LLENGUA CATALANA

UNITATS 1 I 2
 ÍNDEX

TEMA 1 pàg.

ESQUEMA POESIA 3
Característiques de la poesia trobadoresca 3
Característiques de l’amor cortès 3
Gèneres 4
Activitats 4
Característiques formals 6
Els trobadors amb més renom 6
RAMON LLULL (1232-1316) 6
-Obra 6
-Vida 6
Activitats 7
Comentari de text pàg. 25 7
CRÒNIQUES 8
Característiques generals de les cròniques 8
Crònica de Jaume I, Bernat Desdot, Ramon Muntaner, Pere el Cerimoniós

TEMA 2 pàg.

ESQUEMA 11
L’ESPLENDOR → Ausiàs March→ (Sentit i obra) i (Vida i obres) 11
Activitats 12
Comentari de text pàg. 44 13
DIÈRESI 13
AUSIÀS MARCH pàg. 37 13
Activitats 14
Activitats pàgina 48 15
VIDA I OBRA: TIRANT LO BLANC 16
Activitats 17
Comentari de text Tirant lo Blanc (Pàg. 51) 18
Qüestionari: “Joanot Martorell, lletres i batalles” 18
CURIAL E GÜELFA 19
Activitats 19
 TEMA 1

· Llibre de text «Trama literatura batxillerat» J, M Ripoll, J. Macià i A.M Muñoz Ed. Teide

· Pas i repàs J. Macià, A.M Muñoz, Ed. Teide

ESQUEMA: POESIA

A partir del segle XII, les llengües romàniques van començar a escriure’s, en
convivència amb el llatí.

● La poesia trobadoresca són les primeres escrites en llengua romànica.

● La poesia trobadoresca va néixer al sud de França a finals del segle XI.

Característiques de la poesia trobadoresca

● PROFANA → Vol dir que els temes d’aquests poemes seran d’amor i no de religió
● CULTA → Coneixements previs a poder escriure poesia trobadoresca
● PROVENÇAL → Dialecte de l’Occità, que era llengua pròpia d’Occitània

Trobador: Compositor de poemes Joglar: Interpretador de poemes fets per trobadors

Característiques de l’amor cortès

● IDEALITZACIÓ DE LA DAMA: En el poema li diuen a la dona com a senyal. El trobador
canta a una dama idealitzada.
● PERSONATGES: Hom (el trobador); La domna (l’esposa del dominus, el senyor) o midons,
que és la dama a qui canta el trobador; el gilós (marit enganyat; Llausangers, els espies que
informen el marit.
● ACTITUD DE VASSALLATGE: El trobador intentarà fer tot al possible per l’amada.
● SOFRIMENT TROBADOR: Amor impossible, però, així i tot, ho intentes
Gèneres
● Cançó (amor cortès)
● Sirventès (atac personal a una persona o a un país)
● Alba (separació dels amants en l’alba de l'endemà de passar tota la nit abraçats)
● Pastorel·la (diàleg amorós entre el trobador i una pastora)
● Plany (lament per la mort d’algú)
● Viadera (s’inspira en la cançó popular paral·lelística)
● Debat poètic (discussió entre dos trobadors)

Activitats
Ex. 1 pàg. 21

a) Atac personal

b) Anuncia que farà una cançó pensada i amb ofensa sobre el traïdor de Mataplana, Mon
Marquès.

c) «Ah Marquès, Marquès, Marquès, tan farcit d’engany i obès!» Ho fa per destacar i ressaltar que
Mon Marquès és un traïdor.

Ex. 2 Pàg. 21
2a estrofa: ha perdut tres dents
3a estrofa: diu que el seu braç és inútil
4a estrofa: el fa saber que ningú confia en ell i li remarca que és un traïdor
5a estrofa: li fa saber que és poc masculí i li diu que qui dormi amb ell patirà les seves agressions.

Ex. 3 pàg. 21
És una ironia satírica.

