Cat Lit Proj Amor

LLENGUA I LITERATURA CATALANA L’AMOR A LA LITERATURA MEDIEVAL
L’AMOR A LA
LITERATURA
MEDIEVAL
LLENGUA CATALANA I LITERATURA

KAI ROCA
SHIYAN ZHU
IRENE ORTEGA
1R BATX 1
INDEX
A) DELS ORÍGENS AL S.XIV 4
1. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL 4
ORÍGENS DE LA LLENGUA I LA LITERATURA CATALANA1 4
LA SOCIETAT FEUDAL 4
EL PAPER DE LA RELIGIÓ CRISTIANA DINS LA SOCIETAT MEDIEVAL 5
2. LA POESIA TROBADORESCA 6
TROBADORS I JOGLARS 8
CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA POESIA TROBADORESCA 8
- L'amor cortès 9
- Llenguatge refinat 9
- Ús dels motius poètics 9
- Formes poètiques específiques 9
- Funció musical 9
- Experimentació amb la forma i el contingut 9
- Idealització de la dama 9
L’AMOR CORTÈS 9
PRINCIPALS GÈNERES TROBADORESCOS 10
PRINCIPALS TROBADORS CATALANS5 11
PRINCIPALS TÒPICS AMOROSOS QUE ES TROBEN EN AQUESTA POESIA6 11
DONNA ANGELICATA: lit. dona angelical 11
La Divina Comèdia 11
La dona angelical 11
FUROR AMORIS: lit. “La bogeria de l’amor” 12
DESCRIPTIO PUELLAE: lit. descripció de la noia 12
B) ELS SEGLES XIV I XV 13
1. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL 13
Crisi 13
INNOVACIÓ CULTURAL: L’HUMANISME I LA NOVA VISIÓ DE L’AMOR 14
Què és l'humanisme renaixentista? 14
Orígens de l'humanisme 15
Què significava l’humanisme renaixentista per l’amor? 15
El llegat de l’humanisme 15
2. BERNAT METGE, LA INFLUÈNCIA DE PETRARCA, I L’HUMANISME ITALIÀ 16
Petrarca 17
La influència de Petrarca 17
Humanisme italià 17
Al segle XV… 18
LA VISIÓ DE L’AMOR I LES DONES EN L’OBRA LO SOMNI 18
Lo Somni 18
Visió de l’amor 19
Visió de les dones 19
3. TRADICIÓ I RENOVACIÓ DE LA LÍRICA ALS SEGLES XIV I XV 20
JORDI DE SANT JORDI: EL PREDECESSOR DE AUSIÀS MARC 20
AUSIÀS MARCH: VIDA I TEMÀTICA DE LES SEVES COMPOSICIONS POÈTIQUES 21
CONCEPCIÓ DE L’AMOR EN LA SEVA OBRA 21
1R BATX 2
4. LA NOVEL·LA CAVALLERESCA 23
L’ESTAMENT DE LA CAVALLERIA I LA SEVA RELACIÓ AMB LA LITERATURA: ELS
TRACTATS DE CAVALLERIES I LA NARRATIVA DE FICCIÓ 23
LA NARRATIVA DE CAVALLERIES AL SEGLE XV 24
Joanot Martorell i Tirant lo blanc 24
Joanot Martorell (1413-1415) 25
Tirant lo Blanc (1490) 25
Els personatges de la trama amorosa 25
Curial e Güelfa 27
WEBGRAFIA/BIBLIOGRAFIA 28
1R BATX 3
A) DELS ORÍGENS AL S.XIV

1. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL
ORÍGENS DE LA LLENGUA I LA LITERATURA CATALANA1
La llengua catalana és una llengua romànica del grup de les neollatines, nascuda entre els
segles VIII i X a una part de Catalunya, a la Catalunya del Nord i a Andorra, en els territoris
de l’Imperi carolingi que formaven els comtats de la Marca Hispànica
Els segles XII i XIII es va estendre a la resta de Catalunya, a la major part del País Valencià,
a les Illes Balears, a la Franja (Aragó), a la ciutat sarda de l'Alguer i a la comarca murciana
del Carxe i la frontera lingüística va quedar establerta al final del regnat de Jaume I.
La llengua romanç catalana té els seus orígens a l'Edat Mitjana i ha evolucionat al llarg dels
segles. És la llengua oficial d'Andorra i es parla a Catalunya, les Balears, València i l'est
d'Aragó. És coneguda per la seva fonologia i la seva gramàtica úniques, que la diferencien
d'altres llengües romàniques. Durant el segle XVIII, conegut com el Segle de les Llums, el
català va tenir un gran impacte a la literatura. Avui dia és una llengua vibrant i dinàmica, que
reflecteix la identitat cultural dels seus parlants.
La fonologia del català està marcada per un sistema vocàlic i uns sons consonàntics propis.
La seva gramàtica és similar a la d'altres llengües romàniques, però també té regles i
estructures pròpies. També és conegut per la seva varietat de dialectes, que varien de l'una
regió a l'altra. El català s'ha utilitzat durant segles i continua sent una part important de la
cultura de Catalunya i els seus voltants. L'ús continuat de la llengua reflecteix el significat
cultural profund i la diversitat lingüística.
LA SOCIETAT FEUDAL2
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l’edat
mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Els regnes es dividien en petits territoris semi-independents, en

els quals el senyor proporcionava protecció als seus vassalls a
canvi de tributs i treball a les seves terres. Els senyors feudals
eren nobles o membres de l'Església i tenien una relació de
dependència més o menys forta amb el rei de cada regió.
Alguns dels seus aspectes van prolongar-se fins al final de
l’edat moderna.
1R BATX 4
El feudalisme a Catalunya es va desenvolupar al llarg del període carolingi a causa del

creixement econòmic i demogràfic que de manera lenta però progressiva va canviant les
relacions de força a la societat.
A mitjans del segle XI es va completar la rompuda de les terres interiors de la Catalunya

Vella i es va iniciar una pressió sobre la frontera que no va culminar fins al segle XII amb la
conquesta de la Catalunya Nova. La lentitud del moviment colonitzador de la frontera va
repercutir sobre la condició de la pagesia catalana que, mancant terres suficients, es va
afeblir i va ser víctima fàcil de l'opressió exercida pels poderosos, les nobleses laica i
eclesiastica. Aquest procés de senyorialització i feudalització va ser estretament lligat a la
minva de l'autoritat central durant la primera meitat del segle XI, i explica que, en el marc
dels castells, els veguers, independitzats del comte, fessin ús i abús de la seva autoritat de
manera arbitrària.
La inestabilitat dels anys 1040 a 1060 és un episodi d'un moviment que va esclatar a tot
l'Occident europeu, encapçalat per l'aristocràcia, que no va dubtar a apoderar-se
directament dels òrgans de poder. És el període conegut com la revolució feudal que va
tenir com a desenllaç l'emergència d'una multitud de petites senyories locals, hereves dels
principats territorials d'època carolíngia. Ja que l'autoritat pública més forta a Catalunya a
finals del segle x era la dels comtes de Barcelona, que posseïen els comtats de Barcelona,
Girona i Osona, el futur polític del territori va dependre en gran part de la capacitat de
resistència que aquests comtes van tenir davant dels feudals.
EL PAPER DE LA RELIGIÓ CRISTIANA DINS LA SOCIETAT MEDIEVAL

La religió cristiana va tenir un paper central a la societat medieval catalana, permeant tots
els àmbits de la vida. La presència de l'Església Catòlica va ser fonamental, influint en la
vida quotidiana, les institucions i les relacions socials. Les esglésies, monestirs i catedrals
eren no només centres espirituals sinó també fòrums culturals i econòmics.
La litúrgia i les pràctiques religioses estructuraven el calendari i la rutina diària de la gent,

amb cerimònies, processons i festivitats que marcaven el temps i la identitat comunitària. La
religió també tenia un paper en la justícia i la moralitat, influint en les lleis i les normes
socials.
1R BATX 5
Les institucions religioses, com ara les ordres monàstiques, jugaven un paper crucial en
l'educació i la cultura, mantenint escoles i biblioteques. A més, la religió cristiana motivava
expressions artístiques, com ara l'arquitectura de les esglésies i les obres d'art religiós.
Al mateix temps, la relació entre l'Església i l'estat era complexa, amb moments de
col·laboració i conflicte, com es va veure en les lluites de les Investidures. En resum, la
religió cristiana era un element unificador i estructurador en la societat medieval catalana.
2. LA POESIA TROBADORESCA
La poesia trobadoresca va ser la primera manifestació literària de gran magnitud a l’Europa
medieval que, a més, era escrita en occità durant els segles XII i XII. S’han conservat
gairebé unes 2500 poesies de, més o menys, uns 350 poetes de tant el sud de França, el
nord d’Itàlia, i tota Catalunya.
Els trobadors catalans també feien servir el provençal per escriure poesia. Això es deu
principalment a diversos motius:
- La gran reputació de la lírica trobadoresca occitana.
- La proximitat geogràfica.
- Els lligams polítics entre Provença i Catalunya.
- La semblança entre el provençal i el català.
Els joglars es dividien en dos grups: els de lírica, més refinats i cultes, que cantaven les
obres dels trobadors, i els de gesta, que recitaven epopeies de memòria.
La poesia trobadoresca va ser copiada en els cançoners als segles XIII i XIV. Tot i que la
llengua culta i de prestigi era el llatí i les llengües romàniques es percebien amb rebuig i
com a “inapropiades per a la literatura”, va arribar un moment en què això canvia i els autors
de poesia trobadoresca comencen a ser copiats, de la mateixa manera que els autors
clàssics, tractats com els manuscrits de les grans obres grecollatines. Als cançoners s'hi
posava el nom i el "retrat" de cada trobador. No era ben bé un retrat, ja que aquesta tècnica
no existia realment, però la intenció era representar al trobador. Aquests, de fet, són
representats sobretot en el moment en que es representaven en cançons o relats.
Normalment, el trobador no interpretava les seves composicions, sinó que aquesta tasca
era assignada als joglars. Aquests es guanyaven la vida viatjant de cort en cort cantant i
interpretant musicalment les composicions dels trobadors.
1R BATX 6
Els cançoners, abans de les composicions líriques, ens ofereixen la vida y razó de cada
autor. La “vida” és un petit relat biogràfic, que algun estudiós ha arribat a qualificar de “petita
novel·la en miniatura”.
Tenim, per exemple, el relat biogràfic sobre el trobador Bernart de Ventadorn4
Bernart de Ventadorn fou de Llemosí, del castell

