ESO

1r
Llengua catalana
i literatura
SOLUCIONARI DEL
LLIBRE DE L’ALUMNE
 1. LA COMUNICACIÓ
Anticipació Faciliten l’acte de comunicació: el silenci, el paren-
pàgina 7
tiu, estar sols...
pàgina 13
1. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: pensament, au-
toexpressió, joc, comunicació, estudi. 9. D’esquerra a dreta: felicitat, sorpresa i fàstic.
10. D’esquerra a dreta: justícia, pau, hospital, correu
Ús i comunicació electrònic, euro i Comunitat Econòmica Europea.
pàgina 9 11. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Aneu cap a l’es-
1. a) F, b) V, c) F, d) F, e) V, f ) F, g) V, h) V querra per arribar a l’hospital. Vigileu, hi ha nens a
prop. No podeu passar per aquí. Cal anar tot dret.
2. Resposta oberta. Proposta: fer una recerca sobre Cal que us hi atureu i que cediu els pas als altres
la informació que hi manca, per exemple els se- vehicles. La circulació per aquesta via està reser-
nyals tàctils i elèctrics en el món animal. Caldria vada als vehicles, els vianants no hi poden passar.
buscar-la a Internet o en algun llibre.
pàgina 14
3. Audició 1
12. Resposta oberta.
Senyals visuals: una de les pinces del cranc violi-
nista mascle és més gran que l’altra, té colors forts 13. Resposta oberta.
i la sacseja per atreure les femelles. Els colors i dis- 14. Resposta oberta.
senys de les ales de les papallones i dels mascles
pàgina 15
de moltes aus atreuen les seves companyes en
distàncies curtes. Quan volen de nit, els lampírids 15. a) formal, b) informal, c) formal, d) formal, e) infor-
mascles produeixen centelleigs lluminosos amb mal.
senyals característics, mentre que les femelles 16. De més informal a més formal: 1a vinyeta, 3a vi-
responen amb els seus centelleigs des del sòl. nyeta, 2a vinyeta, 4a vinyeta.
Senyals tàctils: aquests senyals estan a l’abast de
17. Resposta oberta.
la mà i tenen una gran importància entre els pri-
mats, com una forma d’indicació d’amistat i per pàgina 16
tranquil·litzar. El fet que un individu cuidi l’altre, per 18. Text 1
exemple eliminant-li els paràsits indesitjables, és la
seva manera de reforçar els llaços familiars i de pa- Missatge: On són els homes?
rella. Els ratolins talp colpegen el cap contra el sos- Emissor: petit príncep
tre dels seus túnels subterranis per a comunicar-se Receptor: la flor
amb els seus rivals o amb les seves parelles. Du-
rant l’època de reproducció, les femelles dels mos- Canal: llengua oral
quits mouen les ales emetent una vibració. Context: enmig del desert
Moviments corporals: destaca la gestualitat dels Codi: llenguatge verbal
simis. Els ximpanzés i els goril·les expressen la se-
va agressivitat amb cops a terra, movent el cap, Finalitat: demanar informació
etcètera. Però destaca especialment l’ús d’expres- Text 2
sions facials: l’amenaça amb la boca oberta, o el
Missatge: Cleta és el resultat de l’escurçament de
contacte amb els llavis (petó) que significa neutra-
bicicleta.
litat. Per mitjà de la postura els simis comuniquen
confiança i seguretat o, al contrari, recel i por; un Emissor: en Joan
simi insegur, s’asseu rígidament, amb les espatlles Receptor: la mare i la germana
encongides cap endavant.
Canal: llengua oral
www16.brinkster.com/mentesymaquinas/llenguat-
ge_guio.htm - 3k – (adaptació) Context: a casa
pàgina 10 Codi: llenguatge verbal
4. Resposta oberta. Finalitat: explicar per què la bicicleta es diu Cleta
5. Resposta oberta. Text 3
6. Resposta model: a) llenguatge senzill, afectivitat... Missatge: Fem un tracte, si m’ajuda jo li pago cinc
b) llenguatge col·loquial, però amb un cert distan- vegades més.
ciament... c) llenguatge col·loquial... d) llenguatge Emissor: un home
més acurat, amb respecte.
Receptor: un taxista
pàgina 11
Canal: llengua oral
7. a) oral, b) tàctil, c) auditiu, d) visual
Context: dins un taxi
8. Resposta model:
Codi: llenguatge verbal
Dificulten l’acte de comunicació: el soroll, la desco-
neixença de la persona, estar lluny del receptor... Finalitat: demanar ajut

3
 pàgina 17 13. Resposta model:
19. Audició 2 a) Quan arriba la tardor
Les relacions amb la família són prou bones, si ja no fa tanta calor.
no fos per ma germana que em posa histèrica, b) Era un noi ben plantat,
fins al punt que l’escanyaria. El pare que em ren- molt seriós i entremaliat.
ya injustament i la mare que em diu, sense em-
buts, que m’he vestit d’una manera ridícula per a c) Si t’agrada molt ballar
un dia de tanta calor, quan el que jo volia era no- a les festes has d’anar.
més posar-me el jersei nou i els mitjons de rat- d) Qui fa el papallona
lles, també nous. Però res de greu. Tothom dis-
cuteix, de tant en tant. Com a mínim aconseguim perd el temps i perd l’estona.
viure junts. e) He fet un dibuixet
SUSIE MORGENSTERNH: No hi ha dret! d’un ratolí coixet.
f) Tinc un nas tan gros
Estudi de la llengua que ja no puc veure el meu gos.
pàgina 19 14. Audició 6.
1. a) ànec, batraci, cala, dida, esquena, fill, gelar, hi- a) És prim com tu.
vern, incapaç, jota, linx, mill, novembre, nyicris,
ona, pelar, queviures, riure, sol, tres, ungla, vida, b) Jo no tinc por de res.
xocar, zoo. c) Fa molt que no el veig.
b) pacient, pagès, pansir, pau, peça, pera, pi, pica, d) Té un bony al cap.
pinça, pineda, pirata, pla, plat, plom, plor, plorar,
e) Ja no és tan ruc com tu.
ploricó, pom, por, pou, prat, primer, prop.
f) En Pep és un bon jan.
2. Resposta oberta.
g) No té bon joc.
3. Cru, fill, adéu, dit, bou, clot, filós.
h) Fa molt de goig.
4. a), d), e), g), h).
15. Sac [sak], foc [fok], gol [gol], pes [pεs], mil [mil].
5. Resposta model:
a) Arriben dos homes molt seriosos.
b) Fa mal pensar tant. Lectura i activitats finals
c) Diu la Maria que vinguis. pàgina 24

d) Corregeix les marques que trobis. 1. Peixos: aletes, espiracle, llom. Mar: escuma.
6. Resposta oberta. 2. Proposició: Idea que es dóna per fer una cosa Sinò-
nim: proposta.
pàgina 21
3. a) prosperar, b) embarrancar, c) estremir-se, d) re-
7. [p] pis, poc; [t] tronc, tic; [k] cara, quin; mugar.
[b] bel, bol; [d] dit, dau; [g] gana, gris. 4. Els dofins es van enganxar en una xarxa de pesca
8. a) sol [s], rol [r], col [k], mol [m], gol [g], dol [d]. i això els va causar les ferides a les aletes, a la cua
b) pèl [p], gel [ε], rel [r], cel [s], mel [m], tel [t], zel [z]. i al cap (línies 45 i 46).
c) toc [t], poc [p], soc [s], roc [r], moc [m], joc [o], 5. Feia calor encara que devia estar ennuvolat (línies
lloc [Ï], foc [f]. 8, 9 i 10). Els dofins estaven esgotats, no podien
respirar bé, estaven quasi morts.
9. Audició 3
6. Resposta oberta.
fred [ε], cap [a
X], gent [e], mel [ε], sal [a
X],
7. Perquè ell és pescador i diu que els dofins li prenen
temps [e], fa [a X], res [ε], lleig [e], fet [e], cas [a
X], mal la pesca i li esquincen les xarxes (línia 67).
[a
X], tel [ε], pas [a
X], dret [ε].
8. Que les gavines es menjaran els dofins quan mori-
10. Audició 4 ran.
col [o
l ], tronc [o], lluç, cop [o
l ], sol [ol ], ruc, bony [o], 9. Té males puces: Vol dir que té mal caràcter i que és
tomb [o], full, fong [o], roc [o l ], joc [o], puny, coll [o]. dolent. Que es rasqui si li piquen: Vol dir que si el
11. Audició 5 molesten, que s’aguanti.
ara, eina [ε], ela [e], òndia [o l ], ós [o], us, indi, ou 10. Resposta oberta.
[o
l ], ull, iris, ona [o], estri [ε], ep [e], àngel. pàgina 25
12. Resposta model: 11. Gorka: Aquest noi és el protagonista. És el fill de
sol- dol, Pol, col... l’Antton. No té por de res i fa tot els possibles per
ruc- poruc, suc, eunuc... salvar els dofins, fins i tot enfrontar-se al Coix.
cop- foc, roc, soc... Antton (pare d’en Gorka) i els operaris: ajuden en
Gorka a salvar els dofins i sobretot l’Antton i el Ju-
lián s’enfronten al Coix i el fan marxar.

4
 El Coix: pescador amb fama de malcarat. És l’anta-
gonista. S’enfronta a tothom i vol deixar morir els
dofins.
Neus, Marta i Cuqui: amigues d’en Gorka.
12. a) El guionet. b) L’anomena el narrador amb els
verbs dicendi.
13. Fotre: primer significat ‘prendre’; segon significat
‘ser indiferent’. Registre informal. És una paraula
d’ús àmpliament polisèmic; la seva primera accep-
ció és ‘fer l’acte sexual’.
14. «... i es foten el peix», és a dir «se’l mengen» (línia
67).
15. Li acaricia el cap, li parla baixet i li passa la mà pel
cap i el musell (línies 21 a 24).
16. Acció, cançó, trampós, aquí, gairebé, volgués, això.
17. Acaben en les dotze terminacions: empès, allà, do-
fí, podràs, mantén-lo, però.
No acaben en les dotze terminacions: embarran-
cats, entrar, salvaran, dofins, volem, estrany.
18. Audició 7
L’onatge els havia empès encara més a prop de la
platja i es distingien clarament. Els cinc homes i en
Gorka van entrar a l’aigua fins allà on eren els animals.
Quan el dofí va sentir el contacte de les mans dels
homes sobre el seu cos, va començar a donar cops
de cua i a agitar-se.
–Tranquil, dofí. Jo em dic Gorka i sóc amic teu –li
xiuxiuejava el nen–. Ara et girarem i així podràs res-
pirar millor.
5
 2. LA DESCRIPCIÓ. ELS SENTITS

Anticipació Text 2
pàgina 27 6. Resposta oberta.
1. Foscor/vista, cant/oïda, dolçor/gust, fred/tacte, pàgina 29
petó/tacte, colors/vista, amargor/gust, cruixit/oïda, Text 3
coïssor/tacte i miol/oïda.
7. El text ens descriu totes les bones sensacions ol-
2. Resposta model: factives que experimentava el narrador quan era
Paisatge nevat / plaer, soroll, màquina / molèstia, petit just abans de menjar un panet de Viena.
carícia / plaer, olor escombraries / fàstic, sol / ale- 8. L’olfacte
gria, estrèpit trons / por, persona atractiva / desig, – Una olor que puja de to en obrir-lo
escarritx guix / molèstia, udol llop / por, la natura a – Una olor dolça i suau
la tardor / malenconia. – Una olor reclosa a l’aparador
3. Audició 8 – Una olor adorablement pertorbadora
a) Rugit del vent El gust
– Recordo com l’assaboria
b) Màquina (trepant)
Text 4
c) Remor d’un riu
9. – El text ens explica l’arribada de dos homes a
d) Enrenou l’Everest, el cim més alt el món.
e) Notes musicals – Després del gran esforç que implica fer aquest
f) Grinyol d’una porta cim, barrejat amb la bellesa del lloc i del moment,
desencadenen un munt de sensacions agrada-
Ús i comunicació bles que donen sentit a la vida.
pàgina 28 10. L’èxtasi-És un moment en el qual les emocions
que ens transmeten els sentits davant la contem-
Text 1 plació ens trasbalsen.
1. El mar. La intemporalitat-El narrador creu que aquest gran
2. Que els nostres records d’infantesa es construei- moment ha paralitzat el temps.
xen gràcies a moments especials que hem viscut. 11. La vista.
Quan hi pensem, ens vénen al cap imatges d’a-
quells moments tan significatius per a nosaltres. 12. En sentit figurat aquesta expressió vol dir que ets
l’amo, que manes per sobre de tot i que tothom
3. Una infinita làmina de llum i claredat espectral (vis- està al teu servei.
ta).
En aquest cas és cert, no és en sentit figurat, ja
El blau elèctric del mar resplendent sota el sol del que es tracta del punt més elevat de la Terra, per
migdia (vista). tant tot el món es troba als seus peus de debò.
El vent impregnat de salnitre (olfacte). 13. Vull impregnar les meves retines amb l’Everest-
4. La “infinita làmina de llum” és una metàfora del re- Ho mira tot minuciosament perquè no vol perdre’s
flex del sol sobre la superfície del mar. ni un detall del que està veient i ho vol enregistrar
tot en la memòria.
Exemple:
Aquell migdia d’agost, el llac li va semblar una infi- Estem vivint una espècie d’èxtasi- Que els seus
nita làmina de llum sota l’immens sol estival. sentits estan experimentant sensacions increïbles.
La “claredat espectral” és una hipèrbole per deno- pàgina 30
tar una llum extremament forta, semblant a una Text 5
aparició, a un fantasma.
14. a) Es cala foc en un edifici, b) És llançat als braços
Exemple: d’un policia, c) Rodeja el coll del policia.
Quan es va encendre aquell potent focus hi va ha-
ver una claredat espectral. 15. El tacte. Li provoca sensació de seguretat.
5. Resposta model: 16. Resposta oberta.
Estupor-Veu una imatge sobrenatural, com una 17. De menys a més intens: recel, inquietud, por i ter-
aparició, que el deixa anorreat. ror.
Fascinació-De seguida treu el cap per la finestra 18. – Un bosc
buscant més o noves sensacions. – Un camí
Sorpresa-L’aparició s’esdevé en sortir d’un túnel, – Arbres
per tant hi ha un contrast molt gran entre la foscor – La tardor
i la llum.
– Tranquil·litat, calma, serenor...

6
19. Resposta model:
Perquè el significat que tenen les coses l’associem
més ràpidament a les imatges que a les paraules.
La percepció visual és més ràpida que la descodifi-
cació d’elements abstractes.
pàgina 31
20. Audició 9
La nit era càlida, vam estendre la borrassa i allà es va
gitar el pare, nosaltres, un a cada costat, de seguida
ens vam arraulir al seu voltant. El cel era meravello-
sament estrellat, l’ambient agradable, no feia ni mo-
lla de fred, l’aire no corria. Un silenci encisador en-
voltava la nit trencat, però, pel cant dels grills i una
flaire de boll i palla omplien l’esperit. Era aquella una
nit màgica, una pau i benestar es va apoderar de tots
tres de tal manera que encara avui recordo aquella
com una de les nits més captivadores de la meva vi-
da. Naturalment la sortida del sol ens va tornar a la
realitat. Mai més he dormit al ras.
JAUME VALL BORDA: Del poble a la masia
Text 6
21. Silenci-absolut, remor-llunyana, so-aspre i espetec-
terrible.
22. Fregadís, ressonà, sentit, bramul, ecos i crida.
23. Una llunyana remor d’aigua
(Les feres en abeurar-se al riu)
Un aspre so que hauria pogut...
(Els Pells Roges esmolant llurs ganivets)
L’espetec més terrible que havien sentit mai
(Un canó anomenat el Gran Tom)
24. Agradable, suau, brusc, fortíssim, greu, agut, im-
perceptible i harmoniós.
25. Resposta oberta.
pàgina 32
26. La descripció 1 és objectiva perquè exposa dades
observables, conté informació comprovable i preci-
sa:
– Espècie subalpina
– Una alçada de 20 metres
– Diàmetre de 3 metres
– Capçada de 3 metres de superfície
La descripció 2 és subjectiva perquè conté idees
personals i vol comunicar experiències...:
– Venerat per tot el poble
– Testimoni dels delits i malaurances de generacions
– Es dreçava majestuós
27. a) Subjectiva-objectiva
b) Objectiva-subjectiva
c) Objectiva-subjectiva
d) Subjectiva-objectiva
e) Objectiva-subjectiva
f) Subjectiva-objectiva
pàgina 33
28. Udol-trucada de mòbil:
L’udol, que és un crit prolongat de queixa o de
dolor, l’associem al so prolongat del timbre del
telèfon.
Batí incolor-espelma sense ble:
La manca de color i el desgast del batí s’associen
al desgast total de l’espelma, és a dir, quan ja no li
queda ble per seguir encesa.
29. Elements objectius:
– El sol damunt del cap
– Els arbres eren gairebé tots de color groc i les fu-
lles de color rogenc
– Hi havia tots els colors
– Els fruits eren madurs i queien a terra
Elements subjectius:
– No picava com setmanes abans
– Fiblava com un escorpí
– Era tebi i perfumat com un bany d’aigua d’olors
– Queien a terra esberlats de tanta riquesa i supu-
raven mel i sucre
– Els corriols eren encatifats de fulles roges
– Semblava un castell engalanat, un poble amb els
balcons i els carrers plens de flors i draps de co-
loraines
– Semblava que el bosc es preparés...
30. Resposta oberta.
31. Audició 10
Al mig de la sala, hi havia una taula llarguíssima i
molt ben parada, amb tovalles blanques, gots i co-
pes de cristall, coberts de plata i garlandes de flors
harmoniosament disposades. Quan els convidats
van seure als llocs corresponents, van començar a
arribar les viandes: embotits, amanides, racions de
peix i de marisc, patés, pastissets salats... Aquells
plats eren una delícia per als sentits, tan exquisi-
dament preparats, d’aspecte tan apetitós, tan
aromàtics i de sabors tan variats... Tots els comen-
sals, ben tips i satisfets, vam coincidir que aquell
havia estat el millor àpat de la nostra vida.
pàgina 35
32. Fragment 1- De dalt a baix
Fragment 2- De particular a general
Fragment 3- De general a particular
Fragment 4- De fora a dintre
33. Resposta model:
El meu poble
1 situació
2 casa meva
3 plaça
4 serveis
5 festes
6 valoració personal
El meu avi
1 presentació general
2 aspecte físic
3 aspecte psicològic
7
 4 aficions e) Vam veure un ós panda al zoo.
5 manies f) No en parlem més, no hi ha res a dir.
6 la meva relació amb ell 4. Resposta model:
La meva classe a) El cinc de juny en Pep surt sol.
1 ambient b) En Quim és un pèl prim.
2 nombre d’alumnes c) El noi té set bous i un gall.
3 nois i noies d) Pau, vols més mel?
4 amics i amigues 5. Resposta model:
5 relació amb els professors Pare, cera, festa, mira, cosa, ploma i truja.
6 l’aula 6. [a], [u], [e], [o
l ], [ε], [i], [o]
34. Resposta model: 7. [e]- Quan el cel té tons vermellosos vol dir que
Foto 1 l’endemà plourà o que hi haurà vent.
Muntanya, camí, monument, ciutat i horitzó. [ε]- Perquè un matrimoni sigui profitós cal tenir
Foto 2 fills ben aviat, al cap d’un any.
Xemeneia, televisor, prestatgeria, finestra, sofà i [e]- La sort canvia de mans.
tauleta. [o
l ]- Compara el porc amb l’avar per dir que només
35. Audició 11 un cop morts en podem treure profit: de l’un
Des de la finestra de la cambra on treballo, aquest els diners i de l’altre els embotits.
matí emboirinat de setembre, veig els xiprers que [o]- Si al gener no plou ho farà al febrer.
vas fer plantar el novembre del 1933, molt aviat pàgina 38
farà trenta-cinc anys, llavors mesquins i ara ge-
gants i amb un punt de decadència, i els ametllers 8. Síl·labes tòniques en negreta
que ja han perdut bona part de la fulla, i, una mica a) mare, mareta, marona, marassa, madrastra
més avall, la casa massissa, quadrada, del 1922,
amb la torre adossada que vas fer-hi bastir l’any 24 b) feina, feinada, feineta, feinejar, feiner
i el nou pis del 1936... c) mes, mesada, mensual, menstruar, menstrua-
Enllà, a l’horitzó, veig encara la trinitat muntanyosa ció
dels teus paisatges d’estiu: el Sant Llorenç de d) roc, roqueta, rocam, rocallós, enrocar
Munt, el Puig de la Creu i el Farell. La boirina, però, e) forn, fornada, fornar, enfornar, fornal
no em deixa veure Montserrat, a ponent; ni, a mig-
dia, aquell retall de mar gairebé mític que tu asse- f) peu, peuet, peuàs, petjada
guraves que es veia, els dies clars; poc més real g) casa, caseta, casona, casassa, casota
que l’estrella dels Reis que ens pintaves en els
9.
cels de gener.
1 2 3 4
Estudi de la llengua zona refeta perceptible papereria
pàgina 36 bregar recremar margarida rebequeria
1. Audició 12 pare caçador plataforma esgarrapada
ase altesa reflexiva escandalosa
[a] [ə] [ε] [e] [i] [o
l] [o] [u]

mal de fred gent pic poc llom cuc

pàgina 39
sang en cel neu mil or forn mul 10. a) torrent-torrentera b) brut-brutícia
cap el gec temps fill gol tou suc c) sol-assoleiat d) aigua-aiguat e) toll-entollat
fang amb mel rem ric sol tomb juny g) canya-canyís g) alt-altitud h) joc-jugada
nan per peu cent tic roc fong full i) estiu-estiuejar j) hivern-hivernal
k) petit- petitesa l) tot-tothom
2. Resposta oberta. 11. Resposta oberta.
pàgina 37 12. Papallona
3. Audició 13 Revoles/rosa (rima assonant)
a) Al mes de març encara fa fred. Roser/paper (rima consonant)
b) El vent bufava fort aquell dia. Cançó de bressol
c) L’ocell va pondre un ou. Blanca/tanca (rima consonant)
d) Treu-te el xiclet de la boca. Soneta/seda (rima assonant)