1r: comença dient que la cançó serà lleu i plana, sense ufana i resulta ser tot el contrari.
2n: Fa ironia amb les seves dents
3r: Fa ironia amb el seu braç
5è: Fa ironia amb la seva masculinitat.
Ex.1 pàg. 19
Els adjectius i verbs parlen en primera persona del femení. Ex:... per això he estat angoixada, al
llit i quan vaig vestida.. ...ara veig que soc traïda...

Ex. 2 pàg. 19
Preocupat: perquè el seu marit no li fa cas i està en una situació de no saber per què.
Agitat: en la primera estrofa esmenta que està angoixada perquè està sola.
Torbat: perquè el cavaller no li fa cas i no sap què més fer.
Expectant: perquè segueix intentat correspondre el seu amor i està a l'espera que el cavaller ho
faci.
Turmentant: està patint i sofrint un dolor psicològic per l’amor amb el seu marit.
Exaltat: perquè vol fer el que sigui perquè el seu marit li faci cas.

Ex. 3 pàg. 19
a) La poetessa implora al seu enamorat perquè se sent molt desgraciada, ja que el seu marit no
l’estima. 2

b) La poetessa lamenta que l’home que estima no correspongui als seus sentiments
amorosos, fet que li causa gran patiment. 3

c) La poetessa acusa el seu enamorat d’haver-la traït amb una altra dona i rebutja la relació que
havien tingut que eren amants. 1

Ex. 4 pàg. 19
Selecciona una frase i digues el tema.

a) La poetessa desitja que el seu enamorat dormi amb ella i la correspongui. 3

b) La poetessa mostra el seu dolor per un amor no corresponent. 1

c) La poetessa expressa l’amor absolut i veritable que sent cap al seu enamorat. 2

Tema: Amor cortès: queixa per no estar amb el seu enamorat.

Característiques formals

● COBLA → Estrofa de 8 versos

● TORNADA→ 4 versos que es repeteixen al final de l'estrofa
● RIMA → Acostuma a ser consonant
● MÈTRICA → Versos de 7 i 8 síl·labes

Els trobadors amb més renom

● Guillem de Berguedà
● Guillem de Cabestany
● Cerverí de Girona

RAMON LLULL (1232-1316)

Teocentrisme: Ciència que tracta de Déu fundada en els textos sagrats, la tradició i els dogmes.

-Obra

· El creador de la prosa literària i un dels primers autors a escriure en llengua romànica.

· Fixa el model de llengua

· Unes 280 obres de temes teològics, didàctics i morals.

-Vida

· Als 31 anys afirmà que DEU se l’apareixer es tornà missioner.

· Va fer de missioner cristià evangèlic i va aprendre àrab a costa d’això.

· Volia convertir a tots aquells que ell considerava infidels. Ex: Musulmans

· Fundà escoles i monestirs perquè els missioners aprenguessin teologia i altres temes
essencials a escala intel·lectual.

· Escriví llibres teològicament cristians.

Activitats
Ex: 1 pàg. 24

a) Perquè no hi és al consell del rei, el rei només estima als animals carnívors perquè es poden
menjar als herbívors. Renard proposa venjar-se del rei.

b) innocent-elefant manipulador-guineu ingenu-elefant fals-guineu crèdul-elefant astut-guineu

demagog-guineu persuasiu-guineu fals-guineu intrigant-guineu ambiciós-guineu

Ex. 2 pàg. 24
La traïció per part de la guineu. En el text s’esmenta que un sarraí envers un cristià pensava que
el cristià el jugaria una mala passada inclús que el podia matar, en canvi, el cristià comprenia
tothom i si es fiava d’ell. I al final el cristià acaba sent traït. Tot això per convèncer l’elefant i
reforçar el seu argument perquè no pactés amb el lleó.

