1

2.1 Caiguda de preposicions

• Davant subordinades substantives encapçalades per QUE (conjunció), totes les
preposicions cauen → 
o *Penso en que no has pagat > Penso que no has pagat. No se’n va adonar
de que hi eres > No se’n va adonar que hi eres. Anima’l a que vingui >
Anima’l que vingui/de venir.

• Quan la construcció sense preposició davant que resulta forçada, cosa que
s’esdevé sobretot en el cas de la preposició a, es pot recórrer a altres construccions
(intercalació entre la preposició i la conjunció d’un SN o d’una subordinada
d’infinitiu):
o [4] No renunciem al dret que puguem triar les vacances (en lloc de No
renunciem que puguem triar les vacances). Es basa en la idea / l’argument
/ el fet que els periodistes no hi van ser convidats (en lloc de Es basa que
els periodistes no hi van ser convidats).

• Altres preposicions compostes + que (conjunció):

DES DE/D’ENÇÀ DE/PER TAL DE/A FI DE/ABANS DE/DESPRÉS DE:
perden la prep. de davant que: des que, d’ençà que, a fi que, per tal que, etc.

2.2 Canvi de preposicions

• Davant subordinades substantives d’infinitiu → o es manté o només es deixen
a/de:
Pensa en/a/de venir. Es va encaparrar amb/de/a comprar-lo

1 2 3
Contextos immediats SN Infinitiu Conjunció que

Preposicions
a a a 
de de de 
en en en/a/de 
amb amb amb/a/de 

• ATENCIÓ: no confondre amb els CCT formats per en + infinitiu (= al +

infinitiu) que equivalen a quan + verb conjugat. Ex: En tornar de Barcelona,
vaig anar a dormir directament = Al tornar de Barcelona, vaig anar a dormir
directament = Quan vaig tornar de Barcelona, vaig anar a dormir directament.
Es considera més formal el CC en + infinitiu que al + infinitiu, però tots dos són
normatius.
 2

3) Ús per / per a
• A) Només davant Noms, SN o Pronoms cal distingir entre per i per a

PER: causa, mitjà, motiu

PER A: finalitat, destinació,
beneficiari
Exemples:
1. Ho faig per tu. L’he comprat per a tu.
2.. L’Olga pren una pastilla per la tos. L’Olga pren pastilles per a la tos

Recordeu que en les oracions amb un CD, el més probable és que després hi
hagi un CI introduït per PER A

Altres contrastos:
➢ C. Agent (per) / destinatari (per a):
El text ha estat redactat per secretaria / El text ha estat redactat per a secretaria
➢ Temps fix (per) / terme temporal previst (per a):
Per (= durant el) Nadal comprarem un gall /Avui volem comprar un gall dindi per
a (=de cara al) Nadal
➢ Espai/lloc (per) /destinació (per a)
Aquells cargols són pel menjador / Aquells cargols són per al menjador

Per/ per a optatiu:

➢ Opinió o punt de vista: Per (a) nosaltres, és una bona solució

Usos exclusius de per davant SN:

➢ Mitjà: transmetran el partit per televisió
➢ Distribució: rebreu una pilota per cada cent punts
➢ “a favor de”: Catalunya per la pau

• B) Per / Per a davant d’infinitiu amb valor causal, tres possibilitats:

1. Distingir Per / per a segons si expressa un context agentiu (l’oració o el
sintagma principal de què depèn l’infinitiu expressa una acció). Si
l’expressa → per; si no → per a. EX: Hi ha acudit molts curiosos per saber
què passava // Fan falta voluntaris per a distribuir cartes
2. Ús exclusiu de per a d’acord amb l’ús que en fan els parlars valencià i
tortosí.
3. Ús exclusiu de per d’acord amb l’ús dels parlars orientals i el nord-
occidental.
 3

3. Ús perquè / per què / per a què

• perquè: conjunció que expressa causa (verb en indicatiu) o finalitat (verb en subjuntiu).
En el primer cas equival a “ja que” i en el segon a “per tal que” o “a fi que”). Vindrà
perquè vol sopar. Vindrà perquè el convidis a sopar.
• per què: en interrogatives directes i indirectes, quan es pregunta per la causa (equival a
“per quina raó”). Per què ho vols? No sé per què ho vols. Per què no es va preveure que
faria mal temps? Es pregunten per què no es va preveure que faria mal temps.
• per a què: en interrogatives directes i indirectes (equival a per a quina finalitat), quan
es pregunta per la finalitat. Per a què ho vols? No sé per a què ho vols. Per a què serveix?
Es pregunten per a què serveix.
• el perquè: nom que equival a “la raó” o “el motiu”. Els infants es pregunten el perquè
de tot. No hi ha manera de saber els coms i els perquès de la seva decisió.