àrea C) pot fer augmentar l’ingrés total. Però, si és
al revés i predomina l’efected’un
• Si la demanda quantitat (àreaunitària,
bé té elasticitat A), l’ingrés total
un augment del disminueix.
preu no modificaEn conclusió:
l’ingrés
• Si la demanda total. d’un bé té elasticitat unitària, un augment del preu no modifica
l’ingrés total.
• Si la demanda és inelàstica, un augment del preu augmenta l’ingrés.
• Si la demanda és inelàstica, un augment del preu augmenta l’ingrés.
Si la demanda és elàstica (més gran que 1), un augment del preu redueix l’ingrés total.
• Si la•demanda és elàstica (més gran que 1), un augment del preu redueix l’in-
grés total. creuada de preus
2. Elasticitat
L’elasticitat creuada de preus entre dos béns mesura l’efecte de la variació del preu
d’un bé sobre la quantitat demanada d’un altre. Si els béns són substitutius l’elasticitat creuada de
preus serà positiva, però si són complementaris serà negativa. Al contrari del que passava amb
79
l’elasticitat preu de la demanda, aquí el signe sí que importa perquè ens indica si el bé és
substitutiu o complementari.
2. Elasticitat creuada de preus
L’elasticitat creuada de preus entre dos béns mesura l’efecte de la variació del preu d’un bé
sobre la quantitat demanada d’un altre. Si els béns són substitutius l’elasticitat creuada
de preus serà positiva, però si són complementaris serà negativa. Al contrari del que
passava amb l’elasticitat preu de la demanda, aquí el signe sí que importa perquè ens
82
indica si el bé és substitutiu o complementari.
Il·lustració 32. Elasticitat creuada de preus

Il·lustració 32. Elasticitat creuada de preus mac 21/3/16 18:12
Comentario: en el requadre blau, canviar
“demanda” per “demanada” i “dividida” per
Quan els béns Quan són substitutius

els béns són substitutius perfectes l’elasticitat
perfectes l’elasticitat preuÉsésa positiva.
preu és positiva. dir, si el preuÉs a dir, si el
d’una marca d’impressores puja, la corba de demanda d’una altra marca es desplaça a la dreta.
preu d’una marca d’impressores puja, la corba de demanda d’una altra marca es despla-
Quan els béns són complementaris l’elasticitat creuada de preus és negativa. Si puja el preu de les
ça a la dreta. Quanlaels
impressores, bénsdesón
demanda tòner complementaris l’elasticitat creuada de preus és nega-
es traslladarà a l’esquerra (disminuirà).
tiva. Si puja el preu de les impressores, la demanda de tòner es traslladarà a l’esquerra
3. Elasticitat renda
(disminuirà).
Ernst Engel (1821-1896) va assegurar que a mesura que la gent s’enriqueix, el seu consum
3. Elasticitat rendaaugmenta en menor proporció que la seva capacitat adquisitiva. La demanda d’aliments
d’aliments
presenta elasticitat renda. Aquest economista belga va demostrar que, mentre la demanda de
Ernst Engelproductes
(1821-1896)
bàsics creixiava mésassegurar
a poc a poc que
que elsa ingressos,
mesurala que la gent
demanda s’enriqueix,
de productes de luxe el seu con-
augmenta com a mínim a la mateixa velocitat que els ingressos. En aquest sentit, l’elasticitat renda
sum d’aliments augmenta en menor proporció que la seva capacitat adquisitiva. La
de la demanda mesura com afecten les variacions de la renda dels consumidors la demanda d’un
demanda d’bé.aliments presenta elasticitat renda. Aquest economista belga va demostrar
Aquesta elasticitat permet determinar si un bé és normal –la seva demanda augmenta quan
que, mentre la demanda
augmenta la renda i de productes
l’elasticitat renda ésbàsics
positiva–creixia
o inferiormés a poc disminueix
–la demanda a poc que quanels ingressos,
la demandaaugmenta
de productes de luxerenda
la renda i l’elasticitat augmenta com
és negativa–, a mínim
així com mesurar a
la la mateixa
intensitat velocitat
amb què la que els
demanda d’un bé respon a les variacions en la renda. És a dir, si us apugen el sou, no compreu pa:
ingressos. En aquest sentit, l’elasticitat renda de la demanda mesura com afecten les
compreu caviar.
variacions de la renda dels consumidors la demanda d’un bé. Aquesta elasticitat permet
determinar si un bé és normal —la seva demanda augmenta quan augmenta la renda

i l’elasticitat renda és positiva— o inferior —la demanda disminueix quan augmenta

la renda i l’ elasticitat renda és negativa—, així com mesurar la intensitat amb què la

demanda d’un bé respon a les variacions en la renda. És a dir, si us apugen el sou, no

compreu pa: compreu caviar.

80
Il∙lustració 30

83
Il·lustració 33. Comprar pa o caviar

Il·lustració 33. Comprar pa o caviar mac 31/3/16 10:31
Comentario: separar els suspens
paraula (... normal); requadre superi
vosaltres: “Si els vostres ingressos...
requadres (2) abans del blau, canvia
“compreu”; requadre blau: “Si et pu
“Si us apugen el... no compreu pa: c

Il·lustració 34. Elasticitat renda

Il∙lustració 34 mac 21/3/16 18:12
Il·lustració 34. Elasticitat renda Comentario: requadre blau, can
“demandada” per “demanada”; fast
Tal com passava amb l’elasticitat creuada de preus aquí el signe també importa, ja que ens
ajuda a entendre davant de quin tipus de bé ens troben. Quan l’elasticitat renda de la demanda és

positiva, el bé és normal, és a dir, la quantitat demanada del bé a cada preu augmenta en

augmentar la renda. Però, si és negativa, el bé és inferior, és a dir, la quantitat demanada del bé a
Tal
cada com passavaenamb
preu disminueix l’elasticitat
augmentar la renda. creuada de preus aquí el signe també importa, ja
que ens ajuda a entendre davant de quin tipus de bé ens troben. Quan l’elasticitat renda
de la demanda és positiva, el bé és normal, és a dir, la quantitat demanada del bé a cada
preu augmenta en augmentar la renda. Però, si és negativa, el bé és inferior, és a dir, la
quantitat demanada del bé a cada preu disminueix en augmentar la renda.

81
Experimentant amb la corba de demanda

Objectiu: Crear corbes de demanda individuals i combinar-les per crear la corba
de demanda del mercat; calcular les elasticitats preu, creuada i renda.
Procediment: Busqueu tres o quatre amics i seguiu les instruccions que trobareu
a continuació.
Instruccions.
Situació 1. Sou uns consumidors. Teniu un total de 5 € per gastar en quatre pro-
ductes. Podeu comprar-ne la quantitat que vulgueu, no n’heu de comprar de tots però
sí que us heu de gastar tota la renda. Els preus i els productes apareixen en la graella
següent. Ompliu la columna «Demanda individual» amb la vostra elecció.
Demanda individual Demanda del mercat
Llauna de Coca-cola = 1 €
Galetes d’ametlla = 1 €
Bombons de xocolata = 1 €
Got de llet = 1 €
Situació 2. «Un nou dia.» Degut a una caiguda en la producció de l’ametlla, el

preu de les galetes ha augmentat a 2 €, mentre que la resta de preus es mantenen igual.
Aquesta nova compra és totalment independent de la del dia 1. La vostra renda també
són 5 €. Ompliu la columna «Demanda individual» amb una nova elecció (l’altra co-
lumna ha de quedar en blanc de moment).
Got de llet = 1 €
Situació 3. «Arriba un altre dia.» La crisi en la producció d’ametlla s’ha superat.

El preu de les galetes ha tornat a la seva situació original (1 €). Un milionari excèntric
dóna diners a tots els estudiants i n’augmenta la renda disponible a 8 €. Aquesta nova
compra és independent de la dels dies anteriors. Torneu a escollir!!
Got de llet = 1 €
Ara us interessa analitzar com han influït en la demanda de mercat dels quatre
productes els canvis produïts (crisi de l’ametlla i augment de la renda). Dibuixeu una
corba de mercat (en equip) i determineu la «Demanda de mercat» per a les situacions
1 i 2. (Sumeu les quantitats demanades per a cada producte a cada preu i recolliu els
valors en les graelles corresponents.) La situació 3 encara no. Ara dibuixeu la corba de
82
demanda de les galetes d’ametlla (recordeu que la demanda de mercat suma les deman-
des individuals en els diferents preus).
Dibuixeu aquí la vostra corba de demanda (situació 1)
Teniu informació per conèixer l’elasticitat preu de la demanda, que es pot

calcular dividint el percentatge de canvi en la quantitat demanada pel percentatge de
canvi en els preus. Feu els càlculs aquí.
Calculeu ara l’elasticitat renda de les galetes d’ametlla. Ompliu la columna

«Demanda de mercat» per a la situació 3. Examineu com canvia la demanda de galetes
d’ametlla quan la renda puja. Dibuixeu aquest nou punt (compareu les situacions 1 i 3).
Només tenim un punt en la nova corba de demanda. Assumiu que és paral·lela a la de
la situació 1 i dibuixeu-la.
83
Tenim informació sobre la resposta a un canvi en la quantitat demanada quan

varia la renda. Calculeu l’elasticitat renda dividint el percentatge de canvi en la quantitat
demanada sobre el percentatge de canvi en l’ingrés. Recolliu els càlculs a continuació.
Elasticitat creuada de preus. El canvi en el preu d’un producte afecta la

demanda d’altres productes. Mireu les demandes del mercat de les situacions 1 i 2. Exa-
mineu com han canviat les quantitats demanades dels altres béns quan el preu de les
galetes s’ha incrementat. Les dues quantitats diferents que teniu de cada producte (si-
tuacions 1 i 2) són corbes diferents de demanda. Calculeu l’elasticitat creuada dividint
el percentatge de canvi en la quantitat demanada de la resta de béns pel percentatge de
canvi en el preu de les galetes d’ametlla. Recolliu els resultats a continuació.
L’oferta i demanda de petroli. Cas multimèdia

Accediu al cas multimèdia «Evolución del precio del petróleo».19 Observeu i feu pre-
diccions sobre el funcionament del mercat del petroli. L’anàlisi d’aquest cas pràctic in-
teractiu es basa en fets històrics que han afectat el preu del petroli entre els anys 1970 i
2006. Analitzeu aquests fets històrics, interactueu amb les gràfiques d’oferta i demanda
i podreu veure què va passar amb el preu del petroli.
19 Font: IE Multimedia, Openresources. Disponible a <http://openmultimedia.ie.edu/OpenProducts/World

OilPrices_e/WorldOilPrices_e/frames.html>
84
III. Cicles, producció i renda 88

III. CICLES, PRODUCCIÓ I RENDA

Els cicles econòmics
Un dels problemes que més han Els cicles econòmics
interessat els economistes han estat les causes de les
fluctuacions econòmiques. L’activitat econòmica es troba sotmesa a una gran varietat de
moviments i canvisUnincerts. L’estudi
dels problemes que mésdels cicles els
han interessat econòmics neix
economistes han estatde
les l’interès
causes de lesper conèixer
les raons de les crisis econòmiques.
fluctuacions i les gransL’activitat
depressions,
econòmica així com
es troba per alaunanecessitat
sotmesa gran varietatd’implementar
de
moviments i canvis incerts. L’estudi dels cicles econòmics neix de l’interès per conèixer les raons
mesures de política econòmica efectives i encertades que ajudin a millorar la qualitat de
de les crisis i les grans depressions, així com per la necessitat d’implementar mesures de política
vida de les persones. Esdeveniments com la Gran Depressió de 1930 o la crisi de 2007,
econòmica efectives i encertades que ajudin a millorar la qualitat de vida de les persones.
que encara patim!, justifiquen
Esdeveniments com la Granl’Depressió
estudi dede1930 leso fluctuacions
la crisi de 2007, quede l’economia;
encara no només per
patim!, justifiquen
assolir una major

l’estudi deefectivitat
les fluctuacionsen la política
de l’economia; econòmica,
no només per assolir unasinó
major també per
efectivitat en analitzar millor
la política
econòmica, sinó també per analitzar millor les interrelacions entre l’empresa i el seu entorn
les interrelacions entre l’empresa i el seu entorn econòmic. L’economia és com un io-io i
econòmic. L’economia és com un io-io i hem de saber en cada moment en quina fase del cicle ens
hem de sabertrobem.
en cada moment en quina fase del cicle ens trobem.
Il·lustració 35. L’economia és com un io-io

Il·lustració 35. L’economia és com un io-io mac 21/3/16 18:12
Comentario: en el cercle central, suprimir
i afegir guió // suprimir el punt final en el ce
inferior
Quan l’economia prospera, els treballadors poden sol·licitar augments salarials i comprar
85 A mesura que venen més productes, les
més productes, alimentant el creixement econòmic.
empreses contracten més treballadors per augmentar la producció. Els nous treballadors tenen

Quan l’economia prospera, els treballadors poden sol·licitar augments salarials i

comprar més productes, alimentant el creixement econòmic. A mesura que venen més
productes, les empreses contracten més treballadors per augmentar la producció. Els
nous treballadors tenen diners per gastar i l’economia continua creixent. Les empreses,
en teoria, incrementaran

la producció fins a la situació d’excés d’oferta, la qual cosa 89 obli-
ga a baixar preus, reduir salaris i acomiadar, si s’escau. Es produeix una crisi econòmica
seguida d’una
diners recessió.
per gastar iLes empreses
l’economia continua es creixent.
comencen a recuperar
Les empreses, en teoria,quan els preus
incrementaran la són tan
baixos queproducció
tornenfins a la situació d’excés d’oferta, la qual cosa obliga a baixar preus, reduir salaris i
a estimular la demanda i el crèdit torna a fluir. En aquest moment
acomiadar, si s’escau. Es produeix una crisi econòmica seguida d’una recessió. Les empreses es
comença un nou cicle expansiu.
comencen a recuperar quan els preus són tan baixos que tornen a estimular la demanda i el crèdit
En general, els cicles econòmics han estat definits com les desviacions del PIB de
torna a fluir. En aquest moment comença un nou cicle expansiu.
la seva tendència. Un cicle econòmic és el patró o perfil més o menys regular de l’expan-
sió (recuperació)Eni general, els cicles econòmics han estat definits com les desviacions del PIB de la seva
contracció (recessió) de l’activitat econòmica entorn de la senda de
tendència. Un cicle econòmic és el patró o perfil més o menys regular de l’expansió (recuperació) i
creixement tendencial al llarg del temps. En el punt màxim del cicle (o cim), l’activitat
contracció (recessió) de l’activitat econòmica entorn de la senda de creixement tendencial al llarg mac 21/3/16 18:12
econòmicadeléstemps.
elevada en relació amb la tendència, i en el punt mínim (o vall) l’activitat
En el punt màxim del cicle (o cim), l’activitat econòmica és elevada en relació amb la Comentario: del camí / del reco
econòmicatendència,
és reduïda en mínim
i en el punt relació amb
(o vall) la tendència.
l’activitat El cicle
econòmica és reduïda econòmic
en relació evidencia fases
amb la tendència.
definides de màxima
El cicle econòmicexpansió
evidencia fasesi definides
de màxima de màxima caiguda
expansió (depressió),
i de màxima caiguda caracteritzades
(depressió), per
períodes decaracteritzades
recessió (baixada)
per períodes dei recessió
expansió (pujada).
(baixada) i expansió (pujada).
Il·lustracióIl·lustració 36. Què passa durant un cicle econòmic?

36. Què passa durant un cicle econòmic? mac 21/3/16 18:12
Comentario: en el requadre: “Ef
d’atur i la inflació?” ??
Tal i com es pot veure a la il·lustració 36, l’activitat econòmica no està sempre al
Tal i com es pot veure a la il·lustració 36, l’activitat econòmica no està sempre al mateix
mateix nivell
nivell sinó sinó que quefluctua fluctua contínuament.
contínuament. Ens trobem Ens
amb trobem amb períodes
períodes d’expansió d’een
(el PIB1 creix xpansió (el
PIB creixrelació amb el període precedent) i períodes de recessió econòmica (cas invers). En una situació
20
en relació amb el període precedent) i períodes de recessió econòmica (cas
invers). En una situació d’expansió, les empreses tenen beneficis i expectatives positives
d’expansió, les empreses tenen beneficis i expectatives positives (confiança) sobre la bona marxa mac 21/3/16 18:12
de l’economia. Això genera bones expectatives de futur i un augment de les inversions (s’amplien Comentario: per no repetir expe
(confiança) sobre la bona marxa de l’economia. Això genera bones expectatives de futur i previsions?
aquí per
les fàbriques i es posen en marxa nous projectes d’inversió; creix la contractació). En
un augment de les inversions (s’amplien les fàbriques i es posen en marxa nous projectes

d’inversió; creix la contractació). En conseqüència, s’incrementen la producció (PIB) i els
A més a més del PIB com a índex bàsic, hi ha tot un conjunt d’indicadors del cicle i conjuntura
1
econòmics, i d’altres indicadors avançats, com l’índex de producció industrial o l’índex de comandes de la
20 A més a més del PIB com a índex bàsic, hi ha tot un conjunt d’indicadors del cicle i conjuntura econòmics, i
indústria. d’altres
indicadors avançats, com l’índex de producció industrial o l’índex de comandes de la indústria.

86
90
conseqüència, s’incrementen la producció (PIB) i els ingressos d’empreses, famílies i Estat (via
ingressos d’empreses, famílies i Estat (via més recaptació tributària en aquest darrer cas).
més recaptació tributària en aquest darrer cas). En una situació de recessió econòmica la situació
En una situació de recessió econòmica la situació és a la inversa (il·lustració 37).

és a la inversa (il·lustració 37).
Il·lustració 37. El funcionament de les recessions

Il·lustració 37. El funcionament de les recessions mac 21/3/16 18:12
Comentario: en el requadre g
punts o afegir els q falten
13
mac 21/3/16 18:12
aplicació de recursos i estan disponibles en quantitats il·limitades. 90 Comentario: proposta de redacció: “... són gratuïts,

il·limitades”
conseqüència, s’incrementen la producció (PIB) i els ingressos d’empreses, famílies i Estat (via
Reflexioneu. L’evolució de la marxa de l’economia
Reflexioneu. L’evolució de la marxa de l’economia
més recaptació tributària en aquest darrer cas). En una situació de recessió econòmica la situació
és a la inversa (il·lustració 37).
El
El consumo permite
donde a hayla economía
El consumo
aeropuerto
española permite
crecer
para respirar como aantes la que
economía
de la crisis espa-
pagar La contabilidad nacional del segundo
Il·lustració 37. El funcionament de les recessions
las instalaciones, agarrar bastante aire y contener el mac 21/3/16trimes-18:12
ñola crecer como antes de la crisis terminal».industria

Daniel Pardo,
Miguel BBC
Jiménez, ElMundo,
País, Caracas, 11.7.2014
27.08.2015 resuello tre
aumenta de
mientras se
el 2015
consumo, muestra
encuentren en
se el
aceleran un
interior de
las panorama
la
exportaciones, macroeconó-
Comentario:
la en el requadre gran, suprimir els
Algo parecido acotó el blog de humor El punts o afegir els q falten
manufacturera avanza al mayor ritmo macen21/3/16 18:12
más de
mico casi idílico. Crece con fuerza la inversión, se
de Maiquetía
una década...
Miguel Jiménez,
Maiquetía, El precio.
ahora tiene País, 27.08.2015 «Aeropuerto estrenaElrobot
Gobierno de Mariano Rajoy
que te pone Comentario: adopto aquest criteri (amb punts) vist
Son 127 bolívares, entre US$2 y US$20 dependiendo de cabezahay te crea empleo, aumenta el consumo, se aceleran las
puesto
quita elgrandes
dinero».esperanzas en la economía como
Por su argumento electoral para las de elecciones generales
@VVperiodistas
exportaciones, la industria manufacturera avan-
parte, la cuenta
previstasdijo paraquefinales
opositora
«pronto de nos
Twitter
este cobrarán
año, pero hasta el
La recuperación
pagar por su derecho de laa respirar
economía
española toma ve- za al mayor ritmo en más de una década… El
aire acondicionado
impuestomomento
por tragar “gas la del bueno”», en referencia
recuperación que dibuja a el cuadro
locidadel 1ºdedecrucerojulio, cuando en elel final
InstitutodeAeropuerto
la legislatura del Gobierno de Mariano Rajoy ha puesto grandes
los gasesmacroeconómico
lacrimógenos que las no fuerzas
termina oficiales
de calar usanen los votantes.
Internacional de Maiquetía (IAIM) oficializó su La creación de empleo es el mecanismo por el que la
Gobierno
proyectode Marianopara
de ozonificación Rajoy.
«proteger EllaInstituto
salud de Nacio- esperanzas en la economía como argumento elec-
recuperación llega más a lalamedidapoblación. Según los
los pasajeros». Se trata de un valor más que los Sin embargo, muchos otros recibieron con
nal devenezolanos
Estadística tendrán(INE) que añadir haa confirmado
los ya costosos este jue- datospues
indignación, publicados
la ven no ayer, la creación
solo como un impuestode empleo en un
toral para las elecciones generales previstas para
«absurdo»año queespuede
el equivalente
ser una fuente a 477.400 puestos de trabajo a
de corrupción,
ves que el
boletos producto
que con mucho interior
esfuerzobruto
(PIB)
se encuentran, creció
sino como un
tiempo finales de este año, pero hasta el momento la re-
unacompleto.
prueba de Sinque el aeropuerto
embargo, eso es solo una parte
1% enfuertemente
el segundo trimestre
a las aerolíneas, la mayoríadeldeaño con respecto cuperación que dibuja el cuadro macroeconómi-
las cuales internacional más grande
del empleo que de se
Venezuela
destruyó
efectivo.modo que, así medidos, sigue habiendo
está en
corto de y 2013, de
2012
han reducido sus frecuencias a Venezuela. en torno a
al primero,
La la tasa de
recuperación
«Bioseguridad» másla alta desdeespañola
economía finalestoma de 2007, co no termina de calar en los votantes.
450.000 puestos menos que en el cuarto trimestre de
velocidad
Según el IAIM,de crucero en mayo en seel instaló
final de un laservicio
legislatura
de del
antesGobierno
de que
ozonizacióndeparaempezase
Mariano la crisis.
Rajoy. Elde
«la eliminación El
Instituto consumo
Nacional de de las
contaminantes explican2011.
lo del El balance de Rajoy también
Los bañosesno
La creación de empleo es el mecanismo por el
ozono en Maiquetía? aún negativo en
personas
tienen agua, el aireocupadas,
acondicionado puestos de trabajo
se daña, hay y horas
familias, el que
Estadística
en ambiente
usuarios con
equivale
(INE) y ha al
confirmado
protección
vuelosbrutonacionales
58%
de la del
este PIB,
jueves
salud». «Losquees el
el prin-
ocupadas,
perros callejeros que la recuperación llega más a la población. Se-
pese pero
adentro, al fuerte tirón del
¿hay ozono?». Y esúltimo año y
producto interior (PIB) ecrecióinternacionales,
un 1% en el
cipalsegundo
motor del deberán delReflexioneu. L’evolució de la marxa de l’economia
crecimiento, estepero casi
a su todos los gún los datos publicados ayer, la creación de em-
desde Maiquetía, que estemedio.
aeropuerto, famoso por la obra de colores
trimestre añocancelar
con respecto arancel
al primero, la
del artista venezolano Carlos Cruz-Diez
aerolínea al momento de chequearse», dice un Además, la remuneración de losenasalariados
el pierde
factores
tasa juegan
más
comunicado
altade laa entidad
desde favor,finalesdesde
de 2007,
aeroportuaria. el Ygasto
antes público
continúa:
de que a la
terminalpeso
internacional, también parecede lahaberse visto en favor del
pleo en un año es el equivalente a 477.400 pues-
en el conjunto economía
empezase
«Para este laproyecto,
crisis. Ella consumo
Gobernación de las del familias,
estado que
inversión,
equivale pasando
al 58% del por
PIB,
El consumo permite a la economía
Vargas instaló un sistema
elessector
deel exterior,
principal
bioseguridad motory
favoreci-
del excedentededepasajeros,
pues la frecuencia explotación de las empresas
tos de trabajo a tiempo completo. Sin embargo,
ha constatado BBC y de los
Mundo, impuestos. El coste laboral por unidad de producto
es cada vez menor.
do por la caída
crecimiento,
ozonizado
española en perodel
los
crecer euro
casi
conductoscomo y
todosdedellospetróleo.
aire
antes factores
acondicionado juegan a
de la crisis
Fuentes cae eso es solo una parte del empleo que se destruyó
un 0,1%,
del sector siete décimas
le dijeron a BBClas por debajo
Mundo que elde lala variación
favor, desde
del aeropuerto,
Miguel el logasto
Jiménez, cual público
consolida
El País a alaMaiquetía
, 27.08.2015 inversión, comopasando
aumenta el consumo, se aceleran exportaciones,
el primer
por aeropuerto
el sector exterior, de Suramérica
favorecidoy El porCaribe objetivo
en del
la caída dedelprecios
impuesto de lapor economía
respiraral(el
es 0,6%,
aliviar según
el enel deflactor
adoptar
euro estapetróleo.
y del tecnología».
industria
impacto de
de la
más implícito
en 2012 y 2013, de modo que, así medidos, sigue
manufacturera
unacrisis, pues
del
década... PIB),
El
avanza
la baja
y la
Gobierno
mayor
de remuneración
frecuencia
de Mariano
ritmo
de las por asalariado
Rajoy
aerolíneas significa unaesperanzas
reducción endela economía
los salarial
ingresos
La
contabilidad nacional del segundo trimestre de
crece
ha puesto
paraargumento habiendo en torno a 450.000 puestos menos que
el 0,2%.
grandes
el aeropuerto. Por
La contención
ejemplo, el recorte de los
(o incluso la
como
2015 muestra un panorama macroeconómico bajada electoral
de sueldos paraunitarios en términos
las elecciones generales estadísticos)
pero este es el primero en su especie en América casi
vuelos de
previstas
se en el cuarto trimestre de 2011. El balance de Ra-
American Airlines
para finales
mantiene, si
en un
de este
bien ese
80% significa
año, ha
dato pero
estado
que
hastadistorsionado
el
idílico.
Latina, yCrece
de ahícon fuerza de
la sorpresa la muchos
inversión, se crea empleo,
venezolanos el aeropuerto
al momento pasará de recibir que
la recuperación US$80 millones
dibuja al
el cuadro
haber conocido la noticia. Algunos, por supuesto, se año macroeconómicojoy también es aún negativo en personas ocupa-
a US$10 millones, según Humberto
no termina de calar en losFiguera,
votantes.
tomaron la noticia con humor, como el comediante presidente de ladeAsociación
empleo es eldemecanismo
Líneas Aéreaspor el de
La creación
Venezuela. das, puestos de trabajo y horas ocupadas, pese al
recuperación llega más a la población. Según los
que la
«decretó» que «los pasajeros que se nieguen a fuerte tirón

datos publicados ayer, la del último
creación añoenyunmedio.
de empleo
año es el equivalente a 477.400 puestos de trabajo a
Además,
tiempo completo. la remuneración
Sin embargo, eso es solo una parte de los asalariados
del empleo que se destruyó en 2012 y 2013, de
L’aire que respirem ha estat sempre
La recuperación de la economía española toma
un pierde
exemple depeso
bé en
lliure, el
no conjunto
econòmic.
modo que, así medidos, sigue habiendo enPerò dea la economía en fa-
torno
velocidad de crucero en el sembla
final deque a Caracas del
la legislatura 450.000
les coses han canviat.puestos menos
Per què que en
l’aire deell’aeroport
cuarto trimestre
de de
Gobierno de Mariano Rajoy. El Instituto Nacional de 2011. El balance de Rajoy también es aún negativo en
Caracas és ara un bé econòmic? És justificable
personas ocupadas, la mesura
puestos de adoptada
trabajo y dehoras
Estadística (INE) ha confirmado este jueves que el
producto posar un bruto
interior preu a (PIB)
l’aire? creció
(analitzeu
un la1%resposta ocupadas,
en el des del punt pesediferents
de vista dels al fuerte tirón
grups del último año y
d’interès).
segundo trimestre del año con respecto al primero, la
87
medio.
tasa más alta desde finales de 2007, antes de que Además, la remuneración de los asalariados pierde
empezase la crisis. El consumo de las familias, que peso en el conjunto de la economía en favor del
equivale al 58% del PIB, es el principal motor del excedente de explotación de las empresas y de los
crecimiento, pero casi todos los factores juegan a impuestos. El coste laboral por unidad de producto
vor del excedente de explotación de las empresas servicios. Uno de los puntos preocupantes es que
y de los impuestos. El coste laboral por unidad las importaciones crecen con más fuerza que las
de producto cae un 0,1%, siete décimas por de- exportaciones pese al enorme ahorro de la factura
bajo de la variación de precios de la economía (el energética que ha supuesto la bajada del precio
0,6%, según el deflactor implícito del PIB), y la del crudo. En cambio, el turismo vive un año ré-
remuneración por asalariado crece el 0,2%. La cord y el gasto de los extranjeros en España está
contención salarial (o incluso la bajada de sueldos disparado.
unitarios en términos estadísticos) se mantiene, También el gasto público pone su granito de
si bien ese dato ha estado distorsionado con fre- arena. En el segundo trimestre, que coincidió con
cuencia en los últimos trimestres por la supresión la celebración de elecciones municipales y auto-
de la paga extra de los funcionarios y su devolu- nómicas, creció un 0,4% trimestral, aunque su
ción parcial. impacto no es tan alto como en el primero, cuan-
Los sindicatos atacaron por ese frente: «Las do creció un 1,7%. En año electoral, así, el gasto
reformas del Gobierno solo han conseguido que público ya crece a una tasa anual del 1%, la ma-
se cree empleo de baja calidad con salarios redu- yor en casi cinco años, desde el tercer trimestre
cidos, pero no han mejorado las bases producti- de 2010.
vas ni el bienestar de la mayoría de la población»,
señaló ayer UGT, que atribuye la mayor parte del La industria manufacturera acelera
mérito del crecimiento a factores externos como Tras un mal año 2014, el sector de la agricultu-
el precio del petróleo o las políticas expansivas ra, ganadería y pesca lidera el crecimiento en el
del Banco Central Europeo (BCE). segundo trimestre de este año. Es un sector muy
La patronal, en cambio, aplaudió sin reservas pequeño, que apenas representa un 2,3% del pro-
los datos: «El patrón de crecimiento es más equi- ducto interior bruto (PIB), pero en términos re-
librado. Sobresale, por el lado de la demanda, el lativos fue el que más avanzó, con un crecimiento
comportamiento positivo de la inversión empre- del 2,8%, corregido de efectos estacionales y ca-
sarial mientras que, por el lado de la oferta, hay lendario.
que resaltar la fortaleza de la actividad industrial. La industria manufacturera fue el otro sec-
Todo ello en un contexto de ausencia de tensiones tor más destacado en el segundo trimestre, con
inflacionistas y de corrección del desequilibrio un avance de volumen del 1,6% trimestral (siem-
exterior», señaló la CEOE en un comunicado. pre con datos corregidos de efectos estacionales
y calendario), el mayor ritmo registrado por este
Turismo y petróleo sector desde 2003. La construcción, en cambio,
Donde sin duda la recuperación se está trasla- ha frenado un poco el paso tras su espectacular
dando al bolsillo de los ciudadanos es en el con- repunte de finales de 2014 y comienzos de 2015
sumo. En términos nominales, de los 3.327 mi- y creció el 0,8%. Incluyendo construcción, el cre-
llones que aumentó el PIB en el trimestre, 3.267 cimiento trimestral de la industria, un sector que
millones correspondieron al gasto de las familias. supone el 16,1% del PIB, es del 1,4%.
Su consumo, que lleva nueve trimestres al alza, Los servicios representan el 67,3% del PIB
crece el 1% en tasa trimestral y el 3,5% en tasa y crecen un 0,8% trimestral. Dentro de ellos un
anual. La inversión, sobre todo en bienes de equi- tercio corresponde a comercio, transporte y hos-
po (y en particular en medios de transporte), fue telería, subgrupo que crece un 1%, en línea con el
el otro gran motor en el trimestre, con un aumen- conjunto de la economía. El subsector más desta-
to del 2% trimestral y del 6,1% interanual. cado es el de información y comunicaciones, que
El sector exterior drenó crecimiento, pero crece el 1,6%. Solo caen las actividades financie-
menos que en el trimestre anterior, gracias a la ras y de seguros: un 0,4%.
recuperación de las exportaciones de bienes y
88
Latina, y de ahí la sorpresa de muchos venezolanos al el aeropuerto pasará de recibir US$80 millones Economia
al per a enginyers/es
Sembla, per la notícia, que potser sí que estem arribant al final del túnel.
Imagineu que teniu una petita empresa agroalimentària dedicada a la fa-
bricació semblad’ ovoproductes.
que a Caracas les coses hanJa fa temps
canviat. quedeusl’aeroport
Per què l’aire dóna devoltes pel cap ampliar el
negoci. En base a la informació de la notícia (i sense tenir en compte que
les coses han pogut anar a pitjor des d’agost de 2015), creieu que és un bon
moment per iniciar una nova inversió, per ampliar la producció de la vostra
empresa?

De la reflexió anterior, segurament podrem deduir que les empreses necessiten

monitorar l’evolució dels cicles econòmics per tal d’adaptar millor la seva estratègia a
la marxa de l’economia. Per saber d’on venim, on som i intentar predir cap a on anem,
disposem d’indicadors relacionats amb aquest món de les constants fluctuacions de
l’activitat econòmica; són els indicadors de producció i renda, que ens permeten mesu-
rar l’activitat econòmica.
Indicadors de producció i renda

Producte Interior Brut (PIB)
S’anomena Producte Interior Brut al conjunt dels béns i serveis finals produïts per una
economia en un cert període de temps (normalment, un any). El PIB ens permet me-
surar les dimensions d’una economia, veure’n l’evolució en el temps, així com comparar
el pes d’una economia en relació amb la d’altres països o blocs econòmics. És a dir, si
sabem, per exemple, que el PIB del país A és de 100 bilions de dòlars i el del país B és
de 50 bilions, i fem una comparació podem concloure que el país A té el doble de pes en
l’economia mundial. De la mateixa manera, si el PIB del país A era de 50 bilions l’any
2010 i ha passat a ser de 100 bilions l’any 2016 podríem deduir que el país A ha tingut
un creixement més que considerable. Tot i que, en aquest darrer cas i donat que compa-
rem en el temps quantitats econòmiques, hauríem de tenir en compte que una part de
l’augment del PIB en valor monetari pot ser conseqüència d’una variació a l’alça en els
preus dels béns i serveis, i no tant d’un increment de la producció real.
En aquest cas, per veure l’augment real s’ha de treballar amb valors reals i no
monetaris, és a dir, amb el PIB real i no amb el PIB nominal. La il·lustració 38 permet
veure com s’elimina l’efecte preu per arribar a conèixer la variació en el PIB d’una deter-
minada economia.21
21 Aquest ajust és vàlid també per a la resta de variables econòmiques. Sense aquest ajust podríem arribar a conclusions
equivocades sobre els motius reals del creixement o decreixement d’una determinada variable econòmica.
89
Torres Coronas, María Arántzazu Vidal Blasco
Teresa 93
Il·lustració 38. Variables reals versus nominals
A l’hora d’avaluar el creixement o decreixement econòmic d’un país, també és im-

A l’hora d’avaluar el creixement o decreixement econòmic d’un país, també és important
portant entre la diferència entre un canvi de nivell i una taxa de variació. Quan diemmac
entre la diferència entre un canvi de nivell i una taxa de variació. Quan diem que el PIB real creix que1/4/16 9:40
el PIB real creix volem dir que el PIB real augmenta. Si el mes de gener de 2015 el Comentario:
volem dir que el PIB real augmenta. Si el mes de gener de 2015 el PIB del país A era de 80 bilions PIB hauria de ser “veu
similar? “comprovar”? “tenir en co
del de dòlars i 12 mesos després és de 100 bilions, direm que el PIB ha augmentat. Si sabem que el
país A era de 80 bilions de dòlars i 12 mesos després és de 100 bilions, direm que el
PIBPIB a desembre de 2014 era de 75 bilions podem determinar la taxa de creixement interanual.
ha augmentat. Si sabem que el PIB a desembre de 2014 era de 75 bilions 3
podem
determinar la taxa de creixement interanual.22

El càlcul del PIB

La definició mateixa de PIB ens permet deduir que una manera de mesurar-lo és su-
mant el valor total dels béns i serveis finals produïts. Una segona manera seria sumar la
El càlcul del PIB
despesa total en béns i serveis finals. La tercera forma es basa en les rendes guanyades
La definició mateixa de PIB ens permet deduir que una manera de mesurar-lo és sumant
pelsel valor total dels béns i serveis finals produïts. Una segona manera seria sumar la despesa total
propietaris dels factors de producció. Per tant, el producte de l’economia es pot
calcular,
en béns indistintament,
i serveis finals. La tercera de tres maneres,
forma amb
es basa en les quals,
les rendes evidentment,
guanyades s’arriba
pels propietaris dels al mateix
resultat final:
factors de producció. Per tant, el producte de l’economia es pot calcular, indistintament, de tres
Com a suma de la producció generada exclusivament en cada branca, sector o em-

maneres, amb les quals, evidentment, s’arriba al mateix resultat final:
presa (òptica del valor afegit o de l’oferta). Imaginem una economia amb tres empreses
1. Com a suma de la producció generada exclusivament en cada branca, sector o empresa
(il·lustració 38), en què l’empresa A és proveïdora de l’empresa B i la B de l’empresa C.
(òptica del valor afegit o de l’oferta). Imaginem una economia amb tres empreses
El PIB es (il·lustració 38), en què l’empresa A és proveïdora de l’empresa B i la B de l’empresa C. El
pot calcular de tres maneres amb el mateix resultat (12.500 €). La il·lustració
39 permetPIB es pot calcular de tres maneres amb el mateix resultat (12.500 €). La il·lustració 39
veure com s’elimina el valor dels béns intermedis en el càlcul del valor del
PIB total, ja que si no estaríem inflant els números en comptabilitzar el valor d’un bé
més
d’una vegada. És a dir, només hem de tenir en compte el valor afegit de cada pro-
ductor, que es calcula com la diferència entre el valor de les seves vendes i el valor dels
3 Si observeu detalladament les dades de la gràfica de la notícia “El consumo permite a la economía
española crecer como antes de la crisis”, estan expressades com a taxa de variació interanual i taxa de
inputs que
variació compra
en relació amb el a trimestre
tercers.precedent. L’empresa B compra inputs per valor de 4.200 €, generant
amb el seu procés productiu un valor afegit de 4.800 €.
22 Si observeu detalladament les dades de la gràfica de la notícia “El consumo permite a la economía española crecer
como antes de la crisis”, estan expressades com a taxa de variació interanual i taxa de variació en relació amb el trimestre
precedent.
90


Il·lustració 39. PIB com a suma de la producció agregada
Il·lustració 39. PIB com a suma de la producció agregada

El PIB desdes
El PIB dede l’òl’òptica
ptica de laproducció
de la producció ens ens permet
permet comparar
comparar el canvid’un
el canvi percentual percentual
d’un sector amb el PIB total o veure quin sector està creixent més de pressa, tot entenent que quan
sector amb el PIB total o veure quin sector està creixent més de pressa, tot ente-
13
nentparlem de sector parlem de: Construcció i Serveis, Agricultura i pesca, Indústria i energia.
que quan parlem de sector parlem de: Construcció i Serveis, Agricultura i pesca,
Indústria i energia.
que es troben en quantitats il·limitades i són gratuïts. Els béns lliures
es poden obtenir sense

mac 21/3/16 18:12
En ocasiones colegas, amigos, alumnos, periodistas, etc.
il·limitades”
inversión e
preguntan sobre la estructura sectorial de la producción y bancario, d
Reflexioneu. El PIB des de l’òptica de la producció
del empleo en la economía española. Los datos de
Reflexioneu. El PIB des de l’òptica de la producció de infraes
Reflexioneu. L’aire com a bé econòmic Contabilidad Nacional publicados ayer por el INE (y gestión de
también los de la Encuesta de Población Activa del distribución
cuarto trimestre de 2014 publicados en el mes de enero telefonía, et
de este año) permiten actualizar esa información al año
Estructura de la economía española por
ElEstructura
aeropuertodedonde
la economía
hay que española
pagar porcancelar ido
dicha adquiriendo
tasa […] deberán
2014. salir auna
Te la pongo las importancia
afueras de
a continuación
creciente con el
por si te puede ser útil.
para respirareconómicos y el empleo (1970- las instalaciones, agarrar bastante aire y contener el En el año
sectores
sectores económicos y el empleo (1970-
Daniel Pardo,
transcurso del tiempo.
resuello mientras se encuentren en el interior de la servicios,
2014) BBC Mundo, Caracas, 11.7.2014 terminal». Algo parecido acotó el blog de humor El participació
mac 21/3/16 18:12
2014)
ElRafael Pampillón,
aire en Economy
el aeropuerto que Weblog, 27.02.2015
sirve a Caracas, Chigüire Bipolar, que en una parodia de noticia tituló
«Aeropuerto de Maiquetía estrena robot que te pone Comentario: adopto aquest criteri (ambconstrucció
punts) vist
Maiquetía, ahora tiene precio. que és el majoritari nacional.
Son de cabeza y te quita el dinero».
127 bolívares, entre US$2 y US$20 dependiendo
Rafael Pampillón, Economy Weblog, 27.02.2015
@VVperiodistas
pagar por su derecho a respirar aire acondicionado dijo que «pronto nos cobrarán
En ocasiones colegas, amigos, alumnos, periodis-
tas, etc. preguntan sobre la estructura sectorial
de la producción y del empleo en la economía
española. Los datos de Contabilidad Nacional
publicados ayer por el INE (y también los de la
han reducido sus frecuencias a Venezuela. efectivo. En el cuadro 1 se observa cómo en España desde 1970
Desde el año 2010 la construcción es el sector
«Bioseguridad» y hasta 2009,
El mensaje del presentador seDaniel
y locutor registra una disminución paulatina de la
Martínez
Encuesta de Población Activa del cuarto trimes-
Según el IAIM, en mayo se instaló un servicio de que más porcentaje pierde en el PIB: 11,9% en
en Twitter resume contribución
el pensamiento dedelamuchos:
industria
«¿Meen el PIB, mientras que el
tre de 2014 publicados en el mes de enero de este sectoren servicios
explican lo del ozono Maiquetía? ha ido adquiriendo
Los baños no una importancia
2010 al 5,6% en 2014.
tienen agua, el creciente
aire acondicionado se daña, hay
con el transcurso del tiempo.
año) permiten actualizar esa información al año
usuarios con vuelos nacionales e internacionales, La industria, que tuvo una fuerte contracción
que este aeropuerto, famoso por la obra de colores En el cuadr
2014. Te la pongo a continuación por si te puede
aerolínea al momento de chequearse», dice un hasta el año 2009, empieza a recuperar partici-
Desde el
del artista venezolano año 2010
Carlos la construcción
Cruz-Diez en el es el sector que más y hasta 201
comunicado de la entidad aeroportuaria. Y continúa: porcentaje
terminal internacional, tambiénpierde
parece en el PIB:
haberse visto11,9% en 2010 al 5,6% en contribución
ser útil.
«Para este proyecto, la Gobernación del estado pación a partir del año 2010: pasa de representar
2014. la població
En el cuadro 1 se observa cómo en España
el 15,1% en 2009 al 17,5% en 2013 y 2014. Por
aumentand
trabajadore
desde 1970 y hasta 2009, se registra una dismi-
del aeropuerto, lo cual consolida a Maiquetía como tanto, desde 2009, la industria ha recuperado en
Fuentes del sectorLaleindustria, que tuvo
dijeron a BBC Mundo una fuerte
que el contracción hasta el año reduciendo
el primer aeropuerto de Suramérica y El Caribe en objetivo del impuesto por respirar
2009, empieza es aliviar participación
a recuperar el a partir del año
nución paulatina de la contribución de la indus-
adoptar esta tecnología». parte la participación que había perdido en la es-
2010: pasa de representar el 15,1% en 2009 al 17,5% en
Entre burlas y críticas aerolíneas significa
2013 una yreducción
2014. Por de los ingresos
tanto, desde 2009, la industria ha
tria en el PIB, mientras que el sector servicios ha
Todos los aeropuertos cobran diferentes impuestos, tructura económica de los sectores económicos.
El cuadro m
recuperado en parte la participación que había perdido participació
en lade
el aeropuerto pasará estructura económica
recibir US$80 millones de
al los sectores económicos. empleo, ha
haber conocido la noticia. Algunos, por supuesto, se año a US$10 millones, según Humberto Figuera, tanto la con
tomaron la noticia con humor, como el comediante 91 de laEnAsociación
presidente de Líneas Aéreas de
el cuadro 1 también se observa cómo, en España,
ligeramente
desde 1970 el sector servicios ha ido adquiriendo una
importancia creciente con el transcurso del tiempo En definitiv
pasando de representar el 46,3% del PIB en 1970 al empleo la
74,4% en 2014. Esta terciarización es habitual en el
nacional.
que es troben en quantitats il·limitades i són gratuïts. Els béns lliures es poden obtenir sense Come
mac 21/3/16 18:12
Teresa Torres Coronas, María Arántzazu Vidal Blasco il·limitades”
Reflexioneu. L’aire com a bé econòmic 95