Ex. 3 pàg. 24
Traïció entre Renard «la guineu» al lleó, en el Llibre de les Bèsties, Ramon Llull fa una crítica a la
nostra societat. Ell utilitza animals carnívors per a representar als càrrecs de poder, mentre que el
poble, està representat pels animals herbívors. D’aquesta manera ens dona a entendre que els
ciutadans viuen amb por, ja que depenen de les classes més poderoses.
Lliçó: Envoltar-se d'un bon cercle d’amics, no ser tan crèdul i confiar en tothom i que la venjança
és una mala eina per solucionar un problema i més, envoltant a més persones.

Comentari de text pàg. 25

a)original c) crítica d) exemples g) traïdor/l’ambició h) biografia/sarraí i) descontentament j)
faula/didàctica

A) d), b), a), c) Context

B) i), f) h), g), e) Resum, estructura i tema
C) Conclusió
 CRÒNIQUES

-Segles finals del SXIII-XIV

-Jaume I el conqueridor-Pere el Conqueridor

-Mostren el moment més esplendidesa de la corona catalanoaragonesa: conquestes de

Sicília, Cerdanya, Mallorca, València.

Característiques generals de les cròniques

En línies generals, les quatre cròniques comparteixen aquests trets:

· El fervor monàrquic i patriòtic envers la corona catalanoaragonesa.
·La seva intencionalitat política de la justificació de les decisions i accions dels reis catalans.
·La voluntat didàctica de deixar constància d’uns fets -moltes vegades viscuts en primera persona
i a l'hora de servir d’exemple, d'alliçonar, a partir de les gestes heroiques dels seus protagonistes.
· El fet de ser el retrat d’un moment històric, encara que sigui subjectiu, parcial i idealitzat, i de
mostrar-nos uns personatges en la seva dimensió més quotidiana i més humana.
· Els trets d’oralitat i la utilització, en molts casos, d’un llenguatge viu i directe.

Cançons de gesta: Escrites en prosa i en vers.

Cròniques: Escrites en narració i en prosa.

Crònica de Jaume I, Bernat Desdot, Ramon Muntaner, Pere el Cerimoniós

Crònica de Jaume I: Autobiogràfica, explicació del seu propi regnat, també es coneix com a
crònica dels feits. L’escriví un escrivà. Parla de la conquesta de Mallorca i la de València. Té una
intenció didàctica (ensenyament). Justifiquen les accions dels reis, perquè servís d’exemple, són
relats subjectius. Providencialisme, és a dir, totes les batalles i territoris guanyats són gràcies a
deu.

Crònica de Bernat Desdot: No se sap gairebé res de l'autor. El seu nom era Bernat Escrivà. Ens
explica sobretot el regnat de Pere II el Gran, fill de Jaume I.
Crònica de Ramon Muntaner: De la que es té més informació. Període històric que va des de la
coronació de Jaume I a Alfons El Benigne (Pare de Pere el Cerimoniós), narra les coses bones
que va fer, els territoris que va conquerir, les batalles que va guanyar, etc.
La més imparcial i la més subjectiva.
Crònica de Pere el Cerimoniós: Rei que explica el seu regnat, crònica autobiogràfica, però a
més parla del regnat del seu pare (Alfons el Benigne).

Totes les cròniques tenen en comú el fervor patriòtic, la intenció política (justificar els actes
dels reis), volen ensenyar fets històrics encara no ser parcials, són retrats de l’època i tot i
ser escrits en prosa, agafen trets propis de l’oral.

Activitats

Ex.1 pàg. 29
Després de llegir el text contesta aquestes preguntes:

a) Digues quins són els cavallers de la mort i per què són a Sicília. Per què s’anomena així?
Eren cavallers dels tres comtes que van anar a ajudar al rei Carles després que els seus parents
caiguessin a la guerra a mans de l’exèrcit Sicilià del rei Jaume I. Aleshores, hi són a Sicília per
venjança. Perquè van ser escollits segons eren els més forts i ells mateixos es varen nomenar
així.
b) Els catalans i aragonesos acaben per revifar-se i es proclamen vencedors de la batalla.
Quin és el detonant patriòtic que els anima? El crit «d’Aragó, Aragó», que anaven a fer el que
sigui per les seves terres.

c) Busca una possible exageració en el text. Explica-la i justifica-la.

