HISTÒRIA DE LA LLENGUA

1. Origen i evolució de la llengua catalana: la Romània i les llengües romàniques. El llatí

vulgar. Substrat. Superstrat. Adstrat.

El català és un llengua romànica, derivada del llatí, actualment hi les les següents llengües
romàniques: Català, francès, occità (aranès), gallec, portuguès, sard, italià, romanès, retoromànic,
castellà. Els terriorris ont es parla una llengua daquesta s’anomena romànica: conjunt de territoris
d’Europa on es parla una llengua derivada del llatí (llocs on va haver la romanització). Totes aquestes
llengua deriven del llatí, i en el segle XIX havia una més, però va desaparèixer. Els romans arriben als
romans a la Península Ibèrica en el segle III a.C, per Empúries una colònia grega a la Catalunya nord, i
a partir d’allà comencen a entrar a tota la península menys al país basc. Hi va haver la romanització,
el procès d’assimilació de llengua i culutra dels romans, com a cultura pròpia. No tots es territoris
conquerits per els romans passen per el procès de romanistazació, però els romans s’instal·laren a
viure a la Penisnula Ibèrica i com a conseqüècnia, els pobles Ibers que viven a la penisula durant
l’arribada dels rumans, assimla la culutra i llengua llatina coma pròpia, deixant enrrea la seva pròpia
cultra. Per tant les llengues romàniques envolucionen del llatí que parlava la gent que va quedar a
viure a la Penínsuña Ibèrica, anomenat llatí vulguar (llatí parlat per les perones que varen venir a la
pneisula ibèrica, era molt difernt ja que la gent que venia no eren de la mateixa zona d’Itàlia i venien
en llatí direrent, a difrència del llatí clàssic, que es un llatí que no evoluciona, que tan sola s’utilitza en
textos escrits). Finalemnt el llatí acaba despareixent, quedant com a a mare d’aquesta llengues
romàniques. En el segle IX es produeix un concili, una reunió de l’Esglesia a Tours, on es decideieix
que les mises seran en llatí, però els sermons de misa seràn en la llengua del poble, ja sinó els
feligresos (assistents a misa) no ho entenen, això es un fet molt important, ja que marca que el segle
IX les llengues rompanques ja exiteixen i estan assumides.

Perque hi ha llengues romàniques diferts? A part de perque hi ha molts de llatins vulgars que van
evolucionat de manera difernt es per:

- El substrat: aquella llengua que es parlava abans de l’arriba dels rumans que ha quedat
substutida però que ha deixat traçes molt important en el llatí en fonètica, sons, paraules
(per exemple l’Iberobasc en ha deixat paraules com esquerra, pissarra, carabassa…)
- El superstrat: una llengua que ha arribat posterior del llatí i que no han imposat la seva
llengua, sinó que han deixat la llengua que ja hava anteriorment, deixat enrrea la seva
llengua. Tot i això donen restes de les seva llegua (l’areb ha deixat paraules coma aara
mesquida, arròs, carxofa, Mesquida, saferig…). Aquetsa influència no va ser igual per tot: les
zones on neix el català (Girona, Lleida…) no tenen tanta influència de l’àrab
- Adstrat. llengüa en la qual hi ha una convivència durant un cert temps, i per tant, deixa
influències amb la llengua amb la qual conviu. Per exemple a Menorca degut a la
convivència amb els anglesos persent anglisismes com xoc, bigal, moguin, boínderm pinxa.

Què és la romanització i la Romània. Llengües romàniques. Català, francès, occità (aranès), gallec,
portuguès, sard, italià, romanès, retoromànic, castellà.

- Any o segle d’arribada dels romans a la Península ibèrica.

III AC Empúries
- Diferència entre llatí clàssic i vulgar: de quin dels dos procedeixen les llengües romàniques. Hi ha un
únic llatí vulgar?

- A partir de quin segle podem afirmar que el que es parla al nostre territori ja no és llatí.Quina és la
primera prova documentada que tenim de l’existència de les llengües romàniques.

IX Concili Tours (França) on es decideix que les homilies o sermons de la missa ja no seran en llatí

- Què és el substrat. Quin substrat o llengua és el més influent en el cas del català. 3 exemples

Llengua substituïda que ha deixat traces (fonètica, lèxic, toponímia). Iberobasc: esquerre, pissarra,
carabassa. Fenici: Eivissa, Maó. Grec: palangre, calaix, prestatge...

