ALGUNS ACLARIMENTS GRAMATICALS

1. *a + CD [excepte davant pronoms forts]. Admès en alguns casos, com ara davant els pronoms indefinits
tothom, tots, ningú i algú.

2. Haver-hi (verb de presentació): *hi han, *hi havien, *hi van haver (*hi hagueren), *hi hauran, *hi haurien.
Cal vigilar sobretot en casos com:
i. *N’hi havien molts. > N’hi havia molts.
ii. *N’hi havien de moltes menes diferents. > N’hi havia de moltes menes diferents.
iii. *Hi van haver forces disputes abans d’arribar al consens. > Hi va haver força disputes abans
d’arribar al consens.
iv. *De dificultats, n’hi havien prous. > De dificultats, n’hi havia prou.

Tot i que alguns gramàtics (Ruaix, CC2, pp. 141-142) els identifiquen, cal distingir entre el verb presentador i
els verbs inacusatius (semblar, esdevenir-se, succeir, ocórrer, resultar, caldre, faltar, sobrar, bastar, sortir,
venir, arribar, etc.), en què el subjecte és rema, va posposat i es pot pronominalitzar.

3. CONSECUTIO TEMPORUM. Ús incorrecte del plusquamperfet de subjuntiu, en comptes del condicional

compost, en oracions condicionals, concessives i substantives.
3.1. Condicionals
i. Si m’avises t’hi acompanyaré. [futur]
ii. Si m’avisessis t’hi acompanyaria. [condicional]
iii. Si m’haguessis avisat t’hi hauria [*hagués/haguera] acompanyat. [condicional
compost]
3.2. Concessives [conj. encara que, tot i que, malgrat que]
i. Encara que m’avisis no t’hi acompanyaré.
ii. Encara que m’avisessis no t’hi acompanyaria.
iii. Encara que m’haguessis avisat no t’hi hauria [*hagués/haguera] acompanyat.
3.3. Altres casos (substantives, condicionals implícites)
i. M’hauria [*hagués/haguera] agradat veure’t en la mateixa situació.
ii. No ho hauria [*hagués/haguera] dit mai [sc. ‘si no ho hagués vist’].
iii. Sense el teu ajut no me n’hauria [*hagués/haguera] sortit mai.

4. CANVI I CAIGUDA DE LES PREPOSICIONS ÀTONES (a, amb, de, en i per)

4.1. Ús de les preposicions àtones
a) Complements de règim verbal: accedir a, amenaçar amb, conformar-se amb,
insistir en, confiar en, pensar en (però somiar *en/**amb).
b) Locucions: a fi de, per tal de, abans/després de, des de…
c) Complements de noms (olor/por de, ànec amb peres) i adjectius/pronoms (difícil
de creure, el darrer de la cua, el primer d’entrar).
4.2. Caiguda davant la conjunció que cauen totes les preposicions àtones. Una sola excepció: la
construcció condicional amb que (‘amb la condició que’).

i. Confio en les meves capacitats.

ii. Confio (*en) que me’n sortiré.

i. No han accedit a les seves exigències.

ii. No han accedit (*a) que els estudiants puguin aprovar amb un 3.
iii. No han accedit a la proposta que els estudiants puguin aprovar amb un 3.

Per a evitar l’error de posar prep. + que s’hi pot inserir un substantiu adient: això, fet, manera, mesura,
acció, idea, qüestió, creença, això, circumstància, desig, expectativa, possibilitat, esdeveniment, proposta .
També es pot introduir la subordinada amb una forma no personal (infinitiu o gerundi):

1
 Es van oposar *a que les dones poguessin votar > Es van oposar a deixar que les dones
poguessin votar.

4.3. Canvi de les prep. en i amb davant infinitiu (regit). Davant infinitiu regit només són possibles les
preposicions a, de i per.

i. Insisteix en les seves queixes de sempre.

ii. Insisteix a venir. [Insisteix *en venir.]

i. Confio en les meves capacitats.

ii. Confio d’aprovar sense gaires dificultats. [Confio *en aprovar…]

i. L’han amenaçat amb la presó.

ii. L’han amenaçat de tancar-lo a la presó. [L’han amenaçat *amb tancar-lo…]

4.3.1. Els ordinals regeixen a/de + inf. [alguns gramàtics recomanen de]
El primer de caure / a caure
L’última d’arribar / a arribar
El número de la grossa va ser el tercer de sortir / a sortir

4.3.2. En + inf. amb valor temporal [= quan, tan bon punt, així que…]:

i. *A l’entrar a la sala va sentir un estrèpit eixordador.

ii. En entrar a la sala va sentir un estrèpit eixordador.
iii. Tan bon punt va entrar a la sala va sentir un estrèpit eixordador.

