TÍTOL Cant Del Retorn

TEXT DE LA POESIA:
Tornem de batalles,- venim de la guerra,
I ni portem armes, pendons ni clarins;
vençuts en la mar i vençuts en la terra,
som una desferra.
Duem per estela taurons i dofins.
Germans que en la platja plorant espereu,
ploreu, ploreu!

Pel mar se us avança - la host macilenta

que branda amb el brand de la nau que la duu.
Adéu, oh tu, Amèrica, terra furienta!
Som dèbils per tu.
Germans que en la platja plorant espereu,
ploreu, ploreu!

Venim tots de cara - al vent de la costa.

encara que ens mati per fred i per fort.
encara que restin en sense resposta
més d'un crit de mare quan entrem al port.
Germans que en la platja plorant espereu,
ploreu, ploreu!

De tants com ne manquen duem la memòria

de lo que sofriren,- de lo que hem sofert,
de la trista lluita sense fe ni glòria
d'un poble que es perd.
Germans que en la platja plorant espereu,
ploreu, ploreu!

Digueu-nos si encara la pàtria és prou forta

per oir les gestes - que li hem de contar;
digueu-nos, digueu-nos si és viva o si és morta
la llengua amb què l'haurem de fer plorar.

Si encara és ben viu el record d'altres gestes,

si encara les serres que ens han d'enfortir
s´aixequen serenes damunt les tempestes
i bramen llurs boscos al vent ponent
germans que en la platja plorant espereu,
no ploreu: rieu, canteu!

AUTOR I ÈPOCA:
Joan Maragall (Barcelona, 1860 - 1911). Joan era fill d’una família d’industrials. Va estudiar
batxillerat i quan va acabar va anar a treballar al despatx del seu pare tot i que a Maragall no
li agradava la seva tasca. Finalment, va trencar la tradició familiar i es la llicenciar en Dret el
1884 a la Universitat de Barcelona, tot i que mai va arribar a exercir aquesta professió. Com
a resultat de la seva condició social va rebre una bona formació i va aprendre anglès,
alemany i una part de francès i italia. També va estudiar piano. El 1890 es fa secretari de
redacció al “Diario de Barcelona”, on publicarà més de dos-cents articles en castellà on tracta
temes socials, polítics i literaris. Un any es tad (1891) es casa amb Clara Noble, amb qui té
tretze fills i comença la seva col·laboració a “L’Avenç”, on publicara alguns poemes i articles
sobre Nietzsche. L’any següent, Josep Yxart cita a Joan Maragall. Les primeres poesies de
Maragall inicien el 1878, tres anys més tard guanya la Flor Natural dels Jocs Florals de
Badalona, el 1894 guanya l’Englantina dels Jocs Florals de Barcelona amb “La sardana”. Viatja
a Madrid l’any 1900 on inicia una intensa relació amb intel·lectuals castellans. El 1903 va ser
escollit president de l’Ateneu Barcelonès. Va ser proclamant Mestre de Gai Saber l’any 1904.
Arran de la Setmana Tràgica publica una serie d’articles a “La Veu de Catalunya” que tenen
repercussió i diferències opinions. El 1911 va ser anomenat membre de l'IEC, pero cau malalt
al novembre i mor el desembre a Barcelona.

Visions i Cants, es un llibre de poesia elaborat per Joan Maragall l’any 1900. El llibre està
dividit en tres parts: visions (5), intermezzo (14) i cants (8). En total compta amb 27 poesies.
RESUM GENERAL I PER ESTROFES:
El cant de retorn (1899) es lamenta per la mort d’aquells soldats que han estat morts a la
guerra de Cuba i que retornen a la peninsula, fa responsable de les morts a l’imperialisme
espanyol (1500 - 1800).

ESTROFA I
L’estrofa I parla sobre com tornen gloriosament amb un punt d’exageracio. Citen que els seus
germans, segurament referint-se a els seus companys, ploren de desesperació.
ESTROFA II
Parla del seu viatge de tornada i com abandonen America, tenen un record violent. Tornen a
citar els seus germans.
ESTROFA III
Tot i les adversitats del viatge, tot mereix la pena quan els seus amics i familiars el vegin
retornar estaran extremadament contents. I torna a citar als seus germans.
ESTROFA IV
Remonta a tot el que han patit, juntament amb el pensament de tots aquells soldats que han
mort i com el seu poble a quedat destrossat, moralment, per la guerra.
ESTROFA V
Aqui llencen la pregunta amb sentit de si els seus familiars estan preparats per sentir les
crueltats que han viscut i el explicaran
ESTROFA VI
A la última estrofa, volen transmetre un missatge d’esperança. Fa una crida als germans que
continuen a la platja, esperant, que no plorin sino que cantin i riguin.

