Remor.

Unitat 3
Activitat A

Mila Segarra, «El català a l’edat mitjana»

Quan es comença a escriure en català? Per quins motius? Quan es pot diferenciar el
català del llatí? En els textos que llegiràs a continuació, l’estudiosa Mila Segarra explica
quina relació tenien els laics medievals amb l’escriptura de la llengua que parlaven, di-
ferent del llatí.

Els laics i l’escriptura

Durant els segles ix-xi la cultura escrita estava majoritàriament en mans dels ecle-
siàstics, els quals tenien el monopoli de la creació literària culta. Ara bé, no hem de
confondre aquesta alta cultura amb l’escriptura, l’ús de la qual no era pas un afer
exclusiu de l’Església. Atenent la gran quantitat de documents de tota mena que
5 contenen els nostres arxius, la societat catalana d’aquells segles no vivia totalment
d’esquena a l’escriptura.
La passió dels laics pels documents s’ha atribuït a una característica fonamen-
tal de la societat catalana del moment, que deriva sens dubte de la pervivència als
comtats catalans del dret visigòtic: la confiança de l’individu en el paper escrit com
10 a prova davant de la societat i de la llei.
La majoria de documents són contractes de compravenda de béns immobles,
donacions de terres a l’Església, judicis o reconeixements a favor d’altri (segle
ix), testaments escrits o publicacions sacramentals dels testaments orals, actes de
constitució del dot marital (segle x) i, des de mitjan segle xi, juraments i exposi-
15 cions de greuges de caràcter feudal, a causa del procés de feudalització creixent
que segueix el país.

El català escrit

Si no es troben documents redactats íntegrament en català fins ben entrat el segle

xii no és tant pel prestigi que la llengua llatina tenia entre els notaris catalans del
segle xi, com per les dificultats que aquests devien trobar en el maneig de la llengua
catalana, que no tenia tradició escrita.
5 No crec que puguem parlar d’ortografia catalana fins al moment en què es
dona en els escrits una certa regularitat gràfica i el recurs a unes solucions orto-
gràfiques pròpies. Això té lloc en el pas del segle xii al xiii, època en què, segons
els historiadors, ja es pot considerar Catalunya com una entitat política i jurídica
diferenciada. Si es pot parlar de llengua catalana és perquè la llengua escrita ja ha-
10 via acomplert el procés de diferenciació amb el llatí i havia de començar a actuar
com a element cohesionador de la nació i diferenciador de les altres nacions que
emergien al costat de Catalunya.

Mila Segarra, «Llengua i escriptura en la societat catalana medieval»

A: Història de la cultura catalana (I), 1999 (adaptació)
 Remor. Unitat 3
Activitat A

1 Després de llegir el primer text, digues si aquestes afirmacions són veritables (V) o falses
(F) i corregeix les incorrectes:

V F
a) 
A l’edat mitjana, la creació literària culta estava en mans de
l’Església.
b) Durant els segles ix-xi hi ha molt poca quantitat de documents escrits
en català.
c) 
La societat catalana no tenia confiança en el document escrit, ja que
el dret visigòtic era, fonamentalment, d’expressió oral.
d) La majoria de documents escrits en català en aquest període tenen
a veure amb possessions (terres, herències, etc.), perquè estan
relacionats amb el procés de feudalització.

2 Segons l’autora, a què es deu l’interès dels laics pels documents? De quin tipus de
documents es tracta? Segons l'autora, l'interés dels laics pels documents es deu a la confiança de l'individu en el paper escrit com

3 Després de llegir el segon text, contesta les preguntes següents:

a) Quant de temps passa des que apareixen documents amb mots en català fins que
són redactats íntegrament en aquesta llengua? 1 segle, del XI al XII
b) A què atribueix l’autora aquest fet? Per les dificultats que els notaris devien trobar en el
maneig del català, ja que no tenia tradició escrita
c) Quan es pot parlar d’ortografia catalana? En el pas del segle XII al XIII