de Ventadorn. Fou home d'ascendència pobre,
fill d'un servent que era forner, que escalfava el
forn de coure pa del castell. I es féu un home de
bona presència i destre, i sapigué cantar i trobar
bé, i es féu cortès i culte. I el seu senyor, el
vescomte de Ventadorn, es va entusiasmar
amb ell, amb el seu trobar i el seu cantar, i li féu
gran honor. I el vescomte de Ventadorn tenia
esposa jove, gentil i alegre. I es va entusiasmar
amb Bernat i les seves cançons i se'n va
enamorar, i ell de la dama, de manera que féu
les seves cançons i els seus versos sobre ella,
de l'amor que li tenia i de la seva vàlua.
Molt de temps durà el seu amor abans que el vescomte i la resta de gent se n'adonessin. I quan el vescomte
es va adonar l'apartà d'ell i féu tancar i vigilar l'esposa. I la dama féu acomiadar Bernat, perquè s'apartés i
s'allunyés d'aquella comarca. I ell se n'apartà i se n'anà vers la duquessa de Normandia, que era jove i de
gran valor i coneixedora del mèrit, de l'honor i de la lloança ben dita. I li agradaven molt les cançons i els
versos de Bernat, i el rebé i l'acollí molt afectuosament. Molt de temps estigué a la seva cort, i s'enamorà
d'ella i ella d'ell, i li féu moltes bones cançons. I estant amb ella el rei d'Anglaterra, aquest la prengué per
esposa i la tragué de Normandia i la portà a Anglaterra. I Bernat restà aquí trist i afligit, i se n'anà vers el bon
comte Raimon de Tolosa i amb ell estigué fins que el comte morí. I Bernat, pel dolor que sentí, es lliurà a
l'orde de Dalon i allí morí. I a mí, Uc de Sant Circ, m'explicà el que he escrit sobre ell el vescomte Ebles de
Ventadorn, que fou fill de la vescomtessa que Bernat estimà. I féu aquestes cançons que oïreu, aquí a baix
escrites.
Les “vides” són com els retrats de l’època o, per exemple, un post d’Instagram. És a dir, cal
saber que no són necessàriament fidels a la realitat. Ara bé, ens mostren l’interès del públic
en conèixer l’autor del relat. Tota aquesta literatura es va originar en l’oralitat, la qual
implicava anonimat. Des del moment en què es posa per escrit, apareix la necessitat de
reconèixer els autors. La “razó”, al seu torn, és la causa per la qual el trobador escriu poesia
o bé els motius concrets pels quals s’ha escrit alguna de les seves composicions.
1R BATX 7
TROBADORS I JOGLARS
Donem el nom de trobador a l'autor que escrivia cançons en la llengua comuna, en oposició
als poetes que escrivien en llatí. Els trobadors feien les seves cançons per ser cantades, la
qual cosa vol dir que la majoria eren músics experimentats. Això vol dir, també, que la seva
poesia era per escoltar, i no per llegir. El procés de crear una cançó era difícil i no es podia
improvisar gaire, i sovint eren els mateixos autors els qui les cantaven. Quan no ho feien ells
mateixos, un joglar era l'encarregat de recitar-les davant del públic. Els joglars eren
professionals de l'entreteniment i eren molt importants per a la poesia medieval.
Els joglars posaven en escena les cançons dels autors i això significava que la poesia tenia
molta teatralitat i gestos. Pel que fa a la poesia trobadoresca, els joglars havien de ser molt
fidels al text, el que requeria molta preparació. El joglar que recitava poesia lírica era
diferent del que recitava èpica, ja que el primer havia de ser més precís i exacte.
Els trobadors importants tenien joglars per difondre les seves obres, però a vegades sorgien
problemes com malentesos o necessitat de resumir els coneixements del joglar. Això va
portar a la creació d'ensenyaments, com els que va fer el noble català Guerau de Cabrera al
seu joglar Cabra. Aquests textos són interessants perquè mostren els gustos literaris i la
formació dels trobadors i la noblesa de l'època.
El paper del trobador (i també del joglar) a la societat medieval es justificava per els llargs
períodes d'oci a les corts feudals. Les diferències bàsiques entre aquests dos personatges
eren les següents:
Els joglars provenien d'origen humil, eren desinhibit i tenien la funció d'entretenir com a
bufons, fent acrobàcies, ensinistrant animals, mimant, ballant, etc. En canvi, els trobadors es
professionalitzaven en els cercles aristocràtics.
Els joglars difonien, a més de les composicions dels trobadors, una literatura oral en català
que s'ha perdut avui dia. Els trobadors, per contra, no només eren autors, sinó també
intèrprets de les seves composicions (lletra i música). Alguns tenien joglars fixes per cantar
les seves obres.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA POESIA TROBADORESCA

La poesia trobadoresca té diverses característiques que la distingeixen:
1R BATX 8
- L'amor cortès
És central en la poesia trobadoresca. L'amor cortès és un amor idealitzat, sovint
impossible d'aconseguir, que exalta la bellesa i la noblesa de l'ésser estimat.
- Llenguatge refinat
La poesia trobadoresca fa ús d'un llenguatge refinat i elevat, amb una preocupació
per la precisió en l'expressió dels sentiments i les emocions.
- Ús dels motius poètics
Com l'amor, la natura, la cortesia, l'anhel d'aventura i la melangia. Aquests motius
són recurrents i es tracten amb una sensibilitat particular.
- Formes poètiques específiques
Com la cançó, la tensó, la tençó o la alba. Cada forma té les seves pròpies regles
mètriques i estructurals.
- Funció musical
Moltes vegades, els poemes trobadorescos estaven destinats a ser cantats, de
manera que la música i la poesia anaven de la mà.
- Experimentació amb la forma i el contingut
Els trobadors sovint jugaven amb les convencions poètiques establertes i provaven
noves formes i temes.
- Idealització de la dama
La figura de la dama, objecte de l'amor cortès, era idealitzada i alçada a través dels
poemes, sovint presentada com a distant i inabastable.
En conjunt, la poesia trobadoresca reflecteix els valors i les preocupacions de la societat

aristocràtica medieval, destacant-se per la seva complexitat temàtica i la seva refinada
expressió lingüística.
L’AMOR CORTÈS
La poesia amorosa dels trobadors està íntimament relacionada amb el tipus de societat
feudal en què es desenvolupa. El concepte de fin’amors o "amor cortès" és crucial. Aquest
consisteix en un joc en què el codi feudal es trasllada a l'experiència amorosa. El trobador,
l'enamorat, expressa el seu desig de manera escalonada (penyores, poemes, etc.) fins a
aconseguir l'amor de l'estimada, transformant-se eventualment en amants. El procés de
festeig segueix els tòpics de la tradició grecollatina, passant per les diferents etapes d'un
procés d'enamorament: visus (contemplació), alloquium (conversa), contactus (carícies),
basia (besos) i factum (unió). La dama (midons) accepta aquest festeig de forma discreta;
inicialment, es mostra distant i, poc a poc, tolera l'aproximació de l'amant, tímid i suplicant.
1R BATX 9
Un altre motiu perquè aquest procés sigui lent i discret és que la "midons" sovint era una
dona casada amb un senyor feudal poderós. Amor i matrimoni esdevenen així dos
conceptes independents.
Els trobadors consideren la "midons" com un ésser superior al qual retreuen homenatge,
com si fos el seu propi senyor feudal, establint-hi, una relació equivalent a la d'un vassall
respecte d'un senyor. El marit de la dama (gilós) assumeix el paper d'antagonista en l'amor
entre el trobador i la seva estimada, utilitzant espies aduladors (lausengiers) per vetllar per
la fidelitat que la dama li deu. En els poemes, el trobador amaga el nom de la seva estimada
darrere d'un "senyal", és a dir, una paraula o expressió que esdevé el pseudònim de
l'estimada.
PRINCIPALS GÈNERES TROBADORESCOS
Cançó Una creació amorosa on el poeta elogia i idealitza la dama, que és

referida amb un pseudònim conegut com a senhal, introduït a
l'última estrofa de la peça, anomenada tornada.
Sirventès Un tipus de poesia polític i satíric que sorgeix de l'enemistat o

rivalitat entre un trobador i una altra persona, originada per raons
polítiques i literàries. Conté crítiques i atacs personals...
Alba Expressió lamentosa del poeta per haver de deixar una dama a
l'alba, després de passar la nit junts.
Pastorel·la Un diàleg entre una pastora i un cavaller.
Plany Una composició dedicada a plorar la mort d'un personatge

destacat.
Tensó Un debat poètic entre dos trobadors.
Cançó de croada Una composició que el trobador crea per encoratjar els soldats que
es dirigeixen a lluitar a les croades.
Dansa Una creació destinada a ser ballada.
1R BATX 10
PRINCIPALS TROBADORS CATALANS5

