Professional Documents
Culture Documents
Oratori Dels Infants - Setmana 3
Oratori Dels Infants - Setmana 3
El cuc era molt conscient que el seu amic venia d’un altre ambient, menjava coses que li semblaven
desagradables i era mol accelerat per al seu estàndard de vida, tenia una imatge grotesca i parlava amb molta
rapidesa.
— Com és possible que caminis tant per anar a trobar-te amb el cuc?
— Per què segueixes sent amic d’un insecte que no et saluda quan tu el saludes des de lluny?
L’escarabat va anar a buscar-lo desesperadament. Durant el camí es va trobar tot d’insectes que li explicaven
les proeses per les que havia passat el seu amic, el cuc. Li van explicar com passava cada dia prop del niu dels
ocells amb el perill que se’l mengessin. També li van explicar com va sobreviure als atacs de les formigues i
2
moltes altres històries increïbles.
L’escarabat va arribar a l’arbre on es trobava el cuc ja mig mort de cansament. Al veure’l arribar, amb les
últimes forces que li quedaven va dir que s’alegrava molt que l’escarabat es trobés bé. Va somriure per última
vegada i es va acomiadar del seu amic, sabent que no li havia passat res dolent.
L’escarabat, avergonyit d’ell mateix, per haver confiat la seva amistat en altres persones, havia perdut moltes
hores d’alegria amb les converses que tenia amb el seu amic, el cuc. Al final, l’escarabat va entendre que el
cuc, tot i ser tant diferent i tan limitat, era el seu amic i el respectava i l’estimava, no per l’espècie a la que
pertanyia, sinó perquè li va oferir la seva amistat.
Reflexió
En aquesta rondalla veiem l’amistat que tenen dos animals tan diferents, el cuc de terra i l’escarabat. Tot i ser
tan diferents, poden tenir una amistat. El cuc valora aquesta amistat per sobre de tot, fins i tot de la seva
pròpia vida. S’enfronta a que se’l mengin els ocells i les formigues, tot per anar a buscar el seu amic
escarabat. Aquesta és l’amistat que Jesús té amb nosaltres. Nosaltres estem perduts en aquest món per culpa
dels nostres pecats i Ell ve a buscar-nos, a salvar-nos i no li importa donar la seva vida per nosaltres, els seus
amics. Cal que siguem amics de Jesús, perquè al conèixer la gran amistat que ens té, podem nosaltres imitar-lo
i així poder ser més amics dels nostres amics.
Com hem de ser nosaltres amics pels nostres amics? Un amic és un tresor i l’hem de cuidar i estimar-lo com a
tal. Els bons amics, a part de jugar i parlar durant moltes estones, es defensen quan fa falta, si tenen algun
problema s’ajuden, saps que pots comptar sempre amb ells. Un amic, respecta les diferències i sap que tots
som diferents i que no per això no ens hem d’acceptar com som. Ens hem de preguntar, nosaltres som bons
amics per als nostres amics?
El Senyor vol que tinguem molts amics perquè el seu amor pels homes és infinit i la nostra amistat és un
instrument per arribar a ells. Quantes persones amb les que cada dia ens relacionem estan esperant, de
moment sense saber-ho, que els arribi la llum de Crist! Quina alegria tan gran cada vegada que un amic nostre
es fa amic de l’Amic!
Jesús, que va passar fent el bé, i que es va guanyar el cor de tantes persones, és el nostre model. Així hem de
passar nosaltres per la família, el treball, els veïns, els amics. Avui és un dia ideal perquè ens preguntem si les
persones que habitualment es relacionen amb nosaltres es senten mogudes pel nostre exemple i la nostra
paraula a estar més a prop del Senyor, si ens preocupa la seva ànima, si es pot dir amb certesa que, com Jesús,
estem passant per les seves vides fent el bé.
Hablar con Dios (meditacions diàries sobre la paraula de Déu, Francisco Fernández-Carvajal)