Professional Documents
Culture Documents
Iria - Noa - Francesca - Irene - Campanya BDS - Boycott, Desinversions I Sancions A Israel
Iria - Noa - Francesca - Irene - Campanya BDS - Boycott, Desinversions I Sancions A Israel
1r Batxillerat
Problemàtiques socials
Índex:
1. Introducció …………………………………………………………………………………pàg
7. Conclusió ………………………………………………………………………………….pàg
Irene Amela, Iria Ripaldo, Francesca Contreras i Noa Manau
1r Batxillerat
Problemàtiques socials
1. Introducció
El BDS és una de les principals estratègies de resistència no-violenta del poble palestí, avui més
necessària que mai. Aquest moviment soste el principi elemental de que la ciudadanía palestina
té els mateixos drets que la resta de la humanitat.
El BDS te com a objectiu, a través de campanyes de boycott, desinversió i sancions posar pressió
a totes les empreses o institucions que contribueixen a mantenir el régimen de apartheid que
Israel imposa sobre el poble palestí.
what-is-bds
Irene Amela, Iria Ripaldo, Francesca Contreras i Noa Manau
1r Batxillerat
Problemàtiques socials
- Definició i orígens.
El moviment BDS es una campanya basada en boicots, desinversions i sancions que s’imposen
cap a una país en concret com Israel. Aquest, és un mitjà per donar suport a Palestina en aquest
conflicte actual i el seu objectiu és posar fi a dècades de colonització, opressió i apartheid a
través d'un moviment antiviolència, antiracista, feminista i canti colonial basat en el compliment
del Dret Internacional.
A més a més, amb aquest moviment és busca acabar amb el règim sionista implementat en
Palestina des de 1948, on les seves principals característiques són: ocupació, colonització i
apartheid.
L'apartheid que Israel imposa sobre tot el poble palestí, i que amb aquestes campanyes es vol
evitar, es manté gràcies al suport còmplice d'institucions, tant públiques, com privades, i de
moltes empreses que faciliten l'opressió en Palestina i en molts altres llocs.
El que proposa el moviment BDS és derrocar aquests pilars sobre els quals sustenta el règim
d'opressió sistemàtica i discriminació institucionalitzada a través de campanyes de boicot,
desinversió i sancions fins que es recuperin tots els drets del poble palestí eliminats per Israel
de forma injusta.
D’altra banda, la campanya no es dirigeix contra les ciutadanes i ciutadans de l'Estat jueu, ja que
molts jueus participen en el BDS, i també dins d'Israel, sinó que ho fa en contra les institucions
que sostenen i financen aquest règim opressor.
La campanya BDS està organitzada i coordinada pel Comitè Nacional Palestí de BDS. Va
començar el 9 de juliol de 2005 sumant més de 170 organitzacions, sindicats, partits i grups de
la societat civil palestina van fer una crida a organitzacions i persones compromeses de tot el
món a organitzar-se en suport a la causa palestina cridant al boicot, la desinversió i les sancions
internacionals contra Israel amb l’objectiu de posar fi a aquest genocidi.
Irene Amela, Iria Ripaldo, Francesca Contreras i Noa Manau
1r Batxillerat
Problemàtiques socials
3. Objectius i Demandes:
4. Estratègies de la Campanya
- Boicot Comercial.
La idea del boicot comercial és deixar de comprar tots els productes (també culturals) "made
in Israel" i a empreses que amb els seus acords amb Israel estan donant suport al genocidi, com
per exemple Carrefour, Starbucks, Puma, Booking.com, Airbnb... Aquest boicot és una
manera d'exercir pressió i que provoquem un veritable impacte a l'hora de responsabilitzar a
les empreses de la seva complicitat en el sofriment del poble palestí. Per a identificar els
productes boicotejables en el consum.
Per a identificar els productes boicotejables en el consum directe, el millor és fixar-se en les
etiquetes dels productes; si posa "fabricat a Israel", boicot. Les empreses registrades a Israel
tenen el codi de barres 729, així que també és una referència.
Algun exemple més específic d'algun èxit de boicot va ser amb Orange, el qual va anunciar que
es desvincula de la seva filial a Israel pocs mesos després que activistes de boicot renovessin
la seva campanya en contra de la companyia pel seu suport a l'assalt d'Israel contra Gaza en
2014 i la seva complicitat en la colonització de Cisjordània ocupada per Israel.
La mateixa setmana, CRH, una de les empreses de materials de construcció més grans d'Irlanda,
va cancel·lar els seus contractes amb Israel per la pressió del boicot.
- Desinversions.
El que principalment fem amb les desinversions, és demanar que les nostres universitats, fons
de pensions i altres institucions treguin les seves inversions d'empreses israelianes i de
multinacionals còmplices dels crims d'Israel.