8
 Fi/coixí (rima consonant)
Cançó de l’oblit
Matí/endins (rima assonant)
Tendra/pineda/vela (rima assonant)
Lectura i activitats finals
1. Alba i aurora
2. Sentit figurat. Vol dir que estan tan cansats que no
poden ni caminar ni moure’s.
3. a) marginats i innocents
b) infrahumanes i indignes
c) subdesenvolupat i pobre
d) urgent i necessària
4. El terme explotació infantil s’usa per designar l’a-
bús laboral sistemàtic de la canalla, amb conside-
racions insuficients per al seu desenvolupament
personal, seguretat, educació, salut i perspectives
de futur.
• Les regions d’Àsia i el Pacífic posseeixen la xifra
més elevada d’infants d’edats compreses entre
els 5 i els 14 anys que treballen: 127,3 milions en
total (el 19% dels infants d’aquestes regions tre-
ballen). Per exemple, a l’Índia, els infants teixeixen
catifes en llocs insalubres, sense descans, enca-
denats perquè no s’escapin.
• A l’Àfrica subsahariana s’estima que existeixen
48 milions d’infants que treballen. Un de cada
tres (el 29%) menors de 15 anys treballa.
• A Llatinoamèrica i al Carib hi ha aproximadament
17,4 milions d’infants que treballen (el 16% dels
infants de la regió).
nesos menors de catorze anys. Però el compte en-
rere havia començat.
6. La pissarra representa visualment el deute que han
contret amb l’amo. Porta el nom del treballador i
els dies que cal treballar. Cada pal o senyal repre-
senta el sou: una rúpia per dia. Estan agrupats de
cinc en cinc. Quan el deute estarà pagat, aleshores
ja no hi quedarà cap pal i serà alliberat.
7. – Fa calor estiu i hivern
– La feina començava amb la sortida del sol
– Està prohibit aturar-se, parlar o distreure’s
– L’aire s’omplia d’escalfor i de pols i de borrallons
de llana, i la remor dels telers era tan forta i ca-
denciosa que gairebé ofegava la veu de la ciutat...
– No calia ni que ens vigilessin. Ningú no tenia el
coratge d’escapar-se
8. Les condicions de vida són tan penoses que els fa
oblidar el seu entorn: la família, els amics, les fes-
tes... ja no tenen ni records on refugiar-se. És a dir,
que els seus records s’han esborrat com el dibuix
d’una catifa trepitjada.
9. Resposta oberta.
10. Es descriu la casa d’en Hussain Khan. És una des-
cripció objectiva.
11. a) tacte, b) oïda, c) tacte, d) gust, e) oïda, f) tacte
12. – Situació de la casa
– El deute
– La fàbrica de catifes
– Els records
13.

• El 15% dels nens i nenes d’Orient Mitjà i l’Àfrica a e o u

septentrional treballen. afores senyals cotó abrusats
• Als països amb economies industrialitzades i de pissarra estiu esborrats pasturar
transició existeixen aproximadament 2,5 milions
d’infants que treballen. paper mestressa costat orgullosos
Els casos més coneguts són l’agricultura, la fabri- verdures xafogor mesurar
cació de catifes, de pilotes de futbol... (es conside- esporuguit
ra que una gran part de les manufactures de baix
preu que es venen al món han sortit de mans in-
14. Audició 14
fantils), els serveis domèstics, la utilització de la ca-
nalla com a captaires o com a soldats, la recerca de A la pausa del dinar ens arrossegàvem cap a fora
restes de menjar i la prostitució infantil. del pati, atordits pel cansament, ens assèiem al sol
al voltant del pou a menjar-nos el xapati amb les
5. El Pakistan. El 1992, l’Islamabad, el partit del po-
verdures i a beure aigua, perquè teníem la gola ple-
der, havia signat la Convenció contra el treball in-
na de llana. N’hi havia pocs que encara tinguessin
fantil poc després d’haver prohibit l’esclavitud per
forces per parlar, per riure o per provar de jugar
deutes. Tanmateix, aquestes mesures del Govern
amb un parell de trossos de fusta o el que hi ha-
de Benazir Bhutto, paper mullat en la pràctica, no
gués. Després entràvem a l’obrador, mentre en
van aconseguir frenar la cobdícia dels patrons que
Hussain Khan i la seva dona es retiraven a casa,
esclavitzen més de cinc milions de nens pakista-
per fugir de la xafogor de la tarda.

9
 3. LA DESCRIPCIÓ. EL RETRAT
Anticipació pàgina 47
pàgina 45 Text 1
Test de personalitat amb resposta oberta. 3. El conflicte rau en el fet que si fes el seu veritable
autoretrat trencaria la seva fama d’animalot sense
Ús i comunicació escrúpols.
pàgina 46 Resposta oberta.
1. Fragment 1 Text 2
Trets físics 4. El seu bigoti o mostatxo.
– Més de sis peus d’alçada – Aterridor
– Corpulent en proporció – Espès
– Rostre rude i enèrgic, bru i solcat de petites arru- – De color taronja
gues – Li travessava la cara
– Colrat – Esplèndidament rinxolat
– Celles negres i bellugadisses – Apuntava cap amunt
Trets psicològics 5. Comparacions
– Temperament fort i orgullós – Tanca de pèl espès
– Mancat de malícia – Brostava i floria
Fragment 2 – Estil foca
Trets físics – Com si s’hi hagués fet la permanent
– Ulls grossos, de color gris – Com si cada matí el caragolessin amb uns molls
– Cabells de color carbó escalfats en un fogonet
Trets psicològics L’autor compara el bigoti del capità amb un tanca,
una planta, una foca i amb cabells permanentats.
– Seriós Aquestes comparacions resulten gracioses perquè
– Mirada ampla, atenta i confiada són exageracions o hipèrboles de la realitat.
– A vegades somreia 6. Aquest retrat és una caricatura perquè ha utilitzat
– Maco la hipèrbole, és a dir, que ha pres els trets més ca-
racterístics del mostatxo i tot seguit els ha exage-
– Una mica estrany rat per donar-los un toc humorístic.
Fragment 3 7. Resposta model:
Trets físics Aquest home, pentinat a cops de tramuntana, té
– Vellesa uns ulls tan petits que semblen cuques de llum.
Els seu somriure ample com un cabàs ressalta so-
– Trets psicològics
ta un corpulent bec d’àguila.
– Actiu
pàgina 48
– Emprenedor
8. Cara-coberta de barba negra
– De conversa àgil i divertida
Braços-peluts
– Creador de grans il·lusions
Ulls-menuts i penetrants
2. Fragment 1
Els trets del caràcter que podem conèixer
Humil-orgullós, abatut-actiu, delicat-fort, pàl·lid-
són: que inspira terror i intimida tothom.
colrat, esquifit-corpulent.
Alhora, ell no en té, de por, i sembla
Fragment 2
violent.
Distreta-atenta, informal-seriós,
pàgina 49
incrèdula-confiada, estreta-ampla.
9. Resposta model:
Fragment 3
Eren molsuts i sensuals i dibuixaven una línia fina.
Avorrida-divertida, passiu-actiu, mandrós-emprene-
Els seus cabells negres...
dor, confusa-clara, jove-vell.
Un noi força atractiu.
La cara allargada, les celles arquejades i el nas pun-
xegut...

10
 Era un home alt i prim. Tenia un aspecte serè i bon-
dadós. Sempre semblava que estigués tranquil.
Té un cos atlètic. És rossa i té els cabells llargs i lli-
sos. Té un esperit guanyador.
10. Resposta model:
La noia té els cabells castany clar i rinxolats. Porta
una samarreta groga amb texans. Sembla una noia
alegre i decidida.
El noi té la cara allargada i sembla alt. Duu els ca-
bells llargs i porta uns texans estripats amb un jer-
sei gris. Té un aspecte simpàtic i tranquil.
pàgina 50
11. Aspecte físic:
16.
– Disset anys
Text Text principal Expressions
– Vesteix hippy
– Cara delicada com la porcellana
Una persona valenta és aquella que té coratge a
emprendre grans afers, a afrontar els perills sense
por.
Una persona enginyosa és aquella que té esperit
d’invenció, habilitat a trobar els mitjans d’aconse-
guir o d’executar alguna cosa.
Una persona espavilada és aquella que té l’enteni-
ment viu, despert, deixondit. És algú que tot ho en-
tén de seguida.
Una persona astuta vol dir que és hàbil, enginyosa
a aconseguir qualsevol fi, enganyosament, artifi-
ciosament.
pàgina 52
1 Pacífic Tranquil, bon jan, res no li fa perdre el cap

– Ulls vidriosos, gairebé plorosos 2 Arrauixat Cridaner, impulsiu i simpàtic, inspira des-
confiança
– Cabells rojos
3 Malcarat Mirada penetrant i esmolada
Elements Descripció
4 Busca-raons Malcarat, sarcàstic, fa la guitza, se’l treu
Peces de vestir Samarreta descolorida, armilla, pantalons de polleguera fàcilment
estripats
5 Ambiciós Fa patir els altres, trenca cors, absorbeix
Calçat Sandàlies
voluntats, aconsegueix fidelitats sense
Símbols Símbol de la pau esforç
Complements Bossa multicolor, cinta 6 Eixerit Frescor d’esperit

12. a) El conflicte que presenta la noia és que no s’a-

grada físicament, aleshores busca en el físic de 17. Resposta oberta.
les seves amigues un model a seguir, però el pàgina 53
problema és que elles també estan en la matei- 18. a) i b)
xa situació.
b) Característiques que té: Sophie Descripció

b) – Té molt pit Somiatruites i romàntica Té el cap ple de pardals

b) – Cabells llisos
b) Característiques que voldria tenir:
b) – No tenir pit
b) – Cabells arrissats amb tirabuixons
b) – Fer metre vuitanta
b) – Pesar tres quilos menys
pàgina 51
13. a) orgullós, b) fals, c) egoista, d) aviciat.
14. a) totxo, b) bel·licós, c) arrauxat, d) indolent, e) ei-
xerit.
15. Una persona sincera és aquella que no és hipòcri-
ta, que no és falsa.
Una persona geniüda és aquella que té mal caràcter,
propensió a l’enuig, la impaciència, la còlera, etc.
Una persona lleial és aquella que guarda escrupo-
losament la fidelitat deguda, que és incapaç de fer
traïció.
Una persona generosa és aquella que té nobles
sentiments, especialment inclinat al perdó, a no
abusar de la força i també a donar, a recompensar.
Lògica i realista Toca de peus a terra
Caparruda i impulsiva És tossuda com una mula
c) La lògica l’ha heretada d’ell i la part somiadora de
la mare, encara que ella no creu que sigui així.
d) Resposta oberta.
19. En tots dos fragments trobem un personatge (la
Geraldine, en el primer, i un noi, en el segon) que
té una afecció considerada pròpia o apte només
per a homes (el rugbi) o només per a dones (tenir
cura d’un jardí). Aquest fet els provoca un conflicte
social que es reflecteix, en el cas de la Geraldine,
a no poder formar part de l’equip de rugbi i, en el
cas del noi, a haver-se de barallar amb la gent.
20. Audició 15
Vaig néixer a mitjanit, a la tardor, amb una taca al
front no pas més grossa que una llentia. Quan feia
enfadar la meva mare, deia, mig girada d’esquena,
sembles un Caín. En Josep tenia una cicatriu a la
cuixa esquerra, a la part de dintre, en forma de
peix, que feia riure. En Rossend, el fill del drapaire
que ens deixava l’ase i el carretó per anar a dur cla-
vells al mercat, tenia la punta del nas vermella i feia
riure. En Ramon, el fill del carnisser, tenia les ore-

11
 lles punxegudes i feia riure. Jo, no feia riure gens. Estudi de la llengua
Si alguna vegada feien pinya contra mi i m’ataca- pàgina 56
ven perquè no volia seguir-los els seus jocs, els
obligava a recular cridant que el dimoni era el meu
oncle, que per poder-me conèixer de seguida, en- 1. Vocal neutra en negreta
cara que estigués barrejat amb altres nois, m’havia
marcat el front abans de néixer. NOMS I ADJECTIUS VERBS
MERCÈ RODOREDA: Quanta, quanta guerra... Radical Terminació Radical Terminació
cas -a lleg -ir
L’Emma és la noia més forta de la classe... i l a més
feble. Sovint es fiquen amb ella. Ella mateixa con- cont -e salt -ar
sidera que el seu aspecte resulta una mica estrany, fav -es ball -ant
amb les grenyes que porta i la petita muntura facil itat pens -a
metàl·lica de les ulleres. És bastant alta i, segons
ill -a meng -es
com, es veu una mica grassa. Però això els passa
a totes les noies. De fet, l’Emma és molt normal i teul -at pesc -ar
corrent. Escriu versos, es troba amb les amigues a arb -ust penj -a
la tarda. I és una de les millors alumnes de la clas- mel -ó jugu -en
se. De gairebé totes les assignatures treu
excel·lents. Fins i tot de matemàtiques. [...] Els
companys no perden ocasió de dir-li «la sàvia», en pàgina 57
to de burla. No li agrada. Però no hi pot fer res.
2. Ramat, resplendeix, sergent, afaitar, meravella,
Tampoc pot fer veure que és curta.
avaria, avantatges, disfressar, monestir, arracades,
ELISABETH ZÖLLER: La decisió de l’Emma assemblea, avaluar.
pàgina 55 3. Neteja, terres, brillen, pintura, abrillantador, havia,
21. Text 1 passar, sala d’actes, directes, sala, plena, cadires,
seure, tarima, nova, punta, escenari, home, pre-
És objectiu perquè utilitza les paraules precises senta, director, serà, centre, uniforme, comporta-
amb un registre tècnic (èquids, pelatge, transver- ment.
sals, crinera...).
pàgina 58
Text 2
4. Cadira, aire, viure, cotxe, balla, omple, classe, es-
És subjectiu perquè utilitza un efecte expressiu: la colten, creure, crides, copa, idioma.
metàfora (pijama=franges fosques de la zebra).
5. La, filla, veïna, treballa, alcalde, nostre, poble.
22. a) cérvol-rabent, girafa-cap petit, pingüí-neda com
un peix Mapa, mostra, planeta, Terra, tinta, blava.
b) cérvol-vent, girafa-distància, pingüí-peix Artista, contracte, monarca, pàtria.
23. Recursos: Les, mongetes, estofades.
– Ús del verb ser 6. Esperances, plaça grega, amiga lletja, pasqües
florides, llengua clàssica.
– Ús de comes
7. Esportiu, acordar, calorós, afavorir, fullejar, morir,
– Presència important de SN i de SAdj forner, fumera, embrutar.
– Ús de la comparació 8. a) collia, cullo, colliràs, cull, culli, colliria
– Ús de la personificació b) cosiré, cuso, cus, cosint, cosit, cusi
24. Audició 16 c) surto, sortiries, sortint, surti, sortir
Ja tenia la seva imatge gravada a la retina, la imat- d) tossiria, tus, tusso, tossint, tussi, tossir
ge d’un noi alt, de cabells negres, ulls penetrants,
nas recte, mandíbules anguloses, llavis molsuts. pàgina 59

JORDI SIERRA I FABRA: L’estel del matí 9. Resposta model:

A l’època en què el coneguérem era un home que
havia passat el cap dels cinquanta anys, petit, ra-
bassut, però d’una pell molt groga i de faccions
una mica esborrades. Era rossenc i de cabells rars,
d’ulls blaus.
JOSEP PLA: El quadern gris
10. a) suportar, sufocava, turment
– Vaig passar la meva joventut en un poble de
muntanya
– Guarda la ploma i el retolador a l’estoig
– Vaig complir un deure portant-li el correu
– No vaig poder sofrir que deixés anar aquell sospir
– No va poder suportar que el tornessin a subornar
b) joventut, sospirava, avorriment
c) muntant, correus

12
 d) bufetada, atordit
e) complia, honradesa, companys, suborns
f) triomf, embotits, casolans, torró
11. Calaixos, rossos, annexos, esquitxos, rojos, fe-
liços, quioscos, concursos, casos, llestos, virus,
pretextos.
12. a) lloro, eucaliptus
b) Amadeu, llobarro, llenguado, romesco
c) carro, suro, països, europeus
d) ateneu, pallasso, piano, entusiasme
e) estiu, decorar, porxo, globus
Lectura i activitats finals
pàgina 62
1. Caixes i paquets.
2. La parsimònia és la moderació o parquedat en les
despeses, en l’acció, en els moviments. És un tret
negatiu perquè és una mena de mania que té.
3. Escriure-picar a màquina
Desplaçar-se-lliscar
Fixar-clavar els seus ulls negres
Fer de model-posar davant la càmera
Perorar-clavar un sermó
4. S’hi troben bé, com si estiguessin posant davant la
càmera d’un fotògraf.
5. Vol dir que sempre són les mateixes notícies: guer-
res, crims... i que no cal llegir el diari per saber que
aquestes coses passen cada dia. Per això es treu
les ulleres, per fer com si el temps s’aturés, com si
no sentís res.
6. – Clavar un sermó per no res
– Parlar de desgràcies
– Dictar les cartes ben dret d’esquena i amb veu
solemne
7. No ho sabem del cert. Sembla un magatzem ficti-
ci: tenen tot el material (caixes, paquets, bàscula) i
el personal (el Pesat, el secretari), encara que no
s’hi veu cap moviment, a part de les cartes (inútils)
que escriuen.
8. Sembla ser que la mare és ballarina als teatres de
varietats i potser no li agrada la vida sedentària, a
més enyora el seu país. També és possible que
s’hagin divorciat i que no li hagin dit res a la nena.
9. El Pesat es pren la vida molt seriosament, en can-
vi el pare sembla prendre’s la vida d’una altra ma-
nera, sense tantes complicacions, evadint-se dels
problemes mundans.
10. Resposta oberta.
pàgina 63
11. L’autor aconsegueix que un personatge ens caigui
bé o malament fent comentaris a partir de l’omnis-
ciència i utilitzant la descripció subjectiva.
Pare – Prou que ho veu, ens pesem
– Li deia el Pesat
– El pare l’escarnia
– Deixi la nena en pau
– I el pare i jo ens vam mirar per sobre les ulleres
Casterade – Es va trencar l’encant
– Sense dignar-se a respondre’ns
– Lliscava damunt d’uns patins de rodetes
– El senyor C per no res...
– I com que ho deia amb el seu accent del sud,
jo vinga a riure com una beneita
– El Pesat tenia una altra mania
– Em va clavar els seus ulls negres
– I amb un posat de desdeny.
12. a) – Punt i coma: Serveix per fer pauses mitjanes
– Cometes: Les cometes serveixen per marcar
o per caracteritzar, per motiu de la seva natu-
ralesa, de la seva procedèn cia o de la seva
funció, un mot o un conjunt de mots.
– Coma: Serveix per fer pauses curtes
– Dos punts: marquen una pausa breu que ser-
veix per introduir una explicació, una dada, una
conseqüència del que s’acaba de dir, una enu-
meració, una conclusió o una citació textual.
– Parèntesi: s’utilitza bàsicament per introduir in-
formació addicional en una frase o un text.
b) Amb una beneita, una ximpleta.
c) Imperatius: obriu, tanqueu, no es descuidi, po-
si’s.
13. Fàcil, empènyer, líquid, pròxim, magnífic, córrer.
14. Acabades en alguna de les 12 terminacions (no
porten accent)
Havia, vegades, esquerra, deia, ulleres, acabava
No acabades en cap de les 12 terminacions (cal ac-
centuar-les)
Immòbil, vivíem, bellugàvem, conèixer.
15. Audició 17
El senyor Casterade per no res clavava un sermó i
també li agradava parlar de desgràcies. Al matí,
s’asseia al despatx i obria el diari amb parsimònia.
El pare seia davant seu, a l’altra banda de la taula,
i es treia les ulleres. Llavors el senyor Casterade,
amb el seu accent del sud, llegia tot el seguit de
catàstrofes i crims.
13
 4. LA DESCRIPCIÓ. ESPAIS I AMBIENTS