- Què és el superstrat. Quina llengua és el més influent en el cas del català. 3 exemples

Llengua introduïda dins el territori d’una altra, però sense substitució. Germànic: guerra, baró, blau,
òliba, sabó, llesca, lleig. Àrab: Mesquida, arròs, Binimel·là, carxofa,llebeig, safareig.

A la Catalunya Vella (on va néixer el català) hi ha manco influència de l’àrab que als territoris
conquerits posteriorment i on es parla un dialecte consecutiu.

- Què és l’adstrat. Quina llengua és el més influent en el cas del català. 3 exemples.

Convivència, influència parcial. Castellà: buscar, maco, tarda, borratxo. de Menorca: xoc, bigal,
moguin, boínder, pinxa,... : llinatge

2. El català a l’edat mitjana, fins al segle XV.

Gràcies al concili de Tours sabem que ja exteixen les llengus roànqies i el segle IX. Es pesnava que fins
el segle XII no havia cap text al català (la docomentació ere en llatí), però gràcies a les derreres
investigacions es sap que el Forum iudicum (Llibre jutge) va ser traduit en català al segle XI, ja que la
gent ja no entenia el llatí, i al ser un llibre que contenia lleis, es va traduir al català perque la població
poges llegir e les lleis. Fins fa molt poc, es creia que el primer text e català era Homilies d’Organyà,
que són sermons sobre la religió trobats a la població d’Organyà. També s’han trbat petits fragments
docoments privats, que son juraments de fidelitat, que formen parts del seGLE.

El rei Jaume I, el Conqueridor, rep d’herència una serie de territoris, la majoria de catalunya i llavors
de l’idea d’expendir el seu terretori. Lllavors comença una gran expensió. La primera conquesta que
fa és la de Mallorca on es troba amb el àrebs i encara que alguns es queden i assumeixen la lleguna,
casi be tots s’en van. Jaume I poble Mallorca amb població de la part de Catalunya, per aquest motiu
el català de les Baleres s’anomena català vell i es tan semblant al català de Barcelona i Girona. Anys
després ve la conquesta d’Eivissa, moment en que la llengua ja ha evolucionat un poc, i per tant
Eivssa té moltes expressions i paraules pròpies d’allà. Posteriroement comença la conquesta de
València, on també hi ha molts d’arebs que, tot i que s’avaben anat, va lluitar durant molts d’anys
(per tant la conquesta dura molts d’anys), la repoblació de València es fa majoritariament amb gent
provinent de de Lleida (ho sabem per els llinatges i pels ……) i també es una catlaà que es queda
amb moltes influècnies àreb. Jaume I volia conqueria Menroca, però la població ja es trobava
destagada i elq ue finalemnt fa es arriba a un pacte de vasellatge amb la gent de Menroca on es
decidiex que Menorca formà part de la corona catalanoaregones però la gent àreb que vivia allà
seguira amb la seva llengua i constums. Finalement Alfons III conquesta Menorca ja que els impostos
no arribaren i hi ha una gran reconquesta on no queden cap àrebs i hi ha una gran replesària i ja
s’instrua el català. La conquesta de Mallorca, Menorca i Eivissa es diferent per la difrencia d’any de la
conquesta.

El segle XIV hi ha la conquesta d’Alger, que ha direècia que a Nàpols i Sicila, si que hi ha repolbació i
per tant arriba el català.

Jaume I ha d’unificar el català, ja que la docementació era en llatí i la població no ho entrnia, i es

tenia de fonementar el català i docmentar el que passar. per tant es forma la Cancelleria Reial que
decdirà les llengunes oficals a la cornoa catalonaogones seràn: aragonès, llatí i català, per tant els
docments s’escriuran amb aquestes llengues. Li devem a Jaume I crear un català unficat, un català
estàndard, que entengui tothom.

Una volta tenim la Cancella REIAL, AQUELLA ORGANISME QUE S’OCUPA D’UNIFICAR LA LLENGUA
CATALNA que s’utilitzarà en els ducoments, La primere vegada que toberem el català en un
docoments que no sigui de la cancllleria real és en Ramón Llull, considerat crador de la prosa
catalana. Escriu en català perq ell vol arribar a un public general, cosa que amb el llatí no és possible.
Es creu que Llull va crar més de 7000 paraules i va haver de decidir com crear la sintaxis (selge
XVIII-XIV, primers textos latiraris en català). Els seus pares son uns del primers repobladors de
Mallorca

Després de Llull arriben les 4 cròniques (2 de reis i 2 de secretaris/escrivans). Són molt important per
la histografia, ja que són un exemple molt ric de com escrivien els reis (untilització nos majestàtic) i
com escrivien els secretaris. La primer crònica és el XVIII (Jaume I l’escriu per justificar la políitca
d’exepenció). Una crònica molt importat també, es la de Ramón Muntaner que esta pensada en ser
llegida en veu alta i de formes caractisiques de la litertura popular.