Sabem per mencions per part d’altres autors que van existir alguns joglars catalans dels
quals no ens ha arribat cap obra, com: Ot de Montcada, Guillem de Ribes, Pere de Montsó,
Pere la Roca o Bernat Vidal.
D’altres ens ha arribat una quantitat molt petita d’obres, sense la música que pogués ficar-la
en valor en la seva justa mesura. Per exemple: Guerau de Cabrera, Pere Galceran, Ramon
Vidal de Besalú, Ramon de Rosselló, Formit de Perpinyà, Guillem Ramon de Gironella, Pere
Salvatge, Amanieu de Siscars o Berenguer d’Anoia.
Ara bé, membres de l’alta noblesa i aristocràcia catalana van fer poesia trobadoresca,
alguns fins i tot amb alguna composició remarcable, escrita com manava aleshores el
costum, en occità-provençal. Van ser els casos de Frederic de Sicília, Ponç Hug d’Empúries,
un bord del rei d’Aragó, la també borda Violant de Vilaragut (reina de Mallorca), i el mateix
rei Pere el Cerimoniós.
Una menció important als poetes del segle XIV, que escrivien en català amb formes
occitanes o, en altres paraules, en occità amb molts mots catalans. En tenim a Pere March,
Gilabert de Próixita, Pere de Queralt o el capellà de Bolquera com a exemples notables.
PRINCIPALS TÒPICS AMOROSOS QUE ES TROBEN EN AQUESTA POESIA6

DONNA ANGELICATA: lit. dona angelical
La Divina Comèdia
Dante Alighieri (1265-1321), originari de Florència, va experimentar una
influència significativa de Guido Cavalcanti en els seus inicis. La seva
poesia estilnovista es va centrar principalment en la figura de Beatriu, que
simbolitzava un ideal espiritual i amorós.
La dona angelical
Les seves primeres obres, les Rimes o la Vida nova, mostren la seva aspiració a transcendir
la poesia trobadoresca, presentant l'amor terrenal cap a Beatriu com el camí cap a l'amor
diví. La mort de Beatriu el 1290 va sumir Dante en una important crisi religiosa, portant-lo a
dedicar-se als estudis. El concepte de "donna angelicata" representa una sublimació de
l'amor carnal, on la bellesa física de l'estimada es transforma en una participació en una
bellesa de naturalesa superior, simbolitzant un amor espiritual.
1R BATX 11
L'obra de Dante combina motius i temes del món grecollatí i del

cristianisme medieval, representant el trànsit del pensament
medieval al renaixentista. Pel que fa a les característiques
formals, utilitza tercets encadenats (ABA, BCB, CDC, DED...) i
una precisió lèxica amb neologismes expressius.
Quant a l'argument, comença amb Dante visitant l'infern amb

Virgili com a guia, passa pel purgatori i arriba al paradís amb
Beatriu com a guia. Aquest viatge reflecteix la redempció de
l'ànima humana.
6.1
Aquesta obra literària és icònica i, sense dubte, un referent del tòpic de la dona angelical.
FUROR AMORIS: lit. “La bogeria de l’amor”

La passió de l’amor era vista com una malaltia mental que obnubila la ment i l’enteniment i,
a més, com una malaltia física que pertorba el cos i l’ànima.
La poeta grega Safo va descriure’n els “símptomes de l’enamorament” ja als segles VII-VI
a.C., i va ser una gran influent del tòpic literari.
Quan et miro un instant, ja no m’és possible

Dir ni una paraula,
Sinó que la llengua se’m trava
I prest un foc subtil em recorre la pell, amb els
Ulls no veig res
I em ressonen les orelles,
Una suor freda em banya, i un tremolor
Em pren tota; estic més verda que l’herba
I em sento que estic a punt
De morir.
- Safo7
DESCRIPTIO PUELLAE: lit. descripció de la noia

Descrivia a una noia estimada amb imatges estereotipades. Solia ser una descripció de dalt
a baix i no arribava més enllà de la cintura.
1R BATX 12
És un tòpic renaixentista, que pren recursos dels poetes antics i dels stilnovisti. Algunes de
les imatges més habituals són els ulls clars i lluminosos, la pell blanca com la neu o les flors,
el cabell d’or, els llavis de corall, les dent com perles o cristalls.
Car [Tirant] estava admirat dels seus cabells, qui de rossor resplendien com si fossin madeixes d’or; més esta
admirat dels ulls, que parien dues esteles redones relluints com a pedres precioses; lo seu nas era prim i afilat
e no massa gran ni poc segons la llindesa de la cara, que era d’extrema blancor de roses ab lliris mesclada;
los llavis tenia vermells com a coral e les dents molt blanques, menudes e espesses que parien de crestall.
- Joanot Martorell, Tirant lo Blanc8
B) ELS SEGLES XIV I XV

1. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL
Crisi9
Després de la prosperitat econòmica a Europa durant els segles XII, XIII i principis del XIV,
la condició econòmica i poblacional va començar a canviar de manera dràstica. Al camp, les
terres es van empobrir a causa d'una sèrie de factors climàtics desfavorables com sequeres,
inundacions i plagues d'insectes. Com a resultat, durant el primer terç del segle XIV, el camp
va experimentar una crisi agrària que va provocar una disminució significativa en la
producció. El 1333, es va anomenar "l'any primer mal" a Catalunya, el que va significar l'inici
d'un període de dificultats.
En els segles XII i XIII, la producció agrícola va augmentar, la qual cosa va reduir la fam i va
fer créixer la població, però a mitjans del segle XIV va passar el contrari. La manca de
collites va provocar una nova onada de fam al camp català i europeu. La pesta negra, un
fenomen desastrós en la història europea, es va unir a la mala alimentació i la fam, matant
un terç de la població europea i gairebé la meitat de la població catalana a partir de 1348.
La pesta va ser seguida de brots i epidèmies que van afectar la població en àrees rurals i
urbanes. L'alta taxa de mortalitat va provocar una crisi demogràfica a Europa que va durar
un període de temps prolongat per ser remediada.
1R BATX 13
L'alta taxa de mortalitat a les zones rurals va portar molta gent a traslladar-se a les ciutats,
la qual cosa va provocar l'augment de la manca de treballadors a les zones rurals. A la regió
rural de Catalunya van aparèixer els anomenats masos rònecs, masos i terres abandonades
a causa de l'alta taxa de mortalitat i de l'exili de la població cap a les ciutats. Els pagesos
més adinerats van reforçar la seva posició en contra dels senyors feudals. Aquests últims
van tornar a endurir els mals usos (abusos senyorials) i van intentar fer pagar als pagesos
que es van quedar amb els masos rònecs.
A Catalunya, els impostos sobre els productes van augmentar a causa del descens de la
producció agrícola, ja que els senyors feudals havien perdut ingressos que volien
compensar. A causa d'això i de la manca d'oferta de productes, els preus van augmentar
significativament. Com s'ha mencionat anteriorment, els mals comportaments, que s'havien
abandonat en temps de prosperitat, es van tornar a imposar als agricultors catalans. Tant al
camp català com a moltes zones rurals europees, les males condicions de vida al camp van
portar molts pagesos a provocar revoltes al camp, generant una crisi social de magnituds
mai abans vistes a Europa.
INNOVACIÓ CULTURAL: L’HUMANISME I LA NOVA VISIÓ DE L’AMOR10

L’humanisme va ser una corrent de pensament originada al segle XII que va extendre’s per
Europa al Renaixement. Es fonamentava en l’estudi dels textos clàssics, la creació d’obres
originals, i la importància de les persones.
Què és l'humanisme renaixentista?

El terme deriva d'un programa d'estudis anomenat "studia humanitatis", però la idea
d'anomenar-lo "humanisme" va sorgir realment al segle XIX.
Segons l'obra seminal de 1860 de Jacob Burckhardt, "La civilització del Renaixement a
Itàlia", la definició de l'humanisme es va consolidar en l'estudi dels textos clàssics —grecs i
romans— per afectar la manera en què es veu el món, portant del món antic a reformar el
"modern" i donant una visió més universal i humana centrada en la capacitat dels humans
d'actuar i no seguir cegament un pla religiós. Els humanistes creien que Déu havia donat
opcions i potencial a la humanitat, i els pensadors humanistes havien d'actuar per
aprofitar-ho al màxim.
1R BATX 14
Orígens de l'humanisme
L'humanisme renaixentista va començar a finals del segle XIII quan la fam dels europeus
per estudiar textos clàssics va coincidir amb el desig d'imitar aquests autors en estil. No
eren còpies directes, sinó que es basaven en models antics, recollint vocabulari, estils,
intencions, i forma. L'humanisme renaixentista va començar a utilitzar el coneixement,
l'amor i potser fins i tot l'obsessió amb el passat per canviar com ells i altres veien i
pensaven sobre la seva pròpia era. L'humanisme va començar a afectar la cultura i la
societat i va impulsar, en gran part, el que ara anomenem Renaixement.
Aquest és un fet recorrent a la història, com podem observar en les últimes dècades. La
humanitat sembla tenir una tendència a voler tornar al passat o de recuperar tendències
passades, i, com ara els canvis són molt més ràpids, aquest “Renaixement constant” es
dóna sovint. Per exemple, al voltant de 2022, la moda i estil Y2K va ressorgir, com també
l’estil dels 80s, etc.
Els humanistes que operaven abans de Petrarca, anomenats proto-humanistes, es trobaven

principalment a Itàlia. Van incloure Lovato Dei Lovati (1240-1309), un jutge de Pàdua que
pot haver estat el primer a barrejar la lectura de poesia llatina amb l'escriptura de poesia
clàssica moderna amb un efecte important. Altres ho van intentar, però Lovato va
aconseguir molt més, recuperant entre altres coses les tragèdies de Sèneca. El desig de
tornar a portar textos antics al món era característic dels humanistes. Aquesta recerca era
vital perquè gran part del material estava escampat i oblidat. Però Lovato tenia límits, i el
seu estil de prosa es va mantenir medieval. El seu alumne, Mussato, va connectar els seus
estudis del passat amb temes contemporanis i va escriure en l'estil clàssic per comentar
política. Va ser el primer a escriure deliberadament prosa antiga en segles i va ser atacat
per donar suport els "pagans".
Què significava l’humanisme renaixentista per l’amor?