La campanya BDS pressiona a les entitats financeres i als inversors perquè retirin els seus
fons d'empreses que participen en activitats que consideren contràries als drets palestins. Això
podria incloure empreses que operen en assentaments a Cisjordània o que estan involucrades
en indústries específiques, com la militar.
Per posar-ho en context, uns grans fons de pensions i bancs del nord d'Europa (Països Baixos,
Noruega, Dinamarca i Suècia) han emprès el 2014 una onada de desinversions d'empreses
israelianes lligades a la construcció de colònies jueves en territori ocupat, que està colpejant
especialment als principals bancs israelians.
La campanya BDS també pot influir en la percepció dels inversors sobre el risc associat amb les
inversions en empreses vinculades a Israel. Això podria afectar la capacitat d'aquestes empreses
per a atreure inversions en el futur.
Israel. Altres empreses podrien respondre amb un major èmfasi en la responsabilitat social
corporativa. Les empreses podrien implementar mesures per a abordar preocupacions
socials i mediambientals, guanyant així la confiança dels inversors i del públic en general.
També, algunes podrien optar per participar en un diàleg constructiu amb la comunitat
internacional i els grups de la societat civil que promouen la campanya BDS. Aquest acte podria
Irene Amela, Iria Ripaldo, Francesca Contreras i Noa Manau
1r Batxillerat
Problemàtiques socials
implicar compromisos per a millorar les pràctiques comercials i abordar les preocupacions
plantejades.
- Sancions
Les sancions les utilitzem per pressionar als nostres governs perquè surtin d'acords de lliure
comerç amb Israel, així com tots els acords en àrees culturals, científiques i esportives. Així
mateix, exigir a organismes internacionals que impedeixin la participació regular d'Israel, com
per exemple, expulsar-lo d'espais internacionals com podria ser la FIFA, Eurovisió, etc.
En el cas d'Israel, estem davant un aliat essencial d'Occident, en el polític, el defensiu, el militar,
el cultural... Sancionar a un soci com aquest no és senzill i més quan es defensa que té "dret a
defensar-se" per l'agressió de Hamàs, que li ha costat 1.400 morts i més de 240 ostatges a
Gaza.
Més de 300 partits polítics, sindicats i grups de campanya han demanat la suspensió de
l'Acord d'Associació Israel-Unió Europea, que concedeix a Israel un accés preferencial al
mercat i als programes de la UE. També hi ha una creixent oposició al tractat de lliure comerç
entre Israel i el Mercosur, el bloc de països d'Amèrica del Sud.
Com a part del seu deure de no reconèixer ni ajudar a mantenir el règim il·legal i criminal
israelià, els governs estan legalment obligats a prohibir tota activitat comercial que ajudi Israel a
mantenir les seves activitats d'assentament colonial il·legal en el territori palestí ocupat, inclosa
Jerusalem Est. La UE, i diversos països del bloc, han respost a la creixent oposició a aquesta
mena de relacions comercials introduint directrius perquè els comerciants etiquetin els
productes provinents de les colònies il·legals, de manera que quedi clar el seu origen.
Un altre cas va ser Iran, benefactor de Hamàs, també ha reclamat aquestes sancions,
comprensible quan és l'enemic més gran del país i la seva desaparició en el seu objectiu
declarat. En una reunió en Riad (l'Aràbia Saudita) entre l'Organització de Cooperació Islàmica
(OCI) i la Lliga Àrab, el seu president, Ebrahim Raisi, va reclamar als seus companys que se
sumessin a la seva petició, però ningú va passar de la condemna per la "guerra bàrbara" i la
"catàstrofe humanitària". Sí que hi ha països com Algèria que van advocar per trencar llaços
Irene Amela, Iria Ripaldo, Francesca Contreras i Noa Manau
1r Batxillerat
Problemàtiques socials
diplomàtics, però la majoria, en ple procés d'acostament a Israel, sostenen que és millor tenir
canals oberts per a parlar.
5. Crítiques i Debats
Critiques:
Una crítica que ha rebut el BDS, per exemple, és que suposadament es tracta d'una mesura
contra jueus i contra els ciutadans d'Israel perquè ataca directament la seva identitat nacional.
A moltes parts del món es considera que la campanya BDS es “antisemita”, aquesta ha sigut una
de les crítiques que més ha estat rebent aquesta campanya, ja que pràcticament des de que es va
iniciar aquest projecte s’ha anat veient com països del món s’han queixat i criticat aquesta
campanya. Aquest tema també va ser molt debatut per la gent, i sobretot per culpa dels Estats
Units, ja que es el país que mes s’oposa al antisemitisme.
Debats:
Un debat molt interessant que va iniciar-se al 2019 es que la BDS no només demana el final de
l'ocupació israeliana, sinó que també vol la igualtat per als palestins que estan residint a Israel.