Com a mostra de riquesa lingüstica tenim duant el sgle XV a València una època amb gran riquesa
culutra com a Ausis March, Bernat Metge…

- Els primers textos en català, de quin segle són.

Textos sencers s. XII: Forum iudicum (Llibre jutge), Homilies d’Organyà. El primer, traducció d’unes
lleis visigòtiques; el segon, sermons trobats a la població d’Organyà.

- Com s’expandeix el català a l’EM: València, Balears, Itàlia.

Jaume I, el Conqueridor, Mallorca (1229), Eivissa (1235), València (s’inicia el 1233, conquesta
progressiva). Alfons III Menorca (1287). Alguer s. XIV

- La importància i la funció de la Cancelleria Reial.

Llatí = llengua documents. La població el desconeixia i es va introduir el CATALÀ.

Jaume I va crear Cancelleria per ocupar-se del model lingüístic de la documentació, s’escrivia en llatí,
aragonès i català (net de dialectalismes)

- La importància de la literatura medieval en català: Ramon Llull, les Cròniques, Joanot Martorell,
Ausiàs March.

La literatura medieval és una mostra de la importància de la llengua catalana dins el món cultural.
Tenim autors importants com Ramon Llull, Bernat Metge, Ausiàs March, Joanot Martorell i
documents històrics lingüístics com les Cròniques. Ramon Llull és el creador del català en prosa (7000
mots), el primer a emprar llengua romànica temes de filosofia, matemàtiques.

3. Dels segles XVI fins al XVIII. Les conseqüències del compromís de Casp. El Tractat dels Pirineus. El
Decret de Nova Planta.

Durant aquesta segles, al contaris del segles anteriros d’expledor de la literatua catalana ara ens
trobem n un època ON EL CATALÀ va perdent espai: per quin motiu:

El rei de la corona catalanoaragonesa no te decedècnia i s’ha de triar un rei nou, i es reuneix a un

poble d’Aagó (Casp) els familars del rei, i s’elegeix un rei. El per el qual predren postura es Ferran
d’Anquetera (de la familia Trastàmera), que es de parla castella i per tant indrueix la llengua
castellana a la cort (això obloga als nobles parlar en castellà a les Corts). Algunes Corts es celberen a
Castella. El net de Ferran d’Aquetera, Ferran el Catòlic es casa amb Isabel la Catòlica, de la corona
castella, i tot iq ue viuen junts menten polítques difernts. Ferran ja no va casi bé mai als terrirots de
la llengua catalana i per tant les corts seran sempre a Castella (molts de nombles van a viure a
castella perden el català). Isabel comença una política de conquesta cap a l’Atlàtic, fet que fa que
Valècnia no sigui un lloc cultral i econòmic tant important. Hi ha una unño del territoria amb Carles I,
un rei molt centrelista i dur, fet que fa que dos terriotris (Mallorca i Valècnia) s’aixequin en contra la
polítca absolutitsta de Carles I, consqüència polítca important ja que els nombles adopten
defintivament l llengua castellana com a habitual. Ara arriba un situació de diglòssia, ja que el que el
català no es apte per les relacions formals ni la política. El català només serveix per les relacions
familiars. Fins i tot els autors començen a escriure en castellà (segle d’or del castella, pèruda
importància València):

Per tant resumit

- Ferran d’Alquetera no perla castellà

- Matrinmoni Ferran el Catòlic i Isabel: les corts es traslladen a castella i per tant els nombles
també, el castellà es defintivament la llengua de la Cort. A més hi ha la crisis econòmica que
fa que la culutra baixi. (Mediterrani perd importància econòmica i culuturla perq es cetra en
l’Atlàntic).
- Carles I: rebil·lio en contra de les seve polítuqes “Guerra de les Germenies”. Si Carles I ja era
centralista això ho acentua. Rebel·ió en contra de la pèruda de lliberts. València deixer de
tenir tant importància

