ACTIVITATS

Excercici 2.4: Comportament del consumidor

El comportament del consumidor es defineix com el procés de decisió i l’ac6vitat 8sica que els individus
realitzen quan avaluen, adquireixen, usen o consumeixen béns o serveis. En el marc d’aquesta especialitat
es realitza una inves6gació per avaluar si els adolescent, nois i noies d’entre 16 i 17 anys, prefereixen
aliments (6pus snacks i derivats lac6s) que en anunciar-los s’associen a un personatge famós. Amb aquest
objec6u, la psicòloga responsable de la inves6gació selecciona a l’atzar deu ins6tuts de classe mitjana del
Barcelonès, de manera que la mostra amb la qual es fa la inves6gació està formada pels 616 nois i noies
d’entre 16 i 17 anys que van als esmentats ins6tuts. Aquests nois i noies s’assignen a l’atzar a dos grups (A i
B). Als que formen part del grup A se’ls convoca a la projecció d’una pel·lícula en la qual diferents aliments
apareixen associats a personatges famosos. Als nois i noies que formen part del grup B se’ls passa una altra
pel·lícula en la qual els mateixos aliments no apareixen associats a cap personatge famós. A con6nuació, es
convida tots els par6cipants a un berenar en el qual hi ha els aliments que apareixien a les pel·lícules,
barrejats amb d’altres que no hi apareixien, i es registra el 6pus d’aliment escollit pels nois i noies.

1. Iden6fiqueu i classifiqueu la VI: si la pel·lícula té personatge famòs o no

2. Iden6fiqueu i classifiqueu la VD: el 6pus de menjar que trien els alumnes
3. De quin 6pus de disseny es tracta? Disseny experimental intersubjectes amb 2 grups aleatòris.
4. Si s’assigna el mateix nombre de subjectes a cada tractament, quants subjectes rebran
cadascun dels nivells de la VI? 308 i 308
5. Si els elements de la mostra s’haguessin dividit en dos grups en funció del sexe i els subjectes
de cada grup s’haguessin assignat a l’atzar a cada condició experimental, com s’anomenaria el
disseny emprat? Seria un disseny experimental intersubjecte de blocs.
6. Si els pacients de la mostra haguessin estat tots noies, com s’anomenaria el disseny emprat?
Disseny experimental intersubjecte de grups aleatoris amb el sexe controlat per constància.
7. Indiqueu, com a mínim, una variable que s’hauria d’haver controlat i que en el resum no consta
com a tal. Amb quina tècnica la controlaríeu? Depèn de la variable extranya

Exercici 2.5: Quin és l’eslògan més apropiat?

Un psicòleg que treballa en una empresa de publicitat desitja comprovar l’impacte de dos eslògans
nous d’un producte de neteja en comparació amb el que s’està u6litzant. A par6r de la informació
facilitada per un grup de comerciants, se seleccionen 30 con- sumidors d’altres productes de
neteja. A cadascun dels consumidors se li presenten els tres eslògans, emprant la tècnica del
contrabalanç. L’endemà d’examinar cada eslògan es mesura el grau de record del missatge i
l’ac6tud envers la compra del producte.

1. Iden6fiqueu i classifiqueu la(es) variable(s) independent(s): el 6pus d’eslògan en 3 nivells

2. Iden6fiqueu i classifiqueu la(es) variable(s) dependent(s): el record dels eslògans i l'ac6tud
3. De quin 6pus de disseny es tracta? Disseny experimental simple intrasubjectes amb 3 nivells o
condicions: eslògan A, eslògan B i eslògan C.
4. En aquesta recerca, descriviu els passos que implica la u6lització de la tècnica del contrabalanç:
1. Fem totes les possibles cominacions: en tenim 6
2. Assignar els subjectes aleatoriament a cadascun dels ordres: si tenim 30 subjectes i 6 ordres,
assignarem aleatoriament els 30 subjectes en les 6 condicions (5 a cada ordre)
5. A quants subjectes s’aplicarà cada condició experimental? Tots 30.