En el cuadro 1 también se observa cómo, en pleada en el sector servicios ha ido aumentando
España, desdedonde 1970hayel que sector servicioscancelar
ha ido su porcentaje sobreendeelel total de los trabajadores
El Enaeropuerto
ocasiones colegas, amigos, alumnos, pagar periodistas, etc.dicha tasa […]inversión
deberán salir española
a las afueras exterior está en los sectores
En eladquiriendo
cuadro
parapreguntan
respirar 1 se sobre una
observa importancia
cómo en
la estructura España
sectorial creciente
de ladesde cony el ocupados,
1970
producción
las instalaciones, agarrar en cambioingeniería,
bancario, distribución,
bastante aire y contener el la industria
gestión ha ido redu-
y construcción
y hasta
Daniel2009,
del empleo
Pardo, seBBC registra
enMundo, una
la economía disminución
Caracas, española.
11.7.2014 paulatina resuello
de lademientras
Los datos se encuentren en el interior de (aeropuertos,
de infraestructuras la autopistas, etc.),
transcurso
Contabilidad
contribución
del
de la Nacional
tiempo
industria publicados
pasando
en el PIB, ayer
de representar
terminal».
por elque
mientras
el ciendo
INEel (y Algo parecido gestión
su participación.
acotó eldeblogaguas
de humor y Elbasuras, machoteles,
21/3/16producción
18:12 y
46,3%
sector aire endel
El también
servicios
Maiquetía, ahora
ellosPIB
aeropuerto
de ido
ha en
la
tiene precio.
1970
que sirvealde
Encuesta
adquiriendo a 74,4%
Caracas,
Población
una en 2014.
Activa
importancia Esta
del El cuadro
distribución de muestra
«Aeropuerto de Maiquetía estrena robot que te pone también
energía, energías la caída
renovables,
Comentario: adopto espec-
seguros,
aquest criteri (amb punts) vist
crecientecuarto
con trimestre
el transcursode 2014 del publicados
tiempo. en el mes de enero telefonía, etc. que és el majoritari
terciarización
Son 127 bolívares,
de este año) permiten entrees habitual
US$2 y US$20
actualizar enesa el información
dependiendo proceso Por de
de desa-
cabeza
al año
y te tacular de la participación del sector de la cons-
quita el dinero».
su parte, la cuenta opositora de Twitter
rrollo
pagar poreconómico
2014. Te la pongo a de
su derecho a respirar laairemayoría
continuación por side
acondicionado los países.
te puede ser útil. En
@VVperiodistas trucción
dijoEnqueel cuadroen
En el«prontoañoel2014,
2total
nos del empleo,
secobrarán
observa
ganan
cómo en hasta
participación enel el
España, año 2007.
desde
PIB
1980
los
Desde el año El
ozonificado. 2010 la construcción
impuesto por respirar entró esenelvigor
sector queimpuesto
más por tragar “gas y servicios,
hasta 2013,en
del bueno”», ense registra
referencia a una disminución paulatina de la
este
el 1º sentido,
porcentaje depierde enademás,
el PIB: España
11,9% enes muyal competitiva
2010 5,6%los en Sincontribución
embargo,
las fuerzasde el laaño
cambiopasado
industria
la tanto laAsí,
industria
al empleo. construcción
mantiene
mientras
la
y laque
julio, cuando el Instituto Aeropuerto gases lacrimógenos que oficiales usan
participación que en 2013. La agricultura
2014.en el sector
Internacional de servicios,
Maiquetía (IAIM) buena oficializó para
partesu de la inversión dispersar las protestas
como opositoras.
la industria
laconstrucción
población empleada
pierdenhan recuperado
en el sector
presencia en ligeramente
servicios
la producción ha su ido mac 21/3/
aumentando
nacional. su porcentaje sobre el total de los Comentar
española
los pasajeros».en Se eltrataexterior
de un valorestá más en que los
los sectores ban-
Sin embargo, participación
muchos otros recibieron
trabajadores en
la
no solo comoocupados,
el empleo.
medida con
un impuesto en cambio la industria ha ido
La industria,
venezolanosque tendrántuvoque unaañadir
fuerte ya costosos hasta elindignación,
contracción
a los año pues la ven
2009,
cario,
boletos
empieza
distribución,
que con mucho esfuerzo
a recuperar
ingeniería, gestión
se encuentran,
participación
y construc-
«absurdo»
a partir delsino
que puede reduciendo
ser una fuente
añocomo una prueba de que el aeropuerto
sude participación.
corrupción,
2010:ciónpasa de de infraestructuras
representar el 15,1%
fuertemente a las aerolíneas, la mayoría de las cuales(aeropuertos,
en 2009 al autopistas,
17,5% en
2013hanyreducido
2014. sus Por tanto, a desde 2009, la industria ha
efectivo. El cuadro muestra también la caída espectacular de la
etc.),
recuperado
gestión
«Bioseguridad»
de
frecuencias aguas y basuras,
Venezuela.
en parte la participación que había perdido
hoteles, produc-
El mensaje del presentadorparticipación del sector
y locutor Daniel Martínezde la construcción en el total del
en lación ely IAIM,
estructura
Según distribución
económica
en mayo se instaló delos
de energía,
servicio energías
sectores
un económicos.
de enrenova-
Twitter resume el empleo,
pensamiento de muchos:
hasta el año «¿Me
2007. Sin embargo, el año pasado
bles, seguros, telefonía, tanto la construcción como la industria han recuperado
en el ambiente y protección de etc.
la salud». «Los tienen agua, el aire acondicionado se daña, hay
perros callejeros adentro,ligeramente
pero ¿hay su participación
ozono?». Y es en el empleo.
En el cuadroEn el1año
usuarios con también
vuelos
2014,seganan
nacionales observa
e cómo, en España,
internacionales,
participación en
desde Maiquetía, deberán cancelar este arancel a su que elestePIB
aeropuerto, famoso por la obra de colores
desde 1970 el sector servicios ha ido adquiriendodeluna
los Enservicios,
el cuadro 1en se observa
cambio cómo en
diceEspaña
la Yindustria desde 1970
delmantiene
artista venezolano Carlos Cruz-Diez en el
aerolínea
importancia
al momento de chequearse», un la
y hasta creciente
comunicado 2009, con
se registra
de la entidad el
unatranscurso
aeroportuaria. disminución tiempo
continúa: paulatina de lainternacional,Entambién
terminal definitiva, en el año
parece haberse visto 2014 ganan participación en el
participación
pasando de
contribución
«Para este proyecto, deque
representar la en 2013.
el
la industria46,3%
Gobernación en del el La
del PIB
PIB,
estadoagricultura
mientras que y
en 1970 al
impactado el la empleo
por la crisis que azotala aindustria,
las aerolíneas, la construcción y los servicios y
74,4%Vargasen instaló
sector 2014.
servicios Esta
un terciarización
sistema
ha idode adquiriendo
bioseguridades habitual
y
una en
puesel
importanciala frecuencia depierde la ha
pasajeros, agricultura.
constatado BBC
construcción
proceso de desarrollo
ozonizado
creciente en con pierden
los conductos económico
el transcurso
presencia
de aire delacondicionado
tiempo.
en la producción
de la mayoría Mundo,
de los es cada vez menor.
nacional.
países. En este sentido, además, España es objetivo
muy del impuesto por respirar es aliviar el
En el cuadro 2 se observa cómo en España, desde 1980
competitiva en el sector servicios, buena parte de la
yEn definitiva,
de frecuenciaen de el
las año 2014 ganan participa-
adoptarEn el cuadro 2 se observa cómo en aerolíneas
Desde estaeltecnología».
año 2010 la construcción es el sector queEspaña,
impacto
másde la crisis, pues la baja
hasta 2013, se registra una disminución paulatina de la
Entre burlas y pierde críticasen el PIB: 11,9% en 2010 al 5,6% en significa una reducción de los ingresos
porcentaje
desde
Todos los1980
aeropuertos y hasta 2013, se
cobran diferentes registra una
impuestos, paradismi- ción en el
contribución empleo
de
el aeropuerto. Por ejemplo, el recorte de los la la industria,
industria al empleo. la Así,
construcción
mientras que y
2014. la población
en un 80% empleada
significa que en el sector servicios ha ido
nución
Latina, y de paulatina
ahí la sorpresa de demuchos
la contribución
venezolanos al de la indus- pasará
el aeropuerto
los deaumentando
vuelos de American Airlines
servicios y pierde
recibir US$80 su
la agricultura.
porcentaje
millones al sobre el total de los
Aquesta entrada de
año a blog
US$10ens trabajadores
permet
millones, según veure
Humbertoocupados,
Figuera, ende
l’evolució cambio la industria
l’estructura del haPIBidoper
triaLa al
haber
empleo.
conocido
industria, la queAsí,
noticia.tuvo mientras
Algunos,
por
que la población
supuesto,
una fuerte contracción se hasta el año
presidenteem-de la Asociaciónreduciendo su participación.
de Líneas Aéreas de
2009, empieza a recuperar participación a partir Venezuela.
del año
Laureano Márquez, que en una parodia desectors.
2010: pasa de representar el 15,1%laenLey 2009Creieu
al 17,5%que
en és una informació útil des del punt de vista d’una
2013 y 2014. Por tanto, desde 2009, la industria ha El cuadro muestra también la caída espectacular de la
empresa
recuperado en parte la participación que habíaoperdido
és una informació més
participación del rellevant
sector per al
de la construcción en elMinisteri
total del
en la estructura económica de los sectores económicos. empleo, hasta el año 2007. Sin embargo, el año pasado
Aquesta
L’aire entrada
d’Economia? que respirem de blog
ha estat ens
sempre permet
un exemple béveure
de tanto la no
lliure, l’econòmic.
evolució
construcción como
Però delal’eindustria
structura del PIB
han recuperado
ligeramente su participación en el empleo.
En el cuadro 1 tambiénper sectors. Creieu que és una informació útil des del punt de vista d’una
se observa
sembla cómo,
que a Caracas les en
cosesEspaña,
han canviat. Per què l’aire de l’aeroport de
desde 1970 el sector servicios ha ido adquiriendo una
empresa o és una informació més rellevant per al Ministeri d’Economia?
importancia creciente con el transcurso del tiempo En definitiva, en el año 2014 ganan participación en el
pasando de representar el 46,3% del PIB en 1970 al empleo la industria, la construcción y los servicios y
74,4% en 2014. Esta terciarización es habitual en el pierde la agricultura.
proceso de desarrollo económico de la mayoría de los
2.países.
Com En a suma
este sentido,de además,
les despeses España dels es muy consumidors en béns i serveis finals (òptica de la
2. Com a suma de les despeses dels consumidors en béns i serveis finals (òptica de la
competitiva en el sector servicios, buena parte de la
despesa

o de la demanda). Vegeu l’exemple a la il·lustració 40.
despesa o de la demanda). Vegeu l’exemple a la il·lustració 40.
Il·lustració
Aquesta entrada 40. ens
de blog PIB demanda
Il·lustració 40. PIB demanda
permet veure l’evolució de l’estructura del PIB per
mac 2
sectors. Creieu que és una informació útil des del punt de vista d’una Come
empresa o és una informació més rellevant per al Ministeri tona ha
d’Economia?

2. Com a suma de les despeses dels consumidors en béns i serveis finals (òptica de la
Quan pensem en el PIB des del punt de vista de les despeses, el que estem calcu-
despesa o de la demanda). Vegeu l’exemple a la il·lustració 40.
lant és el flux de fons que entra a les empreses. En aquest cas també hem d’evitar dobles
comptabilitzacions. Aquest problema es resol comptabilitzant únicament el valor de les
Il·lustració 40. PIB demanda mac 21/3/
vendes als consumidors finals, és a dir, als particulars, a les empreses que compren béns Comentar
tona hauria d
92
d’inversions, al govern o als compradors estrangers. És a dir, no es comptabilitzen les

vendes d’una empresa a una altra. Per tant, a partir de les dades de la il·lustració 40 es
pot determinar que el càlcul del PIB des d’aquesta segona òptica l’obtindrem mirant el
valor del bé final produït, que és el que ven l’empresa C.
Quina informació rellevant podem trobar? Descomponent el PIB despesa en
les seves categories, es pot comparar en el temps el canvi percentual de cada categoria
dintre del PIB total i les seves taxes de creixement o decreixement.
• Consum privat. Si el component del consum privat creix pot ser indicatiu del
final d’una etapa recessiva. Això pot animar la inversió empresarial. D’altra
banda, si el consum creix més ràpidament que la capacitat productiva, podem
augmentar les importacions i la inflació. El consum privat té, normalment, un
pes relatiu alt en relació amb el PIB total. Per tant, qualsevol canvi en el con-
sum té un efecte important sobre la producció total.
• Despesa pública. Aquest concepte reflecteix la importància que el sector pú-
blic té en un país. El seu pes percentual en relació amb el PIB total és més gran
en aquells països en els quals l’Estat és el proveïdor de molts serveis públics.
Un augment de la despesa pública pot ajudar, en ocasions, a reduir els perío-
des recessius.
• Inversió. Aquest component recull la inversió privada i és la base del creixe-
ment futur.
• Exportacions i importacions. Les exportacions són un motor de creixement
del PIB però les importacions tenen l’efecte contrari. Un creixement a llarg
termini de les importacions pot ser un indicador de què el país està perdent
competitivitat.
L’article «El consumo permite a la economía española crecer como antes de la cri-
sis», inclòs en pàgines precedents, és explicatiu del paper dels diferents components del
PIB des de l’òptica de la demanda en el creixement del PIB total.
3. Com a suma de les remuneracions (salaris i beneficis) pagades als propietaris dels
factors productius (òptica de les rendes). Aquí s’inclouen els salaris que reben els treba-
lladors, els interessos cobrats per aquelles persones o institucions que van prestar els
seus estalvis a les empreses, els ingressos d’aquells que lloguen els seus terrenys o locals
a les empreses, i els beneficis guanyats pels accionistes, que són els propietaris de les
empreses. La il·lustració 41 permet visualitzar un senzill exemple.
93
97
Il·lustració 41. PIB renda mac 21/3/16 18:

Il·lustració 41. PIB renda Comentario: sepa
Conclusió, una anàlisi conjunta del tres mètodes permet afirmar que la producció de béns
Conclusió, una anàlisi conjunta del tres mètodes permet afirmar que la producció
i serveis per part de les empreses genera un valor afegit que es distribueix en forma de rendes, i
de béns i serveis per part de les empreses genera un valor afegit que es distribueix en
aquestes
forma deesrendes,
gasten en la compra de
i aquestes es béns i serveis.
gasten en laÉscompra
el flux circular
de bénsde lai renda.
serveis. És el flux circular
de la renda.
Del PIB al PNB
Del PIB Els economistes
al PNB també diferencien entre Producte interior i Producte nacional. La
producció s’anomena interior quan ha estat generada per empreses situades dins de les fronteres
Els economistes
d’un país, en el seutambé
territori,diferencien entre
encara que sigui Producte
producció interiorperi Producte
obtinguda residents denacional. La pro-
fora del país.
ducció s’anomena
La producció interior nacional
s’anomena quan ha quanestat lagenerada
generen per empreses
empreses situades
residents dins de les
a Espanya,
fronteres d’un país,
independentment de sien el seu
estan territori,
localitzades encara
a dins de lesque sigui
seves producció
fronteres obtinguda
o a l’estranger. per resi-
El terme
dents de esfora
resident potdel país. La
interpretar com producció s’anomena
«tenir la nacionalitat nacional
als efectes quan laPer
econòmics». generen
tant: empreses resi-
dents a Espanya, independentment de si estan localitzades a dins de les seves fronteres
o a l’eProducte
stranger.nacional
El terme resident es pot interpretar com «tenir la nacionalitat als efectes
econòmics».
+ RendesPer tant: per residents estrangers dins del país
obtingudes
– Rendes obtingudes per residents nacionals a l’estranger
Producte nacional
= Producte interior
+ Rendes obtingudes per residents estrangers dins del país
– Rendes obtingudes per residents nacionals a l’estranger
= Producte interior
El PIB des de l’òptica de l’empresa
El requadre següent ens mostra, de manera senzilla, la lectura que les empreses han de fer
EldelPIB des de l’òptica de l’empresa
PIB com a indicador de l’activitat econòmica.
El requadre següent ens mostra, de manera senzilla, la lectura que les empreses han de
fer del PIB com a indicador de l’activitat econòmica.
De forma paral·lela, si una empresa observa la gràfica següent, que mostra la va-
riació interanual del PIB i de l’índex de producció industrial (IPI), que actua com un
indicador avançat, podria afirmar que el ritme de deteriorament de l’activitat es manté
en el tram final de l’any. Si l’empresari veu que l’IPI es recupera podem preveure una
millora
del PIB.
94
De forma paral·lela, si una empresa observa la gràfica següent, que mostra la variació
interanual del PIB i de l’índex de producció industrial (IPI), que actua com un indicador avançat,
podria afirmar que el ritme de deteriorament de l’activitat es manté en el tram final de l’any. Si
l’empresari veu que l’IPI es recupera podem preveure una millora del PIB.
Il·lustració 42. PIB i índex de producció industrial

Il·lustració 42. PIB i índex de producció industrial
Consecuencias fundamentales
Un incremento del crecimiento económico genera una mayor capacidad ante

adversidades futuras, un mayor prestigio internacional, una disminución de la
tasa de paro, un aumento de la renta per cápita y disponible que induce a un
ciclo virtuoso de consumo, inversión y más crecimiento, y es una condición
necesaria aunque no suficiente del desarrollo económico y del bienestar de una
sociedad. Concretamente para el empresario, además de crear un buen
«ambiente económico» en el entorno provoca más poder adquisitivo en la
población, esto es, clientela potencialmente más atractiva. [...] Sin embargo,
ante un exceso de demanda agregada (vía consumo, inversión o exportaciones)
puede que la oferta a corto plazo no tenga tiempo suficiente para satisfacer
todas las peticiones, de forma que esta elevará los precios de los bienes y
servicios. Esto puede hacer crecer desmesuradamente el nivel de precios, es En
decir, hay cierto riesgo de recalentamiento del sistema, identificado a través de moltes variables
una alta inflación. (Font: Cátedra Nebrija-BBVA [2007]. El arte de emprender.
econòmiques, i
Madrid: Universidad Nebrija, p. 26.)
no només en el
En moltes PIB, variables econòmiques,
es poden detectar comportaments i no només
cíclics. endeell’índex
És el cas PIB,deesproducció
poden detectar
industrial, com-
un
portaments cíclics.
indicadorÉs el cas de
conjuntural quel’índex
aproximade producció
l’evolució industrial,
mensual unvalor
del volum del indicador
afegit brutconjuntural
generat per
que aproxima l’evolució mensual del volum del valor afegit brut generat per les bran-
ques industrials i pel conjunt de la indústria. Per tant, mesura els canvis en la producció
industrial sense l’efecte dels preus. La cobertura de l’índex s’estén a tots els sectors in-
dustrials i s’obté mitjançant una enquesta contínua de periodicitat mensual que investi-
ga cada mes uns 2.900 establiments.
PIB per capita

Normalment, el PIB s’accepta com el millor indicador de l’activitat productiva i del seu
creixement. Un indicador derivat del PIB, molt utilitzat per fer comparacions a escala
internacional, és el PIB per capita (PIB/nombre d’habitants) o a vegades la renda per
capita. Aquest indicador sovint s’utilitza també com un indicador que mesura el desen-
volupament —i fins i tot el benestar— dels residents d’un país o un territori. No obs-
tant això, utilitzar el PIB per capita com a indicador del grau de desenvolupament pre-
senta diverses febleses i mancances que, a grans trets, es poden resumir en les següents:
• El PIB per capita és incapaç de reflectir la distribució de la renda del país o el
territori. A més a més, un creixement de la renda mitjana no significa necessà-
riament un augment de la renda de la major part de la població, ja que aquest
augment es pot concentrar en una part de la població molt petita.
• El PIB per capita no ens informa sobre el poder adquisitiu dels ingressos.
Quan es fan comparacions internacionals es pot donar el cas que ingressos
iguals tinguin, en diferents països, diferent capacitat de compra.
95
• No ens informa sobre el grau de satisfacció de les necessitats bàsiques dels

habitants d’un territori (alimentació, salut, ensenyament, etc.).
• El PIB no considera els efectes negatius externs de produccions específiques
(armament, per exemple) o de la producció en general (destrucció i esgota-
ment de determinats recursos naturals, contaminació mediambiental, etc.).
Població
Nombre total de persones d’un país. S’utilitza per determinar el creixement mínim del
PIB,

que ha de créixer almenys tan ràpidament com la població perquè no baixi el nivell
13
de renda. Paral·lelament, la migració i l’estructura d’edats de la piràmide poblacional
tenen
que esefectes
troben enimportants sobre
quantitats il·limitades lagratuïts.
i són produccióEls bénsalliures
través del seu
es poden efecte
obtenir sense en la població activa.
mac 21/3/16 18:12
il·limitades”
Reflexioneu. Emigració, jubilació i activitat econòmica


La salida de extranjeros y las jubilacio- ¿Cuáles son las causas? Pues el INE destaca
El aeropuerto donde hay que pagar cancelar dicha que
tasa […]eldeberán
principal
salir a lasfactor
afueras de«es la disminución de la
nes
paraexplican
respirar la menor población activa,
población
resuello mientras enenedad
se encuentren laboral
el interior de la y, en particular, la expe-
según el INE
El aire en el aeropuerto que sirve a Caracas, rimentada por la población en edades de mayor
mac 21/3/16 18:12
M.Maiquetía,
G. Mayo, Expansión,
ahora tiene precio. 23.05.2014
actividad, de 16 a 64 años, que que
enéslos tres últimos
el majoritari
la tasa de cambio que se use, que cada pasajero debe años sufre un descenso de casi 750.000 personas».
Losozonificado.
efectos Eldeimpuesto
la crisispor van más
respirar entróallá del aumento del A esto, según explica, contribuye principalmente
en vigor impuesto por tragar “gas del bueno”», en referencia a
paro y la reducción del empleo.
Internacional de Maiquetía (IAIM) oficializó su El número de perso- la caída del número de extranjeros (633.300, de
naslos en
proyecto disposición de trabajar (que se conoce como los que 381.100 corresponden al último año).
de ozonificación para «proteger la salud
pasajeros». Se trata de un valor más que los
de Crisis de las aerolíneas
población
venezolanosactiva)
tendrán queha añadir
caídoa en 424.500
los ya costosos en el último Muchos de ellos regresan a su país de origen o
año. El Instituto
producto de una crisisNacional
económica que de haEstadística
impactado cree que las cambian de destino en busca de empleo. Además,
principales causas son la salida de extranjeros y las algunos de estos no se han ido, únicamente se han
jubilaciones,
«Bioseguridad» aunque no hay que olvidarse del llama- nacionalizado, por lo que ya no aparecen en las
doozonización
«efecto desánimo».
para «la eliminación de contaminantes listas de extranjeros.
Concretamente, en un
usuarios con vuelos nacionales e internacionales, informe titulado El segundo elemento al que el INE achaca
«Análisis de la evolución reciente de la población la disminución de la población activa es al incre-
activa en España»,
comunicado el organismo
de la entidad aeroportuaria. estadístico in- mento de 355.300 jubilados desde el primer tri-
Y continúa: terminal internacional, también parece haberse visto
dica
Vargasqueinstaló
el mercado
un sistema laboral ha perdido
de bioseguridad y más de mestre de 2011, a causa del envejecimiento de la
400.000 efectivos
del aeropuerto, en año,
lo cual consolida 187.000
a Maiquetía como de los cuales población.
han desaparecido entre enero
y marzo de 2014. En tercer lugar, está la vuelta a las aulas de
«La
Entre tasa dey actividad
burlas críticas ha pasado del 60,18% al jóvenes menores de 25 de años que en la época
59,46%»,
pero este esasegura.
el primero en su especie en América de bonanza trabajaban o que actualmente alargan
La Encuesta de Población Activa
haber conocido la noticia. Algunos, por supuesto, se deja otros los estudios debido a la dificultad para encon-
datos sorprendentes. La tasa de actividad ha pa- trar empleo. Así, el último año ha aumentado en
sado del que
«decretó» 60,18% al 59,46%
«los pasajeros entre ael primer tri- 44.900 el número de jóvenes inactivos menores
que se nieguen
mestre de 2013 y el de 2014. Y la reducción es de de 25 años que cursan estudios, «y ello a pesar de
314.500 hombres activos y de
L’aire que 110.000
respirem ha estat mujeres quedeen
sempre un exemple este noperíodo
bé lliure, econòmic. la
Peròpoblación menor de esta
en ese período. sembla que a Caracas les coses han canviat. edad
Per quèsel’aire
ha reducido ende96.000 personas».
de l’aeroport
96

mac 21/3/16 18:12
El aire en el aeropuerto que sirve a Caracas, Chigüire Bipolar, que en una parodia de noticiaEconomia
tituló per a enginyers/es
Por último, está el tan nombrado «efecto
ozonificado. El impuesto por respirar entró en vigor En el lado opuesto, el organismo que presi-
desánimo», es decir, una consecuencia clara de
de Gregorio Izquierdo subraya que si se analiza
la crisis. Aumentan las personas que no buscan
proyecto de ozonificación para «proteger la salud de la cifra tres años atrás se observa un aumento de
empleo porque creen que no van a encontrarlo.
venezolanos tendrán que añadir a los ya costosos 96.100 mujeres activas. «El aumento del núme-
Según indica el INE, este colectivo presenta una
producto de una crisis económica que ha impactado ro de mujeres activas en los tres últimos años ha
tendencia relativamente estable desde el tercer
han reducido sus frecuencias a Venezuela. efectivo. compensado la caída de activos derivada del en-
trimestre de 2012 y en el último año ha aumen-
«Bioseguridad» vejecimiento y de los flujos migratorios», declara.
tado en 1.900 personas. Eso sí, entre el segundo
ozonización para «la eliminación de contaminantes El INE no suele publicar este tipo de análi-
trimestre de 2011 y el tercer trimestre del 2012
usuarios con vuelos nacionales e internacionales, sis, pero recientemente el ministro de Economía,
se incrementó en 96.700.
Luis de Guindos, señaló que le iba a solicitar un
En total desde el inicio de 2011 y el primer
comunicado de la entidad aeroportuaria. Y continúa: informe sobre la evolución de la población activa
trimestre de 2014 el número de personas que no
Vargas instaló un sistema de bioseguridad y para saber a qué se debe su reducción.
busca trabajo porque piensa que no lo encontra-
rá aumentó un 21,2% (84.800 más) hasta sumar
483.600.
L’article permet veure els efectes de la migració i els canvis en la piràmide

poblacional en una important variable econòmica: la població activa. Com
creieuCaracas que pot és araafectar això l’Ésactivitat
un bé econòmic? justificableproductiva
la mesura adoptada d’un
de país? Raoneu la vostra
resposta.
Índex de confiança del consumidor

L’índex de confiança del consumidor mesura la percepció que els consumidors tenen so-
bre el seu benestar econòmic. Afecta els plans de despesa, endeutament i estalvi a curt
termini dels consumidors. I és en aquest sentit que condiciona l’activitat econòmica.
Com més optimistes siguin els consumidors més probabilitats hi ha que augmentin la
seva despesa, amb el consegüent impacte en el consum i l’activitat econòmica.
El Centre d’Estudis Sociològics és l’encarregat d’elaborar aquest indicador, que
permet aproximar-se a les intencions de despesa dels consumidors preguntant-los qui-
na és la seva percepció actual i les expectatives de futur per a l’economia del país, la seva
economia familiar i l’ocupació. Es basa en una enquesta mensual realitzada telefònica-
ment a una mostra de 1.400 individus majors de 16 anys, representatius del conjunt de
la societat espanyola. L’objectiu final és ser una eina útil per interpretar i predir l’evolu-
ció del consum privat a Espanya.
Un indicador similar, l’índex de confiança empresarial, s’elabora des de l’Institut
Nacional d’Estadística, per avaluar la percepció que tenen les empreses sobre el futur
econòmic.
97
102

Clima empresarial Clima empresarial
A Catalunya, l’IDESCAT elabora l’enquesta de clima empresarial amb periodicitat
trimestral per Arecollir
Catalunya, l’IDESCAT
l’opinió elabora l’enquestade
dels representants de les
clima empresarial
empreses ambambactivitat
periodicitat
a Cata-
trimestral per recollir l’opinió dels representants de les empreses amb activitat a Catalunya, sobre
lunya, sobre l’evolució i les expectatives d’un conjunt de variables amb incidència en el
l’evolució i les expectatives d’un conjunt de variables amb incidència en el desenvolupament
desenvolupament econòmic de l’empresa. El principal objectiu d’aquesta estadística és
econòmic de l’empresa. El principal objectiu d’aquesta estadística és detectar els canvis de
detectar els canvis de tendència en el cicle econòmic de manera àgil i ràpida a partir de
tendència en el cicle econòmic de manera àgil i ràpida a partir de la informació facilitada per les
la informació facilitada per les empreses. Les gràfiques següents són un exemple de la
empreses. Les gràfiques següents són un exemple de la informació que facilita aquesta enquesta.
informació que facilita aquesta enquesta. Quines conclusions rellevants podeu extreure
Quines conclusions rellevants podeu extreure de les dades?
de les dades?
Il·lustració 43. Enquesta de clima empresarial

Il·lustració 43. Enquesta de clima empresarial
Font: IDESCAT, disponible a http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=3&id=0905.

Font: IDESCAT, disponible a <http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=3&id=0905>.
98
IV. Govern i benestar
La política econòmica
En els darrers cent anys les coses han canviat substantivament i l’Estat s’ha convertit ell
mateix en un agent econòmic que no es limita a proveir la societat de serveis públics.
En la pràctica, a més a més de regular i coordinar el funcionament dels mercats, l’Estat
compra i ven béns i serveis, fa d’empresari (amb freqüència en substitució del sector
privat) i té altres papers essencials que justifiquen tradicionalment la seva intervenció
en els mercats. A saber:
• Estableix la política econòmica general en la cerca d’objectius generals en ma-
tèria d’estabilitat macroeconòmica (ocupació, preus, creixement econòmic).
• Té la possibilitat de millorar l’eficiència dels mercats, amb la qual cosa influeix
en l’assignació de recursos.
• Pot ajustar la distribució de la renda i la riquesa a aquella que la societat con-
sideri equitativa. Desafortunadament, però, la presa de decisions públiques
no és ni senzilla ni planera. La dificultat a l’hora d’adoptar-les, que deriva del
fet que cada agent té preferències i objectius diferents en matèria de provisió
col·lectiva de béns, entorpeix la intervenció pública i el resultat final d’aquesta
intervenció pot ser molt diferent dels objectius inicials.
Per tant, l’Estat actua de manera directa i indirecta té, almenys, dos tipus d’inci-
dències: directa i indirecta.
• Des del punt de vista directe, macroeconòmic, la seva despesa en consum i
inversió determina en gran manera la demanda agregada de l’economia. Al
cap i a la fi, als països de l’OCDE les despeses de les administracions públi-
99
ques normalment representen entre el 40% i el 50% del producte interior brut
(PIB) dels països.
• Indirectament, l’activitat del sector públic afecta la renda disponible de les fa-
mílies i les empreses, l’estructura de costos, el nivell de preus i la productivitat
de l’economia. Per tant, l’anàlisi de l’activitat del sector públic és essencial per
entendre com funciona l’economia.
En les economies mixtes de mercat, les funcions del sector públic i els instruments
de què disposa per influir en l’activitat econòmica es poden resumir en quatre grans
apartats: un institucional —establir el marc jurídic— i tres estrictament econòmics
—estabilitzar l’economia, assignar els recursos i redistribuir la renda—. Tots aquests
apartats són normatius, és a dir, descriuen com hauria de ser el comportament de l’Es-
tat perquè l’economia funcioni millor quan els mercats no estan subjectes a cap control.
Objectius
Els objectius més habituals de les polítiques econòmiques són:
• Creixement econòmic sostenible. L’Estat intervé per sostenir l’increment de la
producció de béns i serveis en el temps i millorar així el benestar dels ciu-
tadans. Com que el creixement econòmic permet augmentar la quantitat i
la qualitat dels béns i serveis que s’ofereixen a la societat, l’Estat intervé per
incrementar o, si més no, mantenir el nivell de producció. Els indicadors eco-
nòmics més significatius del creixement econòmic són el PIB i el PNB.
• Plena ocupació. Dins de la racionalitat que presideix les decisions econòmi-
ques no té cap sentit deixar recursos sense utilitzar, la qual cosa és aplicable al
factor humà. Cal admetre la dificultat de donar feina a tota la població activa
d’un país. Per això, es considera que hi ha plena ocupació quan el 98% de la
població activa està ocupada. Els indicadors que mesuren el nivell d’ocupació
són les taxes d’activitat, d’ocupació i d’atur.
• Estabilitat de preus. Controlar els preus dels béns i serveis és fonamental per-
què els consumidors conservin poder adquisitiu i per evitar la incertesa que
genera la inflació. Recordeu que l’IPC és l’indicador que expressa els preus
mitjans d’un cistell de béns i serveis que adquireixen un conjunt de famílies
representatives de la població espanyola, mentre que la taxa d’inflació mesura
la variació de l’IPC entre dos períodes.
Per aconseguir els objectius econòmics els Estats es valen de polítiques que tenen
capacitat d’influir sobre les variables econòmiques. A saber:
100
• La política fiscal és l’acció intencionada de l’Estat per augmentar o disminu-

ir l’activitat econòmica, principalment mitjançant la recaptació d’impostos i
l’aplicació de la despesa pública.
• La política monetària és el conjunt de mesures que pren el banc central d’una
nació amb l’objectiu principal de mantenir l’estabilitat dels preus mitjançant la
variació de la quantitat de diners en circulació. Als països europeus que han
adoptat l’euro com a moneda única, el Banc Central Europeu (BCE) assu-
meix les funcions relacionades amb la política monetària des de l’1 de gener
de 1999.
• La política exterior és la intervenció de l’Estat per regular les transaccions amb
altres països o economies mitjançant, per exemple, el tipus de canvi de la mo-
neda respecte a les monedes d’altres països, les restriccions a les importacions
o el foment de les exportacions. Des que es va adoptar l’euro, Brussel·les pren
les decisions sobre comerç internacional per a tots els països que integren la
Unió Europea, reduint al mínim les competències de cada Estat en aquesta
matèria.
• La política de rendes pretén aconseguir l’estabilitat de preus controlant la infla-
ció. Quan els preus es disparen, l’Estat ha d’intentar controlar els dels produc-
tes més inestables. També pot regular els salaris dels funcionaris o recomanar
salaris màxims i mínims a les empreses.
Il·lustració 44. La política econòmica

Tipus de política econòmica Variables d’actuació Objectius
Política fiscal Impostos, despesa pública
Quantitat de diners en Creixement econòmic
Política monetària
circulació, tipus d’interès sostenible
Tipus de canvi, Plena ocupació
Política exterior
importacions, exportacions Estabilitat de preus
Política de rendes Preus, salaris
L’estabilitat de preus
L’estabilitat de preus és un dels principals objectius macroeconòmics de la política eco-

nòmica, i implica la inexistència de variacions importants en els preus d’una economia.
El terme que es contraposa a l’estabilitat de preus és la inflació o un increment general
de preus. La deflació és la situació inversa, malgrat que en alguns sectors els preus pu-
guin caure en una època d’inflació i pujar quan hi ha deflació.
Com calculem aquest nivell general de preus (NGP)? Aquest càlcul és fonamen-
tal, ja que quan coneguem el nivell general de preus d’una economia en un període de
101
disposició de mesurar la inflació o, millor dit, la taxa d’inflació respecte a un període anterior de
temps (t–1).
106

disposició de mesurar la inflació o, millor dit, la taxa d’inflació respecte a un període anterior de
temps (t) estarem en disposició de mesurar la inflació o, millor dit, la taxa d’inflació

temps (t–1).
respecte a un període anterior de temps (t–1).
L’NGP d’una economia és una mitjana ponderada dels preus dels béns i serveis que s’hi

comercialitzen. Com que en el càlcul no es poden tenir en compte els preus de tots els béns i

serveis, s’han de triar els que resulten més representatius. Dos dels indicadors més utilitzats per
L’NGP d’una economia és una mitjana ponderada dels preus dels béns i serveis
calcular l’NGP d’una economia són l’índex de preus de consum (IPC) i el deflactor del PIB.
L’NGP d’una economia és una mitjana ponderada dels preus dels béns i serveis que s’hi
que s’hi comercialitzen. Com que en el càlcul no es poden tenir en compte els preus de
tots els béns i serveis,
comercialitzen. s’han
Com que deen triar els que
el càlcul no resulten
es poden més representatius.
tenir en compte els Dos dels
preus de indica-
tots els béns i
L’índex de preus de consum (IPC) mesura el cost del cistell de mercat que incorpora els
dors serveis, s’han de triar els que resulten més representatius. Dos dels indicadors més utilitzats per
més utilitzats per calcular l’NGP d’una economia són l’índex de preus de consum
principals béns i serveis que consumeix una família mitjana representativa, ponderats segons la
(IPC) i el deflactor del PIB.
calcular l’NGP d’una economia són l’índex de preus de consum (IPC) i el deflactor del PIB.
seva importància en el consum familiar esmentat. Paral·lelament, l’índex harmonitzat de preus de
L’índex de preus de consum (IPC) mesura el cost del cistell de mercat que incor-
pora els principals béns i serveis que consumeix una família mitjana representativa,
consum (IHPC) és l’índex de preus de consum que es calcula en l’àmbit de la Unió Europea. Cada
L’índex de preus de consum (IPC) mesura el cost del cistell de mercat que incorpora els
ponderats
país calcula l’IHPC lade
segons seva importància
la seva economia en i, el
en consum familiar esmentat.
ser un indicador homogeni, Paral·lelament,
és comparable amb
principals béns i serveis que consumeix una família mitjana representativa, ponderats segons la
l’índex harmonitzat de preus de consum (IHPC) és l’índex de preus de consum que es
l’IHPC de la resta de països.
seva importància en el consum familiar esmentat. Paral·lelament, l’índex harmonitzat de preus de
calcula en l’àmbit de la Unió Europea. Cada país calcula l’IHPC de la seva economia i,
en ser unEl indicador homogeni, és comparable amb l’IHPC de la resta de països.
consum (IHPC) és l’índex de preus de consum que es calcula en l’àmbit de la Unió Europea. Cada
càlcul de l’IPC té com a finalitat poder mesurar la inflació d’una economia en un
El càlcul
país calcula del’IHPC
l’IPCde téla com a economia
seva finalitat poder mesurar
i, en ser la inflació
un indicador d’una economia
homogeni, en amb
és comparable
determinat període. Hem definit la taxa d’inflació d’una economia en un període t amb relació a
un determinat període. Hem definit la taxa d’inflació d’una economia en un període t
l’IHPC de la resta de països.
un període
amb relació t–1
a uncom el percentatge
període t–1 com el de percentatge
variació del de nivell general
variació delde nivell
preus general
(NGP) entre tots dos
de preus
(NGP) entreEl tots dos períodes. En aquest cas l’NGP és representat per l’IPC; per tant,
períodes. En aquest cas l’NGP és representat per l’IPC; per tant, la taxa d’inflació de t amb relació
càlcul de l’IPC té com a finalitat poder mesurar la inflació d’una economia en un
laa t–1 serà la següent:
taxa d’inflació de t amb relació a t–1 serà la següent:
determinat període. Hem definit la taxa d’inflació d’una economia en un període t amb relació a
un període t–1 com el percentatge de variació del nivell general de preus (NGP) entre tots dos

períodes. En aquest cas l’NGP és representat per l’IPC; per tant, la taxa d’inflació de t amb relació

a t–1 serà la següent:
LesLes
causes de la
causes de inflació sónsón
la inflació diverses. ElsEls
diverses. economistes
economistes distingeixen
distingeixen entre
entre inflació
inflació de
dedemanda (demand-pull inflation) i inflació de costos (cost-push inflation). La inflació de demanda
demanda (demand-pull inflation) i inflació de costos (cost-push inflation). La infla-
ció de demanda es produeix quan la demanda agregada de l’economia augmenta més
es produeix quan la demanda agregada de l’economia augmenta més ràpidament que la capacitat
ràpidament que la capacitat productiva. 1
L’excés de demanda23 fa pujar els preus. Nor-
productiva.
malment L’excés
es Les
descriu de
comdemanda much
fa pujar els preus. Normalment
too few es descriu
D’com a banda,
«too much
causes de ala
«too
inflació money
són chasing
diverses. Els economistes goods». altraentre
distingeixen inflació de
money l’increment de preus és causat per l’increment dels costos de producció parlem per
chasing too few goods». D’altra banda, quan l’increment de preus és
quandemanda (demand-pull inflation) i inflació de costos (cost-push inflation). La inflació de demanda causat
d’inflació de costos.24 Els shocks d’oferta, com la crisi del petroli de la dècada dels setan-
es produeix quan la demanda agregada de l’economia augmenta més ràpidament que la capacitat
ta, permeten veure que l’increment 1de preu del petroli es va traslladar a tota l’economia.
productiva. L’excés de demanda fa pujar els preus. Normalment es descriu com a «too much

23 L’augment de la demanda es pot originar per un increment de qualsevol dels seus components: pel desig de les famílies
money chasing too few goods». D’altra banda, quan l’increment de preus és causat per
d’augmentar el seu consum, per les decisions dels empresaris d’incrementar les inversions, pel creixement de la despesa
1 L’augment de la demanda es pot originar per un increment de qualsevol dels seus components: pel desig
pública o perquè han augmentat les exportacions.
de les famílies d’augmentar el seu consum, per les decisions dels empresaris d’incrementar les inversions, pel
24 L’augment dels costos de producció (costos laborals, de les matèries primeres, costos financers, etc.) que no ve acompa-
creixement de la despesa pública o perquè han augmentat les exportacions.
nyat d’un augment de la demanda, es compensa incrementant el preu de venda del bé o servei produït.