Ús i comunicació De més enrere

pàgina 67 Allà
1. Resposta model: Als seus peus
Visc en un poble petit, que es troba a prop de Per sobre dels teulats
muntanyes molt altes. Un rierol baixa pels ves- Cap a l’esquerra
sants com una cinta sinuosa i travessa la vall. El
que més destaca en un poblet tan menut, si el mi- Una mica més enllà
res de lluny, és el campanar de l’església, alt i pun- Més enllà
xegut.
Cap a la dreta
La Mireia es va endinsar en un laberint de carre-
En direcció al camí de ponent
rons estrets i foscos. Feia un dia abrusador i la ca-
lor es combinava amb l’ombra de les cases. Li Perduda entre els pujols
agradava molt sobretot al vespre, quan els carrers 4. No hi ha presència humana.
eren buits i es convertia en el protagonista.
2. Resposta oberta. Text 2 Text 3
pàgina 68 Vegetació camps de tabac, blat, desert
sègol, arròs plantes eixarreïdes
3. Text 1 arenes blanques
a) Ullastre: Arbust o petit arbre de la família de les arbustos
matolls espinosos
oleàcies.
Menjussar: Fer menjades de no res i amb poca Animals ovelles i cabres
leopards
gana.
Tem: També dita farigola de Menorca. pàgina 69
Petit arbust de fulles linears i flors purpúries. 5. El recurs utilitzat és la descripció subjectiva.
Mansament: De manera suau, dòcil. 6. L’autor comunica mesures (longitud, amplada, altu-
Calitja: Calor sufocant que sentim en un am- ra, salinitat i pes).
bient molt calent i encalmat. Es tracta d’una descripció objectiva.
b) El paisatge illenc de Menorca. 7. És un moment molt important, transcendent i trans-
c) L’aire fresc. met sensacions positives, de pau i de comunió
amb la natura.
El camp amb vaques que menjussen, olor de
fems i de terra cremada, de tem florit i d’anís 8. Resposta oberta.
verd de fonoll. pàgina 70
El poble, amb casetes blanques, petit, amb l’es- 9. a) Text 1- Ambient de multitud, de cridòria.
glésia que hi sobresurt. Text 2-Ambient de tranquil·litat, amb sorolls ate-
El mont Toro, impregnat de liles i morats. nuats.
Alaior, amb calitja. Text 3-Ambient de tranquil·litat amb sorolls in-
El port de Maó, amb pocs velers. termitents.
Ciutadella, perduda entre els pujols, color de b)
pedra, amb palaus nobles i cases velles. Text 4 Text 5 Text 6
d) Vista, olfacte, oïda i tacte. Oïda cridòria plats... la ciutat
e) Personificacions: Olfacte resina i pollastres ferum
L’aire corria rostits
L’olor pujava Tacte calor vent humit

El poble s’arremolinava Vista tèrbola les estrelles A les fosques

L’església pujava l’agulla

El fum dormia pàgina 71
El mont s’impregnava 10.
Alaior badava
Sons cant, campanada, udol
Ciutadella dormia
Sorolls xiuxiueig, tro, cruixit, fragor
f) A una dotzena de quilòmetres

14
11. lleó-rugit, be-bel, abella-brunzit, gat-miol, ocell-refi- 4.
let, llop-udol, colom-parrup, ase-bram, porc-gruny,
Àtons Tònics
gos-lladruc, bou-mugit, cavall-renill.
12. Espetec: feble, sec, brusc té, por, tu, no, sé, què, fer de, i,

Remor: feble, somort, constant nas, Pau, és, tort el, del, molt

Grinyol: intens, estrident, continuat fa, sol, vent, és, fort I, el

Brogit: alt, penetrant, persistent saps, vull, pa, sal que, amb

Terrabastall: fort, estrident, sobtat veig, tronc, va, riu el, que, pel

Murmuri: feble, apagat, sec 5. a) ar-re-bos-sar, b) as-cen-dir, c) a-llar-gas-sar,

Clamor: intens, estrident, constant d) met-ge, e) gui-nyol, f ) es-quitx, g) re-buig, h)
crei-xe-ment, i) ac-ces-sos, j) col-le-gi, k) re-llot-ge, l)
13. Audició 18 pas-sa-rel-la, m) gre-nya, n) qua-drí-cu-la, o) gar-buix
Mai havia estat en un mercat tan bulliciós com 6. passada, vaig, treballar, passa, aranyes, millor,
aquell. Les parades se succeïen, enganxades les corro, massa.
unes a les altres, al llarg de tot el carrer. Hi venien
de tot: menjar, begudes fredes i calentes, roba de 7. cotxe, quiosc, peixateria, carnisseria, carro, burro.
segona mà, joguines, estris de cuina… La gent pàgina 76
m’empenyia carrer avall, i jo em desesperava 8.
veient que era impossible sortir d’aquella riuada
humana; però de sobte… el Marçal! El Marçal pug- Diftong creixent Diftong decreixent
nava per apropar-se a mi des d’uns quants metres guanyar feina
més enllà.
pingüí almoina
pàgina 72
noies fauna
llengua moure
14. Resposta oberta.
quatre peu
pàgina 73
cauen viure
15. Element descrit: Phileas Fogg
queia nou
Descripció: subjectiva
qüestió fruita
Estructura:
1r paràgraf: Descripció física i psicològica. 9. aeroplà- perquè hi ha dues vocals fortes
2n paràgraf: La seva característica principal és ser paquet, guerrer, lleig i coix- perquè la u no sona
equilibrat, és l’exactitud personificada.
rància- feble + forta no fan diftong
3r paràgraf: És una persona matemàticament exac-
ta, ho economitza tot. pàgina 77
Verbs: ser, semblar 10. a) creixents: feien
Temps verbals: imperfet a) decreixents: aus, piulaven, enrenou, arreu
Recursos expressius: comparació, metàfora b) creixents: quatre
b) decreixents: caiguda, bou, autopista, automòbils
Pàgina 74
c) creixents: no n’hi ha cap
1. Llibreta, tinter, solitud, cadira, pantalons, origen, c) decreixents: sou, dieu, feu, penseu
taula, esqueix, calent, rebel, pantalla, esquena, re-
cipient, conquista, motxilla, simpatia. d) creixents: no n’hi ha cap
d) decreixents: paraula, rei, instaurarà, pau
2.
e) creixents: guanya, qualitat, quantitat
Síl·labes e) decreixents: cau
2 tinter, taula, esqueix, calent, rebel 11.
3 llibreta, solitud, cadira, pantalons, origen, pantalla, No fan diftong vocal feble + dualitat, piano, sua-
esquena, conquista, motxilla vocal forta vitat, bústia, viatge,
4 recipient, simpatia imaginació, pèrdua,
pàtria, acció, ràdio,
pàgina 75 revisió
3. vocal forta + plaer
2 mercat cafè vocal forta
3 finestra, mercadeig, persona, cafeter gua, güe... aquari, guant, quan,
finestró, mercantil personal, Fan diftong qua, qüe... delinqüent, quadre,
finestral
egua
4 finestreta, mercaderia impersonal, cafetera,
finestrada personatge cafeïna principi de mot iogurtera, iot
5 mercantilisme personalitat cafeteria entre vocals treien, veuen, joia

15
12. Paraules que contenen diftong:
Aigua, lluitar, veure.
13. Rou-re, si-tu-a-ci-ó, au-ri-cu-lar, es-clau, re-bel-lió, il-
lu-si-ó, fun-ci-o-nal, eu-ro-peu, qua-li-fi-ca-ci-ó, pro-
vi-dèn-ci-a, con-se-qüen-ci-a, i-gual-tat, guàr-di-a,
de-lin-qüèn-ci-a, his-tò-ri-a.
14. Diftongs:
Meu, taula, quan, mai, duia, aire.
Lectura i activitats finals
Pàgina 80
1. Resposta oberta.
2. Vessant, turó, prat, terraplè, riba, cavitat
3. àmplia-estreta, petita-gran, molta-poca, civilitzat-
salvatge, fàcil-difícil, miserable-afortunada.
4. Un criteri estratègic, perquè li permet veure si arri-
ben vaixells i també un criteri d’orientació, perquè
la casa mira cap al nord-est i així estarà ben prote-
git del terrible sol del tròpic fins que es faci fosc.
5. – Ampliar la cova
– Construir una cadira i una taula
– Una hamaca
– Una cambra a la gruta
6. Al principi no, perquè diu que durant mesos treba-
lla com un condemnat; però al final, quan ha aca-
bat tota la feina, se’n sent orgullós.
7. Creu que és un escollit de Déu perquè l’ha salvat
del naufragi, li ha deixat provisions per subsistir i
no hi ha cap fera ni caníbals a l’illa.
8. Dóna més importància a la raó.
«Tot amb tot, el dolor convida a la reflexió».
9. a) Està completament sol i amb molt poques es-
perances de tornar a la civilització.
b) Quan sofrim sempre busquem algun lloc o algu-
na cosa on consolar-nos i el nostre esperit de su-
pervivència sempre ens n’ofereix un.
10. S’adreça al lector. Perquè escriu una mena de dia-
ri.
16
11. Resposta model:
Avantatges:
– Noves maneres de viure
– Nous paisatges
– Gastronomia
Desavantatges:
– Fa molta calor
– De vegades cal vacunar-se per no patir malalties
pàgina 81
12. a) La descripció la fa Robinson
b) Objectiva
c) És força detallada
13. a) Construcció de la cabana
b) Ampliació i decoració de la casa
c) Solitud i desesperació
d) Balanç favorable
14. Turó escarpat, sol implacable, roca arenosa, im-
mensa solitud, balanç imparcial.
15. Encara, em, quedava, fuster, disposava, el, volia,
excavar, muntanya, volia, construir, menjar, poder,
còmodament.
16. Església, circumstàncies, família, consciència, àm-
plia, Àfrica, pólvora, desgràcia, tàpia, àrea, instàn-
cia, esdrúixola, estratègica, ingènua, notícies.
17. Es-glé-si-a, cir-cums-tàn-ci-es, fa-mí-li-a, cons-ci-èn-
ci-a, àm-pli-a, À-fri-ca, pól-vo-ra, des-grà-ci-a, tà-pi-
a, à-re-a, ins-tàn-ci-a, es-drúi-xo-la, es-tra-tè-gi-ca,
in-gè-nu-a, no-tí-ci-es.
18. Audició 19
La consciència de la meva desgràcia m’acompa-
nyava a tota hora, i sovint em sumia en una pro-
funda tristesa. «És impossible cap situació més
miserable que la teva, Robinson Crusoe», em vaig
dir, i vaig arrencar a plorar com un nen orfe. Tot
amb tot, el dolor sempre convida a reflexionar, i de
seguida vaig pensar que al capdavall era un home
afortunat, perquè jo continuava viu, mentre que
tots els meus companys eren morts.
 AVALUACIÓ

Pàgina 84 8. Resposta oberta.

1. Text 1: objectiva 9. Un emissor emet un missatge en un context de-
terminat i per mitjà d’un codi i d’un canal perquè
Text 2: objectiva
arribi al receptor.
Text 3: subjectiva
10. a) Ortografia: Part de la gramàtica que ensenya la
Text 4: subjectiva recta escriptura de les paraules i dels altres sig-
2. nes gràfics.
b) Grafia: Símbol o conjunt de símbols amb què
Nom Adjectiu
hom representa un so o un mot.
Text 1 imatge gravada
noi alt
c) Síl·laba: Element mínim d’articulació i la unitat
cabells negres natural que conforma els significants dels sig-
ulls penetrants nes lingüístics.
nas recte d) Síl·laba tònica: Dit de l’element sil·làbic o fonemà-
mandíbules anguloses tic que presenta un accent d’intensitat, per oposi-
llavis molsuts
ció a d’altres elements no tònics o àtons.
Text 2 poblet petit i costerut
f) Dígraf: Grup de dues lletres que representa un so.
cases mal repartides
Text 3 veu enrogallada g) Diftong: Grup de fonemes vocàlics format per dos
elements emesos en una seqüència sil·làbica.
Text 4 plana bella
plana empordanesa 11. Carta: Marca de femení
terra viva Pensaves: Verbs acabats en vocal àtona + conso-
terra rica
nant o vocal
terra quadrada
terra ratllada Saltava: Verbs acabats en vocal àtona
Mare: Excepció
3. Penetrant: profund. Riure: Infinitiu de la 2a conjugació (-re)
Angulós: en forma d’angle. Arbre: Marca de masculí
Molsut: gruixut. 12. Espai, cadira, tambor, fulla, tinter, llibre, Nsa, fa-
Costerut: que fa molta costa. vor, finestra, esperança, canvi, matrimoni, simpa-
tia, ordinador, tempesta, recipient.
Enrogallat: apagat.
13. Creixents: feina, ou, riu, jeure, sou, reina, mai, fau-
na, caure, coure, estiu.
4. fort-feble, saludable-perjudicial, esvelt-rabassut,
arrogant-modest, espesses-clares, juntes-separa- Decreixents: guant, quasi, pingüí, seiem, quantitat.
des, prims-gruixuts, dolça-salada. 14. Aeroplà: perquè dues vocals fortes no fan diftong.
Pàgina 85 Guineu: perquè la u no sona.
5. Resposta oberta. Pàtria: perquè la combinació vocal feble-forta no fa
6. Ús del verb ser, de metàfores, abundància de diftong.
noms i adjectius. Paquet: perquè la u no sona.
7. La noia tenia la veu expressiva i clara, la boca me-
nuda. Tota ella era rodoneta, fresca.

17
 5. LA LLENGUA LITERÀRIA

Anticipació 3. Qui poques pipes compra, poques pipes menja.

Pàgina 87
Per la carretera un carreter
porta un carro amb quatre rodes.
1. Fa fred i encara no ha sortit el sol. Per la carretera un carreter
Sol solet, descarrega i passi-ho bé.
vine’m a veure Pàgina 90
vine’m a veure 4. Són anagrames. Mots o frases formats per la
Sol, solet, transposició de les lletres d’un altre mot o una al-
vine’m a veure tra frase.
que tinc fred 5. Són palíndroms. Mot, frase, que és igual llegit
No m’agrada estar sol. d’esquerra a dreta que de dreta a esquerra.
A voltes la soledat és un pou que ennuega 6. Resposta oberta.
els penyals de l’ànima 7. a) Tot i més-t’estimo, b) vellut-et vull, c) Rep més
Ha acabat de ploure i el dia s’ha aclarit. per Roma-rep més per amor.
Acabada la pluja de la tarda, 8. Resposta oberta.
Els núvols lentament s’han esquinçat; 9. Són palíndroms, també.
s’ha obert el cel blau tendre tot mullat. 10. Són paraules encadenades. La darrera síl·laba de
cada paraula és la primera síl·laba de la següent.
Els camps llaurats necessiten pluja.
11. Resposta oberta.
Any plujós, pagès joiós.
12. Resposta model:
A l’abril plou molt.
Menorca, coneguis...
A l’abril, gotes mil.
13. Eufòrica, desimboltura, ventríloqua, neguitosa, me-
T’estimo.
norquina, xerramicòrum, equació, exclouria, pre-
Tu i jo som U. caució, reaprofundir, meticulosa, retroactius, deco-
Les paraules presenten possibilitats inimaginables. ratius, pejoratius, desvirtuador, refutatori.
Cada mot, un món. Pàgina 91

Són vehicles de bona conducció i amb durabilitat 14. Resposta oberta.

garantida.
Fets per gaudir, fets per durar.
En el segon grup hi ha joc lingüístic.
Ús i comunicació
1. Audició 20
❶ Boireta del matí,
emboira’m la mirada.
Ets dolça com l’oblit.
Adéu, la vinya clara!
Que lluny, l’alè del mar
i els brucs de la muntanya!
TOMÀS GARCÉS
❷ Ara ve el mes de maig,
regalada primavera,
floriran totes les flors,
els clavells i les roselles.
CANÇÓ POPULAR
2. Any de neu, any de Déu.
Gep a ponent, quart creixent;
gep a llevant,
quart minvant.
Sol rogent, pluja o vent.
Feta la llei, feta la trampa.
15. Abellot, agost, ajut, clos, adéu.
16. Resposta model:
Est, mot, fort, clot.
17. Resposta model:
L’avi Manel està més avorrit!
Pàgina 88
18. Resposta model:
Jo sóc un cuc ben ruc.
19. Hi podem llegir les mateixes paraules a l’horitzon-
tal que a la vertical.
20. Fragment 1: Conté totes les paraules de l’alfabet.
Fragment 2: anagrama.
Fragment 3: Cadascuna d’aquestes paraules conté
només la lletra e.
Pàgina 92
21. Poema 1: Les paraules de cada vers comencen per
la mateixa lletra. Els versos també segueixen l’or-
dre alfabètic.
CATALANA
Poema 2: Juga amb paraules monosil·làbiques.
22. Són versos pentasíl·labs (5) amb rima consonant
(abba, aba, abba).

18
 Pàgina 93 g) L’alba de la humanitat.
(pel naixement del dia)
23. Poema 1
h) El nostre camí està escrit allà dalt.
Són versos hexasíl·labs (6).
(perquè els camins comencen i acaben, com la
Rima consonant: vida)
–matí, camí, endins, oblit 28. Descoberta: Cada vida és diferent.
Rima assonant: Laberint: La vida és complicada.
–mica, masia, eixida Mort: El final de la vida és la mort. Viure és morir
–tendra, pineda, vela una mica cada dia.
–mirada, clara, muntanya Teatre: Ens toca viure un «paper» en la vida.
Poema 2 Enigma: No sabem què és la vida, d’on venim i a
on anem quan morim.
Són versos heptasíl·labs (7).
Riu: El corrent porta la nostra vida fins a la seva des-
Rima consonant: embocadura, el mar o la mort.
–sol, revolt, giravolt, gira-sol, sol 29. Resposta oberta.
–escarlata, mata, escata 30. Poema 1: El lligam afectiu de dos enamorats asso-
24. Les estrofes les destriem entre tornada i tornada. ciat al vincle foc-foscor.
Hi ha quatre quartetes (quatre versos) i tres torna- Poema 2: El poeta, creador des del no-res, associat
des amb apariats (dos versos). al paleta, com a constructor.
Tornada: Pàgina 96
Adéu clavell morenet! 31. Mort=un núvol que es desfà, una fulla que cau, un
Adéu, estrella del dia! vespre, que acaba el dia, els camins buits.
La rima és molt variada, assonant i consonant to- 32. Poema 1: Tenebra clara
tes dues acabades en e, Poema 2: mort=vida
i + consonant + a. Poema 3: fugacitat-persistència
Pàgina 94 caducitat-resistència
25. somnis-evidència
a b c d Poema 4: glaçat-ardent
Semblants fred-gelor igual- felicitar- moure’s- adust-en flor
semblant elogiar bellugar-se cruel-riu
Contraris fred-calor igual- felicitar- moure’s- Poema 5: claror-fosca
diferent censurar aturar-se
33. Resposta model:
Diferents fred- igual- felicitar- moure’s- a) una nit il·luminada
amargor enamorat recomanar espantar-se
b) un dia fosc
c) una trista alegria
26. Blanc com la neu, negre com el carbó, vermell com d) una tristor que fa riure
un pebrot, dur com una pedra, clar com l’aigua, fosc
e) un amor ple d’odi
com la nit, alt com un sant Pau, baix com un tap.
f) un odi amorós
Pàgina 95
g) una calma plena d’agitació
27. Resposta model:
h) una agitació calmosa
a) Els seus ulls són estels llunyans.
Pàgina 97
(per la brillantor)
34.
b) Els seus cabells com un camp de blat.
(pel seu color daurat) Vista blanc, clar, vermell, resplendent, obscur, blau, fosc,
c) El meu amor és com una primavera sense fi. Olfacte pestilent, aromàtic, olorós, fètid, perfumat, fragant,
(per l’alegria que sentim) pudent
d) Cauen llàgrimes com una pluja de perles. Tacte calent, llis, fred, candent, tebi, suau, espinós, tou,
(perquè s’assemblen en la forma) arrugat
e) Quan arribi el meu hivern, desapareixeré.
(perquè associem la mort a la caiguda de les 35.
fulles i el fred). Oïda sonor, rítmic, eixordador, silenciós, melodiós, bulliciós,
f) Admiro la vellesa de les paraules. estrepitós, ronc, baladrer, clamorós
(perquè associem la vellesa a tenir l’experiència Gust agre, amarg, salat, dolç, insípid, baladrer
de la vida, el saber)