Amb totes les guerra que hi ha a Europa es produeixen Tractats de Pau, amb el Tracta dels Pirineus
(segles XVII) els francesos volen el terriori del la catalunya nord, on tant sols es reconeix com a oficial
1 sola llengua. El goevrn frnacsos explusa els capella catals i els sustuiexen per capellans francesos,
prhibiran preidcar en català, tots els funcionaris que facin feiena per el goevn francesos han de fer-ho
al frances, demen al frances per accedir a cap càrrec de l’Adminsitració. Com que no sabien frances,
van ser molts susbtituits per frnacesos. En la vida diaria s’ha de saber frances

Amb la guerra de Succeció, el territoris que van en contra de Felip (Valècnia, Caralunya, Baleras).
Felip al guanyar la guerra entra altre coses publica els decrets de nova planta. que obliguen a que els
catsella sigui la llengua de cultura. Aqui es comença a veure la divisió dialectal del català per la
manca de lligams polítics. Menorca es de l’imperi britànci i l’unic que hi ha es Joan Rmis i Rmsi que
esciu literiatura en català. Castellanismes: Maco (Majo)
El català a nivell fomral(administarció, literaratura) perd molta importància per els motiis explicats.
Peró el carrer la gent perala català, ja que és analfabeta.

Les conseqüències del compromís de Casp (s. XV)

- Martí l’Humà de la corona catalanoaragonesa va morir el 1410 sense descendència, calia

elegir un nou rei.
- Durant el segle XV, va tenir lloc el Compromís de Casp (1412) on es va elegir com a rei Ferran
d’Antequera (1410-1416), amb la qual cosa s’introdueix a la Corona d’Aragó la dinastia
castellana dels Trastàmara. La llengua de la cort passa a ser, doncs la castellana, i de fet, la
cort es trasllada a Castella.
- L’any 1479 es produí la unió dinàstica d'Aragó i Castella (Ferran i Isabel). Ferran és net de
Ferran d’Aqtequera. Conseqüències negatives per als Països Catalans: pèrdua de força de le
classes dirigents autòctones u submissó política de la Corona que posà en perill el català com
a llengua de cultura.
- A més, hem de tenir en compte la circumstància que Castella passa a ser durant els segles
XVI i XVII una potència mundial.
- És també l'època dels segles d'or de la literatura castellana. La majoria d'escriptors catalans
escriuen en castellà i es fa configurant la idea que el català no és una llengua apta per a la
literatura ni, en general, per a la cultura, circumstàncies que provoquen un decandiment de
la literatura catalana culta.

El Tractat dels Pirineus (s. XVII).

- El 1659 pel Tractat dels Pirineus (en acabar la guerra dels Segadors) els territoris de la
Catalunya nord se cedeixen a FRANÇA.
- Prohibicions contra la llengua catalana: expulsió d’eclesiàstics substitució, prohibició de
predicar en català, exigència sla llengua francesa per obtenir càrrecs públics.

La Guerra de Successió i el Decret de Nova Planta (S. XVIII). Conseqüències per a la llengua catalana.

- Felip V imposa una sèrie de Decrets, coneguts amb el nom de Nova Planta: castellà llengua
cultura, divisió dialectal del català per la manca de lligams polítics. Excepció Menorca.

4. S. XIX i la recuperació del català durant La Renaixença. Figures literàries importants. Recuperació
de la llengua. Jocs Florals. La dicotomia “el català que ara es parla versus el català literari”. La
campanya de L’Avenç.

Durant aquests segle tenim la recuperació del català dunant un periòde anmoment la reneixança. A
finals del segle XVIII a Europa apreix un momviment literari que es coneix amb el nou romanticisme,
aquest romanticimse té una serie de caracterisiques que quan arribin en les territoris de parla
catalana, en lloc de dir-se romanticimse es dira reneixença, això es deu a que el romanticisme és un
despertar dels nacionalsimes, desperatar de literatura popular i és un literatura basada en el
sentiments i emocions. Tot això juntament amb el fet de que és recurpen els escriptors de ñ’edat
mitjana (infulècnia important), quan arribi a Barcelona, aquesta carctersiques faran descobrir
escriports com Ausias March, i es veu que la literatura català és una literatura rica. Es dirà reneixença
ja que ells hi afegir a les caracteriques del romanticimse l’objectir de recperar l'època d’explendor de
l’Edat Mitjana, època d’explantodr de la llengua catalaà, per tant es protenciarà l’estudi dels autors
clàassic mediavalas, voldran doanr a coneixer la literatra popular (recuperació rondalles).
Tot això durà al neixement de figures com jacint Verdaguer o Guimerà. Verdagar es troba amb
modela de catlaà molts antics, per tant intenta reviura la llengua catalana, es creu que va crear 3000
mots en català i dona a la llengua catalana una categora de català cultra, Verdagur és el renovador de
la llengua català.