102
1 L’augment de la demanda es pot originar per un increment de qualsevol dels seus components: pel desig
de les famílies d’augmentar el seu consum, per les decisions dels empresaris d’incrementar les inversions, pel
creixement de la despesa pública o perquè han augmentat les exportacions.
Les expectatives dels agents sobre l’evolució dels preus també afecten la inflació.
Si els consumidors, inversors i empreses creuen que els preus pujaran, ho acabaran fent.
Si una empresa pensa que els preus de les matèries primeres que compra a l’exterior
han d’augmentar, anticiparà compres. Si això ho fan més empreses al mateix temps, els
preus de les matèries primeres acabaran pujant per l’increment de la demanda.
Com els preus augmenten durant una època d’inflació, amb 1 € es poden comprar
menys coses que abans, reduint-se la capacitat de compra de la moneda. Aquests canvis
poden tenir efectes adversos. La inflació perjudica les persones amb ingressos fixos, els
estalviadors i aquelles persones que han prestat diners sense tenir en compte la inflació.
Els salaris són una de les rendes que més es poden veure perjudicades per la pèr-
dua de valor dels diners a causa de la inflació. Els salaris poden anar creixent amb el pas
del temps, però això no és garantia que també ho faci el poder adquisitiu dels treballa-
dors. Si no tenim en compte l’evolució dels preus no podem afirmar que una millora
salarial impliqui una millora del poder adquisitiu. Si els salaris pugen un 2%, tan sols
parlarem de pèrdua de poder adquisitiu si la inflació ha crescut més d’un 2%.
Les polítiques econòmiques relacionades amb la inflació també generen dilemes.
Davant la necessitat de prioritzar, què ha d’anar primer, l’estabilitat de preus o assolir
alts nivells d’ocupació? De vegades, focalitzar-nos primer en la reducció de la inflació
pot conduir-nos a més ocupació, i donar prioritat a fer baixar l’atur pot portar-nos a
una creixent inflació. Com sempre, el partit en el poder té la paraula.
El quadre
següent ens mostra, de manera senzilla, la lectura que les empreses
108 han
de fer de la inflació.

Consecuencias fundamentales. Una elevada inflación afecta a las economías de
diversas maneras. A nivel interno distorsiona la distribución de la renta en la medida
que aquellos individuos que reciben rentas fijas (pensionistas, inversiones a plazo
fijo, etc.) ven disminuida su capacidad de compra y su rentabilidad,
respectivamente, de manera que los primeros perderán poder adquisitivo y los
segundos desviarán sus inversiones hacia activos refugio (activos reales), restando
financiación al sector financiero. Además genera incertidumbre sobre el futuro de
los mercados, retrayendo las inversiones a largo plazo, que son las que incrementan

la capacidad de producción de la economía. Además, si la inflación observada se
desvía de la inflación esperada y del objetivo, provocará inseguridad a la hora de
negociar contratos entre empresarios y trabajadores. [...] A nivel externo, la
inflación provoca un encarecimiento relativo de los productos internos, lo que hace
perder competitividad internacional, dificultando las exportaciones y potenciando

las importaciones, desequilibrando la balanza comercial. (Font: Cátedra Nebrija-
BBVA [2007]. El arte de emprender. Madrid: Universidad Nebrija, p. 27.) mac 20/3/16 20:37
Con formato: Color de
Automático
Instruments

La política fiscal
Els instruments de què disposen els governs per assolir els objectius econòmics són les
polítiques fiscals discrecionals i els estabilitzadors automàtics.
103
Polítiques fiscals discrecionals. Són les que apliquen els governs quan volen influir sobre els
ingressos o les despeses de manera intencionada, és a dir, les que cal activar per iniciativa pròpia
Instruments
La política fiscal
Els instruments de què disposen els governs per assolir els objectius econòmics són les
polítiques fiscals discrecionals i els estabilitzadors automàtics.
Polítiques fiscals discrecionals. Són les que apliquen els governs quan volen influir
sobre els ingressos o les despeses de manera intencionada, és a dir, les que cal activar per
iniciativa pròpia perquè no estan reglades. Les polítiques discrecionals pretenen mante-
nir el to de l’activitat econòmica, ja que normalment en èpoques de crisi contribueixen a
evitar la caiguda del nivell de producció de béns i serveis. Les principals són:
• Programes d’obres públiques. Tenen dues finalitats: incrementar els nivells de
la producció i ocupació, i dotar de més infraestructures el país.
• Plans d’ocupació i formació. L’objectiu és contractar i formar treballadors du-
rant breus períodes perquè es puguin incorporar ràpidament al món laboral.
Patrocinats per diferents administracions públiques, aquests projectes es con-
creten en la formació ocupacional i en les escoles taller.
• Programes de transferències. Protegeixen els col·lectius desafavorits mitjan-
çant pagaments periòdics temporals o permanents. Les principals transferèn-
cies són el subsidi de desocupació i les pensions de jubilació.
• Modificació dels tipus impositius. Les persones determinen el consum propi
109
segons la renda disponible. Una variació dels tipus impositius de determinats
impostos, per exemple, modifica les quantitats de què disposen les famílies o
• Modificació dels tipus impositius. Les persones determinen el consum propi segons la
les empreses per consumir
renda disponible. odels
Una variació invertir. Això repercuteix
tipus impositius en la demanda
de determinats impostos, per agrega-
da i, perexemple,
tant, modifica
en els nivells de de
les quantitats producció
què disposen i les
ocupació.
famílies o les empreses per
consumir o invertir. Això repercuteix en la demanda agregada i, per tant, en els nivells
de producció i ocupació.
Il·lustració 45. Resolució de problemes via política fiscal
Il·lustració 45. Resolució de problemes via política fiscal mac 21/3/16 18:12
Comentario: canviar “recesiva” per “restricti
En el requadre blau, canviar “Ex.” per “p. ex.” i
eliminar els suspensius després d’etc..., ha de ser
“etc.).”
No obstant això, les polítiques discrecionals triguen a fer efecte i no sempre es posen en
pràctica de manera encertada. A més, quan es produeix l’efecte desitjat és difícil dir fins a quin
punt obeeix a aquestes polítiques. Per això, 104
també s’han de considerar els anomenats
estabilitzadors automàtics.
Els estabilitzadors automàtics són els ingressos o les despeses públiques que augmenten
No obstant això, les polítiques discrecionals triguen a fer efecte i no sempre es po-
sen en pràctica de manera encertada. A més, quan es produeix l’efecte desitjat és difícil
dir fins a quin punt obeeix a aquestes polítiques. Per això, també s’han de considerar els
anomenats estabilitzadors automàtics.
Els estabilitzadors automàtics són els ingressos o les despeses públiques que aug-
menten o disminueixen en paral·lel amb el nivell de producció d’un país. Amb l’ús dels
estabilitzadors automàtics, les transicions entre les fases dels cicles econòmics d’expan-
sió i recessió són més breus i menys traumàtiques. Per establir un símil: si l’economia
fos un ascensor que puja o baixa massa ràpid, els estabilitzadors automàtics actuarien
com un fre en la baixada i com un llast en la pujada. Els principals estabilitzadors au-
tomàtics són:
• Els impostos regressius (és a dir, quan el tipus impositiu no varia amb el nivell
de renda; és el cas de l’IVA).
• Els impostos progressius. Impostos el tipus impositiu dels quals creix gradu-
alment en augmentar el nivell de renda; és el cas de l’IRPF.
110
• Les cotitzacions socials. Aportacions que els treballadors i les empreses fan
a la Seguretat
• Les Social a socials.
cotitzacions canviAportacions
de la protecció sociali que
que els treballadors aquest
les empreses fan organisme
a la els
proporciona.Seguretat Social a canvi de la protecció social que aquest organisme els
• El subsidi d’aproporciona.
tur. Ajudes econòmiques que concedeix l’Estat per cobrir les ne-
cessitats •socials i econòmiques
El subsidi derivades que
d’atur. Ajudes econòmiques d’una situació
concedeix l’Estat d’per
atur forçós.
cobrir les
El sentit comú ens diu que si un govern vol recaptar més diners per gastar en
necessitats socials i econòmiques derivades d’una situació d’atur forçós.
serveis públics ha d’apujar els impostos, tot i que sigui una mesura impopular. De la
El sentit comú ens diu que si un govern vol recaptar més diners per gastar en serveis públics ha
mateixa manera,d’apujar baixar-los sembla
els impostos, tot que
i que sigui una impliqui retallar
mesura impopular. De la en serveis
mateixa públics.
manera, baixar-los Però hi ha
economistessembla que impliqui retallar en serveis públics. Però hi ha economistes que pensen que baixar els
que pensen que baixar els impostos pot suposar una major recaptació.
Analitzeu laimpostos pot suposar una major recaptació. Analitzeu la il·lustració següent i tragueu la vostra
il·lustració següent i tragueu la vostra pròpia conclusió.
pròpia conclusió.
Il·lustració 46. Reduir impostos per augmentar la recaptació

Il·lustració 46. Reduir impostos per augmentar la recaptació
mac 21/3/16 18:12
Comentario: Canviar “molestaria en t
“molestaria a treballar” // canviar “es de
treballa” per “es desincentiva el treball” /
troba el punt en què” per “es troba aquel
Font: Kishtainy et al. (2012). El libro de la economía (2a ed.). Madrid: Akal, pp. 270-271.
Font: Kishtainy et alii (2012). El libro de la economía (2a ed.). Madrid: Akal, pp. 270-271.
A la dècada dels setanta, quan Arthur Laffer va desenvolupar les seves teories, alguns
països tenien impostos del 70% per a certs sectors de la població. Els economistes no es posaven
105
d’acord sobre quin era el punt màxim de la corba de Laffer. Per als polítics de dreta la teoria de
Laffer era molt atractiva, perquè podien baixar impostos i comprometre’s a mantenir els serveis
públics. L’any 1981, Ronald Reagan va baixar els impostos al sector amb més ingressos del país
A la dècada dels setanta, quan Arthur Laffer va desenvolupar les seves teories,
alguns països tenien impostos del 70% per a certs sectors de la població. Els economis-
tes no es posaven d’acord sobre quin era el punt màxim de la corba de Laffer. Per als
polítics de dreta la teoria de Laffer era molt atractiva, perquè podien baixar impostos
i comprometre’s a mantenir els serveis públics. L’any 1981, Ronald Reagan va baixar
els impostos al sector amb més ingressos del país sense deixar de ser un heroi entre els
menys desafavorits. Avui els impostos en molts països són més baixos però això no ha
augmentat la recaptació, fent que els serveis públics en lloc de finançar-se via impostos
s’hagin finançat mitjançant l’augment del deute públic.
A continuació es recullen alguns indicadors de govern i benestar.
Indicadors de govern i benestar

Pressupost de l’administració pública
En una administració pública, el pressupost és una mesura dels crèdits inicials i les pre-
visions d’ingressos. La seva magnitud absoluta mostra quins són els límits de l’acció
del govern, mentre que la seva estructura revela qui gastarà, amb quins objectius i com.
De fet, el pressupost se sol presentar de tres maneres diferents, que volen respondre a
aquestes preguntes.
• Orgànica. Mostra quina és la unitat (central, local, autonòmica, SS i empreses
públiques), ministeri, etc. que efectua la despesa.
• Funcional. Mostra quina és la finalitat de la despesa.
• Econòmica. Mostra quina és la naturalesa de la despesa (per compte corrent
i de capital —inversió en infraestructures…). Les principals categories de la
despesa corrent inclouen: personal, despeses corrents en béns i serveis, subsi-
dis —com la promoció de l’habitatge o ajudes a determinats sectors produc-
tius—, Seguretat Social —assegurances per malaltia, vellesa…—, i els inte-
ressos del deute públic, entre d’altres.
Respecte als ingressos, se solen diferenciar els procedents d’impostos (directes o
indirectes) de la resta (taxes, transferències corrents, vendes d’inversions reals i trans-
ferències de capital), de manera que resulta fàcil comparar els ingressos per impostos
amb el producte interior brut (PIB). El resultat és una mesura de pressió fiscal, una
aproximació a quina part de la renda del país és recaptada pel sector públic mitjançant
impostos. Per fer el càlcul amb una mica més de precisió, cal mesurar-lo per capita, i
aleshores es disposa d’una mesura d’esforç fiscal.
Els impostos no només serveixen per finançar les despeses públiques, encara que
aquesta és la seva funció bàsica, en anivellar la capacitat de despesa dels agents privats
i permetre el finançament de la despesa pública. Al contrari, els impostos també tenen
106
altres funcions. En particular, serveixen per influir en l’assignació dels recursos, incenti-
vant o desanimant la producció de determinats béns i serveis. En principi, el mecanisme
és senzill: si es taxa un producte que es vol que es consumeixi menys, el seu preu aug-
mentarà i, en conseqüència, la quantitat venuda disminuirà. Això passa, per exemple,
amb el tabac. Recíprocament, l’Estat pot subvencionar el preu de béns considerats de-
sitjables, per reduir-lo i permetre’n un consum més abundant. Impostos i subvencions
alteren els preus relatius i això té un efecte indirecte en l’equilibri dels mercats. Per tant,
el govern influeix en l’assignació dels recursos mitjançant les seves decisions en matèria
de despeses, de recaptació d’impostos i d’assignació de subvencions i de transferències
al sector privat.
Despesa pública en béns i serveis (% PIB)

La despesa corrent en béns i serveis cobreix el component del «consum del govern»
en el PIB. Com més serveis ofereixi el sector públic, més alt l’indicador. Aquesta des-
pesa suposa una injecció al flux circular de la renda i afecta de manera considerable la
demanda agregada. Té un paper estabilitzador ja que, per exemple, els pagaments per
prestacions socials augmenten quan l’atur creix, fet que ajuda a mantenir la despesa de
consum de les famílies.
Despesa social total (% PIB)

Part de la despesa pública destinada al finançament de serveis socials bàsics. Segons la
classificació proposada per l’Organització de les Nacions Unides, són les despeses en
educació, salut, Seguretat Social, habitatge, esports i similars.
Despesa pública en sanitat (% PIB)

Reflecteix el grau de suport del sector públic a una sanitat pública. La crisi econòmica
ha obert el debat sobre la seva reducció.
Despesa pública en educació (% PIB)

Reflecteix el grau de suport del sector públic a una educació pública. La crisi econòmica
ha obert també el debat sobre la seva reducció.
107
113
113
113
15
Reflexioneu. Evolució de la despesa pública
En En 2010
2010 el el gasto
gasto total
total de de las
las administraciones
administraciones
públicas
públicas (AA. (AA. PP.) PP.) en en España
España ascendió
ascendió a a 479.645
479.645
En
En 2010
2010 el gasto total
el gasto total de de laslas administraciones
administraciones
millones
millones de
de euros,
euros, lo lo que
que supone
supone un
un 45,6%
45,6% del del total
total
públicas
públicas
De (AA. (AA.
vegades, PP.)
però, en
PP.) unaEspaña
en España
política ascendió
a favor de a 479.645
ascendió a
del PIB de la economía española, frente al 50,9% en la
Para garantizar que siempre haya una plaza de millones
479.645 de euros, lo que supone un 45,6% del total
aparcamiento disponible para un discapacitado, zona millones
zona
l’equitat euro.
euro.
pot Este de
Este euros,
gasto
gasto
implicar se
una lodivide
se que
pèrduasupone
divide en tres un
en tres grandes
grandes
45,6% del
conceptos: total
conceptos: del
el
el PIB
gasto
gasto de la
público economía
público en
en española,
consumo
consumo final,
final, la
la
zona d’eficiència.
euro. Este Ésgasto el cas se
d’aquest
divide exemple?
en tres grandes
reservadas. Y eso hace que normalmente haya frente inversión
inversión
al 50,9% pública
pública
en la y
y
zona las
las transferencias
transferencias
euro. Este gasto del
del
se sector
sector
conceptos:
Què en penseu?el gasto 1 público en consumo final, la
más plazas reservadas para discapacitados que divide público
público al
enpública al sector
tres sector
grandes privado.
privado.
conceptos:El
El gasto
gasto público
público en
el gasto en
inversión y las transferencias del sector
públicoconsumo
consumo
en sector final
final
consumo es
es el
el total
final, El total de
de
la inversión bienes
bienes y y
pública servicios
servicios

público al privado. gasto público en
Como consecuencia, hay plazas de aparcamiento proporcionados
proporcionados por por el el sector
sector público
público a a la la economía.
economía.
vacías [...] Y por eso, [...], hay un conflicto entre y las
consumo transferencias
final es el del sector
total de público
bienes y al sector
servicios
La La inversión
inversión pública pública es es la la construcción
construcción de de
Font: la equidad,
Font: Informe
Informe Económico
Económico hacerESADE,
la vida maig
ESADE, «más
maig justa»
2012, para
2012, los
accessible privado.
proporcionados
accessible El gasto por público
el sector enpúblico
consumo
a a infraestructuras y la compra de bienes de equipo por a la final es el
economía.
La

infraestructuras y la compra de bienes de equipo por
http://goo.gl/UNNGNv.
http://goo.gl/UNNGNv. totalinversión
de bienes
parte
parte del
pública
del y sector
servicios es proporcionados
sector público.
la construcción por
público. Finalmente,
de
Finalmente, las las
Font:
Font: Informe
Informe Económico
Económico
estamos ESADE,
aprovechando ESADE,
maig
todas2012, maig 2012,
accessible
las posibilidades de a infraestructuras y la compra de bienes de equipo por
el sector público a la economía. La inversión
transferencias
transferencias al
al sector
sector privado
privado incluyen
incluyen una una

accessible a <http://goo.gl/UNNGNv>.
http://goo.gl/UNNGNv. parte del sector público. Finalmente, las
pública es la construcción de infraestructuras y la
diversidad de conceptos como las pensiones públicas
esas plazas de aparcamiento más cercanas. transferencias al sector privado incluyen una
compra de de de
jubilación,
jubilación,
bienes deel el subsidio
equiposubsidio por de de desempleo,
parte desempleo,
del sector otras otras
pensiones
público. pensiones
Finalmente, y
y ayudas
ayudas por
por
las transferenciasenfermedad
enfermedad o
o
al sector motivos
motivos
de jubilación, el subsidio de desempleo, otras
privadosociales, el pago de intereses de la deuda pública, las
sociales, el pago de intereses de la deuda pública, las
incluyen una diversidad de conceptos
pensiones y ayudas por enfermedad o motivos
comosubvenciones
subvenciones a a empresas
las pensiones empresas públicas o de
sociales, el pago de intereses de la deuda pública, las
o las
las transferencias
transferencias de
jubilación, el de
capital.
capital.
subsidio de desempleo,
subvenciones a empresas otras pensiones
o las y ayudas
transferencias de
Reflexioneu. Impostos justos i eficients capital.
por Analitzeu
enfermedad ogràfica
motivos sociales, el pago de

Analitzeu la la gràfica adjunta.
adjunta. Què
Què va va passar
passar el
el 2010
2010
intereses de la deuda pública, las
perquè es produís un canvi en les taxes de variació?
subvenciones
perquè es produís un canvi en les taxes de variació? a
Il·lustració 1. Impostos justos i eficients Analitzeu
empresasla o gràfica adjunta. Què
las transferencias deva passar el 2010
capital. lurumac 21/3/16 18:12
perquè es produís un canvi en les taxes de variació?


Analitzeu la gràfica adjunta. Què va passar el 2010
Imagineu que una perquè es produís
nova taxa encareix el unil·lustració.
canvi
separar ende la paraula ser: ... ser
En els dos requadres centrals, caldria
els 3 punts
les taxes de variació? Analitzeu la gràfica adjunta i els canvis en les diferents partides
nivell de renda de l’estudiant major mac
mac21/3/121/3
pressupostàries. infelicitat. El nou preu de la matrícula
Comentari
Comentar
15
Reflexioneu. En què gastem els diners públics
reduirà el nostre benestar però no mac 21/3/16 18
diu
diu“Gestión
“Gestión
necessàriament farà el mateix amb els Comentario:
administració
administracien
diu “Gestión
els y”, en
elsrequadres
requadre
d’estranyar que al bar de la universitat Comentario: augmentarà/farà
administración
tenende
enenaugmentar
tenen ??la
quan
qua
Reflexioneu. En què gastem els diners públics els requadres
les
lesaquí que
aquímanu
manno
en tenen quan es pa
tothom per igual? Com definim un sistema les aquí manualmen

Font: Kishtainy et al. (2012). El libro de la economía (2a ed.). Madrid: Akal, p. 64. De vegades, però, una política a favor de
aparcamiento disponible para un discapacitado, l’equitat pot implicar una pèrdua

Què en penseu?1

1 Krugman,
la equidad, P.,hacer
Wellslai Graddy
vida «más (2012).
justa»Fundamentos
para los de Economía (2a ed.). Editorial Reverté, pp. 13-14.

Europa press, disponible a <http://www.europapress.es/economia/noticia-asi-gasta-gobier-
Font: esas plazas de aparcamiento más cercanas.

no-presupuesto-20140930125252.html>.

Font:
Font: Europa
Europa press,
press, disponible
disponible a a http://www.europapress.es/economia/noticia-asi-gasta-gobierno-presupuesto-
http://www.europapress.es/economia/noticia-asi-gasta-gobierno-presupuesto-
Font: 20140930125252.html.
20140930125252.html.
Europa
press, disponible a http://www.europapress.es/economia/noticia-asi-gasta-gobierno-presupuesto-

20140930125252.html.

108preu de la matrícula. Com a estudiants
Ingressos del govern

Els ingressos del govern s’obtenen majoritàriament dels impostos, contribucions a la
Seguretat Social, taxes per serveis (com les matrícules universitàries). Una altra font
d’ingressos és la venda d’actius a través de la privatització d’activitats assumides inici-
alment pel sector públic. Tots aquests ingressos ajuden a finançar la despesa pública i
a estabilitzar de manera automàtica l’economia. Si l’activitat econòmica va en augment,
els ingressos per impostos pugen de manera automàtica i ajuden a moderar la demanda
de consum quan hi ha més persones que guanyen i gasten més.
Els impostos poden ser:
• Progressius o regressius: Els primers recapten una proporció major de les per-
sones que tenen més (p. ex., impost sobre la renda). I els segons recapten una
proporció major de les persones amb menys ingressos (p. ex. l’IVA).
• Directes i indirectes. Els directes repercuteixen directament sobre les persones
o empreses (p. ex., impost sobre la renda). Funcionen sempre a través de taxes
o tipus proporcionals i normalment són progressius. Els impostos indirectes
repercuteixen sobre els béns i serveis (p. ex., IVA, drets de duana sobre impor-
tacions) i són de naturalesa regressiva.
Tipus marginal màxim de l’impost sobre la renda

L’IRPF, com qualsevol altre impost, per a la seva liquidació, és a dir, per determinar
quina és la nostra aportació per aquest tribut, utilitza un mètode per establir una base
sobre la qual s’aplica un percentatge. En concret, en el cas de l’IRPF, i sense aprofundir
en excés, aquesta base és la base liquidable en què estan contemplats els ingressos nets
subjectes a impostos amb els corresponents ajustaments fiscals derivats de mínims fa-
miliars, aportacions a plans, etc. Sobre ella s’apliquen els tipus impositius de l’IRPF, que
segueixen una escala gradual que intenta transmetre el principi de la progressivitat: que
pagui més percentualment (ja no solament en valor absolut) el que més guanyi.
En paraules de Krugman i Wells (dos economistes liberals) el tipus marginal ve a
ser l’impost addicional que es paga per un euro més de renda. El problema que encar-
nen els tipus marginals, especialment els alts, és que suposen un fre o limitació a l’esforç
per progressar econòmicament. En altres paraules, si sóc conscient que a partir d’un
moment, de cada euro que guanyi de més en veuré cada vegada menys després de passar
per la finestreta de l’Agència Tributària, això reduirà els estímuls per tenir una renda
superior, amb el que això suposa de fre al progrés i a la competitivitat.
Efectes econòmics:
• Sobre la formació bruta de capital (o inversió empresarial): 1) reducció de la
inversió, atès que en redueix el rendiment net; 2) disminució de l’estalvi, atès
109
que baixa la capacitat d’estalvi en minvar la renda disponible per l’aplicació

dels impostos, alhora que redueix, també, l’incentiu a l’estalvi per la disminu-
ció del seu rendiment net.
• Sobre l’oferta de treball. El resultat sobre l’oferta de treball és incert, ja que es
donen conjuntament una tendència a augmentar l’oci, en reduir-se el seu cost
(com més alt és l’impost menor és el benefici net de treballar), així com a aug-
mentar l’oferta de treball, ja que es voldrà compensar la reducció de renda neta
que l’aplicació d’impostos representa.
Impost de societats
Impost que grava els beneficis obtinguts per les empreses. L’impost de societats té inci-
dència, fonamentalment, sobre dos aspectes de l’activitat empresarial:
• Tendeix a afavorir l’endeutament (crèdits o préstecs) com a forma de finança-
ment, ja que els costos de l’endeutament són deduïbles de la base imposable,
mentre que els rendiments dels recursos propis s’incorporen al benefici i són,
per tant, totalment gravats.
• Tendeix a reduir la inversió empresarial, ja que disminueix el rendiment net
13
del capital aportat i també els recursos que les empreses poden destinar a la
inversió, ja que
que es troben una part
en quantitats d’aquests
il·limitades recursos
i són gratuïts. elslliures
Els béns hanesdepoden
dedicar
obtenir asense
pagar l’impost.
mac 21/3/16 18:12
Comentario: proposta de redacció: “... só
la qual cosa vol dir que es poden obtenir sen
aplicació de recursos”. Així s’evita repetir “q
il·limitades”
Reflexioneu. Evolució ingressos públics


La recaudación por IVA

El aeropuerto dondee IRPF
hay queretornó
pagar Ladicha
cancelar subida endeberán
tasa […] el casosalirdel
a las IVA
afueras fue
de del 8,2% res-
para respirar
el año pasado a susBBCniveles
Daniel Pardo, más11.7.2014
Mundo, Caracas, altos pecto al añoseanterior
resuello mientras encuentren engracias
el interioral
de consumo
la de las
familias, y se reunieron 56.174 millones.mac
Por su 18:12
21/3/16
Comentario:
Mercedes Serraller, Expansión, 1.4.2015
Maiquetía, ahora tiene precio. parte, el IRPF
«Aeropuerto registró
de Maiquetía estrena un
robotaumento
que te pone del 3,9% y re- adopto aquest criteri (amb p
la tasa de cambio que se use, que cada pasajero debe unió
Por su72.662parte, lamillones en términos
cuenta opositora de Twitternetos, también
Hacienda ha logrado unos ingresos tributarios

la@VVperiodistas
cifra por
impuesto más dijo que «pronto nos cobrarán
abultada
tragar de laenserie
“gas del bueno”», estadística.
referencia a
netos de 174.987 millones de euros. La mejora
el 1º de julio, cuando el Instituto Aeropuerto Así lo muestra el informe de
ingresos tribu-
del IVA fue del 8,2% gracias al aumento del con-
proyecto de ozonificación para «proteger la salud de tarios de diciembre de 2014 que publicó ayer la
sumo. venezolanos tendrán que añadir a los ya costosos Agencia
indignación, Tributaria
pues la ven no solo(AEAT) y corroboran desde
como un impuesto
El Ministerio de Hacienda ha logrado que la
Hacienda,
sino como unaque matizan
prueba de que que en términos brutos
el aeropuerto
recaudación de IVA e IRPF en 2014 haya vuelto
fuertemente a las aerolíneas, la mayoría de las cuales sería el segundo mayor dato
efectivo.
de la serie. El úni-
a sus niveles más altos. El impacto de todas las
«Bioseguridad» co impuesto
El mensaje que no
del presentador creceDaniel
y locutor es el de Sociedades, en
Martínez
medidas fiscales tributarias aprobadas durante la
ozonización para «la eliminación de contaminantes parte
explicanpor
lo dellas devoluciones.
ozono en Maiquetía? Los baños no
legislatura, acompañado por la recuperación eco-
La Agencia
perros callejeros adentro, explica
pero ¿hayelozono?».
incremento
Y es general de
nómica, se ha saldado con unos ingresos tributa-
desde Maiquetía, deberán cancelar este arancel a su recaudación
que este aeropuerto,por el aumento de las bases impo-
famoso por la obra
de colores
rios netos en el ejercicio de 174.987 millones de
comunicado de la entidad aeroportuaria. Y continúa: nibles, a diferencia
terminal internacional, tambiéndeparece
añoshaberse
anteriores
visto en los que
euros, un 3,6% más que en 2013.
Vargas instaló un sistema de bioseguridad y lapuescausa erandelos
la frecuencia ingresos
pasajeros, derivados
ha constatado BBC de los cam-
Entre burlas y críticas 110 aerolíneas significa una reducción de los ingresos
diciembre de 2014 que publicó ayer la Agencia como consecuencia de la creación de empleo, del
Tributaria (AEAT) y corroboran desde Hacienda, aumento de las rentas de los empresarios
que matizan que en términos brutos sería el segundo individuales, del sostenido crecimiento de la masa de
mayor dato de la serie. El único impuesto que no pensiones y del incremento de las ganancias
crece es el de Sociedades, en parte por las patrimoniales en bolsa. En sentido contrario destaca
devoluciones. el mal comportamiento de las Economia per
rentas del capital a enginyers/es
La Agencia explica el incremento general de mobiliario.
recaudación por el aumento de las bases imponibles, En lo que se refiere al gasto, la mejoría se vio
a diferencia de años anteriores en los que la causa reflejada en un fuerte aumento del gasto final sujeto a
eran los ingresos derivados de los cambios IVA y en la paulatina recuperación del consumo
bios normativos. Hacienda calcula que en 2014 jeto a IVA y en la paulatina recuperación del con-
normativos. Hacienda calcula que en 2014 la base energético, sobre todo el de gasolinas.
imponible agregada de los principales impuestos La base imponible del Impuesto sobre Sociedades
la base imponible agregada de los principales im- sumo energético, sobre todo el de gasolinas.
creció un 2,9%, la primera tasa positiva tras seis años creció por tercer año consecutivo, aunque hay que
recordar que en 2012 y 2013 el crecimiento se
puestos creció un 2,9%, la primera tasa positiva
consecutivos de caídas. La base imponible del Impuesto sobre Socie-
producía fundamentalmente por los recortes
tras seis años consecutivos de caídas. dades creció por tercer año consecutivo, aunque
continuos en las deducciones y pagos fraccionados,
mientras que en 2014 el aumento de la base lo
hay que recordar que en 2012 y 2013 el creci-
determinan los beneficios.
Esta mejor evolución de las bases imponibles se
miento se producía fundamentalmente por los
tradujo en un incremento de los ingresos, con la
única excepción del Impuesto de Sociedades. Este
recortes continuos en las deducciones y pagos
tributo disminuyó en 2014 un 6,2%, un 1,3% en
fraccionados, mientras que en 2014 el aumento
términos homogéneos, frente a la caída del 3,8% de
2013. Las causas de la caída fueron el fuerte aumento
de la base lo determinan los beneficios.
de las devoluciones realizadas (el efecto del pago
fraccionado y de las bases negativas), el carácter
Esta mejor evolución de las bases imponibles
transitorio del gravamen por revalorización de activos
y el negativo comportamiento de las rentas de capital
se tradujo en un incremento de los ingresos, con
mobiliario.
la única excepción del Impuesto de Sociedades.
El desglose del IVA
El mayor crecimiento se registró en el IVA (8,2% o
Este tributo disminuyó en 2014 un 6,2%, un
6,3% en términos homogéneos). El incremento fue
especialmente intenso en el IVA de importación
1,3% en términos homogéneos, frente a la caída
(7,4%) y en el IVA bruto de las pymes (6,7%). El
principal impulso del gasto fue el consumo de las
La recaudación neta de 2014, de 174.987 mi- del 3,8% de 2013. Las causas de la caída fueron

llones, reportó 6.140 millones que en 2013. En el fuerte aumento de las devoluciones realizadas
términos homogéneos (es decir, corrigiendo, en- (el efecto del pago fraccionado y de las bases ne-
tre otros elementos, el distinto grado de ejecución gativas), el carácter transitorio del gravamen por
de las devoluciones en 2013 y 2014), los ingresos revalorización de activos y el negativo comporta-
registraron el mismo crecimiento, un 3,6%. miento de las rentas de capital mobiliario.
La previsión inicial de Hacienda era la de El desglose del IVA
unos ingresos de 178.632 millones (que en sep-
tiembre rebajó a 176.627, muy cerca del dato fi- El mayor crecimiento se registró en el IVA (8,2%
nal). En cualquier caso, la recaudación de 2014 o 6,3% en términos homogéneos). El incremento
consolida una tendencia al alza que Hacienda ha fue especialmente intenso en el IVA de impor-
destacado a lo largo de todo el año como antesala tación (7,4%) y en el IVA bruto de las pymes
de la reforma fiscal que entró en vigor el pasado (6,7%). El principal impulso del gasto fue el con-
enero. sumo de las familias, favorecido por la recupera-
ción de las rentas, pero otros componentes del
Mejora de las rentas y del consumo gasto como el de vivienda crecieron.
En su informe, la AEAT recalca que la causa En esta línea, los ingresos por IRPF crecie-
principal del crecimiento de los ingresos fue el ron en 2014 un 3,9% (el 3,3% en términos ho-
aumento de las bases imponibles. La recupera- mogéneos). La tendencia creciente es coherente
ción de las bases comenzó en el segundo semes- con la evolución al alza de las rentas brutas de las
tre de 2013 y se consolidó a lo largo de este año familias. Estas rentas crecieron desde el segundo
gracias a la mejora de las rentas de las familias y trimestre del año tras haber caído desde 2011. El
del consumo. crecimiento de las rentas brutas en el conjunto
En el caso de las rentas de las familias, se del año fue del 0,2%.
registraron tasas positivas desde el segundo tri- La Agencia subraya que el alza del IRPF se
mestre de 2014 como consecuencia de la creación debe a la creación de empleo, el incremento de los
de empleo, del aumento de las rentas de los em- beneficios de los empresarios individuales, el au-
presarios individuales, del sostenido crecimien- mento de la masa de pensiones y el intenso creci-
to de la masa de pensiones y del incremento de miento de las ganancias patrimoniales.
las ganancias patrimoniales en bolsa. En sentido La mejora del mercado de trabajo y el aumen-
contrario destaca el mal comportamiento de las to de la masa de pensiones supuso un incremento
rentas del capital mobiliario. de la masa de salarios y pensiones del 1,1%.
En lo que se refiere al gasto, la mejoría se vio
reflejada en un fuerte aumento del gasto final su-
111
Teresa Torres Coronas, María Arántzazu Vidal
Blasco
Venezuela.
L’article L’aireens permet

que respirem veure
ha estat sempreels efectes
un exemple de béde lanopolítica
lliure, fiscal del govern en la re-
econòmic. Però
captació semblaimpositiva. Analitzeu-lo

que a Caracas les coses han canviat. Per quèi sintetitzeu en un
l’aire de l’aeroport de quadre resum les me-
sures adoptades i els seus efectes.
Equilibri pressupostari (% PIB)

Import
total net de les despeses menys els ingressos del govern en un període de temps.
És un indicador de la situació fiscal del govern. Si les despeses igualen els ingressos es
parla de pressupost equilibrat; però és difícil d’assolir. El dèficit pressupostari es produeix
quan les despeses superen els ingressos. De la mateixa manera que en el cas de les des-
peses personals, un dèficit sobre la despesa corrent pot significar una greu imprudència.
Si el dèficit és per finançar despesa d’inversió en capital ajuda a assentar les bases de la
producció futura i es pot sostenir sempre que hi hagi estalvi. El superàvit pressupostari
representa la situació inversa.
Els cicles econòmics afecten de manera automàtica l’equilibri pressupostari. Quan
els ingressos cauen i les despeses augmenten, el superàvit es redueix i el dèficit pot aug-
mentar. Això ajuda a mantenir la demanda agregada de l’economia. Ens els períodes
d’expansió econòmica passa tot el contrari.
Dèficit
En economia es poden donar dos tipus de dèficit: el cíclic i l’estructural.
• Dèficit cíclic. Es produeix quan sorgeixen les inevitables fases de recessió del
cicle econòmic. Té un caràcter transitori, ja que dura el temps que l’Estat triga
a reactivar l’economia i a recuperar la confiança dels agents econòmics, a base
d’endeutar-se per estimular la demanda agregada.
Per això normalment aquest dèficit desapareix en les fases de creixement, quan
l’Estat incrementa els ingressos (mitjançant impostos o prestacions socials) i redueix
les despeses (pagant menys subsidis i retallant els programes d’obres públiques), apro-
fitant l’auge de la producció i de l’ocupació. Es podria dir que és un dèficit d’aparició
natural en qualsevol economia.
• Dèficit estructural. És un dèficit permanent que es manté fins i tot en situacions
pròximes a la plena ocupació. Representa un llast per al desenvolupament eco-
nòmic a causa dels costos del deute que, constantment, ha d’assumir l’Estat.
Quan els ingressos no són suficients per cobrir les despeses, l’Estat pot dur a
terme retallades pressupostàries per no caure en dèficit o bé endeutar-se emprenent
despeses útils que a curt o llarg termini assentin les bases d’una recuperació.
Per finançar el dèficit públic l’Estat pot optar per:
112
• Emetre deute públic. De la mateixa manera que demanem un préstec a un

banc, l’Estat demana diners a empreses i particulars a canvi d’uns títols valor
que atorguen a qui els posseeix el dret a la devolució dels diners a un interès
fix pactat. L’organisme amb competències en matèria de finançament públic és
el Tresor Públic.
• Apujar els impostos. A més de ser impopular, augmentar els impostos ja en
vigor o establir-ne de nous frena la demanda de béns i serveis, de tal manera
que l’aplicació d’aquesta mesura s’acostuma a efectuar en fases expansives del
cicle econòmic perquè generen menys impacte social.
Tant el pes del sector públic com el dèficit pressupostari tenen efectes en l’econo-
mia, amb repercussions en la vida de les empreses.
Deute del sector públic (% PIB)

El deute del sector públic és un indicador que mesura la diferència entre els ingressos no
financers (és a dir, corrents i de capital) i les despeses no financeres de les administra-
cions públiques, que rep el nom genèric de dèficit públic (o superàvit, si és el cas). El
dèficit públic s’ha de finançar d’una manera o altra. Normalment, es fa mitjançant títols
de deute públic (lletres, bons i obligacions del tresor) venuts tant en el mercat interior
com en l’exterior. La suma dels dèficits públics vius s’anomena deute públic.
Efectes del deute públic:
• L’efecte expulsió o crowding-out: és la substitució de l’activitat econòmica priva-
da per la pública. El finançament del dèficit públic amb deute fa que els inver-
sors privats dediquin recursos a la compra de deute (amb un tipus d’interès
—rendiment— més alt que el de mercat) i no l’inverteixin en activitats en el
sector privat. A més, l’increment del tipus d’interès té un efecte negatiu sobre
el consum i la inversió privada. L’augment de la despesa pública finançada amb
deute públic provoca una pujada del tipus d’interès que disminueix la inver-
sió privada, essent l’increment de la renda (efecte multiplicador de la despesa
pública) menor que la reducció d’activitat privada i, per tant, l’endeutament és
perjudicial. Per als keynesians, els efectes són contraris ja que la inversió pri-
vada no només depèn del tipus d’interès i amb els recursos obtinguts, l’Estat
pot dinamitzar l’economia per l’efecte multiplicador de la inversió.
• La il·lusió del deute públic: diversos economistes indiquen que els governs
prefereixen finançar la despesa pública amb deute públic, i no amb impostos,
perquè, en el primer cas, els ciutadans tenen la impressió que la despesa pú-
blica no els costa res; hi ha una opacitat respecte als votants en traslladar la
càrrega impositiva cap al futur.
113
mac 21/3/16 18:12
finançar la despesa pública amb deute públic, i no amb impostos, perquè, en el primer
cas, els ciutadans tenen la impressió que la despesa pública no els costa res; hi ha una
opacitat respecte als votants en traslladar la càrrega impositiva cap al futur. il·limitades”