L’humanisme implicava moltes idees i canvis en vers a com s’entenia l’amor. En aquest
moviment, es creia que l’amor era un fet bonic i valuós, i s’havia de respectar. També
entenia l’amor com a element clau de la comunicació.
El llegat de l’humanisme
L’humanisme del Renaixement, que va sorgir a la Itàlia del segle XIV, va defensar la dignitat
i el potencial de les persones, posant èmfasi en el pensament crític, l'educació i la cerca del
coneixement. Aquest moviment intel·lectual va establir les bases dels moviments moderns
de drets humans en afirmar el valor inherent i els drets de cada persona.
1R BATX 15
La noció de l'individualisme del Renaixement va desafiar les estructures jeràrquiques i va

iniciar debats sobre la igualtat i la justícia, que ressonen en el discurs contemporani sobre
els drets humans. Moviments com els drets civils, el feminisme i els drets de les persones
LGBTQ+ s'inspiren en els ideals humanistes, defensant la igualtat, la llibertat i la dignitat per
a tothom.
Així com els humanistes del Renaixement van posar èmfasi en l'educació com a eina
d'empoderament, els moviments moderns de drets humans aprofiten l'educació i la
sensibilització per desafiar la discriminació i promoure la inclusió. Tots dos moviments
busquen desmuntar els sistemes opressors i empoderar les comunitats marginades.
En essència, l'humanisme del Renaixement va sembrar les llavors dels moviments moderns
de drets humans al promoure la idea que cada individu mereix respecte, llibertat i
oportunitats iguals, independentment del seu origen o identitat. El llegat de l'humanisme
continua inspirant i guiant els esforços per defensar els drets humans arreu del món.
2. BERNAT METGE, LA INFLUÈNCIA DE PETRARCA, I L’HUMANISME

ITALIÀ11
Bernat Metge (1346 - 1413 a Barcelona) va ser primer representant de
l'humanisme i va introduir l’estil renaixentista en la literatura catalana. Al
mateix temps, va ser un escriptor de les obres capitals de la literatura
catalana antiga, traductor, i poeta intel·ligent.
Es va beneficiar de la formació pròpia de la carrera notarial (jurat al desembre de 1370) i de

l’influència del padrastre. La vida a la Cort el va familiaritzar amb el vers de la tradició
occitana i francesa.
El seu pare era Guillem Metge, un apotecari de Barcelona i vinculat professionalment a la

Cort, però quan era encara petit la seva mare es va casar amb el protonotari de la
cancelleria reial. Ferrer Sayol, que també va traduir el llibre Dere rustica de Pal·ladi Rutili, va
ser el que va fer ajudant de registre de la Reina Elionor. Gràcies a Ferrer Sayol va poder
introduir-se en l’estament que tenia cultura per ell i va adquirir una decantació especial cap
als autors clàssics.
1R BATX 16
Per les acusacions i les malversacions Bernat Metge va recórrer als clàssics per recercar un
estil elegant, i a la vegada per trobar temes i arguments per finalitats personals.
Petrarca12
Francesco Petrarca (1304-1374) ha estat anomenat el Pare de l'Humanisme italià, i mentre
que la historiografia moderna juga el paper dels individus, la seva contribució va ser gran.
Creia fermament que els escrits clàssics no només eren rellevants per a la seva pròpia edat,
sinó que veien en ells una orientació moral que podria reformar la humanitat, un principi clau
de l'humanisme renaixentista i que l'eloqüència, que movia l'ànima, era la mateixa que la
lògica freda. Petrarca no va aplicar gran part d'aquest pensament al govern, però va
treballar per reunir els clàssics i els cristians. Els protohumanistes havien estat en gran part
seculars; Petrarca va incloure la religió, argumentant que la història pot tenir un efecte
positiu en una ànima cristiana. S'ha dit que va crear el "programa humanista", i va
argumentar que cada persona hauria d'estudiar els antics i crear el seu propi estil.
La influència de Petrarca
La seva influència es va traduir en el corrent del petrarquisme, perdurat fins al s.XVII. Les
seves obres representen un redescobriment i una reelaboració de la cultura clàssica.
És com un pont de l’Antiguitat clàssica i el Renaixement. Molt important perquè va ser un
dels primers humanistes.
El seu treball de recuperació dels clàssics també va ser una tendència durant els segles
següents entre la Itàlia renaixentista.
Fins i tot a l’obra de Lo Somni de Metge té unes lleus influències de Petrarca.
Humanisme italià13
És un moviment de renovació cultural sorgit a Itàlia (s.XIV) on Petrarca va ser el principal
promotor i impulsor, i que es va expandir per tota Europa (s.XV-XVI).
Volien retornar a la llengua llatina, perquè la llengua de la cultura en l’Edat Mitjana ha
provocat un oblit i una mala interpretació del saber clàssic. El retorn s'aconsegueix
mitjançant l’estudi i la imitació dels mestres en les seves lletres. Es pot deduir que les lletres
són el fonament de la cultura.
En els segles següents continua amb l’humanisme essent capdavanter entre tots els altres
països.
1R BATX 17
Al segle XV…
El 1400, les idees de l'Humanisme renaixentista s'havien estès per permetre que els
discursos i altres oracions es classiquiitzessin: era necessària la difusió perquè més gent
pogués entendre. L'humanisme era cada vegada més admirat, i les classes altes enviaven
els seus fills a estudiar pel prestigi i les opcions de carreres i professions. A mitjans del
segle XV, l'educació humanista era normal a la Itàlia de classe alta.
Ciceró, el gran orador romà, es va convertir en l'exemple central dels humanistes. Mentres
que Petrarca i els seus semblants havien estat políticament neutrals, ara alguns humanistes
argumentaven que les repúbliques eren superiors a les monarquies dominants. Això no va
ser un nou desenvolupament, però va arribar a afectar l'humanisme. El grec també es va fer
més comú entre els humanistes, fins i tot si sovint es mantenia segon al llatí.
Alguns grups volien adherir-se estrictament al llatí ciceroni com a model per a les llengües;
altres volien escriure en un estil de llatí que sentien més contemporanis.
El poder de l'humanisme, amb la seva crítica textual i estudi, es va mostrar el 1440 quan
Lorenzo Valla va demostrar que la Donació de Constantí, ostensiblement transferint gran
part de l'Imperi Romà al Papa, era una falsificació. Valla i altres van impulsar l'Humanisme
Bíblic —la crítica textual i la comprensió de la Bíblia— per apropar la gent a la paraula de
Déu que havia estat corromput.
LA VISIÓ DE L’AMOR I LES DONES EN L’OBRA LO SOMNI14

Lo Somni
Va ser l’obra més important i famosa de Bernat Metge, en el que explica com apareix el rei
Joan el Caçador. On ofereix una gènesi plena de complexivitat i a la vegada diversitat tan
contradictori com aquesta obra.
Es plantea la discussió de la inmortalitat de l’alma i es reflexa el primer renaixement italià a
les acaballes de l’Edat Mitjana. La seva transcendència literària és en la revelació del secret
de la forma i el sentit de la bellesa antigua amb alta maduresa literària i utilitza “De les
dones il·lustres boccaccesca” (Tercer llibre, per defensar a les dones de les crítiques) i les
epístoles de Petrarca.
Aquesta obra és una nova actitud davant la llatinitat clàssica i els problemes de l’home, i
revalora l’experiència i anàlisi davant l’univers.
1R BATX 18
Explica com apareix Joan I (Joan el Caçador) al seu

somni, juntament amb dos personatges mitològics:
Tirèsies i Orfeu.
Al principi hi ha la presència del rei i dona lloc a una

primera discussió sobre l’ànima humana i el seu destí
separada del cos.
Al segon llibre hi han les causes de mort de Joan I i la seva sort posterior
Al tercer, els dos personatges mitològics parlen de les seves vides. Orfeu acaba amb una
descripció de l’infern i Tirèsies acaba amb una crítica sobre les dones.
Al quart, Metge replica els atacs de les dones que va fer Tirèsies a l’anterior llibre protegint a
les dones amb un extraordinari elogi d’elles i una invectiva contra els homes
Després, al acabar, Tirèsies dóna fi a la seva discussió amb el Metge i l’autor es desperta
del somni.
Visió de l’amor
Al tercer llibre Orfeu explica que només és un amant que abandona tot
per l’amor i Tirèsies critica a Metge amb la mateixa frase que Orfeu,
que ell es basa en la felicitat en l’amor cap l’amant.
Visió de les dones