19
36. Resposta model: 7. Audició 22
Cançó aspra, fruita melodiosa, color insípid, per- paper, francès, espès, piquet, sencer, accés,
fum resplendent, carícia amarga, so lluminós. vostè, també, anglès, correu, alè, revés, pagès,
37. Llum, color de mel, color d’olor de poma. mireu, sincer, serè, escocès, puré, estel
38. Audició 21 cançó, lleó, espòs, ressò, favor, escriptor, millor,
això, allò, furiós, amor, segon, futbol, edredó, color,
Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau, oh serres major, agost, juliol, repòs, esclop
desiguals que allí, en la pàtria mia, dels núvols i del
Pàgina 100
cel de lluny vos distingia per lo repòs etern, per lo
color més blau. Adéu tu, vell Montseny, que des 8. difícil-plana no acabada en cap de les dotze termi-
ton alt palau, com guarda vigilant cobert de boira i nacions.
neu, guaites per un forat la tomba del jueu i al mig esquena-plana acabada en vocal.
del mar immens la mallorquina nau.
rèptil-plana no acabada en cap de les dotze termi-
BONAVENTURA CARLES ARIBAU (adaptació) nacions.
tornàveu-plana no acabada en cap de les dotze ter-
Estudi de la llengua minacions.
Pàgina 98 àngel-plana no acabada en cap de les dotze termi-
1. Facilitat-agut, canvi-pla, càndida-esdrúixol, arbre- nacions.
pla, amic-agut, estiu-agut, espai-agut, cosa-pla, arbre-plana acabada en vocal.
esperit-agut, llibre-pla, àguila-esdrúixol, finestra- 9. ànim, àrab, límit, físic, almívar, veníeu, músic, inú-
pla, raval-agut, cinta-pla, carpeta-pla. til, caràcter
2. Poema 1 10. a) pèsols, tomàquets, avorreixen, mainada
Primavera-pla, arribat-agut, color-agut, plata-pla, b) caràcter, pagesos, fàcil
ocells-agut, espessos-pla, pinassa-pla, noies-pla,
ondulant-agut, flama-pla. c) conflictes, bèl·lics, alerten, pacífics
Poema 2 d) Òrson, Clara, parella, difícil
Estiu-agut, abrusa-pla, entorn-agut, herba-pla, e) tenien, amoníac, dipòsit, aigua
novella-pla, terra-pla, clivella-pla, migjorn-agut, f) àmbit, automòbil, caràcter, impossible
perdius-agut, corren-pla, esbarts-agut, rostolls- 11. Audició 23
agut, garrigues-pla.
pèsol, créixer, burgesa, ximpanzé, adreça, esfèric,
3. Anís, anàlisi, cinturó, arròs, ridícul, música, èxit, pa- cèntim, abella, brètol, geni, préstec, carpeta, agen-
té, únic, botó, nadó, bèl·lic, puré, càmera, església. da, compendi, préssec, vèncer
Pàgina 99
eslògan, abdomen, poma, monòton, trompa, tòrcer,
4. a) amor, no s’accentua sòlid, cosa, minyona, somni, còmic, rodona, fóssim,
b) esclau, no s’accentua molsa, córrer, ombra
c) Perú, s’accentua perquè és aguda i acaba en vo- Pàgina 101
cal 12. Audició 24
d) carrer, no s’accentua a) àrbitre f) tècnica k) anèmia
e) pastís, s’accentua perquè és aguda i acaba en b) intempèrie g) custòdia l) brúixola
-ís. c) angúnia h) quilòmetre m) acròbata
f) depèn, s’accentua perquè és aguda i acaba en d) artèria i) ànsia n) assistència
-en. e) brutícia j) àmfora o) anàlisi
5. fracàs, fadrí, algú, Jonàs, cuscús, Pequín, català, 13. Mots plans:
tapís, ballarí, allà. brètol, trobaven, llengua, filologia, anessin, venien,
6. a) Jesús, arròs, sucós piano
b) arribarà, excursió Mots esdrúixols:
c) serà òndia, asfíxia, sínia, absència, línia, ànsia
d) tindrà, sortirà 14.
e) cafè, xinès, és, japonès aguts plans esdrúixols
f) aniré, gironès, contemplaré, horitzó, marí
Amb accent cosí, capità, públic, químic, pel·lícula,
g) cinturó, marró submarí, urbà, príncep, túnel pàgina,
pingüí, degà estàtua,
h) no n’hi ha cap, d’accentuada núvia, àrea
i) guàrdia, urbà, Mataró
Sense accent fatal, remei, febre, vici,
j) Narcís, té, cosí, mexicà pantalons cotxe, festa
k) Allà, coixí, preciós
l) Després, buscaré, informació, població

20
15. Audició 25 Quan no n’hi quedi cap, el faig morirà i el castell,
a) gener f) progrés k) esquelet s’ensorrarà.
b) església g) cèntim l) correu 7. L’arribada del quincallaire amb els seus estris.
c) llebre h) espècie m) ingrés 8. Perquè els pastors no necessiten cap estri per sa-
ber quin temps farà, ho saben tot mirant els nú-
d) pèssim i) tretze n) assistència vols.
e) eina j) préssec o) espès 9. Perquè amb aquest estri pot veure més lluny que
16. Audició 26 amb els ulls. Per a ell té una utilitat.
a) motor f) òliba k) nebot 10. El pastor crida el ramat xiulant.
b) racó g) tauró l) allò Pàgina 105

c) colla h) seriós m) verinós 11. Resposta oberta.

d) arròs i) concòrdia n) petroli 12. La por és un sentiment d’inquietud davant d’un pe-
rill, imaginat o no. Aquest sentiment és subjectiu.
e) tampoc j) dipòsit o) sòlid
13. Resposta b)
Lectura i activitats finals 14. L’oest, l’horitzó, l’extrem, la ema, l’ungla, l’Índia,
Pàgina 104
l’esquena, l’altiplà, la asimetria, l’objectiu, la uni-
versitat, l’institut, l’home, l’obra, l’estructura.
1. ullera, baròmetre, andròmina
15. Audició 27
2. a) trencall, b) altiplà, c) pastura,
En el moment just que els raigs penetraven a tra-
d) muntanya, e) turó vés del trencall de l’oest, Frik es va girar; llavors
3. a) castell antic, ramat esverat, llum esmorteïda, es va posar la mà mig tancada per visera i ob-
faig ufanós, quincallaire malparlat servà amb molta atenció. Entre la claror de l’ho-
ritzó, a una milla llarga de distància, empetitit per
4. Sinònims: terror, pànic, basarda, temença, espant, la llunyania, es perfilaven les formes d’un castell.
temor Aquest antic castell ocupava la part superior d’un
Antònims: alegria, tranquil·litat, confiança, valentia, altiplà anomenat d’Orgall. Sota els efectes d’una
coratge llum esclatant, se’n destacava cruament el relleu
5. Aterrir, terroritzar, témer, espantar, atemorir, esca- amb una gran netedat. De totes maneres, calia
garrinar-se que la vista del pastor estigués dotada d’una gran
potència per distingir el més petit detall d’aquella
6. El faig, com el castell, és vellet, només li queden mola llunyana.
tres branques perquè n’hi acaba de caure una.

21
 6. LA NARRACIÓ. LA MEMÒRIA PERSONAL

Anticipació b) causa-gran esforç

Pàgina 107
efecte-cansament
c) causa-moltes hores d’estudi
1. Resposta oberta. efecte-bones notes
2. Resposta oberta. d) causa-mala nutrició
efecte-desnutrició
3. El primer text descriu la nit i el cel estelat. Usa
noms i adjectius sovint, comparacions, verb sem- 8. a) causa-vessaments químics
blar. efecte-contaminació dels rius
b) causa-baixes temperatures
4. Resposta oberta. efecte-neu
c) causa-partença d’un amic
Ús i comunicació efecte-tristesa
Pàgina 108 d) causa-guanyar la loteria
efecte-alegria
1. Text 1 e) causa-malaltia
Ens conta la història d’un nen que va camí de l’es- efecte-febre
cola acompanyat per la minyona. 9. a) causa-malbaratament de l’aigua
Text 2 efecte-restriccions d’aigua
Ens conta els somnis d’un nen que dorm amb el b) causa-educació adequada
pare. efecte-bona feina
c) causa-forat de la capa d’ozó
Text 3 efecte-canvi climàtic
Ens conta el somni de dos nens que volen viatjar a d) causa-conflictes ètnics
Egipte quan seran grans. efecte-tragèdia
e) causa-bona planificació d’un viatge
Pàgina 109
efecte-felicitat
2.
10. D’esquerra a dreta: 2, 4, 1, 3
Temps Espai Personatges Fets 1-Uns nois arriben a un càmping
Text 1 passat Portbou un noi reals 2-Munten les tendes
i l’Hortènsia
3-Ho endrecen tot i juguen
Text 2 passat llit un nen ficticis
i el seu pare
4-Es posa a ploure i han de quedar-se dins la ten-
da
Text 3 passat Egipte dos nois ficticis
Pàgina 111
Text 4
3. Tots tres textos tenen en comú que estan escrits
en passat. 11. El tema és el tir lliure del bàsquet. El narrador és
una jugadora d’aquest esport.
El text 2 i 3 comparteixen el fet de tenir com a nar-
ració un somni i de voler anar a algun lloc a fer des- 12. Trobo, he practicat, puc, m’adono, estic, tinc, vé-
cobertes (selva-tresor / Egipte-mòmies). nen, sigui, m’empasso, repenjo, faig, llaço, tanco,
queda, he fallat, sento, veig, hi ha, arriba, pensen,
4. Text 1 he fet.
Aplegar-concentrar, portar-dur, romandre-quedar- Hi domina el present, però també hi ha alguns
me, escollir-triar, atrapar-enxampar. pretèrits perfets, un present de subjuntiu...
Text 2 13. La jugadora ha de tirar un tir lliure, té por de fallar-
Filar-teixir, penetrar-endinsar-se, descobrir-trobar, lo, agafa confiança tancant els ulls i el llança, el fa-
envair-emportar-se, somniar-somiar. lla, les companyes criden, l’entrenadora la mira en-
furismada, creu que tothom pensa que ho ha fet
Text 3 expressament.
Descodificar-interpretar, acordar-decidir, bastar-te- 14. Faltaven-mancaven, agafar-prendre, enganxo-unei-
nir-ne prou. xo, agror-agresa, roben-agafen, esgotat-exhaurit,
5. Sinopsi 1: El tema és la fugida entrebancar-ensopegar, s’estavella-es trenca, enfuris-
Sinopsi 2: El tema és l’esport mada-enfadada, expressament-intencionadament.
6. Resposta oberta. 15. Desconfiança, por, valentia, malfiança.
Pàgina 110 16. Èxit és obtenir un bon resultat, reeixir.
7. a) causa-manca de pluja Fracàs és obtenir un resultat del tot dolent, desas-
efecte-sequera trós.

22
 Resposta model: na cosa. L’oncle Gerard va posar-se a l’escolta. Va
Èxit-confiança, motivació, optimisme... sentir un senyal lleu, però ben semblant al del
micròfon del Copi. Va ordenar als homes de conti-
Fracàs-malfiança, por, pessimisme nuar la ronda per la ciutat amb l’antena rotatòria
17. Resposta model: engegada. Al cap de poca estona van tornar a re-
bre el senyal, aquesta vegada amb molta nitidesa.
La pilota ha entrat! Una veu masculina prima emetia missatges in-
Sento les companyes i l’entrenadora cridar el meu comprensibles, però que delataven una urgència i
nom. Ara s’hi posa el públic... No puc contenir les un nerviosisme evidents.
llàgrimes. M’emociono. És el dia més feliç de la JOAN RENDÉ: El llegat del príncep de Larsa
meva vida.
Pàgina 112 Estudi de la llengua
Text 5 Pàgina 117
18. a) Cartago, b) Ponte Sampaio, c) Pòrtic de la Glòria, 1. be, be, bé
d) Incio, e) la patata
béns, bens, bens
Pàgina 113 deu, deu, Déu
Text 6 dona, dóna, dona
19. a) El tema dels dos textos és l’educació. es, és,
b) En el primer text, hi trobem un professor com- és, és, és
prensiu, amb mètodes d’ensenyament no vio- es, és
lents i engrescadors. En el segon, en canvi, ens ma, mà, mà
trobem amb un professor molt rigorós i amb ós, os, ossos
mètodes violents.
sí, sí, si
c) Resposta oberta. més, més, mes
20. Resposta oberta. Pàgina 118
Pàgina 115
2. a) És, sé, què
Text 7 b) Véns, que sí
21. a) L’Ignasi i el narrador. c) sé, què, És
b) Són els germans del narrador. d) dóna, és
c) El tercer germà. e) Si, ús, bé
f) Té, més, te, sé, si
d) Un dia d’estiu, molt de temps, mentre, algun
dia, Quan ja no vaig poder més, mai, al principi, g) bé, bé, sé, que, sóc
van passar els anys. h) déus, són, És
e) A la platja. 3. a) mes, més, son, més
f) La mort de l’Ignasi ofegat. b) mon, món
c) dona, mora, móra
g) Que a partir d’aquest succés els germans esti- d) molt, mòlt
guin mal avinguts. e) ossos, óssos,
22. Plantejament: f) té, pèl, pel,
Els germans decideixen festejar l’aniversari amb g) què, què, que
un pastís i anant a la platja. h) sé, què
Nus: i) si, sí
j) sóc, socs, són, molt
Tots dos neden i el narrador se’n cansa i decideix
sortir de l’aigua, l’Ignasi s’hi queda i més tard s’o- k) sol, sòl
fega mentre el narrador dorm. l) te, té
m) us, ús
Desenllaç: n) véns, vens
Els germans ja no s’avenen i han oblidat el seu o) sol, sòl
germà. p) què, que
23. Es pot reaccionar negativament, embogint perquè q) néts, són, més, nets
no hem paït la pèrdua de l’ésser estimat, com en 4. Resposta model:
el primer text; o bé prendre’s la mort com un retorn
al lloc on érem abans de néixer, amb la qual cosa a) Sí, el món és així de boig.
potser no ens afecta tant. b) Ell és qui dóna tot el que té.
24. Resposta oberta. c) Encara hi és, però es pot escapar.
25. Audició 28 d) Sí, noia. Té una barra! Em va dir «Què vols que
Cap a les cinc de la matinada, un dels homes va hi faci?»
desvetllar-lo. El radiogoniòmetre havia copsat algu- e) Ells dos ara vénen, la resta ja hi són.

23
5. Text 1: 5. Perquè sabia que ell ho feia per no dir mentides,
Sí, és, és, dóna per donar un resposta meditada.
Text 2: 6. a) Perquè quan li feien una pregunta no responia i
es limitava a somriure.
Són, té, nét, què, és
7. El que compta és acabar la feina, però sense pres-
Pàgina 111 ses i sense deixar-s’hi tota l’energia.
6. 8. Resposta oberta.
Hiat co-ca-ï-na, pa-ü-ra, re-üll Pàgina 123

Diftong au-ca, reu, creu, es-pai, rau-xa, ai-re 9. Resposta oberta.

7. No es poden accentuar:
països, oïda, veïna, Suïssa, Lluïsa
Es poden accentuar:
Lluís, veí, país
8. freqüent, ensaïmada, transeünt, aïllat, peüc, coïs-
sor, diürn, paraigües, aigüera, amoïna, heroïna
9. és, més, més, és, però, és
Lectura i activitats finals
Pàgina 122
1. casa, garita, cabana
2. Amistat: intimar, adorar, idolatrar, fraternitzar, sim-
patitzar, apreciar
Aprofitament del temps: aprofitar, progressar,
avançar, guanyar
3. a) Si veus un amic en problemes, ajuda’l.
b) Amb un bon amic et sents segur.
c) A vegades dir la veritat fa mal.
d) A l’amic si el guanyes en el joc, guanya-li poc.
e) D’amics de veritat, no n’hi ha gaires
4. Faltar-li un bull: No ésser-hi tot, tenir poc seny o en-
teniment.
No poder dir ni fava: Estar extremament abatut,
descoratjat, no poder ni parlar de tan fatigat.
Treure el fetge per la boca: Fatigar-se en extrem
per causa d’un excés d’activitat, especialment en
algun treball.
10. En aquest relat importa més la reflexió, no s’expli-
ca cap acció, més aviat és un fragment descriptiu,
on s’hi fa un retrat psicològic d’en Beppo.
11. El tema és la feina. Els personatges són en Beppo
i la Momo. El temps transcorre en el passat, ex-
cepte en la part dialogada.
12. Plantejament:
El narrador ens presenta els dos personatges i ens
mostra la gran amistat que els uneix.
Nus:
Reflexions d’en Beppo sobre com s’ha de fer seva
feina.
Desenllaç:
Torna a la realitat amb la frase final.
13. Era perquè, sempre que li feien una pregunta, es
limitava a somriure i a no respondre. Es quedava
meditabund. Si la resposta li semblava innecessà-
ria, callava. Però quan li semblava que calia una
resposta, es quedava rumiant.
14. Audició 29
Hi havia gent que es pensava que a Beppo Es-
combriaire li faltava un bull. Era perquè, sempre
que li feien una pregunta, es limitava a somriure i a
no respondre. Es quedava meditabund. Si la res-
posta li semblava innecessària, callava. Però quan
li semblava que calia una resposta, es quedava ru-
miant. De vegades s’hi estava dues hores, d’altres
passava un dia sencer fins que us contestava.
Mentrestant l’altra persona s’havia oblidat de la
pregunta i els mots pronunciats per Beppo li sem-
blaven una extravagància.

24
 7. LA NARRACIÓ. LA MEMÒRIA SOCIAL

Anticipació Pàgina 128

Pàgina 125 Text 3
1. Resposta oberta. 11. a) Un divendres tretze a la nit la mare posa un mi-
2. Resposta oberta. rall sota el coixí per poder veure en somnis l’ho-
me amb qui es casaria.
Pàgina 126
b) No recordava haver somiat cap home.
Text 1
c) La nit de Sant Joan encén una espelma i es plan-
1. El tret peculiar és haver nascut en dies diferents ta nua davant un mirall.
(una les 11.55 h de la nit i l’altre a les 00.10 h de la
matinada). d) No, perquè la seva mare la crida i ha d’apagar
l’espelma i sortir a corre-cuita.
2. a), d), e)
12. Camp semàntic de la il·lusió:
Pàgina 127
Fantasia, somni, esperança.
3. Accions en repòs:
Camp semàntic de la decepció:
xerràvem, discutíem, llegíem, ens encantàvem, ob-
servant Desengany, desencant, desil·lusió.
Accions en moviment: 13. La mare es veia lletjota i creia que la majoria de les
altres noies del poble eren més maques que ella.
passejàvem, visitàvem
No es correspon amb la realitat, tothom deia que
4. Vèncer la nit vol dir que aconseguien passar tota la era molt bonica.
nit en blanc, sense dormir.
14. El mirall. Era petit i rodó, amb el marc de fusta...
El que feien per suportar-ho era xerrar, discutir, lle-
gir, encantar-se, passejar, visitar locals nocturns La mare. Gairebé una nena, i tot i que...
5. Resposta oberta. 15. a) fals, b) fals, c) cert
6. En el primer paràgraf el narrador és un nen apadri- El narrador és la filla i la protagonista és la seva
nat pels germans bessons i en el segon paràgraf mare.
és un dels bessons. Pàgina 129
Se sap que el relat ha canviat de narrador perquè 16. Fragment 1
el paràgraf comença amb unes cometes. Narrador extern. Tercera persona.
Text 2 Fragment 2
7. Llotja: Edifici públic on es reunien els mercaders i Narrador extern. Tercera persona.
els comerciants per a llurs tractes.
Fragment 3
Plegar: acabar la jornada.
Narrador intern. Primera persona.
Àpat: Cadascuna de les menjades d’una certa im-
portància que hom fa diàriament a hores fixes. 17. Punt de vista intern.
8. Moment històric: guerra iranoiraquiana. Resposta oberta.
Ciutat i país: a la vora d’Arussafa, a la riba del Tigris, 18. Narrador intern. El narrador i l’autor són la mateixa
a l’Iraq. persona.
9. Té un cafè a la llotja del peix, comença a treballar a Pàgina 130
les cinc i plega a les deu del matí, va a la taverna i Text 4
s’ho gasta tot en beguda, ja és mort.
19. a) discapacitat-impedit, b) ampla-folgada,
a) un noi o una noia
c) recitar-salmodiar, d) divulgar-escampar
b) el seu fill o la seva filla
20. El text descriu una dona tafanera. Escampen ru-
c) sí mors i notícies pertot arreu. Mal fet.
d) en primera persona 21. Resposta oberta.
10. Resposta model: Text 5
L’Iqbal és un noi fort i ben espavilat, suporta tot ti- 22. Anècdota 1: Fugida en un tren.
pus de situacions inhumanes i se’n surt. També té
un esperit de lluita, de rebel·lia que l’ajudarà a tirar Anècdota 2: Fugida en un camió.
endavant. Físicament és de pell fosca, amb uns El tret del caràcter del noi és la inquietud, per això
ulls vius i petits. vol fugir constantment, no es troba bé enlloc.
23. L’última frase vol dir que, com deia Baudelaire en
un vers, mai no aconseguirà estar bé enlloc.