««Els cavallers de la mort» tots van morir: dels tres-cents, ni dels altres que acompanyen, no se'n
van escapar més de cinc homes amb cavalls alforrats». És una exageració, ja que sí que van
sobreviure francesos, amb un nombre més elevat del que s’esmenta, però l’autor utilitza tots els
seus recursos per ridiculitzar els francesos i vanagloriar els catalans.

Ex. 2 pàg. 29
Fes un resum breu d’unes dues línies de la batalla de Gaglino.
Aquesta batalla narra la victòria dels sicilians de la corona catalanoaragonesa sobre els francesos
del rei Carles, els almogàvers catalans, sota el comandament de Guillem Galceran de Cartellà,
van dividir tàcticament les seves forces, aconseguint una victòria decisiva amb la mort de la
majoria dels cavallers francesos i assegurant el control de la regió.
Ex. 3 pàg. 29
Assenyala quins elements quines característiques generals de les cròniques pots observar
en aquest fragment. Posa’n exemples concrets del text.

· Patriotisme, intencionalitat política i fervor monàrquic: ««Aragó, Aragó,»» i llavors aquell

nom va escalfar a tots i van atacar amb tanta duresa, que va ser la millor meravella del món»

· Retrat d’una època i uns personatges: ««cavallers de la mort»», «comte Galceran i don
Blasco», «Tres barons de França van anar a Sicília».

· Idealització dels protagonistes: «tres-cents cavallers de França escollits entre els millors de
França als quals van posar el nom de ««cavallers de la mort»

· Oralitat: «Què us diré?», «Aragó, Aragó»

· Descripció de fets històrics: «Tres barons de França van anar a Sicília per ajudar el rei Carles,
per venjar la mort dels seus parents que havien caigut a la guerra de Sicília en temps del rei En
Jaume.»

· Gestes heroiques: «Quan els catalans es resistien, tots van cridar «Aragó, Aragó», i llavors
aquell nom els va escalfar a tots i van morir»

· Voluntat didàctica: Volen ensenyar el poder de l’exèrcit. «Tots es van endur el nom que s’havien
portat de França, i com que s’havien anomenat els «cavallers de la mort», tots van morir: dels
tres-cents, ni dels altres que els acompanyaven, no se’n van escapar més de cinc homes...»

· Providencialisme: «Els almogàvers van tirar els dards de manera que era tot cosa de diables»,
«i ho van jurar»

· Vivesa del llenguatge: «Què us diré?», «haguéssiu vist quins fets d’armes...»

Ex. 1 pàg. 30
Digues si les següents afirmacions són certes o falses i corregeix les incorrectes,
justificant-ne oralment les respostes:

a) Falsa-Segles XII i XIII b) Certa c) Fals-SIX-X, són trobadors, no joglars d) Fals-Cançó (cançó
amorosa) i sirventès (atac personal) e) Fals-la dama no està soltera, està casada f) Certa g)
Certa h) Falsa-només dues van estar editades per reis, no quatre i) Certa j) Falsa-No va
escriure en occità.
 Tema 2

ESQUEMA

→ L’humanisme català→ (Característiques), (Cancelleria reial) i (Bernat Metge)

L’ESPLENDOR → Ausiàs March→ (Sentit i obra) i (Vida i obres)

(S.XVI-XV)

→ Joanot Martorell (Novel·les de cavalleries i novel·les cavalleresques) i (Vida i

obra de Tirant lo Blanc)

EDAT MITJANA HUMANISME

Teocentrisme Antropocentrisme
Societat feudal i estamental Societat burgesa
Literatura religiosa i moral Societat didàctica i d’entreteniment
Imitació dels clàssics Redescobriment dels clàssics
Tempus fugit Carpe diem

Cancelleria reial: Estament burocràtic format per cancellers que treballen, redactant els
documents oficials dels reis, església, va ser creada al SXIII. Durant Marti l’Humà i Joan I. Al SXIV
passen a formar part un grup de copistes que es dedicaren a transcriure textos, estableixen un
model de llengua escrit per a tothom igual.

