LLig aquest fragment de l’estudi Educació Plurilingüe en
valencià de Vicent Pascual i esmena les 30 errades que hi ha al text.
Problemes nous: un món globalitzat multilingue
Visquem un moment històric en el que ha adquirit una
importancia cabdal el coneixement de llengües extrangeres especialment l’anglés. Però no un coneixement culturalista com el que adquiriem a mitjan segle XX, adresat a la lectura de textos literaris, al coneixement de la gramàtica o a la traducció. A hores d’ara s’ ens demana una competéncia funcional que ens habilite per a viajar, estudiar o treballar a l’estranger, o per a navegar lliurement per Internet. És cert que la societat actual proporciona molts medis per a aprendre llengües, però poc a poc va emergent la conciencia que l’ aprenentatge de llengu es deu de realitzar-se durant l’ensenyament reglat, és a dir, durant l’estada en el sistema educatiu obligatori o postobligatori. No es estrany, doncs, que els pares i les mares estiguen preocupats no solament per l’educació general que reben els fills, si no també per la qualitat de l’educació linguística. Saben que un bon domini de les llengües serà important per al seu progrés personal i profesional, i busquen la millor manera que adquireixquen aquesta desitjada competència plurilingüe i Inter- cultural. Aquesta competència que desde el Consell d’Europa se promou com el requisit indispensable per a ser ciutadà europeu. Idèntica preocupació tenen els docents que, quant a penes havien començat a dominar els secrets i complexitats de l’educació plurilingüe e intercultural per a la qual ningú els ha preparat. I és que l’educació plurilingüe, tal I com es planteja des del Consell d’Europa, és un model educatiu complex. Representa un canvi qualitatiu pel que fa a les concepcions, enfocaments metodològics i organització de l’ensenyament-aprenentatge de les llengües. Un canvi que no potser improvisat de la nit al matí. Caldrà, doncs, que tots els agents implicats-administració, facultats de formació, pares i mestres posem al dia les nostres idees sobre tots els aspectes relacionats amb aquest nou plantetjament i ençetem amb ilusió una nova etapa a l’educació. Si volem canviar els nostres plantejaments, tindrem que dispondre d’una informació rigorossa sobre que és l’educació plurilingüe i intercultural, amb el valencià com a nucli organizador que tindria que ser aplicat en el nostre sistema educatiu valencià.