TEMPS: el musical

ESCENA 1
Era la tarda de Sant Joan molt calorosa, quan els quatre amics, el Marc,
l’Arnau, la Marina i l’Ona van quedar per anar a caminar per les afores de
Reus, i van trobar un edifici abandonat amb un cartell mig caigut, el que ells
no van veure va ser que en rètol posava “Teatre Gaudí”, l’antic teatre de Reus.
Es van seure a la porta i van jugar a l”UNO”:

ARNAU: UNO!,he tornat a guanyar!

MARINA: Clar si t’amagues les cartes a la màniga…
MARC: Enserio tiu?!
ARNAU: Havera, no passa res per unes trampes,no?
ONA: Clar que no carinyo, que no veus que la Marina, se les guarda a la
butxaca!

Tots comensen a discutir fins que s’enten un tro, miren el cel i veuen que hi ha
molts nubols negres damunt seu, i comensa ploure molt fort. Per no mullar-se
entren al abandonat teatre i surten directament a l’escenari:

ONA: Hostia! Com plou!

MARC: Entrem al edifici!
MARINA: CORREU!

ARNAU: Que és això ?! Està tot fosc…

ONA: On ets amor meu, estas bé?
MARINA: Sí, només el teu amor no? Els altres que es fotin
ONA: Tata, no t’en fadis, que ara ho anava dir…
MARC: Aquí hi ha una palanca (l’estira) però si són els llums d’un escenari!
ARNAU: Que és aquest forat?
ONA: És on va l’orquestra. Arnau? On ets?
MARC: S’ha llençat ja!
MARINA: Corre vés com un gosset radera seu Ona ( l’Ona s’hi llança, el Marc
també) Ei! Que era conya! (Al final també s’hi llança.)
 ESCENA 2
Apareixen a un palau de la noblesa, de la revolució francesa on es troben amb
el Marquès,Scaramouche i un/a pobre. (Vestit del noble, màscara de
Scaramouche o de la pesta, ,un vestit pobre, i dues espases)

ARNAU: Que és aquesta habitació tant bonica?!

ONA: I tant que romàntic tot!
MARINA: Compte, que vé algú per allà.
MARC: Però si és el Marquès i l’altra Scaramouche! Debem ser a la revolució
françesa.
ONA: Però si estan lluitant!
ARNAU: Havera que diuen ?

(Entren els dos barallantse amb les espase i un/a pobre radera animant a
Scaramouche)

MARQUÈS: Malait Scaramouche! Perque has tingut que aparèixer!

SCARAMOCHE: Per salvar al poble, que vostè s’està carregant!
POBRE/A: Vinga Scaramouche salva’ns d’aquest sacrifici!

( Continuen barrallant-se fins que, Scaramouche li treu l’espasa i el Marquès

es rendeix de genolls a terra)

SCARAMOUCHE: I ara que? Eh?

POBRE/A: Per fi Scaramouche, hem guanyat!
MARQUÈS: Enhorabona… ús penseu que heu fet la gran cosa: la revolució!
Però us esclafaràn quan feu nosa, sou carn de canó! ( silenci) .Daquí molt poc
hem trobareu a faltar ignorants! (El pobre/a s’el endu i es queda Scaramouche
amb els adolescents)
ARNAU: Buah, ha estat al·lucinant!
ONA: I tant!
MARC: Ets un crack.
MARINA: Però tú qui ets?

https://youtu.be/u8c4oOV0Rbs

MARINA: Aquí no et pots tirar pel forat, perque hi ha l’orquestra.

ARNAU: Però si pel fosà!
ONA: Esperem que vinc amor!
MARC: Auí et quedes Marina
MARINA: Quins amics que m’han tocat

(Entren tots al fosà i hi ha una porta)

ESCENA 3
Apareixejn en un vaixell en mig del mar, apareixen tres pirates ( roba vella) .