Bernat Metge: (1340/1346-1413, Barcelona), era funcionari de la Cancelleria Reial, amb el càrrec
de secretari reial de Joan I. Un dia troben mort al rei, però es creu que ha estat una de les
persones que treballen pel rei, la seva dona empresona a tots els funcionaris que treballaven pel
rei, allà Bernat Metge escriu Lo Somni per guanyar-se el favor del nou rei Martí L’Humà i
defensar-se de les acusacions.
Va escriure altres obres importants com: -Sermó
- Valter i Griselda
-Llibre de fortuna e prudència
Per què és important Lo Somni de Bernat Metge?
-La modernitat del racionalisme d’algunes idees.

-El culturalisme constant, propi dels humanistes, que fa que les idees que explica sovint ecos
explícits d’autors grecs, romans i sobretot, llatins.

-El model de prosa que crea, amb una sintaxi complexa, millora a Ramon Llull.

Activitats

1. Digues sobre quins temes conversen Bernat Metge i el rei Joan d’Aragó i localitza’ls en el
fragment.
​Immortalitat de l’ànima (23-24)
​La mort (15-16)
​La vida després de la mort (9-10)
·Falses creences (33-34)

2. Quina posició defensa cada un dels interlocutors sobre aquests temes?

Rei- Mort → creu que l’ànima continua viva i l’únic que realment mor és allò físic
Bernat Metge -Viu → diu que tothom té el mateix destí, que totes les morts són iguals i no creu
que l’ànima continuï viva.

3. Quins d’aquests raonaments et semblen més moderns més crítics, per a la seva època?
En aquella època, creure en la religió, coses del més enllà… era molt típic. Però potser, l’opinió
més moderna seria dir que no hi ha res després de la mort.

4. Digues quina tipologia textual predomina en aquest text i justifica.

El text és argumentatiu i conversacional, ja que es donen arguments en favor o en contra de la
mort de l’ànima.
 Comentari de text pàg. 44

1)
Bernat Metge 2) Joan I 3) Antitètiques 4)
Mort 5)
Escepticisme 6)
Humanista 7)
Crític
8)
L’ànima 9)Irònic 10) Una sintaxi

DIÈRESI
Ï → güe, qüe ParaigÜes
Ü- güi, qüi RaÏm

Excepcions
-Accent {Infinitiu: Conduir
Gerundi: Conduint
Futur: Conduiré

Condicional: Conduiria}
-Prefix co-, contra- :Contraindicació
Sufix: -isme, -ista: egoisme, egoista

AUSIÀS MARCH pàg. 37

128 POEMES→ DESTAQUEN: SOBRE TEMÀTICA (Cants d’amor, Cants de mort, Cants morals) i
SOBRE ELS VERSOS (224) Cant espiritual

Poemes amorosos menys realistes, deixen darrere la idealització de la dama, però

conserven el senyal (pseudònim per referir-se a la dona).

SENYALS: «Llir entre cards» «Plena de seny» «Oh folla amor» «Amor amor»

Utilitza moltes figures retòriques, sintaxi complexa. Són poemes força cultes que són
complexos d’entendre.
 Activitats

Ex. 1 pàg. 47
En la primera estrofa, les gents es mouen entre les places, carrers i jardins i el jo poètic entre els
sepulcres. El contrast que s’observa és l’alegria de la gent i la tristesa del jo poètic.

Ex. 2 pàg 47
Perquè com està sofrint i patint perquè la seva amada no li fa cas, no pot compartir l’alegria dels
altres-
El jo poètic es compara amb el rei de Xipre (presoner d’un infidel).