25
24. Quan el narrador no parla s’usen les cometes. “A ren de la desolació actual d’aquella carretera que
veure la iaia” i “Senyor Brabec, sóc aquí”. en una època havia estat ben transitada.
Pàgina 131 THOMAS HARDY: Jude, l’obscur (adaptació)
Text 6
Estudi de la llengua
25. Caracterització del pare: Se li va morir la dona i
s’ha d’ocupar del seu fill amb qui juga molt. És Pàgina 134
molt trempat. Treballa en una benzinera que també 1. Són oració: b), e), f ), g)
té un taller.
2. D’esquerra a dreta
Caracterització del fill: No té mare, se n’ocupa el
pare, viu en una caravana en ple camp, va a l’es- –El Figueres acaba de marcar!
cola i no s’avorreix mai perquè juga molt amb el –El nen vol pa.
seu pare. –Cal que vagi amb compte!
Relació entre ells: Molt bona, hi ha molta complici- –No t’entenc!
tat entre ells. Ha suplert la mancança de la mare
amb un vincle molt fort entre ells. 3. a) el pare, b) alguns pastissos, c) tu, d) l’esport, e)
ell, f ) les mercaderies, g) aquest gos abandonat
26. a) descriptiu, b) dialogat, c) narratiu
4.
27. A continuació: després
Subjecte Predicat
De llavors ençà: a partir d’aleshores
Les cartes del joc de la Mari estaven trucades
De cop i volta: sobtadament
El paisatge del Pirineu s’estén a l’horitzó
28. –Lligar quatre llistons en forma d’estrella. Els acords establerts ja no tenen validesa
–Reforçar-los amb dos més al mig. “El jardí de l’emperador” és el títol d’un conte japonès
–Posar una roba ben tensada sobre l’estructura de en Pau i la Núria faran la feina,
llistons. El pare i la mare s’han apuntat a un curset de
–Afegir-hi una cua feta amb cordill i retalls de roba. balls de saló
Pàgina 132 els teus alumnes treballaran junts,
La salsa dels macarrons era massa picant
29. Imperfet: feia, s’enfadava, m’empaitava, provoca-
va, guaitaven
Perfet perifràstic: va pegar, va enviar, vaig co- 5. Aquestes oracions no són correctes perquè no te-
mençar, va agafar, va engolir nen un sentit complet.
Perfet simple: llançà, tornà, es desplomà Resposta oberta.
Pàgina 133 6. Resposta model:
30. Van sortir, van continuar, travessava, eren, tenien, a) Aquesta cinta és la guanyadora de tres Oscars.
estava, era, envoltava. b) Un roc punxegut llançat amb malícia ha trencat
31. Al cap de poc temps: ben aviat, de sobte: tot d’u- el vidre de la finestra.
na, després: més tard, de seguida: a continuació, c) Li han venut una moto de segona mà sense
llavors: aleshores. frens!
32. Quan vaig sortir de l’oficina de l’advocat, em vaig d) Aquesta novel·la tracta d’una història apassio-
dirigir a l’agència. Vaig ficar-me dins d’un taxi i vaig nant dels indis americans.
anar-hi a donar una ullada. Després de sortir del
Pàgina 136
cotxe vaig albirar Bob Teale, que venia en direcció
a mi. Vaig continuar carrer avall i vaig passar pel 7. Resposta model:
costat de Ledwich i de Bob. A la primera cantona- a) l’aparell, b) els pares, c) en Joan, d) ell, e) aquest
da em vaig aturar a cargolar un cigarret i a enviar televisor, f ) l’advocat, g) la Maria, h) la festa
una mirada furtiva a aquell parell.
8. Resposta model.
33. Algú: (dos punts), individu, (coma), amagar-te’n,
(coma), i, (coma), sobretot, (coma), i, (coma), inu- a) és enorme, b) són preciosos, c) no funciona bé,
suals, (coma). d) és espectacular, e) és dijous, f ) vindrà avui, g)
són massa petites
34. Audició 30
9. a) Li agrada sentir el cant dels ocells.
Era una planura ampla i elevada; xerraven i xerra-
ven; Jude tallà una branca i en féu un llarg bastó b) Resol bé els problemes de matemàtiques.
per a Sue tan alt com ella mateixa, amb una gran c) Té por de la foscor de la nit.
corba que la feia semblar una pastora; cap a la mei-
d) Somnia balcons plens de garlandes.
tat del camí travessaren una gran carretera que
s’estenia d’est a oest, la vella via de Londres al 10. a) i c) No són correctes perquè el subjecte i el verb
Land’s End; es deturaren, miraren a un costat i a no concorden.
l’altre per un moment i, mentre el vent l’escom- b) i d) No són correctes perquè les paraules no es-
brava i n’aixecava la palla i brins de fenàs, s’adona- tan ben ordenades.

26
11. Resposta model:
D’esquerra a dreta:
–Vaig comprar aquesta làmpada al Marroc.
–L’ocell té el pit groc i el cap blanc.
–Els núvols s’allunyen dels camps.
12. –La tasca era difícil de portar a terme.
–Es va decidir a entrar-hi.
–Es va sentir un grinyol.
–S’hi va atansar.
–Vaig caure a terra sense saber què havia passat.
Pàgina 137
13. Audició 31
Són les dotze. Estaven clavats en aquella mateixa
canal de les allaus. El vent bufava molt fort. La neu
els cobria la cara i els entrava pel coll. Van veure
una canal en forma de xemeneia.
JOSEP FRANCESC DELGADO: Sota el signe de Durga
(adaptació)
14. Audició 32
Ei nois, mireu qui ve per aquí!
Fixeu-vos quina pinta d’ensopit!
Ja cal que s’espavili, si no vol que li treguin la son
de les orelles.
Què has fet?
On has estat?
JOAQUIM CARBÓ: La colla dels deu
15. Resposta oberta.
Lectura i activitats finals
Pàgina 140
1. sonatina, piano, faristol, corxeres
2. a) sonar-dringar, b) tocar-interpretar,
c) partitura-escriptura musical,
d) sonatina-sonata, e) estrident-agut
3.
Instruments Notes musicals Estils i composicions
piano do compàs
saxo corxeres sonatina
clarinet fa sostingut simfonia
arpa sol jazz
fagot negra
contrabaix fusa
mi
4. a) tecla de piano , b) rellotge, c) campana, d) ester-
nut, e) gos, f ) cosa que cau, g) telèfon
5. a) La senyoreta Funkel està enfadada perquè el
seu alumne arriba tard i no ha estudiat la lliçó.
b) Perquè és una peça molt fàcil de tocar.
c) S’enfurisma moltíssim amb ell.
6. Les dues primeres vegades no toca bé el fa sos-
tingut perquè s’equivoca, la tercera, per culpa del
moc que hi ha enganxat a la tecla.
7. És una professora molt exigent i difícil d’aconten-
tar, és irascible i violenta («empenyia l’alumne»,
«amb la seva respiració endiablada», «m’escri-
dassà», «tocava amb violència la tecla», «nano fas-
tigós i podrit! Merdós desvergonyit»).
8. Resposta oberta.
Pàgina 141
9. Resposta oberta.
10. És una descripció del moc de la senyoreta Funkel.
11. Aquests verbs caracteritzen el personatge i en do-
nen una visió negativa:
–Em xiulà a l’esquena, m’escridassà, em xisclà
amb veu de falset...
12. Miserable, oblidat, vegada, núvol, bigoti, seva,
ceba, inventar, arribar, vermella, evocar, baixada,
possible, equivocar, saben
13. Els trenta segons següents van ser dels més hor-
ripilants de la meva vida. Notava com la sang em
fugia de les galtes i una suor freda em baixava per
la nuca. Tenia les orelles alternativament fredes i
calentes i per acabar-ho d’adobar no hi sentia, com
si m’haguessin tapat les orelles. Tenia els ulls ben
oberts i fixos a la fina tecla negra anterior al sol, allà
on hi havia clavades les boles de mocs de Marie-
Luise Funkel... «Encara queden nou compassos,
encara en queden sis»... Era impossible tocar la te-
cla sense posar el dit enmig d’aquella porqueria...
27
 8. LA NARRACIÓ. LA MEMÒRIA COL·LECTIVA
Ús i comunicació
Pàgina 144
Text 1
1. Els fets: nou avions de la legió Còndor van deixar
caure 12.000 quilos de bombes. El protagonista
se’n va lliurar, ja que no va poder ser matriculat en
aquesta escola.
Temps: a les tres de la tarda del 2 de novembre de
1937.
Espai: el Liceu Escolar i Lleida.
Narrador: intern, en primera persona.
2. a) rasant-que passa ras de terra, b) caça-avió militar
d’una gran velocitat i d’una elevada cadència de
foc, c) metralla-trossos menuts de ferro, coure,
zinc, claus, perdigons, etc., amb què hom carrega
diversos tipus de peces d’artilleria i determinats
projectils i artefactes explosius, d) dantesc-que per
la seva grandiositat i el seu aspecte terrorífic sem-
bla inspirat en Dant, e) pedagog-persona que té al
seu càrrec l’educació i l’ensenyament, especial-
ment dels infants, f) desgavell-desordre complet.
3. Procedir és venir d’un lloc i precedir és anar davant
d’algú o d’alguna cosa o bé estar situat o ocórrer
abans.
4. Les bombes, normalment, haurien de caure sobre
objectius militars no pas civils i, en aquest cas, això
no es va respectar.
5. Resposta model:
La guerra de l’Iraq o la guerra entre palestins i isra-
elians.
6. Audició 34
A les sis es va produir el segon atac.
No vam estar previnguts pel pas dels caces i els
avions es presentaren damunt nostre sense donar-
nos temps de res.
El patró va parar la barca, i estengué la fusta ràpi-
dament. Però la gent, enfollida, sortí, precipitada-
ment, de la barca. Els mariners agafaren en braços
els menuts, altres dos agafaren el meu pare i el
deixaren a terra. Però l’atac fou tan brusc, que no-
més vam tenir temps de tirar-nos a terra, i escam-
par-se tothom en totes direccions. Jo, abraçada
amb els meus fills, que cobria amb el meu cos, una
vegada més vaig esperar la mort.
Altra vegada el soroll terrible, el tremolor de la ter-
ra, la impressió d’anihilament, feien la sensació
d’una espera eterna.
Quan em vaig aixecar i vaig buscar amb la vista els
meus, el primer que vaig veure fou el meu pare, pas-
sejant-se sota les bombes, semiinconscient, amb la
màquina d’escriure a la mà. Aquesta màquina, amb
la qual féu vint quilòmetres de marxa pels Pirineus,
miraculosament salvada de moltes peripècies poste-
riors, és encara la mateixa amb què escric això.
FREDERICA MONTSENY: Cent dies de la vida d’una
dona (1939-40)
28
Pàgina 145
Text 2
7. –Passa la processó.
–La casa de pagès situada a l’extrem dret encenia
la seva foguera.
–La casa de pagès següent també n’encén una i ai-
xí cada casa fins a completar el cercle.
Les «llengües de foc» són les flames del foc, ja
que tenen una semblança de forma i a més, en
aquest cas, comuniquen com la llengua, el llen-
guatge que utilitzem per parlar.
8. És ficció, però si el llibre fos una autobiografia no
novel·lada, en aquest cas podrien ser reals.
9. Resposta oberta.
Pàgina 146
Text 3 i text 4
10. El tema és la segona Copa d’Europa guanyada pel
Barça.
11. El text 1 ens informa de la remuntada gràcies a dos
jugadors i que els catalans van sortir a celebrar-ho.
El text 2 en informa de tots els detalls del partit.
Pàgina 147
12. a) Expliquen fets que van succeir.
b) Pretenen informar el lector.
c) Són textos periodístics.
d) Narren fets d’actualitat.
13. a) El 18 de maig de 2006.
b) No.
c) Un dia.
d) Al text 3, en present, i al text 4, en passat.
e) El text 3 utilitza el present històric.
14. Sí, perquè el fet és prou important com per recor-
dar-lo sempre més.
15. Resposta oberta.
16. Es pot justificar pel fet que el gol el marca un juga-
dor que acaba d’entrar al terreny de joc i que, a
més, és defensa.
17. a) Enumeracions:
–merescut, important, emotiu, just, fantàstic,
històric, transcendent...
–equilibri, sorpresa, emoció, tensió, futbol, caràc-
ter, passió, gols
b) És descriptiu.
c) Una afecció apassionada vol dir que viu els par-
tits amb una emoció molt forta i modèlica que
és una afecció que podem prendre com a ob-
jecte d’imitació, com un model a seguir.
d) Resposta oberta.
 Pàgina 148
Text 5
18. Resposta model:
Planura-pla, frondós-espès, agricultor-pagès, con-
rear-cultivar, arreplegar-recollir, engrescar-encorat-
jar, tenir-posseir, cura-atenció, enrenou-bullícia, bo-
cabadats-meravellats
19. Productes agrícoles del text:
cotó, blat, blat de moro, cacauet, arròs, mill, man-
dioca...
Pàgina 149
20. a) poble: Doubirou, b) país: Gàmbia, a l’Àfrica, c) re-
lleu: planura, d) bosc: extens, frondós i variat, e) ca-
ses: de palla i fang o amb troncs i vímet teixit, ro-
dones, sostre punxegut.
21. El narrador és un noi africà i s’expressa en prime-
ra persona del plural (nosaltres).
22.
El pare La mare Les dones i els nens
conrear, collir, conrear, escombrar, collir llenya, buscar aigua,
vendre banyar els nens, xerren, ballen, rentar
preparar el sopar la roba
23. Arriben dos homes enviats per una cooperativa
d’agricultors del cotó i volien conèixer les collites.
La situació és humorística perquè els nens mai no
han vist un home blanc.
24. Resposta oberta.
Text 6
25. a) Lloc: l’Índia.
b) Els elements de la natura: serp, estació de les
pluges, cotorres.
c) Aspectes culturals: vida anterior, swami, reen-
carnació, homeocell.
d) La influència es manifesta quan diu: “A l’Índia,
tothom creu en la reencarnació”.
26. La reencarnació és la denominació comuna de di-
verses creences religioses, sobretot orientals, que
conceben l’home subjecte, en successives vides,
en diverses existències humanes o animals.
27. Perquè hi té moltes coses en comú.
28. Resposta oberta.
Pàgina 150
Text 7 i text 8
29. Creure a ulls clucs-creure en una cosa sense ne-
cessitat de reflexionar-hi ni de considerar-la.
Posar fil a l’agulla-iniciar una actuació, començar
una obra.
Arribar l’hora de la veritat-arribar el moment deci-
siu, el moment de prendre decisions...
Mirar de fit a fit-mirar fixament.
Pàgina 151
30. Resum text 7: Hi ha una llegenda que diu que cal
defensar els vells marins, si ho fas et casaràs amb
un noia o dona de la Lluna. Si els mates, la seva
ànima passa a les dones de l’escuma i de la lluna
blanca. Elles només estimen els homes que han
salvat els vells marins i se n’enamoren. Però des-
prés són cridades pel mar i només poden evitar-ho
l’amor a qui ha salvat un vell marí.
Resum text 8: Hi ha dos pobles enfrontats pels lí-
mits fronterers de les pastures, com que estan
farts de baralles decideixen jugar-s’ho tot a una ba-
ralla entre els més forts de cada bàndol. Al final
guanya el bàndol d’Aós.
El més realista és el text 8 perquè és més creïble,
ja que no hi ha personatges fantàstics.
31. Text 7
Plantejament: La llegenda del fadrí.
Nus: Què passa quan algú caça un vell marí.
Desenllaç: Només aquells que han salvat un vell
marí poden evitar que les dones de l’escuma tor-
nin amb els seus avantpassats.
Text 8
Plantejament: Pal i Aós de Civís sempre estaven
enfrontats
Nus: Se signa un acord de pau, però cal que hi
hagi una baralla per tal de decidir qui marcarà les
fronteres. Els lluitadors es preparen físicament i
lluiten.
Desenllaç: Finalment guanya Aós.
32.
Espai Temps
Real Fictici Passat Present
Text 7 X X
Text 8 X X
Personatges Narrador
Reals Imaginaris Extern Intern
Text 7 X X
Text 8 X X
33. A l’absència d’elements temporals.
34. Les dones de la Lluna
a) Els vells marins els donen l’ànima perquè han
estat caçats per un mariner.
b) Són les dones més boniques i bones del món.
c) Es presenten quan el pescador n’ha salvat un.
d) Es diuen així perquè s’enamoren d’un pescador
un dia de lluna i de tempesta ran de mar.
e) Apareixen a les esculleres o als penya-segats.
f) L’amor a qui ha salvat un vell marí.
35. Paraules: discutir, disputar
Cops: esbatusar-se, abraonar-se
Ungles: esgatinyar-se, esgarrapar-se
36. a) contendent, b) adversari, c) competidor, d) con-
trari, e) enemic, f ) contrincant
29
37. Audició 35 Pàgina 155
El pare sempre em diu: «Pensa les coses dues ve- 3. Resposta model:
gades abans de fer-les». Però jo, no hi ha manera,
Era un dia gris i humit. Les muntanyes altes es
per més que m’hi esforci acabo pensant: «Ja hi
retallaven perfectes a l’horitzó. Una àliga batia les
pensaré després, ara tinc ganes de fer-ho». I el pa-
ales esteses amb la seguretat i fermesa d’una
re s’enfada: «Cada vegada en fas una de més gros-
deessa grega. Era un paisatge encisador, únic i
sa!» I la mare: «Nena, que ja et fas gran.» I la tie-
inoblidable.
ta: «Aquesta nena no té solució, algun dia tindrem
un disgust!» 4. Resposta model:
Pàgina 152 Tinc una mare comprensiva però autoritària. Té les
idees molt clares i ningú no li pren el pèl. Li agra-
38. Audició 36
da conversar amb les veïnes i, sobretot, fer enfa-
La meva mare coneixia, de forma instintiva, totes dar el pare. Aquesta és la seva afecció favorita. A
les llegendes populars que esmolen la imaginació mi m’agrada molt el seu caminar elegant i de gran
dels nens. Així, les estrelles eren un ramat de bens m’agradaria ser una dona com ella.
que la lluna (l’home guerxo, segons les faules ira-
5. Noms
quianes) treia a pasturar per les prades del firma-
ment; i la pluja, els trons i els llampecs eren senyal Masculí Femení Masculí Femení
que el sol volia rentar-se el cap; hi havia també un singular singular plural plural
personatge fantàstic anomenat Farij el Calb, que fi-
tava els pescadors i els habitants de la ribera i que do, esforç, habilitat, anys, coses,
la meva mare em pintava com un home decrèpit, tauler, confiança, escacs, barreres
calb, que tenia el cap vermell i la barba verda. moment, jugada, adversaris
ABDULKADER EL JANABI: L’horitzó vertical pla expressió,
estratègia
Pàgina 153
39. Tema: Els maquis Adjectius
Síntesi argument: Un grup de maquis arriba a Isil,
un petit poble dels Pirineus, per passar la nit i men- Masculí Femení Masculí Femení
jar alguna cosa. L’endemà marxen, però més tard singular singular plural plural
seran detinguts. fàcil, petita, invisibles protectores
Plantejament: Arriben dos maquis per comprovar infantil, senzilla
que no hi ha perill. devastador
Nus: Arriben la resta de guerrillers. Sopen, prepa-
ren el pla per l’endemà i dormen. Al matí marxen. 6. Crec, tinc, és, neix, fa, deixa (present); era, agrada-
ria (imperfet); va dir (passat perifràstic); hem crida-
Desenllaç: Són detinguts pels voltants d’Esterri da, hem dit (pretèrit perfet); visités, vulguis (pre-
sense poder portar a terme el seu pla. sent de subjuntiu).
Personatges: Una cinquantena de maquis, els vells 7.
del poble. No se’ls descriu físicament i la descrip-
ció psicològica només la fan els vells sobre els ma- Noms Adjectius Verbs
quis dels qual diuen que són bona gent perquè les pluja acabada s’han esquinçat
ofereixen tabac. tarda blau s’ha obert
Narrador: Extern, en tercera persona. núvols tendre jeu
cel mullat reneix
Temps narratiu: Passat perifràstic i simple.
serra nuvolada rosseja
Temps històric: Durant la Guerra Civil. llum parda verdeja
Espai: Isil (Pallars Sobirà). camp ponentina vermelleja
coll fangós fina
alenada humit
Estudi de la llengua
nit freda
Pàgina 154 jorn alegre
1. a) infant, infant-s, infant-esa, inafant-ar
b) sort-ir, sort-iu, sort-ies, sort-ida Pàgina 156

c) taul-a, taul-es, taul-ell, taul-er 8. a) normal, moral, simètric

2. Morfema derivatiu: b) gel, depressió, feixista
casalot, carnisseria, nuvolada, solitud, tristesa. c) història, indústria, escola
Morfema gramatical: 9. a) a- vol dir no (negació), b) anti- oposa termes o in-
verteix el sentit, c) pre- vol dir abans
recitarem, germans, tinguessis, obrim, finestres,
mirava, llibres 10. a) arbre, b) cirera, c) casa, d) dent, e) bastó, f) es-
combra
11. a) arbreda- conjunt d’arbres