ONA: El terra es mou…

ARNAU: Se senten les onades del mar…
MARC: Quin fred…
ARNAU: Es veuen moltes siluetes venint cap a nosaltres…
PIRATA 1: Mireu ja tenim el nou botí!
PIRATA 2:A questa nit ja tenim el menjar…
CAPITÀ: Ni s’eus acodeixi, no veieu que són nens.
ARNAU:Som adolescents eh...
CAPITÁ: Teniu gana, avui hem caçat uns cristians rics, i ho estavem celebrant!
MARC: Caçat, però si sou persones, no animals.
PIRATA 1: Som pirates!
PIRATA 2: Els pirates som el perill del món.
PIRATA 1: Som com rates , però tenim milers de dents
CAPITÀ. Els pirates si no els mates netajem el mar de gent
ONA: Ja vec...Arnau a mi això hem fa una mica de por eh…
MARINA: Ràpid tirem-nos al mar!
MARC: Un plaer eh nois…

(Tots es tiren per la borda)

TOTS EL PIRATES: jajajajaj…

https://youtu.be/zJO-j_7ywq8- fins al minut 1’25!

ESCENA 4
Apareixen en una ciutat amb tubs per tot arreu, robots, i molta tecnologia...els
tres personatges van blancs.
MARC: Uauh, quin munt de màquines!
ARNAU: Però que és això?!
ONA : Sembla una ciuta del futur!
NARINA: Em fan mal els ulls de tant brillant i net que està tot.
PAU: Benvinguts a la ciutat del futur! Si són tan amables de seguir-me els
portaré de visita per la ciutat, abans però deixeu-me presentar-vos als meus
amics.
ANDREA: Bnvinguts!!
TREBALL: Holaa!!

El Marc es queda mirant a l’Andrea pensant: és preciosa

PAU: Seguiu-me siusplau

MARC: Em quedo aquí que estic una mica marejat
ARNAU: Estas bé tiu?
MARC: Sí,sí tranquil…
PAU: Andrea queda’t aquí amb el Marc jo vaig amb la resta a ensenyar-lis la
ciutat.

Tots marxen i es queden l’Andrea i el Marc asseguts en un banc:

ANDREA: Marc estas bé , estas vermell com un tomàquet

MARC: És que, és que…
ANDREA. Tu també ho has vist no?
MARC: Tu també…?
ELS DOS: Amor a primera vista!

S’aixequen es donen un petó ( en aquest cas a la galta)

ANDREA: Saps jo vaig vindre de sorpresa i m’hi vaig quedar, quedat tu també
i estiguem junts vivin aquí…
MARC: M’encantaria, però no puc, vine tu, no dius que vens de la terra doncs
vine amb mi
ANDRA : No pot ser, no puc tornar… ho tinc tot aquí.
MARC: Doncs jo ho tinc tot a la Terra.

Silenci. De cop arriben els altres .

ONA: Marc és l’hora de marxar

MARC: Andrea no t’oblidaré mai…
ARNAU: No sé que ha passat aquí però jo estic al·lucinant moolt aquí tiuu.
https://youtu.be/w8OyrhaR0kA

MARINA: Gràcies per tot arrebeure!

MARC: No t’oblidaré mai Andreaa!

Surten per una porta on hi ha una llum.

ESCENA 5
ARNAU: Per fi a casa!
MARINA: Deus voler dir al ronyos tatre abandonat no?
ARNAU: Si et serveix ,perque no?
ONA: Quants records amb tanta poca estona eh
MARC . Ja ho pots ven dir.
ONA: Ostres però si som a dia 4 de setembre! I quan vam entrar era Sant Joan.
MARIANA: O sigui que ha passat toot l’estiu?
ARNAU: Donc sembla ser que sí
MARC: Encara puc recordar aquella tarda jugant al’UNO…

Comensa la cançó i suerten tots els personatges al final a cantar-la junts

https://youtu.be/whi2E5Kt2k8

FI
MARTÍ PRATS ROIG