1
 Control seguiment 1
1. Un ciendfic observa repe6dament que si associa una campana al menjar, després de diverses
repe6cions el gos saliva en sen6r el só. El ciendfic acaba formulant una llei segons la qual un esdmul
biològicament neutre pot produir respostes fisiològiques si s’associa a esdmuls biològicament
significa6us. Per comprovar si aquesta llei es compleix en altres àmbits associa una llum a un esdmul
aversiu en ximpanzés. Després de 3 associacions el ximpanzé al veure la llum fuig:
a) El ciendfic ha emprat el mètode induc6u
b) El ciendfic ha emprat el mètode deduc6u
c) El ciendfic ha emprat 1r el mètode induc6u i després el deduc6u (mètode hipotè6c-deduc6u)
d) El ciendfic ha emprat 1r el mètode deduc6u i després l’induc6u

2. El conjunt de solucions tempta6ves (contrastades) a un problema ciendfic és:

a) Una hipòtesi
b) Una teoria
c) Un model
d) Un constructe

3. La falsació és una:
a) Vulneració del codi deontològic de l’inves6gador caracteritzada per falsar les teories rivals sense
disposar de dades fiables
b) Vulneració del codi deontològic de l’inves6gador caracteritzada pel plagi dels resultats d’altres
inves6gacions
c) Estratègia de contrastació d’hipòtesis que consisteix en buscar dades que les refu6n
d) Estratègia de contrastació d’hipòtesis que consisteix en buscar dades que les recolzin i poder així
falsar altres hipòtesis rivals

4. Indiqui la o les VI i VD del següent enunciat: “En una situació d’examen, el 6pus de resposta influeix
sobre l’ansietat”
a) VI: 6pus de situació / VD: 6pus de resposta
b) VI: 6pus de resposta i 6pus de situació / VD: grau d’ansietat
c) VI: 6pus de situació / VD: grau d’ansietat
d) VI: 6pus de resposta / VD: grau d’ansietat

5. Quan es parteix d’una llei general per extreure mitjançant la lògica, implicacions que puguin ser
contrastades amb la realitat s’està emprant:
a) El mètode induc6u
b) El mètode deduc6u
c) El mètode hipotè6c-deduc6u
d) A i C són correctes

Control seguiment 2:
1. Manipular una variable implica:
a) L’inves6gador estableix els nivells de la VI i assigna els subjectes als diferents nivells establerts
(op6mitzar)
b) Modificar de forma deshonesta els resultats ob6nguts
c) Modificar els valors de la VD en la mateixa direcció que la hipòtesis d’inves6gació
d) L’inves6gador estableix els nivells de la VD i assigna els subjectes als diferents nivells establerts.

2. Quins criteris s’han de complir per poder parlar de relació causal entre 2 variables:
a) Antecedir (temporalitat), covariar (associació) i descartar causes alterna6ves (absència
d’espurietat)
b) Antecir (temporalitat) i descartar les causes alterna6ves (absència d’espureitat)
c) Els criteris anteriors són necessaris però no suficients
d) Cap de les anteriors és correcte
2
3. Indiqui les VI i VD del següent enunciat: “La posició dels productes en les prestatgeries dels
hipermercats influeix en la decisió de compra”
a) VI: posició dels productes / VD: decisió de compra
b) VI: posició dels productes, 6pus d’hipermercat / VD: decisió de compra
c) VI: posició dels productes / VD: decisió de compra, 6pus d’hipermercat
d) VI: decisió de compra / VD: posició dels productes

4. Les variables _____ són aquelles que, no essent la VI, incideixen de forma no controlada per
l’inves6gador sobre la VD. Quan aquests 6pus de variables covarien tant amb la VI, com amb la VD
parlem de variables ______. Quan es controlen els efectes de les variables extranyes aquestes passen
a ser variables ______.
a) Controlades. Estranyes. Confusionistes o emmascarades
b) Estranyes. Controlades. Confusionistes o emmascarades
c) Estranyes. Confusionistes o emmascarades. Controlades
d) Estranyes. Confusionistes o emmascarades. Descontrolades

