ORIGEN I

EVOLUCIÓ.
LES MODALITATS
DEL LLATÍ.
◦ L’origen i l’evolució de la llengua llatina.
◦ L’Indoeuropeu.
◦ Alguns grups lingüístics derivats de l’indoeuropeu amb les corresponents
llengües antigues i modernes.
◦ La llengua llatina.
◦ Del llatí a les llengües romàniques.
◦ Les modalitats del llatí.
◦ Classificació cronològica.
◦ Classificació segons l’estrat social.
 L’ORIGEN I L’EVOLUCIÓ DE LA LLENGUA
LLATINA.

◦ Al principi, parlada pels romans.

◦ Petita regió de la Itàlia central: el Laci.
◦ Amb les victòries romanes:
◦ es va anar difonent fins a convertir-se en la llengua comuna.
◦ Amb el temps:
◦ El llatí es va anar transformant i en van sorgir unes llengües diferents:
◦ Les llengües romàniques o neollatines.
 L’INDOEUROPEU.

◦ Origen més llunyà.

◦ Llengua hipotètica, parlada a la fi del Neolític i al començament de l’Edat de Bronze
(3000-2000 aC) a l’Europa central i les estepes siberianes.
◦ Diàspora dels pobles que parlaven cap a orient i cap a occident.
◦ Grup de llengües, les llengües indoeuropees, amb semblances entre elles.
◦ No ens ha arribat cap document escrit.
◦ Lingüistes, com Franz Bopp.
◦ Alguns grups lingüístics derivats de l’indoeuropeu amb les corresponents llengües antigues i
modernes.
 LA LLENGUA LLATINA
◦ Començament del tercer mil·lenni abans de crist, arribaren a aquelles terres els etruscos.
◦ Cap a l’any 1000 aC, la península itàlica va ser envaïda per uns pobles d’origen
indoeuropeu, procedents del centre d’Europa, que van anar ocupant les terres de la part
central en onades successives. Per exemple:
◦ Els llatins, que es instal·lar al Laci.
◦ Cap al segle VIII aC, els colons grecs van formar la Magna Grècia.
◦ Llatins:
◦ Organitzats en petits poblats.
◦ Es dedicaven a l’agricultura i la ramaderia.
◦ Van fundar una ciutat que va rebre el nom de Roma (753 aC).
◦ Llengua parlada pels romans era el llatí.
 DEL LLATÍ A LES LLENGÜES ROMÀNIQUES
◦ Final del segle II dC, l’Imperi Romà va entrar en lenta decadència.
◦ Factors desaparició:
◦ Invasions bàrbares.
◦ Anarquia militar.
◦ Difusió del cristianisme.
◦ Inestabilitat política.
◦ Etc....
◦ Final del segle IV dC, l’Imperi romà va ser dividit en dos:
◦ L’Imperi Romà d’Occident (amb Roma com a capital) va desaparèixer el 476 dC.
◦ L’Imperi Romà d’Orient (amb Constantinoble com a capital) va perdurar fins el 1453 dC.
◦ La llengua llatina:
◦ Es va anar transformant.
◦ Van sorgir-ne unes llengües diferents però germanes entre elles.
◦ Les llengües romàniques són:
◦ El català.
◦ El castellà.
◦ El gallec.
◦ El portuguès (o galaicoportuguès).
◦ El francès.
◦ L’occità.
◦ L’italià.
◦ El sard.
◦ El romanès.
◦ El dàlmata (desaparegut).
 LES MODALITATS DEL LLATÍ

◦ Llengua parlada i escrita des del segle VI aC fins a l’aparició de les llengües
romàniques al segle VIII dC.
◦ Classificació cronològica:
◦ Llatí arcaic (de l’origen al segle II aC).
◦ Llatí clàssic (del segle I aC al s. I dC).
◦ Llatí postclàssic (s. II dC).
◦ Llatí tardà (del s. III al s. VII).
◦ Llatí medieval (del s. VII al s. XIV).
◦ Llatí humanístic (a partir del s. XV).
◦ Classificació segons l’estrat social.
◦ Es poden distingir els registres següents:
◦ Sermo urbanus: llatí de ciutat, culte i refinat.
◦ Sermo rusticus: llatí del camp, utilitzat pels camperols.
◦ Sermo peregrinus: llatí emprat pels habitants de les províncies romanes.
◦ D’altra banda, podem fer la següent distinció:
◦ Llatí literari (sermo nobilis).
◦ Llatí vulgar (sermo vulgaris).