Aparèixer`premsa amb cataala, apreix el primer dira en català “Diari Català”, ES DONEN A CONEIXER
ESPCRIPTS MEDIAVALS, es fomenta la literua catalana…Poc a poc de recurperà la llenuta catlana

Es crea un certamen poe`tic que té els seus origens el l’Edat mitja, el sou objetiu jes incentivar i
motivar escriptors joves a escriure poesia en català i a la vegada donar-los a conèixer. Són el “Jocs
Florals”. El lema és Pàtria, Fé i Amor.

Per primera vegada aparaixerà l’idea i necessitat de tenir un organisme que crei un standard de
catlaà froma i unificar (com la Cancelleria Reial), per crear un català normatiu, formal, net de
castallenisme i dialectalismes.

A causa d’aquesta manca d’organisme hi haura 2 propostes que volen crar un catlà normatiu:

- Un es deia “el catlala que ara es parla”: provsoaven que el catlà noramtiu fos un catlà de
carrer, amb castellansimes, és un català qe no és el mateix en Mallroca, Calnya,
Valècnaa…Porposta descartada
- L’altre grup defensa un català aracic, molt antic, un català molt mediavala. Per exemple,
proposme com article fomral “lo”. Aquesta segona tendènca també no serà defintiva, ja que
no tots els teritoris es senten indeftifacs amb el catlaà proposats

Apareixarà un altre proposta, conegusa com “la campanya de l’avenç”, que proposarà un catlaà nou,,
que intenta aglutirnar tots els territoris, modern, actual.. Pe r exemple es proposa que els article la
/el, comarticle majoritàri, apreix la ç trencada…Les proposta de Fabra durant aquesta companya é
sintentar que sigui un catlaà untiari, denent del pes demogràfic, que el català no tengui
dialecalsime…La majoria d’aquestes reformes foren adoptades després per l’Institut d’Estudis
Catalans i incorporades, l’any 1913, en les seves Normes ortogràfiques.

- La Renaixença: objectius, figures literàries cabdals. Recuperació de la llengua

A Europa, apareix a finals del segle XVIII un moviment artístic, el Romanticisme (nacionalisme,
influència EM, cultura popular) que durà a la Renaixença, moviment de recuperació de la literatura i
cultura en llengua catalana, els objectius de la qual fomentaran aquesta recuperació: estudiar i
divulgar els escriptors clàssics, potenciar el prestigi social de la llengua, recollir i divulgar la literatura
popular, recuperar l’ús de la llengua catalana, aconseguir el conreu de tots els gèneres literaris.
Figures: Verdaguer, Oller, Guimerà.

- Els Jocs Florals

Certamen poètic medieval recuperat amb la idea de fomentar la poesia, la llengua catalana, servir de
plataforma per donar a conèixer nous escriptors. Lema: pàtria, fe i amor.

- El català que ara es parla / català literari o acadèmic

La primera tendència, defensada pel dramaturg Pitarra, proposava escriure segons la llengua del
carrer, del català més urbà, amb castellanismes i formes diverses segons els territoris. La segona
tendència era defensada per Marià Aguiló i propugnava com a base un català arcaïtzant, medieval i
literari i els característiques dels dialectes rurals, era una proposta considerada allunyada del català
del moment pels defensors del ·català que ara es parla”. Cap de les dues tendències va triomfar
perquè, amb el temps, va començar la campanya de L’Avenç.

- La campanya de L’Avenç

Campanya iniciada al juliol del 1890 amb una sèrie d’articles publicats en la revista L’Avenç. La
campanya fou encarrilada “a modificar l’ortografia i a posar el llenguatge escrit d’acord amb el
llenguatge parlat”. En el número del gener del 1891, amb el canvi de grafia del títol de la revista (
L’Avens per L’Avenç ), es reintroduïa l’ús de la ç; i el mateix any es publicà Ensayo de gramática del
catalán moderno, el primer llibre de Pompeu Fabra, on era exposada la “teoria general” de les
reformes iniciades. A partir d'aquí, L’Avenç dugué a terme un seguit de reformes del sistema
ortogràfic com ara el canvi de la y en i, l’adopció dels plurals en es, la introducció de l’accent obert, la
supressió de la h final darrere c, la innovació del signe de la l geminada, etc. La majoria d’aquestes
reformes foren adoptades després per l’Institut d’Estudis Catalans i incorporades, l’any 1913, en les
seves Normes ortogràfiques.