5. Quin dels següents són avantatges de l’assignació aleatòria en relació a la constància de condicions:
a) Disminueix el n. de variables ja que elimina les possibles variables extranyes
b) Limita la generalitzabilitat dels resultats perquè converteix en constants les variables no
manipulades.
c) Equilibra els grups resultats de les diferents condicions experimentals quant a les possibles
variables estranyes tan conegudes com desconegudes.
d) No presenta avantatges destacables, són dos mètodes alterna6us de control de variables
estranyes.
RESPOSTES:
Control de seguiment 1:
C
B
C
D
B
Control de seguiment 2:
A
A
A
C
C

Exercici 2.6: Mida mostral en els dissenys factorials

Par6nt d’un exercici proposat per Gambara (2002), a con6nuació us plantegem de manera
abstracta quatre dissenys factorials. En cada cas es tracta que representeu esquemà6cament
cadascun dels dissenys i que respongueu les preguntes que formulem tot seguit.
1. Es realitza un experiment amb un disseny factorial 3×3. El nombre d’observacions en cada
condició experimental és de 9. Si les 2 VI són intersubjecte, quina serà la seva mida mostral?
Tenim 9 condicions i per tant, 9 grups. El nombre d’observacions en cada condició es 9, i per tant
9x9 = 81 subjectes. Per tant, la mida mostral és 81.
2. En un disseny factorial MIXT 2×3 la primera VI és intersubjecte i la segona, intrasubjecte. Si en
cada condició experimental volem disposar de 10 dades, amb quants subjectes haurem de
comptar?
2 factors, 6 condicions, 2 grups (ja que és el nombre de la VI intersubjecte)
Si necessitem 10 dades per cada condició experimental, necessitarem 20 subjectes (la 2a es
intrasubjecte i per tant, els subjectes es van repe6nt a cada condició i en)

3
3. Par6m d’un disseny factorial 2×2, amb amb dues VI intersubjecte. Comptem amb 80 subjectes;
quants subjectes 6ndrem en cada condició experimental?
Disseny experimental intersubjecte 2x2
Tenim 4 condicions experimentals i per tant, 4 grups.
Si tenim 80 subjectes, a cada condició experimental 6ndrem 20 subjectes.
4. Dos inves6gadors realitzen un experiment i tots dos u6litzen un disseny factorial 4×2; però
l’inves6gador A considera ambdues variables intrasubjecte, i l’inves6gador B, intersubjecte. En
cada condició volem tenir 10 puntuacions. Hauran de comptar els dos inves6gadors amb el
mateix nombre de subjectes? Per què?
Disseny de l’inves6gador A: factorial 4x2 intrasubjecte
- Grups: 1
- Subjectes: 10
Disseny de l’inves6gador B: factorial 4x2 intersubjecte
- Grups: 8
- Subjectes: 80
Supòsit: inves6gador C diu que el 1r es intersubjecte i el 2n es intrasubjecte
- Grups: 4
- Subjectes: 40

Exercici de classe: En un hospital es vol portar a terme un estudi per a comparar l’eficàcia de 3
tècniques en el tractament del dolor postoperatori després d’una intervenció quirúrgica
superficial, juntament amb l’efecte del moment d’inici d’aplicació d’aquestes tècniques. Les
tècniques són l’acupuntura i la teràpia musical; a més, es defineix una tercera condició de control
per placebo que inclou sessions de durada i estructura similar a les d’aplicació de les tècniques
esmentades. Les tres intervencions (Placebo –P–, Acupuntura –A– i Teràpia Musical –TM–) són
aplicades durant 15 dies abans (15-d), o durant 7 dies abans (7-d) o immediatament abans de la
intervenció quirúrgica (0-d). Es disposa d’un total 45 pacients d’un centre hospitalari, els quals són
assignats a l’atzar a una de les nou condicions experimentals. Cada grup està format per cinc
pacients. Per tal d’avaluar l’efecte conjunt de les dues VI, es mesura el temps de remissió del dolor
postoperatori.
1. Quants factors (VI) intervenen? 2: el 6pus de tractament (amb 3 nivells: P, A i TM) i el moment
en que es fa el tractament (amb 3 nivells: 15 dies abans, 7 dies abans o inmediatament abans)
2. Quantes condicions experimentals hi ha? 9 condicions experimentals
3. Quants nivells té cada factor? 3 nivells
4. Quina estratègia de comparació s’u6litza per estudiar cada factor? Disseny factorial
intersubjecte 3x3
5. Quants grups de subjectes diferents intervenen? 9 grups (tenim 45 subjectes i cada grup està
format per 5 pacients)
6. Quines tècniques de control intervenen? El control per placebo