En aquesta obra (lloc: Tercer llibre) Tirèsies crítica a les dones com uns éssers avariciosos i
enganyosos que utilitzen el maquillatge i la roba per manipular els homes i no saben fer res
més, amb paraules molt violentes, com per exemple, diuen que són individus que només
volen els diners i no a la persona:
“¿Què et diré de llur avaricia? Si ho començaré, dubta'm que me'n puixa lleixar. Ultra los grans furts que fan
als marits e a llurs fills pubills, e l'extorsió als amadors que molt no els plaen, veges a quantes viltats se
sotsmeten per créixer e aconseguir gran aixovar. No es poria trobar algun vell bavós, ab los ulls llagremosos e
encara que les mans e lo cap li tremolen, per vil, sutze e disformat que sia, que elles per marit rebujassen
solament que el vegen ric e opulent.”
Al final (lloc: Quart llibre) Metge comença a defensar les dones amb una llarga llista de
dones ‘exemplars’ (Elisenda de Montcada, esposa de Jaume Just; Elionor de Sicília, mare
de Joan el Caçador; Elionor de Xipre, esposa de Pere I de Xipre; Sibil·lia de Fortià, esposa
1R BATX 19
de Pere el Cerimoniós; Violant de Bar, esposa de Joan el Caçador i Maria de Luna, cònjuge
de Martí l’Humà) i crítiques per els homes, desde l’Antiguitat fins a tota l’historia.
Atenció especial a Maria de Luna, perquè vol guanyar el favor després de l’empresonament:
“[…] conclouré breument en la regina dona Maria, ara regnant, no gens per tal que ella meresca ésser darrera
per menoritat de virtuts, mas per dar-li’n avantatge e honor. Ella serà la clau que tancarà l’obra, e lo signe
posat a la fi del rescrit e lo segell autoritzant complidament aquell. Tantes són les virtuts de què la poria
dignament lloar, que no sé on començ[…].”
3. TRADICIÓ I RENOVACIÓ DE LA LÍRICA ALS SEGLES XIV I XV

JORDI DE SANT JORDI: EL PREDECESSOR DE AUSIÀS MARC15
Jordi de Sant Jordi, nascut al Regne de València a la fi del segle XIV, va destacar com a
cambrer del rei Alfons el Magnànim. En el 1416, viatja a França per ordre del monarca i
posteriorment participa en missions comercials entre Sicília i Aragó, obtenint favors reials
com la concessió d'impostos i donatius. El 1420, juntament amb altres poetes, participa en
una expedició a Sardenya i Còrsega, sent nomenat "cavaller" i atorgat l'alcaldia de la Vall
d'Uixó per Alfons el Magnànim. Presoner a Nàpols el 1423, expressa l'angoixa en el poema
"Presoner".
Com a poeta cortesà, exalta figures femenines com la seva germana i Margarida de Prades
en poemes com "Midons" i "Setge d'amor". A la cort d'Alfons el Magnànim, es relaciona amb
altres poetes joves i destaca la seva relació amb Íñigo de Mendoza, el Marqués de
Santillana, que el lloa com a "cavallero prudente" i "músico excellente". La seva obra consta
de 18 poemes, situant-lo com un dels autors més rellevants de la lírica catalana abans
d'Ausiàs March.
Influenciat pels trobadors del segle XII, Jordi de Sant Jordi aborda la reflexió amorosa des
de l'ideal de l'amor cortesà trobadoresc. Martí de Riquer destaca la seva modernitat,
enfocada en ritmes i formes clàssiques. Malgrat utilitzar un català amb nombrosos
provençalismes, es distingeix com un estat intermedi entre la llengua aprovençalada i el
català de la prosa.
Documentació de l'època indica que mor el 18 de juny de 1424, sense especificar el lloc. La
seva contribució a la lírica catalana es destaca per la seva poesia cortesana, relacions a la
1R BATX 20
cort i influència dels grans trobadors, consolidant la seva importància en la història literària
catalana.
AUSIÀS MARCH: VIDA I TEMÀTICA DE LES SEVES COMPOSICIONS POÈTIQUES16

Ausiàs March va el poeta més rellevant de la literatura catalanovalenciana medieval va
néixer segurament a València l'any 1400.
Descendia d'una rica família catalana de burgesos i funcionaris, que accedí a la noblesa a
partir de 1360, any en què l'avi del poeta, Jaume March (1300-1375) va assolir la condició
de cavaller. El seu oncle Jaume (ca. 1336-1410), hereu de les possessions que la família
tenia a Catalunya, i el seu pare Pere (ca. 1337-1413), hereu de les del Regne de València,
van ser també poetes i homes de lletres. Ausiàs era fill de Pere March i de la seva segona
esposa Lionor de Ripoll, que també tingueren una filla, Peirona, nascuda amb posterioritat al
poeta. Després de la mort del seu pare (1413), Ausiàs March esdevingué el cap de la
branca valenciana de la família, un clar exponent de la petita noblesa local.
Ausiàs després de formar-se en les arts militar i literària, va iniciar la seva carrera militar
l'any 1420, participant en campanyes italianes i missions contra pirates. Va rebre
recompenses del rei Alfons el Magnànim i va obtenir privilegis jurisdiccionals. En 1425, es
va convertir en falconer major reial i va administrar els seus senyorius a Gandia. Les
relacions amb la vila van ser complicades, especialment amb l'infant Joan, titular del ducat
de Gandia. En 1430, va deixar el càrrec de falconer i es va centrar en l'administració dels
seus senyorius. Va tenir conflictes amb Joanot Martorell pel matrimoni amb Isabel Martorell.
Després de la mort d'Isabel, es va casar amb Joana Escorna el 1443. Va tenir relacions amb
altres escriptors valencians i va participar en obres monàstiques. Durant el contenciós entre
el príncep Carles de Viana i el seu pare, Ausiàs va mostrar suport al príncep. Després de
fugir de Navarra, va morir el 1459 a València, sense descendència legítima, llegant els seus
béns a Jofre de Blanes, però amb controvèrsies familiars sobre l'herència.
CONCEPCIÓ DE L’AMOR EN LA SEVA OBRA17

Ausiàs March, poeta del segle XV, ha estat reconegut per la seva influent teoria de l'amor,
que ha estat objecte d'atenció i paròdia al llarg dels anys. La seva obra, especialment
destacada al “Tirant lo Blanch”, ha estat objecte de crítiques que ridiculitzen la seva teoria
amorosa en favor del sentit comú i pulsions terrenes. Al segle XVI, March va ser considerat
un gran filòsof a causa de la seva teoria de l'amor.
1R BATX 21
Tot i això, es destaca que l'atenció a la teoria eròtica de March ha eclipsat un altre aspecte
rellevant: la seva actitud envers les dones, que no sempre és constant en la seva obra. En
lloc de recórrer a la tradició filosòfica medieval, se suggereix que la tradició lírica romanç,
especialment la provençal, ofereix un marc més adequat per entendre aquestes actituds. A
la tradició cortesana, la dama se situa per sobre del poeta, implicant un grau social elevat, i
aquesta imatge persisteix en la poesia dels sicilians, toscans, Dante i Petrarca. L'actitud
resultant és de veneració i devoció per part del poeta-amador, que no es col·loca al mateix
pla que la dona.
Contrastant amb la lírica cortesana, que poques vegades mostra misogínia, l'obra de March
sorprèn en contenir tocs misògins inesperats i vehements. De vegades, denuncia la
suposada inferioritat de les dones, suggerint que només han de ser estimades pel seu cos,
advocant per un amor purament carnal. Aquesta perspectiva divergeix de la tradició
trobadoresca i revela una postura única dins del context medieval, desafiant les
expectatives de veneració cap a la dona a la lírica cortesana.
Alguns exemples de les seves obres són:
O foll Amor, mal s'arrisca Per honestat dona no tench estrets

qui per virtuts vol estimar nulla dona; els seus volers, que aquells no compliu,
sa qualitat i el loch la fan ser bona, més per haver-hi perquè, si 'n ells falleu,
car a raó, quina serà la que·i visca? no rebés donen o menyspreu ser-li fets.
- (LXXVI 40-44) - (LXXI 89-92)
Proclama la impossibilitat d'estimar les dones per virtuts, és a dir, crec, amb un amor alt i
intens, no necessàriament espiritual.
En els dos darrers versos d'aquest retorn s'afirma que la naturalesa de les dones (calitat) és
tan gran que la seva conducta no s'inspira en l'honestedat per lliure elecció, sinó que elles
es comporten rectament per por de rebre mal o menyspreu:
Per tant, la de March ens sembla una misogínia cortès, que neix de l'esgotament del paper
atribuït a la dona des dels trobadors fins a Dante i Petrarca.
Aquesta actitud pot resultar poc agradable, poc oberta, o si més no poc actual. Una possible
explicació es troba potser en el fet que la poesia de March sembla adreçada principalment a
1R BATX 22
un lector ideal de sexe masculí, més que a un cercle de persones, com les corts feudals que
allotjaven els trobadors i els seus joglars, on estaven presents tant . homes com a dones.
Tinc la impressió que la poesia de March és una poesia 'masculina', destinada a la lectura
individual i no col·lectiva (com és en el cas d'una novel·la), i un indici indirecte d'això és la
quantitat de referències filosòfiques que en aquella època haurien estat poc apreciades per
un públic femení, potser més interessat en qüestions de casuística amorosa.
4. LA NOVEL·LA CAVALLERESCA18
Són llibres de textos llargs que tenen com a protagonista un “heroi”, on el seu origen
és èpic, extraordinari, fantàstic o original.
Amb característiques com:
- L’heroi té una força extraordinària però és humà
- És aventurer
- Està ben preparat
- És un bon estratega
- Guereix de les seves ferides
- Té una mort natural i no té por a morir
- Fidels als seus senyors
- Defensa del senyor i de Déu i protecció dels febles, les vídues i orfes
- Anhel de la glòria i llibertat
- De vegades hi han alguns éssers fantàstics
- El temps és proper a l’època contemporània de l’autor
- L’espai s’amplia a tot el món conegut (Mediterrani, nord d’Àfrica…)
Punts forts que ningú en el món va tenir mai.