En canvi, en + inf. és incorrecte amb valor causal (= perquè, com que, atès que, però *donat
que):

i. La majoria dels alumnes prefereix estudiar carreres tècniques, *al tenir més sortides.
ii. La majoria dels alumnes prefereix estudiar carreres tècniques, *en tenir més sortides.
iii. La majoria dels alumnes prefereix estudiar carreres tècniques, perquè tenen més
sortides.

i. *Al ser estrangera, s’ha trobat amb força dificultats per a matricular-se.
ii. *En ser estrangera, s’ha trobat amb força dificultats per a matricular-se.
iii. Com que és estrangera, s’ha trobat amb força dificultats per a matricular-se.

4.3.3. Haver-n’hi prou / tenir-ne prou amb. Els gramàtics discrepen sobre l’aplicació de la regla
del canvi als complements no regits pel verb. Per això en aquest cas molts consideren
admissible la prep. amb + inf.:

i. Amb aquest cullerot ja en tinc prou, de sopa. [amb no és prep. regida]

ii. Amb cinc minuts d’estudi ja en tinc prou, d’estudi.
iii. Amb estudiar cinc minuts ja en tinc prou, d’estudi.
iv. En tinc prou amb estudiar cinc minuts.
v. Ja en tinc prou, de córrer amunt i avall.

5. ORTOGRAFIA I ÚS D’ALGUNES PREPOSICIONS :

• Al matí (bal. al dematí), a la tarda, al vespre (a la vesprada, a horabaixa), al capvespre, a la nit.
Mai *per.
• *al dia següent per l’endemà. Altres expressions: l’endemà l’altre, demà passat (o despús-demà),
abans-d’ahir (o despús-ahir, despús-anit), abans-d’ahir l’altre.

2
 • *depressa per de pressa = de gairell, de reculons, de genollons, de sobines
• *mica en mica, *poc a poc per de mica en mica, a poc a poc
• *rera, *darrera per rere, darrere. No s’hi ha de confondre, però, l’adj. darrer -a; per ex.: Cal fer un
darrer esforç. Han fet un esforç de darrera hora.
• *devant per davant, format sobre l’arrel avant.
• Derivats de rere i avant són enrere/endarrere (menys freqüent: arrere) i endavant o en avant.
També per endavant ‘anticipadament’.
• Compte!: *d’ara en endavant per en endavant o d’ara endavant. Per exemple:
i. En endavant serà molt difícil que ningú confiï en tu. [= ‘A partir d’ara’]
ii. En endavant seria molt difícil que ningú confiés en ella. [= ‘A partir d’aleshores’]
• Amunt/avall > damunt/davall (davallar), en amunt/en avall, cap amunt/cap avall
• Construcció preposicional: (al) darrere/davant/damunt/davall (de). També (a) sobre/sota (de).
• de + inf. És correcte si l’infinitiu és subjecte del verb principal. Per ex.:
M’agrada de discutir.
Convé de repassar la lliçó.
No és permès de fumar.

Amb alguns verbs, és també correcte si l’infinitiu és CD. No és mai correcte amb els verbs modals
(voler, poder, saber, fer) i gosar.
S’han proposat d’enderrocar el govern.
Hem acordat d’organitzar un suïcidi col·lectiu.
No han gosat (*de) dur a terme el seu propòsit suïcida.

Però és incorrecte amb valor condicional:

*D’haver sabut que era vegetariana no li hauria insistit tant que assistís a la nostra
botifarrada anual.
*De ser com dius, ho tenim ben pelut.

6. LA NEGACIÓ

Sobre l’ús de no, ni i sense en relació amb ningú, res, mai (en ma/ta/sa vida, etc.), enlloc, cap, gens,
tampoc.