Càrrega
El aeropuertodel

deute públic
pagar (% PIB)
Càrrega del deute públic (% PIB)
donde hay que cancelar dicha tasa […] deberán salir a las afueras de
13
Pagament d’interessos relacionats amb el deute públic.
Pagament d’interessos relacionats amb el deute públic.
que es troben en quantitats il·limitades i sónterminal». gratuïts.Algo Els parecido
béns lliures es poden obtenir sense
acotó el blog de humor El
mac 21/3/16 18:12 18:12
Chigüireil·limitades.
Bipolar, que en una parodia de noticia tituló mac 21/3/16
El aireaplicació de recursos
en el aeropuerto i estan
que sirve disponibles
a Caracas, en quantitats
Comentario: adopto aquest criteri
Maiquetía, ahora tiene precio. «Aeropuerto de Maiquetía estrena robot que te pone Comentario: proposta de (amb punts)
redacció: “...vist
són gratuïts,
que és el la
majoritari
qual cosa vol dir que es poden obtenir sense
Por su parte, la cuenta opositora de Twitter aplicació de recursos”. Així s’evita repetir “quantitats
la tasa de cambio que se use, que cada pasajero debe il·limitades”
Reflexioneu. Evolució històrica del deute públic
Reflexioneu. Evolució històrica del deute públic
venezolanos tendrán Evolución
El aeropuerto
boletos para
que con
que añadir
mucho
Evolución histórica de la deuda pública española
donde
esfuerzo
a histórica
loshay
se
ya costosos
de lapagar
que
encuentran,
deudaindignación,
pública
«absurdo»
puesdicha
cancelar
que
la ven tasano[…]
puede seragarrar
solo como salir
deberán
una fuente
un impuesto
a las afueras de
de corrupción,
respirar española las instalaciones, bastante aire y contener el
producto de una crisisBBCeconómica sino como una prueba de que el aeropuerto
Mundo,que ha impactado resuello mientras se encuentren en el interior de la
Daniel Pardo,
Alejandro Meraviglia-Crivelli Roche, Cinco Días, 11.12.2015
Alejandro
Caracas,
11.7.2014
Meraviglia-Crivelli Roche,
internacional
Cinco
más grande
terminal».
Días ,
efectivo.Chigüire
de Venezuela
Algo parecido acotó el está corto
blog de de
humor El
mac 21/3/16 18:12
han reducido sus
El aire en el frecuencias a Venezuela. Bipolar, que
aeropuerto que sirve a Caracas, El mensaje del presentador y locutor Daniel Martínez en una parodia de noticia tituló
«Bioseguridad» 11.12.2015 Comentario: adopto aquest criteri (amb punts) vist
en Twitter resumey el que és el majoritari
Según elSon IAIM, en mayoentre
127 bolívares, se instaló
US$2 un servicio
y US$20 de
dependiendo de cabeza te pensamiento
quita el dinero». de muchos: «¿Me
ozonización explican lo del su ozono
parte, enlaMaiquetía? Los bañosdeno Twitter
la tasapara «la eliminación
de cambio que se use, dequecontaminantes
cada pasajero debe tienen Por agua, el aire acondicionado
cuenta opositora
se daña,
en el ambiente
pagar por ysuprotección
derecho a de la salud».
respirar «Los
aire acondicionado @VVperiodistas dijo que «pronto noshaycobrarán
usuariosozonificado.
con vuelosElnacionales e internacionales, perros callejeros por adentro,
tragarpero
“gas ¿hay ozono?».enYreferencia
es
impuesto por respirar entró en vigor que esteimpuesto del bueno”», a
desde Maiquetía,
el 1º de deberán cancelar elesteInstituto
julio, cuando arancel aAeropuerto
su losaeropuerto, famoso por
gases lacrimógenos quelalas
obra de colores
fuerzas oficiales usan
Internacional de Maiquetía (IAIM) oficializó su terminalpara dispersar las protestas opositoras.
internacional, también parece haberse visto
comunicado
proyectode ladeentidad aeroportuaria.
ozonificación Y continúa:
para «proteger la salud de impactado Crisis de las aerolíneas
«Para este proyecto, la por la crisis que otros
azota recibieron
a las aerolíneas,
los pasajeros». Se Gobernación
trata de un valor del estado
más que los pues la Sin embargo,
frecuencia depues
muchos
pasajeros, ha constatado
la medida con
Vargas venezolanos
instaló un tendrán sistema que de añadir
bioseguridad
a los ya ycostosos Mundo,indignación, la ven no solo como BBC un impuesto
ozonizado en losque conductos de aire acondicionado es cada vez menor.
boletos con mucho esfuerzo se encuentran, Fuentes«absurdo»del sector
que puede ser una fuente de corrupción,
le dijeron a BBC Mundo que el
del aeropuerto,
productolodecual unaconsolida a Maiquetía
crisis económica como
que ha impactado objetivosino como una prueba de que el aeropuerto
el primer aeropuerto de Suramérica y El Caribe en del impuesto por respirar es aliviar el
fuertemente a las aerolíneas, la mayoría de las cuales impacto de la crisis, pues la baja de frecuencia de lascorto de
internacional más grande de Venezuela está
adoptar han
esta reducido
tecnología».sus frecuencias a Venezuela. efectivo.
Entre burlas y críticas aerolíneas significadel
El mensaje una reduccióny locutor
presentador de los Daniel
ingresosMartínez
«Bioseguridad» para el enaeropuerto. Por ejemplo, el recorte de los «¿Me
Todos losSegún el IAIM,cobran
aeropuertos en mayo diferentes
se instalóimpuestos,
un servicio de vuelos de Twitter resume el pensamiento de muchos:
pero este es el primero American Airlines
ozonoenenunMaiquetía?
80% significa Losque
ozonización para en «la su especie endeAmérica
eliminación contaminantes el aeropuerto explican lo del baños no
Latina, yende elahíambiente
la sorpresay deprotección
muchos venezolanos
de la salud». al «Los tienen pasará
agua, el de aire
recibir US$80 millones
acondicionado al
se daña, hay
haber conocido año a US$10 millones, adentro,
según Humberto
pero ¿hay Figuera,
usuarios lacon noticia.
vuelosAlgunos, por supuesto,
nacionales se
e internacionales, perros callejeros
presidente de la Asociación de Líneas
ozono?». Y es
Aéreas de
tomarondesdela noticia con humor, como el comediante
Maiquetía, deberán cancelar este arancel a su Venezuela. que este aeropuerto, famoso por la obra de colores
Laureano Márquez,
aerolínea al que
momentoen una de parodia de la Leydice un
chequearse», del artista venezolano Carlos Cruz-Diez en el
«decretó» que «los pasajeros que se nieguen
comunicado de la entidad aeroportuaria. Y continúa: a terminal internacional, también parece haberse visto
L’any 2007 (punt 14 de la infografia) el PIB d’Espanya creix un 2,9% més
que la mitjana de la zona euro. El boom immobiliari i la forta expansió
el primer aeropuerto desembla
L’aire que respirem ha estat sempre un
Suramérica
que a yCaracas
El Caribe les en
exemple
Fuentes
objetivoPer
coses han canviat.
del de
delquè
bé lliure,
sector
impuesto
l’aire por
no econòmic.
le dijeron a BBC Mundo Però que el
respirar es de
de l’aeroport aliviar el
econòmica fan baixar el deute fins al 36,3% del PIB. A finals de 2007, l’eco-
Caracas és ara un bé econòmic? aerolíneas
És justificable
significala unamesura adoptada
reducción de losdeingresos
para el dels
aeropuerto.
diferents Porgrupsejemplo, el recorte de los
Todosposar
nomia comença a deteriorar-se i el deute comença a pujar. Feu una recerca
los aeropuertos
un preu a l’aire?cobran diferentes
(analitzeu
impuestos,
la resposta des del punt de vista d’interès).
per Internet i busqueu les causes d’aquesta desfeta en les arques públiques.
tomaron la noticia con humor, como el comediante presidente de la Asociación de Líneas Aéreas de 15

Reflexioneu. Efecte «crowding-out»

Consecuencias fundamentales
De vegades,
posar un preu a l’aire? (analitzeu la resposta des del punt de vista dels diferents però, una
grups d’interès). política a favor de
Posible expulsiónParadel sectorquepúblico
garantizar al privado,
siempre haya una plaza deya que de los recursos existentes en una economía
cuantos más utilice el Estado menos podrán emplear las empresas y economías domésticas...
el peso del sector público mayord’eficiència. És el cas d’aquest exemple?

Además, cuantoreservadas.
mayor sea Y eso hace que normalmente haya
será la presión fiscal en ese país y, como
consecuencia, menor será la participación del sector Què
privado en
en penseu?
esa 1
economía. Evidentemente, los

hogares tendránpersonas
menos renta disponible
discapacitadas para consumir y las empresas para invertir, producir y
buscando aparcamiento.
generar empleo.Como
(Font: CátedrahayNebrija-BBVA
consecuencia, plazas de aparcamiento[2007]. El arte de emprender. Madrid: Universidad
Nebrija, p. 28.) vacías [...] Y por eso, [...], hay un conflicto entre

Esteu d’acord amb el comentari adjunt? Creieu que una major pressió fiscal desin-
centiva la iniciativa privada?
esas plazas Raoneu
de aparcamiento la vostra resposta.
más cercanas.

114

Simulador de política econòmica. Cas multimèdia

Accediu al cas multimèdia «Simulador de política econòmica».25 Aquest exercici inte-
ractiu permet a l’alumne combinar diferents polítiques econòmiques, per analitzar-ne
l’impacte futur sobre els principals indicadors macroeconòmics. Els resultats s’expres-
sen numèrica i gràficament. A més, l’alumne té accés als resultats de la combinació de
polítiques utilitzades a fi de comparar-ne l’efecte.
25 Font: IE Multimedia, Openresources. Disponible a <http://openmultimedia.ie.edu/OpenProducts/ countries_e/

countries_e/portada.html.
115
V. Societat i benestar
El fet que el PIB per capita no ens informi sobre el grau de satisfacció de les necessitats
més bàsiques dels habitants d’un territori es corregeix habitualment amb el càlcul d’un
conjunt d’indicadors que mesuren el grau de cobertura d’algunes d’aquestes necessitats,
que podem agrupar sota el terme d’indicadors de qualitat de vida. Alguns exemples
d’aquests indicadors són l’índex de mortalitat infantil, l’esperança de vida en néixer, el
nombre d’habitants per metge o el consum de calories i proteïnes. En aquest mateix ter-
reny, i recuperant el concepte introduït en l’apartat anterior, el Programa de les Nacions
Unides per al Desenvolupament (PNUD) ha dissenyat un indicador per mesurar el
desenvolupament humà que es construeix a partir de tres components: el nivell d’aten-
ció sanitària, el nivell educatiu i el nivell d’ingressos.
Per tant, es tracta d’un indicador multivariable que sintetitza conjuntament els
avenços aconseguits en diversos àmbits econòmics i socials, i supera d’aquesta manera
tant el PIB per capita. Com més a prop d’1 estigui l’IDH del país o territori en con-
sideració, més gran és el seu nivell de desenvolupament humà; i com més a prop de 0,
més petit.
Indicadors de societat i benestar

Renda disponible
La renda personal és la renda corrent que percep el sector famílies a partir de totes les
seves fonts d’ingressos. La part més important és la representada per sous i salaris. Però
el total inclou també altres rendes com els interessos i dividends o transferències de
l’Estat. La renda personal disponible és la renda personal després de la deducció d’impos-
117
tos. Degut a la diferent estructura impositiva entre països, l’indicador més adient per
fer comparacions internacionals no és la renda personal sinó la renda disponible.
La renda d’una persona es veu afectada pel cicle econòmic. Així, per exemple, les
rendes derivades del treball depenen de les retribucions, de les hores treballades. Nor-
malment, en èpoques recessives és una partida a la baixa. De la mateixa manera, els
dividends depenen de la situació de les empreses. En èpoques d’expansió econòmica
aquestes generen més beneficis i poden repartir més dividends. Finalment, destacar
que els canvis en les taxes impositives o en les subvencions tenen efectes immediats en
la renda disponible.
Consum i despesa personal

La despesa en consum és una despesa personal en béns i serveis. La renda personal es
gasta o s’estalvia. Les millors teories sobre què determina la despesa i l’estalvi estan lli-
gades a les hipòtesis de la renda permanent i del cicle vital, que ens diuen que el consum
està lligat a la renda que la persona rep al llarg de la seva vida. Els joves i les persones
grans tenen més propensió a gastar la seva renda, mentre que les persones de mitjana
edat estalvien per a la jubilació. Al mateix temps, l’estalvi baixa en èpoques de recessió
per mantenir el nivell de consum.
Les variables següents afecten el consum:
• Rendes. Per regla general, rendes elevades permeten una major despesa.
• Expectatives de preus. Els consumidors estalvien més en períodes d’inflació
alta però poden augmentar (o avançar) la seva despesa si preveuen un aug-
ment dels preus degut a una alta inflació o a impostos directes superiors.
• Tipus d’interès. Amb tipus d’interès alts, el crèdit s’encareix i el consum pot
reduir-se, alhora que s’incentiva l’estalvi.
• Riquesa. Un increment del valor dels actius (p. ex., el preu d’un habitatge o el
preu de les accions) pot tenir un efecte positiu sobre el consum.
El consum també es veu afectat pels cicles econòmics. El component més volàtil
és la despesa en béns de consum durables. Quan les condicions econòmiques són com-
plicades, la despesa en béns durables es pot retallar més ràpidament que la despesa en
béns no durables com el menjar. És interessant veure com varia el pes de cada tipus de
bé en el consum total, així com observar els canvis percentuals reals en el temps.
118
13
que es troben en quantitats il·limitades i són gratuïts. Els béns lliures es podenEconomia
obtenir senseper a enginyers/es
124 mac 21/3/16 18:12
Comentario: proposta de redacció: “... són gratuït
il·limitades”
Reflexioneu. Els factors que afecten l’estalvi

Reflexioneu. Els factors que afecten l’estalvi
Los hogares
españoles
ahorran menos ycancelar dichaEmpleo, riqueza neta, menor incertidumbre
tasa […] deberán salir a las afueras de
consumen máshogares
gracias a los menores y crédito. Enbastante
un reciente informe del servicio de
ahorran pre-
para respirar las instalaciones, agarrar aire y contener el
Los españoles Cae el mientras
resuello ahorro, se pero mucho en
encuentren másel la inversión.
interior de la
Daniel Pardo, BBC Mundo, Caracas, 11.7.2014 estudios de BBVA, los analistas del banco apun-
cios y al crédito
menos y consumen más gracias a los «España esAlgo
terminal». un país
crisis, haBipolar,
cuya acotó
parecido
pasado que de pedir
economía,
el bloga lo
prestado al
de largo
humor
exterior
deElla
a ser mac 21/3/16 18:12
menores precios y al crédito
El aire en el aeropuerto que sirve a Caracas, Chigüiretan adedelvarias
financiadora
«Aeropuerto exterior»,claves
en
Maiquetía
una parodia quequeSantacruz,
de
explicarobot
estrena Javier explican
noticia tituló
te pone
la recuperación
Comentario: adopto aquest criteri (amb punts) vis
20minutos.com,
20minutos.com,
Son 30.3.2015
30.3.2015
127 bolívares, entre US$2 y US$20 dependiendo del
economista
de cabeza
indica,
y consumo
de
te
el parte,
la
quita
origen la
Universidad
el
de este
privado.
dinero».
superávit
de Essex.
comercial
Las
Tal principales
como
(que se
causas se-
la tasa de cambio que se use, que cada pasajero debe Por su cuenta opositora de Twitter
ha rían
reducido cinco:
a la mitad La
en el creación
último
@VVperiodistas dijo que «pronto nos cobrarán año) de
se empleo
explica y las bajadas
porque «aunque
impuesto por tragarel“gas ahorro nacionalenha
del bueno”», caído, la
referencia a
el 1º de julio, cuando el Instituto Aeropuerto los delacrimógenos
inversión
gases impuestos,
ha caído mucho quemás.el fuerzas
las aumento
Esto ha oficiales
producidode la riqueza financiera
un
usan
remanente que lasseprotestas
convierte en mayor capacidad de
Internacional de Maiquetía (IAIM) oficializó su para
Crisis
neta
dispersar
financiación. (por
de lasPero
revaloración
opositoras.
no porque hagamos las cosas muy
aerolíneas
de activos como la Bolsa o
bien, la vivienda),
sino
Sin embargo,
El consumidor,
muchos otrosel
porque no hay nada optimismo,
que financiar»,
recibieron los estímulos fiscales
critica.
la medida con
venezolanos tendrán que añadir a los ya costosos indignación, pues lamás ven «cortoplacista»
no solo como un impuesto
El como
consumo
«absurdo» en el Plan
que puedeEspaña PIVE
creció
ser una en 2014
fuente de y corrupción,
el mejor acceso a la finan-
por encima
del incremento
sino como una deprueba la rentade dequelas elfamilias y las
aeropuerto
ciación.
remuneraciones
internacional más de los asalariados.
grande de VenezuelaY parece
está que esta
corto de
tendencia se mantiene en 2015, a juzgar por los datos
efectivo.
delmensaje
último delBoletín del Banco de España,
Daniel que habla
«Bioseguridad» Cae el ahorro, pero mucho más la inversión.
El
de Twitter
en un consumo
presentador
resume
y locutor
deellospensamiento
hogares quede hamuchos:
Martínez
prolongado
«¿Me su
ozonización para «la
La tasa de ahorro «España es un país cuya economía, a lo largo de
de eliminación
los hogares de contaminantes
e instituciones sin
tono expansivo,
explican
capacidad
lo del ozono
de el
impulsado
compra,
por el aumento
en Maiquetía? Los baños
que más allá desela daña,
denola
mejorahay
del
en
finesel de
ambiente y protección
situó en elde9,8% la salud».
de su «Los tienen agua, aire acondicionado
La tasa de ahorro de los hogares e instituciones la crisis, ha pasado de pedir prestado al exterior a
lucro se renta empleo,callejeros
«resultó adentro,
de la conjunción
usuarios
disponiblecon en vuelos
2014, nuevenacionales e internacionales,
décimas menos que en perros pero ¿haydeozono?».
una serie
Y esde
factores,
que todos ellos de
este aeropuerto, signo por
famoso expansivo:
la obra eldedescenso
colores
sin fines de lucro se situó en el 9,8% de su renta ser financiadora del exterior», explica Javier San-
desde
2013, Maiquetía,
según ha deberáninformado cancelar este arancel
este lunes a su
el Instituto de laartista
del carga tributaria
venezolano trasCarlos
la reforma impositiva
Cruz-Diez en queel
aerolínea
Nacional aldemomento Estadísticade (INE).
chequearse», dice un
Estadística ha entró en internacional,
vigor a inicio también
de año, laparece
disminución de los
disponible en 2014, nueve décimas menos que en tacruz, economista de la Universidad de Essex.
comunicado de la entidad aeroportuaria.
explicado que, a pesar de que los hogares Y continúa: terminal haberse visto
precios y el abono de una parte de la
impactado por la crisis que azota a las aerolíneas, paga extra de
«Para este proyecto,
aumentaron la Gobernación
su renta disponible un 1,4% del estado
en 2014, su
2013, según ha informado este lunes el Instituto Tal como indica, el origen de este superávit co-
los empleados
pues la frecuencia públicos suprimida
de pasajeros, en diciembre
ha constatado BBC de
Vargas instaló seun
tasa de ahorro sistema por
vio reducida de elbioseguridad
mayor gasto en y
2012», señalan
Mundo, es cada los menor.
vez analistas del servicio de estudios
Nacional de Estadística (INE). Estadística ha ex- mercial (que se ha reducido a la mitad en el últi-
consumo final (+2,3%). del supervisor bancario español.
del aeropuerto,
El ahorro generadolo cualpor consolida
los hogaresa eMaiquetía como
instituciones sin Fuentes del sector le dijeron a BBC Mundo que el
plicado que, a pesar de que los hogares aumenta- mo año) se explica porque «aunque el ahorro na-
elfines
primer aeropuerto
de lucro alcanzó de en Suramérica
2014 los 67.489y Elmillones
Caribe ende
adoptar
euros, esta
que tecnología».
unidos a los 351 millones de euros impacto de la crisis, pues la baja de frecuencia de las
ron su renta disponible un 1,4% en 2014, su tasa cional ha caído, la inversión ha caído mucho más.
correspondientes al saldo de transferencias de capital aerolíneas significa una reducción de los ingresos
Todos los aeropuertos
percibidas, cobran su
permitió financiar diferentes
flujo deimpuestos,
inversión, para el aeropuerto. Por ejemplo, el recorte de los
de ahorro se vio reducida por el mayor gasto en Esto ha producido un remanente que se convierte
pero este en
estimado
Latina,
es 34.656
el primero en sudeespecie
millones euros, un en 2,1%
América
más vuelos de American Airlines en un 80% significa que
que ely delde ahíañola sorpresa
2013. De de esta
muchos venezolanos
manera, al
en mayor capacidad de financiación. Pero no por-
el sector
consumo final (+2,3%).
haber
presentóconocido la noticia. de
una capacidad Algunos, por supuesto,
financiación se
de 33.787 año a US$10 millones, según Humberto Figuera,
El ahorro generado por los hogares e insti- que hagamos las cosas muy bien, sino porque no
tomaron
millones la denoticia
euros en con humor, como el comediante
2014. presidente de la Asociación de Líneas Aéreas de
Laureano
En 2014, Márquez,
la economía queespañola
en una acumuló,
parodia de porlatercer
Ley Venezuela.
tuciones sin fines de lucro alcanzó en 2014 los hay nada que financiar», critica.
«decretó» que «los
año consecutivo, pasajerosporque
un superávit cuenta
decir, una capacidad de financiación de 10.938
se corriente,
nieguen es a
Frente a este auge de la demanda interna, la externa
67.489 millones de euros, que unidos a los 351
millones de euros, el 1% del PIB, aunque menor a la mostraría por el contrario un práctico estancamiento,
millones de euros correspondientes al saldo de El consumidor, más «cortoplacista»

registrada en 2013 (22.246 millones de euros, el 2,1% si no una ligera reducción. Esta cada vez mayor
del PIB). En el cuarto trimestre L’aire
del que
año respirem
pasado, laha estat sempre un exemple
diferencia entre lo de quebécompramos
lliure, no econòmic.
al exteriorPerò
y lo
tasa de ahorro de los hogares españoles e les cosesquehanvendemos, ha què
ido reduciendo el superávit que
transferencias de capital percibidas, permitió fi- El consumo en España creció en 2014 por enci-
sembla que
instituciones sin fines de lucro alcanzó el 13,8% de su
a Caracas canviat. Per l’aire de l’aeroport
España alcanzó durante la crisis. «Viendo la
de
Caracas és ara un bé econòmic? És justificable la mesura adoptada
tendencia, el superávit va a convertirse en un déficit dea
nanciar su flujo de inversión, estimado en 34.656 ma del incremento de la renta de las familias y las
renta disponible, lo que supone siete décimas más
respecto al cuarto trimestre de 2013. lo largo del año», anticipa Santacruz. En su opinión,
millones de euros, un 2,1% más que el del año remuneraciones de los asalariados. Y parece que
Empleo, riqueza neta, menor incertidumbre «aunque las exportaciones siguen creciendo, no lo
hacen tanto como las importaciones, por lo que
y crédito. En un reciente informe del servicio de
2013. De esta manera, el sector presentó una ca- esta tendencia se mantiene en 2015, a juzgar por
estudios de BBVA, los analistas del banco apuntan a aunque hemos salvado los muebles en 2014, esto no
varias claves que explican la recuperación del durará hasta 2015», prevé.
pacidad de financiación de 33.787 millones de los datos del último Boletín del Banco de España,
consumo privado. Las principales causas serían Vivir al día durante la crisis. Este incremento
euros en 2014.
cinco: La creación de empleo y las bajadas de
impuestos, el aumento de la riqueza financiera neta
del consumo se está produciendo en gran parte,
que habla de un consumo de los hogares que ha
según este analista, por el mayor cortoplacismo de los
En 2014, la economía española acumuló, por prolongado su tono expansivo, impulsado por el
(por revaloración de activos como la Bolsa o la hogares. «Es razonable, porque hemos pasado varios
vivienda), el optimismo, los estímulos fiscales como años de crisis y la gente se ha acostumbrado a vivir al
tercer año consecutivo, un superávit por cuenta aumento de la capacidad de compra, que más allá
el Plan PIVE y el mejor acceso a la financiación. día», indica Javier Santacruz, que añade a este factor
corriente,
es decir, una capacidad de financia- de la mejora del empleo, «resultó de la conjunción
ción de 10.938 millones de euros, el 1% del PIB, de una serie de factores, todos ellos de signo ex-
aunque menor a la registrada en 2013 (22.246 pansivo: el descenso de la carga tributaria tras la
millones de euros, el 2,1% del PIB). En el cuar- reforma impositiva que entró en vigor a inicio de
to trimestre del año pasado, la tasa de ahorro de año, la disminución de los precios y el abono de
los hogares españoles e instituciones sin fines de una parte de la paga extra de los empleados públi-
lucro alcanzó el 13,8% de su renta disponible, lo cos suprimida en diciembre de 2012», señalan los
que supone siete décimas más respecto al cuarto analistas del servicio de estudios del supervisor
trimestre de 2013. bancario español.
119
os hogares e instituciones sin capacidad de compra, que más allá de la mejora del
ó en el 9,8% de su renta empleo, «resultó de la conjunción de una serie de
ueve décimas menos que en factores, todos ellos de signo expansivo: el descenso
mado este lunes el Instituto de la carga tributaria tras la reforma impositiva que
tica (INE). Estadística ha entró en vigor a inicio de año, la disminución de los
esar de que los hogares
sponible un 1,4% en 2014, su
Teresa Torres
preciosCoronas,
y el abono deMaría Arántzazu
una parte Vidal
de la paga extra de Blasco
los empleados públicos suprimida en diciembre de
ducida por el mayor gasto en 2012», señalan los analistas del servicio de estudios
del supervisor bancario español.
los hogares e instituciones sin
n 2014 los 67.489 millones de
los 351 millones de euros
ropa, ocio... A pesar de que este incremento del
do de transferencias de capital PIB impulsado por el consumo puede servir para
nanciar su flujo de inversión,
llones de euros, un 2,1% más retornar a tasas de crecimiento en uno o dos años
De esta manera, el sector
d de financiación de 33.787 después de una recesión, los analistas consulta-
14.
española acumuló, por tercer
dos por este diario consideran que este es un mo-
erávit por cuenta corriente, es delo de crecimiento que no puede durar. Habría
de financiación de 10.938 Frente a este auge de la demanda interna, la externa
% del PIB, aunque menor a la Frente a este auge de la demanda interna, la que destinar cuanto antes, por ello, más recursos
mostraría por el contrario un práctico estancamiento,
246 millones de euros, el 2,1% si no una ligera reducción. Esta cada vez mayor
externa mostraría por el contrario un práctico a la inversión, «que será la que garantizará tasas
trimestre del año pasado, la diferencia entre lo que compramos al exterior y lo
estancamiento, si no una ligera reducción. Esta de crecimiento a medio plazo. Si consumes en
los hogares españoles e que vendemos, ha ido reduciendo el superávit que
España alcanzó durante la crisis. «Viendo la
e lucro alcanzó el 13,8% de su
cada vez mayor diferencia entre lo que compra- bienes no duraderos, te lo gastas y ya está, pero
e supone siete décimas más tendencia, el superávit va a convertirse en un déficit a
stre de 2013. lo largo del año», anticipa Santacruz. En su opinión,
ta, menor incertidumbremos al exterior y lo que vendemos, ha ido redu- si lo inviertes generas más valor para el futuro»,
«aunque las exportaciones siguen creciendo, no lo
hacen tanto como las importaciones, por lo que
ciendo el superávit que España alcanzó durante explican.
ente informe del servicio de
analistas del banco apuntan a aunque hemos salvado los muebles en 2014, esto no
la crisis. «Viendo la tendencia, el superávit va a
plican la recuperación del durará hasta 2015», prevé.
Vivir al día durante la crisis. Este incremento
Una inversión que crece en 2015. «El gas-
s principales causas serían
e empleo y las bajadas deconvertirse en un déficit a lo largo del año», an- to en inversión está estancado, pero sin un in-
del consumo se está produciendo en gran parte,
de la riqueza financiera neta según este analista, por el mayor cortoplacismo de los
ticipa Santacruz. En su opinión, «aunque las ex- cremento del mismo no puedes sostener el PIB
activos como la Bolsa o la hogares. «Es razonable, porque hemos pasado varios
años de crisis y la gente se ha acostumbrado a vivir al
portaciones siguen creciendo, no lo hacen tanto a largo plazo», advierten estas fuentes. Precisa-
, los estímulos fiscales como
acceso a la financiación. Santacruz, que añade a este factor
día», indica Javier 125
como las importaciones, por lo que aunque he- mente el Banco de España, en su último Boletín,
mos salvado los muebles otro: «Losen tipos2014, esto
de interés, no durará
que están por los suelos, constata
e un crecimiento
España, en su último «ligeramente
Boletín, constata superior»
un
incentivan el consumo. Es algo que se ha visto en crecimiento «ligeramente superior» de la inversión
hasta 2015», prevé.Navidad, cuando una gran parte de las compras sede la inversión empresarial en el primer
empresarial en el primer trimestre del año, «alentada trimestre
Vivir al día durante la crisis. Este incremen- del año,buenas por la mejora de las condiciones financieras y las
«alentada por la mejora de las condicio-
perspectivas sobre la evolución futura de la
to del consumo se está produciendo en gran par- nes financieras actividad». y las buenas perspectivas sobre la
te, según este analista, por el mayor cortoplacismo evolución futura de la actividad».
de los hogares. «Es razonable, porque hemos pa-
sado varios años dehicieron crisisa y crédito»,
la genteasegura.se haAdemás,acos- este
tumbrado a vivir alclave día»,
economista indica Javier Santacruz,
señala que la aversión al riesgo (factor
para reducir la demanda durante la crisis) se ha
que añade a este factor otro:
relajado, y que«Losel ahorrotipos de interés,
está cayendo, lo que supone
un incremento del consumo y la financiación.
que están por los suelos, Un modelo e incentivan
que no puede eldurar.
consumo.
Apuesta por la inversión productiva. El
Es algo que se ha visto consumo enestáNavidad, cuando
centrándose sobre todo enuna bienes no
gran parte de las compras se
duraderos, tales hicieron
como la cestaadecrédito»,
la compra, viajes,
ropa, ocio... A pesar de que este incremento del PIB
asegura. Además, este economista
impulsado por el consumoseñala que
puede servir para la
retornar Los mecanismos de liquidez del BCE y la
Losconsiguiente
mecanismos bajada dede liquidez
la prima de riesgodel BCE y la
española
a tasas de crecimiento en uno o dos años después de
aversión al riesgo (factor clave para reducir
consultados la porde-
consiguiente
han supuesto una facilidad de acceso al crédito para
familias ybajada
empresas.de Así,la prima de de
riesgo
créditoespaño-
una recesión, los analistas este diario 125
aunque el saldo
consideran que este es un modelo de crecimiento
manda durante la crisis) que no puedese ha relajado,
durar. Habría que y destinar
que elcuantola han supuesto total sigue cayendo debido al proceso de
una facilidad de acceso al crédito
desapalancamiento iniciado con la crisis, éste se ha
ahorrootro:
está
«Loscayendo, lo
antes,
tipos de interés, que
por
que
ello,supone
están
más recursos
por los un
suelos, incremen-
a la
e
inversión, «que será
España,
la que garantizará tasas de crecimiento a medio plazo. para familias
en su último
moderado y empresas.
Boletín,
en los constata
últimos Así,
un
meses aunque el saldo de
to del incentivan
consumo y laSifinanciación.
el consumo. Es algo en
consumes quebienes
se hanovisto
Navidad, cuando una gran parte de las compras se
en
duraderos, te lo crecimiento
gastas y ya «ligeramente superior»
Algo menos de dedinamismo
la inversión
crédito total sigue cayendo debidodealEspaña
empresarial en el primer
datos trimestre del
cuantitativos año,
parecen constatar los
«alentada
recogidos por el Banco proceso de
está, pero si lo inviertes generas más valor para el
por la mejora de las en condiciones financieras
su último Boletín. «En yconcreto,
las los ritmos de
futuro», explican.
Una inversión que crece en 2015. «El
desapalancamiento iniciado con la crisis, éste se
buenas perspectivas crecimiento
gasto en sobre la evolución
de las futura de la
matriculaciones de vehículos
actividad». particulares y del índice de producción industrial de
inversión está estancado, pero sin un incrementoha moderado en los últimos meses
del
bienes de consumo se desaceleraron ligeramente al
mismo no puedes sostener el PIB a largo plazo»,
advierten estas fuentes. Precisamente el Banco de Algo menos de dinamismo parecen constatar
comienzo del año», anticipan.
los datos cuantitativos recogidos por el Banco de

hicieron a crédito», asegura. Además, este España en su último Boletín. «En concreto, los
«Viure al dia» és tota una màxima de vida, amb moltes repercussions en la vida
economista señala que la aversión al riesgo (factor
econòmica d’un país.
clave para reducir la demanda durante la crisis) se ha ritmos de crecimiento
Llegiu l’article de las
amb deteniment, matriculaciones
identifiqueu-ne els de
Un modelo
relajado, yque
que elno puede
ahorro durar.
está cayendo, lo que supone
indicadors clau i sintetitzeu com vehículos particulares y del índice de producción
es relacionen.
un incremento del consumo y la financiación.
Apuesta por laqueinversión
Un modelo no puede durar.productiva. El consu- industrial de bienes de consumo se desaceleraron
Apuesta por la inversión productiva. El
mo está centrándose
consumo sobre
está centrándose sobretodo
todo enen bienes
bienes no no du- ligeramente al comienzo del año», anticipan.
duraderos, tales como la cesta de la compra, viajes,
raderos,
ropa,tales
ocio... como
A pesar delaque
cesta de la compra,
este incremento del PIB viajes,
Despesa social (pública i privada)
impulsado por el consumo puede servir para retornar Los mecanismos de liquidez del BCE y la
a tasas de crecimiento en uno Per
o dosdespesa de s’entén consiguiente
social
años después la provisió bajada de la primaadelesriesgo
de prestacions llarsespañola
i als individus a través
una recesión, los analistas consultados por este diario han supuesto una facilidad de acceso al crédito para
consideran que ested’institucions
es un modelo de públiques
crecimiento(i privades), destinades
familias y empresas. aAsí,ajudar
aunque els beneficiaris
el saldo de crédito quan sorgeixen
que no puede durar. Habría que destinar cuanto total sigue cayendo debido al proceso de
circumstàncies
antes, por ello, más recursos o esdeveniments
a la inversión, «que será que afecten el seuiniciado
desapalancamiento benestar. Aquesta
con la crisis, éstemateixa
se ha base inclou les
la que garantizará tasas de crecimiento a medio plazo. moderado en los últimos meses
definicions de despesa social pública Algo com
menoslade«provisió
dinamismomitjançant institucions
parecen constatar los públiques de
Si consumes en bienes no duraderos, te lo gastas y ya
está, pero si lo inviertes generas amás datos cuantitativos recogidos por el Banco de España
prestacions lesvalor
llars para
i alselindividusendestinades a proveir suport en circumstàncies
su último Boletín. «En concreto, los ritmos de
que afecten el
futuro», explican.
Una inversión que seucrece
benestar,
en 2015.entenent
«El gastoque
120
crecimiento de las matriculaciones de vehículos
en aquestes prestacions i contribucions financeres no constitueixen un
inversión está estancado, pero sin un incremento del particulares y del índice de producción industrial de
pagament
mismo no puedes sostener directe
el PIB perplazo»,
a largo a un objectiubienes
particular ni unsecontracte
de consumo o transferència
desaceleraron ligeramente al individual»; i de
advierten estas fuentes. Precisamente el Banco de comienzo del año», anticipan.
despeses socials privades, com aquelles que «inclouen el conjunt de prestacions amb propòsit
«Viure alque
L’aire dia» és hatota
respirem estat una
sempre màxima
un exemple dede vida,
bé lliure, amb moltes
no econòmic. Però repercussions en la
vida econòmica
sembla que a Caracas d’un país.
les coses Llegiu
han canviat. Per l’ article
què l’aire deamb deteniment,
l’aeroport de identifiqueu-ne
els indicadors clau i sintetitzeu com es relacionen.
Despesa social (pública i privada)

Per
despesa social s’entén la provisió de prestacions a les llars i als individus a través
d’institucions públiques (i privades), destinades a ajudar els beneficiaris quan sorgeixen
circumstàncies o esdeveniments que afecten el seu benestar. Aquesta mateixa base in-
clou les definicions de despesa social pública com la «provisió mitjançant institucions
públiques de prestacions a les llars i als individus destinades a proveir suport en cir-
cumstàncies que afecten el seu benestar, entenent que aquestes prestacions i contribuci-
ons financeres no constitueixen un pagament directe per a un objectiu particular ni un
contracte o transferència individual»; i de despeses socials privades, com aquelles que
«inclouen el conjunt de prestacions amb propòsit social que es deriven de programes
que contenen un element de redistribució interpersonal». La despesa social privada
incorpora aquelles despeses que les llars realitzen com a protecció ex-ante pel que fa
a possibles eventualitats (jubilació, accidents, malaltia, defunció...) i no els desembor-
saments posteriors que s’originen a partir de tal cobertura. A aquest tipus de despesa
corresponen les aportacions a plans de pensions, pagaments a assegurances privades
d’assistència sanitària i pagaments a assegurances privades de vida per a cobertura de
defunció.
La comparació de la situació de la despesa social d’un país pel que fa als països de
l’entorn proporciona una informació molt útil en el procés de reorientació dels patrons
de despesa en l’Estat del benestar.
Despesa privada en sanitat (% PIB)

Despesa privada destinada bàsicament a cobrir tractaments sanitaris.
Despesa pública i privada en sanitat (% PIB)

Indicador de la importància relativa de la despesa pública i privada d’un país en despesa
sanitària.
Índex de desenvolupament humà

L’índex de desenvolupament humà (IDH) és un indicador per mesurar la qualitat de vida
dels éssers humans. Es classifica per països, segons el nivell de desenvolupament de les
persones que hi viuen. Amb aquest índex la qualitat de vida de les persones es mesura
a partir de tres característiques:
121
13
• La salut, que té en compte l’esperança de vida en néixer, els índexs de morta-
que es trobenlitat infantil,
en quantitats etc. i són gratuïts. Els béns lliures es poden obtenir sense
il·limitades
mac 21/3/16 18:12
• L’educació, amb aspectes com els nivells educatius de la població ovolladirtaxa
la qual cosa d’aobtenir
que es poden l- sense

fabetització dels adults. il·limitades”
• ElReflexioneu. L’aire com a bé econòmic

nivell econòmic, a partir de les dades del producte interior brut (PIB) per
capita.
L’IDHdonde
El aeropuerto
para respirar
aporta hayvalors entre 0 icancelar
que pagar 1, sent 0 la qualificació més baixa i 1 la més alta. En
aquest
Daniel Pardo,sentit,
BBC Mundo, laCaracas,
PNUD

classifica els
11.7.2014 països
resuello
terminal».
mientras
en tres grans grups:
Algo parecido acotó el blog de humor El països amb desenvo-
mac 21/3/16 18:12 13
lupament humà
Maiquetía, ahora tiene precio. alt, IDH
superior a 0,80;
«Aeropuerto de països
Maiquetía amb
estrena desenvolupament
robot que te pone Comentario: humà mitjà,
adopto aquest
criteri (amb punts) vist
IDH entreque0,50
la tasa de cambio i 0,80;
que
se use, que països
es troben
cada pasajero debe ambPor desenvolupament
en quantitats il·limitades
su parte, lai són gratuïts.
cuenta humà
Els de
opositora béns baix,
lliures IDH
Twitter es podenmenor de 0,50.
obtenir sense
pagar por su derecho a respiraraplicació
aire acondicionado @VVperiodistas dijo que «pronto nos cobrarán mac 21/3/16 18:12
de recursos i estan disponibles en quantitats il·limitades.
ozonificado. El impuesto por respirar entró en vigor Comentario: proposta de
el 1º de julio, cuando el Instituto Aeropuerto los gases lacrimógenos que las fuerzas oficiales usan la qual cosa vol dir que es po
Internacional de Maiquetía (IAIM) oficializó su para dispersar las protestas opositoras. aplicació de recursos”. Així s
Crisis de las aerolíneas il·limitades”
los pasajeros». Se trata de un valor más que los Reflexioneu. L’IDH de Brunei
producto de una crisis económica sino como una prueba de que el aeropuerto
que ha impactado
El IDH se eleva en Brunéi dían el desarrollo económico de un país, analiza
efectivo.
El aeropuerto donde Elhay que pagar cancelar dicha tasa […] deberán salir a las afueras de
«Bioseguridad» la salud, la educación y los ingresos.
mensaje del presentador y locutor Daniel Martínez
Expansión, disponible des de http://www.datos-
para respirar
Según el IAIM, en mayo se instaló un servicio de en Twitter resume el pensamiento las de
instalaciones,
muchos: agarrar bastante aire y contener el
«¿Me
ozonización para «la eliminación Daniel
de contaminantes Si ordenamos los países en función de su Ín-
Pardo, BBC Mundo, Caracas, explican11.7.2014
lo del ozono en Maiquetía? resuello Los mientras
baños no se encuentren en el interior de la
macro.com/idh terminal».
mac 21/3/16 18:12
tienen agua, el aire acondicionado Algo parecido
se daña, hay acotó el blog de humor El
usuarios con vuelos nacionalesEl e aire
dice de desarrollo humano, Brunéi se encuentra Comentario:
en el aeropuerto que
internacionales, perros sirve adentro, pero Chigüire
a Caracas,
callejeros ¿hay ozono?».Bipolar,
adopto aque Y que
es en una parodia de noticia tituló
Maiquetía, ahoraatiene «Aeropuerto
obra de de Maiquetía estrena robot que te pone
desde Maiquetía, deberán cancelar este arancel su precio. que este aeropuerto, famoso pordelacabeza
en el puesto 31 del ranking de desarrollo humano que és el majoritari colores
y te quita
Se ha publicado el índice de desarrollo humano
Son 127 bolívares,
aerolínea al momento de chequearse», dice un entre US$2 del y US$20 dependiendo
artista venezolano Carlos Cruz-Diez en elel dinero».
la tasa deYcambio
comunicado de la entidad aeroportuaria. (IDH).que se use, que
continúa: cada pasajero
terminal debe también Por
internacional, parecesuhaberse
parte, visto
la cuenta opositora de Twitter
(IDH) de 2014; en Brunéi fue 0,856 puntos, lo
pagar pordel
«Para este proyecto, la Gobernación su derecho
estado a respirar aire acondicionado
impactado por la crisis que azota @VVperiodistas
a las aerolíneas, dijo que «pronto nos cobrarán
ozonificado. El IDH tiene en cuenta tres variables: vida
El impuesto por respirar entró en vigor
pues la frecuencia de pasajeros, impuesto
ha constatadopor tragar
BBC“gas del bueno”», en referencia a
que supone una mejora respecto a 2013, en el que
Vargas instaló un sistema de
ozonizado en los conductos deelaire
bioseguridad
1º acondicionado
y
de julio, cuando el Mundo, Institutoes Aeropuerto
cada vez menor. los gases lacrimógenos que las fuerzas oficiales usan
del aeropuerto, lo cual consolidaInternacional
larga y saludable, conocimientos y nivel de vida
de Maiquetía Fuentes(IAIM) del oficializó
sector lesudijeron a BBCpara dispersar las protestas opositoras.
se situó en 0,852. a Maiquetía como
proyecto de ozonificación para «proteger la salud de Crisis es
Mundo que
de aliviar
el
las aerolíneas
el primer aeropuerto de Suramérica y El Caribe en digno. Por lo tanto, influyen entre otros el hecho
objetivo del impuesto por respirar
pues la bajaSin
de embargo,
frecuenciamuchos
el
de las otros recibieron la medida con
El IDH es un importante indicador del de-
adoptar esta tecnología». los pasajeros». Se trata de un valor de
impacto más que los
la crisis,
Entre burlas y críticas venezolanos de que la esperanza de vida en Brunéi esté en
tendrán que añadir a los
aerolíneas ya costosos
significa una indignación,
reducción de los pues la ven no solo como un impuesto
ingresos
sarrollo humano que elabora cada año Naciones
boletos que
Todos los aeropuertos cobran diferentes con mucho esfuerzo
impuestos, para elseaeropuerto.
encuentran, Por ejemplo, «absurdo»
el recorte quedepuede
los ser una fuente de corrupción,
producto de 78,55 años, su tasa de mortalidad en el 2,98‰ y
una crisis económica
vuelosque deha impactado
American Airlines en sino80%
un como unaqueprueba de que el aeropuerto
significa
Unidas. Se trata de un indicador que, a diferencia
fuertemente a las aerolíneas, laelmayoría cualesde recibirinternacional
de laspasará
aeropuerto US$80 millones más grande
al de Venezuela está corto de
Latina, y de ahí la sorpresa de muchos
han por
reducido su renta per cápita sea de 30.832 €.
venezolanos al
sus frecuencias a año a US$10 millones, según efectivo.
Venezuela.
de los que se utilizaban anteriormente, que me-
haber conocido la noticia. Algunos, supuesto,
«Bioseguridad»
se
presidente de la Asociación deElLíneas
Humberto Figuera,
mensajeAéreas
del presentador
de y locutor Daniel Martínez
tomaron la noticia con humor, como el comediante en Twitter resume el pensamiento de muchos: «¿Me
Laureano Márquez, que en unaSegún parodiael IAIM,
de la Leyen mayo se Venezuela.
instaló un servicio de
«decretó» que «los pasajeros ozonización
que se nieguen para «la a eliminación de contaminantes tienen agua, el aire acondicionado se daña, hay
El mateix any de les dades de la notícia, 2014, l’esperança de vida a l’Estat
espanyol era de 82,98 anys, la taxa de mortalitat se situava en el 8,46‰ i
aerolínea
L’aire al momento
que respirem de sempre
ha estat chequearse», dice de
un exemple
un bé lliure,del artista venezolano Carlos Cruz-Diez en el
no econòmic. Però
sembla
«Para que este aproyecto,
Caracas les la coses han canviat.del Per què l’aire impactado
de l’aeroport por lade crisis que azota a las aerolíneas,
la renda per capita en 22.780 €. Per què aquesta disparitat en la renda per
Vargas instaló
Caracas és ara un un bé
Gobernación
sistema de bioseguridad
econòmic?
estado
És justificable y pues la frecuencia de pasajeros, ha constatado BBC
la mesura adoptada de
capita? Quina creieu que pot ser la causa? Busqueu respostes comparant
posar un preu a l’aire? (analitzeu la lo
del aeropuerto, resposta des del punt
cual consolida de vista dels
a Maiquetía comodiferents grupsFuentes del sector le dijeron a BBC Mundo que el
d’interès).
l’índex de Gini dels dos països.