Va sorgir a la península ibèrica a finals de l’Edat Media, durant el segle XVI a Espanya, amb
els arquetips heroics de l’antiguitat grecollatina, com rescatar alguna donzella o princesa, i
després es va expandir a tota Europa. Al segle XVII (Renaixement espanyol) es va
desarrollar. La primera novel·la i la fundació del gènere és el “Amadís” (XVI) de Gaulade
Garcí Rodríguez de Montalvo, on tenia un antecedent medieval.
L’ESTAMENT DE LA CAVALLERIA I LA SEVA RELACIÓ AMB LA LITERATURA: ELS

TRACTATS DE CAVALLERIES I LA NARRATIVA DE FICCIÓ22
- Ordre de la Cavalleria (1270)
1R BATX 23
Redactat per Ramon Llull, on recull totes les virtuts que a de tenir un cavaller, i el
que ha d’evitar, amb estaments de la cavalleria per defensar la fe, la fidelitat de la
monarquia i respecte a les persones inferiors, unes de les raons per la que va tenir
una gran popularitat i difusió.
Per això, al principi explica sobre els inicis, orígens, honors, simbolisme de les
armes, funcions que ha de tenir, examen que ha de passar i, fins i tot, l’ètica i els
costums que tenen. de les raons per la que va tenir una gran popularitat i difusió. És
l’únic tractat teòric sobre l’estament militar.
Amb la voluntat de recuperar la cavalleria i els seus ideals cavallerescos, i van ser
utilitzades per moltes de les obres literàries de novel·la cavalleresca, com per
exemple Tirant lo Blanc, també significa que va tenir una gran influència a la
literatura cavalleresca.
- Narrativa de ficció
És la que crea una història amb imaginació pròpia de l’autor, un estil original propi i un
llenguatge peculiar molt identificat. Comparant característiques de profunditat i
psicològiques fa que els lector comprenguin els diversos factors de l’història.
Normalment són novel·les curtes o contes, amb títols menys obvis, sense esmentar les
característiques del tema i amb un llenguatge més complicat i formal.
LA NARRATIVA DE CAVALLERIES AL SEGLE XV21

En oposició als llibres fantàstics i imposibles de cavalleria va sorgir la novel·la
cavalleresca, un gènere que consisteix en narracions d’aventures fantàstiques d’un
cavaller que desenvolupa el seu afany i viu motivat per l’amor d’una dama, protegint
les persones indefenses.
Les obres principals són:
- Amadís de Gaula, Garci Rodríguez de Montalvo
- Tirant lo Blanc, Joanot Martorell
Joanot Martorell i Tirant lo blanc

Els personatges de la trama amorosa i la concepció de l’amor a Tirant lo Blanc. Quines
diferències hi ha respecte l’amor cortès?
1R BATX 24
Joanot Martorell (1413-1415)19

Va ser un gran coneixedor de la vida militar, escriptor i cavaller valencià. Conegut per l’obra
de la novel·la de cavalleries ( “Tirant lo Blanch” ).
És un hombre orgullós i bregós que pertanyia a una familia de cavallers.
Al 1438 va anar a Londres per buscar jutge que els emplacés per al duel, gràcies a Enric VI
d’Anglaterra. Durant aquell temps va tenir contacte amb tots els cavallers d’Europa i una
oportunitat per dedicar-se a la lectura.
El 2 de gener de 1460, va començar la redacció de la novel·la que el va fer famós, dedicada
a Ferran de Portugal.
Tirant lo Blanc (1490)20

Utilitza una llengua de català culte dels cancelleresc, dels trets valencians de la llengua al
s.XV, on evita els arcaismes i introdueix neologismes creats a partir del llatí.
Fins i tot, Cervantes va afirmar que aquesta obra era un tresor de content i una mina de
passatemps, ja que davant de les absurdes fantasies Tirant lo Blanc ho té tot més normal i
s’acosta molt a la realitat. S’articula amb una estructura equilibrada i complexa on els
cavallers mengen, dormen i moren, amb altres coses que els altres llibres del mateix gènere
no tenen. Els seus passatges s'alternen i van des de relats purament de batalla,
disquisicions d’un to reflexiu i de caràcter doctrinal, recursos prosístics, fins a un domini del
llenguatge que assoleix tots els nivells expressius del llenguatge.
Els personatges de la trama amorosa

- Tirant i Carmesina
Un amor cortès,noble, fidel, servicial, tímid, sentimental i de vegades picatona, com
la tradició dels trobadors.
- Felip i Ricomana.
- Amor d'Hipòlit i l'Emperadriu
Un amor sense regles amb el sexe sense matrimoni i les nits eròtiques.
- Violació de Diafetus a Estefania
Un amor viciós, tot el contrari de Tirant i Carmesina
- Amor de Vilesermes i Agnès
Un amor amb reclamació de part de Vilesermes.
- Viuda Reposada
Enamorat de Tirant i al final es suicida.
- L’alcavota Plaerdemavida
1R BATX 25
Té un paper essencial en tota la obra, és la que ajuda a la parella per aconseguir el

plaer carnal desitjat, despertant les passions ocultes i provocant desig, i ella ho fa tot
només perquè gaudeix mirant a Tirant i Carmesina quan són al llit. És voyeur, sent
plaer observant a altres persones fent l’amor.
La concepció de l’amor
- Tirant i Carmesina.
A Tirant no li sembla incompatible la llei de cavalleria amb el plaer amorós i amb això
aconsegueix ser fiel a la seva Carmesina.
Es van conèixer quan Tirant embarcava amb la seva gent a l’Imperi de
Constantinoble, i s’enamora de la princesa, amb només 14 anys, pels seus pits.
Després ella descobreix l’amor de Tirant, encara que ell no vol un declaració tan
formal, sinó que sigui un joc on la princesa s’enamora primer.
En els altres problemes durant la història, va ser Plaerdemavida la que va ajudar a la
unió d’aquesta parella.
En la primera part de la novel·la, Tirant no aconsegueix els seus propòsits amorosos
, ja que per una banda té a la Viuda Reposada que el molesta, perquè està
enamorada secretament del cavaller, i d’una altra, la princesa Carmesina no vol tenir
relacions amb Tirant, perquè vol guardar la seva virginitat, però van fer “cases
sordes”.
Com havia dit, la Viuda està enamorada de Tirant, per aquest motiu fa creure al
caballer que la Carmesina és una traïdora i li agafa odi, que després és resolt.
La Història d’amor segueix amb un rescat a la princesa i una batalla d’en Tirant i
l’Escariano, quan aconsegueix alliberar-la s’enamora i li confessa el seu amor,
aquest cop aconsegueix fer l’amor amb ella.
Al final, abans de casar-se amb la seva estimada Carmesina i fer-se Emperador cau
malalt i mor amb una carta a la princesa, i ella per tanta tristesa, mor de pena.
Un amor des d’escenes de galanteria fins a escenes lascives, com la realitat.
- Felip i Ricomana
Felip s‘enamora de Ricomana, i ella d’ell, però Felip té un caràcter introspectiu i
groller i sempre fa el que vol, encara que Tirant intenta dissimular els seus defectes,
la Ricomana no està convençuda. Després d’un temps fa una prova a en Felip, i
aquest ho aprova inconscientment, i ella treu unes conclusions equivocades que fins
i tot accepta el matrimoni d’en Felip, i viuen feliços.
1R BATX 26
- Hipòlit i l'Emperadriu
A l’Imperi Grec l’Emperadriu acepta l’amor de l’Hipòlit, el company de Tirant, i
després de la mort de la seva filla i del gendre, tria a l`Hipòlit com emperador, es
casen, i enterren els cossos d’en Tirant i la Carmesina dignament.
- Diafebus i Estefania
És cosí i company d’armes de Tirant que després es casa amb Estefania en secret,
on proclamen amor entern i fidelitat absolut secret, molt freqüents en aquella època.
Com tracta l’amor?