1. Negatius que no neguen ningú, res, mai (en ma vida, etc.), enlloc, cap, gens [i també gaire]
a) Oracions interrogatives
Que hi ha ningú a la classe?
Heu vist enlloc les meves ulleres?
b) Oracions condicionals
Si en tens cap notícia, ja m’ho faràs saber.
Si vomita gaire sovint, que vagi al metge.
Si mai el veus, saluda’l.
c) Oracions dubitatives (sentit quasi negatiu):
Dubto molt que arribi mai a doctorar-se. / …que li interessin gaire les teves històries.
És tan repugnant que és molt difícil que mai ningú s’hi vulgui casar.
És poc probable que trobin gens de petroli en aquestes prospeccions. / …res d’interessant…

2. No expletiu
2.1. Obligatori en tots els registres, tret del col·loquial:

3
 2.1.1. En les oracions negatives quan l’adj./pron. negatiu precedeix el verb (encara que en la
llengua col·loquial l’adv. no pot caure):
Ningú no et traurà les castanyes del foc.
Cap d’aquests pòtols no xerrarà.
Res no em faria més il·lusió.
Mai no he vist aquest museu.
En sa vida no havia conegut un cretí com ell.
Enlloc no trobareu unes ofertes tan bones.
Si el tustem una mica tampoc no és tan greu!
És una noia molt valenta: res no l’espanta.
Important: És un projecte interessant i no gens costós. [verb elidit]

2.1.2. Respostes negatives:

—Tens el meu mòbil? —No. / No que no el tinc. / No, no el tinc.
—Tens el meu mòbil? —Sí. / Sí que el tinc. / Sí, el tinc.
—Què deies? —No res. / —No res, deia.
—T’agrada el mam? —No gens. / —Gens ni mica.
—Qui t’ha donat permís per a encetar les galetes? —No ningú.

2.1.3. Habilitació de pronoms (com a noms/adjectius):

És una noia temorenca: no res l’espanta.
És una gran cuinera: et fa un gran àpat de no res.
Et capfiques per un no res.
Em sentia perdut enmig del no-res.
El nostre candidat és un no ningú.

2.2. Opcional en altres tres casos [un no que no nega]

2.2.1. Temporal: fins que/abans que + subjuntiu
Millor que vagis a tallar-te els cabells abans que no te’ls talli jo.
No et deixaré el meu revòlver fins que no em diguis per a què el vols.

2.2.2. Expressions de temença (amb verb subordinat en subjuntiu)

No va declarar l’haixix per por que no l’obliguessin a pagar una multa. = …per por que
l’obligarien…
Tenia por que no el refusés si li declarava el seu amor. = Tenia por que el refusaria…

2.2.3. Comparacions de desigualtat (més/menys que no) [reforçable amb pas si s’elideix el verb
en el segon membre]
Suspendreu més vegades que no [= del que] us imagineu.
L’assignatura de català és més difícil que no [= del que] sembla.
Val més fer-hi tard que no pas acabar en un marge.

3. Remarques sobre l’ús de sense i de ni:

3.1. La prep. sense: és negativa i no admet l’adv. no, que seria redundant tant davant com darrere
del verb:
i. Sempre ho he fet així sense que m’hagi qüestionat mai ningú.
ii. Sempre ho he fet així sense que mai ningú m’hagi qüestionat.
iii. Sempre ho he fet així sense que mai ningú *no m’hagi qüestionat.

3.2. L’adv. no és també redundant amb la conj. ni quan equival a ‘i no’:

4
 i. No ha berenat ni ha fet els deures tampoc.
ii. No ha berenat ni tampoc ha fet els deures.
iii. No ha berenat ni tampoc *no ha fet els deures.

En altres casos, però, sí que exigeix l’adv. no:

Ni que [= ‘encara que’] el matessin no reconeixeria que l’ha vessada.
Ni ell mateix no se n’adona.
Se n’ha anat amb el meu mocador i ni les gràcies no m’ha donat.
Ni son pare ni sa mare no han comparegut al seu casament.

