LES PREPOSICIONS 

 
  La  preposició  es  caracteritza  per  subordinar  un  SN  a  un  altre  element  de 
l’oració.  Per  exemple  en  La  casa  de  la  plaça  la  preposició  de  encapçala  el  SPrep  i  el 
subordina al SN anterior (la casa). Si la preposició, doncs, subordina un SN, és lògic, per 
tant, que la preposició desaparega quan la subordinació la realitza un altre element, en 
aquest cas la conjunció que. Així direm abans que vinga i no * abans de que vinga. 
 
 
CAIGUDA DE PREPOSICIONS DAVANT LA CONJUNCIÓ QUE 
 
Les  preposicions  àtones  (a,  de,  amb  i  en),  d’acord  amb  la  normativa,  s’han 
d’elidir sempre davant la conjunció que: 
● S’exposa a un càstig  → S’exposa ø que el castiguen 
● S’adonava de la por dels xiquets → S’adonava ø que els xiquets tenien por 
● Havia pensat en el premi → Havia pensat ø que guanyaria el premi 
● Han amenaçat amb la vaga → Han amenaçat ø que farien vaga  
 
Aquesta  caiguda  de  preposicions  es  produeix  també  en  les  preposicions 
compostes  i  locucions  prepositives  que  contenen  en  últim  lloc  alguna  de  les 
proposicions anteriors: 
● Abans de la seua eixida  →Abans ø que isquen 
● No passeja des de l’inici del fred  →No passeja des ø que fa fred 
● Continuarem fins al final  →Continuarem fins ø que finalitze 
 
Aquesta  caiguda  pot  produir,  segons  els  casos,  expressions  ambigües  i/o 
forçades,  que  poden  evitar‐se  amb  recursos  diversos,  com  ara  substantius  (fet), 
relatius, gerundis, canvis de verb i altres. Així una oració com El problema ve que s’ha 
entossudit, on la supressió de de davant la conjunció produeix una duresa expressiva, 
pot expressar‐se d’altres maneres: 
● El problema és que s’ha entossudit/ El problema ve de la seua tossuderia/ El 
problema ve del fet que s’ha entossudit/ Entossudint‐se, ha creat el problema 
 
 
CANVI DE PREPOSICIONS DAVANT L’INFINITIU 
 
  Davant  d’un  infinitiu  les  preposicions  en  i  amb  s’han  de  canviar  per  a  i  de  (a 
vegades  també  per  per),  substitució  que  cada  parlant  farà  segons  el  seu  sentit 
estilístic: 
  ● Tinc interés a/ de/ per veure’l (no *en veure’l) 
  ● Estava d’acord a/ de fer acte de presència (no *amb fer) 
 
  La normativa admet la preposició en davant d’infinitiu si la construcció té valor 
temporal o causal:  
  ● En veure’l tan il∙lusionat no li vaig donar la mala notícia 
  ● En entrar el professor, tothom va callar 
  ● En arribar a l’estació va comprar el diari 
 DUES PREPOSICIONS SEGUIDES 
 
Un altre aspecte que cal evitar és la coincidència de dues preposicions seguides; 
sobretot  si  són  àtones  (recorda  que  les  preposicions  compostes  no  se’n  consideren 
dos). Hi ha diverses maneres de resoldre‐ho: 
 
● En compte d’als teus veïns, a qui ... →En comptes de donar‐ho als teus veïns 
●  Anem  a  Silla  en  comptes  d’a  Sedaví  →Anem  a  Silla  en  comptes  d’anar  a 
Sedaví/ Anem a Silla en comptes de Sedaví. 
● Cent homes d’a peu, d’a bord → Cent homes de peu, de bord 
● Has enviat el xiquet a per pa →Has enviat el xiquet a buscar/ comprar pa 
● Es barallen per de quina manera faran... → Es barallen per com faran 
● Descomptes de fins a un 40%  →Fins a un 40% de descompte 
 
 
Comprova amb aquest quadre si havies entés el canvi i la caiguda de preposicions: 
 
    SUBST./PRONO INFINITIU  CONJUNCIÓ QUE 
M 
  Està acostumat  a la bona vida  a no fer res  ø que li ho facen tot 
A         
S’exposa a  a un risc  a arriscar‐se  ø que no li vaja bé 
  Parlàvem  de política  de  fer  un  discurs  ø  que  farien  un 
      polític  discurs 
DE         
Es recorda  d’això  d’escriure això  ø  que  ha  d’escriure 
això 
  Pensa  en els jocs  a jugar  ø que vol jugar 
EN         
Es complau  en el seu treball  a treballar  ø que tots treballen 
  L’amenaça  amb l’expulsió  d’expulsar‐lo  ø que l’expulsarà 
AMB         
Estic d’acord  amb tot això  de / a fer això  ø que fem això 
 
 
EXERCICIS 
 
1.‐ Ompli el buit de les frases següents posant‐hi totes les preposicions possibles: 
 
‐ Els vaig trobar.......l’església. 
‐ Enviaré postals ...........amics. 
‐ Escriu .......... la premsa.       
‐ Hem quedat ........ veure’ns. 
‐ Circulen camions ....... la carretera. 
‐ Queden qüestions ...... resoldre. 
‐ Pensa sovint ...... els exàmens.     
‐ Anirem .... Brasil ....... avió. 
‐ Sempre és l’últim ...... arribar‐hi.     
‐ ....... pensar‐ho, vaig córrer. 
‐ S’ocupa ..... que faça la faena.     
‐ S’ocupa ......fer la faena. 
‐ Anem de victòria en victòria ............. la derrota final. 
‐ Anem de victòria en victòria ........... que ens derroten finalment. 
‐ No pensa .... una solució.     
‐ No pensa ........ solucionar‐ho. 
 
 
2.‐ Posa a, en, de, amb, per o ø segons calga en els buits de les frases següents: 
 
‐ Parlen ...... construiran un pont.   
‐ He perdut l’informe ..... què et refereixes. 
‐ Ha fracassat a causa ..... que no tenia padrins ...... qui acollir‐se. 
‐....... eixir del cine començà a nevar.     
‐ S’afanya ...... acabar la redacció. 
‐ Des ..... que no plou no tenim piscina.   
‐ Vindrà abans ...... que acabes. 
‐ N’hi ha prou .......celebrar‐ho un dia.   
‐ S’adonà ..... que no era correcte. 
‐ El gos no està acostumat ...... que el maltracten/ ......... ser maltractat. 
‐ S’exercita tant com pot ..... parlar en públic i .......... doblar pel∙lícules. 
‐ M’han amenaçat ..... un expedient. 
‐ M’han amenaçat ...... obrir‐me un expedient. 
‐ Després ..... anar‐nos‐en ja podeu disposar‐ho tot.    ‐  
‐ Després ...... que ens n’anirem, ja podeu fer el que vos parega.