Joanot Martorell tracta l’amor amb llibertat i d’una manera múltiple, complexa i
imparcial, on presenta tot tipus d’amor d’una manera versemblant i directa, amb
diferents expectatives i punts de vista, tot això perquè els lectors puguin jutjar per si
mateix.
Curial e Güelfa23
Escrit per Enyego d’Àvalos (1414-1484), un dels nobles més adinerats i poderosos de
Castella, cavaller d’armes i lletres, ambaixador de la Corona d’Aragó i un gran camarlenc.
Aquesta obra és una novel·la de caballería humanística italiana que té personatges, acció i
composició amb continguts influïts per l’humanisme del Quattrocento. Ofereix una novel·la
fantàstica, realista, cavalleresca, cortesana i sentimental d’aquella època, al mateix temps,
utilitza una llengua viva i abundant en diàlegs enginyosos de formes cultes i populars, hi ha
una barreja entre el neologismes i arcaismes.
És una història d’amor i armes, on l’heroi és un personatge rodó, al principi és humil i
normal, després aconsegueix ser reconegut, tenir fama i honor a les seves mans. Els
personatges no es limiten només als principals, sinó que també es presenten a personatges
secundaris amb trets molt ferms, i no són ni tots bons ni tots dolents.
Curial: Cavaller perfecte, aficionat a l’estudi de la música amb defectes d’home.
Güelfa: Al cavaller li agrada el plaer i la riquesa que es posa en situacions que fan perillar la
Güelfa.
1R BATX 27
WEBGRAFIA/BIBLIOGRAFIA
1 - Trobadoresca, Trobadors I Lírica. “Trobadors
- “Orígens I Història.” Llengua Catalana, Catalans.” TROBADORS I LA LIRICA
llengua.gencat.cat/ca/el-catala/origens-i-historia/. TROBADORESCA,
- El Origen Del Catalán: ¿de Dónde Proviene La Lengua trobadorsiliricatrobadoresca.blogspot.com/2009/11/trob
Catalana?, adors-catalans.html.
www.babelia-formacion.com/news/el-origen-del-catalan - “ELS TÒPICS LITERARIS” Bloc Del Josep Lluis Martín
-de-donde-proviene-la-lengua-catalana/. Masip., blocs.xtec.cat/jmarti45/els-topics-literaris/.
- “Història de La Literatura Catalana (I).” Història de La - “Gèneres” GENERES TROBADORESCOS,
Literatura Catalana (I) – Aula de Català, generestrobadors.weebly.com/gegraveneres.html.
www.auladecatala.com/literatura-catalana-i/. - Trobadoresca, Trobadors I Lírica. “Gèneres de La
2 Lírica Trobadoresca.” TROBADORS I LA LIRICA
- “Feudalisme.” Wikipedia, Wikimedia Foundation, 21 TROBADORESCA,
Dec. 2023, ca.m.wikipedia.org/wiki/Feudalisme. trobadorsiliricatrobadoresca.blogspot.com/2009/11/gen
- Universitat de València, eres-de-la-lirica-trobadoresca.html.
www.uv.es/correa/troncal/2.pdf. 6.1
3 - Ashley. “Dante, Beatrice & The Divine (Romantic)
- “Historia de La Iglesia Católica En Cataluña.” Comedy.” The Nef Chronicles, 16 Sept. 2015,
Wikipedia, Wikimedia Foundation, 9 Jan. 2024, nefchronicles.wordpress.com/2015/02/11/dante-beatric
es.wikipedia.org/wiki/Historia_de_la_Iglesia_cat%C3% e-the-divine-romantic-comedy/.
B3lica_en_Catalu%C3%B1a. 7
- “La Triple Alianza Del Feudalismo. Desde La Edad - Safo, (trad. de Maria Rosa Llabrés Ripoll). Cants,
Media Hasta Nuestros Días.” M24, secció 31, RBA La Magrana, Barcelona, 2006.
administrador.m24.com.uy/la-triple-alianza-del-feudalis 8
mo-desde-la-edad-media-hasta-nuestros-dias/#:~:text= - Dellullatorrent. “Març de 2014.” Dellullatorrent,
En%20el%20feudalismo%20la%20Iglesia,raz%C3%B3 dellullatorrent.wordpress.com/2014/03/.
n%20ten%C3%ADan%20un%20derecho%20divino. - “Llibres Il.Lustrats.” Manuel Boix,
- Catòlics i Catalans: La Religió En La Identitat Catalana www.manuelboix.com/tirantinfantil.htm.
Als Segles XVI ..., 9
publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000293/00000070 - “Baixa Edat Mitjana” Crisi Dels Segles XIV i XV,
.pdf. www.onogueras.com/crisi_14_15/crisi.html
- “Església Catòlica.” Inici, 10
www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/esgle - Wilde, Robert. “A Guide to the Intellectual Movement
sia-catolica. Known as Renaissance Humanism.” ThoughtCo, 7
4 Feb. 2020,
- “La Literatura Medieval.” La Literatura Medieval | www.thoughtco.com/renaissance-humanism-p2-12217
Ioc-Batx, 81.
educaciodigital.cat/ioc-batx/moodle/mod/book/tool/print 11
/index.php?id=8156&chapterid=5424. - Larramendi, Fundación Ignacio. “Biblioteca Virtual de
5 Polígrafos.” Biblioteca Virtual de Polígrafos >, DIGIBÍS,
- “Joglars Catalans (I 9): Els Oblidats - Saviesa de Gos.” www.larramendi.es/es/consulta_aut/registro.do?id=308
Blocs de VilaWeb, 14 Aug. 2016, 7#:~:text=1340%2D1413,-(Barcelona%2C%20Espa%
blocs.mesvilaweb.cat/massot31/joglars-catalans-i-9-els C3%B1a%2C&text=Apuntes%20biogr%C3%A1ficos%
-oblidats/. 2Fhist%C3%B3ricosEs%20uno,infante%20Juan%20I
- -, www.xn--renaixena-x3a.cat/literatura/els-trobadors/. %20como%20secretario.
- “Bernat Metge.” Patrimoni Cultural. Generalitat de
6 Catalunya,
- “La Poesia Trobadoresca.” La Poesia Trobadoresca – patrimoni.gencat.cat/es/coleccion/bernat-metge#:~:text
Aula de Català, =Bernat%20Metge%20(1346%2D1413),%2C%20El%2
www.auladecatala.com/la-poesia-trobadoresca/#googl 0Sue%C3%B1o%20(1399).
e_vignette. - “Bernat Metge.” Wikipedia, Wikimedia Foundation
https://es.m.wikipedia.org/wiki/Bernat_Metge
1R BATX 28
- “Bernat Metge.” Inicio, - "Ausiàs March." LletrA. Literatura Catalana,

dbe.rah.es/biografias/12757/bernat-metge. Documento lletra.uoc.edu/es/autor/ausias-march/detall.
Sin Título, - "Ausiàs March i l'amor." Departament Cat,
www.xtec.cat/~jroca12/literatura/humanisme.htm. departamentcat.blogspot.com/2011/12/ausias-march-i-l
12 amor.html.
- “Petrarca.” Wikipedia, Wikimedia Foundation, 25 Jan. 18
2024, es.m.wikipedia.org/wiki/Petrarca. - "Novela caballeresca." Wikipedia, La enciclopedia
- “Petrarca, Francesco (1304-1374).” Datos.Bne.Es, libre,
datos.bne.es/persona/XX886780.html#:~:text=Frances es.wikipedia.org/wiki/Novela_caballeresca#:~:text=Est
co%20Petrarca%20(Arezzo%3B%2020%20de,gracias os%20libros%20narran%20las%20haza%C3%B1as,de
%20a%20su%20obra%20Cancionero. %20la%20magia%2C%20es%20mitificado.
- “Petrarca, El Amanecer de La Literatura Renacentista.” - "Libro de caballerías." Wikipedia, La enciclopedia libre,
Historia.Nationalgeographic.Com.Es, 18 July 2023, es.wikipedia.org/wiki/Libro_de_caballer%C3%ADas#:~:
historia.nationalgeographic.com.es/a/petrarca-amanec text=El%20libro%20de%20caballer%C3%ADas%20es,
er-literatura-renacentista-2_15921. fines%20de%20la%20Edad%20Media.
13 - "Novela de caballería: características y ejemplos."
- "Humanisme italià." Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure, 25 Unprofesor,
de gener de 2024, ca.wikipedia.org/wiki/Humanisme. www.unprofesor.com/lengua-espanola/novela-de-cabal
- Roca, Josep. "L'Humanisme." Xtec, leria-caracteristicas-y-ejemplos-3870.html#:~:text=El%
www.xtec.cat/~jroca12/literatura/humanisme.htm. 20origen%20de%20las%20novelas,y%20con%20gran
- "L'Humanisme i Bernat Metge." Aula de Català, des%20sentimientos%20amorosos.
www.auladecatala.com/l’humanisme-i-bernat-metge/. - "Eso por un lado, pero por otro": Tratado de los ruidos
14 en la Nueva España colonial. Revista de la
- "Lo Somni." Wikipedia, La enciclopedia libre, 3 de Universidad Nacional Autónoma de México,
enero de 2024, es.wikipedia.org/wiki/Lo_Somni. www.revista.unam.mx/vol.16/num8/art68/#:~:text=Eso
- "Lo Somni." Biografías y Vidas, %20por%20un%20lado%2C%20pero,se%20reescribi
www.biografiasyvidas.com/obra/lo_somni.htm. %C3%B3%20y%20refundi%C3%B3%20en.
- "Classics Medievals: Bernat Metge." Visat, 19