P.69, EX.7: L’entorn psicosocial i els neurotransmissors

En l’àmbit de la clàssica discussió entre genè6ca i ambient, es dissenya un estudi per contrastar el
supòsit que es produeix un efecte d’interacció entre els neurotransmissors i l’ambient de manera
que un mateix neurotransmissor pot tenir efectes diferents en funció de l’entorn psicosocial.
Un grup de 50 mones rhesus és dividit a l’atzar en dos grups. Un dels grups pot controlar les coses
que hi ha a la seva gàbia i l’altre no. En concret, un dels grups té accés lliure a joguines i aliments i
l’altre pot tenir joguines i menjar sols després que els membres del primer grup hagin acabat.
D’aquesta manera, s’aconsegueix que un grup creixi amb la sensació de control sobre l’entorn i
l’altre grup no. Posteriorment a tots els subjectes se’ls administra dues dosis d’un antagonista de la
4
benzodiazepina amb una setmana d’interval entre dosis. La primera dosi és prou baixa perquè no
6ngui efecte en el sistema nerviós. La segona dosi sí que és suficient per produir efecte. En la
situació de dosi baixa no hi ha diferències entre grups, mentre que en la situació de dosi alta les
mones criades amb poc control mostren signes evidents d’ansietat i pànic, i corren a amagar-se a
algun racó de la gàbia. Els membres del grup amb control no estaven angoixats, sinó agressius i
atacaven qualsevol que s’hi acostés.

- VD: efecte derivat de la interacció entre l’ambient i la dosi de NT’s.

- VI’s: ambient i dosi de NT’s
- DISSENY: disseny factorial mixt 2x2: disseny mixt
- CONDICIONS EXPERIMENTAL: 2
- GRUPS: 2 grups, els que corresponen a la gàbia amb control o sense control
- SUBJECTES PER CONDICIÓ: 25 subjectes per grup.
- INTERACCIÓ?: Si. Per saber-ho hem de mirar els resultats. La interacció es produeix quan
l’explicació de la VI s’ha de fer per saparat.

*Si la variable surt en els resultats és perquè es una VI. Només hi ha interacció quan hi ha més de
2 VI, sinó no hi pot haver interacció (la interacció és entre les dues VI)

P. 67, ex. 2. Efectes de la visió d’escenes violentes en la conducta agressiva infanVl

L’objec6u del present estudi és determinar la influència de l’exposició a escenes violentes en la

conducta agressiva infan6l. La hipòtesi dels autors és que hi ha diferències en la conducta verbal i
8sica infan6l en funció del 6pus d’imatges violentes que es vegin. Aquestes poden ser imatges
violentes jus6ficades, injus6ficades o neutres. La mostra està formada per 60 subjectes (30 nenes i
30 nens), de 12 anys. Els par6cipants són assignats de manera aleatòria a una de les tres
condicions experimentals, controlant la variable sexe mitjançant la tècnica de bloqueig. D’aquesta
manera, cada 6pus d’escena serà vista per 10 nois i 10 noies. Tots ells veuen una pel·lícula, de 15
minuts de durada, corresponent a cada condició experimental (escenes de violència ficdcia
jus6ficada, escenes de violència ficdcia injus6ficada o escenes ficdcies sense violència o neutres).
Un cop vista la pel·lícula, tots els nens i nenes passen a par6cipar en un joc coopera6u, que
requereix la col·laboració de tots els integrants del grup per a la seva resolució. Se’n graven les
conductes i després es registren els actes agressius verbals i 8sics emesos per cadascun dels
par6cipants prèviament codificats en una plan6lla de registre observacional.