122

VI. Entendre el mercat laboral
Indicadors clau del mercat laboral

El mercat de treball no és un mercat qualsevol. Per poder efectuar una anàlisi de la
conjuntura del mercat de treball des del punt de vista de l’economia (i dels nostres inte-
ressos professionals) és necessari disposar com a mínim d’indicadors de preus (salaris)
i de quantitats (oferta i demanda). En general,
• Es pot obtenir informació sobre preus a partir de les enquestes de salaris de
l’Institut Nacional d’Estadística (INE) (p. ex., l’Enquesta d’Estructura Sala-
rial, accessible a <http://goo.gl/wBU7Hr>) o de l’estadística dels convenis
col·lectius.26
• Pel que fa a dades sobre quantitat de treball, convé disposar de fonts esta-
dístiques que classifiquin la població, de manera que es puguin diferenciar
col·lectius com la gent ocupada, l’aturada i la inactiva. Així, per exemple, el
nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació (les oficines del Servei
Públic d’Ocupació Estatal27) permet aproximar el concepte de població deso-
cupada. Una altra font per obtenir informació és l’Institut Nacional d’Esta-
dística (INE), que trimestralment dóna aquestes dades a través de l’Enquesta
de població activa (EPA). Vegeu <http://goo.gl/QhTi18>.
26 Un conveni col·lectiu és un acord escrit relatiu a condicions de treball i d’ocupació, celebrat entre un empresari, un grup
d’empresaris o una o més organitzacions d’empresaris, per una part, i, per l’altra, una o més organitzacions representatives
de treballadors o, en absència d’aquestes organitzacions, representants dels treballadors interessats, degudament escollits
i autoritzats per aquests, d’acord amb la legislació nacional (Font: Viquipèdia).
27 Pàgina web: <http://www.sepe.es/>.
123
129
Per analitzar els aspectes relacionats amb l’ocupació, la població total d’un país es
classifica en grups (vegeu la il·lustració 47). La població activa és el conjunt de persones
que proporcionen mà Il·lustració 47. La població en edat de treballar
d’obra per a la producció de béns i serveis, o que la voldrien pro-
porcionar. La resta de persones són població inactiva. La població activa es subdivideix
129
en població ocupada (la que efectivament treballa) i població aturada (la que voldria tre-
ballar).
Il·lustració 47. La població en edat de treballar

Il·lustració 47. La població en edat de treballar
Taxa d’atur
La taxa d’atur és el percentatge de població activa que està desocupada. És un indicador
de la capacitat laboral disponible d’un país i dels recursos «malbaratats», perquè són recursos que

té un país que no s’estan utilitzant ni per produir béns i serveis ni per crear riquesa. Un dels

objectius del govern i la política econòmica és arribar a la plena ocupació, és a dir, que totes les
Taxa d’atur lurumac 1/4/16 19:33
Taxa d’atur
persones que vulguin treballar ho puguin fer.
Comentario: a l’interior de l
La taxa d’aturLaéstaxa
el percentatge de població
d’atur és el percentatge activa
de població queque
activa està
estàdesocupada.
desocupada. És És un indicador
un indicador l’apòstrof no quedi gairebé al d
de la capacitat
de la capacitat laboral
laboral disponible
disponible d’und’unpaís ipaís i dels recursos
dels recursos «malbaratats»,«malbaratats»,
perquè són recursos perquè
que són
recursos té unquepaístéqueun nopaíss’estan

queutilitzant
no s’estan ni per produir béns
utilitzant i serveis
ni per ni perbéns
produir creari serveis
riquesa. Un dels crear
ni per
riquesa. objectius
Un dels del govern
objectiusi la política econòmica
del govern i la és arribar aeconòmica
política la plena ocupació, és a dir,a que
és arribar totes les
la plena ocupa-
lurumac 1/4/16 19:
persones que vulguin treballar ho puguin fer.
ció, és a dir, que totes les persones que vulguin treballar ho puguin fer. Comentario: a l’inte
La macroeconomia defineix diferents tipus d’atur. Una correcta planificació de la nostra l’apòstrof no quedi gaire
La macroeconomia defineix diferents tipus d’atur. Una correcta planificació de la
carrera professional ens pot ajudar a augmentar la nostra ocupabilitat, reduint així el «temps a
nostra carrera professional ens pot ajudar a augmentar la nostra ocupabilitat, reduint
l’atur» i millorant la nostra capacitat per canviar d’empresa, lloc de treball i perfil professional, si
així el «temps a l’atur» i millorant la nostra capacitat per canviar d’empresa, lloc de tre-
s’escau.
ball i perfil professional, si s’escau.
1)• Atur
Atur friccional.
friccional.
La Persones
Persones
macroeconomia que
deixathan
que handiferents
defineix otipusdeixat
han perdutoUna
d’atur. elhan
seu perdut el seui esperen
lloc deplanificació
correcta treball lloc
de la de treball i
nostra
esperen
trobar-ne
carrera untrobar-ne
de nou.
professional potun
ensTambé de nou.
s’inclouen
ajudar També
aquí
a augmentar les la s’inclouen
persones
nostra que aquí d’acabar
després
ocupabilitat, les persones
reduint els que després
aixíestudis,
el «temps a
o d’ai cabar
pels
l’atur» motius
millorant elsla estudis,
que sigui, o pelspermotius
s’incorporen
nostra capacitat per primera que sigui,llocs’incorporen
vegada
canviar d’empresa, al món laboral. perprofessional,
de treball i perfil primera sivegadamac 21/3/16 18:12
al món laboral.
s’escau. Comentario: en el requadre,
del parèntesi “... formació).”
1) Atur friccional. Persones que han deixat o han perdut el seu lloc de treball i esperen
trobar-ne un de nou. També s’inclouen aquí les persones que després d’acabar els estudis,
o pels motius que sigui, s’incorporen per primera vegada al món laboral. mac 21/3/16 18:12
Comentario: en el re
del parèntesi “... formac

124

130
130
• Atur cíclic. Directament relacionat amb la marxa de l’economia; augmenta

2) Atur cíclic. Directament relacionat amb la marxa de l’economia; augmenta durant les
durant
2) les recessions
Atur cíclic. Directament econòmiques
recessions
relacionat amb la imarxa
econòmiques i disminueix durant disminueix
els períodes de durant
prosperitat.els períodes de pros-
de l’economia; augmenta durant les
peritat.
recessions econòmiques i disminueix durant els períodes de prosperitat.
• Atur estructural. La majoria de vegades, l’atur estructural deriva d’una qua-

3) Atur estructural. La majoria de vegades, l’atur estructural deriva d’una qualificació
lificació
3) inadequada
Atur estructural. de lademàvegades,
La majoria d’obra. Perestructural
l’atur exemple, les d’una
deriva novesqualificació
tecnologies exi-
inadequada de la mà d’obra. Per exemple, les noves tecnologies exigeixen cada vegada
geixen cadadevegada
inadequada més Per
la mà d’obra. formació
exemple,i lesespecialització
noves tecnologiesque no s’cada
exigeixen adquireixen
vegada a curt
més formació i especialització que no s’adquireixen a curt termini. Això fa créixer la
termini. Aixòi faespecialització
més formació créixer la desocupació
que no s’adquireixen en determinades àrees
a curt termini. Això
desocupació en determinades àrees geogràfiques i/o en determinades activitats, amb
geogràfiques
fa créixer la i/o
endesocupació
determinades activitats,àrees
en determinades amb treballadors
geogràfiques i/o enamb un grauactivitats,
determinades de formació
treballadors amb un grau de formació inferior o amb menys capacitació i experiència de
amb inferior
o amb les menys
imposadescapacitació
treballadors i experiència
amb un grau de formació
És un de
inferior o amb
per les noves tecnologies. dels les
menysimposades
capacitació i per
components les noves
experiència
de la taxa d’atur que més tecno-
de
logies. És unels
les imposades
preocupa dels
per components
les noves
governs
tecnologies.de
perquè és difícil
És la
un taxa d’ aturtermini.
dels components
de corregir a curt quede més
la taxapreocupa els governsmac 21/3/16 18:12
d’atur que més
macComentario:
21/3/16 18:12 en el requ
preocupa
perquè éselsdifícil
governsdeperquè és difícil
corregir de corregir
a curt a curt termini.
termini. mobilitat...”,enafegir la A
Comentario: el requadre,
mobilitat...”, afegir la A
4) Atur estacional. Moltes activitats, per les característiques del seu procés productiu o
4) Atur
• Atur estacional. Moltes
estacional. Moltes activitats, per lesper
característiques del seu procésdel
productiu o
per les característiques delactivitats,
bé o servei que les característiques
produeixen, només necessiten seu
mà procés
d’obra en pro-
per les
ductiu o característiques
perèpoques del bé o servei que
les característiques delprodueixen, només
béi eloturisme).
servei quenecessiten mà d’obra
produeixen, en
només neces-
algunes de l’any (p. ex., l’hoteleria
algunes èpoques de l’any (p. ex., l’hoteleria i el turisme).
siten mà d’obra en algunes èpoques de l’any (p. ex., l’hoteleria i el turisme).
Reflexioneu. La perduda lluita contra l’atur estructural

Reflexioneu. La perduda lluita contra l’atur estructural

El desempleo se hace crónico: el paro ¿La causa? El paro de larga duración, que lejos de
estructural se
El desempleo supera
hace el 18% deellos
crónico: activos
paro ¿La reducirse
causa? El separo
ha hecho
de largacrónico.
duración,Hasta
queellejos
extremo
de de
Carlos Sánchez,
estructural superaEl Confidencial
el 18% de, 9.12.2015
los activos que laseComisión
reducirse ha hecho Europea considera
crónico. Hasta que la tasa
el extremo de de
Carlos Sánchez, El Confidencial, 9.12.2015 que desempleo
la Comisiónestructural –la que que
Europea considera no acelera
la tasa de ni los
La mejora de la actividad económica está suponiendo precios estructural
desempleo ni los salarios–
–la quese sitúa en el 18,5%
no acelera ni losde la
una reducción
La mejora de la tasa
de la actividad de paro está
económica (hasta el 21,8% de la
suponiendo población
precios ni los activa.
salarios–Porselositúa
tanto,ensi el
baja de esedenivel,
18,5% la el
población de
una reducción activa).
la tasa Pero el (hasta
de paro desempleo
el 21,8%dedecarácter
la paro activa.
población volvería a
Por lo tanto, sigenerar
baja de esedesequilibrios
nivel, el
estructural,
población es decir
activa). Pero aquel que permanece
el desempleo al margen
de carácter paromacroeconómicos.
volvería a Justo lo contrario
generar de lo que
desequilibrios
del cicloeseconómico,
estructural, decir aquelsigue
que creciendo.
permanece al margen sucede ahora, en
macroeconómicos. que lo
Justo el desempleo
contrario de está lo
reduciendo
que
del ciclo económico, sigue creciendo. la ahora,
sucede presiónen sobre
que el los precios está
desempleo y los salarios. El
reduciendo
la presión sobre los precios y los salarios. El

125
13
Teresa Torres Coronas, María

que es troben Arántzazu
en quantitats Vidal Blasco
mac 21/3/16 18:12
Comentario: proposta de redacció: “...
la qual cosa vol dir que es poden obtenir se
aplicació de recursos”. Així s’evita repetir “
il·limitades”
Reflexioneu. La perduda lluita contra

l’atur estructural
El desempleo
para se hace crónico: el paro es- las Así
respirar lo pone
instalaciones, debastante
agarrar relieveaire la últimael presentación
y contener
tructural supera el 18% de los activos que han Algo
terminal». hecho losacotó
parecido economistas
el blog de humorde El Analistas Fi-
mac 21/3/16 18:12
nanciero
El aire en el aeropuerto que sirve a Caracas, Internacionales (AFI) sobre España.
De adopto aquest criteri (amb
Comentario:
Carlos Sánchez, El Confidencial, 9.12.2015
Son 127 bolívares, entre US$2 y US$20 dependiendo acuerdo con sus estimaciones, la casi totalidad del
pagar por su derecho a respirar aire acondicionado paro de larga dijo
@VVperiodistas duración
que «pronto forma nos parte
cobraránde la NAIRU,
La mejora deozonificado.
la actividad El impuesto económica estáensupo-
por respirar entró vigor impuesto por tragar “gas del bueno”», en referencia a
ellosacrónimo que que se lasutiliza para definir la tasa de
el 1º de julio, cuando el Instituto Aeropuerto gases lacrimógenos fuerzas oficiales usan
niendo una reducción
Internacional de deMaiquetía
la tasa(IAIM) de paro (hasta
oficializó su desempleo
para dispersar no aceleradora de inflación, según sus
las protestas opositoras.
el 21,8% de laproyecto de ozonificación para «proteger la salud de
población activa). Pero el desem- siglas
los pasajeros». Se trata de un valor más que los en inglés.
Sin embargo, muchos otrosO larecibieron
NAWRU, la medida cuando
con se habla
pleo de carácter estructural,
venezolanos tendrán que es decir
añadir a los aquel
ya costosos que deindignación,salarios.
«absurdo»
pues la ven no solo como un impuesto
que puede ser una fuente de corrupción,
permanece alproductomargen delcrisisciclo económico, sigue sino como una prueba de que el aeropuerto
internacionalsignifica,
Esto más grande deasegura AFI, cortoque
de los parados
de una económica que ha impactado
fuertemente a las aerolíneas, la mayoría de las cuales Venezuela está
creciendo. han reducido sus frecuencias a Venezuela. deEl larga
efectivo. duración «tienen poca o nula capacidad
mensaje del presentador y locutor Daniel Martínez
¿La causa? El paro
«Bioseguridad»
de larga duración,
que de presión sobre
en Twitter resume preciosde ymuchos:
el pensamiento salarios».
«¿Me Ofrece dos
lejos de reducirse se ha
ozonización para hecho
«la eliminacióncrónico. Hasta el causas:
de contaminantes explican lo del ozono en Maiquetía? Los baños no
tienen pérdida
agua, el aire de capital
acondicionado sehumano
daña, hay (destrucción
extremo de que la Comisión Europea considera deperros empleocallejeros adentro, pero ¿hay ozono?». Y es
en lafamosoconstrucción
por la obra deentrecolores2008 y 2009)
desde Maiquetía, deberán cancelar este arancel a su que este aeropuerto,
que la tasa deaerolínea
desempleo al momentoestructural —la dice
de chequearse», queunno y del pérdida de
artista venezolanocapacidad de
Carlos Cruz-Diez negociación
en el colectiva.
acelera ni los comunicado
precios ni los salarios—
se sitúa
de la entidad aeroportuaria. Y continúa:
en Con una por
impactado tasa de paro
la crisis que azota tana laselevada
aerolíneas,la presión sin-
el 18,5% de la población
Vargas instaló un activa.sistema Por lo tanto,y si dical
de bioseguridad pues la frecuencia de pasajeros, ha constatado BBC
Mundo, sobre
es cadalos salarios prácticamente desaparece.
vez menor.
baja de ese nivel, el paro volvería
consolidaaa generar des- Fuentes del sector le dijeron a BBC Mundo que el
objetivo del impuesto por de
La consecuencia persistentes
es aliviar el altas de des-
del aeropuerto, lo cual Maiquetía como
el primer aeropuerto de Suramérica y El Caribe en respirar
equilibrios macroeconómicos.
adoptar esta tecnología». Justo lo contrario empleo
impacto dede carácter estructural no
la crisis, pues la baja de frecuencia de es
las nada neutral.
de lo que sucede ahora, en que el desempleo está Muchos
Todos los aeropuertos cobran diferentes impuestos, estudios
para el aeropuerto. han demostrado
Por ejemplo, el recorte de los que el poten-
reduciendo lapero presión
este es elsobre
primero los en suprecios
especie enyAmérica
los sa- cial vuelos de American Airlines en un 80% significa que
de crecimiento
el aeropuerto pasará de recibir de US$80
la economía
millones al se deteriora,
larios. El Gobierno rebaja
haber conocido esa Algunos,
la noticia. estimación y con-
por supuesto, se año a US$10 millones, según Humberto Figuera,
produciendo menor capacidad de generar rique-
sidera que el paroLaureano deMárquez,
carácter que en estructural
una parodia desela sitúaLey za.Venezuela.
De acuerdo con las estimaciones de AFI, el
en el 16% de«decretó»
la población activa. que
que «los pasajeros Ensetodo nieguen caso,
a
incremento experimentado por la tasa de paro
extremadamente elevado. entre 2007 y 2015, 14,2 puntos, es responsable
Un par de datos acreditan estaL’aire tragedia
que respiremdesde ha estatde unaunreducción
sempre exemple de bé del lliure,PIB potencial
no econòmic. Però de 6,9 pun-
el punto de vista laboral. El 44,5% de los parados, tos. Es decir, el paro, cuando se hace
sembla que a Caracas les coses han canviat. Per què l’aire de l’aeroport 131 de
crónico, re-
según la última Encuesta de Población Activa, duce la capacidad de crecimiento de la economía.
posar un preu
Gobierno rebaja esa estimación a l’aire? (analitzeu
y considera que el la resposta des delque
fenómeno puntsuele
de vista dels diferents
denominarse grups d’interès).
histéresis, según la
lleva dos o más años sin encontrar
paro de carácter estructural se sitúa en el 16% de la
un puesto de jerga de Diversos
los economistas estudios
especialistashanen relacionado
mercado el desempleo
trabajo,población
pero
elevado.
si se
activa. añade
En todoacaso, quienes llevan
extremadamente más de
laboral.
estructural con la educación y la formación de los
un añoUn (definición
par de datos de paroestadetragedia
acreditan largadesde duración
el se- trabajadores, además de la baja movilidad de la
punto de vista laboral. El 44,5% de los parados, según El profesor Samuel Bentolila ha recordado en un
gún el lacriterio de Eurostat),
última Encuesta de Población Activa, nadallevamenosdos o que reciente el fuerza trabajo que laboral.
la tasa de paro estructural, según
más años sin encontrar un puesto de trabajo, pero si datos de la Comisión Europea, cayó del 17,5% en
60,7% de los parados se encontraría
se añade a quienes llevan más de un año (definición
en esa situa- 1993 al 12% en 2005, pero posteriormente subió
ción. Eldedesempleo, por lo según
paro de larga duración tanto, tiene deun fuerte
el criterio hasta elNivel
20% enprevio a la crisis
2014. Bruselas ha estimado que
Eurostat), nada menos que el 60,7% de los parados continuará creciendo hasta el 21% en 2019, lo que
componente estructural
se encontraría al margen
en esa situación. El desempleo,del por ciclo
lo eco-refleja De hecho,
claramente eso es alolargo
los problemas que puede
plazo del explicar que Es-
tanto, tiene un fuerte componente estructural al mercado laboral, y que no son nuevos. Recientes
nómico.margen del ciclo económico. paña de
investigaciones sealosuno de los
economistas pocos
Rafael Doménechpaíses del euro que to-
y Javier Andrés han situado la tasa de paro en España
desde davía
1978 en no nadahan menos recuperado
que el 14,9% su de nivel
la de PIB previo a
población activa en media del período.
la crisis. Lo que sugieren las cifras, por lo tanto,
es que la recuperación económica tiene un fuerte
carácter cíclico (petróleo, tipos de cambio, rebajas
fiscales o tipos de interés) más que estrictamente
estructural, lo que explicaría la persistencia de al-
tas tasas de desempleo de naturaleza no coyuntu-
Así lo pone de relieve la última presentación que han
hecho los economistas de Analistas Financiero
Internacionales (AFI) sobre España. De acuerdo con
sus estimaciones, la casi totalidad del paro de larga
duración forma parte de la NAIRU, el acrónimo que 126
se utiliza para definir la tasa de desempleo no
aceleradora de inflación, según sus siglas en inglés. O
la NAWRU, cuando se habla de salarios.
Esto significa, asegura AFI, que los parados de larga
ral. Un fenómeno que suele denominarse histére- to importante sobre la tasa de paro estructural,
sis, según la jerga de los economistas especialistas 131 pues la extensísima literatura teórica y empírica
en mercado laboral. relevante no ha encontrado una relación clara en-

mación y considera que el El profesor fenómeno que Samuel Bentolila
suele denominarse ha recordado
histéresis, según la en tre los costes de despido13 y la tasa de paro».
ral se sitúa en el 16% de la jerga de los economistas especialistas en mercado
do caso, extremadamente un reciente laboral.trabajo que la tasa de paro estructu- Por el contrario, sostiene Bentolila, sí es pro-
ral,
tan esta tragedia desde aplicació
el
según datos de la Comisión Europea, cayó del bable que el cambio de la regulación mac 21/3/16 de18:12
la negocia-
de recursos i estan disponibles en quantitats il·limitades.
44,5% de los parados, según 17,5% en 1993 Samuel
El profesor al 12% en 2005,
Bentolila ha recordadoperoenposterior-
un ción colectiva haya contribuido a
Comentario:reducirpropostaelde paro
redacció: “... són gratuïts,
blación Activa, lleva dos o reciente trabajo que la tasa de paro estructural, según
n puesto de trabajo, peromente
si subió
datos dehastala Comisiónel 20% Europea,encayó2014. Bruselas
del 17,5% en ha estructural, toda vez que lasaplicació reformas laborales
de recursos”. Així s’evita repetir “quantitats
il·limitades”
más de un año (definición 1993 al 12% en 2005, pero posteriormente subió
ción según el criterio de estimado hastaque continuará
el 20% en 2014. Bruselascreciendo
ha estimadohasta que el 21% de 2011 y 2012 (sobre todo esta última) dieron
ue el 60,7% de los parados
ación. El desempleo, por lo
en 2019,refleja lo que refleja claramente los problemas prioridad a los convenios de empresa sobre los de
continuará creciendo hasta el 21% en 2019, lo que
claramente los problemas a largo plazo del
componente estructural a largo plazo del mercado
al mercado laboral, y que no son laboral, y que no son nivel superior, limitaron a un año la ultractividad
nuevos. Recientes
co. investigaciones de los economistas Rafael Doménech
nuevos.
El aeropuerto
yRecientes
Javier Andrés han investigaciones
situado la tasa de paro en
donde hay que pagar
de loscancelar
España econo- de los convenios, facilitaron ligeramente los des-
desde 1978 en nada menos que el 14,9% de la
mistas
para respirarRafael
población Doménech
activa en media delyperíodo.
Javier Andrésresuello las hanmientras
si- cuelgues
instalaciones, agarrar del
bastante aireconvenio
y contener el y permitieron, bajo ciertas
tuado la tasa de paro en España desde terminal». 1978 en condiciones,
Algo parecido acotó el blog la reducción
de humor El unilateral
mac 21/3/16 18:12
del salario
nada menos que el 14,9% de la población
activade Maiquetía
«Aeropuerto por parte estrenadel
robotempresario.
que te pone Comentario: adopto aquest criteri (amb punts) vist
en
Son media
127 del
bolívares, período.
entre US$2 y US$20 dependiendo
Los
datos
de desempleo de larga duración son
pagar por su derecho a respirar aire acondicionado @VVperiodistas dijo abrumadores.
que «pronto nos Segúncobraránel Instituto Nacional de Es-
el 1º de julio, cuando el Instituto Aeropuerto tadística,
los gases lacrimógenos en eloficiales
que las fuerzas período usan 2010-2014, se ha elevado
última presentación que han
en
Crisis de las aerolíneas España (en relación a la población activa total)
de Analistas Financiero
re España. De acuerdo con
los pasajeros». Se trata de un valor más que los en hombres y mujeres. En hombres se ha elevado
totalidad del paro de largaboletos que con mucho esfuerzo se encuentran, «absurdo» que 5,2serpuntos
puede una fuentey de
encorrupción,
mujeres 6,1 puntos.
a NAIRU, el acrónimo que producto de una crisis económica que ha impactado sino como una prueba de que el aeropuerto
a tasa de desempleo no fuertemente a las aerolíneas, la mayoría de las cuales internacional más grande Ende la UE-28
Venezuela está en deel año 2014, el 49% de las
corto
según sus siglas en inglés. O efectivo.
abla de salarios.
«Bioseguridad»
mujeres
El mensaje del presentador paradas
y locutor de 15 a 64 años eran paradas de
Daniel Martínez
I, que los parados de larga
nula capacidad de presión
Según el IAIM, en mayo se instaló un servicio de larga duración
y el 50% en el caso de los hombres.
Ofrece dos causas: pérdida en el ambiente y protección
El profesor Bentolila, deunola de
salud». «Los expertos
los mayores tienen agua, el aire En acondicionado
España, estos porcentajes
se daña, hay son del 53,7% y del
rucción de empleo en usuarios
la
El profesor
con Bentolila,
vuelos nacionales
en mercado laboral, uno a la de
e internacionales,
lo ha achacado los
desviación
arancel a su durante que
demayores 52% respectivamente.
8 y 2009) y pérdida de desde Maiquetía,
recursosdeberán
haciacancelar
el sector esteinmobiliario la este aeropuerto, famoso por la obra de colores
expertos
colectiva. Con una tasa de en mercado laboral, lohumano.
ha achacado a lavenezolanoEn
del artista Carlos Cruz-Diez en el
el parece
grupo de edadvisto de 25 a 49 años en el año
aerolínea alburbuja
momentoy a la de pérdida
chequearse», dice
de capital un En su
n sindical sobre los salarios
comunicadoopinión,
de la entidad
aunque aeroportuaria.
la reformaY continúa:
laboral ha afectado terminal internacional, también haberse
. desviación de recursos
«Para este positivamente
proyecto, la aGobernación hacia del el sector
estado
algunos aspectos del mercado de inmobilia-
impactado por la2014, el 50,7% de las mujeres desempleadas en
crisis que azota a las aerolíneas,
stentes altas de desempleoVargas instaló un«nosistema de bioseguridad y pues la frecuencia de pasajeros, ha constatado BBC
o es nada neutral. Muchos rio durante
ozonizado en
trabajo,
los
la burbuja
cabe esperar
conductos de aire
y
unaefecto
la pérdida
importante
acondicionado
la tasa de paro estructural, pues la extensísima
de
sobre capital
Mundo, es cada lamenor.
vez UE-28 eran de larga duración. En España este
do que el potencial de
economía se deteriora,
humano.
del aeropuerto, En
literaturasu
lo cual opinión,
consolida
teórica aunque
y aempírica
Maiquetía como la
relevante reforma
no ha labo-
objetivo del impuestoporcentaje
por respirareraesdel 53,3%,
aliviar el pero con una tasa de
el primer aeropuerto
encontradodeuna Suramérica
relación yclara
El Caribe
entre enlos costes de
acidad de generar riqueza. ral haestaafectado y la positivamente a algunos impacto aspectos de la crisis, pues la baja de frecuencia de las
actividad notablemente
de los ingresos más baja.
adoptar tecnología».
despido tasa de paro».
estimaciones de AFI, Entre el burlasPory elcríticas
contrario, sostiene Bentolila, sí es probable aerolíneas significa una reducción
o por la tasa de paro entredel
Todosmercado
los aeropuertosde cobran
que el cambio
trabajo, «noimpuestos,
de diferentes
la regulación
cabe esperarpara
de la negociación
unelefec-
aeropuerto. Por ejemplo, el recorte de los
os, es responsable de una pero este escolectiva
el primerohayaen su especie ena América
contribuido reducir el paro vuelos de American Airlines en un 80% significa que
cial de 6,9 puntos. Es decir,
Latina, y de estructural,
ahí la sorpresa
todadevez
muchos
que venezolanos
las reformasallaborales de el aeropuerto pasará de recibir US$80 millones al
rónico, reduce la capacidadhaber conocido
2011lay noticia. Algunos,
2012 (sobre todo por
esta supuesto, se prioridad
última) dieron año a US$10 millones, según Humberto Figuera,
onomía. Diversos estudios tomaron la anoticia con humor,decomo
los convenios el comediante
empresa sobre los de nivel presidente de la Asociación de Líneas Aéreas de
empleo estructural con Laureano
la Márquez,
superior, que en unaa un
limitaron parodia
año ladeultractividad
la Ley Venezuela.
de los
de los trabajadores, además«decretó» que «los pasajeros
convenios, facilitaron que se nieguen
ligeramente a
los descuelgues del
fuerza laboral. convenio y permitieron, bajo ciertas condiciones, la
s
puede explicar que España L’aire que respirem ha estat sempre un exemple de bé lliure, no econòmic.
reducción unilateral del salario por parte del
empresario.
ses del euro que todavía no L’aire que derespirem ha estat son
sempre un exemple de bé lliure, no econòmic. Però
de PIB previo a la crisis. Lo Sembla que a Caracas les coses han canviat. Per què l’aire de l’aeroport de
Los datos de desempleo
abrumadores. Según el que
sembla a
larga duración
Instituto Nacional
Caracas les dehan canviat. Per què l’aire de l’aeroport de
coses
por lo tanto, es que la
tiene un fuerte carácter Caracas és ara un bé econòmic? És justificable la mesura adoptada de posar
Estadística, en el período 2010-2014, se ha elevado
Caracas és ara un bé
en España (en relación a la población activa total) en econòmic? És justificable la mesura adoptada de
e cambio, rebajas fiscales o hombres y mujeres. En hombres se ha elevado 5,2
estrictamente estructural, lo
stencia de altas tasas de
un preu a l’aire (analitzeu la resposta des del punt de vista dels diferents
puntos y en mujeres 6,1 puntos.
En la UE-28 en el año 2014, el 49% de las mujeres
eza no coyuntural. Un grups d’interès)
paradas de 15 a 64 años eran paradas de larga
127
Taxa d’ocupació
La taxa d’ocupació és el percentatge que la població ocupada representa sobre la pobla-
ció en edat de treballar (o població de més de 16 anys).
Població ocupada
Taxa d’ocupació = x 100
Població en edat de treballar
La desocupació provoca efectes negatius sobre els col·lectius en què recau (p. ex.,
joves, dones, immigrants). En primer lloc, la caiguda d’ingressos disminueix el nivell
de renda de les famílies afectades. La minva d’ingressos (renda) suposa una pèrdua del
poder adquisitiu283 de la persona que la pateix i, finalment, quan la taxa de desocupació
assoleix percentatges elevats, s’acaba frenant tota l’activitat econòmica per la caiguda de
la demanda (les empreses deixen de vendre, comencen els acomiadaments o es baixen
els salaris, i com a conseqüència cauen més les vendes i es pot iniciar un cicle recessiu,
és a dir, el PIB del país comença a tenir creixements negatius).
En segon lloc, de vegades la situació de desocupació comporta l’allunyament de la
persona dels nivells de qualificació que demanen les empreses. Com més llarga sigui la
durada de la desocupació, més difícil és entrar de nou en el circuit laboral, ja que l’in-
dividu està més allunyat de les innovacions tecnològiques, dels canvis en els processos
productius; en definitiva, dels nous nivells de qualificació que es demanen. D’aquí es de-
riva la importància de les polítiques públiques de formació per a les persones aturades,
així com la demanda creixent de formació en èpoques de crisi.
Els efectes anteriors es veuen incrementats pel fet que la desocupació afecta en
major grau determinats col·lectius (p. ex., les dones, els joves, les persones més grans
de quaranta-cinc anys i les persones amb discapacitats). Aquesta desigualtat també es
manifesta territorialment. En algunes zones geogràfiques la desocupació fueteja amb
més força que en altres, la qual cosa provoca desigualtats importants en la distribució
de la renda i la riquesa dintre d’un mateix país o territori.
Taxa d’activitat
La taxa d’activitat és el percentatge que la població activa representa sobre la població
en edat de treballar.
Població activa
Taxa d’activitat = x 100
Població en edat de treballar
28 El poder adquisitiu és la capacitat de compra de béns i serveis que tenen els individus a través dels seus sous i salaris, i
d’altres rendes que puguin percebre. Quan els salaris es mantenen o baixen i els preus pugen el poder adquisitiu es redueix,
afectant la possibilitat d’estalviar de les persones i el consum global d’un país.
128
La taxa d’activitat és molt dependent de la població activa. El creixement (o de-

creixement) d’aquesta variable depèn de:
• La taxa de natalitat. Des de la meitat de la dècada dels seixanta, la taxa de
natalitat de la UE s’ha reduït acusadament; aquest descens s’explica, fonamen-
talment, per la baixada de la taxa de fecunditat.
• El retard en la incorporació dels joves al món laboral.
• La sortida del mercat de treball de treballadors de més de cinquanta-cinc anys
i/o de treballadors més joves desanimats, o l’entrada de dones que s’incorpo-
ren al mercat.
El gràfic següent reprodueix la població activa catalana (primer trimestre de
2012). Ens mostra que els ocupats en el sector serveis representen el 56,5% dels actius,
seguits dels ocupats en la indústria (14,5%). Els ocupats en el sector de la construcció
són el 5,3% dels actius i els de l’agricultura, l’1,5%. El conjunt dels aturats totalitzen el
22,2% de la població activa restant. Per tipologia d’aturats, els que han perdut o deixat
la feina fa més d’un any representen el 10,2% dels actius; el 9,7%, fa 1 any o menys 134 que
l’han perdut o deixat, i el 2,3%, busquen la seva primera feina.
4
Il·lustració 48. La població activa catalana, any 2012
Il·lustració 48. La població activa catalana, any 201229
29 Font: Observatori d’Empresa i Ocupació (2012). Nota sobre els resultats de l’EPA a nivell sectorial, 1r trimestre
de 2012. Disponible a <http://www20.gencat.cat/docs/observatoritreball/Generic/ Documents/Treball/Estudis/
Nota%20EPA%20nivell%20sectorial/2012/Arxius/Nota_EPA_nivell_sectorial_1t12.pdf#page=8>.
129
13

que es troben enMaría Arántzazu
quantitats Vidal
il·limitades i sónBlasco
gratuïts. Els béns lliures es poden obtenir sense135
mac 21/3/16 18:12
Comentario: proposta de redacció: “... són grat
la qual cosa135
vol dir que es poden obtenir sense
13 aplicació de recursos”. Així s’evita repetir “quantit
il·limitades”
Reflexioneu. Primeres dades d’ocupació 2016