MÈTRICA:
Tornem de batalles,- venim de la guerra, 11A
I ni portem armes, pendons ni clarins; 11B
vençuts en la mar i vençuts en la terra, 11A
som una desferra. 5a
Duem per estela taurons i dofins. 11C
Germans que en la platja plorant espereu, 11D
ploreu, ploreu! 4d
→ versos hendecasíl·labs (11), tetrasil·labs (4) i pentasil·labs(5) combina l’art
major amb l’art menor. Rima consonant
Pel mar se us avança - la host macilenta 11A
que branda amb el brand de la nau que la duu. 11B
Adéu, oh tu, Amèrica, terra furienta! 11A
Som dèbils per tu. 5b
Germans que en la platja plorant espereu, 11D
ploreu, ploreu! 4d
→ versos hendecasíl·labs (11), tetrasíl·labs (4) i i pentasil·labs(5) combina l’art
major amb l’art menor. Rima consonant

Venim tots de cara - al vent de la costa. 11A

encara que ens mati per fred i per fort. 11B
encara que restin en sense resposta 11A
més d'un crit de mare quan entrem al port. 11B
Germans que en la platja plorant espereu, 11C
ploreu, ploreu! 4c
→ versos hendecasíl·labs (11) i tetrasíl·labs (4) combina l’art major i art menor.
Rima consonant

De tants com ne manquen duem la memòria 11A

de lo que sofriren,- de lo que hem sofert, 11B
de la trista lluita sense fe ni glòria 11A
d'un poble que es perd. 5b
Germans que en la platja plorant espereu, 11C
ploreu, ploreu! 4c
→ versos hendecasíl·labs (11), tetrasíl·labs (4) i i pentasil·labs(5) combina l’art
major amb l’art menor. Rima consonant

Digueu-nos si encara la pàtria és prou forta 11A

per oir les gestes - que li hem de contar; 11B
digueu-nos, digueu-nos si és viva o si és morta 11A
la llengua amb què l'haurem de fer plorar. 10B
→ versos hendecasíl·labs (11) i decasíl·lab (10). Art major i rima consonant.
Si encara és ben viu el record d'altres gestes, 11A
si encara les serres que ens han d'enfortir 11B
s´aixequen serenes damunt les tempestes 11A
i bramen llurs boscos al vent ponent 10C
germans que en la platja plorant espereu, 11D
no ploreu: rieu, canteu! 6d
→ versos hendecasíl·labs (11), decasíl·lab (10) i hexasíl·lab (6). combina l’art major
amb l’art menor. Rima consonant

RECURSOS ESTILÍSTICS:

I ni portem armes, pendons ni clarins;

vençuts en la mar i vençuts en la terra, → hipérbole

Pel mar se us avança - la host macilenta

que branda amb el brand de la nau que la duu → al·literació

encara que ens mati per fred i per fort.

encara que restin en sense resposta → anáfora

Si encara és ben viu el record d'altres gestes,

si encara les serres que ens han d'enfortir → anáfora

Digueu-nos si encara la pàtria és prou forta

per oir les gestes - que li hem de contar;
digueu-nos, digueu-nos si és viva o si és morta
la llengua amb què l'haurem de fer plorar. → anáfora

Venim tots de cara - al vent de la costa.

encara que ens mati per fred i per fort. → personificació

Si encara és ben viu el record d'altres gestes,

si encara les serres que ens han d'enfortir → personificació

si encara les serres que ens han d'enfortir

s´aixequen serenes damunt les tempestes
i bramen llurs boscos al vent ponent → personificació

digueu-nos, digueu-nos si és viva o si és morta

la llengua amb què l'haurem de fer plorar. → antítesi

germans que en la platja plorant espereu,

no ploreu: rieu, canteu! → antítesi

Germans que en la platja plorant espereu,

ploreu, ploreu! → paral·lelisme

Digueu-nos si encara la pàtria és prou forta

per oir les gestes - que li hem de contar; → encavalcament

digueu-nos, digueu-nos si és viva o si és morta

la llengua amb què l'haurem de fer plorar. → encavalcament

Pel mar se us avança - la host macilenta

que branda amb el brand de la nau que la duu. → encavalcament

encara que restin en sense resposta

més d'un crit de mare quan entrem al port. → encavalcament

De tants com ne manquen duem la memòria

de lo que sofriren,- de lo que hem sofert, → encavalcament
de la trista lluita sense fe ni glòria
d'un poble que es perd. → encavalcament

si encara les serres que ens han d'enfortir

s´aixequen serenes damunt les tempestes
i bramen llurs boscos al vent ponent → encavalcament

ALTRES:
“Els tres cants de la guerra” són tres poemes independents escrits en moments diferents. Els
tres cants de guerra es refereix als problemes d’Espanya, fa referència a partir de la crisi que
va esdevenir amb la pèrdua de les colònies de l’any 1898.