Cal tenir en compte que el Ministeri d’Assumptes Estratègic israelià hi havia intentat
criminalitzar al BDS dels seus moviments violents incluint els numerosos grups antiracistes y
jueus.
Donald Trump va firmar el 2019 l’ordre de intentar frustrar/acabar amb el moviment BDS, ja
que segons ell és un moviment antisemitista. Un grup de jueus va desafiar les declaracions del
president Trump i asseguran que “Trump no está defenent als jueus. Els està utilitzant com a
arma per atacar a altres cultures o col·lectius”.
Als Estats Units es diu que la campanya BDS es “antisemita” i que per tant s’ha de combatir
contra ella i acabar amb la campanya per tal d’acabar amb l’antisemitisme que hi ha per tot el
món. Aquesta és una de les polèmiques més importants que han estat i en las que més s’ha
debatut. Estats Units ressalta tant en aquest conflicte perquè clarament ja han dit que s’oposen a
la discriminatòria de la campanya BDS i altres aspecte que facilitin la seva pràctica.
Irene Amela, Iria Ripaldo, Francesca Contreras i Noa Manau
1r Batxillerat
Problemàtiques socials
6. Impactes i Resultats
Molts inversionistes ha retirat les seves inversions que tenien en Israel, ja que la campanya de la
BDS anava a intentar destruir aquest tipus d’inversions i contactes. També s’inclouen els fons
governamentals de les pensions a Suècia, Noruega… aquests, també s’han retirat del vincle amb
Israel per tal de deixar d’estar en el punt de mira,
La campanya de la BDS ha tingut un impacte molt fort en las campanyes israelianes, una de les
majors exportadores que hi havia actualment de producte agrícoles, ha tingut que entrar en
liquidació per culpa d’una gran campanya de boicot que va suposar que els productes es
vencessin des de altres companyies que no son la seva.
Al novembre del 2013, el gran Partit d'Esquerra (Parti de Gauche) francès, també es va
comprometre per a donar suport a les campanyes de BDS França.
Al darrer any, 2023, va començar a haver canvis gràcies a la campanya BDS ja que es va
aconseguir que les empreses que produïen o tenien vincles financers amb israel, no tinguessin
tanta demanda i els seus productes no es venessin tant, per tal de que les empreses no recaudar
diners per Israel. Els diners que recaudaven les empreses anaven destinats a l’exèrcit israelià.
Imatge: Marcas que tenien vincles empresarials amb Israel i ara han estat perjudicades.
Irene Amela, Iria Ripaldo, Francesca Contreras i Noa Manau
1r Batxillerat
Problemàtiques socials
7. Conclusió
Degut a la gran quantitat d’enfrontaments que ha viscut el moviment BDS des del seu inici,
alguns resultats tant positius com negatius s’han obtingut. Entre els èxits del moviment, podem
veure alguns canvis provocats per l’impacte d’aquest, entre els més destacats podem trobar 10
actes conseqüents del moviment BDS.
3. El Norges Bank, que gestiona el major fons de pensions del món, va excloure a tres
empreses implicades en el sistema colonial i l'apartheid d'Israel: Elco Ltd, Ashtrom
Group Ltd i Electra Ltd. Després de la campanya realitzada per organitzacions aliades de
BDS a Noruega, en particular sindicats.
4. Gairebé 30 socis de 13 ciutats de quatre continents van organitzar “Queer Cinema for
Palestine” un festival de cinema queer que estableix precedents i que rebutja el
pinkwashing de l'apartheid israelià. Juntament amb això, més de 200 cineastes queer es
van comprometre a no participar en esdeveniments patrocinats pel govern israelià.
Irene Amela, Iria Ripaldo, Francesca Contreras i Noa Manau
1r Batxillerat
Problemàtiques socials
5. Els activistes del BDS es van alçar contra Hewlett Packard. Dotzenes de Ciutats dels
sis continents van participar en una setmana internacional d’acció contra
Hewlett-Packard, per cridar l’atenció sobre el paper de l’empresa en fer possibles les
violacions dels drets humans d’Israel.
introducció:
★ Breu explicació de la campanya BDS i els seus objectius
★ Breu explicació de la campanya BDS i els seus objectius
Crítiques i debats:
★ Critica: BDS és una mesura "contra jueus"
★
★ Al 2019 la BDS demana la desocupació israeliana i la igualtat Palestina.
★ Donald Trump al 2019
★ Netanyahu i Trump en contra de la campanya BDS
★ Estats Units acusa a la campanya BDS “d’antisemitas”
Impactes i Resultats:
★ Marcas perjudicades gràcies a la campanya BDS
★ Impacte i retirada de les campanyes israelianes
Conclusió:
★ 21 èxits i desafiaments del moviment BDS
★ Resum de 10 èxits del moviment BDS