que es troben en quantitatsReflexioneu. L’aire com a bé econòmic
mac 21/3/16 18:12
aplicació de recursos i estan disponibles enReflexioneu. Primeres dades d’ocupació 2016
quantitats il·limitades. feina es va situar en 3,1 milions en el cas català,
Caiguda rècord de l’atur (a base de feines
Caiguda rècord de l’atur (a base de
3,1 milions en el cas català, i que la xifra espanyola vala qual cosa vol dir que es poden obtenir sense
temporals)
feines
El temporals)
aeropuerto donde hay que pagar escalar ialsque
cancelar 18
dichalatasaxifra
milions espanyola
d’ocupats,
[…] deberán el salir lasva
valoramés alt escalar
desaplicació
afueras de deals 18 Així
recursos”. milions
s’evita repetir “quantitats
Elena Freixa, Ara, 28.01.2016 del las
2011. «El ritme de
instalaciones, creacióbastante
agarrar d’ocupació,
aire ydelcontener
3%, vail·limitades”
el
bo d’
si o
escupats, elencuentren
valor elmés alt ides
quedeladel
xifra2011.
espanyola«El
va ritme
para respirar
Caiguda ser resuello té en compte que
3,1semilions l’economia
en cas va marcar
català,
Daniel Pardo, BBC Mundo,rècord
Caracas, de l’atur (a base de
11.7.2014 mientras en el interior la
un terminal».
creixementAlgo
similar», sosté Xavier Segura, membre
Elena Freixa, Ara, 28.01.2016
feines temporals)
Reflexioneu. L’aire com a bé econòmic de creació d’ocupació, del 3%, va ser bomacsi21/3/16
escalar
parecido alsacotó
18 milions
el blogd’ocupats,
de
de la
humor elElvalor més alt des
junta del
Chigüire Col·legi
Bipolar, del
es té en
que
18:12
d’Economistes
2011.
en una ritmededede
«El parodia Catalunya.
creació
noticiad’ocupació,
tituló del 3%, va
El aire en el Elena Freixa, Ara
aeropuerto que, 28.01.2016
sirve a Caracas,
Maiquetía, ahora tiene precio. compte que l’economia va marcar un creixement «Aeropuerto de ser bo si esestrena
Maiquetía té en compte
robot que quete l’economia
pone Comentario: adopto aquest criteri (amb punts)
va marcar
Son 127 bolívares, entre US$2 y US$20 dependiendo de cabeza y te quita un creixement
el dinero». similar», sosté Xavier Segura, membre
similar», sosté Xavier Segura, membre de la junta
la tasa de cambio que se use, que cada pasajero debe Por su parte, de la la junta
cuenta del Col·legi
opositora d’Economistes
de Twitter de Catalunya.
El aeropuerto donde hay que pagar cancelar dicha@VVperiodistas
tasa […] deberán dijo salir aque las afueras
«prontodenos cobrarán
para respirar del Col·legi d’Economistes de Catalunya.
las instalaciones, agarrarpor
impuesto bastante
tragar “gas aire dely contener
bueno”»,elen referencia a
Daniel Pardo, el BBC resuello mientras se encuentren en elque interior de la oficiales usan
1º Mundo,
de julio, Caracas,
cuando 11.7.2014
el Instituto Aeropuerto los gases lacrimógenos las fuerzas
terminal». Algo paraparecido
dispersar acotó el blog deopositoras.
las protestas humor El
Internacional de Maiquetía (IAIM) oficializó su mac 21/3/16 18:12
El aire en el aeropuerto que sirve para a Caracas, Chigüire Bipolar, Crisisque de en una parodia de noticia tituló
las aerolíneas
proyecto de ozonificación «proteger la salud de Comentario: adopto aquest criteri (amb punts) vist
Maiquetía, ahora «Aeropuerto de Maiquetía estrena robot que te pone
los tiene precio. Se trata de un valor más que los
pasajeros». Sin embargo, muchos otros recibieron la medida que conés el majoritari
Son 127 bolívares, entre US$2 y US$20 de cabeza y te indignación,
quita el dinero».
venezolanos tendrán quedependiendo
añadir a los ya costosos pues la ven no solo como un impuesto
la tasa de cambio que se use,conquemucho
cada pasajero debese encuentran, Por su parte, la cuenta opositora de
«absurdo» que puede ser una fuente de corrupción, Twitter
boletos que esfuerzo
pagar por su derecho @VVperiodistas sinodijo que una «pronto nos decobrarán
productoaderespirar una crisis aireeconómica
acondicionado que ha impactado como prueba que el aeropuerto
ozonificado. Elfuertemente
impuesto por respirar entró en vigor impuesto por tragar “gas delmás
internacional bueno”»,
grande endereferencia
Venezuela a está corto de
a las aerolíneas, la mayoría de las cuales
el 1º de julio, cuando el los gases lacrimógenos efectivo. que las fuerzas oficiales usan
han reducido sus Instituto
frecuenciasAeropuerto
a Venezuela.
Internacional «Bioseguridad»
de Maiquetía (IAIM) oficializó su para dispersar El lasmensaje
protestasdel opositoras.
presentador y locutor Daniel Martínez
proyecto de ozonificación para en «proteger la salud Crisis de lasenaerolíneas
Según el IAIM, mayo se instalódeun servicio de Twitter resume el pensamiento de muchos: «¿Me
Catalunya
los pasajeros». Se trataencadena
deparaunel«la
tercer
valor any de
más que millora al mercatSin embargo, muchos
loscontaminantes explican otros lo delrecibieron
ozono enla Maiquetía?
medida conLos baños no
Catalunya encadena el tercer any de millora al
ozonización
venezolanoslaboral.
en elLaambiente
tendrán caiguda
que
eliminación
dey l’atur,
añadir a los amb
protección 87.900
de
de la desocupats
ya costosos salud». «Los
indignación, pues tienen la venagua,no elsoloaire como un impuesto se daña, hay
acondicionado
boletos que menys
con elmucho
2015,conésesfuerzo
un descens veia des del«absurdo» queperros
que no ees internacionales,
se encuentran, puedecallejeros
ser una fuente de pero
corrupción,
mercat laboral. La caiguda de l’atur, amb 87.900
producto de 1999
usuarios
una acrisis
Catalunya.
económica
vuelos
Enque
Catalunya
nacionales
el haconjunt
impactado
encadena d’Espanya,
el tercer anyelasino comoal mercat
desumillora una
que prueba
este aeropuerto,
adentro,
de quefamoso el aeropuerto
¿hay ozono?». Y es
portreball
la obraespanyol,
de colores
desde Maiquetía, deberán cancelar este arancel El que té per davant el mercat de
desocupats menys el 2015, és un descens que no
fuertementedescens
a aerolínea
són
han reducido sus un
dels aturats
las aerolíneas,
rècord
frecuencias
la
al momento en
absolut
670.000
mayoría
des
de
laboral. Ladecaiguda persones
las cuales
chequearse»,
que l’INE
en un
de l’atur,dice any
amb un
publica
87.900 desocupats
efectivo.
delnoartista
però, és poca venezolano
cosa: cal recuperar Carlos Cruz-Diezencara més en de el
comunicado dea laVenezuela.
menys
entidadel 2015, és un descens
aeroportuaria. que no es veia
Y continúa: dosdes del internacional,
terminal
milions de llocs también
de treball per parece
igualarhaberse
registres visto
es veia des del 1999 a Catalunya. En el conjunt
l’Enquesta
«Bioseguridad» de
«Para este proyecto, Població Activa
1999 ala Catalunya. (EPA).
Gobernación Més
En del enllàEl
el conjunt
en
mensaje
estado d’Espanya,
Twitter
del presentador
precrisi.
resume
el Això por
impactado
el
y locutor
és El
pensamiento
la crisis
un
Daniel
repte
quede téque Martínez
no azota
per
muchos: només
davant
«¿Me
a las
el aerolíneas,
enmercat
termesde treball espanyol,
d’aquests
Según el IAIM, registres,
en mayo però,sistema
se descens
instaló la servicio
un
dels taxa ded’atur
aturats de continuapersones
en 670.000 en unpues anyla frecuencia de no pasajeros, ha constatado BBC
d’Espanya, el descens dels aturats en 670.000
Vargas
ozonizaciónelevada,
para
ozonizado
instaló
«laeneliminación
elen 17,7%
los
un
a Catalunya
de
sónconductos
un contaminantes
rècord de aire
bioseguridad
amb
absolut 668.200
des que
acondicionado
y
explican l’INE del El que té per davant el mercat de treball es-
loquantitatius
ozono es
publica
Mundo,
precarietat
ensinó
de cada
també
però,
Maiquetía?
vez menor.
les noves feines
qualitatius,
és poca
Los bañoscosa:
no
noperquè la
cal recuperar encara més de
tienen agua, el aire dos
acondicionado milionsse de ha
daña, llocsmillorat
hayde treballen elper igualar registres
persones sense feina i encara mésPoblació
alta a Espanya,
en el ambiente
usuarios con
del yaeropuerto,
ambelvuelos
un
protección
20,9%
lo de
persones en un any són un rècord absolut des
l’Enquesta
cual
i 4,77d’aquests
nacionales milions
laconsolida
salud».
de
de «Los
a Maiquetía
desocupats.
e deinternacionales,
registres, però,
Activacomo (EPA). Més
perros
la taxa
panyol, però, no és poca cosa: cal recuperar encara
enllà
Fuentes
darrer adentro,
callejeros
del
any. Elperosector le
ministre
precrisi. dijeron a
d’Economia,
Això
¿hay ozono?».
BBC Mundo
Luis no
és Yunes repte que el
de només en termes
primer aeropuerto Suramérica y El Caribe en d’atur Guindos,
continua
objetivohadelreconegut impuesto por sinó
aquest respirar peresrecórrer
aliviar el
quantitatius decamí també qualitatius, perquè la
que l’INE publica l’Enquesta de Població Activa
En adoptar
desde Maiquetía, paral·lel,
a Catalunya
deberán es van crear
cancelar
elevada,
esta tecnología».
i més de mig
53.800
este en
milió a
nous
arancel
el
tot
allocs
17,7% su
l’Estat.
de
a treball
Això vol
que este
Catalunya
del alta
amb
artista
més de dos milions de llocs de treball per igualar
aeropuerto,
668.200
impacto
encara i
venezolano s’ha
famoso
de la
obert
por
crisis,
a fer
la
puesobra
retocs
precarietat
Carlos Cruz-Diez
laa baja
dela
colores
les de
reforma frecuencia
noves
en de laboral,
feines de
el los ingresostal
no lasha millorat en el
aerolínea al momento de
Entre burlas y críticas chequearse»,
persones sense dice feina un i encara més a Espanya,
aerolíneas
com li demanen significa una
lesparece reducción
patronals. El«Sempre
ministrees d’Economia,
pot
(EPA). Més enllà d’aquests registres, però, la taxa
comunicado dirdeque el total
la entidad
Todos de persones
aeroportuaria.
amb un cobran
los aeropuertos amb
20,9% feina
4,77esmilions
Y continúa:
idiferentes va situar deendesocupats.
impuestos, registres precrisi. Això és un repte no només en
terminal internacional, también
para el aeropuerto.
perfeccionar»,
darrer
ha ditazotaa Onda
Guindos,
any.
Por Cero.haberse
ejemplo, visto
el recorte de camí
Luis de
los per recórrer
«Para este proyecto, la Gobernación
En paral·lel, del
es estado
van crear 53.800 impactado
nous llocs porvuelos
de la crisis
treball de que
American a lashaaerolíneas,
Airlines en
reconegut
un 80%
aquest
significa que
d’atur continua elevada, en el 17,7% a Catalunya
Vargas instaló
un ysistema de bioseguridad
a Catalunya dei més milió apues
yvenezolanos
de mig tot
al l’Estat. Això
termes quantitatius sinó també qualitatius, per-
la frecuencia volde pasajeros,
el aeropuerto
encara
pasará
i s’ha obertBBC
ha constatado a fer retocs a la reforma laboral, tal
mac 21/3/16 18:12
Latina, de ahí la sorpresa muchos
Mundo, es cada vez menor. com lide demanen recibir US$80 millones al«Sempre es pot
les patronals. Comentario: l’article continua. Ok acabar-lo aquí?
amb 668.200 persones sense feina i encara més
ozonizado en haber
del aeropuerto,
los conductos de
dir aire
que acondicionado
el total de
conocido la noticia. Algunos, por supuesto, se
lo cual laconsolida a Maiquetía
persones
como
amb feina es va
Fuentes del sector què la precarietat de les noves feines no ha millo-
situar
año ena
presidente
US$10
le dijeron
millones,
perfeccionar»,
de laa BBC Asociación
según
Mundoha deque
Humberto
dit aelOnda Cero.
Líneas Aéreas
Figuera,
tomaron noticia con humor, Llegiu como ambeldeteniment
comediantel’article i reflexioneu. Creieu que el comportament del de mac 21/3/16 18:12
alta a Espanya, amb un 20,9% i 4,77 milions de
el primer aeropuerto de Suramérica y El
Laureano Márquez, que en una parodia de la Ley Caribe en
mercat laboral a impacto Catalunya
rat en el darrer any. El ministre d’Economia, Luis
objetivo del Venezuela.
de la és
impuesto por respirar es aliviar el
crisis,
un pues reflexla baja
deldemercat frecuencia de las a l’Estat
laboral Comentario: l’article contin
desocupats.
Entre burlas y críticas espanyol? Detecteu Llegiu algunaamb
de Guindos, ha reconegut aquest camí per recó-
diferència?
deteniment Si és que sí,i reflexioneu.
l’article la podeu explicar? que el comportament del
Todos los aeropuertos cobran diferentes impuestos, para el aeropuerto. Por ejemplo, el recorteCreieu de los
En paral·lel, es van crear 53.800 nous llocs
pero este es el primero en su especie en América vuelos de rrer encara i s’ha obert a fer retocs a la reforma la-
mercat laboral a Catalunya un
American Airlines en és 80%un significa
reflex del que mercat laboral a l’Estat
Latina, y de ahí la sorpresa de muchos venezolanos
de treball a Catalunya i més de mig milió a tot
L’airealque respirem espanyol? ha
año a US$10
estat boral, tal com li demanen les patronals. «Sempre
sempre
Detecteu
millones,
un exemple
algunasegúndiferència?de bé
Humberto
lliure,
Si és que nosí, econòmic.
Figuera,
Però
la podeu explicar?
l’Estat. Això vol dir que el total de persones amb

tomaron la noticia con humor, como el comediante sembla que a Caracas
presidente les coses
dees pot perfeccionar», ha dit a Onda Cero.
han
la canviat.
Asociación Perde què
Líneas l’aire
Aéreas de l’aeroport
de de
Laureano Márquez, que en una parodia de Caracas la Ley és ara Venezuela. un bé econòmic? És justificable la mesura adoptada de
Llegiu amb deteniment l’article i reflexioneu. Creieu que el comportament

del mercat laboral a Catalunya és un reflex del mercat laboral a l’Estat espa-

nyol? Caracas
Detecteu alguna
és ara un diferència?
bé econòmic? Si és
És justificable que sí,
la mesura la podeu
adoptada de explicar?
Altres

indicadors
rellevants
Hores treballades/any per persona ocupada
En el càlcul de la productivitat segons l’ocupació (PIB/ocupat) influeix directament
el nombre mitjà d’hores treballades per cada ocupat. De fet, podem descompondre la
ràtio (PIB/hora treballada) = (PIB/ocupat) × (ocupat/hora treballada). En un con-
text de creixent importància del treball a temps parcial, la utilització del producte per
130
ocupat comportaria esbiaixar

clarament a la baixa les xifres de la productivitat, ja que,
13
segons aquesta mesura, tots els ocupats treballarien les mateixes hores, fet que faria
créixer el denominador
quei,esper tant,
troben reduiria
en quantitats la ràtio
il·limitades (PIB/ocupat).
mac 21/3/16 18
Comentario: pro
la qual cosa vol dir q
aplicació de recursos
il·limitades”
Reflexioneu. Alemanya,
el país on menys hores es treballa
Los griegos trabajanpara
671 horas más al sectorial de lalas
respirar economía o la dotación
instalaciones, agarrar bastante aire yde capital
contener
el
año que los alemanes, según la OCDE influyen en lasterminal».
jornadas Algo y en suacotó
parecido productividad.
el blog de humor El
mac 21/3/16 18
Con todas«Aeropuerto
esas salvedades
de Maiquetía por
estrenadelante,
robot que telas ci-
pone Comentario: ado
Miguel Jiménez, El País, 9.07.2015 fras de horarioPorlaboral
Son 127 bolívares, entre US$2 y US$20 dependiendo de cabeza y te muestran como en países
quita el dinero».
su parte, la cuenta opositora de Twitter
como Alemania las horasdijo
pagar por su derecho a respirar aire acondicionado @VVperiodistas de que
trabajo
«prontopornos emplea-
cobrarán
¿Cuáles son los países en que se trabajan más ho- do se han ido los
el 1º de julio, cuando el Instituto Aeropuerto reduciendo notablemente
gases lacrimógenos en lasusan
que las fuerzas oficiales úl-
ras? Lo primero que hay que decir es que no exis- timas dos décadas
mientras
Crisis de que en Grecia lo han
las aerolíneas
ten datos homogéneos al respecto. El organismo hecho mucho Sin
los pasajeros». Se trata de un valor más que los a pesar
embargo,de que
muchos Grecia
otros cuenta
recibieron con
la medida conla
que tiene una base de datos más amplia y que rea- tasa de paro más
boletos que con mucho esfuerzo se encuentran, altaque
«absurdo» depuede
Europa.ser una fuente de corrupción,
liza cálculos más afinados para un mayor número internacional más grande de Venezuela está corto de
de países es la Organización para la Cooperación México, a la cabeza
«Bioseguridad»
y el Desarrollo Económicos (OCDE), que ha pu- La clasificación,
Según el IAIM, en mayo se instaló un servicio de circunscrita
en Twitter a los depaíses
resume el pensamiento muchos: de«¿Mela
blicado este jueves las cifras correspondientes a OCDE, vienetienen
en el ambiente y protección de la salud». «Los encabezada
agua, el aire por México,
acondicionado con hayun
se daña,
2014. Con múltiples salvedades, las cifras indican total de 2.228quehoras
al añofamoso
este aeropuerto, por empleado. El si-
por la obra de colores
que el país europeo donde los empleados trabajan guiente país de
aerolínea al momento de chequearse», dice un la lista es Costa Rica, con 2.216
más horas es Grecia y el que menos, Alemania. horas y el tercer
«Para este proyecto, la Gobernación del estado impactadopaísporlatinoamericano
la crisis que azota a las pertene-
aerolíneas,
La diferencia entre ambos: 671 horas, casi un ciente a la OCDE,
ozonizado en los conductos de aire acondicionado Mundo, es Chile,
cada vez se sitúa también entre
menor.
50%. En el conjunto de los países industrializa- los primeros puestos,
aunque
objetivo del impuesto por porrespirar
primera vez elsu
es aliviar
dos, México lidera la clasificación, con una jorna- jornada mediaaerolíneas
adoptar esta tecnología». anual significa
impacto de
cae por
la crisis, pues
debajo de las 2.000
la baja de frecuencia de las
una reducción de los ingresos
da de 2.228 horas anuales. horas. Por tanto,
Todos los aeropuertos cobran diferentes impuestos, para siempre
el aeropuerto.con Por las cautelas
ejemplo, necesa-
el recorte de los
El propio organismo advierte de que las rias, las cifras elcaracterizan
Latina, y de ahí la sorpresa de muchos venezolanos al aeropuerto pasaráa de Latinoamérica
recibir US$80 millonescomo al
fuentes y los métodos de cálculo son dispares, de una región con
paísesdede
presidente largas jornadas
la Asociación labora-
de Líneas Aéreas de
modo que sus cifras sirven más para medir la evo- les, pero unaVenezuela.
Laureano Márquez, que en una parodia de la Ley productividad relativamente baja
lución a lo largo del tiempo que para comparar por hora trabajada.
distintos países para un año dado. Su cálculo se El primer país europeo de la lista es Grecia,
refiere al total de horas trabajadas en un año,L’aire se- quecon respirem ha estat sempre un exemple de bé lliure, no econòmic. Però
una jornada laboral de 2.042 horas anuales
gún los datos de contabilidad nacional, divididas por empleado. Grecia es el país europeo con una
por el número medio de personas posarcon unempleo. mayor tasa de paro, del 26,6% en 2014, según los
preu a l’aire? (analitzeu la resposta des del punt de vista dels diferents grups d’interès).
Hay un punto importante a tener en cuenta: datos armonizados de la OCDE. La crisis eco-
se consideran tanto los trabajadores fijos a tiem- nómica ha golpeado duramente al país, que se
po completo como los temporales y los trabaja- endeudó por encima de sus posibilidades. Grecia
dores a tiempo parcial. De ese modo, países como ha recibido ya dinero de dos rescates por parte de
Holanda o Alemania, con altos niveles de empleo sus socios europeos y del Fondo Monetario In-
a tiempo parcial, tienen un menor número de ternacional (FMI) y acaba de solicitar un tercer
horas por empleado que otros donde el empleo rescate, mientras en el país se ha instalado un co-
a tiempo parcial está poco extendido, como es el rralito financiero por el que los depositantes solo
caso de la propia Grecia. La propia composición pueden sacar de los bancos 60 euros al día.
131
Así pues, en Grecia conviven unas jornadas das sociales) están entre los factores diferenciales.
laborales extendidas, una alta tasa de paro y una En Alemania, la tasa de paro es del 5% (frente
baja productividad. Solo un 11% de la población al 26,6% de Grecia), lo que supone casi el pleno
tiene trabajo a tiempo parcial (entendiendo como empleo. Incluso en lo más agudo de la crisis, en
tal el de menos de 30 horas semanales en el em- Alemania se destruyeron menos puestos de tra-
pleo principal, según
el criterio de la OCDE), lo bajo en parte porque las empresas tuvieron 137 ayu-
que también contribuye a elevar el número medio das para reducir la jornada laboral en lugar de
de horas anualesel por trabajador.
que los De pueden
depositantes solo ellos, además,
sacar de los despedir.
bancos 60 euros al día.
más de dos tercios trabajan a tiempo parcial por-
Así pues, en Grecia conviven unas jornadas laborales
extendidas, una alta tasa de paro y una baja
que no encuentran empleo a tiempo completo, la
productividad. Solo un 11% de la población tiene
mayor

proporción dea tiempo
trabajo todaparcial
la OCDE.
(entendiendo como tal el de
menos de 30 horas semanales en el empleo principal, 13
según el criterio de la OCDE), lo que también
Las menores jornadas laborales
contribuye a elevar el número medio de horas
que es troben en quantitats
anuales poril·limitades
trabajador. Dei ellos,són gratuïts.
además, más Elsdebéns dos lliures es poden obtenir sense
En el otro extremo, los países en los que menos
tercios trabajan a tiempo parcial porque no
aplicació de recursosencuentran
i estan disponibles
empleo a en quantitats
tiempo completo,il·limitades.
la mayor
mac 21/3/16 18:12
horas al año se trabajan son principalmente los
proporción de toda la OCDE. la qual cosa vol dir que es poden obtenir sense
Las menores jornadas laborales aplicació de recursos”. Així s’evita repetir “quantitats
del centro y norte de Europa. En cinco países se
En el otro extremo, los países en los que menos il·limitades”
horas al año se trabajan son principalmente los del
trabajan menos de 1.500 horas al año de media:
centro y norte de Europa. En cinco países se trabajan
Francia, Dinamarca, Noruega, Holanda y Ale-
menos de 1.500 horas al año de media: Francia,
Dinamarca, Noruega, Holanda y Alemania. Son

mania. Son países con alta productividad, con
países con alta productividad, con mayor presencia
de la industria en la economía. Así, el PIB por
mayor presencia de la industria en la economía.
El aeropuerto donde habitantehay quepaíses
de estos pagar donde la mediacancelar dicha tasa […] deberán salir a las afueras de
de horas
para respirar trabajadas es baja es muy superior allasdeinstalaciones, aquellos agarrar bastante aire y contener el
Así, el PIB por habitante de estos países donde
Daniel Pardo, BBC Mundo, donde se trabaja
Caracas, resuellomenos
más horas. Es decir, trabajan
11.7.2014 mientras se encuentren en el interior de la
la media de horas trabajadas es baja es muy su-
y son más ricos (tienen mayor terminal».
productividad es laa clave,
renta). Algo
pero tambiénChigüire
el hecho
La parecido acotó el blog de humor El
Bipolar,
de que en una parodia de noticia tituló
mac 21/3/16 18:12
El aire en el aeropuerto que sirve Caracas,
perior al de aquellos donde se trabaja más horas.
que
Maiquetía, ahora tiene precio. haya un mayor número de personas«Aeropuerto
trabajando, de Maiquetía estrena robot que te pone
Son 127 bolívares, entreaunque
US$2 y lo hagandependiendo
US$20 menos horas, un mejor de reparto
cabeza ydel te quita el dinero».
Es decir, trabajan menos y son más ricos (tienen
trabajo, por así decir.
pagar por su derecho aUn factor aire
que acondicionado
rebaja el sueldo medio de @VVperiodistas
estos países dijo que «pronto nos cobrarán
mayor renta). La productividad es la clave, pero
ozonificado. El impuesto
respirar
es por
querespirar
están muy entróextendidos
en vigor los trabajosimpuestoa tiempopor tragar “gas del bueno”», en referencia a
también el hecho de que haya un mayor número
el 1º de julio, cuando parcial. En Holanda,
el Instituto la proporción es del
Aeropuerto los 38,5%
gases lacrimógenos
y en que las fuerzas oficiales usan
Alemania,
Internacional de Maiquetía del 22,3%,
(IAIM) aunque
oficializó su ese factorpara
juega dispersar
menos las protestas opositoras.
de personas trabajando, aunque lo hagan menos
proyecto de ozonificaciónen para
Francia (14,2%).la salud de
«proteger Crisis de las aerolíneas
los pasajeros». Se trataDedetodos esos más
un valor países,quedonde
los el número Sin embargo,
de horasmuchos otros recibieron la medida con
horas, un mejor reparto del trabajo, por así decir.
venezolanos tendrán que trabajadas
añadir de a los media indignación,
es más bajo es Alemania,
ya costosos conpues la ven no solo como un impuesto
soloesfuerzo
1.371 horas. La cifra de Grecia es«absurdo»
casi un 50% que puede ser una fuente de corrupción,
Un factor que rebaja el sueldo medio de estos
boletos que con mucho
superior. La
producto de una crisis económica
se encuentran,
quediferente
ha impactado sino como
composición sectorial de launa prueba de que el aeropuerto
países es que están muy extendidos los trabajos
economía
fuertemente a las aerolíneas, (en de
la mayoría
hostelería
Grecia internacional
hay más trabajadores
las cuales
y sector servicios y en Alemania, efectivo. de la
demás grande de Venezuela está corto de
a tiempo parcial. En Holanda, la proporción es
«Bioseguridad» industria), la diferente productividad, elElmayor mensaje del presentador y locutor Daniel Martínez
peso
Según el IAIM, en mayo de selos instaló
empleados a tiempo
un servicio de parcial en Twitter los
(incluidos resume el pensamiento de muchos: «¿Me
del 38,5% y en Alemania, del 22,3%, aunque ese
minijobs alemanes,
ozonización para «la eliminación compatibles con ayudas
de contaminantes explican lo del ozono en Maiquetía? Los baños no
sociales)
están entre de losla factores
salud». diferenciales. Entienen
Alemania, agua,la el aire acondicionado se daña, hay
factor juega menos en Francia (14,2%).
en el ambiente y protección
tasa de paroe esinternacionales,
usuarios con vuelos nacionales
«Los
del 5% (frente al 26,6% perrosde Grecia),callejeros
lo adentro, pero ¿hay ozono?». Y es
De todos esos países, donde el número de ho-
desde Maiquetía, deberán quecancelar
supone este casi el plenoaempleo.
arancel su que en
Incluso estelo aeropuerto,
del artista
más famoso por la obra de colores
menosvenezolano Carlos Cruz-Diez en el
aerolínea al momentoagudo de la crisis, en dice
de chequearse», Alemania
un se destruyeron
ras trabajadas de media es más bajo es Alemania,
comunicado de la entidad puestos de trabajo
aeroportuaria. en parte porque terminal
Y continúa: las empresas internacional, también parece haberse visto
«Para este proyecto, la tuvieron ayudas para
Gobernación del reducir
estado la jornada impactado
laboral en por la crisis que azota a las aerolíneas,
con solo 1.371 horas. La cifra de Grecia es casi un
Vargas instaló un sistemalugar de de despedir.
bioseguridad y pues la frecuencia de pasajeros, ha constatado BBC
La jornada laboral española se sitúa porMundo,debajo es decadala vez menor.
50% superior. La diferente composición sectorial
ozonizado en los conductos
del aeropuerto, lo cual media
de aire
de la
consolida
acondicionado
OCDE. Escomo
a Maiquetía de 1.689 horas,Fuentes
frente del a lassector le dijeron a BBC Mundo que el
de la economía (en Grecia hay más trabajadores
el primer aeropuerto de1.770 de media
Suramérica y de
El los países
Caribe objetivo del impuesto por respirar es aliviar el
enindustrializados.
de hostelería y sector servicios y en Alemania, de
Entre burlas y críticas La jornada laboral española se sitúa por de-
la industria), la diferente productividad, el mayor bajo de la media de la OCDE. Es de 1.689 horas,
pero este es el primero en su especie en América Resulta vuelos paradoxal que Alemanya
de American sigui
Airlines enelunpaís
80%designifica
la llista que
on menys hores es treballa,
peso de los empleados a tiempo parcial (inclui- frente a las 1.770 de media de los países indus-
Latina, y de ahí la sorpresa de muchos venezolanos al però, no
era el més productiu. Més hores treballades no suposen més
año a US$10 millones, según Humberto Figuera, mac 21/3/16 18:12
dos los minijobs alemanes, compatibles con ayu- trializados.
tomaron la noticia con humor, como el comediante productivitat? presidenteRaoneu
Venezuela.
de la laAsociación
vostra resposta.
de Líneas Aéreas de Comentario: està ben formulada la

Resulta L’aireparadoxal
que respirem ha que Alemanya
estat sempre un exemple sigui el nopaís
de bé lliure, de laPeròllista on menys hores es
econòmic.
treballa,

semblaperò, no era
que a Caracas el han
les coses més productiu?
canviat. Per què l’aire Més horesdetreballades no suposen
de l’aeroport
més productivitat? Raoneu la vostra resposta.
132

Inversió estrangera directa i ocupació

Percentatge d’ocupació total en el sector industrial en empreses de propietat estrange-
ra. Quan aquesta cau o és baixa és un indicador de les dificultats d’un país per atraure
inversió estrangera, fet que dificulta el creixement econòmic. És, per tant, un indicador
de la competitivitat d’un país.
Ocupació sector públic sobre total ocupació (%)

És un indicador de la grandària del sector públic sobre el total de l’economia d’un país.
Es mesura com a percentatge sobre el total de l’ocupació (pública i privada).
Debat. Els efectes de la fixació d’un salari mínim

El salari mínim és el sou mínim que fixa el govern per al preu del factor treball. La il·
lustració 49 mostra els efectes de la fixació d’un salari mínim. En aquest cas, el salari
mínim és superior al salari d’equilibri, la qual cosa genera un excés d’oferta de treball.
És a dir, hi ha més persones que volen treballar al salari mínim que persones que poden
trobar feina. Aquesta situació genera atur estructural. La pregunta, per tant, seria: si els
salaris mínims poden generar atur estructural, per què els fixen els governs? El motiu
bàsic és assegurar un nivell de renda mínim a determinats col·lectius de la societat. En-
cara que no tothom n’és favorable.
Il∙lustració 49
Il·lustració
49. Els efectes del salari mínim sobre el mercat laboral

Amb la crisi, el debat sobre el salari mínim s’ha centrat en la disjuntiva de si apu-
Il∙lustració 52
jar-lo o no. Algunes veus clamen que la pujada del salari mínim pot tenir efectes ne-
gatius en un mercat laboral molt castigat per la crisi econòmica i amb elevades taxes
d’atur, especialment entre les persones joves. Altres veus defensen pujades del salari mí-
nim per garantir un nivell bàsic de renda a les persones i potenciar el consum, reactivant
així l’economia. I vosaltres, què en penseu? S’ha d’apujar, baixar, eliminar o mantenir?
Per ajudar-vos a reflexionar, llegiu l’article següent.
133
13

que es troben enMaría Arántzazu
quantitats Vidal
il·limitades i sónBlasco
gratuïts. Els béns lliures es poden obtenir sense
mac 21/3/16 18:12
aplicació de recursos”. Així s’evita repetir “quantit
il·limitades”


El salario mínimo francés duplica al es- cancelar
hagamos una idea, alquilar un apartamento de
pañol y para
el de Luxemburgo lo triplica
respirar una habitación
las instalaciones, en elairecentro
agarrar bastante cuesta
y contener el 1.199€ frente
Daniel Pardo, BBC Mundo, Caracas, 11.7.2014 a los 504€ que podría costar de media en Espa-
mac 21/3/16 18:12
Marina Valero, El Confidencial, 1.1.2016
El aire en el aeropuerto que sirve a Caracas, ña según datos de este portal. Algo parecido
Comentario:
pasaadopto aquest criteri (amb punts)
Son 127 bolívares, entre US$2 y US$20 dependiendo en Reino Unido, un país más parecido al nuestro
Francia, Alemania, Bélgica, Holanda, Reino
pagar por su derecho a respirar aire acondicionado por tamaño, donde los precios son un 43% más
Unido... Los países más ricos de nuestro entor-
altos y los sueldos superan a los españoles en un
no superan con creces a España en la cuantía
Internacional de Maiquetía (IAIM) oficializó su 92%.
del salario mínimo interprofesional (SMI). La
los pasajeros». Se trata de un valor más que los No obstante, las diferencias de precios se re-
diferencia sigue siendo abismal pese a la subi-
boletos que con mucho esfuerzo se encuentran, ducen al comparar España con otros países de
da recién aprobada por el Gobierno para 2016:
estructura similar como Francia, donde un litro
apenas un 1%, 655,20 euros al mes frente a los
han reducido sus frecuencias a Venezuela. de leche cuesta 0,94€ frente a los 0,78€ de aquí
efectivo.
«Bioseguridad» en Twitter resume el pensamiento de muchos: «¿Me 140
648 actuales. «Esa minúscula subida no te cubre
Según el IAIM, en mayo se instaló un servicio de o un ticket sencillo de transporte apenas roza los
prácticamente ni el IPC» y perpetúa la figura de
en el ambiente y protección de la salud». «Los 1,60€ de media. El alquiler medio de un aparta-
Francia, Alemania, Bélgica, Holanda, Reino Unido... Alemania. La vida adentro,
perros callejeros allí es apenas
pero ¿hayun 17% más cara
ozono?». Y es
los trabajadores pobres que tienen que acudir a
Los países más ricos de nuestro entorno superan con
que mento pequeño y céntrico es de 685€, si bien la
queeneste
España, aunquefamoso
aeropuerto, su nivel porsalarial
la obra poco tiene
de colores
creces a España en la cuantía del salario mínimo que ver con el nuestro. Este país fue uno de los
comedores sociales pese a tener un empleo, ase-
interprofesional (SMI). La diferencia sigue siendo últimos cifra se incrementa hasta los 1.104€ si hablamos
terminalen internacional,
implantar el SMI: también no menos
parece de 8,5 € visto
haberse la
abismal pese a la subida recién aprobada por el
gura el experto Jaume Gurt, portavoz de Infojobs.
Gobierno para 2016: apenas un 1%, 655,20 euros al
hora. de París, una de las capitales europeas más caras.
Algunospor
impactado
suspues
planes.
ni la
siquiera
crisis loquehan hecho
azota ni aerolíneas,
a las
¿Por qué?de pasajeros, ha constatado BBC
entra en
Vargas instaló un sistema de bioseguridad y la frecuencia
Si bien es cierto que países como Francia, Bélgi-
mes frente a los 648 actuales. «Esa minúscula subida
Países
Mundo,El salario mínimo de los franceses es de 1.458 eu-
europeos
es cada vezsinmenor.
salario mínimo
no te cubre prácticamente ni el IPC» y perpetúa la Finlandia,
Fuentes delSuecia,
sector leDinamarca, Italia, Chipre,
ca o Alemania duplican a España en SMI con
figura de los trabajadores pobres que tienen que
ros según datos de Eurostat, un poco por debajo
Austria...
objetivo Ninguno
del
dijeron a BBC
de ellosporcuenta
impuesto
Mundo
con es
respirar SMI,
que el
para el
aliviar
acudir a comedores sociales pese a tener un empleo, sorpresa dedemuchos. «Quizá esos países se preguntan
cuantías superiores a los 1.400 euros mensuales
asegura el experto Jaume Gurt, portavoz de Infojobs. por
de los 1.473 euros de Alemania. La vida allí es
impacto la crisis,
qué hay significa
que poner
pues la baja de frecuencia de las
Entre burlas y críticas aerolíneas una unreducción
salario mínimo
de los en un
ingresos
Si bien es cierto que países como Francia, Bélgica o
en doce pagas, no se puede perder de vista que el
Alemania duplican a España en SMI con cuantías
mercado
cuantía
apenas un 17% más cara que en España, aunque
para el tan grande. Por
aeropuerto. ¿Cómoejemplo,establecer la misma
el recorte de los
pero este es el primero en su especie en América vuelospara una persona
de American de 16 en
Airlines años
unque
80%para otra de
significa que
coste de la vida es más alto en estos países. Pero...
superiores a los 1.400 euros mensuales en doce
40,el consu nivel salarial poco tiene que ver con el nuestro.
recorridos
aeropuerto profesionales
pasará de recibirdiferentes?
US$80 millonesTienen al
pagas, no se puede perder de vista que el coste de la la año
idea adeUS$10
que haymillones,
que pagar a cada uno por lo que
¿Hasta qué punto?
vida es más alto en estos países. Pero... ¿Hasta qué vale, Este país fue uno de los últimos en implantar el
por lo que
presidente deaporta
según Humberto
en funcióndedeLíneas
la Asociación
Figuera,
su experiencia
Aéreas yde
punto? formación»,
Venezuela. plantea Coral Jaén, responsable de
Laureano Márquez, que en una parodia de la Ley SMI: no menos de 8,5 € la hora. Algunos ni si-
comunicación de Infoempleo. Reino Unido, por
quiera lo han hecho ni entra en sus planes. ¿Por
ejemplo, establece una retribución mínima que varía
según la edad: 9 € por hora para mayores de 21, 7,1 €
qué?
para la franja comprendida entre 18 y 21 o 5,2 € para
los menores de 18. Jaén rechaza este criterio porque
no comprende la cualificación ni la experiencia
sembla que a Caracas les coses laboral, Países europeos sin salario mínimo
han elementos
canviat. Perquequè a sul’aire
juiciode l’aeroport
deberían tenersede
muy en cuenta.
Finlandia, Suecia, Dinamarca, Italia, Chipre,
Llama la atención el caso de Suiza, donde el 76% de
posar un preu a l’aire? (analitzeu la resposta des los
del ciudadanos
punt de vistadijo
dels«no»
a la implantación del SMI
Austria... Ninguno de ellos cuenta con SMI, para
en un referéndum celebrado en 2014. De haberse
aprobado, hoy sería el más alto de toda Europa:
sorpresa de muchos. «Quizá esos países se pre-
4.050 euros al mes. Frente a las voces críticas que
guntan por qué hay que poner un salario mínimo
rechazan la fórmula del salario mínimo por
considerarla una barrera de entrada al mercado

en un mercado tan grande. ¿Cómo establecer la
laboral, Jaén cree que no fijar unas líneas rojas puede
ser un arma de doble filo que dejaría desprotegidos a
misma cuantía para una persona de 16 años que
los trabajadores. ¿Cómo se explica que algunos de los
países europeos más avanzados opten por esta
Luxemburgo lidera el ranking con una renta mínima
para otra de 40, con recorridos profesionales di-
opción? «Es una cuestión de madurez. Las
Luxemburgo lidera el ranking con una renta
que equivale a tres SMI españoles (1.923 euros al ferentes? Tienen la idea de que hay que pagar a
sociedades maduras pueden permitirse quitar ese
límite porque existe otra mentalidad. Si eso mismo se
mes). Claro, ¿y los precios?, se preguntarán los
mínima que equivale a tres SMI españoles (1.923
lectores con mucha razón. Según las últimas cada uno por lo que vale, por lo que aporta en
hace en España, se daría rienda suelta a los
empresarios para explotar y malpagar a los
euros al mes). Claro, ¿y los precios?, se pregunta-
actualizaciones de Numbeo, la mayor base de datos
digital sobre los costes de bienes y servicios en todo
función de su experiencia y formación», plantea
trabajadores.» Gurt justifica así que exista un control
en un país carente de esa responsabilidad individual y
rán los lectores con mucha razón. Según las últi-
el mundo, la vida en Luxemburgo es un 47% más Coral Jaén, responsable de comunicación de In-
colectiva que sí aprecia en otras sociedades.
cara que en España y sus salarios son un 161% más
mas actualizaciones de Numbeo, la mayor base
altos que los nuestros. Para que nos hagamos una foempleo. Reino Unido, por ejemplo, establece
Aunque los salarios mínimos europeos no se pueden
comparar sin referirse a los precios y a la situación
idea, alquilar un apartamento de una habitación en el
de datos digital sobre los costes de bienes y servi-
centro cuesta 1.199€ frente a los 504€ que podría una retribución mínima que varía según la edad:
económica de cada país, existen otros factores que
agrandan esa brecha. Jaén pone a Francia como
cios en todo el mundo, la vida en Luxemburgo es
costar de media en España según datos de este portal.
Algo parecido pasa en Reino Unido, un país más
9 € por hora para mayores de 21, 7,1 € para la
ejemplo: «Allí se ha trabajado muchísimo desde los
gobiernos» para velar por los derechos de los
un 47% más cara que en España y sus salarios son
parecido al nuestro por tamaño, donde los precios franja comprendida entre 18 y 21 o 5,2 € para los
trabajadores y aumentar el SMI año tras año, cosa
son un 43% más altos y los sueldos superan a los
un 161% más altos que los nuestros. Para que nos
españoles en un 92%. menores de 18. Jaén rechaza este criterio porque
que aquí ha evolucionado muy lentamente. Eso sin
contar con que la crisis ha golpeado con mucha más
No obstante, las diferencias de precios se reducen al
comparar España con otros países de estructura fuerza a nuestro país y a otros como Grecia (con SMI
similar como Francia, donde un litro de leche cuesta de 684 €), Portugal (589 €) o Irlanda, que mantiene
0,94€ frente a los 0,78€ de aquí o un ticket sencillo su SMI intacto desde 2007 en 1.462 euros. En la cola
de la lista se sitúan los búlgaros con un salario
de transporte apenas roza los 1,60€ de media. El 134 de 194 € al mes, por detrás de Rumanía (235
mínimo
alquiler medio de un apartamento pequeño y
céntrico es de 685€, si bien la cifra se incrementa €) y Lituania (325 €). Basta con echar la vista atrás
hasta los 1.104€ si hablamos de París, una de las para comprobar que el salario mínimo en España era
capitales europeas más caras. El salario mínimo de de 433 € mensuales en 2001. Hemos mejorado 222
los franceses es de 1.458 euros según datos de euros en quince años.
il·limitades”

no comprende la cualificación ni la experiencia lade esa responsabilidad individual
mac 21/3/16y colectiva
18:12 que
boral,
Maiquetía,elementos
ahora tiene precio.que a su juicio deberían tenerse sí aprecia en otras sociedades.Comentario:
«Aeropuerto de Maiquetía estrena robot que te pone adopto aquest criteri (amb punts) vist
muy
Son 127en cuenta.
bolívares, entre US$2 y US$20 dependiendo
Aunque los salarios mínimos europeos no se
pagar Llama
por su derechola atención
a respirar aireelacondicionado
caso de Suiza, donde pueden comparar sin referirse a los precios y a la
el
el 76%
1º de de julio,los ciudadanos
cuando el Instituto dijo «no» a la implan-
Aeropuerto situación económica de cada país, existen otros
tación
proyecto dedel SMI en
ozonificación paraun referéndum
«proteger la salud de celebrado en factores que agrandan esa brecha. Jaén pone a
2014. De
los pasajeros». haberse
Se trata de aprobado,
un valor más hoy
sería el más alto
que los Francia como ejemplo: «Allí se ha trabajado mu-
de toda
boletos que Europa:
con mucho 4.050 esfuerzo euros al mes. Frente a las
se encuentran, chísimo desde los gobiernos» para velar por los
voces
fuertemente a las aerolíneas, la mayoría de las fórmula
críticas que rechazan la cuales del salario derechos de los trabajadores y aumentar el SMI
mínimo
«Bioseguridad» por considerarla una barrera de entrada año tras año, cosa que aquí ha evolucionado muy
al mercado enlaboral,
Según el IAIM, mayo se Jaén cree
instaló un
quedeno fijar unas lí-
servicio lentamente. Eso sin contar con que la crisis ha
neas rojas puede
en el ambiente ser deunla arma
y protección de doble filo que
salud». «Los golpeado con mucha más fuerza a nuestro país
dejaría desprotegidos
desde Maiquetía, deberán cancelaraeste losarancel
trabajadores.
a su ¿Cómo y a otros como Grecia (con SMI de 684 €), Por-
se explica que algunos de
los países europeos tugal (589 €) o Irlanda, que mantiene su SMI in-
más avanzados
«Para este proyecto, laopten por del
Gobernación
estaestado impactado por la crisis que azota a las aerolíneas,
opción? «Es una tacto desde 2007 en 1.462 euros. En la cola de la
cuestión de madurez. Las sociedades maduras
ozonizado en los conductos de aire acondicionado lista se sitúan los búlgaros con un salario mínimo
pueden permitirse
el primer aeropuerto quitary El
de Suramérica eseCaribe
límite
en porque existe de 194 € al mes, por detrás de Rumanía (235 €)
otra mentalidad. Si eso mismo se hace en Espa-
y Lituania (325 €). Basta con echar la vista atrás
ña,
Todosselosdaría rienda
aeropuertos cobransuelta
diferentesaimpuestos,
los empresarios para para comprobar que el salario mínimo en España
explotar
Latina, y de ahí y lamalpagar a los venezolanos
sorpresa de muchos trabajadores.» al Gurt jus- era de 433 € mensuales en 2001. Hemos mejora-
tifica
tomaronasí quecon
la noticia exista
humor,un comocontrol en un país carente
el comediante do 222 euros en quince años.
Ara que L’airejaqueteniu

respirem més
ha estat criteri
sempre un per
exempledecidir,
de bé lliure,quin és elPerò
no econòmic. vostre posicionament en
relaciósembla amb que el salari
a Caracas mínim?
les coses NoPercal
han canviat. quèquel’aire raoneu
de l’aeroport com
de un economista però sí
com un home o dona d’empresa amb criteri i seny.
135
VII. Competitivitat i comerç internacional
Dimensions de la competitivitat empresarial

En la competitivitat de l’empresa es combinen dues dimensions: l’externa i la interna.
La dimensió externa correspon als aspectes que provenen de la situació econòmica del
país, i la interna al conjunt d’aspectes que expliquen que en una empresa hi hagi més
o menys avantatges competitius. Per tant, la capacitat de competir d’una empresa no
només pot ser explicada pels seus aspectes diferenciadors sinó que, en gran mesura, de-
pèn de les condicions competitives del país en què s’integra. La primera dimensió de la
competitivitat afecta totes les empreses, encara que en graus diferents ja que els efectes
de l’entorn depenen de les circumstàncies individuals de cada empresa.
La il·lustració 5030 classifica els factors competitius segons la dimensió de proce-
dència (externs i interns) i segons la base de la seva naturalesa, és a dir, tangibles (quan-
titatius) i intangibles (qualitatius):
30 Font: Bueno Campos, E. (1993). Curso básico de Economía de la Empresa. Ed. Pirámide, p. 214.
137
cada empresa.
La il·lustració 501 classifica els factors competitius segons la dimensió de procedència