visat.cat/traduccions-literatura-catalana/cat/articles/64/ - "Joanot Martorell." Wikipedia, La enciclopedia libre,
119/-/5/classics-medievals/bernat-metge.html. es.wikipedia.org/wiki/Joanot_Martorell.
15 - "Martorell, Joanot." Biografías y Vidas,
- Escola d'Escriptors de Catalunya, www.biografiasyvidas.com/biografia/m/martorell_joanot
www.escriptors.cat/autors/santjordij/biografia. .htm.
- "Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc." Biblioteca Virtual
16
Miguel de Cervantes,
- "Ausiàs March." Wikipedia, 25 Jan. 2024,
www.cervantesvirtual.com/portales/joanot_martorell_i_
es.wikipedia.org/wiki/Ausi%C3%A0s_March.
el_tirant_lo_blanc/autor_biografia/.
- "Ausiàs March." DBE. Real Academia de la Historia,
- "Joanot Martorell." Escriptors.cat,
www.dbe.rah.es/biografias/12923/ausias-march.
www.escriptors.cat/autors/martorellj/biografia-joanot-m
- "Ausiàs March." Viquipèdia,
artorell.
ca.wikipedia.org/wiki/Ausi%C3%A0s_March.
20
- "Ausiàs March." Cervantes Virtual,
www.cervantesvirtual.com/portales/ausias_march/autor - "Martorell, Joanot." Biografías y Vidas,
/. www.biografiasyvidas.com/biografia/m/martorell_joanot
- "Ausiàs March." Funda March, .htm.
www.march.es/es/madrid/ausias-march-su-vida-su-obr - "Amor Tirant lo Blanc." Feles Curiosus, 12 Apr. 2019,
a-su-tiempo#:~:text=La%20tem%C3%A1tica%20de%2 felescuriosus.wordpress.com/2019/04/12/amor-tirant-lo
0su%20obra,del%20amor%20puro%20y%20espiritual. -blanc/.
- "Ausiàs March." LletrA. Literatura Catalana, - "Tirant lo Blanc: resumen por capítulos." Unprofesor,
lletra.uoc.edu/es/autor/ausias-march/detall#:~:text=La www.unprofesor.com/lengua-espanola/tirant-lo-blanc-re
%20poes%C3%ADa%20de%20Ausi%C3%A0s%20Ma sumen-por-capitulos-6144.html.
rch,%2C%20dolor%2C%20ira%20y%20duda. - "Tirant lo Blanc - Resum." Tirant lo Blanc,

tirantloblancpaulaidani.wordpress.com/resum-llibre/.
17
- "Tirant lo Blanc - Resumen." Resumen Club,
- "Ausiàs March y las mujeres." Cervantes Virtual,
resumen.club/tirant-lo-blanc/.
www.cervantesvirtual.com/obra-visor/ausias-march-y-la
- "Tirant lo Blanc." Es Poesía,
s-mujeres/html/de3cab69-6304-46f9-a4e0-195278015b
www.espoesia.com/tirant-lo-blanc/.
1e_2.html.
1R BATX 29
- "Clase Digital 1: Lenguaje literario, la ficción literaria, la

verosimilitud, el pacto de ficción." Universidad de
Guanajuato,
blogs.ugto.mx/rea/clase-digital-1-lenguaje-literario-la-fi
ccion-literaria-la-verosimilitud-el-pacto-de-ficcion/.
21
- "La narrativa. Novelas de caballerías y sentimentales."
ITE,
descargas.intef.es/recursos_educativos/It_didac/Leng_
ESO/3/06/Literatura_Prerrenacimiento/la_narrativa_no
velas_de_caballeras_y_sentimentales.html.
- "La prosa del siglo XV y XVI: Los libros de caballerías."
LCL Carmen,
lclcarmen3.wordpress.com/literatura-3/unidad-4-la-liter
atura-del-siglo-xv/la-prosa-del-siglo-xv-y-xvi-los-libros-
de-caballerias/.
22
- "Literatura caballeresca en la Edad Media." E-Spacio
UNED,
e-spacio.uned.es/fez/eserv/bibliuned:ETF80390827-0D
BD-10C9-1D8C-92152A64F399/Documento.pdf.
- "Llibre de l'orde de cavalleria." Viquipèdia, La
Viquipèdia,
ca.wikipedia.org/wiki/Llibre_de_l%27orde_de_cavalleri
a.
- "L'Edat Mitjana i la literatura romànica."
EverybodyWiki,
ca.everybodywiki.com/L%27Edat_Mitjana_i_la_literatur
a_rom%C3%A0nica.
- "Ficción." Wikipedia, La enciclopedia libre,
es.wikipedia.org/wiki/Ficci%C3%B3n#:~:text=Se%20de
nomina%20ficci%C3%B3n%20a%20la,un%20mundo%
20imaginario%20al%20receptor.
- Ballesteros, Jesús. "La función de la literatura en la
sociedad contemporánea." Revista de Investigación
Educativa, vol. 23, no. 1, 2005, pp. 115-128. Redalyc,
www.redalyc.org/pdf/1341/134115209006.pdf.
23
- "Cristina García Rodero: 'La fotografía tiene que ser
incómoda'." El País, 27 Feb. 2017,
elpais.com/cultura/2017/02/27/actualidad/1488193174
_963269.html?event=go&event_log=go&prod=REGCR
ARTCULT&o=cerrcult.
- "Curial e Güelfa." Wikipedia, La enciclopedia libre,
es.wikipedia.org/wiki/Curial_e_G%C3%BCelfa.
1R BATX 30

Cat Lit Proj Amor

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Cat Lit Proj Amor

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

LLENGUA I LITERATURA CATALANA L’AMOR A LA LITERATURA MEDIEVAL

LLENGUA CATALANA I LITERATURA

A) DELS ORÍGENS AL S.XIV

Els regnes es dividien en petits territoris semi-independents, en

El feudalisme a Catalunya es va desenvolupar al llarg del període carolingi a causa del

A mitjans del segle XI es va completar la rompuda de les terres interiors de la Catalunya

EL PAPER DE LA RELIGIÓ CRISTIANA DINS LA SOCIETAT MEDIEVAL

La litúrgia i les pràctiques religioses estructuraven el calendari i la rutina diària de la gent,

Tenim, per exemple, el relat biogràfic sobre el trobador Bernart de Ventadorn4

Bernart de Ventadorn fou de Llemosí, del castell

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA POESIA TROBADORESCA

En conjunt, la poesia trobadoresca reflecteix els valors i les preocupacions de la societat

PRINCIPALS GÈNERES TROBADORESCOS

Cançó Una creació amorosa on el poeta elogia i idealitza la dama, que és

Sirventès Un tipus de poesia polític i satíric que sorgeix de l'enemistat o

Pastorel·la Un diàleg entre una pastora i un cavaller.

Plany Una composició dedicada a plorar la mort d'un personatge

Tensó Un debat poètic entre dos trobadors.

Dansa Una creació destinada a ser ballada.

PRINCIPALS TROBADORS CATALANS5

PRINCIPALS TÒPICS AMOROSOS QUE ES TROBEN EN AQUESTA POESIA6

L'obra de Dante combina motius i temes del món grecollatí i del

Quant a l'argument, comença amb Dante visitant l'infern amb

FUROR AMORIS: lit. “La bogeria de l’amor”

Quan et miro un instant, ja no m’és possible

DESCRIPTIO PUELLAE: lit. descripció de la noia

- Joanot Martorell, Tirant lo Blanc8

B) ELS SEGLES XIV I XV

INNOVACIÓ CULTURAL: L’HUMANISME I LA NOVA VISIÓ DE L’AMOR10

Què és l'humanisme renaixentista?

Els humanistes que operaven abans de Petrarca, anomenats proto-humanistes, es trobaven

Què significava l’humanisme renaixentista per l’amor?

La noció de l'individualisme del Renaixement va desafiar les estructures jeràrquiques i va

2. BERNAT METGE, LA INFLUÈNCIA DE PETRARCA, I L’HUMANISME

Es va beneficiar de la formació pròpia de la carrera notarial (jurat al desembre de 1370) i de

El seu pare era Guillem Metge, un apotecari de Barcelona i vinculat professionalment a la

LA VISIÓ DE L’AMOR I LES DONES EN L’OBRA LO SOMNI14

Explica com apareix Joan I (Joan el Caçador) al seu

Al principi hi ha la presència del rei i dona lloc a una

Visió de les dones

3. TRADICIÓ I RENOVACIÓ DE LA LÍRICA ALS SEGLES XIV I XV

AUSIÀS MARCH: VIDA I TEMÀTICA DE LES SEVES COMPOSICIONS POÈTIQUES16

CONCEPCIÓ DE L’AMOR EN LA SEVA OBRA17

O foll Amor, mal s'arrisca Per honestat dona no tench estrets

- (LXXVI 40-44) - (LXXI 89-92)

Punts forts que ningú en el món va tenir mai.

L’ESTAMENT DE LA CAVALLERIA I LA SEVA RELACIÓ AMB LA LITERATURA: ELS

LA NARRATIVA DE CAVALLERIES AL SEGLE XV21

Joanot Martorell i Tirant lo blanc

Joanot Martorell (1413-1415)19

Tirant lo Blanc (1490)20

Els personatges de la trama amorosa

Té un paper essencial en tota la obra, és la que ajuda a la parella per aconseguir el

Com tracta l’amor?

2 Lírica Trobadoresca.” TROBADORS I LA LIRICA

- “Feudalisme.” Wikipedia, Wikimedia Foundation, 21 TROBADORESCA,

Dec. 2023, ca.m.wikipedia.org/wiki/Feudalisme. trobadorsiliricatrobadoresca.blogspot.com/2009/11/gen

- Universitat de València, eres-de-la-lirica-trobadoresca.html.

Wikipedia, Wikimedia Foundation, 9 Jan. 2024, nefchronicles.wordpress.com/2015/02/11/dante-beatric

- “Bernat Metge.” Inicio, - "Ausiàs March." LletrA. Literatura Catalana,

14 en la Nueva España colonial. Revista de la

- "Lo Somni." Wikipedia, La enciclopedia libre, 3 de Universidad Nacional Autónoma de México,

enero de 2024, es.wikipedia.org/wiki/Lo_Somni. www.revista.unam.mx/vol.16/num8/art68/#:~:text=Eso