Ex 3 pàg. 47
En la tercera estrofa es compara amb un Tició. Tenen en comú el dolor insofrible o tristesa que
pateixen, que és irremeiable. El sentit d’aquestes comparacions és demostrar el dolor que sent en
no poder estar amb la seva amada.
21-24 Podem observar la referència al dolor que el jo poètic sent. Només la dona a la qual estima
podria parar-ho.

Ex. 4 pàg. 47
Al principi diu que no, ja que no la podria veure, però després diu que sí si ella es sentís molt
malament de no haver-lo correspost aleshores sí. Es qualifica d'innocent i màrtir (pateix una
tortura) perquè està sent torturat i ell se sent innocent.

Ex. 5 pàg. 47
A la seva estimada, li demana que li correspongui el seu amor.

Ex. 6 pàg. 47
La hipèrbole. Un exemple seria «jo vagi recorrent sepulcres» que fa veure que està
 Activitats pàgina 48

1) hiperbòlica 2) antítesi 3) comparacions 4) dolor 5) metafòrica 6) senyal 7) mort 8) al·legoria

9) hipèrbole 10) amor

Ex. 1 pàg. 45
a) El poeta.
b) Una persona que es veu a prop de morir enmig del mar, un nàufrag.
c) Relaciona el mar amb la seva dama, que fuig d’ell intentant conquistar-la salvar-se
(conquistar la seva estimada). Perquè està tan malament, tan malament, que està a punt
de morir, com un nàufrag al mig del mar.

Ex.2 pàg. 45
d) El poeta dirà a tothom que la dama que estima és la més valuosa de totes.

NOVEL·LES CAVALLERIES→s.XII-XIV → fantàstiques

NOVEL·LES CAVALLERESQUES → s.XV → realistes, versemblants

|
Tirant lo Blanc

Novel·les de cavalleries Novel·les cavalleresques

Època, autors i obres Segles XII-XIV: Segle XV:

· Novel·les artúriques · Tirant lo Blanc
 ·Chrétien de Troyes ·Curial e Güelfa
·Blandín de Cornualla
Personatges Personatges arquetípics, Protagonistes que solen ser
protagonistes plans i psicològicament més
esquemàtics d’una sola complexos.
peça.
Els herois demostren
Els herois no tenen mai sentiments i comportaments
debilitats ni malalties. Són humans. Són valents i
invencibles, tenen virtuts i nobles, però tenen
capacitats sobrenaturals. capacitats i virtuts d’una
mesura humana.
Temps Narratiu Sol ser llunyà i poc concret, Sol ser proper al lector de la
imprecís novel·la.
Escenaris Solen ser indrets exòtics, Solen ser llocs geogràfics
llunyans i imaginaris. concrets i localitzables.
Ambientació fantasiosa i Ambientació més realista.
poètica.
Història No hi apareixen personatges Hi poden aparèixer
ni episodis històrics i si n’hi personatges reals i episodis
ha, són molt idealitzats. històrics, com ara batalles.
Elements meravellosos Hi apareixen sovint dracs, Aparició esporàdica.
fades, mags, encantaments
beuratges...
Amor, humor erotisme Amor cortès. Idealització de Amor cortesà però també
la dama. Sense elements burgès. Aparició d’elements
còmics ni eròtics. còmics i eròtics, sobretot en
les trames amoroses.
Llengua i estil Registre elevat , culte. Tots Diferents registres depenent
els personatges s’expressen dels personatges i les
de la mateixa manera situacions. Es busca el
estereotipada. realisme i la naturalitat.