30
 b) cirerer-arbre que fa cireres Lectura i activitats finals
c) casassa-casa gran Pàgina 160
d) dentista-persona que té com a ofici tractar les 1. Realitat dels sentits:
dents cosidor, pica, abeurador, paller
e) bastonada-cop de bastó Realitat abstracta:
f) escombriaire-persona que té com a ofici es- Retret, amenaça, recel
combrar
2. Mandrosament-activament,
12.
dòcilment-rebelment, enfadar-alegrar,
Mot primitiu Sufix Mot derivat
castigar-premiar, cremar-apagar
savi -esa saviesa
3. Cosidor-habitació on es cus.
ruc -ada rucada
Golfes-cambra sota la teulada que protegeix la ca-
xiscle -et xisclet sa de la calor i el fred.
cirera -er cirerer Abeurador-lloc perquè els animals hi beguin.
manifestar -ció manifestació Paller-munt gros de palla.
boig -eria bogeria Bassa-dipòsit rodó i a cel obert on s’emmagatze-
mocar -dor mocador men aigua per regar.
néixer -ment naixement 4. a) fer, b) donar, c) fer, d) fer, e) fer, f ) fer, g) fer
5. –Va amagar la gata a les golfes
Pàgina 157 –Va tallar els cabells al seu germà
13. Professional de, persona que té com a ofici... –Van cremar el camps de baix
14. a) llegible, que es pot llegir 6. a) Escolta els sorolls del carrer.
b) inimaginable, que no es pot imaginar b) Dient a la seva mare que va a fer un pipí.
c) avaluables, que es poden avaluar c) Diu que li ha semblat sentir una gata a baix.
d) ingovernable, que no es pot governar d) Sí, perquè li diu que no té remei.
e) perdonable, que es pot perdonar 7. Resposta model:
f) esperable, que es pot esperar a) Va fer tota la feina en un obrir i tancar d’ulls.
h) indomable, que es pot domar b) En Pere es va girar amb el cor a la gola. Era la
El valor del sufix –ble és ‘susceptible de’. primera vegada que se sentia tan espantat.
15. Morfema derivatiu: c) Estic segur que ho va fer amb el cor a la mà,
ella sempre és sincera.
terrissa, enginyosa, massatge, firaire, ocelleria,
peixet, llogaret, braçada d) Cada cop que el veu el cor se li escapa.
Morfema gramatical: Pàgina 161

decorar, comerços, paracaigudes, teixirem, ferro, 8. Resposta oberta.

perruca, llenya 9. Resposta oberta.
16. Empordà, Blanes, Londres, Aran, Israel, Magrib, 10. camps de baix, segar, masovers, marge, esparde-
França, Astúries, Bulgària. nyes, abeurador, rostolls, granotes, bassa
17. gironí, sabadellenc, canadenc, polonès, australià, 11. a) Narrador extern.
xinès, francès, montcadenc, anglès, vigatà, af- b) Els personatges són la Mercè, la seva mare, el
ganès, mallorquí, eivissenc, valencià, africà, ber- seu pare, un noi i en Joan, el seu xicot. La pro-
guedà, artanenc, lleidatà, trempolí, indi tagonista és la Mercè.
18. Resposta model: c) No ho podem saber, però a la casa hi ha un re-
Barcelona, barceloní llotge de pèndol, i el nen que hi entra porta es-
Terrassa, terrassenc pardenyes, per tant és una època bastant actual,
Mataró, mataroní durant el segle XX.
Esplugues de Llobregat, espluguí d) El temps utilitzat és el present.
Manresa, manresà 12. Plantejament:
Tarragona, tarragoní La Mercè ha estat castigada i ha d’anar al cosidor
Sitges, sitgetà amb la mare.
Banyoles, banyolí Nus:
Matadepera, matadeperenc La Mercè s’avorreix i intenta ocupar el temps de
Puigcerdà, puigcerdanenc càstig buscant en Joan, recordant antigues malife-

31
 tes, etc., al final no pot més i busca una excusa per
anar a veure en Joan, que ja fa estona que l’espe-
ra a baix, amagat.
Desenllaç:
Es veuen a baix i en tornar a pujar a casa la mare
s’ensuma d’on ve i li retreu.
13. a) preciosa, b) bassa, c) tendresa, d) quasi, e) invi-
sible, f ) assegués, g) essent, h) casa, i) masover, j)
cosidor, k) ressentiment, l) mandrosament
14. a) peces, b) comença, c) esperança, d) caçar, e) re-
cels, f ) dolçament, g) preciosa, h) amenaça, i)
abraçar
32
15. Audició 37
La Mercè no ho entén. Tan gros és, el que he fet?
Es pregunta. Sí que és veritat que quan van cremar
el camp de baix, que era a punt de segar, perquè
amb el fill dels masovers volien cremar quatre her-
bes del marge però es va girar una mica de vent i
en un tancar i obrir d’ulls tot el blat va ser encès, el
seu pare li va ventar dos clatellots, però després ell
i la mare la van abraçar i vinga petons de l’angúnia
de pensar que podia haver pres mal.
 AVALUACIÓ
Pàgina 165
1. Estructura
Plantejament: la narradora fa un retrat
subjectiu del doctor Santos.
Nus: És el primer cop que la Sandraiú, la
seva germana, és visitada pel doctor. Plora
molt i mentre l’agafa en braços se li fa pipí al
damunt.
Desenllaç: Abans de marxar el doctor la
Sandraiú li fa una ganyota i l’insulta a la seva
manera.
Temps
Temps històric: No se sap.
Temps de la narració: Passat perifràstic i imperfet.
Espai A casa de la protagonista.
Personatges La Sandraiú, la protagonista, i el doc-
tor Santos.
Punt de vista
Narrador intern
Tipus de text
Narratiu i dialogat
2. Resum: Una noia recorda la seva experiència amb
el doctor Santos just abans que la seva germana
passi pel mateix tràngol. De fet, d’alguna manera,
la seva germana petita es venja per totes dues pi-
xant-se damunt el metge.
3. Resposta oberta.
4. Mot esdrúixol:
Mot en què la síl·laba tònica és l’antepenúltima.
Accent diacrític:
Signe per distingir un mot d’un altre de significat
diferent.
Dièresi:
Signe ortogràfic que assenyala l’articulació del fo-
nema u en els encontres qüe, qüi, güe, güi i indica
un valor vocàlic dels fonemes u, i en posicions en
què funcionen habitualment com a semivocals.
Oració:
Unitat mínima de comunicació completa, autòno-
ma sintàcticament, que relaciona i concerta un
subjecte (o sintagma nominal) amb un predicat (o
sintagma verbal).
Predicat:
Element sintàctic essencial de tota oració que té
per funció dir alguna cosa d’un subjecte.
Lexema:
Unitat de significació que constitueix l’arrel o tema
d’una família de mots.
5. –pastís, cafè (s’accentuen perquè són agudes aca-
bades en una de les dotze terminacions)
–ràpida, màgia (s’accentuen perquè són esdrúixo-
les)
–difícil, àngel, cantàveu (s’accentuen perquè són
planes i no acaben en cap de les dotze termina-
cions)
–servei (no s’accentua perquè és aguda i no acaba
en cap de les dotze terminacions)
6. Accents diacrítics
a) si, sí, b) bé, be c) es, és, d) té, te, e) sóc, sóc,
soc, f ) nét, net, g) mes, és, més
7.
Substantius Adjectius
noi, edat, nen, cara, cabells, jove, bona, innocent, rossos,
somriure, ulls, profunditat, neta, dolç, estranya, delimitat
cos, interior, infinit
8. a) nois dolços, b) pigues fosques, c) gestos francs,
d) germans audaços, e) amigues felices.
33
 9. EL DIÀLEG
Anticipació –Entre set i deu, senyor Cummings.
Pàgina 167 –Andy.
1. No. Perquè en cada context «desastre» i «Ja sóc –Senyor Cummings!
aquí» volen dir coses diferents. –Senyor Cummings de deu anys?
2. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: AVEL·LÍ ARTÍS GENER: Prohibida l’evasió
–Desastre vol dir que no ha resolt bé l’exercici Pàgina 169
–Desastre vol dir que l’habitació està desendreçada Text 3
–Desastre vol dir que hi ha molt de trànsit. 4. Resum:
–Ja sóc aquí vol dir que ja ha nascut Una mare demana a la seva filla de no anar més
–Ja sóc aquí vol dir que ja ha tornat a casa enllà de la cantonada en bicicleta per poder socór-
–Ja sóc aquí vol dir que ja ha fet el cim rer-la si caigués. La nena protesta i la mare li expli-
ca que el perquè no ho pot fer està escrit en un lli-
bre que ella no pot entendre. La filla enfadada per
Ús i comunicació no poder tenir accés a aquesta informació fuig ata-
Pàgina 168 balada i, efectivament, cau.
Text 1 i text 2 Tipus de parlants: mare i filla
1. Resposta oberta. Lloc: casa
2. Tipus de parlants: un policia i una dona gran que no Finalitat: demanar una cosa i explicar-ne un altra
es coneixen Tema: la protecció
Lloc: carrer Canal: auditiu
Finalitat: demanar ajut 5.
Tema: la recollida de caquetes de gos Emissor Receptor Finalitat Tema Canal
Canal: auditiu Alumne professora queixar-se conflicte oral
Tipus de parlants: dos joves que no es coneixen d’ESO amb un amic
Lloc: carrer Entrenador jugador renyar-lo tipus de joc oral
Finalitat: defensar el seu germà President ciutadans felicitar arribada televisió
Tema: fer la guitza al germà (quotidià) de govern any nou

Canal: auditiu Client venedor comprar preu d’un telèfon

3. Audició 38
–Creieu que enmig del carrer us puc dir que estic
enamorat de vós des del primer dia?
–No, realment. Una cosa com aquesta no pot dir-se
a mig carrer. Penseu-la bé d’aquí fins a la canto-
nada.
–L’he pensada llargament durant un mes i mig.
–I què heu decidit?
–Jo? El que interessa és el que fareu vós mateixa.
Com reaccionareu davant la notícia.
–Ja ho heu vist, oi? Estic tota esborronada!
–No em creieu, doncs?
–Per què us hauria de creure? Però em parleu d’u-
na malaltia no contagiosa. Jo, venturosament, per
ara no sento res.
–Què penseu de mi?
–Que sou un tipus trempat, però massa avesat a
sortir amb la vostra. Interessant a estones. I in-
fant, completament infant.
–Tinc quaranta-cinc anys.
–Bon profit us facin. Jo parlava de l’edat mental.
–Quants anys em doneu?
producte
6. Resposta oberta.
Pàgina 170
7. Text 4
En Copi intenta lligar amb una noia i ella li fa veure
que en realitat a qui estima és la Dala.
Text 5
En Vicent acaba d’arribar d’Espanya i en Knud mai
no ha vist res que vingui de tan lluny. Després de
comparar-lo al Frederik fa mans i mànigues per fer-
se entendre i dir-li que ha de dibuixar.
8. Text 4: Veu baixa i insegura, molt desimbolta.
Text 5: Posa en Vicent al costat d’en Frederik, con-
trasta amb el dels altres, amb gestos i empentes,
a di-bui-xar.
Pàgina 171
9. D’esquerra a dreta i de dalt a baix:
a) Tres nois i una noia xerren al carrer. Un altre noi,
fora de la conversa s’està al costat, aparentment
acompanyat d’un gos.
b) Aquesta persona marginada és un noi (a la dre-
ta del dibuix) té les mans a les butxaques, està

34
 girat de costat, té les espatlles baixes i té el po-
sat trist.
c) Els dos nois dels extrems són els que parlen, ja
que gesticulen. La conversa deu ser divertida
perquè tos dos riuen amb la noia, en canvi el noi
sembla prendre-s’ho malament, cal notar que té
les mans a les butxaques també.
a) Som en una classe, hi ha uns quants alumnes i
el professor. N’hi ha alguns que segueixen les
explicacions, però n’hi d’altres de problemàtics.
b) El professor té els braços en creu i sembla voler
dir que ja està, que ja n’hi ha prou. Fa cara d’es-
tar enfadat.
–Però, per què?
–Sí, sí, és un secret!
–Mira, no ho sé!
–I per què no me l’expliques?
–Però, què tens?
–Perquè ja no seria un secret, no trobes?
15. Situació de comunicació:
Una mare li explica a la seva filla que, quan era pe-
tita, la seva mare –l’àvia de la noia– li havia dit la bo-
naventura només observant el seu aspecte físic
(orelles, nas, front...).

c) Hi ha tes alumnes que segueixen les explica- Estructura:

cions, un d’ells fins i tot fa preguntes al profes- Obertura (primer paràgraf )
sor. N’hi ha tres, però, que no es comporten co- Desenvolupament (la resta menys l’últim)
rrectament. La noia és dempeus al passadís i
sembla enfadada. Els altres dos juguen amb Tancament (sisè paràgraf )
avions, L’un és al terra agenollat i l’altre sembla Pàgina 175
jugar i escriure al mateix temps.
16. Resposta model:
a) Som en un parc d’atraccions. Hi ha uns quants
nens que han pujat al tren de la bruixa. Frases de la Marta!
interrogatives ...aquesta vegada?
b) Hi ha nens que riuen, altres ploren i altres estan o exclamatives
molt més animats. Ens n’adonem perquè tenen
Interrogatius com? què?
les boques obertes, els braços amunt, es veuen
les llàgrimes, estan aixecats. Interjeccions eh?
Expressions per mira tio
Pàgina 172
cridar l’atenció
10. D’esquerra dreta: Frases curtes estic fins...
sensual, autoritària, cansada, alegre, tendra o inacabades sóc capaç de...
Manca de nexes si l’agafo, mira, que no el trobi
11. Audició 39
Mots crossa saps
Veu 1: Has portat les notes?(alegre)
Mots genèrics dallonses
Veu 2: Sí... (feble) Frases fetes fer carn picada
Veu 3: Com dius? (forta) Onomatopeies plif plaf!!!
Veu 4: Que... que... sí..., ara mateix te les ensenyo Diminutius nassos
(tremolosa) i augmentatius

Veu 5: Ui, amb aquesta veu no deuen ser gaire bo-

nes! (seca) Pàgina 177
Veu 6: És que, saps, pensava que m’havien anat 17. D’esquerra a dreta:
millor, però no. De fet, no m’hi he esforçat gaire Silenci!, visca!, escolti!
però tampoc no m’esperava aquests resultats.
(trista). 18. Renoi-admiració
12. El pare de la Carmen li presenta la seva nova pare- Ecs-fàstic
lla, amb qui es vol casar, la Lydia, i li presenta tam- Apa-sorpresa
bé els seus nous germans: els dos fills que ella te-
nia del seu anterior matrimoni, la Krista i el Paul. Ca-negació
Pàgina 173
Alerta-avís
13. El marquès vol fer entendre a la nova nurse, que és Oh-desgrat
anglesa i nova, que cal estar sempre en estat d’a- Oi-afirmació
lerta, ja que els lladres saben que és una família Ei-crit
molt coneguda i rica, però el cas és que li ho de-
mostra de manera teatralitzada i la pobra noia Ai-dolor
s’emporta un bon ensurt. Au-incitació
14. Audició 40 19. Resposta model:
–Faràs la feina per demà? –Caram, ja has acabat els deures?
–No t’ho puc dir! –Sí!
–No puc de cap de les maneres! –Renoi, sí que fas via, noia!
–És un secret, oi? –Vinga, anem al parc?

35
 –Sí, som-hi! 8. La-article, cada-indefinit, el-article, el-article, qua-
–Ai! tre-numeral, més-quantitatiu, les-article, tota-inde-
finit, la meva-possessiu, moltes-quantitatiu, altres-
–Què tens, has pres mal? indefinit, un-article, molts-quantitatiu
–ui, ui, ui 10. Fragment 1
–Vinga, amunt, no ploris. el-article, set-numeral, la-article, l’-article
20. Resposta oberta. Fragment 2
21. Audició 41 primeres-numeral, la-article, els-article, la vostra-
–Mare, he tingut una idea genial! Vols que te l’ex- possessiu
pliqui? Fragment 3
–Si et dic que no, me l’explicaràs igualment, oi? la-article, els-article, mil-numeral, els-article, les-ar-
–Doncs sí! Tens raó! Mira, he pensat que durant ticle, l’-article
una temporada tu podries fer de filla i jo de mare. Fragment 4
Què me’n dius?
les-article
–Vols dir que et convé? Ha, ha, ha! Ser mare amb
una filla com tu no és precisament un regal! Lectura i activitats finals
–I tu has pensat mai què vol dir ser filla amb una Pàgina 184
mare com tu? No t’agradaria provar-ho?
1. Poden qualificar una casa:
Estudi de la llengua antiga, àmplia, lluminosa, confortable, assolellada
Pàgina 180 Poden qualificar una persona:
1. L’aigua, la infantesa, l’anàlisi, l’oli, la unió, l’àguila, Simpàtica, ximple, distreta, riallera
la invenció, l’herba, la imaginació, la iguana, l’auca, 2. alt: d’alçada considerable
l’alba.
cepat: que és fort
2. El nostre paisatge, el nostre museu, la nostra si-
tuació, el nostre racó, la nostra vida, el nostre ho- pàl·lid: de cara blanca
tel, la nostra capacitat, el nostre recipient. barbanegre: amb la barba fosca
El vostre vehicle, la vostra causa, la vostra pissarra, 3. Antònim:
el vostre joc, el vostre càstig, la vostra amistat, el
vostre quadre, la vostra joventut. pàl·lid-vigorós, antiga-nova, blanca-negra, plena-no-
va, estany-normal.
Un altre dia, una altra sortida, un altre moment,
una altra finestra, una altra rucada, un altre cop, 4. El professor agrada als nens perquè havia viatjat un
una altra joia, una altra vegada. munt i sabia històries.

3. Divuit, vint-i-quatre, cent vuitanta-nou, tres-cents
cinc, set mil tres-cents vuitanta-set, vuitanta-dos
mil cinc-cents seixanta-sis, dos-cents trenta mil
dos-cents trenta-un, un milió cinc-cents seixanta-
nou mil quatre-cents cinquanta-sis.
4. a) 4t, 2a b) 5è, 8a c) 2n, 4a
5. a) gaire, b) molta, bastants, c) prou, massa,
5. L’escola era a prop de Londres, instal·lada en una
casa gran i força antiga: un edifici blanc, tot envol-
tat de magnífics terrenys.
6. En McLeod s’espera perquè vol fer una frase més
elaborada.
7 Va posar-se dret, va deixar anar un so estrany per
la gargamella i va precipitar-se a la porta.

d) molts, bastants, e) força 8. a) McLeod desperta el seu company perquè vol

que l’acompanyi.
6. a) els demés, la resta; b) algo, alguna cosa;
b) Diu que ha vist un lladre entrant per la finestra
c) varios, alguns; d) ningun, cap; e) algo, quelcom del professor.
Pàgina 181 c) El caràcter sobrenatural el dóna el fet que l’ho-
7. a) la meva-possessiu, el-article, aquell-demostratiu me que ha vist a la finestra no semblava viu.
b) qualsevol-indefinit, aquesta-demostratiu d) L’endemà en Sampson havia desaparegut.
c) mateix-indefinit, més-quantitatiu, altre-indefinit 9. Resposta oberta.
d) prou-quantitatiu, cinquanta-numeral 10. Resposta oberta.
e) primera-numeral, la teva-possessiu, la meva-pos- Pàgina 185
sessiu 11. Resposta oberta.
f) el vostre-possessiu, quarta-numeral, aquell- 12. Les parts dialogades:
demostratiu
S’indica amb un guió llarg.
g) gaire-quantitatiu, altres-indefinit
Emissor: un home
h) molta-quantitatiu, gaire-quantitatiu
Receptor: un altre home

36
 S’indica amb les cometes. 17. Audició 42
Emissor: un dels homes quan era petit En veure’l venir, caminant a poc a poc, vaig ende-
Receptor: McLeod vinar que hi havia hagut algun problema. «Bé, i què
t’ha dit Sampson?» «Doncs mira, ha fet un posat
13. a) El narrador és un dels dos homes, aquell que va tot estrany. Només llegir la frase, s’ha aixecat de la
viure l’experiència. cadira, s’ha acostat a la llar de foc i ha restat una
14. Situacions de por o angúnia: b), c), d), f) bona estona sense dir paraula, d’esquena a mi.»
15. Obertura: Dos homes es troben i parlen d’histò- Encara va produir-se un altre incident semblant al
ries de fantasmes en els temps de l’escola. que li acabo d’exposar: un dia vam haver de revisar
les frases condicionals. Vam presentar a Sampson
Desenvolupament: Un dels homes n’explica una. els paperets amb les frases, que es va posar a exa-
Tancament: El narrador diu que és l’única història minar. Tot d’una va posar-se dret, va deixar anar un
de fantasmes que coneix. so estrany per la gargamella i va precipitar-se a la
16. Diftong: porta que tenia al costat de l’escriptori.
Diu, veure, noi, paraula, mai, nou, seus.
Hiat:
Història, relacionada, paella, referència, condicio-
nals, havia, produir, dia.