4. Remarques sobre l’ús de pas

4.1. Reforça la negació o l’exhortació negativa, esp. rebutjant una idea o intenció contrària,
expressa o no:
Ella no m’estima pas.
No et matriculis pas amb aquest professor.
No vagis pas sola per aquells carrers!
No t’ho pensis pas, que em convenceràs.

4.2. Negació explícita d’un enunciat anterior.

—El futbol interessa molt als catalans. —No pas a mi, que no puc sofrir de veure ningú suant.

4.3. En interrogatives negatives, suposant una resposta afirmativa

No m’heu pas agafat diners de la cartera?
No deus pas haver signat amb la meva estilogràfica?

4.4. Cal fer servir pas en comptes del castellanisme *que no:
Era un visionari, *que no un il·lús. > Era un visionari, no pas un il·lús.
És un assaig històric, *que no una novel·la. > És un assaig històric, no pas una novel·la.

7. TAN/TANT
1. Tan (adv.) modifica adverbis i adjectius:
És tan alta com sa mare. Té els cabells tan blancs com son pare.
Fes-ho tan de pressa com puguis.
Tan bon punt arribi, el despatxaré.
2. Tant (també pot ser nom: Li paguen un tant cada mes.)
2.1. Modifica verbs (adv.):
Ella menja tant com tu o més. No corris tant.
2.2. Modifica noms (adj. variable tant -a -s -es):
No mengis tanta coca.
Té tants diners que no sap què fer-ne.
2.3. Constitueix nombroses locucions:
Tant de bo. De tant en tant. Tant sí com no.

8. SINÓ/SI NO
1. Sinó
1.1. Introdueix una afirmació en substitució d’una negació precedent:
No (pas) A, sinó B
No li agraden les pel·lícules d’acció, sinó les de sang i fetge.
Van guanyar la guerra no amb les armes, sinó amb la propaganda.
No V, sinó que V [quan hi ha un verb explícit]

5
 No donen feina als treballadors, sinó que els exploten.
No et va somriure pas, com et penses, sinó que s’havia fet un lífting.
1.2. La mateixa estructura serveix per a ampliar una afirmació limitativa:
No (solament, tan sols, només) … sinó (que) també …
No solament és cirurgià, sinó també taxidermista.
No tan sols donen feina als treballadors, sinó que també els proporcionen un pis.
1.3. Equival a l’estructura ‘No V més (altra cosa) que’
No V sinó
No vol sinó jeure.
No fa sinó emprenyar.
*En la versió interrogativa, els gramàtics discrepen:
Què puc fer sinó [si no?] jeure?
Què farà sinó [si no?] emprenyar?
2. Si no
2.1. Introdueix una oració (pròtasi) condicional negativa, que es pot moure lliurement (anticipar o
posposar) respecte de la principal (apòdosi):
Si no A, (aleshores) B = B, si no A
Si no ens volen escoltar, haurem de cridar ben fort. = haurem de cridar ben fort, si no ens
volen escoltar.
Naturalment, l’oració principal també pot ser negativa:
Si no l’estimes, no t’hi casis. = No t’hi casis, si no l’estimes.
2.2. Equival a ‘altrament, en cas contrari’.
A; si no, B
Esperem que hagin dut els diners; si no, et tallarem una orella.
Naturalment, l’oració principal també pot ser negativa:
No xerris aquest secret a ningú; si no, mai més no te n’explicaré.

9. PER QUÈ, PERQUÈ, PER A QUÈ, DONCS

9.1. Per què
a) Pronom interrogatiu de causa (‘per quin motiu?’): Per què ho has fet?
b) Pronom relatiu (‘pel qual, per la qual, pels quals, per les quals’): Ja hem oblidat totes les
dificultats per què hem hagut de passar.

9.2. Perquè
a) Conjunció causal (indicatiu): No t’ha d’estranyar que hagin actuat així, perquè [*doncs] no hi
havia altre remei.
b) Conjunció final (subjuntiu): T’ho he explicat perquè [*per a què] riguis.
c) Substantiu (‘raó, causa’): Volem entendre el perquè de tot plegat.

9.3. Per a què

Pronom interrogatiu de finalitat: Per a què serveixen aquestes eines?

9.4. Doncs
Conjunció consecutiva: Penso; doncs, existeixo. Doncs no calia que t’hi esforcessis tant.