VIDA I OBRA: TIRANT LO BLANC

Joanot Martorell (1413/1468 Gandia) Va ser, com el protagonista de Tirant lo Blanc un

cavaller. A l’inici de la seva vida va viure va néixer en una família molt acomodada que a
poc a poc, es va anar arruïnant. Això li fa tenir deutes i per solucionar-los, emprèn viatges
per Anglaterra, Portugal, Nàpols... Tenia un comportament rebel, es barallava amb altres
cavallers. Va escriure lletres de batalles (són tipus de documents oficials en què un
cavaller, batalla a un altre per acabar un conflicte entre els dos). Joanot Martorell va
escriure una lletra de batalla citant a un senyor que va mantenir relacions amb la seva
germana i va prometre que es casaria, però no va ser així. La novel·la no la publica ell, la
publica un amic seu (Martí Joan de Galba) després que ell morí el 1490, en una edició
pòstuma. És la novel·la més important en l'àmbit català i és molt important arreu del món
per la seva traducció en moltes llengües. Per l’època les característiques de la novel·la
eren molt innovadores.
- La categoria de novel·la total que té l’obra: és moltes novel·les en una- novel·la
cavalleresca, històrica, eròtica, d’aventures, etc. i amb una trama argumental rica i
complexa.
-El realisme: hi apareixen personatges creïbles, psicològicament més complexos i
s’utilitzen diferents registres de llengua qui parla la situació en la qual es troba.
-Humor i erotisme.

Activitats

Ex. 1 pàg. 50
En el primer que es fixa és en els seus pits, a la seva bellesa. Es pot relacionar amb la
característica d’idealització de la dama.

Ex. 2 pàg. 50
a)-5 b)-4 c)-2 d)-1 e)-3
Totes tenen en comú un amor tràgic, obstacles i reptes a batre, temes de lleialtat i traïció i
totes estan inspirades en situacions històriques.

Ex. 3 pàg. 50
El protagonista va experimentant canvis psicològics a mesura que la trama amorosa va avançant i
acaba enfrontant l’amor de manera més rigorosa. Després de la conversa se sent insegur.
Ex. 5 pàg. 50
Línia 1-23 i 38-45: Narrativa
Línia 24-37: Conversacional

Comentari de text Tirant lo Blanc (Pàg. 51)

1) Conversacional 2) extern/omniscient 3)avergonyit 4)enamorats 5)acabaria

6)Tirant lo Blanc 7)Joanot Martorell 8)SXV 9)cavalleresques 10)otomans/turcs
11)Carmesina 12)cinc 13)humanització 14)amor 15)eròtiques/romàntiques
16)doble sentit 17)camí 18)117 19)Lesbos 20)Grec 21)amor a primera vista 22)filla
23)pits 24)Diafebus 25)versemblança

I)b II)e III)a IV)f V)d VI)c

Qüestionari: “Joanot Martorell, lletres i batalles”