- VD: conducta verbal i 8sica infan6l

- VI’S: 6pus d’imatges violentes que veuen els nens (VI amb 3 nivells)
- DISSENY: disseny unifactorial intersubjecte: disseny de grups aleatoris amb blocs (2x3)
- CONDICIONS EXPERIMENTALS: 3
- GRUPS: 3
- SUBJECTES PER CONDICIÓ: 20 subjectes per grup (10 nens i 10 nenes)
- INTERACCIÓ? No, ja que es un disseny simple i no es poden estudiar interaccions
Variable sexe controlada per bloqueig

P. 102, ex. 3. Efecte de la relaxació sobre la producVvitat

En una en6tat bancària, el director del departament de cartera pretén augmentar la produc6vitat
dels empleats que s’encarreguen de l’entrada de dades de les remeses de xecs. Després de la
per6nent consulta al departament de recursos humans, l’equip de psicòlegs recomana una
intervenció basada en l’aplicació diària de dues sessions de relaxació de deu minuts cadascuna.
L’objec6u és restablir els recursos atencionals que es van esgotant a mesura que transcorre la

5
sessió de treball. Per tal d’avaluar l’eficàcia de la intervenció, es vol disposar de dos grups (sota
l’atenta supervisió del director de departament que pateix per la pèrdua d’hores de treball que
comportarà fer una intervenció que encara no s’ha avaluat si funciona): un que rebrà la intervenció
basada en relaxació i un grup control. Finalment, es decideix fer les sessions de relaxació als
treballadors del torn del mad i mantenir els del torn de la tarda en les mateixes condicions en què
estaven. Abans de començar la intervenció, es mesura la produc6vitat de tots els treballadors
durant l’úl6m mes mitjançant un índex que té en compte tant el nombre de xecs entrats com el
nombre d’errades comeses per unitat de temps. Un mes després de l’inici de la intervenció, es
mesura de nou la produc6vitat tant en el torn del mad com en el de la tarda.

- VI’s: relaxació (en dos nivells: si / no)

- VD: produc6vitat mesurada en el n. de xecs sense errades
- DISSENY: quasi-experiment perquè l’assignació no és aleatòria, per tant perdem control, part de
la validesa interna. No arriba a experiment i per això li deim quasi-experiment.

Control seguiment 3

1. Quant als conceptes de selecció aleatòria i assignació aleatòria, assenyali quina de les següents
afrimacions és la correcta:
a) La selecció aleatòria contribueix de manera posi6va a la validesa externa. L’assignació
aleatòria contribueix de manera posi6va a la validesa interna.
b) La selecció aleatòria conr6bueix de manera posi6va a la validesa interna. L’assignació
aleatòria contribueix de manera posi6va a la validesa externa.
c) La selecció aleatòria ens garanteix, en la major part de casos, una bona generalització dels
resultats. L’assignació aleatòria permet controlar, mitjançant equilibrat, les possibles
variables extranyes.
d) a) i c) són correctes

3. Quin dels següents són avantatges dels dissenys intrasubjecte (dissenys experimentals amb els
mateixos subjectes) respecte als dissenys intersubjecte
a) Permet estudiar la interacció
b) El subjecte actua com a control propi
c) És el mateix subjecte el que es mesura la seva resposta a la VD, reduint d’aquesta manera la
variabilitat en la mesura
d) Totes les anteriors són correctes

4. Els ____ permeten estudiar la incidència de una VI sobre la VD independentment dels nivells
d’una altre VI. Els ____ permeten estudiar la incidència d’una VI sobre la VD dins de cada nivell
d’una altre VI.
a) Efectes principals / efectes simples
b) Efectes principals / efectes de sostre
c) Efectes simples / efectes principals
d) Efectes simples / dissenys factorials

5. En un disseny factoril 3x4 la 1a variable és intersubjecte i la segona intrasubjecte. Si en cada

condició experimental volem disposar de 15 dades, amb quants subjectes hem de comptar?
a) 45
b) 60
c) 180
d) Cap de les anteriors és correcte

6
 Control seguiment 4

1. En un disseny mixt 3x4, quantes condicions experimentals hi han:

a) Efectes principals. Efectes simples
b) Efectes principals. Efectes de sostre
c) Efectes simples. Efectes principals
d) Efectes simples. Disseny factorial

RESPOSTES:
Control de seguiment 3:
D
B
A
A
Control de seguiment 4:
B