5. El primer terç del s. XX. La normativització. El I Congrés Internacional de la Llengua Catalana,

Alcover i el DCVB, Pompeu Fabra, creació de l'IEC i la reforma.

El segle XX és un època iolt importat per el català ja que tenen lloc varis episodis importants

Tot comença amb el I comngrès de la Llunga Catalna el 1906, on hi asisteixen més de 3000
congrssistes nacions i internacions, per explicar el procès de normativizació que han sofert les altres
llengues en un passat, o laguns altres que són lingüistes catalans, per tant es discutrià sobre questons
de fonètica, sintaxis, gramàtica, ortografia… Totes aquets questions discutidia seran els funaments
de la reforma que és farà posetiorment el 1913. EN aquest cong`res, Popeu Fabra exposarà més
detalladament les propstes que havia publicat anteriorment a l’Avenç, el predident del congrès és
n’Antoni Maria Alcover, una figura molt important de la literatura catalana, ja que a mñes de ser
president del congrès, va ser també un folkloriste molt important, és un recpildaor de rondalles (les
posa per escrit), i també es molt important perquè és l’escriptor del diccionar català valencià balear,
un diccionari únic entre totes les llengües romàniques, ja que no hi cap llengua romànica que tengui
un diccionari com el DCVB, un diccionari que recull totes les paraules de tots els territoris on es parla
català, a més el diccionari a part de donar infromació sobre el signifcat de la paraula dona inforamció
sobre la fonètica, exemple…Borja Moll va ajudar a Alcover a escriure el DCVB.

Després del partit, gràcies a que el parit de Prat de la RIBa guanya les elleccions, neix l’IEC el 1907

El 1913 es van publicar les primeres normes en català i el 1914 l’IEC tindrà una secció filològica, és a
dir una secció excusivament de llengua, presidida per Pompeu Fabra. Fabra amb aquestes normes i
gramàtica preten, al igual que la Cancelleria Reial, té l’objectiu de tenir un catlapa formal (proposa
una cavni en els plural, canvia “berberechos” per “escopinya”…), net de dialectalismes, un català
unitari (en el qual es sent identificat tothom que parla el català.

El seggle XX acosegrian el objectiu de la reiexença: recuperar el prestigi de la llengua i de la literatura

i la necessitat de la oficalitat de català. El català es trona oficail a Catalunya a partir de 1914, ja que la
Lliga guanya les eleccion a la Mancomunitat, encara que l’any 39 gracies a la dictadura tot es torna
enrrera fins quan torni la democràcia, que el català tronarà a ser oficial, a les escoles es mostrapa
catal i es tronarà a recurar l’obra de Fabra. A Balears arribarà a ser oficial el 1983.
El 1906 se celebrà el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana. S'hi va reivindicar la necessita
urgent d'elaborar una normativa única acceptada per tothom i la necessitat d'introduir el català en
l'ensenyament, l'oficialitat del català... Hi van assistir uns 3.000 congressistes, es presentaren a
discussió temes de fonètica, ortografia, morfologia, sintaxi, dialectologia, entre d’altres. Una figura
importantíssima del congrés va ser Antoni Maria Alcover, promotor i president del I Congrés, filòleg,
folklorista i capellà, va començar estudiant la literatura popular mallorquina i va acabar preparant el
DCVB, l'obra filològica cabdal de la llengua catalana i base de la dialectologia catalana.

El 1907 es funda l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Secció Filològica 1914 presidida per Pompeu
Fabra. L'any 1913, les Normes ortogràfiques de la llengua catalana moderna, el 1918 publicà la
Gramàtica catalana i el 1932 sortí publicat el Diccionari general de la llengua catalana.

Els criteris lingüístics de Fabra pretenien aconseguir una llengua adequada a tots els registres: ser
clara i apta, reflectir la llengua parlada, ser harmònica amb les altres llengües romàniques germanes,
representar tots els dialectes, eliminar castellanismes i recuperar el prestigi d'altres llengües de
cultura.

Tot s'estronca de nou amb la guerra civil espanyola i el triomf dels feixistes, ja que s'inicia la
persecució més ferotge que mai hagi patit la població i la llengua catalana.