1. Quin és l’origen del nom de Tirant lo Blanc?

No se sap ben bé d’on prové però potser del seu pare, que era senyor de Tirania i la seva
mare es deia Blanca.
2. Explica per què es pot considerar la Constantinoble de la novel·la una ciutat
idealitzada. Constantinoble era un món d’arribada, un món de conte, de desig, és
desconegut, anhelat, un món on tot és possible fins i tot el manteniment del cristianisme.
Tirant salva l’imperi romà de la caiguda en mans dels turcs encara que en aquell any
estava conquerida pels otomans, és a dir, altera la realitat per exaltar la grandesa de Tirant.
3. Quin és l’escenari d’amor i mort de l’obra? Per què? La Catedral de Santa Sofia, allà
coneix l’amor, és conquistat per Carmesina i sobretot dels seus pits. És una església
cèlebre. Assisteix a cerimònies parlades en grec antic. A Joanot Martorell li serveix per
inspirar-se. Perquè és on se celebra el funeral de Tirant.
4. Quina és la grandesa de l’obra, segons el catedràtic Vicent Martines?
La seva grandesa és que Joanot Martorell fon un ideal de la manera de parlar, la manera
de vestir, la manera de menjar, etc.
5. Amb quins altres personatges literaris de la València del segle XV es relaciona
Joanot Martorell? Es relaciona amb personatges molt importants com Ausiàs March, Joan
Rols de Cornellà i Isabel de Villena.
 6. Quins són els orígens dels Martorell? Neix a Gandia i en una família molt privilegiada a
escala social i econòmic per la seva relació amb la corona, el seu pare (francès) era jutjat a
València. Neix entre 1410-1411 en un ambient cavalleresc.
7. A partir del que has vist a l’audiovisual, com definiries el caràcter del Joanot
Martorell? El definiria com conflictiu, intel·ligent, orgullós i com una persona molt
interessant.
8. Per què les aventures de Tirant comencen a Anglaterra? Com coneix Martorell
aquest país? En 1438 un assumpte a què li porta a Londres, Anglaterra a netejar l’honor
de la seva germana. Un home va prometre que es casaria amb ella, fins i tot va tenir
relacions amb ella, però més tard abandona la seva paraula i fuig a Londres. Així doncs, va
tenir un duel amb el qual seria el seu marit.
9. Qui és Guillem de Varoic? Què representa per a Tirant? Cavaller de Tirant lo Blanc que
viu a Anglaterra, en el seu moment dels millors cavallers. Tirant el coneix i aprèn tots els
secrets de la cavalleria i es converteix en el millor cavaller i rep un títol
10. Per què va ser empresonat Joanot Martorell? Què el va portar a dur aquella vida?
Perquè era un rebel i robava als mercaders i s’ho gasta tot en combats imaginaris i quan
torna a València es queda sense res. I acaba convertint-se en un rebel. Neix per les armes,
no per la pau. El porta a Barcelona, Nàpols i altres ciutats, va ser cambrer reial.
11. Quins autors va llegir i aprofitar Martorell per escriure Tirant lo Blanc? Ramon Llull,
Boccacio, Ovidi, Bandello, Cícer.
12. Quants capítols i pàgines té l’obra? Quant temps trigà Martorell en escriure-la? Té
uns 487 capítols i unes 641 pàgines. Triaga al voltant de quatre anys en escriure la novela
(1460-1464).
13. Qui publica l’obra? En quin moment? Martí Joan de Galba, el 1490 en València.
14. Quants volums es va tenir la primera edició del Tirant lo Blanc? Quants se’n
conserven? 715, només queden 3 llibres.
15. Per què és un best-seller des del moment de publicació? Per la innovació del gènere,
el context històric i la qualitat literària. I és una de les novel·les més traduïdes de la història.
16. Quins autors de la literatura universal es van sentir influïts pel Tirant lo Blanc? En
concret, quina obra de teatre hi està clarament inspirada?
Cervantes, William Shakespeare en la creació de “Much Ado about nothing -Molt soroll per
no res”, Caterina de Rússia i Rousseau.

CURIAL E GÜELFA
És la segona més important. És del SXV, però està ambientada al SXIIV. Es divideix en tres parts,
temes amorosos i cavallerescos. Té un aire més medieval, però el llenguatge és més natural. Té
les característiques pròpies de les novel·les cavalleresques.
 Activitats

Ex. 2 pàg.57
a) Quin és aquest propòsit?
Que Güelfa li perdonés.
b) Per què ho demana al rei?
Perquè Güelfa està enfadada amb Curial i el rei, que la tenia agafada de la mà i era la
màxima autoritat s’ho podia aconseguir. A més, s’ho esmenta a la reina i a la cort.
c) Com reacciona el monarca? Per què?
El rei concedeix el perdó del protagonista, ja que barallaria per aconseguir el seu objectiu.
d) Com aconsegueix Curial el seu propòsit?
Demanant-li al rei i fent participar en totes les persones que estan reunides.
e) Quina deessa protegeix el protagonista?
La deessa que protegeix al protagonista és Fortuna.

Ex. 3 pàg. 57
a)“Abans enveja que pietat”: Vol dir que prefereix abans que el temin per enveja que per llàstima.
b) cruel, ostentós, arrogant, valerós, orgullós, desafiador, desafiador

Ex. 1 pàg. 58
a) V b)Lo somni c) V d) No és una continuació, trenca amb la tradició e)V
f) Les cavalleries més fantàstiques, les cavalleresques més realistes ( a la inversa)
g) Carmesina