(externs i interns) i segons la base de la seva naturalesa, és a dir, tangibles (quantitatius) i
intangibles (qualitatius):
Il·lustració 50. Les dimensions de la competitivitat
Il·lustració 50. Les dimensions de la competitivitat

Els factors intangibles expliquen els processos de millora de la competitivitat via
1 Font: Bueno Campos, E. (1993). Curso básico de Economía de la Empresa. Ed. Pirámide, p. 214.
innovació, polítiques de qualitat, l’orientació internacional o una determinada cultura

empresarial. Tant en la dimensió externa com interna, fan referència a l’obertura a l’exte-
rior de l’economia i l’orientació internacional de l’empresa; al grau de desenvolupament
tecnològic, explicat per l’estat del sistema de ciència i tecnologia del país i l’actitud in-
novadora i política d’R+D de l’empresa; al nivell de competència industrial que hi ha al
país i l’actitud estratègica de l’empresa; i a les característiques de la cultura empresarial
del país i específicament de l’empresa. Cultura en la qual pot estar més o menys present
la seva orientació a la «qualitat total» (perseguir el «zero defectes») en els productes,
processos de producció i/o de gestió de l’empresa.
Entre els factors externs tangibles per mesurar la competitivitat externa (del país)
destaquen: la taxa de variació del PIB; la taxa de variació de la inflació; els costos labo-
rals i el tipus de canvi efectiu real d’una moneda respecte a una altra divisa internacio-
nal. De manera similar, els factors interns tangibles de la competitivitat de l’empresa es
relacionen amb la seva grandària, el procés de creixement, la productivitat i la rendibi-
litat en relació amb altres competidors.
Una altra manera d’entendre la competitivitat és a partir de les fonts que ajuden
a generar avantatges competitius. La taula 5 agrupa aquestes fonts en dues categories:
les directes (que representen les condicions competitives i estratègies que és capaç de
generar l’empresa, i que incideixen sobre la defensa i millora de la seva posició competi-
tiva), i les indirectes (que responen a les condicions estructurals i polítiques de l’entorn
empresarial).
138
Taula 5. Les fonts de la competitivitat empresarial31

Directes Indirectes
Economies d’escala Condicions estructurals
Economies de diferenciació - de productes Dotació de recursos: disposició i qualitat del
Economies de cartera - productes i segments capital tecnicofinancer i humà
d’actuació Infraestructura de transports i comunicacions
Economies de posició o de localització Estructura del sistema tecnològic
Economies d’aprenentatge i experiència Estructura competitiva del mercat: nivell de
El paper de l’esperit innovador de l’empresari i la seva competència, amenaces i oportunitats del mercat
actitud estratègica Teixit industrial: relació entre sectors auxiliars que
poden servir de suport per competir millor
Condicions polítiques
La política econòmica del govern
Paper dels agents socials: sindicats,13
patronal,
consumidors..., i la seva actitud davant l’interès
col·lectiu
mac 21/3/16 18:12
aplicació de recursos”. Així s’evita repetir “quantit
il·limitades”


Catalunya lidera el conjunt de les econo- d’arreu del món, (61 incloent Catalunya). A més,
mies deElla Mediterrània l’informe
segons l’Informe cancelar
aeropuerto donde hay que pagar dicha tasa apunta
[…] deberánque
salir si Catalunya
a las afueras de situés en la mi-
tjana les variables
se encuentren que té amb de lavalors més baixos,
de l’IMD World Competitiveness Cen- resuello
Daniel Pardo, BBC Mundo, Caracas, 11.7.2014 mientras en el interior
es podria situar en el lloc 27, en una posició
mac 21/3/16simi- 18:12
ter El aire en el aeropuerto que sirve a Caracas,
Maiquetía, ahora tiene precio. lar a França i Bèlgica.
«Aeropuerto de Maiquetía estrena robot que te pone Comentario: adopto aquest criteri (amb punts)
Agència perla tasaadelacambio
Competitivitat depasajero
que se use, que cada l’empresa,
debe ge- Por su L’ estudi
parte, que des
la cuenta de fade25Twitter
opositora anys elabora el Cen-
ner 2015ozonificado. El impuesto por respirar entró en vigor tre por
impuesto d’Investigació
tragar “gas del bueno”»,de enl’ereferencia
scola asuïssa de negocis
paraIMD,
dispersaranalitza
las protestas la capacitat de les economies de 60
Internacional de Maiquetía (IAIM) oficializó su opositoras.
L’economiaproyecto
catalana ocupapara
de ozonificación la «proteger
38enalaposició
salud de en el Crisis
països per
de las aerolíneas
crear prosperitat.
Ho fa sobre la base
rànquing dels 60 països
venezolanos tendrán més competitius
que añadir del món sede 300 dades estadístiques i d’enquestes a profes-
a los ya costosos indignación, pues la ven no solo como un impuesto
gons aquest centre d’investigació suís.
producto de una crisis económica que ha impactado sinosionals.
como unaL’eprueba studideagrupaque el els indicadors en 4 blocs:
aeropuerto
resultats econòmics, eficiència governamental,
L’informe,hanque el conseller Felip Puig ha rebut avui a efectivo.
reducido sus frecuencias a Venezuela.
«Bioseguridad» eficiència
El mensaje empresarial
del presentador i infraestructures.
y locutor Daniel Martínez
Lausana, Según
permetràel IAIM, a en l’Executiu analitzar
mayo se instaló un servicioi treballar
de en Twitter resume el pensamiento de muchos: «¿Me
explican loSegons
del ozono el consellerLosFelip
en Maiquetía? baños noPuig «l’estudi que
els punts febles de l’economia
en el ambiente y proteccióncatalana per continuar
de la salud». «Los tienen agua, el aire acondicionado se daña, hay
hem encarregat a l’IMD World
usuarios con vuelos nacionales e internacionales, perros callejeros adentro, pero ¿hay ozono?». Y es Competitiveness
escalant posicions dinsdeberán
la competitivitat mundial. que este aeropuerto, famoso por la obra de colores
del artista venezolano Carlos Cruz-Diez en objectiva,
Center vol ser una radiografia indepen-
desde Maiquetía, cancelar este arancel a su
aerolínea al momento de chequearse», dice un el
«Catalunya liderade el
comunicado conjunt
la entidad d’economies
aeroportuaria. Y continúa: de la dent i homologable de la competitivitat de la nos-
terminal internacional, también parece haberse
visto
Mediterrània.» Aquesta
Vargas instaló és la deprincipal
un sistema bioseguridadconclusió
y puestra economia».
la frecuencia El hatitular
de pasajeros, d’Empresa
constatado BBC i Ocupació
a la que delarriba l’IMD World Competitiveness
aeropuerto, lo cual consolida a Maiquetía como ha destacat que «gràcies
Fuentes del sector le dijeron a BBC Mundo que el a aquest estudi sabem
Center després
el primer d’haver comparat les dades de impacto
aeropuerto
de Suramérica y El Caribe en avuide quina posició,
la crisis, pues la baja deen el marc
frecuencia de lasde l’economia glo-
CatalunyaEntre amb el conjunt
burlas y críticas de l’Informe Anual de aerolíneas bal, ocupa
significa una una economia
reducción de los regional
ingresos com la catala-
Competitivitat
pero este de es ell’aprimero
ny 2014 en su que
especiehaenfet la presti- vuelos
América na».de American Airlines en un 80% significa que
giosa escola
haberde negocis
conocido suïssa.
la noticia. Algunos, por supuesto, se año a US$10Pel millones,
que fasegún als Humberto
indicadors Figuera,econòmics, Cata-
Aquesttomaronestudi
la noticiasitua també
con humor, como elCatalunya
comediante en lunya
Venezuela. ocupa la posició 52. Aquests indicadors es
la posició«decretó»
38 enqueun«losrànquing pasajeros quedese60nieguen
economies
a basen en dades estadístiques del 2013 relaciona-

31 Font: Bueno Campos, E. (1993).sembla
Cursoquebásico de Economía
a Caracas decanviat.
les coses han la Empresa. Ed.
Per què Pirámide,
l’aire p. 215.de
de l’aeroport
posar un preu a l’aire? (analitzeu la resposta des del
139 punt de vista dels diferents grups d’interès).
des amb el mercat de treball, l’índex d’atur (en de Catalunya en els indicadors de salut, ensenya-
especial atur juvenil) i la durada del mateix. Són ment i medi ambient. Com a punts febles aparei-
indicadors que reflecteixen la situació econòmica xen l’accés a l’aigua i a primeres matèries, el sub-
influenciats

per la crisi. Tot i així, el baix risc de ministrament d’energia, 13 la qualitat del transport
deslocalització productiva i de serveis, els ingres- aeri, la logística i el nivell d’infraestructures.
sos
que es deltroben
turisme i la diversificació
en quantitats il·limitades i són degratuïts.
les exporta-
Els béns lliures Puig es poden ha obtenir
posat sense de manifest «l’objectivitat i la
cions, apareixen en l’e studi com a factors
aplicació de recursos i estan disponibles en quantitats il·limitades. positius independència de l’estudi». I mac
ha volgut
21/3/16 18:12deixar clar
per a la competitivitat de l’economia catalana. que «s’ha fet tenint en compte lescosalimitacions
la qual que
vol dir que es poden obtenir sense
Analitzant els indicadors que marquen presenta ser una economia regional il·limitades” respecte a les
l’eficiència governamental, Catalunya se situaria economies estatals». Per a ell, tenir a les mans
en 43ena posició. Reflexioneu. L’aire com a bé econòmic
En aquest àmbit es detecten una eina que permet conèixer «aquells punts fe-
necessitats de reformes estructurals relaciona- bles que hem d’afrontar per garantir en el futur
des amb la transparència,

El aeropuerto donde hay quela pagar corrupció, cancelar
la buro- dicha tasala[…]competitivitat de lade nostra economia» espero-
deberán salir a las afueras
cràcia, les barreres d’inici
d’a ctivitat econòmica. na, encara més, l’Executiu
resuello mientras se encuentren en el interior de la a «guiar les actuacions
L’Executiu català i el Parlament ja estanChigüire
impul- del govern i els agents econòmics
Bipolar, que en una parodia de noticia tituló
mac 21/3/16 i socials
18:12 perquè
sant iniciatives legislatives en aquests àmbits. a mig termini millorem la que
Maiquetía, ahora tiene precio. «Aeropuerto de Maiquetía estrena robot que te pone competitivitat
és el majoritari de la
Dins d’ a quest mateix apartat,
la tasa de cambio que se use, que cada pasajero debe l’informe Pordestaca
su parte, nostra
la cuenta economia
opositora de i posicionar
Twitter així Catalunya en
que Catalunya se situaria per damunt de impuesto
la mitja- l’e“gas
por tragar conomia global».
del bueno”», en referencia a
na
el 1ºendeigualtat
julio, cuandod’oportunitats, cohesió social,
el Instituto Aeropuerto polí- El titular
d’Empresa i Ocupació ha recordat
tiques
proyecto de d’igualtat
ozonificación de paragènere
«proteger la i presència
salud de de la dona també que els reptes clau que apunta l’Informe,
tant en l’àtendrán
venezolanos mbitque privat
añadircom
a los en el públic. indignación, pues coincideixen
ya costosos la ven no solo comoamb el full de ruta del Govern ca-
un impuesto
L’e ficiència empresarial
situaria l’
e conomia ca- talà: «dirigir
sino como una prueba de que el aeropuerto la reindustrialització, consolidar la
talana en el lloc 33. L’Informe fa especialefectivo.
fuertemente a las aerolíneas, la mayoría de las cuales menció internacionalització, disposar de sistemes efec-
a«Bioseguridad»
la bona posició de Catalunya en productivitat tius d’innovació
El mensaje del presentador i tecnologia a les pimes, reduir
y locutor Daniel Martínez
global,
ozonizaciónen paraproductivitat
«la eliminación de laboral,
contaminantes la disponibilitat
explican lo del ozonola càrrega administrativa
en Maiquetía? Los baños no en l’activitat econòmica
de la mà d’obra i l’entorn favorable a l’activitat
em- adentro,
perros callejeros i promocionar el paper
pero ¿hay ozono?». Y es de Catalunya com a hub
presarial.
desde Maiquetía, Elsdeberán
punts febles
cancelar d’aquest
este arancel a su àmbit quesón els per
este aeropuerto, al
famoso sud
por d’Europa».
la obra de colores
relacionats
comunicado de la amb entidad l’accés al finançament
aeroportuaria. Y continúa: empresa- Felip parece
terminal internacional, también Puig, acompanyat pel secretari
haberse visto
rial, la formació i l’a prenentatge.
Vargas instaló un sistema de bioseguridad y d’Empresa i Competitivitat,
pues la frecuencia de pasajeros, ha constatado BBC Pere Torres, ha re-
Finalment, pel que fa als indicadors
del aeropuerto, lo cual consolida a Maiquetía como Fuentes del sectorbut l’Informe
le dijeron a BBC Mundo Anual que elde la Competitivitat Cata-
d’Infraestructures (actius físics i actiusimpacto
el primer aeropuerto de Suramérica y El Caribe en intan-
objetivo del lunya 2014 de la mà del
impuesto por respirar es aliviar
de la crisis, pues la baja de frecuencia de las
el professor Arturo Bis, di-
gibles
Entre burlascomy críticas
la sanitat, educació i medi ambient) aerolíneas significa rector de l’IMD
una reducción de los World
ingresos Competitiveness Center i
Catalunya es troba
pero este es el primero en suen el lloc
especie 29è dins vuelos
en América del grup de American director
Airlines ende l’estudi
un 80% significarealitzat.
que
dels
Latina, països occidentals.
y de ahí la sorpresa venezolanos alla bonael posició
de muchos Destaca aeropuerto pasará de recibir US$80 millones al
A partir L’aire de les dades

que respirem ha estat de l’informe,
sempre un exemple deelaboreu el vostre
bé lliure, no econòmic. Però propi model de com-
petitivitatsembla quedea l’Caracas

empresales coses catalana:
han canviat. Perdimensions i elements
què l’aire de l’aeroport de integrants de cada
dimensió.
140
Indicadors de competitivitat
145
Despesa pública en R+D+i (% s/PIB)

Percentatge de la despesa pública destinat a R+D, despesa indispensable per millorar
Indicadors de competitivitat
la competitivitat del país i a Espanya, necessària per dur a terme el tan esperat canvi
de model productiu. És un tipus de despesa que forma part de la política industrial.
Els governs fomenten les activitats d’R+D de diverses maneres: a través de centres de
Despesa pública en R+D+i (% s/PIB)
Percentatge de la despesa pública destinat a R+D, despesa indispensable per millorar la
recerca, amb el finançament que atorguen a universitats, per mitjà de contractes amb
competitivitat del país i a Espanya, necessària per dur a terme el tan esperat canvi de model
entitats públiques o privades i subvencionant les activitats d’R+D de les empreses, ja
mac 21/3/16 18:12
Comentario: suprimir? falta una coma (... del país
productiu. És un tipus de despesa que forma part de la política industrial. Els governs fomenten
sigui directament o amb incentius fiscals. Un altre àmbit d’actuació governamental amb
les activitats d’R+D de diverses maneres: a través de centres de recerca, amb el finançament que
a Espanya...)?
pes creixent,
atorguen és el constituït
a universitats, pel conjunt
per mitjà d’estructures
de contractes de transferència
amb entitats públiques o privades i i difusió de tec-
nologia,subvencionant les activitats d’R+D de les empreses, ja sigui directament o amb incentius fiscals.
així com la promoció de noves empreses de base cientificotecnològica.
Un altre àmbit d’actuació governamental amb pes creixent, és el constituït pel conjunt
d’estructures de transferència i difusió de tecnologia, així com la promoció de noves empreses de
Despesa R+D+i finançada per la indústria privada (%)
base cientificotecnològica.
Despesa en R+D+i finançada amb fons privats. Les ajudes a l’R+D poden consti-

tuir un estímul perquè les empreses hi comencin a destinar recursos, o bé perquè els
augmentin, en reduir els costos marginals i incrementar la rendibilitat dels projectes
Despesa R+D+i finançada per la indústria privada (%)
Despesa en R+D+i finançada amb fons privats. Les ajudes a l’R+D poden constituir un
d’R+D. En sentit contrari, les ajudes públiques a l’R+D poden reduir-ne l’esforç privat,
estímul perquè les empreses hi comencin a destinar recursos, o bé perquè els augmentin, en 13
ja que les empreses poden substituir el finançament propi de projectes que igualment
reduir els costos marginals i incrementar la rendibilitat dels projectes d’R+D. En sentit contrari, les
haurienajudes públiques a l’R+D poden reduir-ne l’esforç privat, ja que les empreses poden substituir el
dutque a terme
es trobenper finançament
en quantitats il·limitadespúblic.
mac 21/3/16 18:12
finançament propi de projectes que igualment haurien dut a terme per finançament públic. Comentario: proposta de redacció: “...
la qual cosa vol dir que es poden obtenir s
aplicació de recursos”. Així s’evita repetir “
il·limitades”
Reflexioneu. Despesa en R+D a Europa

Reflexioneu. Despesa en R+D a Europa

España sigue cediendo puestos en la ta- hacancelar
pasado de ocupar la posición decimoquinta a
bla europea
España de
sigue
para inversión
cediendo
respirar en
puestos I+D
en la quedar
las relegado
instalaciones, agarraralbastante
decimoséptimo
aire y contener ellugar de entre
tabla europea de inversión
BBC Mundo,en I+D 11.7.2014 resuello mientras se encuentren en el interior de la
Daniel Pardo,
Ignacio Fariza, El País, 17.11.2014
Caracas,
losterminal».
28 Estados Algo parecidode laacotó UE. Con
el blog una inversión
de humor El anual
Ignacio Fariza, mac 21/3/16 18:12
El ElairePaís,
en el17.11.2014
aeropuerto que sirve a Caracas, España del 1,24%
Chigüire
sigue sin Bipolar,del
levantar que
PIB,
en una
cabeza en España
parodia
se sitúa
de noticia tituló
la clasificación en el furgón
Comentario: adopto aquest criteri (amb
Maiquetía, ahora tiene precio. europea «Aeropuerto
de países por deinversión
Maiquetíaen estrena robot que
investigación y te pone
Son 127 bolívares, entre US$2 y US$20 dependiendo desarrollo dedecolacabezaeuropeo
(I+D). Eny telaquita ydécada,
a una
el dinero».
última este distancia
país ha abismalquedeés el majoritari
los
la tasa de cambio que se use, que cada pasajero debe pasado de Porocuparsu la parte, la decimoquinta
posición cuenta opositora a quedarde Twitter
pagar por su derecho a respirar aire acondicionado relegado países que siguen
@VVperiodistas
al decimoséptimo dijolugar liderando
que de«pronto
entre los nosla inversión en I+D:
28cobrarán
ozonificado. El impuesto por respirar entró en vigor Estados de impuesto
la UE. Conpor tragar “gas del anual
una inversión bueno”», en referencia a
del 1,24%
el 1º de julio, cuando el Instituto Aeropuerto del PIB, los
los nórdicos
España
—con
gasesselacrimógenos
sitúa en el furgón
Finlandia
que las fuerzas
de cola oficialesla
europeo
a cabeza y todos
usan
Internacional de Maiquetía (IAIM) oficializó su y a una ellos
para
por
dispersar
distancia encima
las protestas
abismal de los del 3%—, Alemania (2,94%) y
opositoras.
países que siguen
proyecto de ozonificación para «proteger la salud de liderandoCrisis de las aerolíneas
la inversión en I+D: los nórdicos –con
los pasajeros». Se trata de un valor más que los Austria
FinlandiaSin
a embargo,
la (2,81%).
cabeza muchos
y todos Además,
otros
ellos recibieron
por encima desde
la medida 2004,
del con España se
venezolanos tendrán que añadir a los ya costosos 3%–, Alemania indignación,
(2,94%) pues la ven no
y Austria solo como
(2,81%). Además,un impuesto
boletos que con mucho esfuerzo se encuentran, desde ha 2004,visto
Españasobrepasada
«absurdo» que puede
se ha visto ser una por
sobrepasada otro
fuentepordeotro país de su entorno
corrupción,
producto de una crisis económica que ha impactado país de susino entornocomo queuna prueba
también de que
ha sufrido el aeropuerto
los rigores
que también
internacional másha sufrido
grande los rigores
de Venezuela de la crisis y de
está corto de

han reducido sus frecuencias a Venezuela. la austeridad
efectivo. en sus finanzas
públicas: Portugal
«Bioseguridad»
Según el IAIM, en mayo se instaló un servicio de (1,36%)
en el ambiente y protección de la salud». «Los Pese
tienen agua, al elfuerte crecimiento
aire acondicionado se daña,dehayla inversión en
España sigue sin levantar cabeza en la clasificación I+D
desde Maiquetía, deberán cancelar este arancel a su que este observado
aeropuerto, famoso en España
por la obra de entre
colores2004 y 2009
europea de paísesaerolíneapor inversión en investigación y —la
al momento de chequearse», dice
un del primera parte del períodoen tenido
artista venezolano Carlos Cruz-Diez
el en con-
desarrollo (I+D). En la última década, este país
«Para este proyecto, la Gobernación del estado sideración
impactado por por
la la
crisis oficina
que azota a estadística
las aerolíneas, comunita-
adoptar esta tecnología». 141 impacto de la crisis, pues la baja de frecuencia de las
mac 21/3/16 18:12
Teresa Torres Coronas, María Arántzazu Vidal Blasco aplicació de recursos”. Així s’evita repetir “quantitats
il·limitades”

ria— cuando pasó del 1,04% del PIB al 1,24%, El perfil de gasto en I+D en España, según

la tendencia a la baja desde 2010 ha ensanchado los datos hechos públicos este lunes por Euros-
la
El brecha
aeropuerto respecto dondea la haymedia que pagareuropea (2,02% en tasatat,
cancelar dicha sigue salir
[…] deberán unapatrón
las afueras muy
de similar al observado en
para respirar
2013)
Daniel Pardo,y ha BBC disparado
Mundo, Caracas, el 11.7.2014
diferencial respecto resuelloa mientras
los el resto deenpaíses
se encuentren el interiordelde laarco mediterráneo, con un
mac 21/3/16 18:12
países
El aire en más el avanzados
aeropuerto que de la aUE
sirve y del restoChigüire
Caracas, del pla- mayor
Bipolar, que en unasesgo que
parodia de entituló
noticia el resto de Europa hacia pro-
neta.
Maiquetía,Corea del Sur y Japón, los líderes de
ahora tiene precio.
mundia-
cabeza y te quita yectos
el dinero».llevados a cabo por universidades que és el majoritari y, en me-
les
la tasaen inversión
de cambio enque
que se use, I+D, cerraron
cada pasajero debe 2011 (último
Por su parte, nor medida, hacia aquellos liderados por el sector
la cuenta opositora
de Twitter
año del que
ozonificado. se tienen
El impuesto datos)
por respirar entró en envigorel 4,04% y en el público.
impuesto por tragar El 53%
“gas del bueno”», del total
en referencia a se correspondieron en
3,38% respectivamente.
Internacional de Maiquetía (IAIM) oficializó suEn 2012, EE UU invir- 2013 a inversiones
para dispersar las protestas opositoras. privadas (frente al 64% de la
tió el 2,81% de su PIB en esta partida y Sin
proyecto de ozonificación para «proteger
la salud de China
embargo, el muchos
media comunitaria);
otros recibieron la medida conel sector público impulsó
1,98%, cifra solo superada por ocho países
venezolanos tendrán que añadir a los ya costosos euro- el 19% del gasto
indignación, pues la ven no solo como
(por encima del 12% de media
un impuesto
peos.
producto de una crisis económica que ha impactado sino como una en los Veintiocho)
prueba de que el aeropuerto y las universidades y hospita-
En elsusúltimo
han reducido frecuenciasaño, la inversión en I+D
a Venezuela. en Es- les —de carácter público o privado— llevaron a
efectivo.
paña —un
«Bioseguridad» indicador que
guarda alta correlación
en Twitter resumecabo el 28%dede
el pensamiento la inversión
muchos: «¿Me en I+D (frente el 23%
con el grado
ozonización para «lade desarrollo
eliminación de un país ytienen
de contaminantes conagua,
explican las el aire
lo del de acondicionado
ozono media en seel daña,
en Maiquetía? Los conjunto
baños no
hay
de la UE). El peso de
perspectivas
usuarios con vuelos futuras
nacionalesde e su economía— prolongó las entidades privadas sin ánimo de lucro (como
internacionales, perros callejeros adentro, pero ¿hay ozono?». Y es
su declive, con una caída
aerolínea al momento de chequearse», dice del 0,03%un frente al re-venezolano
del artista las fundaciones)
Carlos Cruz-Diezsigue en el siendo residual en España,
punte
comunicado del 0,01% de la media de los Veintiocho.
de la entidad aeroportuaria.
Y continúa: frente al 1% de media en Europa y, sobre todo,
En
Vargascontraposición,
instaló un sistema 18 de Estados
bioseguridad miembros
y pues(entre
la frecuenciarespecto
de pasajeros,ahalas cuotas
constatado BBCque alcanza en países como
ellos, las tres
del aeropuerto, lo cualmayores economías
consolida a Maiquetía como de laFuentes Unión: del sectorChipre
le dijeron (13% del total),
a BBC Mundo que el Portugal (9%), Italia (3%)
Alemania, Francia y Reino Unido) lograron
adoptar esta tecnología». impacto de in-la crisis,o pues
Reino la bajaUnido (2%).
de frecuencia de las
crementar
Entre burlas y ocríticas mantener sus
inversiones en I+D en
un
pero año
este esmarcado
el primero en por su fuertes
especie en restricciones
América genera-
lizadas
haber conocidoen las cuentas
la noticia. Algunos,públicas.
por supuesto, se año a US$10 millones, según Humberto Figuera,
Malauradament, tot i que la teoria ens diu que la inversió en R+D és clau
per alL’airedesenvolupament econòmic,
que respirem ha estat sempre un exemple dela bé crisi
lliure, nofinancera
econòmic. Peròha fet disminuir el per-
centatge deésrecursos
Caracas que s’hiÉs destinen.
ara un bé econòmic? Quina
justificable la mesura és ladecaracterística diferenci-
adoptada
posar unadora de(analitzeu
preu a l’aire? la despesa endelR+D
la resposta des dedelsl’Estat
punt de vista espanyol
diferents grups d’interès). versus la mitjana europea?
Com es pot fomentar la inversió en R+D privada?
Productivitat
(PIB/hora treballada)
La productivitat és una mesura de l’eficiència productiva. Consisteix a comparar la pro-
ducció obtinguda per cada unitat de factor variable. Donat que a curt termini l’únic
factor variable és el treball, es calcula en termes d’aquest factor, i llavors es parla de
productivitat del treball.
Des d’una perspectiva macroeconòmica, l’evolució de la productivitat es revela
com l’element fonamental per explicar el creixement futur de la renda per habitant de la
nostra economia i, en conseqüència, de la capacitat del nostre sistema públic per mante-
nir una despesa creixent en un pilar tan bàsic de l’Estat del Benestar com és la sanitat i,
alhora, afrontar les noves demandes socials (habitatge, seguretat, dependència...) sense
142
augmentar sensiblement la pressió fiscal o minorar la despesa en aquelles partides vin-

culades a la competitivitat.
Per tal d’il·lustrar la importància de la productivitat en l’increment de la riquesa
de la població catalana, s’ha descompost la relació PIB per habitant en un producte de
147
cinc factors:
A. PIB per A.habitant.

PIB per habitant.
B. PIB per B. hora PIBtreballada.
per hora treballada.
C. Hores treballades per persona ocupada.
C. Hores treballades per persona ocupada.
D. Ocupats sobre població activa (= taxa d’ocupació).
D. Ocupats sobre població activa (= taxa d’ocupació).
E. Població activa sobre població potencialment activa de 16 a 67 anys (= taxa
E. Població activa sobre població potencialment activa de 16 a 67 anys (= taxa
d’activitat).
d’activitat).
F. Població potencialment activa (16 a 67 anys) sobre el total de població.
F. PoblacióTenintpotencialment activa (16 a 67 anys) sobre el total de població.
en compte l’equació anterior, un increment de la renda per capita (PIB per
Tenint en compte
habitant) es pot produirl’equació
per diversesanterior,
raons: perquèun increment
augmenta de la
la productivitat del renda
treball (B),per
és a capita (PIB
per habitant) es pot
dir, perquè produir
es genera més PIBper diverses
per cada raons:
hora treballada; perquè
perquè augmenta
cada ocupat treballa més la productivitat
hores (C); del
per un increment de la taxa d’ocupació, és a dir, perquè es redueix la taxa d’atur de l’economia
treball (B), és a dir, perquè es genera més PIB per cada hora treballada; perquè cada
(D); perquè creix la taxa d’activitat, de tal manera que a igualtat de tot l’anterior augmenta la
ocupat treballa més hores (C); per un increment de la taxa d’ocupació, és a dir, perquè
proporció de persones que s’incorporen al mercat de treball (E); o, finalment, perquè es produeix
es redueix una
la taxa d’adetur
reducció dedel’edependència
la taxa conomia(F),(D); perquè
és a dir, creix lala proporció
perquè augmenta taxa d’adectivitat,
persones ende tal manera
que a igualtat
edat dede tot en
treballar l’arelació
nterior amb augmenta ladelproporció
el total d’habitants país. de persones que s’incorporen al
mercat de treball (E); o, finalment, perquè es produeix una reducció de la taxa de de-
pendència (F), és a dir, perquè augmenta la proporció de persones en edat de treballar
Inversió estrangera directa
en relació amb el total d’habitants del país.
La inversió estrangera pot ser directa o de cartera. Es parla d’una inversió directa quan
l’inversor compra una empresa estrangera total o parcialment, però de manera que tingui un grau
Inversió estrangera directa
significatiu d’influència en els seus òrgans de decisió. En canvi, es parla d’una inversió de cartera
quan es produeixen transaccions d’accions estrangeres, de drets de subscripció, de participacions
La inversió estrangera pot ser directa o de cartera. Es parla d’una inversió directa quan
en fons d’inversió, de bons, d’emprèstits, etc. No cal dir que, des del punt de vista tècnic, aquest
l’inversor compra
segon tipus una empresa
d’inversió financera estrangera total
es pot fer i desfer a unaovelocitat
parcialment, però
extraordinària, de manera
especialment si que tin-
gui un grau significatiu
les restriccions d’influència
institucionals de la mobilitaten
del els
capitalseus òrgans de decisió. En canvi, es par-
són baixes.
la d’una inversió de cartera quan es produeixen transaccions d’accions estrangeres, de
drets de subscripció, de participacions en fons d’inversió, de bons, d’emprèstits, etc. No
cal dir que,Accés a Internet
des del punt de vista tècnic, aquest segon tipus d’inversió financera es pot
Indicador sobre l’equipament i ús de tecnologies de la informació i comunicació a la llar.
fer i desferÉsa un
una velocitat extraordinària, especialment si les restriccions institucionals
indicador de l’avenç de la societat de la informació. Les dades s’expressen quantitativament
de la mobilitat del capital
en percentatge sóndebaixes.
sobre el total llars. Un indicador relacionat amb aquest és el que mesura les llars
143
Accés a Internet
Indicador sobre l’equipament i ús de tecnologies de la informació i comunicació a la llar.
És un indicador de l’avenç de la societat de la informació. Les dades s’expressen quan-
titativament en percentatge sobre el total de llars. Un indicador relacionat amb aquest
és el que mesura les llars amb accés a ordinadors personals; un indicador de l’avenç de la
societat de la informació. Les dades s’expressen tant quantitativament (milions) com en
percentatge sobre el total de llars.
149
Indicadors de comerç internacional
Tipus de canvi Indicadors de comerç internacional
Les transaccions internacionals requereixen la presència d’un mercat de divises que de-

termina Tipus de canvi

el tipus de canvi, o preu al que s’intercanvien les monedes. Quan una moneda
guanya valor en Les relació amb
transaccions d’altresrequereixen
internacionals es diu que s’aprecia;
la presència d’un en el cas
mercat contrari
de divises que es diu que es
deprecia.determina el tipus de canvi, o preu al que s’intercanvien les monedes. Quan una moneda guanya
Si el valor d’1 € passa d’1 $ a 1,25 $, en aquest cas l’euro s’aprecia i el dòlar es
valor en relació amb d’altres es diu que s’aprecia; en el cas contrari es diu que es deprecia. Si el
deprecia.
valor d’1 € passa d’1 $ a 1,25 $, en aquest cas l’euro s’aprecia i el dòlar es deprecia.
Les il·lustracions 51 i 52 resumeixen el funcionament del mercat de divises. Es
mostra la demanda d’una moneda per part dels estrangers que volen comprar béns i
Les il·lustracions 51 i 52 resumeixen el funcionament del mercat de divises. Es mostra la
serveis endemanda
el país d’una moneda per part dels estrangers que volen comprar béns i serveis en el país i,
i, l’oferta de moneda per part dels residents que volen comprar béns i
l’oferta de moneda per part dels residents que volen comprar béns i servei a l’estranger. La
servei a l’estranger. La devaluació i revaluació són variacions dels tipus de canvi origina-
devaluació i revaluació són variacions dels tipus de canvi originades per l’autoritat monetària i no
des per l’en els mercats de divises.
autoritat monetària i no en els mercats de divises.
Il·lustració 51. Oferents i sol·licitants de dòlars

Il·lustració 51. Oferents i sol·licitants de dòlars
mac 21/3/16 18:17
Comentario: canviar també dins de la figura;
oferents; sol·licitants // a les fletxes, canviar “d’E
per “dels EUA” i “a EUA” per “als EUA”

144


Il·lustració 52. El mercat de divises
Il∙lustració 52
La devaluació implica una pèrdua de valor d’una moneda respecte d’una altra,
mentre que amb la revaluació una moneda augmenta de valor. Quan l’autoritat mone-
tària fixa el tipus de canvi, l’economia té un sistema de tipus de canvi fixos. A efectes
pràctics, una depreciació i una devaluació del tipus de canvi d’una moneda tenen les
mateixes conseqüències, és a dir, comporten una pèrdua de valor de la moneda nacional
davant d’una de la resta del món. Podem dir el mateix respecte de l’apreciació i revalu-
ació: totes dues impliquen un augment del valor de la moneda nacional respecte d’una
de la resta del món. La diferència entre una depreciació (apreciació) i una devaluació
(revaluació) està en el seu origen.
Efectes de les variacions dels tipus de canvi

Imagineu que la UE importa dels Estats Units un producte que costa 15 $/unitat i n’ex-
porta un, també als Estats Units, que costa 20 €/unitat. Analitzarem el cost d’aquestes
transaccions: primer, quan el tipus de canvi és de 0,9122 dòlars i després quan l’euro
s’aprecia fins a 1,5 dòlars.
Taula 6. Variacions tipus de canvis

Situació A. 1 € = 0,9122 $
Cost de la importació europea 15 $/0,9122 = 16,44 €/unitat
Cost exportació europea 20 €/unitat * 0,9122 = 18,24 $/unitat
Situació B. 1 € = 1,5 $
Cost de la importació europea 15 $/1,5 = 10 €/unitat
Cost exportació europea 20 €/unitat * 1,5 = 30 $/unitat
145
L’apreciació o revaluació de l’euro encareix les exportacions europees i redueix el

13
cost de les importacions. Una depreciació/devaluació té els efectes contraris, redueix el
cost que
de eslestroben
exportacions i augmenta
en quantitats il·limitades el de les
i són gratuïts. importacions.
Els béns lliures es poden obtenir sense
mac 21/3/16 18:12
il·limitades”
Reflexioneu. El tipus de canvi com a oportunitat


Cómo sacar partido a la caída del euro ciones tienen repercusión en las pequeñas deci-
frente siones
cancelar dicha dedeberán
tasa […] familias
salir a ylasempresas.
afueras de
paraalrespirar
dólar las instalaciones, agarrar bastante aire y contener el
terminal». Algo […]
parecido acotó el blog de humor El
JavierElG.aireGallego, Víctor Martínez, César Urru-
en el aeropuerto que sirve a Caracas, Chigüire Bipolar, que en una parodia de noticia tituló
mac 21/3/16 18:12
tia, ElMaiquetía,
Mundo, 22/03/2015
ahora tiene precio. «Aeropuerto
de cabeza Las
de Maiquetía
compras,
y te quita
estrena robot que te pone
el dinero». mejor hacerlas en euros
Airbus, el gigante europeo constructor de aviones,
pagar por su derecho a respirar aire acondicionado Asimismo
@VVperiodistas dijo que debería
«pronto nospensárselo
cobrarán dos veces si está
produce en euros y vende sobre todo en dólares.
el 1º de julio, cuando el Instituto Aeropuerto contemplando
los gases lacrimógenos la idea
que las fuerzas deusan
oficiales mandar a sus hijos a es-
Esta semana decía al diario británico Financial
proyecto de ozonificación para «proteger la salud de Crisis detudiar a algún país del extranjero.
las aerolíneas
Times que por cada diez céntimos que se deprecia
los pasajeros». Se trata de un valor más que los Irlanda,
Sin embargo, muchos un país
otros recibieron que con
la medida
está dentro de la Euro-
el dólar sobre el euro su compañía obtiene unas
boletos que con mucho esfuerzo se encuentran, «absurdo» zona,
que puedeesserdefinitivamente mejor opción que Reino
una fuente de corrupción,
ganancias de 1.000 millones de euros. Es una internacional
fuertemente a las aerolíneas, la mayoría de las cuales de- Unido, más grandedonde la libra
de Venezuela ha ganado
está corto de fuerza respecto
efectivo.
mostración de cómo los cambios en la cotización
«Bioseguridad»
al euro. Por otra parte,
El mensaje del presentador y locutor Daniel Martínezestudiar un curso en Nue-
de las divisas afectan a la vida cotidiana de las em-
Según el IAIM, en mayo se instaló un servicio de en Twitter va York, cuyo coste es de 2.000 dólares, hace un
resume el pensamiento de muchos:
«¿Me
presas. Y no solo de las grandes multinacionales.
en el ambiente y protección de la salud». «Los tienen agua,añoel leairecostaba a unase familia
acondicionado daña, hay española 1.430 euros.
Las pequeñas compañías y las familias también
desde Maiquetía, deberán cancelar este arancel a su Hoy el famoso
que este aeropuerto, costeporeslade obra1.904 euros. Súmele a ello el
de colores
pueden aprovechar la depreciación del euro o,
al precio del
terminal internacional, alojamiento,
también parece haberse lavistocomida y el billete de
menos, no verse perjudicadas por la caída deimpactado
«Para este proyecto, la Gobernación del estado la avión y se
por la crisis dará
que azotacuenta que
a las aerolíneas,
hoy por hoy sale más
moneda única.
ozonizado en los conductos de aire acondicionado Mundo, esrentable
cada vez menor.estudiar inglés en Irlanda o incluso Ale-
El euro ha frenado esta semana su caída hasta
el primer aeropuerto de Suramérica y El Caribe en mania.
la paridad con el dólar (es decir, que un euro valga
Ir a Estados Unidos a comprar, o hacerlo a
lo mismo que un dólar), pero todos los analistas través de
Todos los aeropuertos cobran diferentes impuestos, para el aeropuerto. Por Internet, también
ejemplo, el recorte de los ha dejado de ser una
consideran que la alcanzará en breve y que inclu-
Latina, y de ahí la sorpresa de muchos venezolanos al opción
el aeropuerto pasará atractiva.
de recibir US$80 El millones
ahorro al que para los consu-
so podría seguir descendiendo hasta llegar a presidente
que midores españoles
de la Asociación de Líneassuponía
Aéreas de comprar artículos en
hagan falta nada menos que 1,20 euros para com-
dólares ha pasado a ser testimonial o inexistente,
prar un dólar. Este cambio en las cotizaciones, con la caída de la cotización del euro. Un ejemplo:
que además se ha producido de forma repentina, comprar un iPhone en EE UU hace un año supo-
se debe fundamentalmente al giro que ha dado nía un ahorro de algo más de 200 euros mientras
el BCE para acometer la recuperación económica que ahora el ahorro apenas alcanza los 30 euros, a
mediante la expansión monetaria. Este cambio vistaque
posar un preu a l’aire? (analitzeu la resposta des del punt de lo hay que
dels diferents grupsrestar el coste que supone comprar
d’interès).
se ha visto precedido por el final del denomina- un adaptador de corriente para que pueda cargar-
do quantitative easing (QE) en Estados Unidos, se en España.
junto al aumento de expectativas sobre el inicio Si usted tiene una vivienda y está pensando
del ciclo
alcista de los tipos de interés en EE UU. en ponerla a la venta, quizá su mejor comprador
Como vemos, los movimientos de las divisas lo encontrará fuera de nuestras fronteras. La caí-
tienen su razón en las políticas macroeconómicas da del euro ha hecho muy atractivos los activos
de los bancos centrales, que buscan estimular las inmobiliarios para compradores extranjeros que
economías de los países cuya política monetaria suelen manejarse en dólares, libras o francos sui-
tienen encomendada y esas grandes determina- zos. Anunciar su casa en un portal inmobiliario
146
il·limitades”
Reflexioneu. L’aire com a bé econòmic Economia per a enginyers/es

dirigido
para respirar a ingleses, por ejemplo, puede darle más agarrar
las instalaciones, decir,bastante
el costeaire yde este producto
contener el es hoy muy parejo
posibilidades
Daniel Pardo, BBC Mundo, de Caracas,
venderla. 11.7.2014Para un británico, en ambas monedas,
terminal». Algo parecido acotó el blog de humor El cuando hace apenas cuatro
mac 21/3/16 18:12
comprar una casa de 200.000 euros en«Aeropuerto
El aire en el aeropuerto que sirve a Caracas, la costade Maiquetía
Chigüire Bipolar, mesesestrena
que en unael mismo
parodia de barril de crudo
noticia tituló
robot que te pone
costaba
Comentario: 80aquest
adopto dóla-
criteri (amb punts) vist
española le es ahora un 13%
Son 127 bolívares, entre US$2 y US$20 dependiendo más barato. de cabeza y te res
quita el y 55
dinero». euros.
pagar por su derecho a respirar aire acondicionado @VVperiodistas dijo que Ahora«prontobien, ¿qué pasa con el precio de los
nos cobrarán
La gasolina
ozonificado. se encarecerá
El impuesto por respirar entró en vigor impuesto por tragar “gas del bueno”», en referencia a
carburantes enoficiales
el surtidor? Lo cierto es que la caí-
el 1º de julio, cuando el Instituto Aeropuerto los gases lacrimógenos que las fuerzas usan
La pérdidade de
Internacional valor (IAIM)
Maiquetía del euro afecta
oficializó su negativamen- da
para dispersar las protestas
del euro
opositoras.no es buena a la hora de repostar. El
te
los apasajeros».
las importaciones
Se trata de un valor delmás país.que Y lossi algo Sin
importa
embargo, muchos precio del gasóleo
otros recibieron la medida y con
la gasolina acumulan un alza
España es energía. El país
boletos que con mucho esfuerzo se encuentran, se gastó en 2014 casi del 12% desde
«absurdo» que puede ser una fuente de corrupción, el pasado mes de enero, si bien su
54.000
producto de millones de euros en la comprainternacional
una crisis económica que ha impactado
a otrosmás coste grande de debería
Venezuela comenzar
está corto de a disminuir tras retomar
países
han reducidodesus petróleo
frecuenciasya Venezuela.
gas, dos productos deefectivo. los que el crudo su caída en las últimas semanas.
«Bioseguridad»
es
Segúnenormemente
el IAIM, en mayo dependiente
se instaló un servicio por de la ausencia
en Twitterde El precio
resume el pensamiento medio«¿Me
de muchos: del litro de gasóleo para au-
producción propia (un 0,4% de su consumo).
en el ambiente y protección de la salud». «Los tienen agua, el aire tomoción —consumido
acondicionado se daña, hay por un 80% del parque
Pero
usuarios con en este
vuelos caso,
nacionales lae mala noticia
internacionales,
en el merca- móvil— se sitúa
en 1,17 euros, mientras que el
do de divisas
aerolínea al momento viene de acompañada
chequearse», dice de un una alegría en
del artista de gasolina se sitúa en 1,26 euros. Son 17 y 18
venezolano Carlos Cruz-Diez en el
el de materias primas. El
«Para este proyecto, la Gobernación del estado precio del barril de cru-
impactado por lacéntimos menos,
crisis que azota respectivamente, que lo que cos-
a las aerolíneas,
do Brent —de referencia
en Europa— se ha des- taba
Mundo, es cada vez menor. el mismo litro de combustible en junio de
plomado un 54% desde el pasado mes deobjetivo
del aeropuerto, lo cual consolida a Maiquetía como juniodely impuesto
2014.porPero no hay que tirar las campanas al vuelo
respirar es aliviar el
un 8%estadesde
adoptar enero, hasta situarse en 53impacto
tecnología». dólares. porque
de la crisis, son
pues la baja 9 y 13 céntimos
de frecuencia de las más caros que lo que
Al
Todoscambiarlo
los aeropuertos por euros
cobran y dada
diferentes la depreciación
impuestos, de costaban
para el aeropuerto. Por ejemplo, el elpasado
recorte decincolos de enero.
esta divisa, el coste del barril
aumenta un 6% en
el aeropuerto pasará de[…] recibir US$80 millones al
lo
haberque va de
conocido año Algunos,
la noticia. y ya se por compra
supuesto, se a 50 euros. Es
Després de llegir l’article i dominar els efectes de la relació euro/dòlar en la

vida econòmica,
L’aire que respirem imagineu
ha estat sempre unque sou
exemple elslliure,propietaris
de bé d’un hotel a Tarragona,
no econòmic. Però
creieuCaracasque éspodranara un bé venir
econòmic? més turistesla de
És justificable mesurazones alienes
adoptada de a la zona euro? Si
posar unvénen, creieu
preu a l’aire? (analitzeu que gastaran
la resposta més
des del punt de o no
vista dels podran?
Discussió a l’aula