37
 10. LA CONVERSA. GÈNERES
Anticipació 5. Això són missatges de mòbil. El primer sembla una
Pàgina 187
espècies de cita. El segon és un missatge per de-
sitjar feliç aniversari a la parella i el tercer un mis-
1. a) Els interlocutors són un periodista i Ela Gandhi. satge d’amor mentre la parella treballa.
b) Els temes de què parlen són la violència i el a) Bon dia petits letxuguins! Que teniu son?
terrorisme. Ja m’he llevat! Ara estudiaré una estoneta i cap
c) Entrevista. allà a les 12.45 h, o així, em passaré, val? Au, no
us avorriu! Muà! Nere.
2. Sobre el terrorisme diu que no sap què és exacta-
ment, però que si el fan els govern no se l’anome- b) Amor! Com estàs? Moltíssimes felicitats guapa,
na així. avui que és el teu cumple. Bueno desitjo que
siguis molt feliç i tinguis un somriure molt gran.
Sobre la violència diu que no és la manera de re- Disset petonassos. Luli.
soldre els conflictes i que s’ha d’eliminar co-
mençant per desterrar-la de casa. Hem d’aprendre c) Preciosa com va? Molt de curro? Tu pren-t’ho
a resoldre els problemes sense violència i duent un amb calma, eh? I disfruta d’aquelles petites
estil de vida no violent. coses que fan els dies siguin especials, com
aquest SMS! T’estimo.
3. Resposta model. Al meu parer només és correcta
la 4, però n’hi ha que ho serien amb matisos. 6. Resposta oberta.
Pàgina 195
Ús i comunicació 7. a) Vam anar tots a la platja i vam collir petxines per
Pàgina 189 fer un collaret.
1. Tipus de diàleg: b) A quina hora he d’anar al mercat amb l’àvia?
a) conversa, b) enquesta, c) tertúlia c) L’estimo perquè és el millor tiet del món.
Pàgina 190 8. Audició 43
2. Preguntes i respostes a l’entrevista a Dani Pedro- 1. Ah!, sí... Com dius? Mira, ara t’explicaré què va
sa: passar, perquè..., saps?, només t’han dit menti-
1-f, 2-g, 3-d, 4-a, 5-b, 6-e, 7-c, 8-h, 9-i des, sí, moltes mentides..., i m’han deixat com
un drap brut, sí, com un drap brut.
Resposta model.
2. Ostres, tu! Quin ensurt que m’has donat, tia...
Ordre de les preguntes: Mira que de poc de poc caic aquí mateix..., sí,
9, 3, 8, 1, 2, 7, 4, 5, 6 aquí mateix, et dic. I mira, ja n’estic tipa, però
que molt tipa de les teves brometes.
Pàgina 191
9. Resposta model:
3. Resposta oberta.
De text espontani a carta formal:
Pàgina 193
Benvolguda Carme,
4. El text és un xat.
–Com estàs? He tingut la pensada de preparar-li una festa sor-
presa a la Laia, però sé exactament quin lloc seria
–Bé, bé. el més adient. Aleshores se m’ha acudit pensar en
–I tu? el teu garatge del poble. Era espaiós i força bufó.
–Què tal les notes? Què en penses? Digues-me si et sembla bé. Em
–Doncs, només n’he suspès una, eh! faria molt goig que acceptessis perquè seria l’oca-
sió ideal per estar tots junts. Respon-me aviat ja
–Uouo! que hem de pensar en el regal i la preparació de la
–I què, què m’expliques? festa, a més d’avisar tothom amb antelació.
–Vas anar a l’entrenu dijous? Atentament,
–Sí
Júlia
–I què tal va anar?
10. Audició 44
–Ah, per cert, aquest finde tenim partit.
–Doncs va anar molt bé, ha, ha... va ser divertit. –Hi aniràs?
–Sí, tenim partit. –Sí.
–I buenu, com et va tot? –Com?
–Ha, ha. –No ho sé... En tinc ganes, però...
–Aquell noi què? Res, oi? –Passa res?
–No, no, res.
–No, no...
–Buenu, nena, piru ja, adéuu!
–Ai, noia, em sembla que tens mal d’amors...
–Cuida’t. Ens veiem.
–Hi aniràs?

38
 –Sí. 10.
–Com? amarg amarga amargs amargues
–No ho sé... En tinc ganes, però... roig roja rojos roges
–Passa res? ros rossa rossos rosses
–No, no... gris grisa grisos grises
–Ai, noia, em sembla que tens mal d’amors... delicat delicada delicats delicades
fresc fresca frescos fresques
Estudi de la llengua antic antiga antics antigues
Pàgina 196 feroç feroç feroços feroces
1. Resposta oberta.
Pàgina 199
2.
11. Uns camions plens, uns discos durs, unes trenes
Noms comuns gat, món, ram, núvol, banda, cadira, llargues, uns pins rojos, uns gossos rabiosos, unes
bicicleta, formiguer bicicletes veloces, uns pulmons malalts, uns des-
patxos grisos, uns calaixos grocs, unes escoles
Noms propis Caputxeta vermella,
tristes, uns gustos agres, uns gestos dolços, unes
Sagrada Família músiques antigues, unes races amigues.
Noms individuals gat, món, núvol, Sagrada Família, cadira, 12. Una dona lletja, una noia feliç, una mare intolerant,
Caputxeta vermella, bicicleta una lloba perillosa, una monja benedictina, una
Noms col·lectius ram, banda, formiguer alumna llesta, una neboda tranquil·la, una heroïna
experta, una gossa malaltissa, una bruixa emotiva.
3. Per què un nom abstracte no el podem associar a 13. Substantius:
una imatge en particular.
nom túnica romans branquetes
Pàgina 197
dragonet protecció serpents mossegades
4. Resposta oberta:
estragó creença croats arrels
De dreta a esquerra i de dalt a baix:
drac planta herbes
una torre moderna, unes cases precioses, un ani-
mal ferotge, uns nois esportius, una joguina infan- fill mort formes
til, un paisatge muntanyós. sabor Sibèria
5. Substantius: espelma, vi, remor, flor, llibre, pel·lí- Hipòlit Europa
cula, gos.
Teseu
Adjectius: simpàtica, sorda, rabiós, terror, pansida,
agre, encesa.
Adjectius:
6. Espelma encesa, vi agre, remor sorda, flor pansida,
llibre antic, pel·lícula terror, gos rabiós. famós, reflectida rus ocultes
7. Poema 1 robust francès serpejants
Substantius: cigne, por, fang, neu picant aromàtiques
Adjectius: blanc, negre, verge utilitzat originària
Poema 2
Substantius: egipcis, cantó, por 14.
Adjectius: antics, vells Noms comuns nom, dragonet, estragó, drac, fill, sabor,
Poema 3 túnica, protecció, creença, planta, mort,
romans, serpents, croats, branquetes,
Substantius: regerrecs, pedres, triptraps, ventador mossegades, arrels, herbes, formes
Adjectius: punxents, fosques, valents Noms propis Hipòlit, Teseu, Sibèria, Europa
8. Resposta model: Noms individuals nom, dragonet, estragó, drac, fill, sabor,
girafa africana, gos petit, mosquit pesat, papallona túnica, protecció, creença, planta, mort,
acolorida, lleó tranquil, serp fugissera. romans, serpents, croats, branquetes,
Pàgina 198 mossegades, arrels, herbes, formes,
Hipòlit, Teseu, Sibèria
9. Plural: llacs, boniques, homes, envans, peres,
agrestos, esquitxos, camins. Noms col·lectius Europa

39
15. c) La fada intercedeix davant del rei perquè sem-
pre ha estimat molt en Salim.
ple plena plens plenes
6. Els amics estan preocupats per la salut mental
dur dura durs dures d’en Salim perquè no entenen per què els convoca
llarg llarga llargs llargues a tots a casa seva sense parlar, amb moviments de
rabiós rabiosa rabiosos rabioses mans.
veloç veloç veloços veloces 7. Arriben a la conclusió que el regal són les set histò-
malalt malalta malalts malaltes ries perquè el manyà diu que mai a cap dels set
amics se’ls havia acudit de convidar-lo ni una sola
groc groga grocs grogues
vegada, i aleshores el manyà proposa d’alliberar
trist trista tristos tristes Salim amb les set invitacions que li deuen, però el
agre agra agres agres mestre proposa la solució final: explicar-li set histò-
dolç dolça dolços dolces
ries.
antic antiga antics antigues 8. Resposta oberta.
amic amiga amics amigues Pàgina 203
9. Resposta oberta.
16. Resposta model: 10. Resposta model:
a) He trobat en Joan, en Josep, la Maria, l’Antò- Vista: «Era fosc com la gola del llop.»
nia...
Tacte: «el cotxer va sentir la mà petita...»
b) Avui ha fet l’esmorzar, el dinar, el berenar, el
Oïda: «aquella veu no l’havia sentida mai...»
sopar...
11. a) recel, b) incredulitat, cautela, confiança
c) M’ha dit que dibuixi un elefant rosa, verd, groc,
blau... 12. La erra sona suau:
cor, per, paraula, ministre
Lectura i activitats finals La erra sona forta:
Pàgina 202
regal, arrencat, rondalla, rei, arriba, narració
1. Sensació de calor: La erra no sona:
xafogor, escalfor, insolació, fervor, sufocació. contemplar
2. Llista d’oficis: cotxer, contista, fada, manyà, mestre. 13. Audició 45
3. Pessigollejar-fer pessigolles. En aquest context, vol No em preguntis més. Els regals els hauràs de
dir que sentia estimació per ell, que l’estimava. descobrir tu mateix, perquè el rei de les fades ni
4. Resposta model. Totes són certes, per tant, cadas- tan sols me’ls ha volgut descobrir a mi...
cú ha de justificar-les com pugui. «Sí, sí», deia, «prou que ho sé, des de sempre has
5. a) La relació entre ells: La fada és qui li ha permès estat enamorada d’aquest cotxer tan estrany, vés i
de poder explicar totes les seves llargues histò- li comuniques les nostres condicions.»
ries. Sempre ha estat al seu costat inspirant les –Bé, vaja, anem al gra: què et passa, germà Salim?
paraules que sortien de la seva boca. –va fer trencant el silenci un amic que era exminis-
b) La relació s’acabarà aviat perquè es jubila. tre.

40
 11. LA CONVERSA. LA LITERATURA

Pàgina 207 La resta defensen la violència per lluitar contra els

que els ataquen perquè se senten indefensos i
Text 1
perquè estan convençuts que hi ha gent que ho fa
1. El fet: l’Eva, amb l’ajut i la força de l’Ögut i en Phi- per molestar els altres, com a diversió.
lipp, humilia la Dorothee forçant-la a fer-li un petó al
Pàgina 208
peu.
Text 3 i text 4
Caràcter del personatges:
5. Resposta oberta.
Dorothee (és una noia bastant normal, ni covarda
ni valenta, intenta aixecar-se o no fer-li un petó, 6. La Ruth va dir que li havia explicat moltes coses,
però acaba cedint, no els oposa gaire resistència). però que se n’havia saltat una: si li havia fet petons.
Ella li va contestar que sí, però la Ruth volia saber
–Es vol posar dreta
com havia anat tot i ella li va respondre que tot ha-
–Mira d’aixecar-se un altre cop via anat molt bé. Mentre la Ruth esperava més de-
–Alça els ulls, no l’hi vol fer (el petó al peu) talls, ella li va dir que havia anat més que bé, però
que no podia donar-li més detalls perquè era una
–Li fa el petó qüestió íntima i privada.
Eva (és una noia molt orgullosa, despectiva i vio- 7. Els incisos transmeten informació sobre qui està
lenta, es creu molt superior i té dos nois que, amb parlant en aquell moment o sobre l’actitud dels in-
la seva força, l’ajuden a ser-ho). terlocutors.
–Posa el peu esquerre damunt de la Dorothee. Pàgina 209
Victoriosa 8. Informació dels incisos:
–Fes-me un petó... al peu Fragment 1
–Haurem d’esperar gaire? –Que en Miquel és tímid
–La vencedora, la reina –Que en Pau li prem el braç amb els ulls desorbi-
–S’allunya amb el seu seguici tats
Ögut (és un noi que abusa de la seva força, és vio- –Que la Dala ja no té por
lent. No té personalitat, està totalment anul·lat pel –Que està tensa.
seu cap, l’Eva, que el dirigeix, ell li té molt de res-
pecte). –Que en Pau crida
–Agafa la Dorothee i la fa caure Fragment 2
–La immobilitza posant-li el peu al ventre –Que en Marc sospira
–L’Ögut es fa enrere –Que està tranquil
–Diu genial! Fragment 3
Philipp (és el mateix perfil que l’Ögut). – Que en Jeroni està pensarós perquè té massa
coses al cap
–Li dóna una empenta amb el peu
Pàgina 210
2. El text 2 dóna a entendre que el text 1 forma part del
2. És a dir que a classe han estat llegint el text 1 i Text 5
ara el comenten. A més, s’escau que hi ha tres per- 9. Resposta oberta.
sonatges del text 1 que són alumnes d’aquesta clas-
10. Plantejament:
se, la Dorothee, l’Eva i en Philipp. El que fa el text 2
És comentar els fets i la reacció de la Dorothee. Un home vol comprar una planta que creixi ràpid.
Hi ha dues posicions totalment oposades quant a Nus:
l’ús de la violència per combatre la violència. El venedor li mostra un munt de plantes, però cap
3. Els que defensen l’ús de la violència com a defen- creix prou ràpidament per al comprador. L’única
sa: que compleix els requisits demana una signatura
La Dorothee, l’Emma, en Jupp, en Julius i en Töfty. de responsabilitat.
Els que no la defensen de cap manera: Desenllaç:
La senyora Witzigmann, en Philipp i l’Eva. La planta creix i creix sense mesura fins que gai-
La senyora Witzigmann és bastant tenaç, insisteix rebé no pot caminar.
en els seus arguments i intenta justificar-los. De- 11. Les parts del text que no són diàlegs són les aco-
fensa la no-violència a tot preu. tacions (nota explicativa referent a la disposició de
Adopten una actitud hipòcrita: l’Eva i en Philipp, l’escena, al moviment o l’actitud dels personatges,
perquè ara defensen la no-violència, i la Dorothee, etc. Sol anar entre parèntesis i en cursiva per dis-
perquè diu que cal defensar-se. tingir-lo dels diàlegs).

41
 Pàgina 211 Grau de formalitat:
Text 6 Molt informal, col·loquial.
12. Resposta oberta. Tema:
13. Resposta oberta. La incomunicació.
Pàgina 212 Estructura:
Text 7 i text 8 –Un policia truca a casa de la senyora
14. Tema en comú: l’amor. –La dona no entén per què li truquen
Situació: En el text 7 és una declaració d’amor i en –Li diuen que vénen a casa seva.
el text 8 és una noia que es espera neguitosa la tru-
cada del seu xicot. Estudi de la llengua
15. Text 7, monòleg dirigit a un interlocutor, text 8, di- Pàgina 216
versos monòlegs simultanis. 1. a) té, és, b) estalviant, comprar, c) Dóna’m, t’has
16. Resposta oberta. menjat, d) vaig llegir, e) fes, estic, f ) he somiat,
corria
Pàgina 213
2. a) M’arrapo, aguanto, em menjo, dono
Text 9
b) veieu, està pujant
17. a) Hi ha interlocutors, i són en Nat i la Mort
c) vaig tenir, vaig comprovar, eren, podia equivocar-
b) L’acotació transmet l’esbalaïment d’en Nat. se, s’equivocava, és, va dir, vaig anar, va ser, pas-
c) La Mort, personificada en un ésser vestit de ne- sada, havia anunciat
gre i amb la cara emblanquinada, va a casa d’en Pàgina 217
Nat per endur-se’l ja que li ha arribat l’hora, en- 3. a) torn-ar, torn-aré, torn-aven, torn-em
cara que ell no hi està gaire d’acord..
b) esti-mar, estim-o, estim-aves, estim-i
18. Elements absurds:
c) agaf-ar, agaf-eu, agaf-essis, agaf-aràs
–Les queixes de la Mort
d) vigil-ar, vigil-a, vigil-aré, vigil-és
–La seva manera de parlar
e) escamp-ar, escamp-at, escamp-arem, escamp-i
–Que vulgui una tònica f) salt-ar, salt-a, salt-aven, salt-és
–La manera que té de fer-li veure que és la mort de g) dorm-ir, dorm-issis, dorm-irem, dorm-ieu
debò (carnaval)
4. mostr-à, agaf-és, sóc cans-at, mir-ar, sospir-a,
Són còmics i se’ls anomena humor negre. llu-en, salt-en, fent
19. Resposta oberta. Pàgina 218
20. Audició 46 5.
Mare. –Però, Abel, què et passa avui? (Abel no Infinitiu Conjugació
sap què fer ni què dir.) Apa, esmorza, que ja t’he
Tornaré tornar 1a
portat una altra tassa. I ara no et distreguis, que
faràs tard, i el mestre es fa vell. (Pausa.) Per què Arribi arribar 1a
tens el cap tan buit, eh? (Li passa la mà pels ca- Escrigui escriure 2a
bells.) Quan t’acostumaràs a pensar una mica?
Creiem creure 2a
(Surt.)
Aixafaràs aixafar 1a
Pàgina 214
Venia venir 3a
21. Resposta oberta.
Moria morir 3a
Pàgina 215
Suspenc suspendre 2a
22. Tipus de diàleg:
Naixem néixer 2a
Obra de teatre, monòleg dirigit a un interlocutor.
Interlocutors: Aprovaré aprovar 1a

Una senyora i un policia. Perdia perdre 2a

Context: Sento sentir 3a

Un policia truca a una senyora des de la comissa-

ria. 6. Escampa’t-escampar-se, esborra-esborrar, amaga-
Canal: amagar, atura-aturar, allunya-allunyar, mullar-mullar.
Oral, telèfon.
Finalitat:
Comunicar-li que han enxampat el seu fill.

42
 Pàgina 219 6. Perquè el pastor no les coneix i d’aquesta manera
el judici serà més imparcial.
7.
7. Hera-li promet grans béns, poder i honors.
Verb Model Regular Irregular
Atena-suprema saviesa.
Va parlar X
Embruten X Afrodita-una esposa tan bella com ella.
Toquen tocar X Paris escull Afrodita.
Formen X 8. Atena i Hera es van enrabiar molt amb ell i es van
Es veuen X
indignar amb Afrodita. Sí, perquè és ella qui ha pro-
vocat tot l’embolic amb la poma.
Empeses empènyer X
9. Resposta oberta.
Bufen X
Pàgina 223
Arrepleguen arreplegar X
Transporten X 10. Resposta oberta.
Plou X 11. Resposta model.
arrossega X Qualitats: simpatia, intel·ligència, paciència,
dóna X altruisme...
coneixem X 12. Resposta oberta.
13.
8. Frases fetes: Noms propis Peleu, Tetis, Olimp, Eris
Treure el geni-Mostrar un caràcter fort.
Noms comuns dies, homes, herois, déus, rei, esposa, nin-
Tocar el rebre-Ésser objecte de l’acció d’una cosa fa, peus, convidats, banquet, noces, festí,
que causa dolor, dany, ofensa; patir. comensals, dea, discòrdia, calamitat, llu-
Anar mal dades-Desavenir-se, renyir. nes, ofensa
Buscar raons-Baralles de paraules.
Tenir la mà trencada-Estar-hi molt versat, tenir-hi 14. Eris deixa la poma sobre de la taula.
molta experiència.
Les tres dees li llancen la poma a Paris.
Fer la guitza-Molestar a algú, destorbar-lo de fer
allò que vol fer, de reeixir, etc. 15. Hera-el poder
Empassar-se-Pair un tort, un dany, etc. Atena-la saviesa
Deixar anar un devessall de llàgrimes-Plorar molt, Afrodita-la bellesa
com una pluja de llàgrimes. 16. Comparacions:

Lectura i activitats complementàries –ulls tan blaus com les aigües profundes del mar

Pàgina 222
1. comensal-convidat, discòrdia-discrepància, banquet-
festí, escampar-dispersar, calamitat- desgràcia, apla-
nar-aixafar, xiuxiuejar- mormolar, atorgar-donar.
2. Verbs que fan referència al verb dir:
Reclamava-dir exigint
Reivindicava-dir demanant
Preguntà-dir demanant informació
3. discussió, conflicte, van descendir, disputant- se,
s’indignaren, trenats
4. Hera-com a esposa de Zeus i reina de tots ells.
Atena-té l’encant de la seva saviesa.
Afrodita-per ser dea de la bellesa mateixa.
5. Perquè creu no veu que hi hagi cap discussió pos-
sible. Veu lògic que sigui ella la més bella.
–cabells com d’or filat
Metàfora:
–somrient amb la dolçor de la mel
17. Platges, metges, taronges, fetges, jutges, natges,
mitges, esponges, lletges, petges.
18. Audició 47
En els antics i il·lustres dies quan els homes eren
herois i caminaven amb els déus, el rei Peleu pren-
gué per esposa una nimfa marina anomenada Te-
tis, Tetis dels peus argentins.
Molts convidats anaren al seu banquet de noces, i
enmig dels convidats mortals arribaren els déus de
l’alt Olimp.
Però mentre seien celebrant el festí, algú que no
havia estat convidat aparegué de sobte entre els
comensals.