Les corbes de demanda i oferta d’euros mostren els canvis en la demanda i l’oferta deguts
exclusivament a modificacions en el tipus de canvi. Analitzeu les situacions següents.
Taula 7. El funcionament del mercat de divises

Efectes exportacions Desplaçaments corba
Esdeveniment
i importacions catalanes oferta/demanda d’€
Desplaçament dreta corba
Augmenta la renda estrangera Augmenten exportacions
de demanda
Augmenta la renda nacional
Disminueix el preu dels productes catalans
Augmenta el preu dels productes estrangers
Augmenta el tipus d’interès de la UE amb relació
a l’exterior. És més atractiu invertir a Catalunya
147
Balança de pagaments
En l’actualitat, gairebé no hi ha economies tancades, i les que ho són és per raons ex-
cepcionals. Els països compren (importen) i venen (exporten) béns i serveis procedents
d’altres països o dirigits cap a altres països. Es pot tenir una mesura d’aquest fenomen
si es calcula el grau d’obertura de l’economia, definit com la importància del comerç
exterior respecte a la producció de béns i serveis de l’economia.
La balança de pagaments és una recopilació de fluxos (euros per mes, per trimes-
tre, per any). En termes generals, les relacions entre una economia i altres economies
del món poden ser de dos tipus: comercials i financeres. Les primeres es refereixen als
fluxos de mercaderies produïdes en un país i exportades a un altre (o importades des
d’aquest segon país, és el mateix). Naturalment, el país venedor obté un cert guany en
l’operació i determina d’alguna manera la marxa de l’economia del país comprador, en la
mesura en què segurament es reduiran les vendes d’empreses nacionals a l’interior. En el
cas de les transaccions financeres, es refereixen a operacions que permeten als inversors
obtenir rendiments a l’estranger, derivades no d’una venda de béns, sinó d’una inversió.
Balança per compte corrent (% PIB)

És una de les subbalances més importants dins la balança de pagaments. Se l’anomena
corrent perquè afecta el flux de rendes de l’any en curs. Al seu torn, incorpora la balança
comercial, la balança de serveis, la balança de rendes i la balança de transferències cor-
rents.
• La balança comercial recull totes les exportacions (ingressos) i importacions
(pagaments) de béns (cafè, bolígrafs, carn, etc.) que fa un país amb l’RM.
• La balança de serveis comptabilitza les exportacions i importacions de serveis
com transport, turisme, viatges, assegurances, etc. Són exportacions (per tant,
s’anoten en la partida d’ingressos) les operacions en què un resident presta un
servei a un no-resident. Per exemple, en turisme són «exportacions» les des-
peses dels estrangers dins d’Espanya i són «importacions» les despeses dels
turistes espanyols a l’estranger.
• La balança de rendes anota les rendes del treball i les rendes del capital i de
l’empresa (beneficis, interessos, etc.). Les rendes percebudes pels residents són
un ingrés i les rendes pagades a l’estranger són un pagament.
• La balança de transferències corrents aglutina totes les transaccions sense con-
trapartida que influeixen sobre la renda: remeses d’emigrants (els emigrants
són residents en un altre país que envien als seus familiars part dels seus in-
gressos), transferències per millorar el nivell de renda de certs estrats o grups
148
socials (ajuts agraris o ajuts a l’ocupació de la Unió Europea), etc. Els ingressos
són les entrades de transferències, i els pagaments les sortides.
El saldo de cada una d’aquestes subbalances es pot calcular. Diem que hi ha su-
peràvit si els ingressos són més grans que els pagaments i que hi ha dèficit si són més
petits. Així, es parla de dèficit comercial o de superàvit comercial, de dèficit de serveis,
etc. La suma de saldos de totes aquestes balances és el saldo de la balança corrent, de
manera que hi haurà superàvit per compte corrent si la suma d’ingressos de les quatre
subbalances és més gran que la suma de pagaments. I hi haurà dèficit si la suma d’in-
gressos de les quatre subbalances és més petit que la suma de pagaments.
Balança comercial
La balança de pagaments inclou la balança comercial, la diferència entre les importaci-
ons —compres realitzades a l’exterior— i exportacions —vendes realitzades a l’exterior.
• Importacions. Un país importa quan no pot produir els béns i serveis o perquè
els pot comprar més barats a l’estranger. El volum de les importacions es mou
de manera cíclica. En general, augmenta quan la demanda interna és alta. Es-
tan lligades a les exportacions. Un increment de les exportacions eleva el PIB
perquè els béns venuts a l’exterior formen part del PIB. Quan el PIB augmen-
ta, la demanda de béns nacionals i d’importació també ho fa. Les importacions
com a percentatge del PIB indiquen el grau de dependència de l’exterior. Com
més alta sigui aquesta xifra, més desplaçaran les importacions la producció
interior i més vulnerable serà l’economia al preu de les importacions.
• Exportacions. La demanda d’exportacions depèn de les condicions econòmi-
ques a l’estranger, dels preus (inflació relativa i tipus de canvi), entre d’altres.
Com passa amb les importacions, la dependència de les exportacions d’algu-
nes mercaderies augmenta la vulnerabilitat de variacions en la demanda. Com
més gran sigui la proporció de les exportacions en relació amb el PIB, major
serà l’augment en la producció interior quan augmenti la demanda exterior.
Una ràtio exportacions/PIB alta indica una gran depressió quan la demanda
exterior cau.
Un indicador interessant per analitzar les exportacions és la ràtio Exportacions
d’alt contingut tecnològic (% s/total exportacions industrials) que mesura les vendes en
productes d’alt contingut tecnològic a l’estranger en relació amb les exportacions in-
dustrials. Les exportacions generen entrades de divises estrangeres, i el seu creixement
eleva el PIB, però quan el PIB augmenta també ho poden fer la demanda i les impor-
tacions. Si un país té un alt percentatge d’exportacions d’alt contingut tecnològic és
perquè té un avantatge comparatiu en relació amb altres països.
149
PRÀCTICA
VIII. Activitat d’avaluació – estudi de mercat
Algunes consideracions prèvies

Sistema d’avaluació. Recordatori
La guia docent de l’assignatura Economia i Organització Industrial recull el sistema
d’avaluació. Us recomanem, abans de fer res, tornar a revisar la guia per tal de tenir clar
el sistema d’avaluació i fer una correcta planificació des del primer dia de classe.
¡No os la juguéis! Revisad y madurad vuestro trabajo

La nostra vida personal, acadèmica i professional es pot veure negativament afectada
per la pressió del temps, els terminis i el «Ep!! Que això era per ahir!». Quantes vegades
hem lliurat un treball acadèmic sense revisar-lo a fons per evitar així l’acumulació de
feina o, senzillament, no veure’l més sobre la taula? Correm, correm, correm i assumim
riscos: els dels errors i els d’una feina incompleta. Els professionals de l’enginyeria han
d’aprendre a no córrer riscos evitables.
Els projectes dels alumnes d’enginyeria tenen de vegades errors de càlcul que aca-
ben amb la seva viabilitat tècnica i/o econòmica. I el pitjor pot ser que aquests errors
vegin la llum el dia de la presentació del projecte! César Valdés32 ens parla, a partir de la
seva experiència personal, sobre la importància de revisar i madurar un projecte abans
de donar-li el vistiplau final.
32 César Valdés Álvarez, enginyer industrial i MBA, després de treballar durant més de 30 anys a l’empresa petroquímica Dow Chemical en funcions
d’Enginyeria de projectes, Direcció de recursos humans, Operacions de plantes de producció i Direcció general.
151
15
Reflexioneu. Aprendre a través de la veu de l’experiència

Reflexioneu. Aprendre a través de la veu de l’experiència

Abans de lliurar el vostre
reservadas. Y eso hace que normalmente haya treball, us recomanem que us
Què en penseu?1
más plazas reservadas para discapacitados que mireu aquest vídeo
personas discapacitadas buscando aparcamiento. Abans de lliurar el vostre treball, us reco-
http://www.youtube.com/watch?v
vacías [...] Y por eso, [...], hay un conflicto entre manem que us mireu aquest vídeo <http://
=uo4k3avekNI&feature=relmfu.

www.youtube.com/watch?v=uo4k3avekN
I&feature=relmfu>.


L’experiència professional de César Valdés li ha ensenyat que «antes de tomar una decisión y
L’experiència professional de César Valdés li ha ensenyat que «antes de tomar una
dar por bueno un resultado, este se ha de revisar muchas veces porque... una vez tomada la
decisión y dar por bueno un resultado, este se ha de revisar muchas veces porque... una
decisión no se puede volver atrás y las consecuencias, técnicas, financieras o económicas pueden
vez tomada la decisión no se puede volver atrás y las consecuencias, técnicas, financieras
ser muy graves». Però, què passa si malgrat les múltiples revisions, les coses surten malament?
o económicas pueden ser muy graves». Però, què passa si malgrat les múltiples revisi-
Quina seria la vostra primera reacció? Buscar un culpable? Si això us passa amb massa freqüència

us recomanem fer una profunda reflexió.
ons, les coses surten malament? Quina
seria la vostra primera reacció? lurumacBuscar un cul-
21/3/16 18:12
pable? Si això us passa amb massa freqüència Imagineu que us
una recomanem
nova taxa encareix fer
el una profunda reflexió.
separar els 3 punts de la paraula ser: ... ser
Informe associat al projecte d’enginyeria nivell de renda de l’estudiant major

Instruccions generals necessàriament farà el mateix amb els

d’estranyar que al bar de la universitat Comentario: augmentarà/farà augmentar ??
A continuació recollim algunes instruccions generals per tal d’ajudar-vos a assolir el sempre es parli del mateix: qui ha de pagar
màxim nivell d’excel·lència acadèmica en l’elaboració de l’informe associat al projecte

d’enginyeria de 2n curs del vostre grau.

Què heu de fer?

La il·lustració següent sintetitza la tasca a realitzar en el context del projecte d’enginye-

ria. Mentre el realitzeu desenvolupareu competències per recollir informació, analit-

zar-la
1
i P.,
Krugman, organitzar-la, amb
Wells i Graddy (2012). la finalitat
Fundamentos d’eed.).
de Economía (2a xtreure’n conclusions
Editorial Reverté, pp. 13-14. informades que us servi-
ran
per vendre el vostre projecte d’enginyeria a un potencial inversor.
157
152
d’enginyeria. Mentre el realitzeu desenvolupareu competències per recollir informació, analitzar-
la i organitzar-la, amb la finalitat d’extreure’n conclusions informades que us serviran per vendre
el vostre projecte d’enginyeria a un potencial inversor.

Il·lustració 53. Context d’informe

Il·lustració 53. Context d’informe mac 21/3/16 21:40
Comentario: traduir tot el quad
“PESTL” per “PESTEL” // Ccor
SWOT” per “Análisis SWOT” //

Quin és el vostre rol (o el del vostre equip)?
Amb Quin és el vostre rol (o el del vostre equip)?
caràcter general, un professional de l’enginyeria acabarà presentant informes (de
manera oralAmb i/ocaràcter
escrita) per aun diferents
general, professional audiències,
de l’enginyeria tal i com
acabarà es mostra
presentant a la(de figura se-
informes
manera oral i/o escrita) per a diferents audiències, tal i com es mostra a la figura següent. Amb la
güent. Amb la finalitat d’ajudar-vos a desenvolupar competències per a la comunicació
escritafinalitat
en und’ajudar-vos a desenvolupar el
àmbit professional, competències
vostre per a la comunicació escrita en un àmbit
158 rol en la realització de les activitats d’eco-
nomiaprofessional, el vostre rol en la realització de les activitats d’economia serà el de consultor extern,
serà el de consultor extern, membre de l’empresa fictícia EngiQuim, S. L., una
firma membre de l’empresa fictícia EngiQuim, S. L., una firma d’assessoria estratègica encarregada de
d’assessoria estratègica encarregada de realitzar l’informe i lliurar-lo a temps.
realitzar l’informe i lliurar-lo a temps.
Il·lustració 54. Comunicació i audiència
Il·lustració 54. Comunicació i audiència
mac 21/3/16 21:59
Comentario: requadre infer
a aquests”, ha de ser “per ajuda
“resoldre el seus problemes”, h
seus problemes”

L’informe final elaborat per EngiQuim, S. L. anirà adreçat a un potencial inversor. Per
153
tant, el llenguatge que heu d’utilitzar ha de ser acurat i formal i la presentació molt, molt
professional. Com a norma general, l’informe inclourà, a més de les seccions clàssiques, un resum
L’informe final elaborat per EngiQuim, S. L. anirà adreçat a un potencial inversor.

Per tant, el llenguatge que heu d’utilitzar ha de ser acurat i formal i la presentació molt,
molt professional. Com a norma general, l’informe inclourà, a més de les seccions clàs-
siques, un resum executiu (document que normalment acompanya informes llargs). A
la il·lustració
55 podeu veure què entenem per resum executiu.
Il·lustració 55. El resum executiu

Il·lustració 55. El resum executiu
Il·lustració 55. El resum executiu mac 21/3/16 22:04 22:04
mac 21/3/16
Comentario: primera línia, hi ha un espai do
Comentario:
entre “direcció” i “d’una”primera
// línia, hi ha un
entre “direcció” i “d’una” //

Criteris
d’avaluació (rúbrica)
Criteris d’avaluació (rúbrica)
L’avaluació de l’informe té dues parts: avaluació de l’informe escrit (60% sobre el total) i
L’avaluació de l’informe té dues parts: avaluació de l’informe escrit (60% sobre el total)
Criteris d’avaluació (rúbrica)
avaluació de la presentació oral (40% sobre el total). La il·lustració 56 recull el model d’avaluació
i avaluació de la presentació: què s’espera en relació amb el contingut i les dues modalitats permeses (vídeo
deL’avaluació de l’informe té dues parts: avaluació de l’informe escrit (60% sobre el total) i
la presentació oral (40% sobre el total). La il·lustració 56 recull el model
d’avaluació de la presentació: què s’espera en relació amb el contingut i les dues mo-
avaluació de la presentació oral (40% sobre el total). La il·lustració 56 recull el model d’avaluació
o PPT). També es pot presentar sense utilitzar cap mitjà de suport.
dalitatsde la presentació: què s’espera en relació amb el contingut i les dues modalitats permeses (vídeo
permeses (vídeo o PPT). També es pot presentar sense utilitzar cap mitjà de
Il·lustració 56. Presentació oral de l’informe
o PPT). També es pot presentar sense utilitzar cap mitjà de suport. mac 21/3/16 22:11
suport. Comentario: traduir el quadre? // (opcional)
requadre groc de la dreta, suprimir l’accent de “s
Il·lustració 56. Presentació oral de l’informe // canviar “slides” per “diapositivas”????
mac 21/3/16 22:11
Il·lustració 56. Presentació oral de l’informe Comentario: traduir el quadre? //

requadre groc de la dreta, suprimir l’ac
// canviar “slides” per “diapositivas”?

L’informe escrit s’avaluarà seguint els criteris recollits a la taula 8.
L’informe
escrit s’avaluarà seguint els criteris recollits a la taula 8.
160
L’informe escrit s’avaluarà seguint els criteris recollits a la taula 8.
154

160
Taula 8. Rúbriques d’avaluació d’informes

Inadequat ............................................. Adequat
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Connexió entre els objectius de la tasca i el contingut de
l’informe
Coherència interna del contingut de l’informe
Nivell d’anàlisi de les dades
Capacitat de síntesi
Estructura i presentació (aspectes formals)
Llenguatge utilitzat
Presentació fonts bibliogràfiques
Identificació de recomanacions per a la presa de decisions
TOTAL (mitjana dels diferents ítems)
Els treballs tindran una penalització del 20% de la nota si es presenten amb errors
ortogràfics i de puntuació.
La presentació oral s’avaluarà seguint els criteris recollits a la taula 9. Un bon inici,
un bon final i una organització clara són les tres claus de l’èxit, juntament amb l’adapta-
ció del missatge a l’audiència —un potencial inversor.
Taula 9. Rúbriques avaluació presentació oral

Inadequat ............................................. Adequat
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Estrategia d’inici per captar l’atenció del públic
Exposició clara i organitzada del tema
Priorizació dels temes importants
Acaba amb una frase que tanca el tema de manera
adequada
Eviteu el plagi i garantiu la qualitat de la feina

El model competencial de la URV va establir entre les competències nuclears, la C3,
«Gestionar la informació i el coneixement». La Guia Competències Nuclears v.1.0,33 edi-
tada pel Servei de Recursos Educatius de la URV l’any 2009, va establir el següent
nivell de domini en relació amb aquesta competència:
L’estudiant és capaç d’utilitzar de manera estratègica (amb consciència de què utilitza, quan i
per què) suficients i diversos formats i tipus de fonts d’informació, tant en paper com en versió
electrònica, i ha estat capaç de realitzar una síntesi personal de la informació que ha obtingut
aportant nous conceptes i relacionant-los amb altres coneixements, i d’utilitzar-la de manera
correcta, adequada, original i personal en la seva presentació a altres o en la seva aplicació a
situacions diverses (p. 18).
33 Document disponible a <http://www.urv.cat/media/upload/arxius/SRE/AVA.%20X%20COMPETENCIES/

guia_compete_nuclears_11_05_09.pdf>
155
Tot això implica que amb les activitats dissenyades desenvoluparem competències
per:
• Localitzar i accedir a la informació de manera eficaç i eficient.
• Avaluar críticament la informació i les seves fonts.
• Utilitzar la informació comprenent les implicacions econòmiques, legals, soci-
als i ètiques que comporten l’accés a la informació i el seu ús.
Comprendre les implicacions legals i ètiques que comporta l’ús d’informació pro-
vinent de tercers en els nostres treballs implica fer una reflexió sobre què és el pla-
gi i com el podem evitar per tal de ga-
rantir l’autoria dels treballs. Per tant, Heu utilitzat correctament la informació?
és important que en els vostres treballs Heu presentat la major part de la informació
identifiqueu clarament les fonts, citeu consultada mencionant l’autoria i evitant el
la informació de manera adequada a les plagi?
convencions de la vostra disciplina aca- Heu referenciat correctament les fonts d’infor-
dèmica i permeteu al lector localitzar les mació utilitzades, per tal de fer possible l’accés
fonts d’informació que heu utilitzat per al document original?
fer el treball. La resposta a les tres preguntes anteriors és
Conclusió… única: SÍ, SÍ i SÍ
Reflexioneu abans de lliurar el vos-
tre treball!
La

recerca d’informació sobre economia a l’era digital
informació revoluciona les nostres vides perquè permet un accés barat i ràpid a
La
ingents quantitats de dades i informació. Internet ens permet accedir cada vegada més
La recerca d’informació sobre economia a l’era digital
ràpidament a estadístiques i dades econòmiques. Fent un parell de clics
amb La el informació
ratolí podemrevoluciona esbrinar
les nostres quina és lapermet
vides perquè taxa de un desocupació, rastrejar
informació sobre el PIB, la balança comercial o investigar el sistema

accés barat i ràpid a ingents quantitats de dades i informació. Internet ens
permet accedir cada vegada més ràpidament a estadístiques i dades
bancari i la seva situació.
econòmiques. Fent un parell de clics amb el ratolí podem esbrinar quina
L’habilitat per navegar per l’autopista de la informació forma part
és la taxa de desocupació, rastrejar informació sobre el PIB, la balança comercial o investigar el
de les competències informacionals que necessitem desenvolupar per
sistema bancari i la seva situació.
convertir-nos en veritables professionals de l’era digital. Amb habilitats rudimentàries
L’habilitat per navegar per l’autopista de la informació forma part de les competències
de navegació podrem explorar la xarxa i trobar una àmplia varietat de dades, informa-
informacionals que necessitem desenvolupar per convertir-nos en veritables professionals de
ció, estudis, informes i nous formats informatius. Però, atenció! No és or tot el que lluu.
l’era digital. Amb habilitats rudimentàries de navegació podrem explorar la xarxa i trobar una
Així que, aneu amb compte a l’hora de buscar i seleccionar les vostres fonts d’informa-
àmplia varietat de dades, informació, estudis, informes i nous formats informatius. Però, atenció!
ció. Si no són de confiança ni fiables, descarteu-les! Internet és el que més s’assembla en
No és or tot el que lluu. Així que, aneu amb compte a l’hora de buscar i seleccionar les vostres
economia a un
fonts d’informació. «menjar
Si no gratis».
són de confiança El professional
ni fiables, de l’era
descarteu-les! Internet digital
és el que més ha de saber seleccionar
s’assembla en economia a un «menjar gratis». El professional de l’era digital ha de saber
seleccionar els seus plats acuradament per assegurar-se que són apetitosos i fàcils de digerir.
Encara que, a causa dels ràpids canvis tecnològics, la llista 156
de fonts que us presentem a
continuació per acostar-vos a aquest món aviat quedarà obsoleta. Nous llocs amb informació
valuosa apareixen cada dia... i uns altres més desapareixen amb la mateixa rapidesa.
els seus plats acuradament per assegurar-se que són apetitosos i fàcils de digerir. Encara
que, a causa dels ràpids canvis tecnològics, la llista de fonts que us presentem a continu-
ació per acostar-vos a aquest món aviat quedarà obsoleta. Nous llocs amb informació
valuosa apareixen cada dia... i uns altres més desapareixen amb la mateixa rapidesa.
Institucions i dades econòmiques

Donat que la majoria de les dades econòmiques provenen dels governs, el primer lloc en
el qual es recomana buscar és a les pàgines web dels ministeris, conselleries, institucions
públiques i organitzacions internacionals.
El Ministeri d’Economia i Competitivitat (<http://www.mineco.gob.es/>) i el
Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques (<http://www.minhap.gob.es>) ens
poden servir per trobar estadístiques oficials. Des d’aquí es pot enllaçar amb l’Institut
Nacional d’Estadística (<www.ine.es>), el Banc d’Espanya (<http://www.bde.es>),
la pàgina web de l’estadística comunitària Eurostat (<http://epp.eurostat.ec.europa.
eu>), l’OCDE (<http://www.oecd.org>) i el famós Fons Monetari Internacional,
l’FMI (<http://www.imf.org>). Aquests organismes produeixen informació estadís-
tica i informes de contingut econòmic de lliure accés. La pàgina de l’OCDE conté una
diversitat de dades sobre economia, educació, salut, administració pública i temes rela-
cionats.
Un altre portal a tenir en compte és el del Departament d’Economia i Coneixe-
ment de la Generalitat de Catalunya (<http://www20.gencat.cat/portal/site/econo-
mia>), des d’on es pot accedir a informes sobre la situació de l’economia catalana i de
política econòmica. El web oficial de l’estadística catalana, IDESCAT (<http://www.
idescat.cat>), ofereix informació agrupada en quatre blocs temàtics: població, econo-
mia, societat i territori. Constitueix un veritable anuari estadístic digital. La resta de
comunitats autònomes ofereixen informació adaptada a la seva realitat.
Però, si el que ens interessa és saber com va l’economia dels EUA i al seu pre-
sident, podem accedir a l’Economic Report of the President (http://www.gpoaccess.
gov/eop>) o al Bureau of Labor Statistics (<http://www.bls.gov>) que permet un ac-
cés fàcil a informació sobre ocupació i atur, preus i condicions de vida, compensacions,
productivitat i tecnologia. Una font útil per obtenir dades financeres és la pàgina web
del Federal Reserve Board (<http://www.federalreserve.gov>). En ella es pot trobar
en anglès informació econòmica i financera històrica sobre els Estats Units, fins i tot
taxes d’interès diàries, indicadors monetaris i de negoci, tipus de canvi, dades sobre la
balança de pagaments, i índexs de preus. I, per conèixer el pressupost federal, res és
més fàcil que fer un clic a l’Office of Management and Budget (<http://www.gpo.gov/
usbudget>).
157
Per accedir a estadístiques internacionals hem de buscar un altre tipus d’institu-

ció. El Banc Mundial (<http://www.worldbank.org>) té informació sobre els seus pro-
grames i publicacions a la seva pàgina web. La pàgina de les Nacions Unides (<http://
www.un.org>) permet enllaçar amb la majoria de les institucions internacionals i les
seves bases de dades. Des d’aquí es pot accedir als múltiples recursos multimèdia (des
de transmissió directa pel web en vídeo de les sessions i esdeveniments de les Nacions
Unides a la fototeca i ràdio de l’ONU, passant pels seus recursos estadístics, <http://
data.un.org>).
Per obtenir informació sobre l’evolució de la indústria, el turisme i el comerç po-
dem recórrer a la pàgina del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme (<http://www.
minetur.gob.es>), amb accés en línia a la Revista d’Economia Industrial i a totes les no-
vetats sobre política industrial. L’Observatori Nacional de les Telecomunicacions i de
la Societat de la Informació (<http://www.ontsi.red.es>) és un bon portal per conèi-
xer l’evolució de la societat del coneixement. Per aprofundir en polítiques d’R+D+i
una bona idea és començar pel Ministeri d’Educació, Ciència i Esports (<http://www.
mecd.gob.es>) o des de les diverses conselleries de la Generalitat (<http://www.gen-
cat.cat>).
Totes les accions per a la millora de la competitivitat de la indústria catalana es
poden trobar al portal ACC1O (<http://www.acc10.cat>) i a la pàgina de l’Anella,
una plataforma de coneixement i col·laboració empresarial i interactiva (<http://www.
anella.cat>), amb una àmplia documentació de lliure accés.
Tampoc no podem oblidar-nos dels organismes que depenen de ministeris, com el
Servei Públic d’Ocupació Estatal (<http://www.sepe.es>), el Servei d’Ocupació de Ca-
talunya (<http://www.oficinadetreball.cat>) o el Consell Econòmic Social (<http://
www.ces.es>), òrgan consultiu que assessora el govern en aspectes sociolaborals. Ofe-
reix informació general, dictàmens, i informes i dades estadístiques socioeconòmiques
i laborals.
En l’àmbit europeu és important no oblidar el Banc Central Europeu (<http://
www.ecb.in>), on a més d’estadístiques i informació sobre la política monetària euro-
pea podem trobar material didàctic sobre tipus d’interès, inflació i la principal missió
de l’Eurosistema, mantenir l’estabilitat de preus.
Periodisme econòmic
Internet s’està convertint ràpidament en la biblioteca electrònica del món. Algunes
fonts interessants poden trobar-se a The Economist (<http://www.economist.com>),
el Financial Times (<http://www.ft.com>) o el The Wall Street Journal (<http://www.
wsj.com>), amb força informació no gratuïta.
158
Diaris com Expansión (<http://www.expansion.com>), Cinco Días (<http://

www.cincodias.com>) o La Gaceta de los Negocios (<http://www.intereconomia.com/
la-gaceta>) també s’haurien de visitar de tant en tant. Ah, i recordeu!, la majoria de la
premsa nacional (La Vanguardia, El Mundo o El País) o local (Diari de Tarragona) in-
corpora en la seva edició dels diumenges suplements sobre economia i negocis.
El programari social i les eines 2.0 també estan impactant en el periodisme eco-
nòmic. Els formats digitals, més interactius i participatius, ofereixen un valor afegit
al lector, permetent opinar i seguir les actualitzacions amb Twitter, serveis RSS i les
xarxes socials.
El blog del premi Nobel d’Economia, l’economista Paul Krugman (<http://krug-
man.blogs.nytimes.com>) o l’Economix Blog del The New York Times (<http://eco-
nomix.blogs.nytimes.com>) són uns exemples d’aquestes tendències. L’Economy we-
blog de l’Institut d’empresa (<http://economy.blogs.ie.edu>), el BizKnowledge Watch
de l’IESE (<http://blog.iese.edu/bizknowledgewatch>), el Blog Salmón (<http://
www.elblogsalmon.com>) i el blog Gens és Gratis (<http://www.fedeablogs.net/eco-
nomia>), associat a la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (<http://www.fedea.
es>), són també pàgines de visita recomanada. Però, recordeu!, a l’hora de consultar
aquests mitjans de comunicació és vital no oblidar l’orientació política de cada editorial.
El periodisme econòmic adopta també la forma de tires còmiques i humor gràfic
per retratar la realitat (per exemple, Econosseur a <http://www.econosseur.com>).
L’humor és també una font de coneixement i de comprensió del nostre entorn. I per a
mostra, un botó:
«Saben aquell que diu: “Un economista i un químic naufraguen en una illa de-
serta. Morts de gana, es troben una llauna de sardines però no disposen d’obrellaunes.
Després de diversos infructuosos exercicis de ciència aplicada per part del químic per
intentar obrir la llauna, aquest es tomba cap a l’economista i li pregunta: ‘Bé, què faries
tu?’. I l’economista respon: ‘Bé, suposem que tenim un obrellaunes…’”».
Diferents visions a consensuar

L’economia no es pot entendre sense comprendre que funciona amb agents que tenen
interessos oposats. Des de les pàgines web de la Confederació Espanyola de les Orga-
nitzacions Empresarials, la CEOE (<http://www.ceoe.es>), de la Confederació Es-
panyola de la Petita i Mitjana Empresa, CEPYME, (<http://www.cepyme.es>) o de
Foment del Treball (<http://www.foment.com>) es pot accedir a informes i documen-
tació que recullen la visió de la patronal sobre l’ampli conjunt de problemes econòmics
i empresarials als quals s’enfronten les empreses.
La Fundació 1r de Maig és el centre sindical d’estudis de CCOO (<http://
www.1mayo.ccoo.es>), que pot oferir-nos una altra visió dels mateixos problemes;
159
molt diferent també a la de l’Institut Juan de Mariana (<http://www.juandemariana.

org>), organització privada sense ànim de lucre que recolza el liberalisme econòmic.
Comprendre la complexa realitat econòmica comporta entendre les diferents
perspectives sobre quin model econòmic volem defensar. Cap problema econòmic té
una solució única. Si per a unes institucions el principi d’equitat és el prioritari, per a
d’altres ho és el dret a la llibertat individual en la seva màxima expressió. La Fundació
Sistema (<http://www.fundacionsistema.com>) i la FAES (<http://www.fundacion-
faes.org>) són un reflex de dues visions contraposades.
En altres paraules, sanitat pública o privada? Com va dir Edgar R. Fiedler: «Pre-
gunta a cinc economistes i tindràs cinc respostes diferents».
15
Reflexioneu. Un exemple d’anàlisis de conjuntura

La informació redueix el risc en la presa de decisions. Per aquest motiu, els homes
i dones d’ empresa
Para garantizar quenecessiten
siempre haya unapreguntar-se:
plaza de Què necessito saber? On puc trobar la infor-
mació? Com
habitualmentela puc obtenir?
hay cierta cantidad Com
de plazasem potd’eficiència.
ajudar aÉsprendre decisions?
el cas d’aquest exemple?
Lesmásactivitats
plazas reservadasavaluadores del mòdul
para discapacitados que
Què d’
enepenseu?
conomia estan enfocades a aprendre a 1
apreciarComo
la marxa d’una economia, a trobar informació i interpretar-la. Què podria fer,
consecuencia, hay plazas de aparcamiento
per exemple,
vacías [...] el responsable
Y por d’una
eso, [...], hay un conflicto entreempresa amb la informació de la taula 10?

Taula 10. Índexs macroeconòmics
d’Espanya
Variables 2003 2004 2005
Consum privat 2,6 4,4 4,4

Despesa públic 4,8 6,0 4,5
FBCF en béns
2,5 3,7 9,5
d’equipament

FBCF en construcció 6,3 5,5 6,0
Exportacions 3,6 3,3 1,0
Importacions 6,0 9,3 7,1 lurumac 21/3/16 18:12
PIB 3,0 3,1
Imagineu que una nova taxa encareix el
3,4 il·lustració. En els dos requadres centrals, caldria
separar els 3 punts de la paraula ser: ... ser
Pressió fiscal 38,2 preu de la matrícula.
38,6 Com a estudiants 39,3
Taxa d’activitat 68,7 serem més infeliços i, a més a més, a menor
69,7 70,8
Taxa d’atur 11,5 infelicitat. El nou 11,0
preu de la matrícula 9,2
Atur llarga durada 36,6 reduirà el nostre 34,8benestar però no 28,9
IPC 3,0 3,0 3,4 lurumac 21/3/16 18:12
ingressos de la universitat. No és
Tipus d’interès 2,3 d’estranyar que al 2,1 bar de la universitat 2,2 Comentario: augmentarà/farà augmentar ??
Saldo balança comercial -27.476 milionssempre es parli del mateix: qui ha de pagar
€ -44.164 milions € -66.627 milions €
Font: Banco de España, INE, FMI i OCDE.
Aquesta taula ens mostra com el consum privat passa d’un percentatge de crei-

xement del 2,6 el 2003 al 4,4 l’any 2005, la despesa pública, encara que fluctua, creix a

160
taxes elevades i la inversió de les empreses, tant en béns d’equipament com en la cons-
trucció, creix més que proporcionalment. Aquest creixement de la demanda interna va
tenir el seu origen en uns tipus d’interès reduïts que van abaratir el crèdit. A més, si mi-
rem els nivells de pressió fiscal podem deduir que s’estava afavorint la renda disponible
d’empreses i famílies, estimulant, amb això, la inversió i el consum.
Les polítiques expansives expliquen el notable creixement de l’activitat econòmica
a Espanya, reflectit a través del PIB. Els indicadors del mercat de treball ens mostren la
reducció de la taxa d’atur, especialment el de llarga durada, i la creixent taxa d’activitat,
fomentada en part pel procés d’immigració de l’època.
No obstant això, aquest excés de demanda interna també pot tenir els seus incon-
venients: l’escalfament de l’economia i la pèrdua de competitivitat. Això ho observem
mirant la pujada de l’IPC i l’evolució de la balança comercial. Evidentment, si el nivell
general de preus fa els productes relativament més cars que els de l’exterior, la competi-
tivitat es veu afectada negativament.
D’aquesta manera i amb les dades del quadre, encara que l’economia manifesti
un entorn favorable convé anticipar alguns aspectes negatius com la pèrdua de com-
petitivitat internacional, l’elevat endeutament domèstic i la pujada del tipus d’interès.
Organitzant aquesta informació en una anàlisi d’oportunitats i amenaces, fortaleses i
debilitats (anàlisi DAFO) podem observar que:
Taula 11. Anàlisi DAFO de l’economia espanyola

Variables externes
Variables internes
(entorn econòmic)
FORTALESES OPORTUNITATS
Internes a l’empresa. No determinables en • Elevada demanda interna
aquest cas • Important activitat econòmica
• Descens de l’atur
• Baixa pressió fiscal
• Tipus d’interès reduït
DEBILITATS AMENACES
Internes a l’empresa. No determinables en • Elevada inflació
aquest cas • Atur estructural
• Futures pujades tipus d’interès
A partir d’aquí, les preguntes són:

• Com es troba l’economia espanyola en termes generals? I la del sector de l’em-
presa?
• Quins són els aspectes macroeconòmics positius i negatius més importants a
tenir en compte a curt, mig i llarg termini?
161
• Com pot influir el que passi a l’economia en les activitats de l’empresa? Es pot
actuar per evitar efectes adversos?
L’exemple presentat a través de les taules anteriors té com a finalitat facilitar l’anà-
lisi de la complexitat econòmica, proporcionar una millor comprensió de les relacions
entre variables i ajudar els gestors a extreure i assimilar informació rellevant per al seu
negoci. Ara arriba el moment de seguir aprofundint en aquest tema i acabar de perfilar
la relació entre anàlisi de l’entorn empresarial i presa de decisions a través de l’informe
vinculat al vostre projecte d’enginyeria.
162
En aquesta guia, adreçada a estudiants d’enginyeria, tro-
bareu conceptes teòrics que us ajudaran a conèixer el
funcionament de l’entorn econòmic de l’empresa. Amb el
suport de la premsa econòmica, s’analitza el macro i mi-
croentorn, indicadors de producció, renda, benestar soci-
al, mercat laboral i competitivitat, així com el paper que
juga la política econòmica en la vida de les empreses.

ECONOMIAPERENGINYERS

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

ECONOMIAPERENGINYERS

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

26

Economia per a enginyers/es

Teresa Torres Coronas

Teresa Torres Coronas

1a edició: juliol de 2016

¶ Aquesta editorial és membre de la Xarxa Vives i de l’UNE,

I. Conceptes bàsics d’economia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

VIII. Activitat d’avaluació – estudi de mercat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151

E ntendre per què s’incorporen determinades assignatures, com la d’Economia i

d’enginyeria i a responsabilitzar-se’n, la qual cosa comportarà la necessitat d’aplicar en

Com s’ha d’utilitzar aquesta guia

Necessitats il·limitades, eficiència i equitat

Reflexioneu. L’aire com a bé econòmic

de Caracas sembla que ésa ara

Reflexioneu. El problema dels aparcaments buits

De vegades, però, una política a favor de

hay cierta cantidad de plazas d’eficiència. És el cas d’aquest exemple?

Como de l’equitat pot implicar una pèrdua

Reflexioneu. Impostos justos i eficients

Què produir, com i per a qui?

Reflexioneu. Preus del carburant, ecologia i…

Reflexioneu. L’acumulació de riquesa

amasan la misma fortuna que la mitad vos. El estudio

la tasa de cambio que se use, que cada pasajero debe

La darrera crisi econòmica ha facilitat l’acumulació de riquesa en unes po-

Però, amb recursos limitats i la impossibilitat

© Brian Tetley, 2012

Els sistemes econòmics

tres preguntes analitzades

Il·lustració 2. Principis de l’economia de mercat

Reflexioneu. El dret a la propietat

La il·lustració 3 recull alguns dels seus principis.

Il·lustració 5. Principis de l’economia mixta

La il·lustració 6 representa gràficament i de manera comparativa els tres models

El paper dels incentius

Reflexioneu. Impostos justos i eficients

Capitalisme, desigualtats i polítiques públiques

Les dades Les de

La frontera de possibilitats de producció

Taula 1. Armes versus mantega

Els recursos limitats i el coneixement tecnològic limiten la producció d’armes i

La frontera de possibilitats de producció (FPP) mostra les quantitats màximes de

La presa de decisions i el cost d’oportunitat

Reflexioneu. El cost d’oportunitat

De vegades, però, una política a favor de

Reflexioneu. Impostos justos i eficients

Il·lustració 12. Eficiència

Il·lustració 13. El creixement econòmic mac 21/3/16 18:

Reflexioneu. El creixement de l’economia xinesa

¿Por Elqué se considera

L’aire que respirem ha estat sempre un exemple de bé lliure, no econòmic. Però

El concepte de divisió del treball està relacionat amb el d’especialització, però fa

Extracte de La riquesa de les nacions, d’Adam Smith (1776)

L’especialització augmenta la productivitat, redueix l’autosuficiència i augmenta la

At the movies. Modern Times

At the movies. Modern Times

Com opera l’economia de mercat

Una manera gràfica d’il·lustrar la interdependència

La il·lustració 14 proporciona una descripció simplificada del tipus de transac-

L’entorn genèric i específic

Il·lustració 15. L’entorn de l’empresa

L’entorn genèric de l’empresa: el macroentorn

Les dimensions de l’anàlisi PESTEL

Taula 2. Els factors de l’anàlisi PESTEL