43
 12. LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA
Anticipació –Després tornem a casa
Pàgina 225 –A partir d’aquest moment, la festa
1. Tots els textos tenen en comú el tema: parlen de –Tot el dia cantant i ballant
la desaparició a un ritme elevat de moltes de les –Dura entre tres i cinc dies
llengües minoritàries del món. Cada paràgraf parla
d’un continent diferent (Estats Units, Canadà, Mè- 7. Audició 48
xic, Àfrica i Oceania). Aquí no es fa tot això del Tió. La família de la Dana
2. Aquestes quatre llengües presenten semblances van a una tree farm, on un es pot tallar el pi que li
perquè són llengües romàniques, és a dir que pro- agradi. La nit de Nadal, Santa Claus baixa per la xe-
venen totes quatre del llatí. meneia i deixa regals a dins dels mitjons, que es
pengen a la llar de foc i sota l’arbre. Santa Claus ve
mentre tothom és a la cerimònia familiar de la nit
Ús i comunicació de Nadal, que es fa a la llum de les espelmes i amb
Pàgina 226 Christmas carols (semblant a les caramelles).
Text 1 i text 2 Jo sóc dels Estats Units d’Amèrica
1. Sembla una família tipus clan (o grup social de ba- 8. vida pròspera: vida amb sort
se, intermedi entre la família i l’estructura tribal, a
anciana venerable: molt respectable
la qual pertany).
exhalar el darrer sospir: morir
A casa nostra el model és més aviat la família, en-
cara que hi poden haver altres membres, com els la vetlla del cos: passar la nit al costat del difunt, re-
avis i més rarament els cosins i els oncles. sant, acompanyant la família...
2. Climes: seguici mortuori: la gent que acompanya la família
Text 1- tropical fins al cementiri
Text 2- polar venerar la memòria: tenir respecte per al difunt
3. Resposta model: el més enllà: la mort
La llengua es desenvolupa a partir de les necessi- cotxe fúnebre: el cotxe que transporta el difunt fins
tats humanes de comunicació. El vocabulari de ca- al cementiri
da llengua, doncs, s’hi adapta. Si en un indret hi ha 9. a) pregària
molta diversitat d’alguna cosa, la llengua s’encar-
b) taüt
regarà de crear nous mots per poder distingir amb
precisió aquests matisos. c) dol
Pàgina 227 d) comitiva
Text 3 i text 4 10. Exhalar: sinònim-desprendre
4. Text 3 antònim-inspirar
Relació festa-religió: Romandre: sinònim-quedar-se
Cristiana. No hi ha oracions o celebracions religio- antònim-marxar
ses. 11. –Els primers preparatius
Text 4 –La vetlla del cos
Relació festa-religió: –El segellat del taüt
Musulmana. Va molt lligada a la religió.
–La comitiva fins al cementiri
5. Punts en comú:
–L’enterrament
–La festa és a la nit
–El dol
–És una reunió familiar
12. Resposta oberta.
–Es canta i es balla
–La celebració dura uns quants dies 13. El color vermell simbolitza la felicitat.
6. Text 3 El canelobre simbolitza l’ànima de la difunta.
–Cada nit un regalet fins Nadal Segellar el taüt simbolitza la separació definitiva
–Abans de la nit de Nadal, guarnir l’arbre del món dels vius.
–Quan tots han rebut els regals, es balla La tela blava simbolitza el dol.
–A partir del dia de Nadal, els pares Noel tornen a 14. Audició 49
casa 1. El pare del marit, el cap masculí de la família, ha
Text 4 mort. Quan un home de tal prestigi acaba la vi-
–De bon matí, resar da, es lliga el cos a una estaca perquè romangui

44
 assegut. Aleshores, tots els familiars i amics s’a-
propen per lamentar-se, les dones al davant i els
homes més enrere. Porten fulles verdes a les
mans i, plegats, canten. Després, vesteixen el
difunt amb el vestit propi del ritual i li fan sump-
tuosos regals entre els quals hi ha una miniatu-
ra d’una canoa pintada de color ocre. Quan arri-
ba el moment de l’enterrament, la roba i els
regals es guarden en una caixa que la família
conservarà com a relíquia sagrada. El cos s’en-
terra completament nu. L’endemà, uns homes
marxen del poblat per caçar un petit ocell ano-
menat kokata. Col·loquen l’ocell mort sobre la
sepultura i el sacerdot hi afegeix unes miques
d’una planta anomenada toetoe. Així el mort
podrà guiar-se a través del més enllà.
LUIS MELGAR: Ritos y costumbres exóticas.
Los maoríes (adaptació)
2. Fa mig any es va morir l’avi de l’Edmon, un veí
nostre. Ja van fer una cerimònia en la qual vam
plorar molt i ara farem una festa. Aquí, quan es
mor alguna persona gran fem les cionuuiuà, ho
celebrem: ballem, bevem i mengem. Perquè,
aquí, creiem que quan es mor algú gran vol dir
que aviat naixerà algun nen. «Si es mor algú,
neix algú altre», diu sempre la meva àvia.
Jo sóc de Benín
Pàgina 230
Text 6
15. Cada grup humà crea i enriqueix la seva llengua a
partir de l’entorn que li ha tocat viure.
16. Perquè la seva vida està vinculada al mar i en
depèn. Les expressions són fruit de l’experiència i
de l’observació de l’entorn.
22. Similituds:
–En tots dos casos trobem que l’home destrueix
allò que calgui per tal d’enriquir-se.
–Sempre acaben pagant els plats trencats les co-
munitats més febles o desprotegides.
Pàgina 233
Text 8
23. Els noms són bàsicament objectes o subjectes,
per tant representa una visió del món estàtica;
mentre que el verb és sobretot acció, procés en-
cara que també estat o existència, i per això dóna
una visó del món molt més dinàmica que el nom.
24. moviment
sinònims: acció, trànsit, marxa
antònims: quietud, calma, aturada
estàtic
sinònims: immòbil, inactiu, fix
antònims: dinàmic, canviant, actiu
25. a), b), c), d)
26. Audició 50
La mare deia: «Mira, escolta bé tot el que jo faig:
cada nit explico contes als nens, els porto al den-
tista, contracto el cangur quan sortim, compro els
bitllets quan sortim de viatge... Digues, et sembla
poc?» I el pare responia: «No entenc per què dius
que tot ho fas tu.»
Estudi de la llengua
Pàgina 234

17. Resposta model: 1.

Aquest text té en comú amb l’anterior que ens Verb Persona Nombre
mostra com aquestes llengües, anomenades mino-
ritàries, tenen un vocabulari molt ampli, al contrari tenies 2a plural
del que se sol pensar. El que succeeix simplement farem 1a plural
és que el vocabulari s’adapta a les necessitats de la
senties 2a singular
comunitat.
deixis 2a singular
18. Aquestes necessitats són evidentment les econòmi-
ques. Has de dominar el vocabulari de la feina que fas. anirem 1a plural
Pàgina 231 teníem 1a plural
Text 7 creuen 3a plural
19. La noció de mal i de bé és molt important en la faré 1a Singular
nostra societat, de fet, tot està basat en aquests
conceptes, començant per la religió, la justícia, etc. 2. Resposta model:
20. Conceptes difícils de traduir: a) Teníeu por
–El seny català b) Faig un croquis
–La morrinha gallega c) Sentien la veu
–El depaysement francès d) No ho deixeu
–El feeling anglès
e) Ja sé on aniràs
21. a) El camp preparat per plantar suggereix que està
f) No tenies ni idea
net, sense cap nosa o destorb: pedra, males
herbes... g) No crec que funcionem sols
b) Resposta model: h) Ho fareu sense presses
Deixar la ment com una bassa d’oli. 3. Resposta oberta.

45
 Pàgina 235 Pàgina 237
4. 8.
Infinitiu Gerundi Participi veure infinitiu
suspendrem futur
semblava semblar semblant semblat
morien imperfet
tornaries tornar tornant tornat compris present subjuntiu
temeu témer tement temut havia tornat plusquamperfet
trobés imperfet subjuntiu
serviran servir servint servit
he anat perfet
treu treure traient tret hagis esperat perfet subjuntiu
saltava saltar saltant saltat sortiria condicional
hauré menjat futur perfet
sortien sortir sortint sortit hagués ferit plusquamperfet subjuntiu
perdreu perdre perdent perdut marxant gerundi
moria morir morint mort carregada participi
deixo present
cobrem cobrar cobrant cobrat van venir passat perifràstic
xiules xiular xiulant xiulat
partiré partir partint partit Lectura i activitats finals
creixin créixer creixent crescut Pàgina 240
1. Llibres escolars, mestre, alumnes, curs, aula, clas-
5. se, pissarra, guix, tinta, paper.
2. Olors materials: de guix, tinta, paper, carn crua i bu-
Forma Forma Tipus
personal no personal llida, llet, melmelada, pa, bugada humida, pipí de
nadó.
dormir X infinitiu
Olors immaterials: calma, silenci, neu, soroll, re-
venir X infinitiu bombori, calor estival.
era X 3. a) Llum amb metxa, b) pujar en un lloc, c) narració
volien X inventada.
separar X infinitiu 4. Mestre-professor, escola-col·legi, alumnes-estu-
estaven X
diants, aula-classe, hort-horta, enfilo-pujo, veig-
contemplo, dret-recte.
discutint X gerundi
5. El poblet no té ni estació, ni electricitat, ni aigua
tenien X corrent, ni telèfon.
agradava X 6. La classe té tots els nivells, de primer a sisè.
sortir X infinitiu Sempre hi ha llocs lliures. Els grans s’asseuen al
estava X darrere.
acostumat X participi 7. Quan per culpa del temps no poden anar a jugar a
sentir X infinitiu fora, quan el nadó crida més fort que normalment,
quan el seu germà i ella fan massa soroll.
cridar X infinitiu
8. Es va aficionar de petita sense adonar-se’n i per atzar.
entristien X
9. a) Vol dir que quan ets fas gran i comences a tenir
arribat X participi
problemes i a viure situacions terribles aquest «nú-
eren X vol de felicitat» se’n va en orris.
semblava X 10. Resposta oberta.
anaven X Pàgina 241
vingut X participi
11.
llegeixo present
acabaven X
va ser passat perifràstic
rient X gerundi portarà futur
tornava X quedava imperfet
cau present
6. Resposta oberta. vaig contraure passat perifràstic
7. m’ha agradat perfet
diria condicional
Simples Compostos
tinc present
trobava havia dormit mireu present
estava va insistir hem sentit perfet
podia havia preparat ingressaria condicional
trobo present
confonien va ficar
escolteu present
prengués havia ficat sereu futur

46
12. Perquè passa del present al passat i del discurs di-
recte al narrador.
13. cru, crua, crus, crues
bullit, bullida, bullits, bullides
humit, humida, humits, humides
estival, estival, estivals, estivals
14. L’autor utilitza cometes en «castigar» perquè real-
ment no és cap càstig, només es tracta d’anar a la
classe del pare i llegir un llibre d dibuixos.
15. Caixa, mateixos, deixant, calaix, disbauxa, guix,
apareixen, vaixell, xauxa, dibuixos, a fluixa, prefix,
llegeixo, així, abaixo.
16. Audició 51
Llegeixo. De manera gairebé malaltissa.
Llegeixo tot el que em cau a les mans, tot el que
tinc a la vista: diaris, llibres escolars, cartells, tros-
sos de paper que trobo pel carrer, receptes de cui-
na, llibres infantils.
Qualsevol cosa impresa.
Tinc quatre anys. La guerra acaba de començar. En
aquest moment vivim en un poblet que no té ni es-
tació, ni electricitat, ni aigua corrent, ni telèfon.
Els personatges apareixen, moren o desapareixen.
N’hi ha de bons i de dolents, de pobres i de rics, de
vencedors i de vençuts.
47
 AVALUACIÓ

Pàgina 245 6. Formes personals:

1. Resposta oberta. se’n va anar, baixà, s’assegué, parla, dóna, amaga,
2. Resposta oberta. podia, fracassa, cau, s’escapa, agafen, intenta,
se’n surt, hi hauria, va espatllar
3. Resposta oberta.
Formes no personals:
4. a) determinant: són paraules que acompanyen el
nom i en limiten el significat. pedalant, poder, pensar, posar, haver, vista, mort,
b) lexema verbal: és la part del verb que es manté dur, haver, anat
igual en totes les formes del verb, generlament 7.
no canvia.
Infinitiu Gerundi Participi
c) terminació verbal: és la part del verb que canvia
a cada forma verbal, s’afegeixen al lexema per trobar trobant trobat
expressar el temps, el mode, el nombre, la per- sentir sentint sentit
sona gramatical...
perdre perdent perdut
d) conjugació i tipus: és el conjunt de totes les for-
escapar escapant escapat
mes que té un verb. N’hi ha tres (1a, 2a i 3a).
reclamar reclamant reclamat
e) verb irregular: el que s’aparta de la conjugació
model.
f) temps verbal: expressa el moment en què es re- 8. saltaves-2a persona del singular de l’imperfet
alitza l’acció. d’indicatiu del verb saltar (1a conjugació)
g) persona gramatical: fan referència als elements treballo: 1a persona del singular del present d’indi-
bàsics que intervenen en l’acte comunicatiu. catiu del verb treballar (1a conjugació)
h) formes no personals: són aquelles que no es tenint: gerundi del verb tenir
conjuguen (infinitiu, gerundi i participi). veuria: 3a persona del singular del condicional del
5. Determinants: verb veure (2a conjugació)
a) aquest-demostratiu, la meva-possessiu sentissis: 2a persona del singular del present del
subjuntiu del verb sentir (3a conjugació)
b) segon-numeral, molta-quantitatiu
c) pocs-quantitatiu, tots-indefinit
d) força-quantitatiu, aquesta-demostratiu
e) mateix-indefinit, la meva-possessiu
f) altres-indefinit, la teva-possessiu
g) tres-numeral, setena-numeral

48
 PROJECTES LINGÜÍSTICS
1. Veïns i amics
Pàgina 246
䡺 Les diferències bàsiques en els homes són físi-
ques (alçada, pes, aspecte físic...).
䡺 Les capacitats que diferencien els homes dels
animals són el llenguatge, la racionalitat...
Pàgina 247
䡺 S’assemblen en el fet que parlen diferents llen-
gües, que són joves i nascuts a Catalunya. Es di-
ferencien en el fet que tenen orígens molt dife-
rents, que alguns tenen germans i d’altres no,
en el curs que estudien, en els trets físics.
䡺 Resposta oberta.
Pàgina 248
1. Llengua d’origen: sànscrit
Llengües de l’Índia: hindi, bengalí i panjabi
Llengua dels gitanos: romanó
Llengua del gitanos espanyols: caló
2. –lujdives (lunes, en castellà)
–januàra (janvier, gener en francès)
–manus (man, en anglès home)
–mácina (cotxe, a Sud-amèrica)
–karavàna (caravana en català)
3. Resposta oberta.
2. Ens posem de moda
Pàgina 249
1. Resposta oberta.
2. Resposta oberta.
Pàgina 250
䡺 Resposta oberta.
䡺 Resposta oberta.
Pàgina 251
䡺 Resposta oberta.
䡺 Resposta oberta.
Pàgina 252
1. Funcions de la indumentària segons el text:
–Comunica actituds i formes de pensar de les per-
sones.
–Estableix relacions amb el nostre entorn.
–Expressa i reforça la identitat pròpia de cadascú.
–Fa que ens sentim més a gust amb nosaltres ma-
teixos.
2. Actituds que indicarien que una persona és escla-
va de les modes:
–Rebutja una peça de roba perquè no és de marca.
–Rebutja una peça de roba perquè és de l’any passat.
–Compra una peça de roba que no li agrada perquè
és l’última moda.
3. Resposta oberta.
Pàgina 253
1. a) Es diferencien en tot: en els cabells, en la forma
de vestir...
b) D’esquerra a dreta:
– La noia punk porta els cabells de punta i de color
blau, amb pírcings i una samarreta de quadres
vermella. Porta els ulls pintats. Deu ser estudiant
i no podem saber la classe social a què pertany.
– La noia i el noi semblen estudiants de classe mit-
jana, vesteixen bastant normal, però van ben
arreglats.
– L’home i la dona semblen executius, de classe al-
ta. Tenen un maletí i una agenda. També porten
un vestit tots dos, amb ulleres de sol i l’home
porta una cua de cavall, a més són al costat d’un
avió.
– Les dues dones que veiem d’esquena semblen
magribines, porten mocador al cap i gel·laba.
c) La noia punk és qui utilitza la vestimenta per ex-
pressar el seu desacord amb les normes socials.
d) Les que utilitzen la vestimenta com a símbol
cultural són les dues senyores magribines.
e) Resposta oberta.
3. Casa meva és casa vostra
Pàgina 254
䡺 Resposta oberta.
䡺 Resposta oberta.
Pàgina 255
䡺 Resposta oberta.
䡺 No, perquè no hi ha les mínimes condicions
d’higiene ni electricitat.... A més, atesa la fragili-
tat de la construcció potser en cas de fortes plu-
ges o molt vent no en quedaria res.
䡺 Resposta oberta.
Pàgina 256
1. Resposta oberta:
2. –És una casa al camp.
–Hi viuen moltes famílies.
–Hi ha llum elèctrica.
–A la sala principal, s’hi menja i s’hi reuneix la gent.
–A la sala hi ha una taula i un sofà.
49
3. a) Al Marroc. 䡺 Els animals tenen drets, com les persones, ja
b) A l’interior. El paisatge: camps, boscos i mun- que són éssers vius i encara que no tenen la ca-
tanyes. pacitat humana de raonar, poden sentir dolor, te-
nen instint, etc.
c) L’activitat principal és l’agricultura i la cria d’aus.
Pàgina 263
d) És un poble petit.
䡺 Es consumeix llet de la vaca, la cabra, l’ovella.
e) Els únics avenços són: la placa fotovoltaica, que Es consumeix carn de vedella, bou, xai, porc,
els proporciona una mica de llum i un tub de estruç, cavall, conill.
plàstic que els baixa aigua de la muntanya.
䡺 Els animals de càrrega o transport més utilit-
4. Resposta oberta.
zats són el cavall, el bou, el ruc, la mula.

4. Menjar bé per viure bé 5. Els millors amics

Pàgina 257
Pàgina 264
1. Resposta oberta.
1. Espècie protegida-Espècie en perill d’extinció.
2. Resposta oberta.
Tractar a cos de rei-Tractar molt bé.
3. Resposta oberta.
Animal de companyia-Animal domèstic que gau-
Pàgina 258
deix de la companyia humana.
䡺 Els aliments que s’han de consumir amb més
moderació són: mantega, sucre, oli, formatge, Colgar-se-Anar al llit.
carn, peix, ous. 2. La segona foto (enmig) correspon a la tortuga me-
䡺 Resposta oberta. diterrània.
Pàgina 259 3. Costums alimentaris: mengen trossos de tomà-
quet, fulles d’enciam.
䡺 Resposta oberta.
䡺 Resposta oberta. Costums de vida: canviar l’aigua sovint, sorra, fu-
llaraca per colgar-s’hi.
Pàgina 260
4. Els incendis, l’extensió cada cop més gran dels
1. Països mediterranis: camps conreats i el fet que la gent les tanqui en
Espanya, França, Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, patis i jardins.
Albània, Grècia, Turquia, Malta, Xipre, Israel, Síria,
Líban, Egipte, Líbia, Tunísia, Algèria, Marroc 5. Tasques principals del centre:
2. Dieta mediterrània: –Cria en captivitat de la tortuga mediterrània
–Utilitzar oli d’oliva. –Cria en captivitat de les altres dues espècies prò-
–Incrementar el consum de verdures i fruites fres- pies de Catalunya
ques i seques. –Acolliment de tortugues exòtiques
–Reduir el consum d’ous i carn. –Estudis científics
3. Resposta oberta. –Educació ambiental i pedagogia
Pàgina 261
–Recuperar poblacions d’aquesta espècie que
1. Resposta oberta. s’havien extingit de Catalunya
2. Resposta oberta.
–Coordinar accions, actuacions i estudis pel que fa
Pàgina 262 a la conservació de les tortugues a la conca de la
䡺 Companyia: gos, gat, ocell mediterrània
Matèries primeres: ovella, cabra, gall, gallina, toro, 6. Resposta oberta.
Aliments: ovella, gallina, ànec, peix, conill, porc,
truja, vaca
Força de treball: cavall

50